La Revista de l'IES-SEP Caparrella - IES Caparrella

www.iescaparrella.cat
2Només un Vianant...
Buenos aires
Fent Cap!
La Revista de l’IES-SEP Caparrella
El Tema!
...Estem matant la Terra...
Destacat!
Les notícies més importants
L’ emprovador!
Cine... Música... i més!
Curs 07’- 08’
nº2 Any II

SUMARI
SumarI IES-SEP
2
Coordinadora: Dolors García Giménez
Maquetador i Informàtic: Eneas Castán Víctor
Equip de Redacció:
Alba Bosch, Maria Bosch, Sandra Bosch, Ricard
Cuadrat, Pau Marfull, Olga Masot, Patricia Mir, Àgueda
Sisteré, Laura Solanelles.
Fotografía: Àlex Martinez
Col·laboradors:
Albert Pujol
Albert Saiz
Carles Ezquerra
Carmina Abenoza
Celestí Capell
Claudia Lorente
Cristina Eroles
David Brenuy
Eduard López
Eduard Siuraneta
Elena Àlvarez
Francesc Serrat
Georgi Vladimirov
Hèctor Surroca
Jessica Freixinet i pares
DL. núm. L-962-2007
Impressió: Diputació de Lleida
Josep Guàrdia
Josep Lluis Maté
Josep Maria Latorre
Laia Escolà i pares
Maite Bosch
Modest Martin
Mònica Raluy
Montserrat Serra
Noelia Santaulari
Òscar Martín
Òscar Oto
Pilar Pérez
Ramon Farré
Ramon Miró
Josep Mª Ribes
Fent Cap!
Caparrella
Presentació 3
Centre 4
Hª de la Caparrella 4
Un AMPA de tots 5
Creació alumnes 9
Destacat 11
Converses amb 15
El Tema 17
Estem matant la terra 17
Fent Cap! 23
Aquell meravellosos anys 23
El meravellosos anys que vindran 23
Freelance 26
Només un vianant 28
L’emprovador 30
Som ànima’ls 38
Divertiment 41
Robert Izquierdo
Robert Sirat
S.Godoy
V.G.
Reverendo Freeman
Mare Esfereïda
Miquel Àngel Bosque
Kevin Araujo
Mariona Bosch
Jordi Clivillé
Pol Palau
Cristina Vilanova
M.Àngel Pérez
Direcció del Centre

Presentaci
Presentació
IES-SEP Caparrella
Fent Cap!
Presentació
Ja tenim a les mans la segona revista
FentCap! i es compleix la previsió
que la direcció de l’Institut ens va fer
en el seu moment. Davant l’optimisme
inicial de que es podrien fer fins
a tres revistes per curs, una per trimestre,
membres del equip directiu
ja van assenyalar que si enllestíem
una, ja estaria prou bé. Suposem que
eren així de realistes perquè sabien
que Fentcap! és una revista complexa
i encara no eren possibles hores
lectives dins les quals els alumnes
poguessin contribuir a la seva elaboració.
Tanmateix, comptaven amb
una gran il•lusió, bones dosis d’entusiasme
i a més amb les tres hores corresponents
de tutoria assignades.
Ben és cert que es va aconseguir
l’ajut d’uns quants nois i noies que
de manera molt generosa han do-
Col·laboradors:
nat un cop de mà. També alguns
companys i companyes, que malgrat
tenir el temps molt cronometrat, han
col•laborat desinteressadament.
A tots s’ha d’agrair el seu esforç ....
En aquesta segona revista trobareu
més o menys les mateixes seccions
que la revista primera i esperem que
us agradi tant o més que la anterior.
Animem a tots els que formem part
de l ‘Institut, en els diferents àmbits, a
participar en aquest projecte. Totes
les idees seran ben rebudes i els vostres
escrits i suggeriments, també.
No volem tancar la presentació sense
disculpar-nos per alguna de les errades
comeses en la revista anterior,
especialment en el pòster central on
varem posar un peu de foto equivocat.
Així a la foto que indica 2º curs de
CFGS de carrosseria corresponia, en
realitat, a un 2º curs de CFGS d’informàtica.
I ara, sense més dilacions, podeu
passar pàgina.
Equip de redacció.
Solucions revista Fent Cap! N.1:
Al divertiment “endevina el nom
d’aquests nens …que fan classe actualment”
Héctor Muñoz, Mª del Prado Calahorra,
Rosa Mª Mor, Simó López,
Francesca Miquel, Sunsi Abella, Rosa
Zazurca, Dolors García, Rafel Mascarell,
Imma Prunera, Xavier Ortiz,
Raquel Zanuy, Elena Cabrera, Josep
Mª Latorre.
Les solucions als trencacaps no us les
donem perquè continueu trencantvos
el cap.
Equip de redacció.
Presentació
3

Centre IES-SEP
Presentació
4
Història de l’ IES Caparrella
Capitol II “Els jardins de la Caparrella”
“Crec que ara que estic receptiu
de sentiments és un
bon moment per dir-vos què
sento quan pujo la costa de
l’angúnia i veig aparèixer les
teulades del nostre institut
gloriós. Em vaig apropant i
noto aquella frescor de la gespa
recent regada del matí.
Em sembla que no anem bé.
Jo el que vull explicar-vos és
que aquests jardins que veieu
ara, no tenen res a veure
amb els de trenta anys enrere,
aproximadament. Recordo
un dotze de setembre, recent
aprovades les oposicions, a
primera hora del matí. Em
presento a prefectura d’estudis,
passant per un camí, fet
al més pur estil “far west” i
voltat d’un pedregal.
Al cap de pocs dies als companys
i a mi ens comença
agafar una mena de nostàlgia
de la verdor del Pirineus
i...-Ja la tenim armada! A les
ordres del nostre inoblidable
Jesús Lores i d’altres companys
que, com ell, ja no hi
són i que recordo moltíssim,
ens varem posar a la feina. A
cop de carretades vam nete-
jar el terra de pedres, es va
posar mig metre de terral i ja
hi vam poder plantar la gespa
que ara veieu.
Després es van plantar els
arbres. Pins sobretot. L’avet,
pi comú, el pi pinsapo, que
té un color molt característic,
els desmais, els baladres,els
rosers.
Quan arribo a l’Institut i veig
els jardins, moltes vegades
em venen a la memòria les
vivències i el treball desinteressat
d’un grup de professors
per aconseguir el que
ara és, una zona verda dins
un pedregal.”
Aquella primera iniciativa no
es va aturar i més endavant
el professor de ciències, en
Xavier Sirera, es va encarregar
de posar nom a totes les
plantes i arbres d’una zona
que trobaves a la part dreta
del pati venint del carrer.
Aquella zona s’anomenava
“bosquet” i es va convertir en
un petit “arborètum”. Ara
amb les obres d’ampliació
de l’Institut ha desaparegut.
Fent Cap!
Caparrella
Actualment són el nois i noies
del FIAP (Formació i aprenentatge
professional) junt
amb els seus professors els
que s’encarreguen del manteniment
de la gespa, els arbres
i les flors. És per tot això
que sempre estan tan bonics
els jardins de La Caparrella.
(Josep Mª Ribes-professor-
i el nostre redactor Ricard
Cuadrat de 3º ESO)

Centre
IES-SEP Caparrella
Fent Cap!
UNA AMPA DE TOTS
UN AMPA DE TOTS
Una vegada més ens complau
dirigir-nos a tota la comunitat
educativa del IES
- SEP CAPARRELLA i quina
millor manera de fer-ho que
escriure unes paraules a la
revista de l’Institut.
Des de L’AMPA volem desenvolupar
una plataforma
oberta a la participació i reivindicació
de tots els aspectes
referents a l’educació,
per tal d’aconseguir, juntament
amb els professors, la
millor formació dels nostres
fills i filles, basada en els
principis d’una societat democràtica.
AL SERVEI DELS PARES:
L’AMPA és el principal interlocutor
que tenim els pares
entre els professors i l’equip
directiu per tractar els temes
que afecten a tot el collectiu
de famílies.
COL·LABORAR en les activitats
educatives del centre i
cooperar en el consell escolar
en l’elaboració de directrius
per a la programació
d’activitats complementàries,
extraescolars o de serveis.
PARTICIPAR en la pressa de
decisions i en el govern del
centre mitjançant els representants
que té al consell
escolar del centre.
DONAR assistència als membres
de l’associació i, en
general, als tutors, professors,
alumnes i als òrgans
de govern i de participació
en tot allò que fa referència
a l’educació dels nostres fills
i filles i, en conjunt, de tots
els/les alumnes matriculats
al centre.
ENS AGRADARIA:
PROMOURE més la participació
dels pares i mares a la
comunitat educativa potenciant
la seva implicació en
les activitats que es puguin
desenvolupar al centre: xerrades,
col·loquis, reunions i
qualsevol altra activitat de
referència.
SER un espai de reflexió
que permeti als pares i a les
mares reflexionar i opinar
sobre el funcionament quotidià
de l’escola i sobre temes
educatius d’abast més
general.
ÉS IMPORTANT, saber que
disposem d’eines a l’abast
de tots els membres de la
nostra comunitat per a comunicar-nos.
La revista
FentCap! per començar i a
més a més tenim la pàgina
web de l’Institut a la vostra
disposició per tal que ens
feu arribar aquells dubtes,
inquietuds, suggeriments
i, perquè no, la vostra collaboració
en aquells temes
que creieu que poden ser d’
interès comú per a tots.
Un any més volem donar
les gràcies a tots els pares
i mares que estem donant
suport a l’AMPA del IES Caparrella
per la vostra collaboració.
I per acabar, només resta
dir-vos que és important
saber que amb l’ajuda i la
participació de tots, estem
contribuint a la consecució
d’uns objectius que permetran
que els nostres fills i
filles gaudeixin d’un Institut
amb unes condicions que
afavoreixin una educació de
qualiat.
LA JUNTA DE L’AMPA.
Centre
5

Centre IES-SEP
Centre
6
TREBALLS DE RECERCA 2008’
Fent Cap!
Caparrella
El coordinador de Batxillerat, en Robert Sirat, ens ha fet arribar una llista molt suggerent
dels treballs de recerca presentats aquest curs.
Arbó Mimbrera, Noemí La casa de Bernarda Alba: realidad y ficción
Arrià Avellana, Dúnia La terra a la web
Barbolescu, Razvan El nombre Phi
Batallé Oronich, Joseph Un sistema operatiu a l’abast de tothom
Besora Comes, Noemí Berlín i els seus barris
Besora Esquerda, Oriol Les centrals nuclears
Bosque, Anna Trovadores y juglares, hoy
Clivillé Martí, Alex El franquisme a Lleida
Dalmau Tomas, Arnau Oli d’oliva: dieta mediterrània (Alguns aspectes químics)
Exposito Martin, Joana Canvi climàtic al Segrià
Florensa Chaparro, Sílvia La presència de l’alcohol en la nostra societat
Font Reves, Mònica De la porta de Brandenburg a l’arc del triomf
Fustà Novell, Xavier Artritis: la gran desconeguda
Gil Barberà, Roger Armes II Guerra Mundial
Hernández Rengifo, Helin Mitologia grega comparada
Lladós Solé, Joan Guerra Civil a Lleida
Luque Pons, Cristina Bàsquet sobre cadira i altres esports adaptats
Manzanares Torra, David Història del futbol
Martínez Garcia, Patricia Maltractament infantil
Mialdea Ribes, Ivan La borsa: el reflex de l’economia
Novella Trilla, Iris Ahir eufòric, avui trist: el transtorn bipolar
Segura Sobrino, Neus Nens inquiets o hiperactius?
Simionescu, Màrius Sistemas criptográficos
Soria Lobo, Angela La narrativa de Laura Esquivel: una lectura de
“Más solo que el deseo”
Trilla Llop, Gisela L’arquitectura sostenible, present i futur
Valdés Domínguez, Ares 30 años de Diari Segre: una aproximación a su realidad
Vázquez Castaño, Meritxell El futbol i el seu entorn

Centre
IES-SEP Caparrella
Fent Cap!
Reflexions d’una Professora
“En cuanto al papel del maestro
(y de los profesores), es urgente
plantear su revalorización,
ahora que gana terreno cierto
fetichismo por la electrónica
y los nuevos instrumentos de
comunicación social. La televisión,
los ordenadores, los
sistemas de transmisión por
vía satélite y la informática
abren un universo de posibilidades
inéditas a la creatividad
y la iniciativa. Pero ninguna
herramienta, por muy perfecta
que llegue a ser, alcanzará a
suplantar al afecto y la palabra
orientadora del profesor o del
maestro. Porque no hay mejor
pedagogía que la del amor y el
ejemplo.”
FEDERICO MAYOR ZARAGOZA
( Director General de la Unesco
) prólogo al libro Nadie olvida
a un buen maestro –Recuerdos
escolares de treinta personalidades
españolas- de Raúl Cremades,
1999; Espasa-Calpe.
Fa temps que tenia ganes de
parlar de l’escola que jo vaig
gaudir. Dic bé, gaudir, perquè
la majoria de les vegades jo
vaig ser feliç a l’escola. Quasi
sempre en el pati amb les meves
companyes, jugant i jugant
i inventant-nos jocs. És aquella
època en què aprens a llegir,
a escriure, a comptar, a jugar,
fins i tot a plorar. Certament,
moltes companyes a la escola
ho van passar molt malament.
Per l’època, i també perquè ho
vulguem o no, l’escola és un
món en miniatura on et trobes
tots els prototipus de persones
que existeixen al món. Els que
et faran riure, els que t’envejaran,
els que t’estimaran, els
que t’odiaran.
Altrament no tothom recorda
de la mateixa manera situacions
i llocs propers en el temps i
l’espai. Per exemple la majoria
dels meus records són bons,
en canvi he parlat amb d’altres
persones per a les quals
els records escolars no són tan
agradables.
Tot i això, les paraules d’en
Federico Mayor Zaragoza les
faig meves perquè penso, com
ell, que la millor pedagogia és
la del amor i l’exemple. Les
mestres que més recordo són
aquelles que basaven la seva
tasca educadora en aquests
principis.
Vaig estudiar a l’escola Annexa
a la de Magisteri, al carrer Bonaire,
actualment abandonada
per l’aluminosi. En aquella escola
les mestres, en general, a
més de ser bones professionals
eren bones persones i d’elles
em resten bons records. Quasi
bé totes elles, juntament amb
els estudiants de la Normal que
es preparaven per a ser mestres
més endavant, ens van
donar un gran exemple d’amor
a la feina, a l’aprenentatge, a
les persones. No em pregunteu
el motiu, però guardo més
records de l’escola de Magisteri
que de la meva pròpia. Aquells
estudiants tenien una alegria
contagiosa. Alguns d’aquells
nois i noies que es preparaven
per ser futurs mestres ens venien
a vigilar a l’hora de dinar,
a vegades ens convidaven a
alguna conferència o a veure
alguna pel·lícula al saló d’actes.
Ens feien sentir impor-
tants i moltes de nosaltres els
admiràvem secretament. Només
anàvem a l’escola fins als
deu o onze anys perquè desprès
ens en anàvem a l’Institut,
però els records, torno a
dir, són inesborrables.
Alguna vegada he escoltat a
algunes persones, companys
i companyes de feina inclosos,
que se’n recorden de tal o qual
professor o professora perquè
eren molt exigents i es feien
respectar (com a sinònim de
feien por), i que això els hi va
anar molt bé perquè sinó “ves
a saber on estaríem ara”. Més
o menys, aquestes són les paraules.
Quan ho sentia dir, o si
ho escolto ara, sempre he respost
el mateix: a l’escola mai
vaig tenir por, gran part de les
meves “senyoretes” no em feien
por. A mi m’agradava anar
a l’escola, m’agradava aquella
atmosfera que havien propiciat
moltes d’aquelles mestres i els
i les estudiants que ho serien
pròximament. Vaig aprendre
molt i els hi tenia un gran
respecte, si senyor, però com
a sinònim d’estimació i d’admiració.
Des d’aquesta plana vull donar
les gràcies a totes aquelles
persones per tots aquells anys
de dedicació i a tots i totes les
que, malgrat saber que avui
dia no són la primera ni l’única
font d’informació, segueixen al
peu del canó estimant i donant
exemple a la mainada.
Dolors Garcia
Professors
7

