AGENDA 21 DE LA COMARCA DE L'ALT URGELL - Consell ...

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
70
Aiguabarreig barranc de Gullinoves
Zones de pesca controlada 16 Corresponen a la majoria dels principals rius de
la comarca de l’Alt Urgell (figura 37)
Trams amb règim especial 17 Oliana (Segre)
Embassament de Rialb (Segre)
Zones de reserva genètica de truites18 Segre. Aigua amunt de l'aiguabarreig amb el
riu d'Alp.
Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge
La figura següent mostra la distribució de les zones de pesca controlada de la comarca i
la distribució de les espècies de peixos potencialment pescables. I referent a les espècies,
gairebé la totalitat de la comarca és zona de salmònids (baixa muntanya), a excepció de la
zona sud de la comarca, on es caracteritza per ser una zona de ciprínids.
Figura 37. Distribució de les zones de pesca controlada
Font: Elaboració pròpia amb cartografia del Departament de Medi Ambient i Habitatge
16 Les zones de pesca controlada en aigües continentals són aquelles que per les seves condicions biològiques o
piscícoles tenen una regulació especial. Els afluents que hi desguassen són considerats també de pesca controlada en
els seus darrers 50 metres. Per pescar en aquestes zones és necessari estar en possessió d’una llicència de pesca
recreativa reglamentària i disposar d’un permís especial d’un dia de durada, personal i intransferible, el qual es pot
obtenir a través de la societat de pescadors que té delegada la gestió.
17 Masses d’aigua en règim especial, són zones on s’autoritza la pesca de la truita amb canya durant tot l’any, a
excepció de les Masses d’aigua en règim especial en zona de truites, on el període de pesca és d’hàbil general de la
truita. S’exceptua d’aquesta excepció els embassaments de Sant Ponç, Oliana, Sant Antoni, Santa Anna i Canelles,
on s’hi permet la pesca dels ciprínids i altres espècies d’aprofitament piscícola diferent als salmònids durant tot l’any.
18 Les zones de reserva genètica de truites són conques tancades en les quals les poblacions de truites són
autòctones i presenten unes característiques genètiques pròpies en la totalitat dels individus. Per tal de conservar
aquestes poblacions es prenen mesures integrals encaminades a conservar-les, entre les que destaquen la prohibició
de realitzar repoblacions ictiològiques.