La Revista de l'IES-SEP Caparrella - IES Caparrella

ent Cap!
Un Clàssic
Fent Cap!
L’emprovador
30
Voldria parlar-vos avui
d’una obra clàssica, creada
per en Franz Joseph Haydn.
Aquesta obre és: Cello
concerti nos. 1 & 2. El “Cello
concertini”, reuneix dues
obres: la primera en C major,
Hob. està estructurada
en tres moviments: 1. Moderato;
2. Adagio; 3. Allegro
molto Les intervencions
del Cello en els dos primers
moviments són d’una gran
emotivitat properes al plor.
El tercer moviment, tal i
com indica el seu nom, és
molt expressiu. L’altre concert,
el No.2, D major, Hob.
està, també, estructurat en
tres moviments: 1. Allegro
moderato; 2. Adagio; 3.
Allegro. L’Adagio en aquest
segon concert és, al meu
parer, la peça més sentimental
del conjunt. 1
Franz Joseph Haydn nasquè
a Rohrau, Baixa Àustria,
el 1732 i va morir a Viena el
1809.
Fou el segon dels dotze
fills del matrimoni format
per Mathias Haydn i Anna
Maria Koller. Aprengué les
beceroles de la música formant
part d’un cor infantil a
l’església d’Hainburg, i cap
al 1740 es traslladà a l’escola
del cor de la catedral
de Sant Esteve de Viena. La
seva formació musical tingué
un marcat component
autodidàctic, tot i que rebé
ensenyaments musicals de
N. Porpora. En el període
comprès entre el 1750 i el
1759 compongué música
sacra, escènica i de cambra.
Gràcies a Porpora i a altres
amistats —Ch.W. Gluck i P.
Metastasio— pogué entrar,
cap al 1759, en l’orquestra
del comte de Morzin, en la
qual fou nomenat director
de música. Aviat, però, deixà
el càrrec per a ocupar el
de sotsmestre de capella de
la capella musical d’una de
les famílies més notables
i distingides d’Hongria, la
dels Esterházy. Fou el príncep
Pál Antal Esterházy de
Galántha qui li encarregà la
sotsdirecció d’una orquestra
composta per uns vint músics.
D’aquest període inicial
amb els Esterházy data el
cicle de simfonies núms. 6,
7 i 8, titulades respectivament
Le Matin, Le Midi i Le
Soir, totes compostes vers
el 1761 i que gaudiren d’un
notable èxit.
El 1762 morí el príncep Esterházy,
a qui succeí el seu
germà menor Miklós József,
anomenat ‘el Magnífic’. Gran
protector de músics i artistes
i amant de la música,
féu ampliar la seva orquestra
i alhora construí un palau
amb un teatre d’òpera
de gran cabuda i un teatre
de marionetes. L’any 1766,
Haydn fou nomenat mestre
de capella de la família en
substitució de Gregor Joseph
Werner.
La fama de Haydn fou tal,
que els anys finals de la
seva vida tres autors —G.
Carpani, G.A. Griesinger
i A.C. Dies— n’escriviren
sengles biografies. Malgrat
la seva vida semicenobítica
al palau dels Esterházy,
fou el prototipus de compositor
que encarnà en la
seva música els ideals de
la Il•lustració. Mesura, proporció,
simetria, equilibri
i contenció foren, a grans
1- Estic parlant d’un CD publicat per Palette. Pal 043, Holland 1996
Fent Cap!
IES-SEP Caparrella
trets, els aspectes destacats
en el seu genuí quefer
musical. L’estètica de Haydn
confluí amb els plantejaments
d’I. Kant, G.E. Lessing,
J.J. Winckelmann i els
enciclopedistes francesos.
Fill de la Il•lustració, deixà
una clara empremta musical,
sobretot en el domini
del gènere simfònic i cambrístic.
La seva música traspassà
la seva època gràcies
a l’admiració que despertà
en diversos compositors coetanis
i, posteriorment, al
redescobriment que en féu
J. Brahms.
Les aportacions més importants
i significatives de
Haydn a la història de la
música foren la simfonia i el
quartet de corda. Pel que fa
a la història de la simfonia,
però, val a dir que ja abans, i
també contemporàniament,
diversos compositors havien
maldat per expressar el
seu capteniment musical en
la composició d’obres simfòniques.
Aquest compositor austríac,
germà de Michael Haydn,
juntament amb W.A.
Mozart i L. van Beethoven,
formà la triada rellevant
del Classicisme vienès que
cristal·litzà la música d’estil
clàssic.
Remenant material per confeccionar
aquest breu apunt
sobre Haydn vaig trobar
que un escriptor castellà,
en Tomás de Iriarte parla
d’aquest músic en un poema
del que tot segui transcric
un fragment: