e - IES Caparrella

FENT CAP! SUMARI
Equip de redacció:
Ligia Babici
Sara Baños
Cristina Bonjoch
Miriam Brusau
Anna Cortassa
Anna Cuesta
Alba Garrós
Tamara Grau
Noemí Guerrero
Yasmin Juan
Diana María Martin
Marta Mayoral
Nerea Mor
Claudia Simón
María Vladimirova
Col·laboració especial: Lluís Gómez
Maquetació i disseny:
Sandra Rodríguez
Responsable:
Dolores García
ÍNDEX:
04
Història de l’’INS Caparrella
07
Jubilacions
09
Els alumnes escriuen
18
Els pares també són artistes
20
Entrevistes
27
El tema
34
Destacat
Col·laboradors:
38
Habilitats dels nostres alumnes
40
Els meravellosos anys
42
Freelance
44
Només un vianant
46
Fent Cap!
55
Som Ànima’ls
57
Divertiment
65
La novel·la
Carmina Abenoza, Montse Querol, Robert Izquierdo, Núria
Ribé, Elena Álvarez, Héctor Baena, Emili Grau, Sunsi
Abella, Tamara Jiménez, Robert Sirat, Javier Bandrés,
Germán Martínez, Lydia Argilés, Oliwia Niziolek, Mar
Pérez, Mª José Mur, Gerard García, Sergi Arenas, Carlos
Millanes, Marc Pascual, Mare esfereïda, Reverendo
Freeman Brown, Little Miss Sunshine, Mario Ruoppolo,
Attilio de Giovanni, Miquel A. Bosque, Guillem Pons,
Mercè Suárez, Carmen Gandarillas, Àngels Goixart,
Josep Guàrdia, Josep Mª Latorre, Lola Aliaga, Sheila
Aguilar, Eduard Marsellés, Elena Cabrera, Leonor Argilés,
Roser Funullet, Montse Serra, Elena Blasco, Imma
Prunera, Tere Font, Joan Pons, Alfred Pera, Francesc
Serrat, Ramon Fondevila, Xavier Ortiz, Montse Ràfales,
Pilar Pérez, Raquel Zanuy, Mario Urrea, Àlex Martínez,
Juanjo Campa, Olga Jou, Anna Brescó, Gemma Escolà,
Rosa Mor, Marta Estrela, Rafa Mascarell, Núria Masip,
Carme Valls, Joan Solsona, América Roure, Gemma
Escolà, Roser Porqueres, Rosa Mor, Marta Estrela, Ester
Atienza, Catineus Díes, Olga Arnal, Tania Vidal, Ingrid
Seró Pérez, Narcís Dalmau, Alba Lorenzo, Carla Gili,
Marta Ricart, Paula González, Josep Clivillé, Anna Martí,
Atenea Novella, Lluis Navàs, Xavier Martínez, Mónica
Bosque, Anna Domingo, Carla Vidal, Àstrid Sánchez, Oriol
Montoliu, Olga Guzmán, Raquel Trepat, Gerard Feixa,
Lluís Gómez. Víctor Moré, David Lorenzo, Jaume Castany.

Presentació
Ara ja ens coneixeu i sabeu quines són
les nostres seccions habituals. Què cal fer
llavors? Llegiu-la i gaudiu-ne!!!
Endevina on
som!
CENTRE
Solucions revista Nº 4 de Fent Cap!
Divertiment!:
Endevina quins treballadors del centre hi ha darrera
d’aquestes fotos:
Gerard Conesa (Secretaria)
Cati Neus Dies (professora)
Carles Mor (conserjeria)
Núria Santiveri (professora)
Olga Navau (Cafeteria)
Emili Grau (professor/Director)
Carme Navau (cafeteria)
Leonor Argilés (Professora)
Lliga les persones amb les frases cèlebres:
Ester Atienza: “Ni por mucho que me apuren....”
Monts Ràfales: “Que ja no estem a 5é d’ESO”
Roser Porqueres: “Nens, alceu les orelles”
Leonor Argilés: “ A mi, plim”
Carmina Abenoza: “Bon dia, ja us podeu asserure”
Tere Font: “ No vull, ni puc, però....”
Carles Ezquerra: “ Has vingut acompanyat/ad”
de...”
Josep Guàrdia: “Esteu més contents que ni sé”
Montse Serra: “Sou uns il·luminats”
Francesc Serrat: “Mireu: 15 PI, quasi un bosc”
Concurs: “ Encuentro la palabra Premio!”
La paraula “premio!” era amagada al article sobre la
Pedrera en la secció de Fent Cap! Dedicada al Art!
Endevina quin text és el d’en Manuel de Pedrolo
Text Nº 1: Alba Castellví de 2º A
Text Nº 2: Ariadna Sanglàs de 2º B
Text Nº 3: Elisabet Castro de 2º B
Text Nº 4: Isaura Farré de 2º A
Text Nº 5: Manuel de Pedrolo
Text Nº 6: Roger Garcés de 2º A
ENCUENTRO LA PALABRA

FENT CAP! PROFESSORS
Història de l’INS
Caparrella. Capítol V
La Consergeria
Les consergeries, dintre de qualsevol institució, són
un element clau pel bon funcionament de la mateixa.
Que és i quines feines tenen encomanades les
persones que se’n fan càrrec?
Normalment entenem per consergeria, en el nostre
Institut , el lloc des de el qual es controla les entrades
i sortides. El lloc on els visitants demanen per altres
indrets de la casa, com ara, secretaria, prefectura
d’estudis, direcció, departaments, etcètera. Els i les
conserges fan fotocopies, escanegen documents,
plastifiquen, tenen cura dels desperfectes, ajuden
amb el material audiovisual, endrecen, ajuden a
preparar les sales quan s’han de fer conferències,
miren que les cadires siguin al seu lloc, que funcioni
megafonia i moltes altres tasques.
A vegades són, també, les persones que escolten
les primeres queixes, les més impulsives, que a
vegades, tant professors com alumnes fem quan
alguna cosa no ens ha sortit prou bé.
Quan l’INS Caparrella va començar la seva trajectòria,
la consergeria va iniciar, al mateix temps, la seva
travessia. Des de aleshores han passat moltes
persones que ens han ajudat a tots a fer que la tasca
del dia a dia fos una realitat. Actualment tenim quatre
persones que se’n carreguen d’aquestes tasques.
Cal destacar l’amabilitat d’aquestes persones que
fan que el dia a dia, tant dels estudiants com dels
professors i professores, sigui més fàcil i eficaç.
4
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
L’equip de redacció
ANTROPONíMIA II
Continuant amb la secció iniciada en el número
tres de la revista, aquí teniu l’origen etimològic i el
significat d’alguns dels noms d’alumnes i profes:
Andreu: nom procedent de l’adjectiu grec andreîos
el significat del qual és “viril, masculí”. També el duu
el nostre estimat profe de Socials.
Anggy: nom familiar o hipocorístic procedent d’
Àngela que és el femení d’un nom grec ággelos
el qual vol dir “missatger”. Què n’és de simpàtica
l’Anggy del Reforç 1 de 2n!
Carolina: nom procedent del llatí medieval
Carolinus,-a i aquest del germànic Karl “home lliure”
(o “dona lliure”, en femení). La Carolina de 4t E és
una digna portadora d’aquest nom.
Cristian: nom grec que ens arriba del llatí
Christianus , “relatiu a Crist, cristià”. Crist ve del grec
Christós, traducció a la vegada de la paraula aramea
mešijã d’on “ungit, banyat, Messies”. Dos alumnes
de 4t B i D comparteixen aquest il·lustre nom.
Lorena: nom femení procedent del francès
Lorraine, regió del nord-est de França. A 3r hi ha
una Lorena molt eixerida.
Olga: nom rus, femení d’Oleg, però en realitat
d’origen escandinau i germànic procedent de
l’adjectiu heilig “sa, saludable, sant”. Segur que porta
una vida sana i saludable la professora Olga del
Castellà!!
Sergi: nom procedent del llatí i aquest de l’etrusc,
segons alguns estudiosos podria derivar de l’adjectiu
servus “esclau” o del verb servo “observar”. Molt alts
i educats són els nostres Sergis de 4t A i E.
Sara: nom bíblic procedent de l’hebreu s-r-h que
vol dir “princesa, sobirana, senyora”. Hi ha unes
quantes “princeses” a 4t A i B!!
NO????
Elena Álvarez

MÉS ENLLÀ DEL
NOSTRE POBLE…
Durant moltes dècades, la nostra cultura i maneres
de fer no han tingut massa contacte amb altres
formes de veure el món. Però,
HI HA VIDA MÉS ENLLÀ DEL MEDITERRANI !!!
I aquesta vida és, realment, molt i molt diversa. No
estem parlant d’altres planetes, sinó de la nostra
estimada Terra. Us posaré alguns exemples:
• Un costum tan natural com pot ser dutxarse
en llevar-se al matí resulta difícil de
comprendre per a un nadiu de la Xina, on el
normal és dutxar-se abans d’anar a dormir.
• Al Brasil hi ha tanta població infantil i juvenil
que als centres escolars s’hi fan torns: matí,
migdia i tarda-nit.
• Als alumnes de països de l’Europa de l’est,
com ara Bulgària i Romania, els sorprèn
que hi hagi tant “moviment” entre classe i
classe: alumnes que van als grups de suport,
desdoblaments de música, de tecnologia,
matèries amb alumnes de diferents grupsclasse.
També els resulta xocant que no es
faci jornada intensiva.
• Els alumnes dels països àrabs surten als
esbarjos en fila i en silenci, i sempre es
dirigeixen al professorat parlant-los de vostè.
• El concepte de “berenar” és inexistent a la
Xina, ells fan tres àpats al dia: un quan es
lleven, un altre sobre les 12 del migdia, i un
altre cap a les 5 de la tarda.
• La meteorologia pot resultar determinant a
l’hora d’anar a classe: si hi ha una glaçada molt
important, als països de l’est suspenen les
classes, donat que s’han gelat les canonades
i la calefacció no funciona. I en sentit contrari,
un alumne alemany em va explicar que quan
a les aules arribaven a 27 graus abans de les
11 del matí, els feien marxar a casa.
PROFESSORS
• Molts nois i noies del Sahara han de caminar
uns quilòmetres per anar a l’escola; no hi ha
transport ni menjador escolar...
• Hi ha comentaris de nois de l’Àfrica
subsahariana que ens recorden temps
•
del segle passat (XX), com ara dir que se
senten sorpresos pel tracte digne rebut pel
professorat i els companys.
A Colòmbia la jornada escolar dura entre
quatre i cinc hores, de manera que en un
primer moment, quan els alumnes arriben
aquí, se’ls fa feixuc romandre al centre vuit
hores.
Bé, alumnes del Mediterrani del segle XXI: si algun
dia arribeu a estudiar en algun institut d’aquests
indrets “far, far away...”, els podeu ensenyar el nostre
centre a través del Google Earth, i a veure quines
curiositats els expliqueu...
Vull agrair als alumnes i ex-alumnes de l’aula d’acollida
la seva col·laboració en l’aportació dels continguts de
l’article. Sense els seus comentaris aquest article no
hagués estat possible.
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
Núria Ribé
5

FENT CAP! PROFESSORS
GASTRONOMIA ESCOLAR
LAS CHULETAS
Fue al rebuscar en algunos de los
recuerdos de los que está repleta la vida escolar
que surgió la idea de hacer una especie de breve
anecdotario sobre las chuletas.
Pero no quisiera que con estas palabras parezca
que pretendo hacer apología de un objeto escolar
de nombre tan gastronómico.
Desde luego que no es esa mi intención como docente,
aunque entre nosotros, profesores y profesoras, hay
quien defiende la idea de que las chuletas le sirven
al alumnado para repasar la lección, que le ayudan a
estudiar y otras muchas excusas que nos remontan
a nuestra juventud, tiempo en que a algunos de
nosotros también nos tentaban esas prácticas.
Lo cierto es que mi intención es únicamente evocar
algunos momentos vividos y a las personas que
los protagonizaron, algunos de ellos alumnos y
alumnas presentes en la historia de nuestro instituto.
Recuerdo que la primera vez que le cogí una chuleta a
un alumno estaba yo casi más temblorosa y asustada
que él, tanto que
no supe ni cómo
sancionarle: me
limité a ponerle una
nota en la agenda y
a reprenderle para
que no persistiera
en su intento. Esa
primera chuleta
requisada era muy
rudimentaria en comparación con otras futuras.
Un simple trozo de papel mal recortado con cuatro
notas ininteligibles por su tamaño y su grafía.
La tenía escondida bajo el papel de examen
y al pobre se le cayó al suelo en un despiste.
Al cabo de un tiempo otra chuleta cayó
casualmente entre mis manos. Esta la recuerdo
más sofisticada que la primera porque trepaba
disimuladamente por la mina de un bolígrafo.
No es que sea fetichista pero durante mucho tiempo
conservé en casa algunas de estas obras maestras
del timo estudiantil.
6
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
{
En aquel momento, ya diestra en
el asunto, osé premiar al alumno
con un aritmético roscón, pero este
dulce no fue del gusto del comensal.
Mi preferida era una botellita de corrector que
incorporaba la chuleta bajo la etiqueta que había
sido astutamente arrancada y giraba mostrando
una infinidad de datos que de poco sirvieron a su
creador y, la verdad, tampoco en esta ocasión fui
yo especialmente hábil en descubrir al copista.
Le delataron sus compañeros de clase
quienes no paraban de reír y lanzar
indirectas sobre la obra maestra que
finalmente llegó hasta mis manos.
Por lo visto los expertos en el tema son capaces
de crear verdaderas filigranas escribiendo con
una aguja infinidad de datos en una regla e incluso
en una uña recién salida de la manicura. Gomas,
imanes, hilos, relojes, pañuelos de papel, ¡para
el carro, que no hay que dar pistas al enemigo!
Y para acabar he sentido curiosidad filológica
por el origen de la palabra chuleta y en este
sentido no cabe duda que su forma la delata pero
quién sabe si también su sabroso contenido.
Consulto el diccionario y compruebo que en
su significado denotativo es una palabra de
origen catalán procedente de xulla (costilla) y
que también los carpinteros y los albañiles las
usan en sus profesiones para tapar parches,
como los intentan tapar los estudiantes, con
lo que me quedo muchísimo más tranquila…
Elena Álvarez, Departamento de Castellano
}

Entrevista Sunsi
Abella
Nom : Sunsi Abella
- On viu : Lleida
- On va néixer : Lleida
- On estudiava : Vaig començar a estudiar a Les
Dominiques, després vaig fer magisteri i a
continuació, la carrera d’educació física.
- Quants anys fa que treballa a la
Caparrella : Des que es va inaugurar
30 anys enrere.
-En quines escoles o instituts ha
treballat? Vaig començar a l’escola de
magisteri, després a l’escola del treball a
formació professional i després quan es va
construir La Caparrella ens van traslladar al que
aleshores era un nou centre.
-Per què es va decantar pel món de l’esport?
Perquè de petita era molt trapella i tot el dia jugava,
i feia moltes activitats d’esport i desprès vaig
començar a jugar a bàsquet, i em va agradar molt i
ara m’agraden tots els esports.
PROFESSORS
-Que han significat els seus alumnes durant
aquests anys? Sense els alumnes no podríem
exercir, hi ha alumnes a qui hi has agafat
un carinyo increïble , altres que et fan la vida
impossible, altres que sense que els agradi l’esport
es van esforçant, altres són molt bons però alhora
molt mandrosos: hi ha de tot, és la nostra base.
Ho sé, sé que ho sóc, però crido no perquè estic
enfadada, crido perquè la gent treballi, per motivar
la gent, potser pot resultar estrany per
a alguns però jo sempre ho he fet
Com es
definiria? El meu
caràcter és obert, és
alegre però també
sóc cridanera.
així i m’ha anat bé i crido per a
esperonar la gent per tal que
pugui fer els exercicis.
-Que li agrada fer en el seu
temps lliure? Sembla que
hagi de dir una barbaritat però
m’agrada fer esport, es fort eh?
faig esport tot el dia i m’agrada
fer esport. Vaig al gimnàs, també
m’agrada molt anar al cinema i
sobretot viatjar.
-Un somni pendent? Anar a Austràlia.
-Que farà a partir d’ara? No ho sé, no ho tinc
plantejat, però hi ha moltes coses per fer, intentaré
llegir més, continuaré fent esport, fins i tot puc
ajudar en alguna ONG o una entitat social. Però de
moment encara no ho tinc previst.
-Alguna reflexió de comiat? Em sap greu,
sobretot deixar els meus alumnes i companys, però
crec que és una oportunitat importantíssima a la
meva vida. M’acullo a una llei que regula la jubilació
i que potser derogaran. És per això que ho faig.
·Un llibre: Qualsevol de Ruiz Zafón o de García
Márquez.
·Una pel·lícula: Invictus.
·Un estil de música o una cançó: Cantants
populars com Serrat, Leonard Cohen o Sabina.
·Un actor o actriu: Clint Eastwood o Leonardo Di
Caprio.
·Un esport en concret: Bàsquet
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
7
JUBILACIONS

FENT CAP! PROFESSORS
JUBILACIONS
·Un plat preferit: Les mongetes amb
botifarra i potes de porc.
·Una ciutat: Màlaga
·Un quadre o un pintor: Renoir, Picasso o
Dalí.
El nostre company, Joan Bruno, del Departament d’Automoció,
també es jubila aquest any.
8
Tamara Grau i Nerea Mor 4t d’ESO
NOTES TREBALL DE RECERCA 2010-2011
Grup Alumne/a Títol
1 A Aidara Ramis, Aminata El rock and roll als anys 50
2 A Andres Sole, Roser Els nens desemparats en l’actualitat: el cas del centre Enric Llaberia
3 B Araujo Narvaez, Kevin NP
4 A Arenas Mata, Sergi Els esports de risc
5 A Arruego Tomas, Hector Lesions musculars en el món de l’esport
6 B Betancourt Vasquez, Yina Andrea Viabilitat d’un mecanisme pneumàtic
7 A Borras Andres, Judith Els renoms de les cases d’Alcoletge
8 B Borras Xifre, Robert Les formigues, un món sota els nostres peus
9 A Bosque Roure, Monica Citius, altius, fortius
10 A Claraso Roure, Roger Com s’introdueix un producte al mercat
11 A Cuadrat Gonzalez, Ricard Història dels musicals
12 A Domingo Molló, Anna La Guerra Civil a Alfés
13 A Dumitrache, Daniela “Some like it hot” o la culminación de la comedia norteamericana
14 B Galdeano Bonel, Victor NP
15 B Ges Masip, Andrea El sabó
16 A Goixart Escartin, Àngels Nou mesos d’espera
17 B Liarte Torrelles, Oriol Val la pena jugar? Un passeig per la combinatòria i les probabilitats elementals
18 A Marti Reñe, Anna Opina que alguna cosa queda (Les columnes d’opinió signades per dones)
19 B Masip Vila, David El nombre d’or
20 A Mestre, Ares El lleure infantil: una aproximació al Pont de Suert
21 B Novella Trilla, Atenea Stevia rebaudiana. La dolça desconeguda
22 B Pascual Terron, Marc Energia solar: construcció d’un seguidor solar i càlcul de rendiment i amortització
d’instal·lacions solars
23 B Pedrol Rodes, Nadia Les teràpies naturals
24 A Pelegri Cuenca, Adrià Desenvolupament de la teoria de l’evolució
25 B Puig-Gros Curco, Sílvia L’artifici de la vida
26 A Saez Roma, Tamara Creació d’una empresa
27 A Sànchez Bonet, Astrid Odisseu i Eneas, dues cultures
28 A Soliz Churata, Jennifer Vanina Mercat de treball
29 A Vidal, Carla Seguint la pista del remitent
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’

He estat molts cops sola; he experimentat
aquell buit al meu cor. M’he vist, adés i
ara,colpejada per una onada de desconcert
en sentir-me sola malgrat estar envoltada per
molta gent.
Diuen que els amics de debò, aquells que
sempre hi són i hi seran, es compten amb els
dits d’una sola mà; i és cert.
Crec que tothom ha passat per algun moment
difícil a la
seva vida,
encara que
nosaltres
tan sols
estem
començant
a esbrinar i
comprendre els
misteris que l’amaren.
I en aquells moments, els meus amics sempre
hi han estat per ajudar-me, comprendre’m...
I encara que fos per obrir-me llurs braços amb
una promesa silenciosa i tanmateix intensa
d’etern compromís i ajut, hi han estat. I jo, he
fet sempre el mateix.
Per tant, no és d’extranyar que, quan algú em
pregunti què vol dir la paraula “amistat”, jo li
respongui que “amistat” vol dir viure dins el cor
de l’amic, sentir el seu dolor, les seves alegries,
els seus temors, saber com pensa, com sent...
En definitiva, la paraula “amistat” vol dir , per a
mi, tenir la teva ànima lligada al teu amic.
Tamara Jiménez
ALUMNES
El so dels Carpats
Ingrid Seró Pérez (2º ESO) finalista del 34é. Premi de Relat
Breu -CocaCola-
“Ingrid!” Vaig sentir com cada dia a les vuit del matí
dels meus tretze anys…. Em cridava la meva mare,
amb les presses de cada dia per arribar d’hora a
l’Institut.
Em vaig despertar després d’aquell somni, d’aquella
fantasia un xic misteriosa... misteriosa perquè només
sentia una melodia afinada.... probablement d’un
instrument de corda.
Durant les classer només tenia al cap aquella dolça
cançó que em feia sentir eufòrica, tocada per aquell
instrument el qual no identificava fins que uns instants
abans d’acabar l’esbarjo, vaig percebre un altre cop
aquell so del mateix instrument tocat amb molta cura
i sentiment.
Em vaig apropar lentament fins al lloc d’on venia
aquella música, vaig treure el cap pel marc de la porta
i en vaig veure un instrument subtil, amb un esquelet
de fusta lluenta amb quatre cordes, acariciades per
uns dits amb molta delicadesa.
Quan vaig arribar a casa vaig informar d’aquest
succés a ma mare i li vaig dir que volia complir un
somni...aquell somni de tocar l’instrument delicat de
quatre cordes...el somni de tocar el violí.
Ma mare es va quedar bocabadada, però li vaig
explicar que volia intentar expressar els meus
sentiments, una cosa em costava però volia mostrarme
a la gent tal com sóc a través de la música, així
que vam anar a visitar un luthier romanès i li vam
encarregar un violí que, segons ens va informar, seria
fet de la fusta noble dels arbres de les muntanyes
dels Carpats a Romania, la seva terra, la que donaria
origen al meu violí.
Al cap de dos mesos, vaig arribar a casa cansada
com cada tarda de l’Institut i fou llavors quan vaig
veure una funda negra i en obrir-la, vaig veure aquell
instrument misteriós.
Em va fer tanta il·lusió que el nyigo-nyigo de
principiant que feia, ni el notava, només sabia que
era a les meves mans, tocat per mi.
Ara ja han passat uns anys, he deixat la meva
joventut enrere... Però no he oblidat aquella olor
de fusta nova que he fet vibrar durant anys, no he
oblidat el moment en què el fet de tocar el violí va
passar de ser un somni a ser realitat i tampoc he
oblidat el meu violí, aquell petit instrument de quatre
cordes que m’ha omplert de joia el cor en el dia a dia
de la meva vida.
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
9
ELS ALUMNES ESCRIUEN

FENT CAP! ALUMNES
ELS ALUMNES ESCRIUEN
10
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
HEM DE DEFENSAR EL QUE ÉS
NOSTRE
Sr director,
Com a jove que viu en un poble de la nostra comarca
i vinculat familiarment i afectivament amb la pagesia,
voldria cridar l’atenció sobre la situació del camp
català.
A causa dels preus baixos dels productes dels sector
primari, moltes explotacions agrícoles i ramaderes
estant plegant perquè no poden guanyar-se la vida i
els que no han plegat encara resisteixen gràcies a la
PAC (ajut). Però la dada més preocupant és que en
els últims 15 anys s’han perdut el 30% d’explotacions
agràries.
En primer lloc vull dir que a banda dels preus baixos
que tenen els productes que provenen dels nostres
conreus, només faltava la creació de les “zepa”
(zona de protecció d’espècies protegides), perquè
ara en aquest país sembla que les espècies animals
protegides tenen més drets que els humans. A part
de no poder regar en aquestes zones, si al teu tros
hi ha un niu d’ ocells quan és el temps de segar o de
llaurar, pobret de tu que hi entris! perquè t’exposes a
ser sancionat.
En segon lloc vull afirmar que, en part, la greu
situació de la pagesia catalana és responsabilitat
dels importadors i dels convenis establerts pels
diferents governs ja que han permès la importació
de productes d’altres països. El que no es pot fer
és deixar entrar aliments d’altres països, sense cap
control. Aquí s’hauria de consumir el que es conrea
aquí.
També hem de destacar que els productes que
s’importen d’alguns països es controlen molt poc i,
contràriament, el productes que fem aquí estan molt
controlats. En aquest sentit només cal fixar-se en
l’ús dels pesticides o medicaments per als animals,
els quals lamentablement no estan sotmesos a les
mateixes normatives i controls.
En conclusió, crec que les administracions han mirar
més pels pobres pagesos, perquè si no els cuidem
al final plegaran tots i després ens preguntarem:
Qui produirà ara els productes que nosaltres ens
mengem? Qui tindrà cura dels nostres pobles, de les
nostres terres? Qui podrà donar feina a la gent que
ha de fugir del camp perquè no en pot viure? Crec
que el que ens hi juguem és massa important.
Narcís Dalmau