Centre IES-SEP
Alumnes
8
Reflexions d’una Alumna
Fent un repàs als successos
que han marcat l’actualitat
del nostre país en els darrers
anys trobem que una
de les lleis més polèmiques
que ha aprovat el govern ha
estat la legalització de les
bodes entre persones del
mateix sexe.
Això ha permès un avançament
cap a la veritable igualtat
dels ciutadans. Encara
que no en tots els àmbits
ha estat ben rebuda aquesta
notícia, especialment en
l’eclesiàstic. Per això crec
que col·lectivament aquesta
llei s’admet, sobretot pel
col·lectiu homosexual, que
per fi veuen possible l’acceptació
pública d’aquestes
parelles, però individualment
crec que aquest ambient
de tolerància cap a
aquest grup de persones no
s’ajusta exactament al que
veiem a la televisió.
Hi ha moltes persones que
Notícies
El passat mes de Novembre,
els alumnes de 3er d´ESO
de l´IES van iniciar una activitat
extraescolar de teatre
organitzada per la Fundació
la Caixa.
El curs va tenir una durada
d’un mes en el qual van preparar
una obra de William
Shakespeare, interpretada
per 15 actors.
L’obra té una durada de 30
minuts amb un col·loqui al
final, on tots els actors fan
preguntes al públic i obren
actuen, es a dir, fan veure
que accepten aquestes bodes
i accepten a totes les
persones homosexuals, però
en el seu interior es moren
de ràbia en pensar que tota
la societat està canviant,
que ja no és la societat conservadora
de fa uns anys o
que simplement creuen que
això trenca el concepte de
família tradicional.
Per aquesta raó, encara hi
ha molta gent que no es decideix
a dir obertament que
són “gays” o lesbianes, perquè
tenen por a la reacció
un torn de paraules per a
que la gent aclareixi els
seus dubtes.
L´IES Caparrella va guanyar
el concurs d’aquests
tallers de teatre, amb una
majoria absoluta i amb unes
crítiques excel·lents. El dia
21 de Desembre es va representar
davant de tots els
alumnes de l´ESO i va ser
tot un èxit.
El grup de teatre del centre
tornarà a formar un taller
els propers mesos de febrer,
Fent Cap!
Caparrella
de la seva gent, perquè no
saben, realment, com pensa
la gent del seu entorn.
Tenen por que al saber-ho
els seus familiar, amics o
caps els ignorin o els facin
fora de la feina.
Penso que ja que desitgem
tantes altres coses,
com la igualtat entre homes
i dones, el fi del terrorisme,
dels maltractaments, l’aturament
del canvi climàtic...
També hem de desitjar que
tothom tingui el dret de casar-se,
ja siguin parelles
heterosexuals o homosexuals.
I això no s’aconseguirà
fins que tothom obri la seva
ment, obri els seus ideals i
pugui entendre que els homosexuals
i els heterosexuals
són iguals, tenen els
mateixos drets de ser feliços,
de complir les seves illusions.
Olga Masot
març, abril i maig on treballaran
la mateixa obra i tindran
a la mateixa monitora.
Tot aquest mèrit no és solament
dels alumnes i la
fundació la Caixa, ja que la
Sra. Roser Porqueras (Coordinadora
del grup) ha estat
dia rere dia amb nosaltres i
ens ha ajudat en moltes coses.
Al grup de teatre els hi
agradaria donar- li les gràcies
per tot el que ha fet i
per com ha confiat en ells.
Ricard Cuadrat

Centre
IES-SEP Caparrella
Fent Cap!
Creació alumnes:
Ja sabeu que a tots els instituts es participa al llarg del curs escolar en diversos
premis i concursos. Us oferim alguns dels treballs fets pels nostres alumnes.
Los Bosques
En un mundo de amor,
los árboles crecen sin licencia
y sin ningún temor.
En un mundo de violencia,
el fuego los arrasa.
Mucha gente lo ignora,
los animales pierden su casa.
Y después nadie llora cuando todo acaba.
Aquell silenci...
esperant l’arribada
que no existia!
La Guerra
Los pájaros cantan.
Las nubes sueñan.
Los ríos se ríen.
La mar aquieta.
Las flores crecen.
Los peces bailan.
La brisa abraza.
La tierra ama.
El hombre enloquece, destruye, odia, mata, quema, miente, hiere…
Y no quedan cantos,
ni sueños,
ni risas,
ni abrazos,
ni danzas,
ni calma,
ni vida,
ni nada.
Mariona Bosch
Jordi Clivillé
Pol Palau Vilchez
4º ESO
Les gotes d’aigua
i la humitat de l’aire
avui, dins m eu, desvetllen
sobre les flors boscanes
Cristina Vilanova Fillat
1º Bachillerato
9

Centre IES-SEP
El Fútbol
Vamos de camino al campo de fútbol. Dentro del coche hablamos de temas que
nos dan aliento:
-Didac, ¿ganaremos hoy? -pregunta Albert.
-¿Acaso lo dudas, Batiste?-le contesta irónico Didac.
Yo me mantengo en silencio. Quiero adivinar en qué posición me colocará el entrenador.
El coche se para. Siento nervios y ansiedad. Al bajar del coche noto el viento frío
en mi cara. Escucho cómo arrastra las hojas secas. El sol se esconde detrás de
una nube.
Caminamos hacia el vestuario donde nos espera el entrenador quien nos comunica
una terrible noticia:
-El partido se ha cancelado por motivos ajenos a nosotros.
Toda la concentración, todo se desvanece. La mirada perdida en el césped, la
aburrida vuelta a casa.
Poema para un mundo mejor
10
Fent Cap!
Caparrella
Kevin Araujo, 4º ESO
Para un mundo mejor, solamente agua, viento y sol.
Que el agua de la lluvia
inunde pantanos y ríos,
que el viento del norte,
acaricie todos nuestros pinos,
que el sol haga florecer
praderas verdes y frondosos bosques
para respirar el oxígeno
de encinas, desmayos y alcornoques.
Cuidemos el mundo en que nacimos,
respetemos la tierra que nos acogió.
No somos los primeros que lo vimos,
antes que nosotros alguien nació.
Si no conservamos el ambiente
en el que todos estamos
morirá toda la gente.
El futuro está en nuestras manos.
Reciclemos la basura, el agua no malgastemos.
Modifiquemos con ternura lo que con el tiempo hemos hecho.
Si seguimos estos pasos,
ya tendremos un mundo mejor,
solamente con agua, viento y sol.
Miquel Àngel Pérez Pérez
4ºESO

Centre
IES-SEP Caparrella
Fent Cap!
Destacat!!!
El Dr. Joan Viñas, rector de la UDL, va inaugurar el
dia 1 d ’octubre el curs 2007-2008 al nostre institut.
Comencen les obres d’ampliació de
l’IES-SEP Caparrella.
Alumnes de 4rt d’ESO visitant la Torre de Pisa. Itàlia 08’
!
Alumnes del Batxillerat humanístic fan
una visita cultural a Tarraco.
Els alumnes Francesc Clivillé i Javier Colom amb el professor Modest
Martin han guanyat el concurs nacional organitzat per COMCORP .
Com a premi , l’institut rebrà un cotxe Dodge Caliber de Mercedes Benz.
I el professor i els alumnes un viatge d’una setmana a Alemània.
Per segon any consecutiu una alumne del nostre
centre ha estat finalista del concurs “Cartes
telemàtiques als Reis d’Orient”.
L’IES Caparrella rep dos ajuts per
l’aprenentatge actiu d’idiomes. Un a Berlín
i l’altre a Oxford.
Viatge a Dublín dels alumnes d’anglès.
L’escriptor Jaume Cabré parlant de les
seves obres a la biblioteca del centre.
11
Destacat

!
!
Centre IES-SEP
Destacat
12
Alumnes de 1r de Batxillerat escribint “El
Quijote” a la UDL.
Anna Caballé visita el nostre centre per
parlar de l’obra d’Unamuno.
Fent Cap!
Caparrella
Les alumnes Irene Yuste i Roser Seuma del
CFGS Imatge van rebre dos premis a foto
treball 2008.
Eneas Castán , alumne del centre, treu el seu primer CD.
El podeu escoltar a www.myspace.com/eneas87
El proper curs acadèmic s’iniciarà un CFGM “ Electromecànica de Camions” , amb conveni amb tres empreses
d’aquest sector a Lleida: Autotractor S.A, Motortrans S.A, i Scabarna S.A.
S’impartirà en la modalitat d’alternança . Els alumnes que cursaran el CFGM estaran contractats per les empreses
esmentades gaudint alhora de la formació tecnològica impartida al centre i la formació laboral rebuda en les
empreses.

Fent Cap!
!IES-SEP Caparrella
!
Els alumnes de 3r d’ESO de la caparrella guanyen un
prestigiós premi de teatre.
Maria Bosch, alumna del centre i redactora
de Fent Cap! ha quedat segona de Lleida a
les proves Cangur 2008.
Enric Sòria i Francesc Parcerisas llegint el
seus poemes a la biblioteca del centre.
Els alumnes Mònica Font i Xavier Fustà
han rebut la Matrícula d’Honor en els seus
estudis de batxillerat. Enhorabona!
Centre
Blue Mango Theatre ens van fer passar una bona estona
amb el seu teatre en anglès
Els professors Albert Pujol i Albert Saiz i els alumnes Eneas Castán
i Conrad Gilabert rebent un premi del concurs Ciutat de Lleida
d’Informàtica.
Entrega d’orles 08 a 2n de Batx el proper 23 de Maig.
!
13
Destacat

ses amb... Caparrella
Converses amb... IES-SEP
P- Un aspecte que ens interessa
molt als adolescents és saber si
té fills de la nostra edat.
R.- Quatre. Ara la més petita té 18
anys i la més gran en té 30.
P.- Treballen o estudien, els seus
fills?
R.- N’hi ha dos que treballen i dos
que estudien.
P.- L’han tingut a vostè de professor?
Creu que un pare pot ser a la
vegada professor dels seus fills?
R.- Una sí, la que ha fet medicina.
Respecte a lo de si un pare pot ser
a la vegada professor , a veure, a
casa segur, alguna cosa apreneu
dels pares i a l’escola, doncs perquè
no, ni és obligatori ni tampoc ha de
ser una penalització.
P.- Quina o quines són les seves
aficions?
R.- El tenis, la natació. Llegir i la
música, també.
P.- Vostè, quina carrera va estudiar,
perquè i com recorda els seus
anys com estudiant?
R.- Medicina. Home, jo crec que
perquè el meu pare era metge, i per
intentar ajudar a gent. En aquell moment
vaig pensar que era el millor
per ajudar a les persones,encara
que tampoc fa falta fer medicina,
14
tothom pot ajudar tothom. Era una
època amb moltes vagues. Perquè
era en el 68-73, l’època final del
franquisme, i hi havia moltes lluites,
moltes vagues, manifestacions, molt
de córrer... era una època també de
poder absolut dels professors i de
molt autoritarisme, una època... en
cert sentit interessant.
P.- Com és un dia de la vida d’un
rector? Quina és la feina d’un rector?
R.- Molt ocupada. Has de fer reunions,
entrevistes, negociacions,
escriure, preparar contestacions...
molta feina. A més a més has de
continuar estudiant, llegint, treballant
molt, en definitiva.
P.- Quin és l’origen de la paraula
“Rector”?
R.- L’origen etimològic és llatí: rector
/ rectoris, que vol dir el que dirigeix.
Es va introduir al segle XIV. Com a
l’edat mitjana el saber estava en els
monestirs al crear-se les universitats,
la paraula va ampliar el seu ús,
tot i que s’utilitza en els dos àmbits.
I així sentim rectoria com a sinònim
de parròquia i rector com a dirigent
universitari.
P.- Expliqui’ns alguna situació
alegre que hagi viscut essent rector.
Fent Cap!
Sr.Dr. Joan Viña
(Excm
R.- Moltes, si tot fos dolent...Cada
cop que hi ha un èxit d’algun professor,
d’alguns estudiants, quan acaben
la carrera, les orles... temes de
recerca, cada vegada que la universitat
aconsegueix alguna fita, quan
en una negociació en traiem algun
benefici.. dons això són tot elements
positius.
P.- Expliqui’ns alguna situació
difícil.
R.- Quan has de cridar a l’ordre
a algú que no acaba de fer bé la
seva feina, quan no pots fer el que
et demanen els alumnes, el que et
demana algun professor, alguna
oportunitat que no pots donar, quan
negocies nous estudis, o d’altres
qüestions i veus que no et fan cas,
quan et fallen, et prometen una cosa
i després resulta que els entra per
una orella i els hi surt per l’altra... la
gent que no té paraula... aquestes
coses a mi em saben greu...

