Revista L'ORIOL 54 Abril 2013 - Diputació de Tarragona

ESCOLA I CONSERVATORI DE MÚSICA DE LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA A TORTOSA | Núm.54| ABRIL 2013
riol
1

Direcció
J.Carles Fabra
Disseny gràfics
Unitat d’Imatge Corporativa i Disseny
Gràfic. Diputació de Tarragona
Coordinació i maquetació
Sàndal Campàs
Equip de redacció
Mercè Baiget
Andreu Ferré
Esmeralda Homedes
Elisa Huguet
Ivan Launes
Clara Llop
Xavier Llorach
Santi Ruiz
Albert Torrent
Joan Vidal
Impressió
Gràfica Daurada
Dipòsit legal
T-451-2012
Tirada
500 exemplars
Carrer de la Rosa, 6 - Palau Oriol
43500 TORTOSA
Tel. 977 444 124
Fax. 977440018
A/e: conservatori.tortosa@dipta.cat
Web: www.dipta.cat/cmtortosa
2
Editorial
Revista L’Oriol
Ja tenim en marxa un nou número de la nostra revista.
Un cop més, podem veure en imatges el nostre dia
a dia d’aquest primer quadrimestre. Ha estat un
començament de curs molt intens. Hem hagut de fer
front al retorn al nostre centre, sense deixar de banda
el compromís de no parar, passi el que passi, la bona
marxa del mateix. Com tots sabeu, ja tornem a estar
tots junts. Amb les obres hem aconseguit, per fi, uns
espais idonis per poder realitzar la nostra feina. Tots els
professors disposen de la seva aula i hem pogut ubicar
l’assignatura d’educació corporal. Tot i així, aquest
any, continuarem compartint espais amb l’Institut
Joaquim Bau on tindran lloc les classes de saxo,
clarinet i trompeta i la banda de grau professional. A
més, disposarem de la Cripta de la Reparació per fer
els assaigs de l’orquestra de grau professional. Ara,
ja només ens falta la inauguració oficial prevista per al
final d’aquest any, ja que ens manca cobrir el pati del
Palau Despuig, i així poder preparar una gran festa, en
la qual tenim previst dur a terme una jornada de portes
obertes per tal de mostrar a la comunitat educativa, a
la ciutat i a tot aquell que vulgui, el conservatori i així
tancar el cercle tan anhelat.
M’agradaria deixar constància de l’esforç que suposa
la realització d’aquesta revista. Darrere d’aquestes
fotografies i escrits hi ha una gran tasca per part de
tot el professorat que segueix treballant en la mateixa
il·lusió de sempre, per tal de mantenir i seguir sent
fidels al nostre compromís envers l’alumnat. Una petita
mostra d’això és l’alta participació en totes i cada una
de les activitats proposades, i els èxits aconseguits en
les últimes proves de la JONC. Des de l’equip directiu
us animem a seguir mantenint aquesta il·lusió.

En primer lloc, enhorabona a tota la comunitat educativa per la finalització de les obres d’ampliació de
l’Escola i el Conservatori de Música de Tortosa. Després d’aquesta amplia reforma, els dos bells palaus,
el Palau Oriol i el Palau Despuig que us alberguen, transmeten sens dubte a qui us visita, una sensació de
respecte i admiració. A la bellesa d’aquests emblemàtics edificis s’afegeix l’harmonia dels sons que aquí
es produeixen. El gran pati interior amb escalinata de pedra, la galeria gòtica i les bigues policromades en
alguns dels sostres ens traslladen a altres temps, èpoques en les quals la pressa no era la característica
primordial i on hi havia més temps per educar la sensibilitat.
Esperem que els més de tres-cents alumnes que rebeu formació musical al Conservatori i a l’Escola de
Música, el professorat i les famílies gaudiu durant molt temps d’aquestes aules noves i de totes les millores
que ha aportat la remodelació .
Deia Plató : “La música es una llei moral, ofereix una ànima al univers, ales al pensament, vol a la imaginació,
encant a la tristesa, alegria i vida a cada cosa.
Es l’essència de l’ordre que ella restableix, i eleva cap a tot el que és bo, just i bell. Encara que invisible,
és la forma enlluernadora, apassionant i eterna de tot plegat” . Comparteixo aquesta visió de la música i la
importància, en general, de l’educació artística. Necessitem desenvolupar la nostra sensibilitat artística per
despertar la capacitat d’emocionar-nos i relacionar-nos amb els altres
En aquest sentit, totes les escoles i conservatoris de música esteu fent una gran tasca. Darrerament
l’educació musical a les escoles i als instituts, amb la intervenció de professionals cada cop més ben
preparats està produint ciutadans més preparats per gaudir i viure les obres d’art, i les escoles i conservatoris
de música esteu fent possible el desenvolupament de talents que sense la vostra presència no emergirien.
Parlo des de la lamentació per no haver gaudit d’una bona educació musical. No va ser l’escola qui em va
fer estimar la música. Només vaig tenir l’oportunitat d’aprendre uns pocs acords de la guitarra. La major
part dels alumnes que entre els anys 60 i 80 anàvem a l’escola primària no vàrem tenir una bona educació
musical. A l’escola la música era teòrica, ens parlaven de la vida dels compositors i ens l’havíem d’aprendre
de memòria. La sensibilitat musical ens va arribar de la mà de bons amics que amb entusiasme ens feien
escoltar allò que els captivava i ens van transmetre el gust per conèixer, escoltar i gaudir de la música.
Probablement aquestes mancances són les que em fan valorar la noble feina de formació de músics.
Desitjo a tots els músics que us esteu formant a l’Escola i al Conservatori de la Diputació de Tarragona
aTortosa que mantingueu viva la il·lusió per aprendre i transmetre bellesa i sensibilitat, fa molta falta en la
societat actual.
Salutació
Immaculada Obiol Baubí
Inspectora en cap dels Serveis Territorials
d’Ensenyament a les Terres de l’Ebre
3

4
Concert inaugural
Aupa quartet inaugura el curs 2012-2013
El dia 11 d’octubre es va
realitzar a la cripta ,el concert
inaugural a càrrec del quartet
de corda Aupa Quartet format
per dos violins, una viola i un
violoncel.
Van començar el repertori amb
temes estàndard i coneguts
de música moderna com, El
Manisero; Mambo Jambo,
estàndards de blues, flamenc i
funk, realitzant improvisacions
en cada tema , i particularment
amb molt de moviment a
l’escena.
En la segona part del concert
van interpretar temes propis
i música experimental, amb
grans improvisacions de tots
els membres en cada tema, i el
violoncel utilitzava l’instrument
i parts del seu propi cos per a
realitzar ritmes de percussió.
En els temes finals utilitzaven
harmonies més denses i ritmes
més diversos , demanant la
col•laboració del públic , sortin
de l’escena i interpretant entre el
públic, cosa que convertí tota la
sala en un gran i únic escenari.
Els membres d’Aupa Quartet,
Ramsès Guerra, Felipe Escala,
Martin Perenne i Francisco
Galdoz, ens ho van fer passar
molt bé en aquest atípic concert
d’un quartet de corda

Santa Cecília
Una Santa Cecília matinera
El 22 de novembre, dia de la
patrona dels músics, un bon grup
d’alumnat de cambra van actuar
al saló d’actes de l’IES J. Bau a
primera hora del matí.
Va ser tota una experiència fer
la prova de so i de col•locació
a l’escenari a les 9 del matí per
actuar tot seguit a les 10 davant
d’un nombrós públic de 4t d’ESO
i de Batxillerat artístic.
Com sempre que hi anem,
vàrem estar molt ben atesos pels
professors de música del centre
i per l’equip directiu, tant abans,
durant, com després de l’acte.
Majoritàriament els alumnes
que van actuar són alumnes
compartits entre els dos centres
que cursen ESO o Batxillerat i
estudien el Grau Professional de
música, tot i que sempre hi ha
col•laboracions de nois i noies
d’altres centres i d’altres pobles
o ciutats.
Els resultats de l’audició/concert
van ser bastants correctes i
sobretot variats, ja que vàrem
escoltar piano a quatre mans,
duos, trios i fins quintets que van
tocar estils des del purament
clàssic fins al semi-jazz de C.
Bolling.
Els professors de cambra i el
Santa Cecília al Centre
Com cada any, el 22 de
Novembre, al centre se celebra,
amb activitats i concerts, el dia
de Santa Cecília, la patrona de
tots els músics. Aquest any,
a les 17.30h es va realitzar la
xocolatada que organitza l’AMPA
per als més petits de la casa i
tots vam berenar xocolata amb
melindros.
Més tard, a les 19h es va celebrar
el concert de Santa Cecília a
càrrec dels professors del centre.
Enguany hi van participar els
professors Ivan Launes, Albert
Conservatori estem satisfets del
rendiment dels nostres alumnes
de música de cambra, quan
l’ocasió ho requereix saben
mostrar-se professionals.
Per arrodonir la jornada, la
cloenda de l’acte va consistir en
un esmorzar variat a càrrec del
Bau que es va servir al bar de
l’institut.
Torrent, Elisa Huguet, Albert
Rodriguez, Inés Reguero, Carlos
Fabra, Esmeralda Homedes,
Anna Sanz i Santi Ruiz. Així que
vam escoltar la Passacaglia de
H. Biber per a violí, la Sonata
Latino de M. Mower per a flauta
i piano, la Sonata op. 13 de G.
Faure per a violí i piano, i un parell
de peces per a quartet de metall
dels compositors M. Mussorgsky
i C. Gardel. El concert va ser molt
variat amb obres de diferents
estils, des de sonates fins a
tangos i va ser tot un èxit.
Durant el concert es van celebrar
els 25 anys de treball de Josepa,
una de les secretàries, al centre,
se li van dedicar unes paraules i
se li va fer lliurament d’ un detall.
Des de l’Oriol volem felicitar i
agrair a Josepa tota la seva tasca
i dedicació durant tots aquests
anys, tant al centre com a
cadascun de nosaltres.
5

6
Concert per la Marató
Els nostres alumnes actuen al TAP
Una seixantena d’alumnes de
l’Escola i Conservatori de Música
de la Diputació de Tarraona a Tortosa
van participar el dissabte dia
1 de desembre de 2012 al “Concert
per la Marató” ―tal com es
va titular l’acte― que va tenir lloc
a Tarragona a la Tarraco Arena
Plaça (TAP). L’acte va ser seguit
per uns 4.000 espectadors i es
van recollir 14.355 euros per a la
Marató, en aquesta edició dedicada
a la lluita contra el càncer.
L’acte, organitzat per la Diputació
de Tarragona, va obrir les portes
a les 17.30 h per tal que els
assistents al concert poguessin
visitar la plaça. També durant tot
l’acte, a l’exterior de la TAP, es va
projectar un mapping a la façana,
realitzat pels alumnes i professors
de les escoles d’Art i Disseny.
Una hora més tard estava previst
l’inici del concert, un espectacle
musical, artístic, audiovisual
i sensorial en què van participar
els centres dels tres àmbits
educatius de la Diputació: art i
disseny, conservatoris de música,
educació especial, i també el
servei pedagògic del Museu d’Art
Modern de Tarragona.
El programa musical va
comptar amb les actuacions
de la Banda
Simfònica de la Diputació,
aquest cop dirigida
per Àngel Martínez;
l’actuació de la soprano
Marta Matheu,
acompanyada per un
quintet de corda de
professors del Conservatori
de Tarragona; i
l’Orquestra Simfònica i
Cors dels Conservatoris
de la Diputació i del
Conservatori de Vilaseca,
sota la direcció
de Salvador Brotons.
Els nostres alumnes
van participar en les diferents
formacions que
van actuar al concert: la
Banda, l’Orquestra i els
cors, que com a cloenda
del concert van cantar
l’obra Nadales Catalanes
per a cor i orquestra Op.
76 de Salvador Brotons, un recull
de nadales populars catalanes
arranjades i dirigides pel mateix
Brotons. Amb la intervenció dels
grups corals dels conservatoris,
aquesta va ser l’obra més participativa,
amb un total d’uns 400
alumnes a sobre de l’escenari.