EL MÓN DELS “NI-NIS” NO ÉS EL
MEU
Sr. Director,
Des de ja fa un temps sembla que una nova manera
de presentar-se davant la societat és ni estudiar ni
treballar, aquests són els anomenats “ni-nis”. Són
joves que viuen al dia i no es preocupen absolutament
de res. Es tracta de gent amb poca cultura i pocs
coneixements, que abandonen els estudis abans
d’hora i a més a més no s’esforcen a trobar feina i
pensen que els pares els mantindran tota la vida o
que podran viure de feinetes i subsidis.
Tanmateix, abans, a l’època dels nostres avis, això
també passava però com que la situació laboral
i econòmica era una altra, tampoc hi havia tants
problemes a l’hora d’anar a treballar. Un jove sense
cap tipus de formació podia arribar a muntar-se
perfectament el seu propi negoci i fins i tot arribar a
assolir un càrrec força alt en una empresa.
Però això ara seria impossible. Avui en dia molts
joves pensen que estudiar no serveix de res perquè
poden tenir igualment un treball amb un sou molt ben
pagat, sense haver estudiat.
D’altres, en canvi, que no pensen ni això, sinó que
prefereixen estar tot el dia asseguts al sofà, mirant
la televisió o bé davant l’ordinador, mandrejant pels
carrers i que els pares els mantinguin.
Aprofito aquests escrit per exposar que molts d’altres
joves no tenim la mateixa opinió. Personalment crec
que estudiar pot servir de molt en aquesta vida: el
permet guanyar en coneixements i autoestima,
per entendre més el món on vivim, per saber una
resposta quan et formulin una pregunta...
Senzillament estudiar serveix per ser i no per tenir,
per sentir-te millor i sobretot per fer alguna cosa de
profit durant la vida que ens complagui i sigui útil.
Malgrat això, també és cert que algunes persones
cursen la carrera que sempre han desitjat i després
resulta que no poden trobar feina del que han
estudiat, i això també desanima els joves a estudiar.
Però sempre s’ha de pensar que una persona que
no té estudis, sempre tindrà més possibilitats de
quedar-se a l’atur i li serà molt més difícil acceptar-ne
les conseqüències personals, econòmiques i socials.
És per aquesta raó que crec que tots els joves tenim
l’obligació de formar-nos d’acord amb les nostres
possiblitats. Si ens falta la motivació només cal
tenir una mica de visió cap al futur i imaginar-nos a
nosaltres i la nostra vida, d’aquí a uns quants anys.
Cal saber mirar endavant amb seguretat i il·lusió
en aquest món que tan difícil se’ns planteja i no
acovardir-nos i autojustificar-nos.
Núria Masip
ALUMNES
JO JA EN SÓC DE
BILINGÜE
Voldria expressar la meva opinió sobre el fet que
tres famílies residents a Catalunya van demanar
al Tribunal Suprem que els seus fills poguessin
estudiar en castellà ja que tinc molt a dir.
En primer lloc, crec que de les poques coses que
s’han fet bé en aquest país és la immersió lingüística
en català a les escoles. D’aquesta manera, qualsevol
nen que vingui de fora es veu obligat a aprendre el
nostre idioma perquè està envoltat de companys,
mestres i llibres que utilitzen el català com a llengua
vehicular.
En segon lloc, si nosaltres, els catalans, no protegim
la nostra llengua, sabem que ningú no ho farà. Crec
que la llengua ens cohesiona com a societat, forma
arrels al nostre país i ens identifica com a catalans.
I això no s’ha de perdre mai. La llengua fa cultura, i
la cultura ens fa lliures!
En tercer lloc, penso que part de la culpa que
s’hagi arribat a aquesta situació és de qui permet
tenir aquests falsos debats sobre la taula: el govern
central. Per què no ens creiem que Espanya és
un estat plurinacional? Per què tenim por de la
diferència? Per què es posen en dubte evidències
científiques i històriques?
De veritat, no entenc perquè hi ha pares a Galícia o
al País Basc que no volen que els seus fills estudiïn
en gallec o euskera. No volen que aprenguin una
altra llengua, potser? No volen que s’integrin bé on
viuen? On és el problema? Si jo me n’anés a viure
a Alemanya, em tocaria estudiar en alemany, no hi
hauria elecció. Doncs, el que em pregunto és: per
què aquí n’hi ha d’haver?
En conclusió, la meva opinió respecte d’aquest tema
és ferma. Crec que s’ha d’estudiar en la llengua del
lloc on vius, com ho faries en qualsevol país. A més,
a més, els que vivim a Catalunya, al País Basc o
a Galícia, obligatòriament som bilingües. És a dir,
no pel fet d’estudiar en una llengua que no sigui
castellà, no l’aprendrem, sinó que des que naixem
ens veiem immersos en totes dues llengües, i això,
segons el meu parer, és un gran avantatge.
Si jo sóc bilingüe, per què no ho han de ser els fills
d’aquestes tres famílies?
Alba Garrós. 4º ESO-C
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
11
ELS ALUMNES ESCRIUEN

FENT CAP! ALUMNES
ELS ALUMNES ESCRIUEN
Sr. Director:
No sé exactament el propòsit que teniu en
convocar aquest premi però em puc imaginar
que un dels motius és que els jovent d’avui dia
no dedica gaire esforç a escriure i a expressar-se
correctament.
12
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
Després de l’ESO, què?
També puc suposar que compteu amb la complicitat
del professorat ja que ens obliguen a aprofitar
totes les oportunitats perquè els de l’ESO tinguem
més espais d’expressió a fi de millorar la nostra
competència lingüística, com diu el professorat.
És a dir, voleu que escrivim per fer-nos pensar i
fer-nos aprendre llengua.
I això m’ha fet reflexionar i he anat repassant
aquests darrers quatre anys que portem estudiant
en un altre entorn: en un institut.
Podem assegurar que hem crescut, hem après,
hem rigut, hem passat mals i bons moments però
el que està clar és que el nostre futur en quedarà
marcat.
Ara, mentre escrivia això, me n’he recordat de quan
vam començar l’ESO.
Arribàvem de l’escola del poble a un nou entorn, amb
gent desconeguda, gent d’altres procedències que,
al cap i a la fi, eren persones tan “perdudes” com
nosaltres : nois i noies nous en un món desconegut.
Tot això barrejat amb els dubtes i els canvis de
l’adolescència. Al principi em va costar integrar-me,
però al final tot va anar progresssant.
Hi va haver moments de tot, moments tristos,
moments difícils, moments d’alegria... Vaig fer nous
amics i amigues, vaig conèixer a gent d’altres pobles,
gent nova que m’ha fet descobrir altres realitats.
Això m’ha fet pensar en com actuem davant dels
desconeguts.
En un primer moment la gent fa una repassada a
la persona que observa, la mira, busca els detalls,
i després l’analitza, li pot semblar que és d’una
manera, tot i que quan la coneix pot canviar la
manera de pensar i descobrir com és en realitat.
Normalment a l’institut es fan grups, els populars,
els que es fan amb tothom; els marginats, etc. i n’hi
ha molts que no són ni d’un ni de l’altre.
Jo em podria considerar una persona que vol passar
desapercebuda ja que no m’agrada posar-me en
conflictes, m’agrada estar en un lloc a gust i quan
veig el “perill” prefereixo marxar.
M’agrada ser jo mateixa, és a dir, m’agrada ser una
persona que actua tal com és, no que porta una capa
per encaixar i alhora per protegir-se. Sé que no puc
agradar a tothom, però si un es troba a gust amb un
mateix, no té cap motiu per canviar.
Contràriament, molta gent jove és capaç de fer
qualsevol cosa per ser acceptada perquè no tenen
opinió ni personalitat i no saben com actuar en una
situació nova.
L’important és “encaixar” malgrat que això no els
permeti mostrar-se tal com són de veritat. Tots hem
tingut por de sentir-nos sols, marginats sense amics.
Així han anat passant els cursos, sense cap incident
greu, i vam aprendre a conviure fins que, sense
adornar-nos, hem arribat a 4t d’ESO, l’últim curs.
Per tant ara ens toca pensar en el nostre futur i
oblidar-nos del nostre passat, encara que continuï
dins nostre i en els nostres records... Som al moment
en què decidim què volem estudiar per dedicar-noshi
la resta de la nostra vida.
És un moment difícil i ens ho hem de pensar bé.
Sense por i acceptant els consells dels pares, dels
professors, del tutors i dels orientadors podem trobar
el nostre camí a la vida.
Tot i això el que ho acaba decidint és un mateix,
però no tinguem por a preguntar i a resoldre els
dubtes. L’ESO només és el punt de partida que ens
ha permès adquirir l’experiència i els coneixements
necessaris per continuar endavant.
Recomeçarem de nou i ben segur que sabrem
aprofitar les experiències del nostre passat.
Però per damunt de tot siguem nosaltres mateixos i
no tinguem por d’equivocar-nos.
Alba Lorenzo

Reportatge fotogràfic per: Carla Gili / CFGS 1er d’Imatge
LES 2 CARES DE LA DEMOCRÀCIA
ALUMNES
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
13

FENT CAP! ALUMNES
ELS ALUMNES ESCRIUEN
Recetas
poéticas!
2.
14
1.
Sopa de pescado
con un buen asado
es un menú muy adecuado
para un cocinero aficionado.
Cuando como albóndigas de bacalao
con salsa vizcaína
me gusta beber coca-cola sin
cafeína,
y cuando como buñuelos de manzana
y crema inglesa
bebo cerveza irlandesa.
3.
Para mi primo de León
preparo una tarta de limón con
bombón
pues la cuestión
es que le haga mucha ilusión.
De primero haré caldero murciano
para mi invitado americano,
se lo acompañaré con tomates
rellenos
que se chupará los dedos de tan
buenos, y de postre bolitas de coco
para que no le dé un sofoco.
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
Núria Prats Artal 2-D
Para mi abuelo:
tomate relleno,
bacalaoencebollado,
coco flameado
un roscón de limón
y un batido de turrón.
Para mi tío:
turrón alicantino
Para mi tía:
roscón de Almería.
Para mis familiares:
champiñones picantes,
codornices con arroz,
y buñuelos de jerez.
Piña con jamón
¡ la mejor eleccion !
Para los invitados:
escalopes asados,
bacalao con tomate
y pastel de chocolate.
Ensalada Oriental,
yogurt al natural
Marta Ricart Aranda 2n ESO-D

Primero como entrante,
sopa de bogavante.
Después como segundo,
patatas al Facundo.
Y para terminar
flan estilo Zar.
Para mi amiga Nerea
un melocotón con pera.
Para la gran Beatriz
una copita de anís.
Y mi buena amiga Marta
que elija algo de pasta.
RECETAS
Come crema de espinacas, pero
¿de dónde la sacas?
del Restaurante Raimundo
que es el mejor de este mundo.
Y empanadillas de atún,
que no son nada común.
Y para los más glotones,
la sopa de champiñones.
Rape a la marinera
es lo que yo más quisiera.
Para el profesor Don Javier Bandrés
una rica bandeja de entremés.
Para mi tutora Montse Querol
un buen platito de sopa de col.
Para mi maestra Raquel Zanuy
un buen postre muy dulce, muy, muy, muy.
El chocolate blanco
se lo tomará Paco.
El chocolate negro
se lo tomará Pedro.
Las patatas con buey
son comida de rey.
Raviolis con tomate,
es un placer y un arte.
No tomes una copita de anís
porque no serás mucho más feliz.
Espaguetis al pesto,
y qué rico esta esto.
Para mis amigos
los panes de higos
Para mis amigas
cazuela de migas.
ALUMNES
Come bacalao con pimiento,
te alegrará el pensamiento.
Paula González Farré 2n ESO-D
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
15
ELS ALUMNES ESCRIUEN