s
Converses amb...
IES-SEP Caparrella
Fent Cap!
i Magnífic Rector de la UDL)
P.- Expliqui’ns alguna situació divertida.
R.- És curiós, però de vegades,
m’ha passat a països de l’estranger,
però també a Madrid, ara recordo,
anant pel carrer a Madrid, trobar-me
un noi i em diu: “Escolta’m,
tal, sóc un
alumne, de dret...”
tot content. Són
anècdotes que et
fan gràcia.
P.- Quines carreres
es poden cursar
actualment a
Lleida i quines es
podrien aconseguir
per al futur?
R.- Més de 46, en
aquests moments.
Però per convenis
amb el marc europeu
moltes carreres
canviaran,
encara que d’altres
seguiran com sempre:
dret, medicina
però d’altres canviaran molt. I nosaltres
estem en un procés d’estudi
sobre quines carreres farem, com
ens hi adaptarem...
I per acabar...
P.- Durant l’Edat Mitjana, i gràcies
a que els universitaris i professors
coneixien el llatí, hi havia
molta mobilitat arreu d’Europa.
Com és la situació actualment?
R.- Avui dia també segueix havent
una gran mobilitat. Existeixen molts
programes d’intercanvi. I molts ajuts
institucionals perquè la majoria d’es-
Un llibre: Els set hàbits, d’Stephen Covey
Una pel·lícula: El hijo de la novia
Una cançó: Satisfaction, dels Rolling Stones
Un equip de futbol: El Lleida
Un plat: Caragols a la llauna
Una ciutat: Lleida, Barcelona.
Un quadre, pintor: Picasso, Miró...
tudiants puguin estudiar en altres
Universitats.
El llatí, però, ha estat substituït per
l’anglès com a llengua de comunicació
global.
P. Com ha de ser l’educació del
futur o quins
consells ens
donaria als estudiants?
R. L’educació ha
de tenir quatre
fonaments: s’ha
d’aprendre a ser,
a conèixer, a fer
i a conviure. Un
estudiant actualment,
ha
d’estar capacitat
per a aprendre
c o n s t a n t m e n t
perquè els canvis
són continus
i ràpids. I, també,
és clar ha
de voler aprendre.
Encara
que hom pugui
gaudir dels millors professors si no
vol aprendre, no aprendrà.
Maria Bosch ( 4rt ESO )
Fotografia: Alex Martinez
15

El Tema
El Tema IES-SEP
El Tema
16
...ESTEM MATANT
ESTEM MATANT LA TERRA…
Aquestes paraules formen
part d’una cançó que Joan
Manel Serrat va escriure
l’any 1973 i que es titula
Pare (trobareu la lletra i
podreu sentir-la una mica
en www.jmserrat.com/serrat/index2.html)
. Ja fa uns
anys d’això i cada vegada
LA TERRA...
Pare,
digueu-me què
li han fet al riu
que ja no canta.
Rellisca com un barb
mort sota un pam
d’escuma blanca.
Pare,
que el riu ja no és el riu.
Pare,
abans que torni l’estiu
amagui tot el que és viu.
Pare,
digueu-me què
li han fet al bosc
que no hi ha arbres.
A l’hivern
no tindrem foc
ni a l’estiu lloc
on aturar-nos.
més, sentim veus que ens
recorden aquests fets: canvi
climàtic, desertització,
contaminació atmosfèrica,
contaminació dels rius i els
mars, manca d’aigua.
És per això que la revista
Fent Cap! ha volgut que
els diferents sectors implicats
en la tasca educativa
reflexionessin sobre aquest
Pare,
que el bosc ja no és el bosc.
Pare,
abans de que no es faci fosc
ompliu de vida el rebost.
Sense llenya i sense peixos,
pare,
ens caldrà cremar la barca,
llaurar el blat per les enrunes,
pare,
i tancar amb tres panys la casa
i deia vostè,
pare,si no hi ha pins
no es fan pinyons
ni cucs, ni ocells.
Pare,
on no hi ha flors
no es fan abelles,
cera, ni mel.
tema. Ja veureu que hi ha
diferents punts de vista i
totes les persones que han
escrit tenen les seves raons
i les seves posicions davant
aquest fenomen. No ens
allargarem més en aquesta
introducció, per deixar més
espai a aquesta simfonia de
veus.
Pare,
que el camp ja no és el camp.
Pare,
demà del cel plourà sang.
El vent ho canta plorant.
Pare,
ja són aquí...
Monstres de carn
amb cucs de ferro.
Pare,
no, no tingeu por,
digueu que no.
Fent Cap!
Caparrella
Pare,
que estan matant la terra.
Pare,
deixeu de plorar
que ens han declarat la guerra.

Fent Cap!
IES-SEP Caparrella El
El canvi climàtic segons una mare...
Quotidianament no estic
pensant en aquest tema.
Però quan en qualsevol moment
puntual sento notícies
al respecte, no sé si per
les imatges o pel contingut,
llavors sí. Llavors m’agafa
por. Tinc dos fills i tinc nebots
i tinc amics amb fills.
I llavors tremolo. Penso
que som uns inconscients
per no haver educat bé els
nostres fills. Educar-los en
l’estalvi d’aigua; en utilitzar
acuradament el paper; en
respectar el que ens envol-
Tema El Tema
ta. Nosaltres mateixos com
a pares potser som els primers
a no fer gaire bé les
coses. A vegades no utilitzem
prou bé els contenidors
de reciclatge. Encara emboliquem
els entrepans amb
paper d’alumini. Deixem
llums obertes a les habitacions
quan no cal. Definitivament,
crec que som els
pares els primers que hauríem
d’educar-nos i educar
molt acuradament els nostres
fills. A vegades tenim
el costum de delegar aquest
El canvi climàtic segons els professors...
Reverendo Freeman Brown (pastor de ovejas descarriadas)
La primera reflexió envers
aquest tema és l’escepticisme,
el somriure amarg que
em produeix saber que un
problema tan important interessa
tan poc a la gent.
M’explicaré: hi ha moments
en que tothom es posa molt
seriós quan es parla de la
contaminació, el canvi climàtic.
Tots sabem dir quelcom
al respecte, poques
vegades, però, es tradueix
en accions clares de voler
solucionar el tema. Embrutem
més del compte. A
l’Institut, per exemple, els
nostres alumnes són bruts.
En general, al terra de les
classes podem trobar tot tipus
de papers, trossos de
guix, gomes, bolis trencats,
i en canvi les papereres romanen
buides. A fora, als
jardins i a les voreres on
esperen l’autobús, a més
a més de varietats de paper,
podem trobar entrepans,
cigarretes, diverses
col·leccions d’escopinades.
No vull parlar dels lavabos
(ja no de l’Institut que estan
més controlats pensava
en els d’altres llocs públics,
aquells que tots hem trepitjat
alguna vegada).
És clar que els adults no
som, per cert, el millor
exemple. Es més som els
seus mestres. Un dia anava
al darrera d’un cotxe conduit
per una mare que acabava
de recollir els seus fills
de l’escola, i em vaig quedar
de pedra en veure que
treia el braç per la fines-
tipus d’educació a l’escola o
d’altres institucions i és una
equivocació. Som els pares
i en l’àmbit familiar que ha
de sortir l’amor i el respecte
per l’entorn. És un problema
molt greu però que hem de
saber encarar-ho i enfrontar-nos-hi
perquè potser
encara som a temps de fruir
de la Natura i que frueixin
els nostres fills i nets.
Una mare esfereïda
tra i llençava uns papers a
la carretera. Una gran lliçó
per als seus fills, si senyor.
Malgrat tot, no em canso de
repetir als nostres alumnes
que recullin els papers i els
llencin a la paperera. Jo mateix
en recullo davant d’ells
uns quants, els ajudo, perquè
vegin que no tinc manies.
També els dic, com
un dia vaig sentir que els hi
deia una companya, que no
llencin els entrepans, que
pensin en la mare o el pare
fent amb tot el seu amor
aquell entrepà, que si no
tenen gana, que el retornin
a casa. La mare o el pare
ja sabran com aprofitar-ho.
Potser són temes menors
respecte al gran tema del
canvi climàtic, però sóc dels
que creu que és precisament
en aquests petits detalls on
es veu la “ideologia” de la
persona, la veritable manera
de veure i interpretar el
món.
17
El Tema

El Tema
El Tema IES-SEP
Ramon Farré. Departament de Física
temperatura del planeta.
El Tema
18
La complexitat i la interdependència
expliquen que
decisions adoptades amb
la millor de les intencions
acabin essent contraproduents.
Vegem-ho en un
exemple. Els biocombustibles
han estat considerats
un gran avanç en la lluita
contra el canvi climàtic i en
la independència energètica
de països no productors
de petroli, fins al punt que
molts estats subvencionen
la seva producció o comercialització.
Una conseqüència indirecta
i no volguda ha estat l’augment
del cost dels aliments
a nivell mundial, a banda
d’alguns efectes indirectes
en desforestació de territoris
per produir els biocombustibles,
cosa que no afavoreix
la lluita contra l’augment de
Fa una trentena d’anys quan
alguns de nosaltres estudiàvem
a les universitats amb
ganes de millorar el món, de
fer-lo més net, més habitable…
quan encara crèiem que era
possible aturar el desgavell climàtic…quan
pensàvem que la
solució estava en el desenvolupament
sostenible, quan…..
Un professor d’ecologia, progressista
i utòpic, ens va fer
arribar un tríptic amb aquesta
informació:
….” Una vida sostenible depèn
d’acceptar el deure de cercar
l’harmonia amb les altres persones
i amb la natura. Els principis
per a una societat sostenible
són:
. Respectar i tenir cura de la
comunitat de vida.
. Millorar la qualitat de vida
dels éssers humans.
L’augment del cost dels aliments
està suposant que
milions de persones en entorns
urbans de població
creixent vegin sensiblement
perjudicada la seva economia,
en haver de dedicar
més renda disponible a proveir-se
de blat o arròs, o aliments
bàsics derivats.
Certament, la producció de
biocombustibles no explica
Montserrat Serra. Departament de Ciències
. Conservar la vitalitat i la diversitat
de la Terra.
. Minimitzar l’exhauriment
dels recursos no renovables.
. Mantenir-se dins la capacitat
de càrrega de la Terra.
. Canviar les actituds i el comportament
individual.
. Fer que les comunitats puguin
tenir cura dels seu medi
ambient.
. Proporcionar un marc nacional
que integri el desenvolupament
i la conservació.
. Crear una aliança global.
“……
Bons principis ,si els haguéssim
seguit mínimament ja que
hauríem aconseguit una societat
sostenible i respectuosa
amb el medi. Però desprès de
tres dècades d’advertiments
per part dels científics,desprès
de la publicació de l’informe «
El Nostre Futur Comú » publi-
Fent Cap!
Caparrella
pas tot l’increment de cost
dels aliments. Les escasses
reserves mundials, la sequera
persistent a Austràlia,
la creixent demanda de carn
per al consum humà a Xina
i Índia, conforme augmenta
el nivell de vida de la seva
població, i les polítiques
agràries dels països desenvolupats
en són també causes
directes. A la vegada,
palesen, precisament, la interdependència
í complexitat
en el nostre món.
Sigui com sigui, el primer
és atendre les necessitats
bàsiques de la població, entre
les quals l’alimentació a
costos assequibles. La terra
encara ha d’alimentar a
l’home. Els biocombustibles,
van després.
cat per les Nacions Unides el
1967, desprès de la Cimera
de Rio el 1992, desprès de ….
El nostre planeta segueix malalt:
la desertització avança,
la contaminació de les aigües
és un fenomen creixent i inparable,
la tala abusiva d’arbres
és un fet constatat i continu,
la contaminació de l’aire cada
cop és més patent, el desgel,
el…..tot; com a conseqüència
el canvi climàtic que ara ja,
és irreversible (segons els experts),
canvi que és la resultat
directe de l’abús que els humans
fem en pro dels nostres
interessos, de la nostra ambició
de poder i de diners, sense
pensar que podem matar la
“gallina dels ous d’or”. Realment,
estem matant la Terra?,
potser si que anem cap a la
destrucció que a la llarga , o
no tan llarga, pot comportar la

