Revista L'ORIOL 54 Abril 2013 - Diputació de Tarragona

28
El conte
Per Elisa Huguet
Com gat i gos
L’Aleix i el Joan sempre s’estaven barallant. Anaven
a la mateixa classe i els mestres ja sabien que, si no
volien problemes, els havien de col·locar un a cada
punta de l’aula. I, tot i així, sempre acabaven creantne
algun: que si un li havia tirat una goma, que si
l’altre li havia pres la jaqueta...
Per acabar-ho d’adobar, a tots dos els agradaven les
mateixes coses. Eren de l’equip de futbol del col·legi ,
i quins maldecaps que portaven! L’entrenador ja sabia
que no els podia posar a la mateixa alineació. Un
havia de sortir a la primera part i l’altre, reservar-lo per
a la segona. La vegada que havien sortit junts havia
resultat un desastre ; en comptes de buscar porteria,
s’havien dedicat a fer-se la traveta mútuament. Al
final, i per sorpresa de tots, l’àrbitre els havia acabat
expulsant, fart d’haver d’aturar el joc constantment
per separar-los. I això que eren del mateix equip!
També anaven junts a l’escola de música i, a més
a més, tocaven el mateix instrument, el fagot.
La professora, curiosament, n’estava encantada
tant de l’Aleix com del Joan. Es veu que eren molt
estudiosos, practicaven molt a casa, i avançaven
molt ràpidament... Què havia de saber ella que eren
com gat i gos si els tenia a classe per separat i un li
venia el dimecres i l’altre el dijous?
Però es va acostar el dia de l’audició i la professora
va repartir partitures per tots els seus alumnes. Com
que n’estava molt contenta de tots dos, els va
repartir un duet. No podia ser, haurien de tocar junts!
I aquí van començar els problemes. El primer assaig va
sonar com un orgue de gats. Com que sempre volien
guanyar, l’Aleix va començar a tocar més ràpid, així
acabaria primer! Mentrestant, el Joan, que tampoc
tenia un pèl de ruc, s’anava saltant compassos, així,
agafant dreceres, segur que també guanyaria!
La professora no se’n sabia avenir,- però que estava
passant? –estava realment desorientada- però si
eren molt bons estudiants.
-Vinga va, tornem-ho a provar- No podia ser que
sonés tan malament, pensava.
Llavors a l’Aleix se li va acudir de tocar el màxim de
fort, així no se sentiria el que feia el Joan. El Joan, per
la seva banda, s’amorrà al faristol de manera que no
deixava veure la partitura a l’Aleix i , de cop i volta,
pam, l’Aleix li donà un cop amb la campana del fagot
al cap del Joan.
Quin desastre! Així seria impossible tocar a l’audició.
-Prou, s’ha acabat- va perdre la paciència la
professora- vosaltres sereu els únics que no tocareu
a l’audició! Què ve a ser aquestes tonteries! Jo que
sabia que éreu tan bons futbolistes us havia triat
l’himne del Barça per a tocar...
- Com? Era l’himne del Barça allò? (de tan malament
que ho estaven fent no se n’havien adonat)
Els dos es van imaginar tocant l’himne del Barça! I
com els aplaudirien els seus companys!
Així que, sense dir res, es van mirar i van començar a
tocar. De moment encara no sonava bé però anaven
pel bon camí.
- Bé, la setmana que ve decidiré si podreu tocar a
l’audició. De moment, això encara no sona gaire bé-
va dir la professora.
Se’n van anar de la classe una mica preocupats.
Havien de tocar com sigui a l’audició. Una oportunitat
com aquella no es podia deixar perdre.
-Què et sembla si portem els fagots al col·legi i cada
dia a l’hora del patí assagem- va proposar l’Aleix.
-Molt bona idea- va dir el Joan- d’aquesta forma
segur que ens sortirà bé.
I tal dit tal fet, aquella setman
a va ser la millor per a aquell parell. Van estar treballant
molt a les hores del patí i no van parar d’ajudar-se per
tocar millor. Els mestres no s’acabaven de creure el
que veien.
-Si em punxen, no em treuen sang- deia tot perplex
el professor de matemàtiques veient com assajaven.
I, evidentment, la professora de fagot els va deixar
tocar a l’audició. Però no només això, sinó que al
col•legi també en van fer una davant de tots els seus
companys. I com de bé va sonar aquell himne!
Ara, no hi ha dia que no insisteixin a la professora
perquè els doni un bon duet per tocar a final de
curs. Al col•legi s’asseuen junts i a futbol, si no surten
al mateix equip s’enfaden molt amb l’entrenador.
Qui els ha vist i qui els veu...