FENT CAP! ALUMNES
ELS ALUMNES ESCRIUEN
16
4 VERSOS
Tanto cristianos como musulmanes,
visitantes y extranjeros,
todos juntos comemos,
paletillas de cordero.
Para el ultimo día del año,
nos vamos a algun lado
a comer caldo de Nochebuena
para tener la barriga llena.
2 VERSOS
Sopa de picadillo ,
comela con el cuchillo
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
Cocina a la
parrilla ,
huevos y
tortilla
Josep Clivillé 2n-D
Et sents molt sol, quan
una persona estimada
no hi és.
Amb ganes i il·lusió
s’aconsegueix tot
Josep Clivillé 2n-D
SANT JORDI

Agermana’t a Catalunya
El que us vinc a demanar és allò que
deleix el meu poble,
allò que vinc a cercar és recompensa de
molts anys de segar i batre.
Estima la terra em deia el pare,
lluita sens parar sentia
que feia lamare.
Els padrins prou que ho van fer i
m’enorgulleix sentir parlar-ne.
Ara sí que és hora meva, pas a pas i el pit
enlaire,de fer instància del desig i alçar la
veu per fer escoltar-me.
El meu poble no és pas pidolaire, demana
i s’omple de
valorper demanar allò que un dia li va
pertànyer.
Lluito pel patrimoni de la meva
companyonia,i a capa i espasa defensaré
el nostre somni.
Orgull de tants compatriotes,
fam de tants treballadors,
agermana’t a la nostra terra, dolça i
esperada: Llibertat.
Anna Martí Reñé
2º Bachillerato Humanístico
INS Caparrella Lleida
Poema
Hoy me he levantado.
El sol estaba cubierto con rayos negros.
Estoy en la misma habitación de cada día.
Cierro los ojos y sueño.
Sueño que estoy corriendo por un prado
verde
y respirando aire puro.
Vuelvo a abrir los ojos y,
vuelvo a estar en la misma habitación con
el sol rayado.
Estoy atrapado.
Solo estoy libre cuando sueño.
Lluis Navàs Ribes
Curso de Preparación Pruebas
de Acceso Ciclos G.Superior
INS Caparrella Lleida
POESIA EN ACCIÓ
ALUMNES
LLIBERTAT
No sóc lliure, confessaves,
al costat del campanar,
amb l’enciam-pilota a terra,
quan el vent m’acaricià.
No sóc lliure, et queixaves,
al corral de la Maria,
sentint els ocells volar
mentre jo –Vinga, somia!
No sóc lliure, em miraves
angoixan-te rere un arbre,
escut d’una bella mossa
que no deixà de mirar-me.
No sóc lliure, m’explicaves.
Dintre d’esta Terra freda,
neix la societat que em burla,
que em condiciona i nega.
No sóc lliure, sempre em deies.
I jo et deia –Jo tampoc.
Però m’alço d’esta terra
i camino dins del foc.
Atenea Novella Trilla
2n de batxillerat. INS- Caparrella Lleida
POEMA
Tronco robusto y grande:
Escucho el sonido de tus hojas,
cómo suena al compás del viento
y cómo mueven en perfecta simetría
sus faldas bailarinas.
Tus raíces se levantan
el vuelo queda marcado por ellas.
Son tan bellas que las miro.
Las miro sin descanso.
Paso mi suave mano
por tus ásperas ramas.
Noto el contacto contigo.
Naturaleza en toda plenitud.
Xavier Martínez Martínez
Curso Preparación Pruebas
de Acceso a Ciclos de G.
Superior
INS Caparrella. Lleida
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
17
ELS ALUMNES ESCRIUEN

FENT CAP!
Els pares
també són
artistes Germán
18
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
Martínez

Contigu a l’horta de Lleida, Alpicat s’aixeca sobre un
turó, des del qual es domina una extensa planura
flanquejada, per la banda occidental, pels altiplans
de la Cerdera.
ALPICAT
A banda del nucli urbà d’Alpicat, al terme s’han anat
Limita amb el municipi de Lleida, amb Malpartit, amb
Rosselló i amb Torrefarrera a l’est i nord-est.
CENTRE
Els llocs on viuen els nostres alumnes
desenvolupant nombroses urbanitzacions que han
crescut amb l’augment demogràfic dels darrers anys.
L’any passat, el poble comptava amb 6.116 habitants.
Personalment, com que jo no visc al poble sinó en
una de les urbanitzacions que pertanyen a Alpicat,
potser no us podria dir ben bé com és la vida allà. No
obstant això, si us puc dir que fa 7 anys que hi visc
aquí i durant 4 anys he anat al col·legi del poble; i per
tant, sí que em conec el municipi :)
És un poble bonic, amb nombroses zones verdes:
hi ha el parc del Graó, amb un molí d’oli i un estany
amb oques, cignes...
Al complex lúdicoesportiu del Parc del Graó podem
gaudir de diversos equipaments esportius municipals
com el pavelló d’esports, les piscines, el rocòdrom,
les pistes de tennis, una pista d’atletisme, dos pistes
poliesportives, el camp de futbol amb gespa natural i
una pista de vòlei platja.
El col·legi (CEIP Dr. Serés), recentment ampliat
i renovat, penso que està molt bé. S’imparteix
els ensenyaments d’educació infantil, parvulari i
educació primària.
Fou inaugurat el 17 de gener de 1984 i rep el seu
nom del metge d’Alpicat, Manuel Serés i Ibars.
El poble també compta amb una llar d’infants i una
escola bressol.
En quant a arquitectura, l’església, construïda a
finals del segle XVIII, és d’un estil arquitectònic de
transició, amb una senzilla façana de trets barrocs i
un interior més neoclàssic.
Disposem també d’una de les millors biblioteques de
la comarca (la biblioteca Sant Bartomeu), amb molta
varietat i quantitat tant de llibres com de DVDs, CDs,
revistes de tota mena... I ordinadors.
També compta amb xarxa WiFi per als usuaris de la
biblioteca.
Tenim el Casal, on hi són les diferents associacions
i el centre telemàtic; i la Unió: la sala gran, que es
va inaugurar l’any 2006 i tècnicament ofereix bones
possibilitats per dur a terme representacions teatrals,
concerts, sessions de ball, jornades, projecció de
pel·lícules, presentacions de llibres, actuacions
infantils, xerrades i activitats ben diverses d’àmbit
sociocultural.
Amb un aforament de 490 cadires i 4 camerinos,
disposa d’un espai escènic de 8 metres d’ample per
7 metres de fons, amb cambra negra, il·luminació,
equips de so, focus, projector i altre equipament
escenotècnic.
La Sala Petita és un espai destinat a exposicions,
presentacions i activitats culturals de petit format,
que es va inaugurar el 15 de maig de 2009.
La veritat és que en tot el poble hi ha molts espais
naturals i zones verdes i d’esbarjo, cosa que
personalment m’agrada, perquè a part de tranquil·litat,
confereix una sensació de no tanta industrialització i
fàbriques i empreses...
Al llarg de l’any s’organitzen diverses activitats com
la Fira Eco jardí o la Festa del Llibre Gegant.
En definitiva, crec que és un bon poble per viure-hi si
desitges tranquil·litat, ja que principalment, avui dia,
és una ciutat dormitori. A més, està ben comunicat
amb Lleida, ja que cada hora surt un autobús cap a
la ciutat.
Ligia Babici
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
19

FENT CAP! ALUMNES
ELS ALUMNES ESCRIUEN
20
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
Gerard García Palau,
jugador de fútbol base.
Tengo 17 años y sigo jugando al fútbol. Soy catalán y
vivo en Cataluña. Ahora estoy jugando en el Atlético
Segre (preferente catalana) y estamos en lucha directa
para lograr el ascenso. Quiero darlo todo para lograrlo.
“Luchemos por lo que verdaderamente
queremos”
ómo empezaste a aficionarte al fútbol?
Empezó a llamarme la atención el fútbol
porque a mi hermano mayor, Marc, siempre
le ha gustado mucho y desde pequeño jugaba con él
en casa. Allí, empecé a disfrutar y decidí empezar mi
etapa como futbolista.
¿Por qué la posición de portero?
Aquí vuelvo a nombrar a mi hermano, cuando
jugábamos en casa los dos, a él le gustaba ser jugador
de campo, entonces, yo tenía que ser el portero. De
ahí viene mi afición a la portería.
¿En cuántos equipos has jugado?
Cuando decidí apuntarme en un equipo, empecé por
el Pardiñas, posición de central, porque a mis padres
no les gustaba esto de ser portero y me “obligaron” a
jugar en el campo, es decir, de jugador. El siguiente
equipo fue el Alcoletge, el equipo del pueblo, allí
empezó mi carrera como portero, sólo jugué un año.
Al acabar me llamó el AEM, y marché a jugar una
nueva época en un equipo más competente o serio.
Estuve cuatro años. Hasta que me llamó el ATL.
Segre y desde entonces aún estoy en el equipo. Se lo
debo todo ya que he podido disfrutar de categorías
superiores.
¿En cuál te has sentido mejor?
La verdad es que no te lo podría decir claramente,
porque en todos los equipos me han tratado muy bien.
Cada equipo tiene sus defectos y sus virtudes, pero si
tuviera que decidir uno creo que sería el AEM porque
ha sido donde he empezado a crecer en competición
base.
¿Te has lesionado alguna vez?
Puedo decir que he tenido suerte con las lesiones.
Me he lesionado alguna vez, pero no con gravedad.
Mis lesiones han sido: esguince de tobillo (1 mes y
medio) y la lesión más seria fue cuando me rompí el
ligamento del dedo gordo de la mano derecha, estuve
3 meses de baja pero tuve la suerte que me lesioné a
final de temporada y no me perdí ni un partido.
¿Has ganado algún título?
Titulo, titulo… no! pero con el AEM gané dos ligas
que nos ayudaron a subir de categoría, quedamos
primeros y entonces logremos el ascenso deseado por
el “míster”. Puedo contar, también, tres torneos de
primavera pero no son tan gratificantes.
¿Qué sientes?
¡Se siente una gran alegría e ilusión ya que consigues
eso que tanto has trabajado y por lo que tanto has
luchado!
¿Cómo lo llevas esto de ser portero?
Lo llevo bien, a pesar que es una posición difícil,
ya que es un lugar del campo en que estás más solo
y un fallo del portero es un gol asegurado. En esta
posición, he pasado de todos los colores, partidos
que quería que acabaran porque todo me iba mal y
parecían un infierno, pero también partidos en que te
sale todo y no quieres que acaben. La verdad es que
es una posición complicada, pero me gusta.
¿Es agobiante?
La verdad es que un poco, se pasan muchos nervios, y
un portero, parece que no, pero para mejorar necesita
mucho trabajo y tener la cabeza muy fría, porque si
no está preparado mentalmente, nunca podrá salir
tranquilo. Se tiene que salir tranquilo al campo sino
nunca estarás a tu nivel máximo.
¿Cuál es tu modelo a seguir?
Mi modelo a seguir es V. Valdés, el portero del
F.C.Barcelona, seguramente no es el mejor portero
del mundo, porqué tiene un rival como, Iker Casillas,
portero del Real Madrid, que es un auténtico maestro
en la portería, pero Valdés es mi modelo a seguir
porque es un portero que nunca ha dejado de luchar
por todo. Hace un tiempo, no pasó por su mejor
época y, en cambio, no paró de luchar hasta que
e
n
t
r
e
v
i
s
t
a