Sortida a l’OBC
Un diumenge ple de música
El diumenge 28 d’octubre vàrem
sortir de bon matí, direcció
Barcelona, en una excursió del
Conservatori per anar a escoltar
a l’OBC en sessió matinal. El
programa va ser íntegrament
dedicat a Tchaikowsky.
L’orquestra va tocar sota la
direcció del rus Dimitri Kitajenko.
Tchaikovsky ens va captivar.
Començava el concert amb
la Serenada per a cordes en
Do Major Op.48, tot seguit la
coneguda Obertura 1812; escrita
per commemorar el triomf de
la resistència russa davant les
tropes napoleòniques i va cloure
amb una de les millors simfonies
del compositor rus; la simfonia n.
4 en fa menor Op.36.
L’activitat, organitzada pel
departament de vent , va resultar
tan exitosa que es va quedar
alumnat en llista d’espera. Quina
satisfacció dóna que hi hagi
tantes persones que prefereixen
passar un diumenge a Barcelona
i anar de concert.
Cal remarcar el bon
comportament dels alumnes tant
al viatge d’anada i tornada com
durant el concert, així fa goig
sortir de casa.
Activitat de l’aula de piano
Concert sortida a Lleida
El passat 25 de novembre els
alumnes d’avançat 3 i Grau
Professional de piano vam fer una
sortida a Lleida, a l’Auditori Enric
Granados, per sentir un concert
de piano i orquestra. No és la
primera vegada que hi assistim,
i és que les programacions que
ofereix aquest Auditori en cap de
setmana són prou interessants.
En aquesta ocasió el programa va
incloure peces de Verdi, Schubert,
Sibelius i Beethoven, amb el
concert per a piano i orquestra
núm. 5 “l’Emperador”. La Jove
Orquestra de Ponent, músics molt
joves tots ells, ens van donar una
lliçó de professionalitat i entrega
musical. Vam poder comprovar
el que s’aconsegueix amb esforç
d’estudi, assajos i una bona
disciplina. Estàvem asseguts a
platea, i el so ens arribava precís
i amb energia; sobretot el del
pianista, Ramón Andreu Gené,
al qual vam escoltar i veure amb
més atenció, si cap.
Lleida ens queda propera, és
una passejada amb vistes al riu,
i l’ambient de l’excursió sempre
és molt familiar i acollidor, tot i
que anàvem amb el bus quasi al
complet. La pluja ens va espatllar
la passejada prèvia al concert,
però no el berenar.
Esperem que hagi estat molt
profitós per a tots els alumnes que
hi van assistir, tant els pianistes
com algun que altre alumne de
corda, fagot, trombó…que també
s’hi va apuntar, sense deixar-nos
els pares que van participar de
l’experiència i ens van fer la tarda
més agradable, si cap.
7

8
Activitats de trompeta
La trompeta i el cant. Trompeta jazz II.
Recursos per a l’estudi de la trompeta
En aquesta primera part de curs,
des de l’aula de trompeta s’han
organitzat tres activitats dirigides
als alumnes del centre, per tal
d’enriquir i complementar les
classes habituals d’instrument.
La primera activitat va ser La
trompeta i el cant, a càrrec de
la professora de cant del nostre
centre Mercè Baiget. L’activitat va
ser molt interessant, ja que tenint
en compte els punts en comú
entre tots dos instruments, es va
destinar la sessió a aplicar alguns
dels recursos de la tècnica del
cant a l’hora de tocar la trompeta
i entendre millor molts dels
aspectes tècnics de la trompeta
per poder millorar-los al moment.
Pel que fa a La trompeta
jazz II, va ser la continuació
d’una activitat iniciada fa un
parell d’anys. El professor de
trompeta Javi de la Salud, va
fer en dues sessions classe de
trompeta jazz als alumnes del
centre. Va explicar els diferents
estils de música, va donar
recursos per a la improvisació,
va fer demostracions… i tots
els alumnes de trompeta del
centre, grans i petits, van acabar
improvisant fent solos, preguntes
i respostes.
Audició de nadales
Flauta i guitarra
El passat dilluns 17 de desembre
vam tenir el plaer de gaudir d’una
audició de nadales a càrrec
dels alumnes de flauta i dels
grups de guitarres de l’Escola
i Conservatori de Música de la
Diputació de Tortosa. Des de fa
temps, l’aula de guitarra i l’aula de
flauta travessera col•laboren per
oferir i difondre el repertori escrit
per aquests dos instruments.
L’acte es va celebrar a la Cripta
de l’Església de la Reparació
de Tortosa. Els alumnes, grans
i menuts, van demostrar les
seves habilitats en l’instrument,
a més de presència i correcció
davant del públic assistent. Pel
que fa al desenvolupament de
l’audició; en primer lloc, va actuar
el grup de guitarres de Bàsic i
Avançat que van oferir diferents
obres del repertori guitarrístic; en
segon lloc, el grup de guitarres
d’Avançat va interpretar cançons
de Nadal catalanes acompanyant
diferents flautistes en qualitat de
solistes; en tercer lloc i seguint
L’activitat de Recursos per a
l’estudi de la trompeta va ser
duta a terme pels professors
de trompeta del Conservatori.
L’objectiu d’aquesta activitat
era poder destinar tota una
sessió per reflexionar sobre com
estudiar a casa, quines rutines
cal seguir, què s’ha d’estudiar…
i poder donar pautes i recursos
per a l’estudi.
amb el repertori nadalenc, vam
poder gaudir de la interpretació
dels duets de flautes i per finalitzar,
el quartet de flautes format per
alumnes de grau professional ens
va delitar amb nadales de caire
més internacional. En definitiva,
un repertori molt conegut pel
públic en general i que servia per
preparar les dates nadalenques.
Va ser una vetllada agradable i
amb gran èxit de públic assistent
que esperem que es pugui repetir.