Fent Cap!
IES-SEP Caparrella El
desaparició de la nostra espècie
en el planeta, potser si….
de nosaltres depèn. Seria més
adient dir que estem accelerant
el procés de destrucció i
desaparició de moltes espècies,
entre elles la humana, però
el planeta Terra té moltes possibilitats
de sobreviure amb o
sense l’espècie humana. No és
el planeta que està en perill,
som nosaltres que amb la nostra
actitud tendim a la nostra
pròpia destrucció.
Què hi podem fer per aturar
aquesta caiguda accelerada
cap a la destrucció? :Prendre
Tema El Tema
consciència del fet, entendre
que hem de canviar, que cadascun
de nosaltres amb petits
canvis en el nostre tarannà
diari podem contribuir a millorar
la situació i que no podem
viure d’esquena al problema ja
que és cosa de tots i ens afecta
a tots.
Esperem que les noves generacions
sàpiguen entendre el
problema millor que nosaltres
i apostin per una forma de vida
més sostenible, més respectuosa
i més austera, procurant
no malbaratar recursos i respectant
tot allò que la natura
El canvi climàtic segons els alumnes...
Mónica Raluy Silva. 1er batx. B
Actualmente, se está produciendo
una gran variación
del clima a causa de
los gases, humos,… contaminación
en general.
Los gobiernos y los científicos
ya nos están avisando
de los problemas que
podrá haber en un futuro
si esto no lo solucionamos.
Yo creo que uno de los problemas
más destacados, a
parte de la contaminación,
es el efecto invernadero.
Éste consiste en que los rayos
de luz del sol entran en la
atmósfera y rebotan en ella
en lugar de salir. Esto produce
un calentamiento global
del planeta muy importante.
Hay muchas formas de
actuar para solucionar
estos problemas:
1. No malgastar electricidad,
agua, gas…
2. Reciclar y usar materiales
reciclados.
3. No usar productos
contaminantes.
4. Usar el automóvil sólo
cuando sea necesario.
Estos últimos días en la
televisión están poniendo
unas imágenes de cómo
será la Tierra si seguimos
ens ofereix. De fet, ja ho deia
el “capità enciam”: Els petits
canvis són “poderosos” i així
és , si cadascun de nosaltres
estalvia uns litres d’aigua diaris,
si reduïm residus domèstics,
si reutilitzem envasos,
si reciclem correctament, si
usem el cotxe només quan és
necessari, si evitem el consum
excessiu, si….tantes coses podem
fer!!
Doncs fem-les.
contaminando como lo estamos
haciendo. Son unas
imágenes muy impactantes.
En mi opinión, creo que si
seguimos contaminando
tanto como lo hemos estado
haciendo en los últimos
treinta años, llegará un día
en que habrá sequía por todos
los lugares de la Tierra,
el nivel del mar subirá muchísimo.
En definitiva, que
la Tierra desaparecerá. A
lo mejor todavía falta mucho
para que esto suceda,
pero aunque quizá nosotros
no lo veamos, la Tierra se
tendría que cuidar, porque
es un planeta muy bonito y
sería un desperdicio que un
día todo esto se terminara.
19
El Tema

El Tema
El Tema IES-SEP
Claudia Lorente Gracia. 2n ESO-A-
El Tema
20
Quantes vegades hem
vist la imatge d’una fàbrica
contaminant un bosc,
un riu o fins i tot el propi
oxigen que respirem.
Aquesta imatge es repeteix
sovint, cosa que tots nosaltres
ja sabem. Però els
humans no ens adonem del
tot el que estem perdent.
La major part de culpa és
tota nostra. Nosaltres construïm
les fàbriques, nosaltres
som els que no reciclem
i nosaltres som els que ens
passem una hora i mitja a la
dutxa. Nosaltres i ningú més
som els causants de tot això.
Potser, que jo no sigui la
millor persona reciclant,
ni que protesti en contra
Georgi Vladimirov 1er Batx. B
Pavorosas sequías en África
con sus correspondientes
hambrunas, desaparición
de especies, inundaciones
en Centroeuropa y Asia,
huracanes en el Caribe, tifones
en Asia, escasez de
nieve en los Alpes, deshielo
en el Himalaya y los
polos... Desde hace años,
los científicos ven un claro
culpable detrás de buena
parte de los males que asolan
el planeta: el hombre.
La actividad humana está
generando año a año un incremento
de las emisiones
de gases de efecto invernadero
que provocan el progresivo
e imparable aumento
de las temperaturas del
planeta. Intentar mitigar
sus efectos está en nuestra
mano, pero aún queda
mucho por hacer, y los
efectos del calentamiento
global son ya catastróficos.
Pero si la situación es mala
ahora, el futuro no se nos
de tots aquests fets, però
jo no vull perdre els verds
camps, els boscos, ni els
bonics rius, per uns fums
contaminants. Existeixen
solucions per poder, potser
no eliminar, però sí frenar
una mica la contaminació.
depara agradable. Los últimos
informes científicos
son incuestionables: la Tierra
se ha calentado durante
los últimos 100 años 0,74
grados centígrados, y lo seguirá
haciendo a un ritmo
de 0,2 grados por década.
Y en la atmósfera la situación
no es mucho mejor:
hoy en día la concentración
de dióxido de carbono
(CO 2 ) es la más alta de
los últimos 650.000 años,
y la concentración de gases
de efecto invernadero
alcanza las 379 partes
por millón, y subiendo.
«Es el mayor problema de
la Humanidad», dicen ahora
los mandatarios mundiales,
dispuestos a subirse
a un carro, el de la lucha
contra el calentamiento del
planeta, al que no prestaron
ninguna atención en las
últimas décadas. Para que
el esfuerzo comience a ser
fructífero, falta la implica-
Fent Cap!
Caparrella
A les fàbriques posar depuradores
d’aigua, per tal
de poder abocar-la al riu,
neta del tot; amb l’aigua
corrent vigilar i solament
utilitzar-la per a les coses
imprescindibles, i finalment
amb el reciclatge, pensar
que un paper es converteix
en un altre paper, una botella
en una altra botella...
A casa meva tinc tres contenidors
petits, un de cada
color, i sí, reciclo, perquè
potser els meus fills
també ho faran i així tots
hi sortirem guanyant.
Jo no vull que la gent recicli
perquè ho dic jo, sinó
perquè la natura ens ho
està demanant a crits.
ción de un gigante, EEUU,
que emite él solo el 25%
de los gases contaminantes
del mundo, y “Bush &
Company” no parecen muy
interesados en contribuir.
En España, en los últimos
años, el Gobierno parece
haber concienciado a las
distintas administraciones
de que hay que hacer algo
ya, no en vano somos el
país de la Unión Europea
que está más lejos de cumplir
los objetivos de Kioto.
Mientras el Ejecutivo anuncia
medidas como la incentivación
del uso de energías
renovables, el transporte
público, el uso de la bicicleta
y el ir a pie. Los científicos
alertan que de seguir así,
el futuro nos deparará sequías
aún más prolongadas
y frecuentes, aumento de
temperaturas y más episodios
de fuertes tormentas.

Fent Cap!
IES-SEP Caparrella El
Cristina Eroles Juárez. 2º ESO
Últimament tothom parla
sobre el canvi climàtic, les
conseqüències que porta,
como serà tot això d’aquí
pocs anys… No costa de
creure ja que tots els rius
no porten el mateix cabal
d’aigua que fa uns quanta
anys enrere, els embassaments
estan mig secs
i hi ha un tipus de canvis
climàtics molt bruscs.
Ara, veig aquell paisatge que
veig tots els matins per la finestra.
A l’hivern està gelat,
tot ple de gebre que cobreix
les fulles dels arbres. El fred
ha deixat la seva petjada. A
la primavera hi ha aquella
brisa que tant m’agrada i
amb el dolç cant dels ocells
Noelia Santaulari 1º Batx. B
Creo que el cambio climático
es un problema muy
grave, y aunque seguramente
nosotros no viviremos
las consecuencias de
nuestros actos, nuestros
hijos y nietos sí las vivirán.
Todos podríamos contribuir
a hacer que el planeta donde
vivimos no sea tan negro,
pero la sociedad del siglo
XXI se preocupa por algunas
cuestiones insignificantes,
aunque ellos las creen
fundamentales. Mientras
nosotros estamos inmersos
en nuestros problemas cotidianos,
a nuestro alrededor
suceden cosas. Los coches
y las fábricas, entre otros,
producen un exceso de dióxido
de carbono, lo que
ayuda a que aumente la
temperatura global del planeta.
Los científicos creen
que en el año 2100 la temperatura
del planeta habrá
Tema El Tema
que ajuden que el matí no
sigui tan dur. A l’estiu s’hi
veu aquell Sol tan lluent
que brilla amb força perquè
t’aixequis del llit, i a la tardor...
a la tardor, les fulles
cobreixen el camí amb una
catifa daurada i al Sol li costa
treure el nas. No m’agrada
pensar en com estarà
tot això d’aquí a uns anys.
No m’agradaria veure un
ambient gris, ennuvolat
amb tota la vegetació
morta. Ni tampoc canviar
aquell paisatge quan es fa
de nit: un cel ple d’estrelles,
amb la lluna que brilla
enmig de totes elles como
si fos la reina, aquella reina
que mira als astres per
subido entre 4 y 5,8ºC. Si
esto sucede, que es lo más
probable, los cascos polares
se descongelarán, los
animales que viven allí morirán
y el nivel de agua del
mar subirá; por lo cual desaparecerán
todos los pueblos
y ciudades costeras.
Otro problema es la lluvia
ácida. Antes, el agua de la
lluvia era la más pura, pero
hoy contiene muchos contaminantes
procedentes del
aire. La lluvia ácida se produce
cuando las emisiones
industriales se combinan
con la humedad atmosférica.
Las nubes pueden llevar
los contaminantes a grandes
distancias, dañando
bosques y lagos. La contaminación
ha ido en aumento
desde la Revolución Industrial,
pero hasta hace poco
sus efectos no han producido
alarma internacional.
damunt l’espatlla. Un cel
negre com el carbó i els fanals
que il·luminen el camí
amb gràcia i simpatia. És
tan bonic...! No em cansaria
mai de mirar-ho. Recordo
que al mig hi ha una estàtua,
no sé ben bé que és
però fa goig: hi queda bé.
Diuen que no volen que
això continuï, que volen un
futur per a nosaltres com
el passat que ells van tenir.
Però no sé què pensar. No
sembla que hi facin gran
cosa per canviar aquest
petit problema que acabarà
sent una catàstrofe.
Hay organizaciones de ecologistas
que intentan evitar
que esto ocurra, pero
ellos solos no pueden hacer
nada, el planeta necesita la
ayuda de cada uno de sus
habitantes. Aunque parezca
que apagar la luz al salir de
la habitación, ir andando al
trabajo o reciclar no sirva de
nada, si todos lo hacemos
podemos ahorrar energía y
hacer que el aire que respiramos
sea más limpio. Es
con acciones pequeñas que
podemos ayudar al planeta
a no morir; porque, al fin
y al cabo, si lo intentamos
será para nuestro beneficio,
porque todos queremos vivir
en un planeta más bonito y
sin contaminación y si queremos
que nuestras futuras
generaciones no tengan
una vida difícil, deberíamos
empezar a cambiar nuestra
manera de pensar y actuar.
21
El Tema

ent Cap!
Fent Cap!
Aquells meravellosos anys...
Els Meravellosos anys
22
Em dic Òscar Oto i sóc professor
de tecnologia en el
IES-SEP Caparrella. El curs
escolar 1986/87 vaig començar
els meus estudis
en aquest mateix Institut.
Durant aquest període de la
meva vida també vaig iniciar
estudis musicals i els
meus dits van començar a
caminar sobre les gruixudes
cordes d’un baix elèctric.
Vaig veure que podia
realitzar les dues activitats
alhora i se’m va començar
a despertar el cuc de les actuacions
en directe. Des de
llavors he format part d’orquestres
i bandes de rock.
L’últim curs de l’Institut vaig
conèixer un company del
mateix centre i juntament
amb altra gent iniciarem
un grup de pop-rock anomenat
“7ª Avenida”. Passat
un temps, varem fer alguns
concerts com a teloners de
grups com ara: Tancat per
defunció, “Los Rodriguez”.
La meva activitat musical
va continuar amb la gravació
d’una maqueta i amb la
participació en el concurs
pop-rock Ciutat de Lleida
on varem quedar tercers.
Vaig continuar la meva
formació a la Universitat
on vaig finalitzar els estudis
de Enginyeria tècnica
industrial. Desprès d’haver
donat classes en altres
Instituts, ara torno al Centre
des del que vaig partir.
D’ entre els molts records
que em venen a la ment
podria destacar aquells mo-
Els meravellosos anys que vindran...
En la nostra primera revista
varem parlar de
la Universitat com una
de les possibles sortides
després dels anys
d’estudi a la secundària
i el batxillerat. Avui
en aquesta segona revista
tractarem un ofici.
Transcriurem la redacció
de tres alumnes que
parlen del ofici de pagès,
que és el del seus pares.
L’ofici de pagès.
Aunque no lo parezca, hay
cosas que se llevan en la
sangre. El amor a la tierra,
la capacidad de diferenciar
los olores de la tierra mojada,
de distinguir los colores,
a los que a veces no damos
importancia, de la fruta ma-
dura; aquella que sólo pensamos
en comer cuando la
vemos y no en como ha
llegado a ese estado. Disfrutar
de los sabores de los
frutos dulces, ácidos, amargos.
¡Qué magníficas sensaciones
nos perderíamos
si alguien como mi padre
no cuidase de la naturaleza!
Las flores en primavera, el
fruto de los árboles en verano,
la caída de las hojas
en otoño y el frío en invierno,
hacen que el ciclo de
la vida se complete armónicamente.
Gozar de todo
esto es lo que produce a
mi padre el placer por lo
que hace. ¿Qué haríamos
si no hubiera personas que
cuidaran de nuestro entorno
y de nuestra alimenta-
Fent Cap!
IES-SEP Caparrella
ments en que juntament
amb els professors d’electrònica
dissenyàvem i guarníem
el gimnàs o el menjador
per celebrar alguna
festa assenyalada amb
una sessió de discoteca.
Generalment érem els
alumnes de cinquè d’electrònica
els encarregats
d’aquesta missió
I, a més a més, competíem
per a ser millors
que els del curs anterior.
Òscar Oto ( ExAlumne i
Professor del Centre. )
ción? ¿Qué comeríamos?
Analicemos, en silencio,
un día de nuestra vida
y encontraremos la respuesta
a estas preguntas.
Todo se relaciona con el
trabajo de mi padre, hasta
el papel en el que ahora
escribo y que diariamente
utilizamos, tiene su relación
con la naturaleza.
La profesión de mi padre,
como quizá se pueda deducir
de lo anterior, es el
de la explotación agrícola,
de la cual obtiene fruta de
los árboles a los que cuida
diariamente. Un trabajo
apasionante aunque sacrificado.
Levantarse por la
mañana, haga frío o calor.
Jugarse la cosecha tan sólo
por una tormenta, perderlo

Fent Cap!
IES-SEP Caparrella Fent
todo por unos minutos de
mal tiempo, después de un
año de trabajo. Esta es la
cara dura de este trabajo y
lo que desmoraliza la pasión
por la tierra. Es una tarea
variada, nada monótona.
Las principales actividades
que realiza mi padre
son las siguientes:
En invierno y otoño, podar
los árboles, trinchar la leña
Somos los padres de Jessica,
yo soy Montse, su
madre y su padre se llama
Ramón. Nuestro oficio
es de los de toda la vida:
trabajar el campo y cuidar
a los animales, técnicamente
llamados agricultura
y ganadería. Son oficios
que precisan muchas horas
de trabajo al día, especialmente
la ganadería, en la
que no hay distinción entre
días laborales y festivos.
En la agricultura, los días
que hay más trabajo son
las épocas de preparación
de las tierras y los árboles y
la recolección de los frutos.
Cap! Fent Cap!
y preparar el terreno para
que los árboles crezcan en
condiciones. En primavera,
sulfatar, segar y a partir del
1 de mayo empezar a aclarar
los árboles para hacer que
salgan frutos de buena calidad,
los más pequeñitos los
tiran al suelo y lo más grandes
los dejan. En verano, se
cogen los frutos y se vigilan
las plagas. De igual manera
El trabajo en la ganadería
se empieza de madrugada,
dando de comer a los animales,
limpiándolos y controlando
su salud. Hoy en
día, los sistemas de alimentación
y ventilación para los
animales están mecanizados
con lo que ganamos
mucho tiempo. Cuando todo
está en orden, desayunamos
nosotros. Los animales
los entramos por lotes para
engordarlos, de manera
que todo el año podamos
tener ingresos económicos.
En la agricultura, nuestras
cosechas principales son el
cereal y los olivos. El cere-
que todo ha evolucionado,
el mundo del campo también
lo ha hecho. Del trabajo
realizado totalmente a
mano a casi hacerlo todo de
manera mecanizada. Debemos
valorar esta profesión,
ya que sin ella nuestra vida
no se podría ni imaginar.
Laia Escolà Sanjuan
(4t.ESO)
al se siembra en otoño y la
recolección es en Mayo-Junio
y la aceituna se recoge
en Noviembre-Diciembre.
Nuestra tierra es de secano
aunque en el futuro se prevé
que la zona sea de regadío.
Son, ambos, unos oficios que
han de gustar porque su día
a día es muy duro y además
hay años que no recompensan
y tienes que esperar
que el siguiente sea mejor.
Pares de Jessica Freixinet
Vidal. (4t.ESO)
23
Els Meravellosos anys

ent Cap!
Fent Cap!
Els Meravellosos anys
24
Mi padre es agricultor. Eso
quiere decir que dedica todo
el tiempo a la tierra. Este
oficio es muy pesado y duro.
Me ha contado que eligió
esta profesión porque quiso
seguir la misma que su padre
y porque le gustaba desde
pequeño. No es un trabajo
con horario fijo. Según
las temporadas y los días se
hacen más o menos horas.
De generación en generación
fueron pasando los
terrenos de padres a hijos.
La mayoría de estas tierras,
por no decir casi todas, están
plantadas de árboles
frutales como pueden ser
los perales, manzanos y
melocotoneros. Estos necesitan
mucha atención y
horas de labor. En invierno
como la savia del árbol no
corre, se puede decir que
está muerto; entonces se
puede podar y dirigir todas
las ramas del mismo hacia
donde queramos que crezcan.
Toda esta tarea necesita
mucha voluntad y dedicación
ya que hay muy
pocas horas de sol y hace
mucho frío. En primavera
nuestros árboles requieren
cuidados, especialmente,
fitosanitarios. A través de
una abonadora, en la que
se mezcla el producto con
agua, se rocían las diferentes
especies. Esto provoca
que desaparezcan las plagas
y el fruto pueda crecer sano.
No basta con hacerlo una
vez. Es necesario hacerlo
de manera repetida. También
es época en que se
riegan, aunque esto no es
problema porque las fincas
grandes ya tienen un sistema
de riego automático por
goteo. Las pequeñas se riegan
por manta, es decir que
necesitan ser regadas o por
el día o durante la noche.
En este caso no puedes
dormir porque necesitas
Fent Cap!
IES-SEP Caparrella
vigilar el caudal de agua.
La época más dura es durante
el verano. Los días
son muy largos y las temperaturas
son muy elevadas.
Primero recogemos todas
las nectarinas, luego dos
clases de peras, luego toda
la manzana y en la primera
semana de octubre terminamos
con la pera tardía. Son
tres meses muy duros pero
al final, uno está orgulloso
de todo el trabajo hecho.
Como podréis comprobar
el oficio de agricultor
o campesino requiere
muchas horas de trabajo
pero si te gusta y lo trabajas
con cariño compensa.
Alumne de 4rt d’ESO.

Fent Cap!
IES-SEP Caparrella Fent
FreeLance
Cap! Fent Cap!
Annual Comparison Of Temperatures
It has been talked for a long time that temperature in Lleida has suffered changes.
It is known that nowadays the cold sensation is less intense than some
years ago when our city had suffered long
cold winters with eternal banks of fog.
Here we show a graphic with the register
of Maxi-mum Temperatures that
we have suffered in the last two years.
It is observed that temperatures in
2006 had been similar than in 2007. The
average in 2006 was 21,41 ºC and in
2007 was 21,08 ºC.. Then, we can see
that the average of Maximum Temperatures
has reduced 0,33 ºC in one year.
Here we show a graphic with the register
of Minimum Temperatures that
we have suffered in last two years.
On the other hand, the average of Minimum
Tempera-tures doesn’t show the
same decrease line than the average
of Maximum Temperatures. The average
in 2006 was 8,47 ºC and in 2007
was 8,67 ºC.. Then, we can see that
the average of Minimum Temperatures
has increased 0,20 ºC in one year.
In conclusion, this comparative file shown that the global changes in temperatures
are minimum and, in fact, it is our sensitive system and our memory
that are lying us and that are giving us false sensations about cold and hot.
David Brenuy ( Robert Izquierdo )
25
FreeLance

ent Cap!
Una noche diferente
Fent Cap!
FreeLance
26
S. Godoy (2º Bachillerato IES Marius Torres) Freelance
-¡Pancracio! ¡Date prisa que
se nos escapará la oportunidad!
– dijo Gregorio
-¡Ya voy, pesado! ¡Me estoy
acabando de arreglar, que
esta noche vamos a arrasar!
-Pero yo más, que soy mayor
que tú y tengo preferencia
-Bueno…. Eso ya lo veremos.
Quien llegue antes se
les tira primero al cuello.
Al cabo de diez minutos,
Pancracio y Gregorio llegaron
a la fiesta; había mucha
gente y la música estaba
muy alta.
Al principio se asustaron un
poco, pero luego se animaron
y se pusieron a bailar al
margen de la multitud.
Era una noche preciosa. Pequeñas
luces iluminaban el
cielo y le daban un aspecto
diferente, mágico. Risas de
fondo transmitían un murmullo
agradable y acogedor.
Amigos y parejas de enamorados
les esperanzaban
para imaginarse un futuro
diferente al que a ellos les
esperaba. Se sentían felices
de estar allí y poder vivir
en primera persona lo que
tantas veces sus amigos y
primos mayores les contaban
acerca de este tipo de
salidas y de las aventuras
que se podían encontrar.
-Oye Gregorio estoy agotado.
Además creo que papá
y mamá se darán cuenta de
que no estamos en casa y
se enfadarán mucho…
-¡Cállate, hombre! Si eras tú
el que estaba más animado
a venir, déjate de tonterías
y disfruta de esta maravillosa
noche. La vida es corta
y nunca sabes cuándo podrás
tener una oportunidad
como ésta. Además, ya no
falta mucho para que podamos
actuar…
-Tienes razón. Vete preparando
que de aquí a cinco
minutos vamos a acercarnos
a las hermanas de la
casa y nos vamos directos
a su habitación.
-¡Deacuerdo, ya tengo ganas!
Pasaron los cinco minutos
que para Gregorio y Pancracio
se hicieron largos;
además, los dos estaban un
tanto nerviosos, porque era
la primera vez que salían
de noche. Sus padres ya les
habían advertido muchas
veces de los peligros que
hay por el mundo, lo típico;
pero ellos aquella noche se
sentían seguros y no le tenían
miedo a nada.
Finalmente, los dos se adentraron
silenciosamente en la
habitación de las hermanas
Fent Cap!
IES-SEP Caparrella
que vivían en la casa. Estaban
impacientes por actuar
y a la vez asustados por si
les pillaban, pero rápidamente
se dieron cuenta de
que las hermanas dormían
plácidamente.
Ellos, que eran muy discretos,
se acercaron sigilosamente
a ellas.
******************
A la mañana siguiente, las
dos hermanas se levantaron
tarde a causa de la fiesta
que habían tenido por la
noche y cuál fue su sorpresa
al notarse por diversas
partes del cuerpo numerosas
picadas de ¡mosquito¡
Las dos chicas pensaron
que estos bichos se debían
de haber quedado bien descansados.
Mientras tanto, en otra parte
de la ciudad, en una diminuta
casita, los mosquitos
Gregorio y Pancracio
descansaban tranquilamente
en la cama después de
su primera salida nocturna.
21

Fent Cap!
IES-SEP Caparrella Fent
Cap! Fent Cap!
Només un vianant....
Buenos aires... Buenos aires...
Òscar Martin (ex-professor de la Caparrella)
No fa gaire que he tornat de
Buenos Aires. I penso anarhi
quan pugui una vegada
més. Serà la sisena vegada.
És el que he fet als últims
anys. Aquí dono classes
(entre d’altres instituts,
també a l’IES Caparrella, i
ben a gust que hi vaig estar!)
i a Buenos Aires… bé, a
Buenos Aires faig una mica
de tot. Quan em pregunten
com ha anat només sé contestar
“bé” i després conto
un munt de coses que no
sempre estan bé. Però és
que a Buenos Aires senzillament
visc, és una ciutat que
t’atrapa i que només et deixa
marxar amb la promesa
que hi tornaràs. Per alguna
cosa tenen aquell tango tan
conegut, “Volver”.
A mi mai m’ha agradat anar
de turista. M’estimo més
viure com un “porteño”
més, integrar-me entre la
gent, patir els embussos de
les nou del matí, tornar a
les sis en un subte (un metro)
tan comprimit que ben
Idiomes oficials: Castellà
Capital: Buenos Aires
Ciutat més gran: Buenos Aires
Govern: República Federal
President: Cristina Fernández de Kirchner
Gentilici: Argentí, argentina
just es pot tancar la porta o
sinó en un tren que sembla
dels anys 30, vermell, amb
les finestres de fusta, que
no té ni revisor.
Jo visc a un pis llogat a
Vicente López, el que es diu
el Gran Buenos Aires, que
és la província, però tan a
la vora de la capital que només
em cal travessar per
sota un pont que veig de la
meva finestra i ja sóc a un
barri de la capital.
Vaig sovint al centre, a la
part més moguda de la ciutat,
als barris de Belgrano,
Barrio Norte, Recoleta,
Monserrat, Palermo... és
immens! Quan penses que
Superfície
- Total: 2.766.8902 km² (8è)
- Aigua (%) 1,1%
Població: 38.592.150 (30è)
Densitat: 14 hab/km² (200è)
Moneda: Peso argentí (ARS)
Domini internet: .ar
ja t’ho coneixes tot vas per
un carrer que s’allarga i fa
un barri que no havies vist
mai. Clar, és que, per a què
us feu una idea, a Buenos
Aires viuen dotze milions
de persones! Compareu-la
amb Barcelona, que té un
milió, i us fareu una idea
del que és. Una cançó diu
“la calle más larga, el río
más ancho”. Doncs sí, el
carrer és la Calle Corrientes,
“la que nunca duerme”
diuen, que està plena de llibreries
i de teatres i travessa
barris sencers. I el riu és
el Río de la Plata, que tardes
entre dos i quatre hores
a creuar-lo en vaixell.
Tinc fama de menjar molt,
però és que els argentins
són ben llestos: com que
tenen moltes tradicions es
van agafar el millor de cada
una. I així tenen dels italians
les pizzes, les pastes
i els gelats, dels alemanys
i els irlandesos la cervesa,
dels anglesos el té i encara
més dels espanyols, els ar-
Només un Vianant...
27

ent Cap!
Fent Cap!
Només un Vianant...
28
menis, els israelites... Però
el gran plat és l’asado: carn
de vaca i de pollastre i verdures
a la brasa fins que te
n’afartis. És un gran ritual,
per menjar amb els amics i
la família, com fan amb el
mate; però el mate és més
informal, és una infusió per
prendre quan quedes amb
algú, com un cafè, i tots beuen
del mateix vas.
És habitual que et trobis famosos
als cafès i al carrer.
N’he arribat a veure futbolistes,
actors de cinema i de
teatre, periodistes... però
no em criden gaire l’atenció.
Només al principi és la
curiositat de dir “ah, mira”
i prou. A mi els que m’interessen
de debò són els
escriptors. A aquestos els
busco jo! No els anomeno
perquè excepte Ernesto
Sábato no són gaire coneguts
aquí però n’hi ha uns
quants. Com també de llibreries.
N’hi ha una que
abans era un teatre i té un
cafè a dintre per llegir mentre
prens alguna cosa.
Us en recordeu del somni
americà? Doncs el veritable
somni americà és Buenos
Aires. Aquí pots fer el
que vulguis i dedicar-te a
tot el que desitgis. Només
cal una mica d’empenta i la
sort gairebé rutlla sola. A
mi em diuen que no marxi,
que allà està tot per fer
i potser tenen raó per totes
les oportunitats que et sorgeixen,
així com qui no vol
la cosa.
Però, clar, no tot són flors i
violes. Buenos Aires té dos
problemes molt greus: la
inseguretat i l’economia, i
els dos tenen a veure amb
la corrupció. Has de saber
per on et pots moure i segons
a quines hores, de
vegades convé el que en
diuen un remís (un taxi privat,
per telèfon) o un radiotaxi
(amb el rètol de l’empresa
ben gran) enlloc del
taxi que et puguis trobar; i
la moneda del país, el peso,
equival a quatre euros: misèria
i companyia. Bé, t’hi
has d’adaptar, tot i que costa
molt veure unes casetes
de ferralla al costat dels
grans edificis. És com els
“cartoneros” que van pels
carrers (de vegades tota la
família) amb un carro de la
compra arreplegant papers,
que després vendran a una
fàbrica.
I a més tenen una passió
que de vegades és un problema:
el futbol. No cal que
Fent Cap!
IES-SEP Caparrella
sigui el gran partit per fer
un rebombori d’autobusos
i una gentada al carrer cridant
“dale, dale”. A la tele
ja heu vist el que passa de
vegades. Mai he anat a un
camp de futbol i com a molt
aniria a “la cancha de River”
perquè és més gran, però
tampoc em diu molt.
En qualsevol cas jo sempre
m’hi he trobat molt a gust.
Buenos Aires em recorda
Barcelona: té port, els taxis
són grocs i negres i és
una ciutat cosmopolita amb
moltes cultures. Té un pensament
molt europeu. I a
més, puc anar al Casal de
Catalunya, al barri de San
Telmo, i parlar català amb
tota tranquil·litat.
Sense gaire esforç m’hi vaig
adaptar, fins al punt que alguns
argentins m’han preguntat
per un carrer i d’altres
em volien vendre una
targeta de client d’un supermercat.
M’encanta sentir
que sóc de molts llocs i alhora
m’hi sento com a casa.
Quan vulgueu visitar-me ja
us faré de guia. El problema,
el gran problema, serà
marxar i acomiadar-vos de
la ciutat. Però hi tornareu.

Fent Cap!
IES-SEP Caparrella Fent
L’emprovador
Música!
V.G.
OBRINT PAS
Obrint Pas és un grup de
música que va néixer a València
l’any 1993. El seu estil
és difícil de definir, ja que
és una barreja de punk,
hardcore melòdic, reggae
i ska. Però el seu tret més
característic es l’ús d’instruments
tradicionals de la
cultura catalana com la dolçaina.
Prova d’aquest mestissatge
tan ben aconseguit,
d’aquesta mescla entre el
passat i el present és que
Obrint Pas és l’únic grup
musical del món on podem
trobar un graller i un DJ.
Les seves lletres són combatives
i compromeses ja
que tracten temes com la
justícia social, la immigració,
la independència, la defensa
del català o el record
a la guerra civil espanyola.
A més a més, Obrint Pas
també ha adaptat algunes
cançons populars catalanes,
Cap! Fent Cap!
com el Cant dels Maulets.
Obrint Pas gaudeix d’un
gran nombre de seguidors
entre el jovent dels Països
Catalans. Això és degut a
que és un grup jove però
amb molta experiència, i
sobretot molt proper.
Obrint Pas s’ha guanyat el
seu públic a força de voltar
durant anys la nostra
geografia, oferint concerts
a pobles i ciutats, i així es
com la gent ha anat coneixent
aquest grup.
Un altre fet important que
explica el seu notable èxit
es que, quan Obrint Pas co-
mença a tocar, no hi havia
pràcticament cap grup combatiu
que cantes en català,
per tant va ocupar un lloc
en l’escena musical catalana
que fins ara no ocupava
ningú.
El seu èxit dins dels Països
Catalans, ha portat al grup
a fer gires arreu d’Europa i
últimament a Llatinoamèrica.
Els components són:
Xavi Sarrià - guitarres i
veus
Jaume Guerra - baix
Miquel Gironès - percussions,
dolçaina, gralla i veus
Ximo Tomàs Maki - bateria
Robert Fernàndez - guitarra
Miquel Ramos - teclats,
samplers i veus
Albert Benavent - trompeta
Chola - scratch i bases
Marcos Úbeda – trombó
L’emprovador
29

ent Cap!
Un Clàssic
Fent Cap!
L’emprovador
30
Voldria parlar-vos avui
d’una obra clàssica, creada
per en Franz Joseph Haydn.
Aquesta obre és: Cello
concerti nos. 1 & 2. El “Cello
concertini”, reuneix dues
obres: la primera en C major,
Hob. està estructurada
en tres moviments: 1. Moderato;
2. Adagio; 3. Allegro
molto Les intervencions
del Cello en els dos primers
moviments són d’una gran
emotivitat properes al plor.
El tercer moviment, tal i
com indica el seu nom, és
molt expressiu. L’altre concert,
el No.2, D major, Hob.
està, també, estructurat en
tres moviments: 1. Allegro
moderato; 2. Adagio; 3.
Allegro. L’Adagio en aquest
segon concert és, al meu
parer, la peça més sentimental
del conjunt. 1
Franz Joseph Haydn nasquè
a Rohrau, Baixa Àustria,
el 1732 i va morir a Viena el
1809.
Fou el segon dels dotze
fills del matrimoni format
per Mathias Haydn i Anna
Maria Koller. Aprengué les
beceroles de la música formant
part d’un cor infantil a
l’església d’Hainburg, i cap
al 1740 es traslladà a l’escola
del cor de la catedral
de Sant Esteve de Viena. La
seva formació musical tingué
un marcat component
autodidàctic, tot i que rebé
ensenyaments musicals de
N. Porpora. En el període
comprès entre el 1750 i el
1759 compongué música
sacra, escènica i de cambra.
Gràcies a Porpora i a altres
amistats —Ch.W. Gluck i P.
Metastasio— pogué entrar,
cap al 1759, en l’orquestra
del comte de Morzin, en la
qual fou nomenat director
de música. Aviat, però, deixà
el càrrec per a ocupar el
de sotsmestre de capella de
la capella musical d’una de
les famílies més notables
i distingides d’Hongria, la
dels Esterházy. Fou el príncep
Pál Antal Esterházy de
Galántha qui li encarregà la
sotsdirecció d’una orquestra
composta per uns vint músics.
D’aquest període inicial
amb els Esterházy data el
cicle de simfonies núms. 6,
7 i 8, titulades respectivament
Le Matin, Le Midi i Le
Soir, totes compostes vers
el 1761 i que gaudiren d’un
notable èxit.
El 1762 morí el príncep Esterházy,
a qui succeí el seu
germà menor Miklós József,
anomenat ‘el Magnífic’. Gran
protector de músics i artistes
i amant de la música,
féu ampliar la seva orquestra
i alhora construí un palau
amb un teatre d’òpera
de gran cabuda i un teatre
de marionetes. L’any 1766,
Haydn fou nomenat mestre
de capella de la família en
substitució de Gregor Joseph
Werner.
La fama de Haydn fou tal,
que els anys finals de la
seva vida tres autors —G.
Carpani, G.A. Griesinger
i A.C. Dies— n’escriviren
sengles biografies. Malgrat
la seva vida semicenobítica
al palau dels Esterházy,
fou el prototipus de compositor
que encarnà en la
seva música els ideals de
la Il•lustració. Mesura, proporció,
simetria, equilibri
i contenció foren, a grans
1- Estic parlant d’un CD publicat per Palette. Pal 043, Holland 1996
Fent Cap!
IES-SEP Caparrella
trets, els aspectes destacats
en el seu genuí quefer
musical. L’estètica de Haydn
confluí amb els plantejaments
d’I. Kant, G.E. Lessing,
J.J. Winckelmann i els
enciclopedistes francesos.
Fill de la Il•lustració, deixà
una clara empremta musical,
sobretot en el domini
del gènere simfònic i cambrístic.
La seva música traspassà
la seva època gràcies
a l’admiració que despertà
en diversos compositors coetanis
i, posteriorment, al
redescobriment que en féu
J. Brahms.
Les aportacions més importants
i significatives de
Haydn a la història de la
música foren la simfonia i el
quartet de corda. Pel que fa
a la història de la simfonia,
però, val a dir que ja abans, i
també contemporàniament,
diversos compositors havien
maldat per expressar el
seu capteniment musical en
la composició d’obres simfòniques.
Aquest compositor austríac,
germà de Michael Haydn,
juntament amb W.A.
Mozart i L. van Beethoven,
formà la triada rellevant
del Classicisme vienès que
cristal·litzà la música d’estil
clàssic.
Remenant material per confeccionar
aquest breu apunt
sobre Haydn vaig trobar
que un escriptor castellà,
en Tomás de Iriarte parla
d’aquest músic en un poema
del que tot segui transcric
un fragment:

Fent Cap!
IES-SEP Caparrella Fent
“(...) Mas si este amigo murió,
otro tengo que, aunque vivo,
está ausente; y le conozco
tan sólo por el oído.
Hayden, músico alemán,
compositor peregrino,
con dulces ecos se lleva
gran parte de mi cariño.
Su música, aunque le falte
de voz humana el auxilio,
habla, expresa las pasiones,
mueve el ánimo a su arbitrio.
Es pantomima sin gestos,
pintura sin colorido,
poesía sin palabras
y retórica con ritmo;
que el instrumento a quien Hayden
comunica su artificio,
declama, recita, pinta,
tiene alma, idea y sentido.
Si las diferentes voces,
corren por tonos distintos,
si se alternan, si se imitan,
si a un tiempo cantan lo mismo,
si callan de golpe todas,
si entran todas de improviso,
si débiles van muriendo,
si resucitan con brío,
solas, juntas, prontas, tardas,
por varios caminos
excitan un mismo afecto,
llevan un mismo designio,
o expresen gritos de furia,
o de amor tiernos suspiros,
o el llanto de la tristeza,
Cap! Fent Cap!
Tomás de Iriarte 2 : Epístola a una Dama que preguntó al Autor qué amigos tenía
(20 de mayo de 1776) 3
o el clamor del regocijo
su poderosa armonía
ya llama al sueño tranquilo,
ya alienta el valor marcial,
ya incita al baile festivo.
No afecta su melodía
estudiados gorgoritos,
difíciles menudencias,
todos adornos postizos
con que se finge grandioso
el canto pobre y mezquino,
que olvida llegar al alma
por engañar el oído.
El canto de Hayden es noble,
es verdadero y sencillo,
es juicioso, es perceptible,
siempre vario, siempre rico.
En él nunca el auditorio
se alabará de adivino;
que en vez del paso esperado
suele hallar el imprevisto....
Hayden Amigo, perdona,
lo que de tu ingenio he dicho;
para conocerte es poco,
nada para quien te ha oído (...)
Si Hayden conociera a Mengs,
pronto se hicieran amigos;
y Horacio lo fuera de ambos
más que los tres lo son míos.
Pintor, Músico y Poeta
observan en sus estilos
la misma buena elección,
el primor y arreglo mismo.”
Attilio de Giovanni
2 - Tomas de Iriarte (Tenerife, 1750-Madrid,1791), literato, traductor y teórico del arte, integrante de la
famosa tertulia madrileña de la “Fonda de San Sebastián” donde se debatían todo tipo de temas artísticos
y literarios, debe la mayor parte de su fama, tanto en España como fuera de ella, a la Fabulas literarias
publicadas en 1782. Compuso algunas comedias, como El señorito mimado y La señorita malcriada;
su poema La música (1779) mereció grandes elogios de Metastasio
3 - Trobat a Historia de la Música, Deutsche Grammophon (1764-1784: La sorpresa clásica) Marketing
editorial, S.L. Madrid, 1996
L’emprovador
31

ent Cap!
Llibres...
Fent Cap!
L’emprovador
32
NOVETATS BIBLIOTECA
Ens hem donat un passeig per la Biblioteca
del Centre i hem trobat les següents novetats:
L’elegància de l’eriçó, Muriel Barbery, ed. 62
Història de Londres , Doris Lessing, Destino
El caçador d’estels, Khaled Hosseini, Llibres
Amsterdam
El desert de Gel, Maite Carranza, Edebé
La suma de los días, Isabell Allende, Areté
El caníbal, Isabel Clara-Simó, Columna
Pau Marfull Oromí (1º Batxillerat)
El niño con el pijama de rayas.
Autor: John Boyne.
Editorial: Salamandra.
Núm. pàgines: 217.
No faré una sinopsi d’aquest llibre, ja que
tampoc hi és al mateix. Així doncs, en la
contraportada trobem un escrit que exposa,
que per fer de la lectura una experiència
més agradable, no explicaran de què
tracta. L’únic que ens diuen sobre la història
és que coneixerem la vida d’un nen que
es muda de casa.
És una historia que enganxa i que no pots
deixar per un altre dia, sinó que continues
llegint, “només un capítol més”.
Crec que la millor
Una historia de las matemáticas para
jóvenes.
Editorial: Nivola
Nº pàgines: 218
Edat: a partir de 14 anys
Per a qui li agradin
les matemàtiques,
aquest llibre és una
bona forma de conèixer
més sobre elles.
Viatjaràs per la Història
i descobriràs
des de com van començar
a contar a la
Prehistòria, fins el
L’art de viure, Goliarda Sapienza, La Campana
El noi que dormia a la neu, Henning Mankell,
Columna Jove
La emperatriz de los etéreos, Laura Gallego
García, Alfaguara.
(Patricia Mir, Alba Bosch, Maria Bosch)
I a més a més comentarem alguns altres llibres:
forma de definir la
qualitat del llibre
és un comentari
del The Irish Times
que es troba
al final del llibre.
Diu: “Un llibre que
persisteix en la
memòria del lector.
Subtil, d’una
exquisida senzillesa
i absolutament
commovedor.”
Fent Cap!
IES-SEP Caparrella
És, sens dubte, recomanable per tots els
que llegeixen sovint, i per els qui no tant,
també.
Renaixement, passant per la Grècia clàssica,
la Xina Imperial y las matemàtiques
índies.
Per si t’interessa aprofundir en algun tema
històric que es tracti al llibre, de tant en
tant, et recomanen llibres que t’hi puguin
ajudar.
Per no fer-ne una lectura molt pesada, el
llibre té gràfics i dibuixos que il·lustren els
temes que s’hi tracten. A més la lletra és
bastant gran.
És un llibre diferent dels que potser estem
més acostumats a llegit, i encara que al títol
digui un llibre “para jóvenes” també pot
agradar a adults curiosos. Tot i així, abans
de llegir-lo potser alguns necessitarien fer
un petit repàs de “mates”

Fent Cap!
IES-SEP Caparrella Fent
Déjame que te cuente...
Autor: Jorge Bucay
Editorial: RBA
Núm. de pàgines: 246
En aquest llibre coneixerem
la historia d’un noi d’uns vint
i tants anys que, cansat de
la vida que porta i preocupat
pels seus problemes amb els
estudis, la seva parella i la
família, decideix acudir a la
consulta d’un psicoanalista
un pèl especial. Aquest, “el
gordo”, li contarà cada dia
un conte diferent per què
CINEMA...
Odette Toulemonde és una dona de la
que es pot dir que no és corrent. Està entre
els quaranta i els cinquanta anys. És
vídua i té un fill i una filla amb els papers
una mica canviats. Treballa de dependenta
a uns grans magatzems, viu en un barri
on la majoria dels veïns treballen i tenen
costums un xic “horteres”, si més no, molt
influïts per la TV-la seva filla mateix es diu
Sue-Ellen i uns germans, veïns, Starsky i
Hutch-. Odette és cristiana, quasi bé tots
els dies parla amb Jesús. Li agrada cantar
i ballar mentre fa la feina de casa. També
llegeix novel·la “rosa” del autor Balthazar
Balsan al que admira moltíssim i a qui escriu
una carta per a dir-li tot el que pensa
d’ell, ja que un dia que es va atansar per
que li dediquès un llibre, no va poder parlar
de l’emoció. “Algú que escriu malament
escrivint a algú que escriu bé”. Aquestes
són les paraules que la mateixa Odette diu
al respecte i la veritat és que som testimonis
de que en aquest cas una lectora salva
Cap! Fent Cap!
reflexioni i n’aprengui alguna
cosa.
Bàsicament, és un llibre de
contes curts que ensenyaran
al protagonista a conèixerse
i que a la vegada ajudarà
al lector a reflexionar sobre
sí mateix.
Trobarem contes i faules
que ens faran somriure pel
toc de fantasia, però que en
el fons és una altra forma de
mostrar la realitat.
Per que us animeu a llegirlo,
posaré una minúscula
mostra del llibre:
Tienes hambre de saber
hambre de crecer
hambre de conocer
hambre de volar...
Puede ser que hoy
yo sea la teta
que te da la leche
que aplaca tu hambre...
Me parece fantástico que
hoy
quieras esa teta.
Pero no olvides esto:
no es la teta la que te alimenta...
¡Es la leche!
a un escriptor quant normalment succeeix
a l’inrevés.
És una pellícularecomanable
encara que
sigui per
parlar del
que més o
menys ens
ha agradat
o com hem
interpretat
que cada
vegada que
s’emociona
leviti i finalment
faci
levitar els
que estima.
Attilio de Giovanni
L’emprovador
33

ent Cap!
Fent Cap!
CINEMA...
L’emprovador
Soy leyenda.
“Me llamo Robert Neville. Soy un superviviente
que reside en Nueva York. Si hay
alguien ahí… cualquiera, que sepas que no
estás solo…”.
L’arrencament és espectacular, la presentació
està molt ben traçada sobre el personatge
de Will Smith, que ens mostra tot
el seu sofriment tant sols amb la mirada.
Aquesta, és plena de tristesa, malenconia i
ens introdueix dins de la pel·lícula de manera
tan esgarriada que arribem a sentir
les seves inquietuds i preocupacions com
si les estiguessin vivint nosaltres mateixos.
Veiem Nova York buida, trencada i plena
de naturalesa, animals salvatges…
La immensitat de la situació que rodeja a
Robert Neville, realment, fa posar la pell
de gallina.
Noviembre dulce
“Y me recordarás siempre así, en nuestro
mes...”
Sin duda, hay dramas de todo tipo: aquellos
que te dejan con una sonrisa en los
labios, los que te hacen caer lágrimas de
emoción, los que dejan tristeza en nuestros
corazones…a lo mejor, son diferentes
los dramas románticos que al terminar de
verlos nos dicen: aprovecha la vida porque
es preciosa. Enamórate, sea de quien sea.
Sigue tu instinto, tu corazón. Pase lo que
pase, haz lo que desees. Todo esto, incluso
más, nos transmite esta fantástica y hermosa
película.
Es una maravilla de película, preciosa desde
el principio al fin. El director ha sabido
plasmar los sentimientos de las personas
34
Fent Cap!
IES-SEP Caparrella
En el desenvolupament
de la
història, podem
observar una
forma de vida
totalment monòtona,
i la recerca
d’una sortida a
tant desoladora
situació.
Patim quan el
sentim parlar
amb els maniquins
i els tracta
com a persones,
per la necessitat
d’una persona
o almenys de
sentir que algú et contesti. Un personatge
que sembla morir dia darrera dia, quan
probablement sigui l’última esperança del
planeta.
Àgueda Sisteré 1r Batx.
en esta película y ha creado algo realmente
sublime, poético y bello. Los personajes,
a mi personalmente, me encantan, Keanu
Reeves primero hombre frío y calculador,
pasa luego a convertirse en alguien enamorado
y lleno de sentimientos y por supuesto
Charlize Theron, la bondad en persona,
con su dulzura y pasión por la vida, nos
hace recordar que debemos aprovechar
cada minuto de nuestra existencia.
Y el final, es realmente lindo, intenta transmitir
esa decisión de que cuando el amor
llega a ese momento culminante y perfecto
se detiene, se detiene para que no termine
acabando, se detienen para conservar
en el recuerdo ese amor que ahora será
para siempre, un amor que ya no terminará
desapareciendo con el tiempo.
Àgueda Sisteré 1r Batx

Fent Cap!
IES-SEP Caparrella Fent
Pintura...
A vegades a la vida trobes que
un esdeveniment et porta a un
altre i es va formant una teranyina
que va encadenant i lligant
un seguit de fets. A finals
del curs passat una col·lega
em va demanar de llegir un
llibre perquè li dones la meva
opinió per a recomanar-ho als
alumnes de l’ESO, o no.
Paisatge amb Sant Cristòfol
El llibre era “El enigma del
maestro Joaquín” de Sigrid
Heuck, editat per l’editorial
S.M en la col·lecció Gran Angular.
Aquesta novel·la parla d’un
noi de uns setze anys que es
sent molt intrigat per un detall
que apareix en un quadre d’en
Joaquin Patinir. El quadre es el
de Sant Cristòfol i el detall és
un home mort que altres dos
homes treuen del riu. Peter, el
protagonista, no pararà d’investigar
per esbrinar qui és
aquell mort i qui l’ha mort.
La primera coincidència era
respecte al quadre. En aquest
apareix en primer terme la figura
de Sant Cristòfol. L’any
anterior havíem llegit Una
mano de Santos de l’escriptora
Ana Rossetti i un dels contes
tractava la vida d’aquest sant.
La segona coincidència era sobre
l’autor d’aquest quadre. Jo
no havia sentit parlar abans
d’aquest pintor, però durant
tot l’estiu del 2007 el vaig sentir
anomenar moltes vegades.
A “La revista de Agosto” del
diari El País, havia una secció
en que diverses personalitats
de la vida pública donaven el
seu parer respecte llibres, mú-
Cap! Fent Cap!
sica, i d’altres esdeveniments.
El cas és que la majoria mencionaven,
com a meravellosa,
l’exposició que el Museu del
Prado estava fent del Mestre
Patinir. Ja veieu, doncs, com
a vegades hi ha un seguit de
coincidències que et porten a
un mateix punt.
El quadre que teniu reproduït
a la contraportada i en aquesta
mateixa plana és el “Paisatge
amb Sant Cristòfol” i es
troba al Monestir de l’Escorial,
en Espanya. El pintor flamenc
Joachim Patinir, va nèixer a
Bouvignes el 1480 i va morir
el 5 d’octubre de 1524 a Anvers.
Aquest pintor flamenc
s’enregistrà com a membre de
la confraria de pintors d’Anvers
(confraria de Sant Lluc)
en 1515, on va viure la resta
de la seva vida. Potser que
estudiés amb Gerard David en
Bruixes. Es creu que el 1511,
Patinir viatjà a Gènova amb
G.David i Adrien Ysenbrandt.
En 1525, Albert Durero va
anar a la seva boda, aprofitant
el seu famós viatge als Països
Baixos. Durero va fer un retrat
de Patinir, del que resta una
versió d’en Cornelis Cort.
Paisatge amb Sant Jeròni
Durero anomenà a Patinir “der
gute Landschaftmaler” (“el bon
pintor de paisatges”) Patinir va
permetre que els seus paisatges
minvessin el protagonisme
de les figures que, molt sovint,
eren pintades per altres artistes.
Les seves immenses vistes
combinaven l’observació del
detall naturalista amb la fantasia
lírica. En molts dels seus
paisatges es mostra la línea de
l’horitzó molt alta, encara que
hi ha una evident profunditat
aconseguida amb l’ús de tres
ternes de diferent tint cromàtic
d’ocres, verds i blaus que
alguns consideren hipnòtics.
Durero
Patinir fou un pintor de paisatges
i temes religiosos, que
graviten entorn la lluita entre
el bé i el mal, el vici i la virtut.
Cristal·litza en els seus quadres
la tensió entre “el món
terrenal, pecador, i un més enllà
sorprenentment bell”. Les
seves figures- normalment
pintades per altres pintors-
són pelegrins que avancen per
un món, en el que sortegen els
obstacles del diable” Es considerat
el pare o precursor del
paisatgisme com a gènere independent.
Només hi ha cinc
quadres signats per Patinir,
però en té moltes obres atribuïdes
amb diferents graus de
certesa. En les que són signades
posa, Opus Joachim D.
Patinier, la D pot significar Dionantensis
(de “Dinant”) que
podria significar el lloc de la
seva procedència. El pintor fou
amic de Durero i de Quentin
Metsys amb el qui col·laborà
sovint, aquest es convertí en
el tutor dels seus fills quan
Patinir va morir. Les principals
obres del Mestre Joachim
són entre d’altres:La fugida a
Egipte (Museu d’Anvers);
L’emprovador
35

ent Cap!
Fent Cap!
36
El descans en la fugida a Egipte
(Museu del Prado); El baptisme
de Crist (Viena); Sant Joan
de Patmos (National Gallery,
Londres); Paisatge amb pastors
(Anvers); La temptació de
Sant Antoni (El Prado); Descans
en el camí (Institut d’Arts
de Minneapolis); També l’han
atribuït un triptic anomenat La
penitència de Sant Jeroni). Les
obres més celebrades són El
pas de la llacuna Estigia (Museu
del Prado) i San Cristòfor
amb el nen Jesús (Monestir
de l’Escorial). El Mestre Joachim
és considerat desconegut
i enigmàtic degut a la manca
de dades biogràfiques. És original,
peculiar i fascinant. La
seva obra és plena de màgia
Literatura...
i encara avui segueix emocionant.
L’opaca trajectòria de Patinir
es desenvolupa durant nou
anys en un dels mercats artístics
més competitius que
hagin existit mai: L’Anvers del
segle XVI, una ciutat en la que
convivien tres-cents artistes,
Fent Cap!
IES-SEP Caparrella
en un lloc que no superava
els cinquanta mil habitants.
En aquest escenari l’artista
flamenc va oferir un producte
nou i innovador que, en combinació
amb la seva especial
sensibilitat, va tindre un èxit
sense precedents en la etapa
coneguda com a Renaixement
Nòrdic.
El Museu del Prado en el 2007
li ha dedicat una exposició antològica
“La invención del paisaje”.
Mary Sunshine
L’amor és un tema recurrent en la història de la literatura, de la mateixa manera que ho és
en la vida de les persones. Proposem la lectura d’uns quants poemes d’amor en les diferents
llengües que s’imparteixen al nostre Centre.
Cuando tú me elegiste
-el amor eligiósalí
del gran anónimo
de todos, de la nada.
Hasta entonces
nunca era yo más alto
que las sierras del mundo.
Nunca bajé más hondo
de las profundidades
máximas señaladas
en las cartas marinas.
Y mi alegría estaba
triste, como lo están
esos relojes chicos,
sin brazo en que ceñirse
y sin cuerda, parados.
Pero al decirme: “tú”
a mí, sí, a mí, entre todos,
más alto ya que estrellas
o corales estuve.
Y mi gozo
se echó a rodar, prendido
a tu ser, en tu pulso.
Posesión tú me dabas
de mí, al dárteme tú.
Viví, vivo. ¿Hasta cuándo?
(…)
My mistress’ eyes are nothing like the sun;
coral is far more red than her lips’ red:
if snow be white, why then her breasts are dun;
if hairs be wires, black wires grow on her head.
I have seen roses Damask’d, red and white,
but no such roses see I in her cheeks;
and in some perfumes is there more delight
than in the breath that from my mistress reeks.
Museu El Prado - Madrid
Pedro Salinas, Fragmento
de La voz a ti debida
Tens la mateixa edat que jo tenia
quan començava a somiar a trobar-te.
Encara no sabia, igual que tu
no ho has après encara, que algun dia
l’amor és aquesta arma carregada
de soledat i de malenconia
que ara t’està apuntant des dels meus
ulls.
Ets la noia que vaig estar buscant
tant de temps quan encara no existies.
I jo sóc aquell home cap al qual
voldràs un dia dirigir els teus passos.
Però llavors seré tan lluny de tu
com ara tu de mi en aquest semàfor.
JOAN MARGARIT
Estació de França, Hiperión 1999
I love to hear her speak, -yet well I know
that music hath a far more pleasing sound;
I grant I never saw a goddess go,my
mistress when she walks, treads on the ground;
and yet, by heaven, I think my love as rare
as any she belied with false compare.
Sonets, William Shakesperare, ed.Hiperión

Fent Cap!
IES-SEP Caparrella Fent
WENN AUS DER FERNE…
Wenn aus der Ferne, da wir geschieden sind,
Ich dir noch kennbar bin, die Vergangenheit
O du Theilhaber meiner Leiden!
Einiges Gute bezeichenen dir kann,
So sage, wie erwartet die Freundin dich?
In jenen Gärten, da nach entsezlicher
Und dunkler Zeit wir uns gefunden?
Hier an den Strömen der heilgen Urwelt.
Som Ànima’ls!
Das muss ich sagen, einiges Gutes war
In deinen Bliken, als in den Fernen du
Dich einmal fröhlich umgesehen
Immer verschlossener Mensch, mit finstrem
Aussehn. Wie flossen Stunden dahin, wie still
War meine Seele über der Wahrheit dass
Ich so getrennt gewesen wäre?
Ja! Ich gestand es, ich war die deine.
Friedrich Hölderlin, Poemas de la locura (Fragment)
Ed. Hiperión
Consells per a l’ànima i l’animal... que som.
La recepta! Avui farem...
Pollastre amb Taronja i Llimona!
Ingredients:
-1 pollastre tallat a octaus
-Un got dels d’aigua, ple d’oli
-2 o 3 cebes tallades a trossos (o cebetes
petites 5 o 6)
-Un got de suc de llimona
-Un got de suc de taronja
-Alls (1 cap però amb les dents separades)
Anem a la cuina!
1) Posar l’oli en una cassola, després
el pollastre arrebossat amb farina
fins que estigui lleugerament daurat
i deixar-lo reposar.
2) Posar a la cassola les cebes i els
alls, quan agafin el color daurat
3) Afegir el pollastre i el contingut
Cap! Fent Cap!
dels gots (la taronja i la llimona)
4) Deixar-lo a foc lent durant 1
hora.
5) El resultat és sorprenent. El
pollastre es desfà a la boca. BONÍS-
SIM!!!
Aquesta recepta ens l’ha explicat la
Mary Sunshine
37
Som Ànima’ls!

ent Cap!
Però abans de l’àpat, una excursió...
Fent Cap!
Som Ànima’ls!
38
Fent Cap!
IES-SEP Caparrella
El nostre company, en Josep Guàrdia, ens ha fet arribar una ruta per la zona d’Àger que
anirà molt bé per les dues parts que, com ja sabeu, ens caracteritzen: la part animal
i la de l’ànima:
Itinerari de la Marxa de la Regularitat que organitza el Centre Excursionista de
Lleida:
Àger- Font de Pedra- Ermita de Pedra- Corral de Gabrieló- Ermita de Colobor, Casa
de Massanyer- Àger.
Durada aproximada: 3 hores i 25 minuts
Per a més informació consultar la guia El Montsec i muntanyes veïnes, de Manel
Cortés, itinerari 14, que ha servit de base per redactar aquest article.
El Montsec, la gran muntanya
del Prepirineu lleidatà, no
sempre fou el despoblat que
és avui. Precisament, la repoblació
de la Noguera, durant
l’Edat Mitjana, començà per la
muntanya del Montsec, enlloc
de la plana o la vall. El conqueridor
del Castell d’Àger, el
cavaller Arnau Mir de Tost, primer
s’assegurà el control del
Montsec, construint castells i
pobles com els castells de Colobor,
Pedra, Sant Llorenç de
la Roca.
A la vora dels castells es formaren
pobles, ermites, petits
monestirs, per repoblar la
muntanya amb població fidel.
Aquests petits pobles i castells
medievals avui han desaparegut
i només resten les ermites
o les ruïnes però ens indiquen
el perquè de l’existència dels
vells camins i dels conreus
abandonats que avui trobem.
El castell de Sant Llorenç de
la Roca damunt Corca encara
era habitat l’any 1831 i això
ens explica la pervivència de
camins i vells conreus. L’Hospital
d’Ares o del Montsec al
vell camí d’Àger al castell de
Pedra, ens explica l’existència
de l’important camí a l’actual
Montsec de Gabrieló. Tos els
camins, avui semiabandonats
o completament abandonats,
conduïen a poblets, castells,
masos, conreus. Aquests ca-
mins eren essencials per a la
vida agrícola, ramadera i humana
del Montsec. Els darrers
cent anys el Montsec s’ha deshabitat
completament, però
avui encara es pot seguir el
vell camí d’Àger a les Bagasses
per Colobor i el Montsec
Calafi. Encara podem saber
pels més vells d’Àger que els
traginers s’allotjaven a l’Hostal
de Colobor per a continuar
cap al Montsec de Calafí i el
Montsec de l’Ametlla.
Les extenses planes d’aquests
Montsecs avui ens semblen
petites, però als nostres avis
els semblaven grans i fonamentals
per a poder viure de
l’agricultura i la ramaderia.
Els camins s’havien de mantenir
oberts al bestiar i a les persones.
Si entenem la vida dels
nostres padrins al Montsec
entendrem el perquè de l’existència
dels vells camins. El
Montsec era una muntanya
per a viure, no tan sols per
anar de la Noguera al Pallars.
Els vells camins eren les carreteres
i les autopistes d’antuvi.
Reconstruir-los mentalment
i recuperar-los físicament és
una part de la nostra història
que ens pot ajudar a comprendre
millor el nostre país i la
nostra cultura.
RUTA: Sortim del poble d’Àger
(600 m. d’alçada) per la pista
situada a l’esquerra del pont
sobre el barranc de la Roja.
En la part central de la cinglera
del Montsec podrem albirar
un edifici clar, inconfusible: és
l’ermita de Pedra.
Fem via per la pista, podem
fer alguna drecera per escurçar
algun revolt, tot aprofitant
l’antic camí.
42 minuts. Font de Pedra. És
un racó interessant i ben arranjat
am taula i algun banc.
De la font no surt aigua. Un
rètol, instal•lat amb motiu de
la tercera diada del Camí de la
Muntanya pel Centre excursionista
de Lleida, ens indica la
direcció a prendre. Les fites i
les indicacions amb pintura
groga ens ajuden a trobar el
camí amb seguretat. Creuem
dos cops la pista, que permet

IES-SEP Caparrella Fent Cap! Fent Cap!
l’accés rodat a l’ermita de pedut, però es van col•locar fites per a l’excursionisme ponentí
dra. En la tercera ocasió, dei- i estaques per indicar la millor quan en el seu interior hi havia
xem el camí cap a la font de direcció. Davant nostre veiem habilitat un refugi però la bar-
Gabrieló i anem a visitar l’er- el corral de cal Gabrieló cap a bàrie va anar poc a poc fentmita
que veiem a l’ esquerra on ens dirigim.
ho tot malbé.
resseguint la pista.
1h.45min: Corral de Gabrieló
(1300m), al seu costat Avui encara es manté en un
1h.05min: Ermita de pedra, hi ha la font. Una de les po- estat, veritablement, penós.
bastida en un paratge captivaques d’aquesta vessant on Caldria una intervenció dels
dor entre penya-segats. Recu- encara hi raja aigua. Seguim estaments públics. Fins ara
lem fins al camí que menava a la pista cap a llevant, creuem només s’ha refet la teulada. Es
la pista i pugem cap a la font una collada. Ja sota d’aquí, a va obrir la pista que hem res-
de Gabrieló, segons ens indi- l’esquerra surt l’antic camí a seguit per justificar les obres
ca un rètol. La pujada esdevé Colobor. També es pot seguir de millora de l’edifici. Han pas-
ferma, el terra encara manté, la pista. Abans d’un marcat sat més de cinc anys i s’han
en bona part, el seu empedrat revolt a la dreta prenem un gastat més diners en l’obertu-
original i va fent ziga-zagues trencant a l’esquerra que pren ra de la pista que en la repa-
que permeten tenir diferents l’antic camí que en mena a la ració de l’església. El camí de
visions de l’ermita i de la vall Cova d’en Rossell on s’aprofita tornada a Àger pren un sender
d’Àger al fons.
l’aixopluc de la balma per fer- que passa per sobre de l’antihi
una casa.
ga font de Colobor, de la que
1h.35min: Arribem a la part
tampoc surt aigua.
superior de la primera cinglera.
2h 51min: Casa de Massanyer,
Entrem en l’anomenada grao-
on prenen una pista. Anem dinada
mitjana del Montsec, un
recció al poble d’Àger que ve-
replà que creua tota la muralla
iem davant. En una cruïlla, se-
del Montsec d’est a oest. En
guim el trencant recte que ens
aquest replà hi hagué, allà en
duu a l’antic camí, prop de la
temps, força camps de conreu
font de Menàrguens i per dar-
que justificaren la presència 2h.17min: Camí avall, creuem rera del càmping fins al poble
de llogarrets, cases de camp i la pista i seguim el sender d’origen. (3h. 25min)
corrals. En aquest tram l’antic fins l’ermita de Colobor (2h. Bona excursió!!
camí està pràcticament per- 23min) Un indret entranyable
Josep Guàrdia
Fent Cap!
39
Som Ànima’ls!

ent Cap!
Fent Cap!
Divertiment!
Trenca... Caps!!
Sopa de Lletres...
Mots Encreuats!
40
Fent Cap!
IES-SEP Caparrella
Entre aquestes lletres s’amaga
el nom d’alguns professors del
Centre.
HORIZONTALES
1. No le gusta trabajar, siempre dice que otros lo harán. Felino muy deportivo.
2. Él, en inglés. Lo mismo es una flor que una marca de margarina, en pl. 3. Las
hay de baile, de espera, de operaciones… Después de la primavera. 4. Elena
la lleva en la cabeza. Tumor zodiacal. Dentro del saco. 5. Planeasen, más o
menos. Amiga de la O. 6. Rey otomano. Que se quita de algo, que se abstiene.
7. Letra bailona. Enredar, revolver lo que se deja trincar. 8. No te bebas todo el
ron. Necesitaban. 9. Que te golpeen en el estómago. Vitamina con dos gotas de
limón. 10. Capital de la Costa Azul. Organización de Constructores Unidos. 11.
Amiga de la I. Principio y fin de Austria. Que no llore. …y Raya 12. Mala persona
esa, rencorosa. Radio Control. 13. Marcharse. Si lo tomas, descansas.
VERTICALES
1. Hernández y Hernández. Estamos Para Servirle. Lo moví varias veces. 2.
Ares se olvidó la R en casa. Magnífica. Corazón de la pera. 3. El que es pesado
siempre está con ella. Te la ponen en la pelu para que no se mueva el pelo, al
revés. Con esta palabra… 4. y la primera de esta columna, tendrás el nombre
de los barcos que cruzan los charcos. Cabeza de Gemma. 5. De Alpicat, alpicatina;
de Guantánamo, … 6. Contracción. Donde se reciben todas las llamadas
telefónicas. 7. Marca de crema hidratante. Pautáis. 8. Clara, comprensible. Vino,
en catalán. 9. Dos lo es, cuatro, seis, ocho... también. Nombre del Sr. Eclestone,
jefe de la F-1. No se aguanta. 10. Suelde, case. Si te llamas así, te amargan la
vida. Nitrógeno. 11. Clase de carbón. …y vienen. Corto, en catalán. 12. Relacionar.
Ciudad peruana muy cuca.
Alumnes 2º batxillerat i el seu profesor, Eduard López-Truco

Fent Cap!
IES-SEP Caparrella Fent
Cap! Fent Cap!
Joc d’agudesa visual...
A quines persones de la Caparrella s’assemblen aquests mites del panorama artístic?!
Fent...Riure! per Eduard Siuraneta
Divertiment!
41

ent Cap!
Fent Cap!
Endevina el nom d’aquests nens...
Divertiment!
42
Fent Cap!
IES-SEP Caparrella
...que fan classe actualment!

Fent Cap! Fent Cap!
IES-SEP Caparrella
DEINOSAUROI: ELS TERRIBLES LLANGARDAIXOS per Elena Àlvarez.
Fent Cap!
Els dinosaures, aquests “terribles llangardaixos”, mascotes prehistòriques, tenen uns
noms compostos grecs o llatins força llargs i complicats els quals ens parlen dels seus
trets físics més característics. T’animes a saber-ne el significat? Relaciona doncs correctament
els noms de les dues primeres columnes i finalment cerca a la tercera columna
el seu significat en català:
Solucions:
1ª part del nom 2ª part del nom Significat
Iguana docus (ossada) d’urpes terribles
Ankylo (corbat) raptor (lladre) lladre d’ous
Archaeo (antic) taurus (brau) d’ales antigues
Ovi (ou) saurus (llangardaix) de doble ossada
Tricerat (de tres banyes) onychus (urpa) brau carnívor
Carno pteryx (ala) llangardaix amb braços
Dein(o) (terrible) saurus lladre ràpid
Veloci odon (dent) dent d’iguana
Diplo (doble) raptor llangardaix corbat
Brachio (braç) ops (cara) de cara amb tres banyes
Iguanaodon (dent d’iguana)/ Ankylosaurus (llangardaix corbat)/ Archaeopteryx
(d’ales antigues)/ Oviraptor (lladre d’ous)/ Triceratops (de cara amb tres banyes)/
Carnotaurus (brau carnívor)/ Deinonychus ( d’urpa terrible)/ Velociraptor (lladre ràpid)/
Diplodocus (de doble ossada)/ Brachiosaurus (llangardaix amb braços).
ESO i Batxillerat
Curs de preparació prova d’accés CFGS
Cicles Formatius GRAU MITJÀ
-Carrosseria
-Electromecànica de vehicles
-Explotació de sistemes informàtics
-Equips electrònics de consum
-Gestió administrativa.
-Electromecànica de camions. *NOU
www.iescaparrella.cat
Tel. 973 288180 Fax. 973280195
Partida Caparrella,98 - 25192 Lleida -
Cicles Formatius SUPERIOR
-Administració i finances
-Automoció
-Administració de sistemes informàtics
-Desenvolupament d’aplicacions informàtiques
-Electrònica
-Imatge
-Sistemes de telecomunicacions i informàtics
Divertiment!
43

Joachim Patinir - Paisatge amb San Cristòfol
2100. La Terra és una bona
Odissea
Els dijous, a l’Institut, teníem classe
d’història antiga i havíem d’exposar
oralment el tema que trobéssim
més interessant de qualsevol
matèria que estiguéssim cursant
aquell any, però des de una vessant
històrica. Per exemple si ens havia
cridat l’atenció o ens interessava la
propulsió aerodinàmica haviem de
exposar sobre aquest tema tenint
en compte el moment històric en
que allò va començar i com es va
desenvolupar al llarg del temps, fins
al moment present.
El professor havia tret un número al
atzar, “el set”, i aquest era el número
de la meva cadira. Així que vaig
tenir l’honor d’inaugurar aquelles
petites conferències que ens havien
de servir per practicar l’habilitat de
la parla que, últimament, deien en
els noticiaris, s’estava perdent, especialment
entre el jovent.
Al següent dijous vaig entrar, tot
confiat a l’aula i vaig treure de la
motxilla un grapat de papers. Feia
molt de temps que ningú utilitzava
aquest material per a escriure. Portava,
doncs, un gran tresor que havia
trobat no feia gaire a les golfes
de casa meva.
Novel·la per entregues...
No us perdeu la propera entrega...