ha conseguido lo que es ahora, uno de los mejores
porteros del ¡mundo!
¿Qué equipo es el de tu corazón?
El F.C.Barcelona, es el equipo de mi corazón, es un
equipo del que siempre me ha gustado su filosofía, y
ahora más que nunca, su juego.
¿Crees que puedes llegar a la cima de este deporte?
Nunca se puede decir nunca. Aunque es una meta
muy difícil de lograr y seguramente nunca llegaré a
la cima, no se puede parar de luchar por una cosa que
puede ser posible. Si no es para alcanzar la cima, lo
daré todo para llegar a mi nivel máximo y disfrutar.
Haz un resumen sobre tu rentabilidad esta
temporada.
Verdaderamente, esta temporada estoy contento con
mi evolución y continuidad.
Se puede decir que he hecho una temporada muy
regular, siempre con humildad e intentado seguir mi
forma de trabajar para poder salir siempre contento
de los partidos y poder pensar que he dado todo lo
que he podido en el campo. Estoy satisfecho.
¿Crees que lo estáis haciendo bien?
Ha sido todo un poco raro, empezamos la liga muy
mal, perdiendo y sin tener las cosas muy claras. Pero
poco a poco hemos ido mejorando y ahora mismo
estamos con un gran nivel. La primera vuelta no
tuvimos surte, pero esta segunda vuelta estamos
ganando más de lo previsto, creo que podemos seguir
luchando para poder conseguir una posición alta en
la liga.
¿Puedes dar más de ti?
Siempre se puede dar más de uno mismo, pero estoy
contento, sé que estoy luchando fuerte para mejorar
cada día que pasa y esto me da fuerzas para seguir
adelante.
¿Tenéis hambre de título liguero?
Siempre un equipo tiene que luchar para el máximo,
es decir, para conseguir el título de liga, pero no es
fácil, hay equipos muy bien preparados y cuesta
mucho superarlos, pero seguiremos luchando hasta
que la matemática nos demuestre que es imposible
conseguirlo.
¿Tienes una frase para motivarte? ¿Por qué?
Frases en concreto no tengo muchas, pero una
que me gusta mucho, es: “Luchemos, por lo que
verdaderamente queremos”.Me gusta esta frase
porque nunca puedes dejar de aspirar a nada,siempre
tienes que tener las mismas ganas de ganar que
cuando te enseñaron a jugar, y si pierdes, tienes que
ver tus defectos para poder corregirlos y seguir
trabajando.
ALUMNES
¿Qué haces para motivar a tu equipo?
La mejor motivación de un portero a su equipo, es
intentar crear seguridad en uno mismo.
Es decir, que el portero tenga claro que primero de
todo tiene que estar motivado él para poder ayudar a
su equipo, y esto es lo que intento hacer yo, crear en
el equipo la seguridad que se merece.
Explica la mejor parada que recuerdes.
Pensándolo mucho, no tengo ninguna parada
especial, pero creo que hay una parada a la que, por su
importancia, le doy mucho valor, como es la de hace
unas semanas, en el derbi leridano entre el At.Segre
vs Lleida. Un partido importante porque era el derbi
de Lleida y eran muy importante para los dos equipos
esos 3 puntos, era un partido muy loco, y cuando no
quedaba más que un minuto para su final, mi equipo
jugaba con dos jugadores menos y ganábamos 2-1.
El delantero del Lleida encaró y se quedó solo ante
el portero, yo, si marcaba ese gol empatábamos y
todo el esfuerzo de mucho tiempo se iba al garete. En
una jugada de vida o muerte, el jugador me hizo el
amago de tirarla a un lado y yo, sin pensármelo, me
tire para el otro... La paré con la punta de los dedos,
ese partido acabo 2-1 y nos llevemos los 3 puntos.
¿Crees que están infravalorados los porteros?
¿Por qué?
Yo creo que no, pero están vistos de otra manera, es
decir, creo que simplemente se les exige más que a
los demás jugadores de campo porque siempre que
un portero hace una jugada que parece fácil, no le
dan importancia, pero verdaderamente todos los
movimientos de los porteros tendrían que ser mucho
más valorados.
Para finalizar... ¿puedes decirnos el resultado
que tú crees del próximo clásico: Real Madrid-
Barcelona?
Veo un partido complicado, pero ninguno de los dos
equipos le dará la importancia que se merece este
partido, ya que 4 días después tienen un título en
juego entre ellos.
Mi resultado: creo que me voy a decantar por el Real
Madrid 0- F.C.Barcelona 3
Suerte a los dos!
Muchas gracias Gerard por su colaboración, le deseamos
suerte de cara al futuro. Ánimos y saque partido a sus
capacidades. A trabajar!
SERGI ARENAS MATA, 2º Bachillerato
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
21
ELS ALUMNES ESCRIUEN

ELS ALUMNES ESCRIUEN
22
Lydia Argilés
dirigeix la Protectora d’ animals
Lydia Argilés
Paraules de Lydia:
Estic casada, tinc 35 anys. La meva família no
em va recolzar en la idea de crear una protectora.
Sóc professora d’idiomes. Vaig crear la protectora
d’animals “Lydia Argilés” ara farà uns 15 anys i
a banda de la protectora treballo de repartidora.
Em considero una persona sincera.
“ No considero que
hagi perdut res, sinó
que he guanyat en
amor i estima.”
Com va reaccionar el teu marit quan li vas dir
que volies dedicar la teva vida als animals, en
especial als gossos abandonats i maltractats?
Primer em va dir ell si podíem tenir un gos a casa
i jo li vaig dir que si. Primer en vam tenir un i de
repent vam passar a tenir-ne quatre! I quan en
teníem quatre, vam decidir fer -ho.
Et consideres una persona realitzada?
Sí.
Quin seria el teu somni?
Acabar amb l’abandonament d’animals.
Explica’m una il·lusió realitzada.
Doncs muntar la protectora.
Com és la vida dins d’ una protectora?
Doncs hi has d’ estar molt a sobre perquè tots
estiguin bé, has de pensar que el gos ha de estar
tan bé com tu ; que tingui aigua perquè a tu
no t’agrada passar set i a ell tampoc; que tingui
menjar pel mateix motiu; que tingui sostre i afecte.
Canviaria alguna cosa de la teva manera de
viure?
No.
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
ALUMNES
Què faries amb tots aquells sense vergonya que
abandonen i maltracten els animals?
Els posaria a la presó.
Què demanaries a l’ alcalde de Lleida?
Dons que estigués atent als animals, cosa que no
fa.
Em podries dir alguna anècdota que ta passat en
la protectora?
A veure, hi ha casos de tot amb tants anys, vull
dir; hi ha gent que ha vingut a recuperar un gos
després de quatre anys d’ haver-lo deixat aquí ; i
veure el “cariño” que té el gosset aquell en veure
els seus amos quatre anys després és una cosa que
no s’ oblida mai.
Com va sorgir la idea de crear l’ ONG de
protecció animal?
Jo sempre des que era petita hi volia fer alguna
cosa. No és que en volgués muntar una no m’
ho avia pensat mai. Però vaig anar de visita a la
canera municipal quan tenia 12 anys i vaig veure
com tractaven els animals...i això em va entrar molt
endins.
On has après el gran amor pels animals que
tens?
S’hi neix.
Quants anys portes amb aquesta lluita tan dura?
Des que vaig néixer.
L’ajuntament lleidatà us a ajudat
econòmicament?
No gaire....
La gent s’ha conscienciat una mica amb l’
adopció i la protecció dels animals?
Es va conscienciant una mica més que anys
endarrere.
Quants 4 potes hi ha ara a la protectora?
Uns 250 en aquest moment
Quants m2 té el terreny del refugi i com
està distribuït?
Te quatre mil metres quadrats, dos mil d’
habitatge i dos mil d’esbarjo.
e
n
t
r
e
v
i
s
t
a

En què consisteix l’adopció?
L’adopció és tenir un animalet que sigui un membre més de la família amb respecte i afecte.
Quants gossos s’han adoptat l’any passat? Uns 250.
I aquest any quants en portes?
120
En què consisteix l’ apadrinament?
L’ apadrinament consisteix en diferents accions per part de les persones que no poden tenir cap gos a
casa per les circumstàncies que siguin i que s’estimin molts els animals i vulguin gaudir d’ells.
Amor als animals:
ALUMNES
Fa més de 20 anys que aquesta dona lluita pels drets dels animals. Recolzada
fermament pel seu marit, un matrimoni que s’ha unit per ajudar els animals
més necessitats; durant tota la seva vida aquesta dona ha ajudat els gossets
atropellats, abandonats, maltractats, deixats a la seva pròpia sort esperant un
miracle. Fins que arriba ella, com un àngel, una salvadora. I els rescata de les urpes
d’ una mort segura i dolorosa. Ella els dóna menjar, ells dona beure ,els dona
l’estimació que tan necessitaven .Aquesta dona té un cor immensament gran és
un exemple a seguir! Ha salvat moltes vides i gràcies a ella molts gossets han
gaudit i gaudeixen d’ una bona llar. Una llar on se’ls tracta com es mereixen , amb
dignitat. I se’ls dóna una nova oportunitat amb el dret que tenen de ser feliços.
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
23
ELS ALUMNES ESCRIUEN

FENT CAP! ALUMNES
ELS ALUMNES ESCRIUEN
Quants en teniu d’ apadrinats?
Uns 20 gossets apadrinats
Què sents quan s’adopta un pelut?
Una gran alegria però també tristesa perquè ja no
el tindré al meu costat.
Què se sent quan es mor un pelut després
d’ anys esperant una llar?
Molta impotència de no haver-li pogut donar el
que necessitava.
Ens podries dir els costums més estranys i
curiosos d’ alguns dels peluts?
Sí! Hi havia un gos adult que quan teníem
cadellets agafava trossets de pa i els portava als
cadells perquè mengessin pa i llavors els cuidava
perquè no marxessin d’allà “bueno” ... i un dels
fets més rellevants d’aquí, de la protectora és
“la mareta de la protectora” que com sabeu era
l’ Erika que aquesta cada gos abandonat que
arribava el netejava i se l’ estimava i dormien amb
ella i els ajudava a adaptar-se a la protectora.
Quines son les malalties mes típiques?
La parvovirosi dels cadells.
Quantes coses has abandonat i sacrificat
per estar amb aquests peluts?
No considero que hagi perdut res sinó que he
guanyat en amor i estima. Ells t’ho donen tot a
canvi de res.
Segurament que molta gent t’ha preguntat
perquè lluites pels drets dels animals si
hi ha tanta gent patint fam i vivint en la
desgràcia.
24
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
Què els contestes?
Que jo no serveixo per a lluita per la gent. Hi ha
persones que serveixen i inspiren un gran respecte
però jo serveixo per respectar als animals.
Que penses sobre regalar animals?
Dons no hi estic d’ acord. Vull dir, és millor fer una
adopció , un animal no es pot regalar mai.
De què s’han de conscienciar més els joves?
Consciència respecte dels animals que son éssers
vius que estimen i en realitat són un membre més
de la família.
Que et sorprèn mes dels gossos que tens
acollits a la protectora?
La gran companyonia que tenen uns envers els
altres, ajudant-se.
Que se sent sabent que hi ha gent que vol
ser com tu?
Un gran orgull. Però haurien de ser millors que jo!
La crisi econòmica ha afectat d’alguna
manera la protectora?
En un 50%, sí.
La gent lleidatana fa molts donatius?
No gaires. Ara s’ha parat tot. També els socis
Quants voluntaris hi ha?
Doncs tenim d’uns 40 a 50 voluntaris.
T’agradaria dedicar unes paraules a la
nostra revista?
Bé, doncs, ànims i que hi hagi més gent
compromesa amb la defensa dels animals, que ells
els necessiten.
Oliwia Niziolek 2A-ESO

SORTIDES DE BATXILLERAT
HUMANÍSTIC DURANT EL
CURS
El passat dia 3 de desembre de 2010, els alumnes
de 1r i 2n curs de Batxillerat Humanístic , i les
professores Mar Pérez i Mº José Mur van visitar
les restes arqueològiques de l’antiga ciutat grega
d’Empúries.
Durant tot el matí, van poder descobrir l’encant de
l’antiga ciutat grega i gaudir de les restes d’una
grandiosa domus romana.
Fins hi tot van poder passejar pel fòrum de la ciutat,
reconstruït recentment.A la tarda, desprès d’un
fortuït encontre amb en Sandro Rosell,
vam gaudir d’un altre tipus de bellesa: la de les
obres del Museu Dalí de Figueres.
Una mica mén enllà, el dia 17 de Març de 2011, els
alumnes de batxillerat van gaudir d’una altra sortida
organitzada pel Departament de Clàssiques a la
meravellosa ciutat d’Ilerda.
Al matí, vam sortir de la plaça Sant Joan, d’allà
ens vam dirigir a la Seu Vella, des d’on vam poder
contemplar una millor panoràmica la ciutat de Lleida.
La Mar ens va explicar als alumnes amb gran detall
com era el perímetre de la ciutat en l’època romana,
les muralles, els carrers principals, entre d’altres
coses.
ALUMNES
Un cop els estudiants vam poder fer-nos una idea de
com era la ciutat romana, vam anar a visitar algunes
parts de la ciutat que encara es conserven. Una
d’aquestes, és el fragment d’una domus que es troba
al soterrani de l’actual Auditori Enric Granados. Als
alumnes ens va agradar molt aquest espai, doncs
ens vam poder sentir com autèntics ilergetes.
Un altre espai que vam poder visitar van ser les
termes, i per últim les restes de la ciutat que es
conserven a sota de la Plaça de Sant Joan.
Després d’haver caminat durant molta estona,
ens vam dirigir al riu, no sense abans, haver vist
l’escultura més famosa i característica de la ciutat
d’Ilerda, una escultura dedicada a Indibil i Mandoni,
els dos germans que es van enfrontar al gran Escipió
i al indòmit Anníbal al segle III aC.
A l’altre banda del riu vam aprofitar per sentir-nos
més romans, i mentre descansaven en una petita
ombra, vam llegir fragments de Juli Cèsar on explica
la famosa batalla contra Ilerda al segle I aC.
A la tarda els humanístics vam anar a visitar la part
romana del Museu Diocesà i Comarcal, on vam
poder veure un vídeo molt interessant de les Guerres
Púniques, i altres restes romanes de gran valor com
el Bronze d’Ascoli o el Mosaic de la vil·la del Romeral
d’Albesa.
Finalment, el dia 12 d’abril de 2011, els alumnes de
primer i segon de batxillerat de l’institut Caparrella,
van fer una sortida a Tàrraco per anar a veure
dues obres de teatre al teatre de Camp de Mart,
juntament amb altres alumnes de diferents instituts
de Catalunya.
Al matí, els alumnes van poder gaudir de la tragèdia
Antígona de Sòfocles. Una tragèdia que va despertar
emocions i fins i tot llàgrimes d’alguns dels qui
eren presents. L’obra va durar una hora i mitja
aproximadament, i per tant, en acabar, els alumnes
van poder tenir dues hores per dinar i una estona de
temps lliure fins que no arribés l’ hora de la comèdia
que es representava a la tarda.
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
25
ELS ALUMNES ESCRIUEN

FENT CAP! ALUMNES
Després d’un bon dinaret per Tarragona va arribar l’hora de la comèdia: “Rudens” de Plaute. Que
per cert, va ser tot un èxit. La companyia de teatre que la va representar va saber trobar aquella “xispa”
que tenia Plaute per tal que el públic s’ho passés d’allò més bé.
Cal destacar que abans d’anar a veure les obres de teatre, ens les havíem llegit. Tanmateix, el fet de veureles
representades en directe va valer la pena, sens dubte !
I amb el final de la comèdia, s’acabava la nostra estada a Tarraco. Així doncs, entre rialles, vam pujar a
l’autobús per tornar cap a la nostra Ilerda.
Vam passar un dia força entretingut, potenciant la cultura greco-llatina tan important i tan present dins les
nostres vides.
Per acabar, animar als nostres professors de clàssiques a seguir any rere any amb aquesta activitat del
teatre ja que ens enriqueix culturalment al mateix temps que passem una estona d’allò més divertida.
26
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
Mònica Bosque, Anna Martí
Anna Domingo, Carla Vidal i
Àstrid Sánchez

sexe
i joventut
Sexe i joventut, sexe i adolescència. A proposta
de l’equip de redacció, aquest va ser el tema que
va obtenir més vots a l’hora de seleccionar el que
protagonitzaria el cinquè número de Fent Cap!
Aquest és un tema que afecta tothom en un moment
o altre de la seva vida, així que hem demanat a
diferents representants del nostre col·lectiu que ens
en donin la seva visió.
Que parlin doncs i endavant!!
A todos los padres les gusta pensar que
sus hijos, ya sean hombres o mujeres, siempre se
comportarán adecuadamente y con responsabilidad
y que no tendrán ninguna clase de relación sexual
antes de cumplir los 18,19 o 20 años. Los padres que
verdaderamente crean eso, seguramente se habrán
olvidado de lo que es ser un adolescente.
Mi opinión personal es que no hay una edad exacta
a partir de la cual debas o no debas mantener
relaciones sexuales. Cada cosa llega a su tiempo,
y cuando llegue el momento, si ambos se creen
capaces y con ganas de hacer el amor, que lo hagan,
ya que es un momento de esa pareja y nadie debe
interferir en su relación, y repito, siempre y cuando
ambos componentes de la pareja lo deseen.
Obviamente, se debe realizar con un método de
precaución, aunque el mejor es el preservativo.
Después están las pastillas del día después, pero
no es recomendable utilizarlas. Primero, porque
no evitan que puedas coger una enfermedad, y
segundo, porque no son 100% fiables.
Los adolescentes son muy curiosos y sus hormonas
están “alteradas”. Empiezan a experimentar
sentimientos y emociones que antes nunca habían
sentido. Así que es completamente imposible que
los padres consigan que sus hijos estén alejados de
mantener cualquier relación (ya sean besos, caricias,
etc…).
Como conclusión creo que cualquier edad es buena
(dentro de una edad razonable) para mantener
relaciones sexuales siempre y cuando ambos
quieran y se sientan a gusto… ¡Y con precaución!
Alumna de 4º ESO
Mare esfereïda
Com a mare que sóc de quatre fills, ja poden imaginar
que aquest tema em preocupa. Principalment per
les qüestions de salut física, mental i espiritual
que sempre van lligades a les relacions amb els
altres. Tot i aquesta preocupació, sóc la primera a
reconèixer que parlar d’aquest tema em fa vergonya.
La diferència d’edat comporta diferents visions i
posicionaments davant el fet de les relacions envers
l’altre sexe. No puc donar-los hi els mateixos consells
(més prohibicions que consells) que em van donar a
mi, perquè en el quasi trenta anys que ens portem,
el món ha girat un bon tros i han canviat les formes.
Per exemple quan molts de nosaltres començàvem
a festejar no haguéssim pogut portar al nostre xicot
a casa amb la pretensió de que es quedés a dormir
a la nostra habitació.
O no haguéssim pogut anar de vacances sols,
almenys no abans
dels vint-i-cinc.
En aquells temps
també estava molt
mal vist tindre una
gran nombre de
“xicots”.
No puc jutjar si era
millor el d’abans o el
d’ara. L’únic que sé
és que tant llavors
como ara hem hagut
d’aprendre, a cop
d’equivocacions i
que hem perpetuat la
manca d’informació.
Nosaltres no la vam
rebre i, tret d’algunes
excepcions, tampoc
l’estem donant.
EL TEMA
“Tingues cura”, “Ves amb compte”, “Si has de
fer alguna cosa utilitza preservatiu”. Aquest és el
repertori habitual. Més enllà, callem o ens fan callar.
Perquè, com ja he dit abans, aquest tema segueix
sent un tabú per a totes les parts: pares i fills.
Finalment, claudiquem i pensem que, com nosaltres,
ells també arribaran a port més o menys sans i estalvis.
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
27

FENT CAP! EL TEMA
Reverendo Freeman Brown (pastor de
ovejas descarriadas)
Què que en penso del jovent i del sexe? Això em
demaneu en aquest cinquè número de la revista?
Ah! A mi m’agradaria parlar de la joventut i l’amor.
Penso que s’hauria de parlar primer d’amor i després
ja arribarà la resta. He sentit que avui dia estan tenint
relacions sexuals nois i noies cada vegada més joves,
12, 13 o potser 11 anys? Bé és cert que a l’època
medieval ja ho feien això de casar a les nenes ben
jovenetes i, fins i tot avui en dia en moltes poblacions
islàmiques, tribus africanes i d’altres ètnies i cultures
del nostre entorn.
Trobo que és un tema prou important i de tanta
responsabilitat, i penso que és una bestiesa iniciar
massa d’hora relacions sexuals amb algú, i més
quan abans no ha hagut cap orientació sentimental.
No sóc un carca, no sóc un integrista religiós. No.
Potser estic més a prop d’un romàntic, d’un esperit
lliure i natural (que no animal). Per això defenso que
tant el noi com la noia haurien d’aprendre primer a
estimar a la família, els amics, els companys, els
pròxims en general i esperar i no córrer, i observar i
aprendre, perquè només d’aquesta manera és quan
veuran o sentiran qui és aquell o aquella a qui estan
destinats.
Trobo molt trist parelletes que festegen per l’ Institut,
que sembla que traspuen “amor” tots dos i per totes
bandes i després són capaços d’escridassar els
companys i companyes pels passadissos o dintre
de classe, i burlar-se del professor o professora de
torn, i llavors penso, però on resta aquella disposició
amable que minuts abans es suposava tenien amb
la seva parella? (I si no més la poden tindre amb la
seva parella, quina pobresa)
Els clàssics, tan alliçonadors ells, ja ho deien que
l’amor feia més brillant el dia i més bones persones
els amadors. I és cert, però si això no ho veiem en el
dia a dia del nostres joves (i no tan joves) llavors és
que no és amor, és que és......
28
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
Sexualitat i adolescents
Podem definir la pubertat com aquell moment en
la vida d’una persona, on es produeixen els canvis
físics i psíquics més rellevants de la nostra història.
La dismòrfia de gènere es va fent cada cop més
evident.
Entre els 11 i els 13 anys per noies i nois
respectivament, es comencen a produir una sèrie de
variacions hormonals que poden dur a les persones
que els pateixen a estats emocionals inestables.
Els joves i adolescents comencen a conformar el seu
esperit crític i a donar el seu propi punt de vista de
les coses, fet que sovint topa amb els punts de vista
paterns al no ser compartits, això provoca conflictes
deguts, segurament, a un més que raonable
sentiment de desafecció entre pares i fills.
Els adolescents s’esforcen a ser independents i
comencen a provar noves coses. Serà doncs, en
aquestes etapes de la vida, quan les persones tindran
les seves primeres experiències amb l’alcohol, el
tabac, les drogues i el sexe.
Aquestes experiències, generalment, seran dutes
a terme en companyia d’altres joves. Aquests
comportaments, generalment seran considerats per
ells mateixos com a comportaments normals, socials
i necessaris per a poder aprendre.
La comunicació entre pares i fills ha de ser fonamental,
oberta i sincera, és la millor arma que tindrem per evitar
conductes patològiques. Els nostres fills tenen dret a
ser escoltats, informats i a rebre respostes coherents
i madures als seus dubtes i les mares i pares tenen
l’obligació de proporcionar aquestes respostes i en
cas que no les tinguin, tenen l’obligació de buscar-les.
Els canvis habituals, bruscs i greus en la conducta
com ara els trastorns del caràcter, canvis en el patró
alimentari, trastorns de la son sense motiu aparent,
dificultat per poder complir les seves responsabilitats
socials i personals, problemes amb el rendiment
acadèmic, etc, ens poden estar indicant que el nostre
fill/a està passant per algun tipus de procés que
potser de manera autònoma encara no sap gestionar
i si, a més, no reben consells o informació coherent i
adaptada a les seves inquietuds, el problema es veu
magnificat.
Només escoltant i informant evitarem l’individualisme
dels nostres fills i, al mateix temps evitarem els
supòsits i els errors. Què volem dir exactament?