Per Nadal ...
Moviment i cant coral
La setmana abans de vacances
de Nadal, com és tradicional,
molts grups de llenguatge van
fer concerts o alguna mostra del
treball de classe, ja sigui en el
format més clàssic de concert o
obrint l’aula als pares i mares per
apropar el treball que els xiquets i
xiquetes fan a classe.
Els més petits, els de
Sensibilització, a la seva hora
habitual de classe van fer una
mostra del treball rítmic. Els
d’Iniciació, també a la seva
hora habitual, van cantar unes
cançons pedagògiques on no hi
van faltar les tradicionals nadales.
Aquest curs i com a novetat, els
alumnes de Grau Professional 1 i
2 també van fer audició de grup.
Els de primer van fer una mostra
de moviment, i els de segon van
interpretar una coreografia sobre
un fragment de la Consagració
de la primavera d’Stravinsky. En
finalitzar l’audició de cada grup,
la professora va obrir una xerrada
participativa amb el públic
assistent per parlar del treball que
havien fet els alumnes.
Dijous dia 20 va ser el torn dels
grups de cor d’Avançat 1, 2 i 3
que, juntament amb el Cor de
Grau Professional, van fer el
concert de Nadal a l’auditori del
Patronat. A la primera part, cada
grup va cantar dues o tres peces
del repertori treballat durant el
trimestre i a la segona, tots els
grups van cantar conjuntament
l’obra Nadales catalanes, el
popurri de nadales que els
alumnes van interpretar al concert
de la Tarraco Arena Plaça de
Tarragona, aquest cop però, en
la versió a piano.
9

10
Orquestra de GP
Concert de nadal a la cripta
El dia 18 de desembre a la Cripta
de l’Església de la Reparació va
tenir lloc el concert de Nadal de
l’Orquestra de Grau Professional
del Conservatori sota la direcció
de Jordi Bonilla.
El públic que va emplenar la sala
va poder gaudir d’un programa
atractiu i variat. En la primera
part, l’orquestra va interpretar
el Concerto Grosso en mi m de
P. Locatelli i el Concerto en Do
M per a violí i dos violoncels
d’A. Vivaldi, i van actuar com a
solistes els alumnes Laura Valls
(violí), Joan Rochet (cello) i Jesús
Valls (cello).
El repertori presentat en la
segona part va ser una petita
mostra de l’òpera La Fida Ninfa
d’A. Vivaldi extreta del projecte
que realitza l’orquestra en
col·laboració amb l’Aula de Cant
i que està previst presentar el
proper mes d’abril. Es van poder
escoltar una selecció d’Àries i
parts instrumentals. Els cantants
solistes que hi van participar van
ser Gemma Medina, Susanna
Gómez, Imma Esteve i Josep
Ignasi Medina.
Volem agrair la participació de
la professora Elisa Huguet per
la realització del Baix Continu
de totes les obres interpretades,
així com la participació dels
professors assistents de
l’orquestra Pep Manresa, David
Matheu i Laura Folch.
El concert va finalitzar amb
la Nadala El Noi de la Mare
interpretada per tots els
participants en el concert així
com pel públic en general.

Soundpainting
El llenguatge de les arts
Aquest curs, un grup de treball de
professors de música anomenat
Mousiké (ICE/URV), en el marc
d’un projecte d’estudi de models
didàctics complexos en educació
musical, ha creat un espai obert
de creació artística cooperativa
en directe en què diferents
disciplines artístiques interactuen.
L’espai s’anomena Soundpainting
Campus i està localitzat a l’aula 2
del Conservatori. Les reunions del
grup de treball són quinzenals,
en horari de 20.45 a 21.45h i
van començar el 9 d’octubre.
En formen part 5 professors
especialistes de música de
centres d’Educació Primària, 2
alumnes de Grau Professional
del Conservatori, dos alumnes
del Grau d’Educació Infantil de la
Opening football indoor
Final: Els de 5è vs Professors, 2-1
El dia 24 de Desembre es va
realitzar el tradicional torneig
internacional de futbol Sala.
Es va realitzar un primer triangular
eliminatori de dos grups, i van
quedar quatre equips finals per a
la fase de semifinals i final. Desprès
d’unes disputades semifinals
amb molt de nivell tècnic i físic, la
gran final la van disputar l’equip
format per alumnes de cinquè i
l’equip de professors.
Es van avançar en el marcador
els professors intentant dominar
la possessió de la pilota i el
control del partit, però en dos
encontres letals l’equip dels de
cinquè va aconseguir igualar i
desprès posar-se per davant del
URV al Campus de les terres de
l’Ebre, un artista visual, un actor
i un professor del departament
de llenguatge del conservatori.
L’objectiu d’aquest curs és
dominar els 43 gestos bàsics del
llenguatge des de la perspectiva
dels 3 grups de disciplines
artístiques que interactuen:
• Música (amb instruments
acústics i electrònics)
• Arts escèniques (teatre, dansa,
circ i altres disciplines associades
a l’escena).
• Arts visuals (arts plàstiques,
visuals i audiovisuals).
Amb la finalitat de transferir
els resultats de l’experiència a
docents i centres de l’entorn
marcador, fent gala d’un major
domini físic.
Al final 2 a 1 per als de cinquè i
campions del torneig.
s’han programat diverses
activitats, entre les quals
destaquem les d’exploració del
llenguatge corporal a partir de
la interacció musical i visual que
realitzarem la primera setmana
del mes d’abril amb la ballarina,
coreògrafa i soundpainter Ceren
Oran (responsable del Salzburg
Soundpainting Project).
Cal destacar aquest any la
participació d’un equip femení
que va competir a un molt bon
nivell físic i tècnic mostrant la
bona salut física de què gaudeix
el nostre centre .
11

12
Cicle de concerts
Música a l’hivern
Ja hem tancat el cicle de
concerts que amb el nom de
“Cicle d’Hivern” ha donat lloc
a un conjunt de 5 sessions
musicals organitzades pel centre,
realitzades dins els mesos de
novembre a febrer, sempre en
dijous a la tarda, al saló d’actes
i amb entrada gratuïta a tots els
concerts.
Ha estat un cicle triat amb
encert, amb un públic respectuós
i entregat, amb concerts de
primer nivell, amb una intensitat i
sensibilitat a flor de pell.
El primer dels concerts va ser el
8 de novembre, en el qual es va
comptar amb la presència del
pianista Jordi Vilaprinyó, amb un
programa didàctic que va portat
per títol “A l’entorn de Mompou”.
Vam sentir obres de diferents
compositors, com Frederic
Mompou, Xavier Montsalvatge,
Francesc Taverna-Bech, Josep
Lluís Guzmán, Maria Rosa Ribas,
Mònica Pons, el propi Jordi
Vilaprinyó i l’Anna Cazurra i el
Conrad Setó. Aquests dos últims
compositors van poder assistir
també a la interpretació i ens
van poder explicar de primera
mà les seves obres. Va ser molt
interessant per a l’alumnat i el
públic melòman, sentir música
tan contemporània i tenir els
propis autors a l’escenari.
Dins el mes de desembre
ens van oferir dos concerts el
violinista Albert Rogríguez i la
pianista Inés Reguero, ambdós
professors del centre. Primer
ho va fer Albert amb un concert
solista, amb obres de Ysaÿe i
N.Paganini i també ens van oferir
un concert amb duo violí i piano
amb sonates de F. Poulenc, C.
Debussy i G. Fauré, programes
de gran dificultat instrumental i de
música molt intensa que ens van
fer vibrar i ens van deixar amb
les sensacions despertes i molt
satisfets.
Finalment van concloure el cicle
el duo de viola i piano format
pel violista i professor del nostre
centre, David Matheu, i el pianista
Manel Hierro. Va ser dins el mes
de gener, i amb un programa
molt atractiu, la sonata en mibM
de Mendelssohn-Bartholdy i el
Gran Tango de Piazzolla. La sala
a vessar, i el públic desitjós de
bona música.
Us esperem a tots al cicle de
concerts de primavera, en què hi
ha preparades moltes sorpreses
musicals, totes elles de qualitat.

El centre amb imatges
Setmana audicions 2013
13

14
Els alumnes
Per Andreu Ferré
Sensibilització A
Sensibilització B

Iniciació
Bàsic 1
15

16
Bàsic 2
Avançat 1

Avançat 2
Avançat 3
17

18
Salut vocal
Programa de prevenció, detecció i
rehabilitació de patologies vocals
Des del curs 2010-2011 es
duu a terme al nostre centre un
programa de prevenció, detecció
i rehabilitació de patologies vocals
dirigit a tots els alumnes que
cursen les matèries de llenguatge
musical i cor. El programa es va
iniciar a petició dels professors
del Departament de Llenguatge
i amb la col•laboració de la
professora de cant per tal
d’ajudar els alumnes que
presentaven problemes vocals
que els impedien o dificultaven
el desenvolupament complet
de l’aprenentatge musical.
Amb el vistiplau de la direcció del
centre vam començar a dissenyar
el programa. El funcionament
actual del qual és el següent:
a) els professors del Departament
de Llenguatge valoren quin són els
alumnes que necessiten entrar en
aquest programa i ho notifiquen
als pares que de forma voluntària
decideixen participar-hi o no.
b) es concerta una sessió individual
per a cadascun dels alumnes
amb la professora de cant per tal
de fer la valoració corresponent
dins de l’horari establert.
c) un cop feta la valoració
B
R
E
U
S
de l’alumne/a es programen
unes sessions de tractament i
seguiment per determinar si la
problemàtica és competència
de la professora de cant o bé cal
adreçar-lo a un altrel professional ,
en funció de l’origen del problema.
Les causes de les patologies
vocals poden ser molt diverses
i és important atendre-les
adequadament ja que un
problema puntual es pot
convertir en crònic o crear-ne
d’altres si no es resol a temps.
Entre aquestes causes trobem
que les més comuness són:
-actituds corporals inadequades
que comporten quasi sempre
una mala gestió de la respiració
- problemes auditius
-funcionals
-emocionals (angoixa, por)
-estrés
-altres patologies com les
al•lèrgies respiratòries, etc.
Els infants generalment imiten el
model vocal i corporal dels adults
del seu entorn; és per això que
trobem casos de disfonies o
Felicitats als alumens del Centre que han
passat les proves per entrar a la Jove
Orquestra Nacional de Catalunya (JONC)
Jonc alevins:
Aleix García Anguera (trompa) Titular
Irene Verdaguer Martín (trompeta) reserva
Ana García Anguera (oboè) reserva
Núria querol Balagué (clarinet) reserva
Antoni Duran Galarzo (trombó) reserva
Jaume Sola Serra (trombó) reserva
Jonc
Marc García Anguera (trompa) Titular
Albert Lopenadía Bargalló (oboè) Titular
Maria Gil Fibla (oboè) reserva
afonies vocals l’origen de les quals
és la imitació d’un model vocal
familiar patològic o incorrecte.
Tenim molts motius pels quals
creiem necessari tenir cura de
la veu i, per tant, donar aquesta
atenció als nostres alumnes.
El fet de cantar és inherent a
l’aprenentatge musical per al
desenvolupament de l’afinació i
l’expressió artística, ja que la veu
és l’instrument per excel·lència,
propi i natural de cada persona,
forma part de l’autoimatge, ajuda
a desenvolupar la personalitat
i és una manera de canalitzar
les emocions; cantar en molts
casos és complementari i
beneficiós per a l’estudi d’altres
instruments com per exemple la
trompeta, la trompa, el piano, etc.
Voldríem destacar que en la
major part dels casos tractats,
la reeducació vocal ha estat
senzilla i el resultat satisfactori.
Volem fer palès també la
imprescindible col•laboració
dels pares del alumnes que
hem tractat i el seu agraïment.

Sentits
Per Albert Torrent
Llibre amb CD
Música de Catalunya
Text: Oriol Martorell
Revisió i actualització: Laia Carreras
Il·lustracions: Pilarín Bayés
Barcelona: Estrella Polar, 2012
Aquest llibre es va publicar fa més de trenta anys i ara acaba de sortir una
nova edició revisada i ampliada amb nous textos, nous dibuixos i un CD
amb cançons catalanes tradicionals.
És un llibre de referència per poder conèixer la història musical del País.
Com diu al llibre: “És una proposta fresca i didàctica sobre la música
catalana en tots els seus vessants. Tant els més menuts com els més grans
podran conèixer totes les facetes de la música catalana i en català”
CD
Girasons
Barcelona: L’Auditori
Escolta aquests fragments musicals de grans compositors, inspirats en el món
dels infants: sents el piano? I l’arpa? I la flauta travessera?
L’Auditori Educa ha publicat una sèrie de llibres-cd per apropar la música a tothom. Si no podeu anar a
veure les representacions que es fan en directe d’aquests espectacles, sempre tindreu l’ocasió de comprar
el llibre-cd.
Pel·lícula
El quartet
El quartet
Director: Dustin Hoffman. País: Regne Unit. Any: 2012.
Interpretación: Maggie Smith (Jean Horton), Tom Courtenay (Reginald Paget),
Billy Connolly (Wilf Bond), Pauline Collins (Cissy Robson), Michael Gambon
(Cedric Livingston)
És una comèdia molt divertida que transcorre en una residència per a músics
retirats. Allà, corre el rumor que ben aviat acollirà a un nou músic famós. La
sorpresa és que es tracta d’ una antiga companya d’un quartet vocal i de la
qual, va tenir les seves diferències fa molt de temps. Ara serà el moment de
poder-les llimar...
En aquesta pel•lícula, la música és la principal protagonista. La banda sonora
està plena de obres clàssiques i sobretot d’òpera, com per exemple, temes de
la Traviata, de Rigoletto, del Mikado... És una bona pel·lícula per introduir-se al
món de l’òpera per a la gent que no hi està gaire familiaritzada.
19

20
L’instrument
Per Andreu Ferré
L’orgue
L’orgue és un instrument polifònic de vent, proveït
d’un o més teclats (ja siguin manuals o pedalers),
el so del qual és generat pel pas de l’aire per tubs
de diferent longitud, forma, construcció i material,
classificats en registres o jocs, que s’accionen per
mitjà d’unes palanques situades a l’abast de la mà
de qui toca l’instrument.
El terme orgue prové del grec órganon, que primer
significava “instrument” i més tard prengué el
sentit d’instrument de música. En llatí passà a dirse
organum, tot i que fins al final de l’Edat Mitjana
també se’l coneixia amb el nom d’hydraulus pel fet
de necessitar aigua per al seu funcionament.
L’aire necessari per fer sonar l’orgue és aportat
a través d’un mecanisme de manxes. Abans, les
manxes eren inflades per pedals accionats per una
segona persona que assistia l’organista; avui, la
majoria de les manxes són electrificades.
L’orgue es toca amb mans i peus, per això les seves
partitures solen escriure’s en tres pentagrames!
Les notes per tocar-se amb les mans als teclats
manuals s’escriuen en dos pentagrames, igual que
les partitures d’altres instruments de tecla com ara
el piano. El tercer pentagrama (que s’escriu baix
dels anteriors), té escrites les notes del pedaler. I
què és el pedaler?
El pedaler és el conjunt de pedals, és a dir el conjunt
de tecles de mida i posició adients perquè l’intèrpret
pugui pressionar-les amb el peu, mentre té les
mans ocupades en el teclat manual. En resum, un
pedaler és un teclat per als peus per tal de produirhi
notes d’una tessitura generalment greu, que amb
el temps ha anat evolucionat fins a tenir totes les
notes naturals i cromàtiques d’un teclat manual, en
un àmbit que pot tenir fins a més de dues octaves.
A diferència de la majoria d’instruments musicals,
l’orgue no està estandarditzat. Això vol dir que no
tots els orgues tenen ni el mateix nombre de teclats
ni de registres ; conseqüentment, el nombre de
tubs d’un orgue pot variar molt i, conjuntament
amb el nombre de teclats i de registres, és un bon
indicador de la mida de l’instrument.
L’orgue és considerat l’instrument musical més
gran, tant pel que fa a les seves dimensions físiques,
com a la seva varietat i riquesa tímbriques i al fet
de ser l’únic instrument que abasta tots els sons
musicals audibles, des de les notes més profundes
(greus) fins a les més remotes (agudes). S’ha dit, de
l’orgue, que és el “rei dels instruments”, frase que
s’atribueix a Wolfgang Amadeus Mozart.

Menuts
Per Elisa Huguet
La classe del grup de pianos
Aquest gener, la classe de grup
de pianos de Bàsic 2 i Avançat
1 també s’ha beneficiat de les
noves aules i ens han re ubicat
a una nova sala amb 4 pianos! ,
3 d’ells verticals.
Això comporta més comoditat a
l’hora de treballar partitures a 16
mans (som 8 alumnes), i també
tenim més espai per a la resta
d’activitats: en farem un tastet
de cambra dins la setmana
d’activitats.
En aquesta foto estem treballant
una peça de cambra per a
4 mans (es doblen les veus
perquè hi puguin participar
tots).
En l’altra foto estem ordenant
cronològicament els
compositors treballats durant el
curs: Schumann, Mozart, Bach,
Debussy, Jonh Cage…
21

22
La compositora
Per Joan Vidal
Nom: Maria Subirats Múria
Lloc de Naixement: Tortosa
Data: 17/01/2003
Edat en què vas estudiar música i on?
A l’escola vaig començar a P3 i al Conservatori a primer de Primària.
Per què vas decidir-te per estudiar música?
El primer any em van apuntar els meus pares i va ser molt divertit perquè vam conèixer molta gent nova. Tal
com van passant els cursos anem fent cada vegada més activitats i això ho fa encara més divertit.
Quin instrument toques?
Des del primer any que estic tocant el trombó.
Quin curs fas i quins són els teus professors?
Faig avançat 1 i de professors tinc a Santi Ruiz, Andreu Ferrer, Andreu Roig, Paula Martí i Rosalia Cugat.
Com es diu la composició?
Com que la composició no té lletra, senzillament li vaig posar Maria.
Per a quin instrument és?
En realitat és per a trombó, però com és en clau de fa també
el poden tocar altres instruments que toquen amb clau de
fa com el fagot, .
Quants compassos té?
Té 168 compassos.
En quin to?
SIb M
Quin programa informàtic vas utiltizar per editar la partitura?
Vaig utilitzar el programa MuseScore.
Com és que vas fer la composició?
Quan van fer una estada els violoncel·listes, la meva germana
hi va anar, i nosaltres la vam acompanyar; llavors un noi que
el tocava havia compost partitures i a mi em va agradar. Des
de llavors volia fer una partitura com la que he fet.

La compositora
Per Joan Vidal
23

26
L’ex-alumne
Per Clara Llop
Oriol Navarro
Hola músics!
Primer que res em presentaré. Em dic Oriol Navarro i Valls, sóc
veí de La Sénia i clarinetista. Vaig cursar el Grau Professional al
Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona a Tortosa
amb el mestre Ricardo Forner i actualment estic cursant 4t de
Grau Superior al Conservatori Superior de Música “Salvador
Seguí” de Castelló amb el mestre Santi Pérez.
La meva història pot semblar un poc particular, ja que no és gaire
habitual estudiar el superior amb els 33 anys que tinc. Però no
per això és diferent que la de qualsevol alumne del Conservatori:
em dedico a estudiar i gaudir de l’Art de la Música. Em vaig
iniciar a la música als 6 anys per tradició familiar i des del primer
dia em va enganxar. Quan vaig fer 18 anys vaig dubtar de seguir
els meus estudis musicals i després de pensar-ho molt em vaig
diplomar en Ciències Empresarials a la URV. Tot i això, mai em
vaig desvincular de la música i poc a poc em vaig donar compte
que el que realment m’omplia era ser músic. Dit i fet. Em vaig
posar a estudiar i ja estic a punt d’acabar el 4t curs de Grau
Superior.
Us he de dir que compaginar l’estudi i el treball no és fàcil, però
tot és organitzar-se. És necessari ser molt constant i exigent
en l’estudi del teu instrument ja que et permetrà assolir molts
d’objectius , però sobretot gaudir amb més força d’allò que
interpretes. Però és igual d’important formar-se com a músic, ja
que no tot és tocar un instrument. L’estudi d’altres assignatures
és un complement necessari ja que el músic està en una
formació permanent . Cada dia s’aprèn alguna cosa.
Així que, des de la meva humil posició, us aconsello que encara
que en aquesta vida hi ha moltes coses que us semblaran “ allò
més important” , us asseguro que ser feliç fa que gaudeixis de
tot el que ocorre a la teva vida. En el meu cas, el que em fa
feliç és la MÚSICA.

Rafel Iniesta
Sóc Rafel Iniesta Llop, ex-alumne del Conservatori
de Música de la Diputació de Tarragona a Tortosa
i actualment alumne del Conservatori Superior de
Música del Liceu, a Barcelona, on curso el 4t i últim
any d’interpretació amb contrabaix.
Ja fa quatre anys que vaig fugir del centre d’aquí
Tortosa, on vaig criar-me des de la meua primera
infantesa fins al penúltim curs de Grau Professional,
quan vaig decidir provar sort un any abans del que
em tocava i fer les proves per entrar al Superior i
aprofitar la seguretat de ser l’últim curs de la LOGSE.
No sé si vaig tindre’n o no, suposo que sí, però vaig
entrar-hi de cap i als 17 anys vaig començar a viure
a la Ciutat Comtal, una metròpoli que va una mica
gran a la gent tan comarcal i rural com jo.
Vist amb una miqueta més de perspectiva de la
que llavors tenia, la transició a nivell d’exigència
acadèmica no va ser molt acusada – en algunes
assignatures teòriques clarament va baixar -, cosa
que quan ets a Tortosa tems exageradament. De fet
és una adaptació lineal i paulatina excepte, això sí,
en instrument, en què a vegades sembla que tornes
a aprendre a tocar des del principi.
M’han dit que en aquest escrit us parlés una mica
sobre les visions de futur que s’albiren des d’aquí, i
bé, almenys al centre on he fet cap, no es facilita en
absolut continuar aprenent més un cop has acabat
els estudis i, evidentment, la inserció al món laboral
en aquest moments és inexistent. Però bé, ser
músic no ha sigut mai fàcil i tant jo com tothom qui
conec se n’acaba sortint mínimament i fruint d’esta
professió que molts acabareu exercint.
Bé, el que heu de tindre clar és que si algú de vatros
vol estudiar música ho ha de fer, és així de senzill.
27

28
El conte
Per Elisa Huguet
Com gat i gos
L’Aleix i el Joan sempre s’estaven barallant. Anaven
a la mateixa classe i els mestres ja sabien que, si no
volien problemes, els havien de col·locar un a cada
punta de l’aula. I, tot i així, sempre acabaven creantne
algun: que si un li havia tirat una goma, que si
l’altre li havia pres la jaqueta...
Per acabar-ho d’adobar, a tots dos els agradaven les
mateixes coses. Eren de l’equip de futbol del col·legi ,
i quins maldecaps que portaven! L’entrenador ja sabia
que no els podia posar a la mateixa alineació. Un
havia de sortir a la primera part i l’altre, reservar-lo per
a la segona. La vegada que havien sortit junts havia
resultat un desastre ; en comptes de buscar porteria,
s’havien dedicat a fer-se la traveta mútuament. Al
final, i per sorpresa de tots, l’àrbitre els havia acabat
expulsant, fart d’haver d’aturar el joc constantment
per separar-los. I això que eren del mateix equip!
També anaven junts a l’escola de música i, a més
a més, tocaven el mateix instrument, el fagot.
La professora, curiosament, n’estava encantada
tant de l’Aleix com del Joan. Es veu que eren molt
estudiosos, practicaven molt a casa, i avançaven
molt ràpidament... Què havia de saber ella que eren
com gat i gos si els tenia a classe per separat i un li
venia el dimecres i l’altre el dijous?
Però es va acostar el dia de l’audició i la professora
va repartir partitures per tots els seus alumnes. Com
que n’estava molt contenta de tots dos, els va
repartir un duet. No podia ser, haurien de tocar junts!
I aquí van començar els problemes. El primer assaig va
sonar com un orgue de gats. Com que sempre volien
guanyar, l’Aleix va començar a tocar més ràpid, així
acabaria primer! Mentrestant, el Joan, que tampoc
tenia un pèl de ruc, s’anava saltant compassos, així,
agafant dreceres, segur que també guanyaria!
La professora no se’n sabia avenir,- però que estava
passant? –estava realment desorientada- però si
eren molt bons estudiants.
-Vinga va, tornem-ho a provar- No podia ser que
sonés tan malament, pensava.
Llavors a l’Aleix se li va acudir de tocar el màxim de
fort, així no se sentiria el que feia el Joan. El Joan, per
la seva banda, s’amorrà al faristol de manera que no
deixava veure la partitura a l’Aleix i , de cop i volta,
pam, l’Aleix li donà un cop amb la campana del fagot
al cap del Joan.
Quin desastre! Així seria impossible tocar a l’audició.
-Prou, s’ha acabat- va perdre la paciència la
professora- vosaltres sereu els únics que no tocareu
a l’audició! Què ve a ser aquestes tonteries! Jo que
sabia que éreu tan bons futbolistes us havia triat
l’himne del Barça per a tocar...
- Com? Era l’himne del Barça allò? (de tan malament
que ho estaven fent no se n’havien adonat)
Els dos es van imaginar tocant l’himne del Barça! I
com els aplaudirien els seus companys!
Així que, sense dir res, es van mirar i van començar a
tocar. De moment encara no sonava bé però anaven
pel bon camí.
- Bé, la setmana que ve decidiré si podreu tocar a
l’audició. De moment, això encara no sona gaire bé-
va dir la professora.
Se’n van anar de la classe una mica preocupats.
Havien de tocar com sigui a l’audició. Una oportunitat
com aquella no es podia deixar perdre.
-Què et sembla si portem els fagots al col·legi i cada
dia a l’hora del patí assagem- va proposar l’Aleix.
-Molt bona idea- va dir el Joan- d’aquesta forma
segur que ens sortirà bé.
I tal dit tal fet, aquella setman
a va ser la millor per a aquell parell. Van estar treballant
molt a les hores del patí i no van parar d’ajudar-se per
tocar millor. Els mestres no s’acabaven de creure el
que veien.
-Si em punxen, no em treuen sang- deia tot perplex
el professor de matemàtiques veient com assajaven.
I, evidentment, la professora de fagot els va deixar
tocar a l’audició. Però no només això, sinó que al
col•legi també en van fer una davant de tots els seus
companys. I com de bé va sonar aquell himne!
Ara, no hi ha dia que no insisteixin a la professora
perquè els doni un bon duet per tocar a final de
curs. Al col•legi s’asseuen junts i a futbol, si no surten
al mateix equip s’enfaden molt amb l’entrenador.
Qui els ha vist i qui els veu...

Passatemps
Per Santi Ruiz
Sidoku musical
29

30
Coneguem a ...
Per Clara Llop
Nom i Cognoms
Carolina Galland Oliva
Lloc de naixement
Córdoba (Argentina)
Lloc de residència
Lleida
PLATS PREFERITS
M’agraden les empanades criolles, que és un plat
típic de l’Argentina. També les amanides i la carn,
especialment el xurrasco de vedella amb patates
fregides.
No sóc una gran gourmet i la prova està en la meva
debilitat pels menús de Mc Donald’s i les pizzes.
AFECCIONS
Viatjar. Conèixer les ciutats europees, i passejar per
Catalunya i Espanya. També m’agrada pintar, llegir,
anar de compres i anar al teatre (especialment a
l’òpera).
LLOC DE VACANCES
No m’agrada passar les vacances sempre en el
mateix lloc. Intento variar i buscar alguna capital
d’algun país que no hagi visitat mai. M’agrada visitar
museus i descobrir-hi els indrets culturals i artístics. A
triar, prefereixo un lloc més aviat fred que molta calor,
però l’important és aprendre i veure coses noves.
LLIBRES QUE T’AGRADIN
Sóc una gran aficionada a la lectura. M’agraden les
novel•les i reconec que m’hi enganxo fàcilment i hi
passo moltes hores. També llegeixo llibres d’història
de l’art i d’altres lectures que inviten a la reflexió.
MÚSICA QUE ESCOLTES
Escolto música pop a la ràdio, i òpera,
especialment Verdi i Puccini. M’agrada comprar
música quan vaig a l’Fnac per exemple.
PER QUÈ LA MÚSICA
M’hi van apuntar de petita juntament amb la
meva germana. L’ambient musical de la ciutat on
vaig néixer i el fet de participar amb l’orquestra
i amb les bandes va fer que la música ocupés
un lloc important en la meva vida i així vaig anar
compaginant la primària i la secundària amb el
Conservatori. Poc a poc em vaig adonar que volia
dedicar-me a la música, i el fet de voler continuar
estudiant em va portar aquí a Espanya. I fou
una bona decisió perquè m’agrada el que faig i
m’agrada compartir la música amb els alumnes i
amb els companys.

Noves tecnologies
Per Xavier Llorach
Actualment les Noves Tecnologies estan presents
en la major part dels aspectes del món musical
(creació, composició, interpretació, enregistrament,
producció, reproducció, etc.).
En la docència musical l’ús de les tecnologies
afavoreix el procés d’aprenentatge a la vegada que
proporciona nous instruments i tècniques de treball
que permeten que aquest procés esdevingui més
actiu, àgil i motivador.
L’entorn informàtic permet, a més a més, posar
la música i la seva creació creació a l’abast del
principiant i per tant, contribueix al desenvolupament
de la creativitat.
Per tot això, en aquest centre apostem fermament
per poder oferir als nostres alumnes una àmplia
formació en les Noves Tecnologies aplicades a la
Música, repartida en les següents assignatures:
Informàtica musical
És la millor porta d’entrada a les Noves Tecnologies.
Treballem tot el que fa referència al so; des del
seu vessant acústic, del seu enregistrament,
edició i processament bàsics, per acabar amb la
postproducció de petits enregistraments.
Ens familiaritzem en diverses aplicacions musicals
de la informàtica (eines de creació musical,
d’entrenament auditiu...).
Aprofundim en programes d’edició de partitures, que
ens permeten crear papers amb una presentació
professional, i facilita la creació d’exercicis, exàmens,
transports, etc... Totes elles eines essencials per al
músic.
Seqüenciadors
És el principal representant del cor de tots els
estudis d’enregistrament actuals. Ens permeten
enregistrar, emmagatzemar, manipular i reproduir
qualsevol tipus de dada musical en un ordre
seqüencial i per pistes. És l’equivalent a un llenç
en blanc per a un pintor, i ens obre les portes a la
creació musical de qualsevol tipus.
Síntesi
Aprenem a crear els nostres propis instruments i
sons. Treballem en els àmbits de la programació,
la síntesis i el processament del so. També fem
disseny sonor per a muntatges audiovisuals.
Post-Producció
Treballem tot el referent a l’edició del so, la mescla
i la masterització, per tal de desenvolupar el sentit
crític i d’anàlisi del que escoltem.
Disck Jockey
Treballem tot el referent al món del DJ analògic
i digital. També fem de productors musicals
treballant el vessant creatiu amb diferents estils de
música electrònica i utilitzant programari adaptat
als diferents gèneres.
Video Jockey
Treballem tot el referent a la mescla de música
amb imatges.
31