Doncs que si una persona té un dubte de tipus
sexual i les persones de la unitat familiar obvien la
qüestió o la tracten com un tabú o de manera parcial,
l’adolescent buscarà per altres mitjans la part de la
informació que li falta.
Vivim en una societat que algunes persones
denominen la societat de la informació, amb només
un ordinador i una connexió a internet podem
accedir a quantitats desmesurades d’informació però
aquesta és una arma de doble fil doncs qui no sap el
que busca, no entén el que troba.
A partir d’unes enquestes incloses en les revisions
d’infermeria que, anualment es fan als alumnes de
primer d’ESO al centre, hem vist com els resultats
que es refereixen a l’entorn social dels adolescents,
es veuen alterats, la gran majoria han manifestat
no rebre el suport que necessiten en temes que els
preocupen i això, al nostre entendre, és una dada per
reflexionar.
Alguns estudis, posen en evidència que moltes
vegades els problemes emocionals dels nostres fills
passen desapercebuts i no són reconeguts, ni tan
sols, per part dels seus familiars o amics.
Un altre dels problemes als que s’enfronten
els adolescents, són els que estan directament
relacionats amb els canvis físics. Són aspectes que
preocupen als nostres fills, especialment als qui
tenen un caràcter mes aviat tímid. En un altre extrem,
però, aquestes preocupacions es poden presentar
en forma de presumpció excessiva sobre la pròpia
capacitat sexual i sobre les seves experiències.
EL TEMA
A partir d’enquestes realitzades per la pròpia
conselleria de polítiques socials, es fa evident que
una majoria important dels joves i adolescents, tenen
la seva primera experiència sexual entre és 13 i els
14 anys.
Si a aquesta prematuritat sexual hi afegim la manca
d’informació i de suport extern a la que es veuen
sotmesos alguns adolescents, podem gairebé afirmar
que estan desprotegits enfront de les malalties
de transmissió sexual (virus del papil·loma humà
principalment) i a embarassos no desitjats.
Aquestes exposicions perilloses, son completament
evitables només ensenyant als nostres joves a
gaudir de la seva sexualitat compartint-la i tractant-la
sense tabús ni incerteses, si pel contrari, tal i com
passa a molts joves, el desenvolupament sexual és
ràpid, prematur i amb un dèficit d’ informació per part
de l’entorn familiar, propiciem que la preparació dels
nostres joves enfront de la sexualitat sigui insuficient,
afavorint de manera directa els embarassos o la
maternitat no desitjada, els matrimonis precoços, els
avortaments i les disfuncions sexuals principalment.
Tractar amb naturalitat el tema de la sexualitat davant
els nostres fills farà que les seves experiències
sexuals (quan estiguin objectivament informats),
siguin progressives i inoques, a part de ser ja típiques,
necessàries i fonamentals per al desenvolupament
i consolidació dels components psicològics de la
sexualitat: identitat sexual, rol de gènere i orientació
sexo eròtica, i amb ells el procés d’autoafirmació
com a éssers sexuats.
Guillem Pons Rulló, Infermer
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
29

FENT CAP! EL TEMA
L
os tiempos cada vez van más avanzados
y la sociedad también va mucho más
rápida de lo que iba antes en estos temas.
Ahora todos los adolescentes empiezan a
tener novio/a alrededor de los 12 años y mantienen
sus primeras relaciones sexuales entre los 14 y 17
años, aunque siempre haya alguna excepción.
En los últimos años en España, ha aumentado la cifra
de abortos, por eso se puso la ley de que se podía
abortar antes de los 16 años con el consentimiento
de los padres. A parte de los abortos, las chicas
de esta edad también van tomándose pastillas
anticonceptivas o del día después como si fueran
caramelos y no saben que son una gran cantidad
de hormonas que afectan a su cuerpo alterando
distintos metabolismos.
Y creo que todo esto lo origina la
mala información que han tenido,
por parte de los padres, del colegio,
amigas, etc.
Este tema no es un tema cualquiera,
y creo, que por eso, se tendría que
hablar con los padres y que nos
explicaran mejor las cosas y si tienes
alguna duda que te la pudieran aclarar sin ninguna
complicación.
Pero a ninguna adolescente se le ocurre hablar de
esto con sus padres, primero porque se considera
un tema “tabú”, que no tendría que serlo, porque
después estas chicas se encuentran con problemas
y segundo porque los padres no entenderían que
unas chicas de 15 años pudieran mantener con esta
edad sus primeras relaciones. Por eso nadie habla
con ellos por miedo a que se enfaden.
Pero a veces si que veo excesivo que niñas de 12
ya tengan que tomarse pastillas o abortar, porque
con esa edad han estado a punto de quedarse
embarazadas y algunas se han quedado. Creo
que tampoco hace falta correr tanto.
Resumiéndolo, creo que todas las adolescentes
tendrían que tener una buena información sobre
enfermedades e infecciones y los métodos
anticonceptivos que hay para no tener problemas.
30
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
sexe i
Alumna de 4º ESO
En la actualidad, los adolescentes están cada vez
más informados sobre las precauciones que se tienen
que tomar ante el embarazo y otras enfermedades
de transmisión sexual (ETS).
Los adolescentes son curiosos y sus hormonas
están en efervescencia.
Los mismos estarán experimentando sentimientos y
emociones con las cuales nunca antes han tenido
que sentir.
En el caso de los chicos, se ve como son los que
acostumbran a dar el primer paso siempre que la
chica esté segura de sus actos y en caso de las
chicas, no siempre se deciden, siempre temen a los
que les pueda ocurrir acto seguido de la relación
sexual.
Es muy importante mantener una
comunicación con los padres sobre sus
relaciones sexuales sin embargo, muy
pocos acostumbran a abrirse ante ellos y a
explicarles sus experiencias.
La adolescencia se percibe como una época
tormentosa y emocionalmente agresiva. Se
produce el desarrollo físico y los cambios
emocionales más fuertes y rápidos en la historia de
cada persona.
Los adolescentes se esfuerzan por ser independientes
y quieren probar nuevas cosas y nuevas situaciones
de vida como, por ejemplo, mantener relaciones
sexuales con sus parejas sentimentales.
Alumna de 4º ESO

Adolescència, sexe i sexualitat en l’adolescència.
Podem qualificar aquest període com l’edat del
dubte i no saber ben bé el que és.
L’adolescència com tota etapa de creixement de la
vida humana, està marcada pels canvis, les crisis
i el pas de nous estats d’ànim dins la vida i el seu
desenvolupament normal. La sexualitat en aquesta
etapa no s’escapa d’una sèrie de successos, que de
vegades no sabem ben bé a què corresponen.
No hi ha una única manera de viure l’adolescència,
depèn molt de cada cas i de l’evolució de la persona.
Des del punt de vista cronològic podem dir com a
norma general que es un període limitat entre els
dotze i vint anys. Podem dir que com tot procés d’un
ésser viu és gairebé impossible de encabir dins d’uns
marges ben definits.
La pubertat es dóna a conèixer mitjançant els canvis
físics tant en l’home com en la dona, que marquen
des del punt de vista biològic el començament de
l’adolescència.
Això comença a donar-nos una mena d’identitat
personal, (qui sóc, on vull anar, qui vull ser), és com
el final d’una etapa i el començament d’una altra, per
definir-ho d’alguna manera.
Cal a més, tenir en compte la influència de la cultura
que viu cada persona i el moment. Tots aquests
factors són determinants per al seu creixement
personal.
En la nostra civilització el moment de l’adolescència
ha perdut transcendència respecte d’altres cultures.
Cal, però tenir en compte el que simbolitza.
A vegades es parla normalment dels adolescents com
si fos d’un grup homogeni, per això no es així, hem de
parlar de diferents persones, marcades cadascuna
per situacions especials que es manifesten també en
la sexualitat.
Cal tenir en compte a l’hora de pensar en els nostres
fills les diferents etapes que configuren el procés
de creixement que suposa l’adolescència, ja que
cada una d’elles ve marcada per diferents actituds
i interessos que condicionen la conducta dels joves.
CONCLUSIONS:
La humilitat dels pares i el reconeixement de les
seves carències son punts importants per aconseguir
el retrobament amb els seus fills des d’una òptica
adulta.
EL TEMA
joventut
Existeixen alguns problemes per a superar la crisi, ni
els fills ni els pares tenen paràmetres fixos per a les
relacions, l’adolescent esta en un constant canvi, la
seva conducta variarà entre el comportament infantil
i l’adult.
FITES PER ACONSEGUIR:
Hi ha una sèrie de fites i objectius que són el senyal
d’una bona resolució de la crisi de l’adolescència.
1.- Separació i independència dels pares.
2.- Establiment de la identitat sexual.
3.- Establiment de l’orientació sexual.
4.- Capacitat d’establir vincles que tinguin durabilitat i
amor sexual i tendresa a la vegada amb una mateixa
persona.
5.- Retorn emocional als pares, el qual estarà basat
en una igualtat relativa.
Hi ha vegades que ens podem oblidar que
l’adolescent és una persona en ple desenvolupament,
que està construint la seva pròpia llibertat, però per
aconseguir-ho necessita també límits que l’ajudin a
tenir una pròpia ubicació. Ni un marc massa rígid, ni
una llibertat total, que els fa sentir com abandonament
i despreocupació per part dels pares, ajuden a
l’adolescent a buscar l’equilibri i una certa maduresa.
Hem de saber que no és un tema fàcil, no hi
ha receptes, fins i tot podem dir que no hi ha
“adolescents”, sinó que cada adolescent és fruit
d’una família amb una història determinada que
l’influeix poderosament.
Per últim, el que més costa als pares es acostumarse
a les relacions nen – adult amb el seus fills: hem
d’estar preparats per acceptar les definicions de vida
quant a l’escala de valors, opcions polítiques i sexuals
amb els nostres fills. Podem dir que els paràmetres
per mesurar el seu òptim desenvolupament, no és
que arribin a ser el que nosaltres somniem, sinó que
siguin feliços de la manera que ells ho vulguin ser.
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
AMPA
31

FENT CAP! EL TEMA
En primer lloc i des del meu punt de vista, penso que
en els adolescents, el sexe tindria que ser el tema
principal del qual, els pares, i també l’escola, haurien
de parlar més detalladament, ja que crec que és una
de les coses més perilloses, arriscades i importants
que puguis fer a la teva vida.
Quan parles de que el sexe és perillós, tothom ho
relaciona en que amb la persona que ho fas pot
quedar embarassada, i això pot comportar molts
problemes tant per a tu com per a les respectives
famílies. Des de que dius que has mantingut relacions
sexuals amb una altra persona sense preservatiu o
que ha hagut algun problema durant l’acte i la noia
s’ha quedat embarassada, fins decidir el que faràs
amb la criatura. Però no només és això, sinó que
també és poden transmetre algun tipus de malalties,
com per exemple: la sida, la sífilis, el poll públic, la
sarna, l’herpes genital...
En segon lloc un cop deixada enrere la perillositat
del sexe, contràriament, el sexe és una forma
d’expressar el teu amor cap a una altra persona.
Que normalment és fa després de molt de temps
estan al seu costat , quan ja confies plenament en
ella i decideixes fer amb ella un dels passos més
importants de la teva vida: La teva primera relació
sexual, que pot comportar l’aparició d’un/a criatura
al món.
En conclusió el sexe per als joves té que ser una
cosa important i que tard o d’hora potser arribarà i
s’haurà de fer amb tots els mètodes de seguretat per
evitar algun tipus de malaltia.
32
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
sexe i
Alumne de 4t d’ESO
Avui en dia tots els joves, quan arriba una certa edat,
s’assabenten de què és el sexe sense ajut de ningú.
Casi tots se’n assabenten per si sols, perquè algun
amic els hi explica o en pocs casos, són els pares
que els hi expliquen.
Crec que hi ha menys gent que se n’assabenten a
partir dels pares ja que els hi deu fer una mica de
vergonya, o alguna cosa semblant, parlar d’aquest
tema. També la gent saben que és el sexe, perquè
quan curses l’ESO, també es fan algunes xerrades o
també alguna hora extra d’allò que se’n diu sexologia,
un especialista que explica diverses coses sobre el
tema.
Alumne de 4t d’ESO
Des de fa molt de temps les paraules adolescència
i sexe han estat molt relacionades, ja que en
l’adolescència és descobreix el sexe.
Segons moltes enquestes fetes a Instituts de
Catalunya, cada vegada els joves tenen sexe
abans de l’edat normal. Fa uns mesos va sortir
un article a un diari de Catalunya que deia:
“Els adolescents s’inicien en el sexe cinc
anys abans que els seus avis.”
Crec que això és una cosa normal ja que abans
amb el franquisme als col·legis això no estava
ben vist parlar-ne i les idees eren més antigues.
A molta gent li fa vergonya parlar del sexe amb
els pares o familiars, jo crec que hauria de ser
una cosa normal en totes les famílies, ja que és
una cosa natural i una fase de la vida.
Però els joves si volen tindre relacions sexuals
les poden tenir, això si,sempre utilitzant preservatiu
i d’altres materials.
Alumne de 4t d’ESO

EL TEMA
joventut
Ara parlaré d’ un tema que ha dut polèmica durant
molt de temps i ha esdevingut tabú a les nostres
cases des de fa segles: Els joves i el sexe.
A la majoria de joves els preocupa parlar de les seves
relacions sexuals amb els seus pares o qualsevol
altre adult, però no hi ha raó perquè això hagi de ser
així. Per que els joves parlen entre ells de les seves
relacions i a vegades, fins i tot, es creuen millors per
haver-ne tingut?
Per que no se’ n pot parlar tranquil·lament amb
qualsevol familiar en comptes de parlar-ne amb els
amics i prou? Jo crec que no hauria de ser un tema
tabú a casa nostra i la cosa més normal del món al
carrer. Perquè hi ha els que es creuen superiors als
altres, aquells milhomes que van “fardant” per tot
arreu de les seves relacions i no son prou valents
per parlar de sexe amb els seus propis pares.
Però què hi farem… amb això no s’hi pot fer res,
encara que s’hauria d’ intentar que els joves no
tinguessin problemes a l’ hora de parlar de sexe amb
els adults promovent les classes d’ educació sexual
als Instituts de les nostres comarques i no fer que el
sexe sigui un tema tant vetat a casa nostra.
Alumne de 4t d’ESO
El sexe es una manera d’expressar els sentiments
de les persones però també se’n pot tenir per plaer
i diversió.
Els joves d’avui en dia estan molt ben informats
sobre aquest tema; poden consultar webs, llibres, i
fins i tot als Instituts acostumen a fer xerrades.
Jo crec que és fàcil d’aconseguir preservatius perquè
els poden comprar en qualsevol farmàcia pel preu
d’un euro sense que ningú se n’adoni i sense que
hagin de donar explicacions. Aquí n’anomeno uns
quants: Preservatiu masculí o condó, Preservatiu
femení, Diafragma, Espermaticides, Lligadura de
trompes, Pastilles o píndoles, l’anell vaginal, Pegat
setmanal, Implants subcutanis i Vasectomia.
També crec que tots els joves saben com usarlos
i també són sabedors de les conseqüències
que comporta no utilitzar-los, com pot ser fecundar
un embrió o bé agafar o transmetre malalties de
transmissió sexual. Unes quantes d’aquestes
malalties poden ser: Infecció per citomegalovirus,
Infecció per papil·loma virus humà, Hepatitis B,
Hepatitis D, Herpes i Sida.
Jo crec que avui en dia hi ha pocs joves que parlin
d’aquest tema amb un adult ja sigui per vergonya o
perquè no tenen cap problema.
Així doncs, penso que els joves d’avui dia ho tenen
tot al seu favor per a passar-s’ho bé amb les seves
parelles.
Alumne de 4t d’ESO
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
33

34
Entrega d’Orles 2on Batx
curs ‘10-’11
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
D E S T
Viatge fi de curs 4rt d’ESO a Italia Visita a l’Institut de Recerca Biomèdica 2on Batx
Viatge d’estudis a Berlin
2on CFGS d’Imatge
D E S T

A C A T
Competició lúdica Scalextric Dpt. electrònica
Conferència sobre Carmen Laforet
a la UDL 2on Batx
A C A T INS-SEP
Viatge a Berlin 2010
Entrega dels premis del 7è Concurs de
fotografia Institut Caparrella
Visita al Parlament de Catalunya
alumnat de 4rt d’ESO
CAPARRELLA
CURS 10’/11’
35

1r premi
Categoria 2n ESO
36
L’ordre de les caixes no altera el producte
gerard carmona güil
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
D E S T
Competició de futbol sala.
Dia de Sant Jordi
Desfilada pro-viatge
fi de curs 4rt d’ESO
Presentació de l’equip
d’autocross Caparrally

A C A T
L’Alcalde de Lleida lliura la placa
al mèrit educatiu a l’Institut Caparrella
Visita de l’escriptor
Kirmen Uribe
Teatre alumnat 4rt d’ESO
D E S
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
37

habilitats dels
38
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
Marc Pascual 2on Batx
(ciclisme)
Oriol Montoliu 2on
CFGS d’Imatge
(membre del grup
“Acecho”)
Àngels Goixart 2on Batx (model)
Sergi Arenas 2on Batx (futbolista)
Olga Guzmán 2on CFGS d’Imatge
(malabarista de foc)
f o r a d e l

nostres alumnes
Gerard Feixa 2on CFGS d’Imatge
( fotògraf-escalador)
Lluís Gómez 2on CFGS
d’Imatge (futbolista)
Raquel Trepat
2on CFGS d’Imatge
( Batucada )
c e n t r e
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
Carlos Millanes
curs PPA
(pescador)
Miriam Brusau
4rt d’ESO
(gim. rítmica)
Tamara Grau
4rt d’ESO
(futbolista)
39

FENT CAP!
Aquells
40
meravellosos
El meu pas per l’institut
Vaig començar a l’institut l’any 1996, era el primer
cop que s’estudiava la ESO al nostre país, així
que els de la meva promoció vam ser una espècie
de “conillets d’índies” per a tot. El dia que vaig
trepitjar la Caparrella per primer cop semblava
que els nous, és a dir, nosaltres, érem uns nans al
costat de la resta d’alumnes. La diferència d’edat
era molt notable amb la resta de cursos. Aquell
any va ser destacable pel menjar que ens servien
al menjador, francament era una porqueria (molts
dels professors ho poden confirmar): macarrons
enganxats, carn dura...
Vaig tenir la sort d’anar d’excursió de fi de curs
cada any i d’intercanvi a Alemanya. Als intercanvis
ens ho passàvem molt bé, entre d’altres coses allí
vaig preparar el meu treball de recerca, de manera
que vaig haver de fer moltes fotografies per a ell.
Me’n recordo especialment d’una cosa, crec que
era l’any 2000 quan es van celebrar les Olimpíades
de Lleida; algunes companyes del meu curs i
jo vam formar un equip per a jugar a futbol sala
femení. Vam haver de saltar-nos alguna classe
per a poder entrenar a la pista que hi havia. Vam
fer un gran esforç i vam aconseguir arribar a la
final. El dia del nostre últim partit em vaig endur un
parell d’ampolles de cava i, per suposat, les vam
obrir per omplir la copa que havíem guanyat.
També, amb la professora, Sunsi Abella, vam
actuar als Camps Elisis amb una dansa que vam
aprendre a les seves classes de “Danses d’arreu
del món”.
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
anys...
Una de les coses curioses que fèiem era apuntar
les “frases lapidàries” dels professors a les nostres
agendes, com avui en dia es fa amb les dels
professors de les universitats al web Patata Brava.
Em va agradar molt un crèdit variable que vam
fer amb la professora Dolors Garcia sobre teatre.
Fèiem exercicis de relaxació, actuàvem... i també
vam fer un àlbum de fotos que encara conservo
amb fotografies de la classe (era el nostre últim
any a la ESO i no existia facebook per compartirles).
Tinc tan bon record de l’institut que quan vaig
acabar la carrera vaig decidir fer les pràctiques del
CAP allí i veure les coses des de l’altra banda.
Mercè Suárez

ELS MERAVELLOSOS ANYS
QUE VINDRAN
Hola, me llamo Germán, tengo 33 años, trabajo como
técnico especialista en soldadura y soy padre de una
alumna de la Caparrella, la cual me pidió si podía
explicar algo sobre mi afición para la revista del
centro y aquí me tenéis, dando a conocer mi hobby
a los más jóvenes.
Mi afición es la forja, junto con la herrería, lo cual
hace que me considere una persona afortunada
ya que dichas aficiones a menudo van ligadas a mi
trabajo.
¿De dónde me viene esta afición? Supongo que de
pequeño, ya que siempre me gustaron los juegos
de hacer y deshacer cosas, recuerdo con mucho
cariño un juego llamado Tente, parecido a lo que
ahora es el Lego, con el que podía pasarme horas y
horas jugando, también me gustaba mucho jugar con
la plastilina, la cual podías moldear a antojo como
ahora hago con el metal.
¿Qué es la forja? Podríamos describirlo como un
proceso de formación por deformación ya sea
por impacto, presión o torsión, el cual se realiza
generalmente en caliente. Para decirlo de manera
más simple el cambiar de forma un metal ya sea
golpeando con un martillo o doblándolo.
¿Cómo se forja un metal? Para forjar lo primero
que necesitamos es un lugar donde podamos
hacer un fuego, es lo que se llama fragua, que
consta de tres partes: una base, también llamada
hogar, la cual se llenará de carbón y posteriormente
se prenderá fuego, una campana, que nos servirá
para la extracción de humos y un ventilador, que
nos proporcionará caudal de aire para poder
avivar el fuego. Se necesitará un combustible por
lo general carbón aunque los hay también de gas.
Las herramientas para mover el carbón, como son
el atizador y el hurgón, tenazas para manipular el
hierro caldeado, sobre todo si son piezas pequeñas,
con esto ya podemos ponernos a calentar el hierro,
ahora necesitaremos algo donde poder trabajarlo
como sería un yunque (la herramienta por excelencia
del taller del forjador junto con el martillo) sobre el
cual se realizarán las operaciones de forjado, útiles
auxiliares del yunque, martillos varios, un tornillo para
poder sujetar depende qué piezas y nunca están de
más herramientas como una soldadora, una cizalla,
limas, punzones, trazadores, compases…
FENT CAP!
¿Qué me aporta la forja? Aun siendo una actividad un
tanto dura, me relaja, aparte de que estimula mucho
mi creatividad, hago, digamos… “curiosidades” de
hierro, hay gente que me dice que es arte, yo me
pregunto ¿Quién establece la diferencia entre lo
que es arte y lo que es un hierro doblado? Una vez
le comenté a un compañero que esto podía hacerlo
todo el mundo a lo que él me respondió: ¡Sí! Igual que
todo el mundo podría pintar un Guernica. Creo que
en esta vida es importante dedicar algo de tiempo a
uno mismo y al hacer algo que te llene.
Y para el futuro, ¿Qué? Pues para el fututo me gustaría
aprender a trabajar la piedra y la madera, con ello se
me abriría un abanico enorme de posibilidades, de
nuevas formas y combinaciones con las que poder
continuar trabajando.
GERMÁN MARTÍNEZ
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
41

FENT CAP! ALUMNES
Este año la mona la he pasado en Llesp, con mis primos,
mis tíos, mi padre, mis hermanos y los abuelos. Como
cada año, el domingo antes del día de
pascua, mi abuela fue a Pont de Suert
a comprar la mona (nunca nos dice
cómo es hasta que por fin la vemos
el lunes). Al día siguiente después de
comer vino la mona. Era muy bonita,
era de chocolate con pequeñas
bolitas de nata y un enorme huevo
de chocolate. Cuando empezamos a
romper el huevo nos dimos cuenta
de que se estaba abriendo solo y
cuando se abrió del todo salieron unos
pequeños cocodrilos (concretamente
tres) que, a medida que iban pasando
los segundos, se iban haciendo más
grandes, y más, y más... hasta que alcanzaron los dos
metros y empezaron a dar golpes en cualquier sitio.
Salieron corriendo y continuaban creciendo y cuando
pararon de aumentar de tamaño medían 22 metros de
altura y 10 de ancho.
42
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
La gente salía de sus casas y corrían
desesperadamente, aquello parecía el “carrer
major”. La gente llamó a los bomberos y a la policía,
y enseguida llegaron, pero no
pudieron hacer nada y decidieron
que era mejor evacuar la zona. Los
enormes monstruos se instalaron en
el pueblo pero no pudieron estar allí
mucho porque un día de mal tiempo
empezó a llover y los animales se
desmayaron y empezaron a echar
chispas.
Rápidamente aparecieron los
bomberos y descubrieron que no
eran monstruos, eran robots que
estaban creados por la supuesta
pastelera que en realidad era una
científica malvada.
Jaume Castany Gandarillas 5º Primario CEIP. Escola Espiga
FIN

FREELANCE
The disaster of Fukushima
ALUMNES
March 13, in the morning, the quake of magnitude 8.9 points on the Richter scale at
his epicenter, the feeding of the reactor cooling system 1 Fukushima began to fail,
even so, the emergency systems began to work with diesel, but a little more Tadre
also failed, and emergency batteries that feed the reactor, only lasted a few hours
before stop works.
The system of this nuclear refrieracion has about 40 years and is very similar to
that of a car, so I was a bit outdated and depended largely on gravity and engines.
After this time, the reactor was sobrecaento for lack of refrigeration, causing serious
damage to himself, that's when the first explosion occurred
ALUMNES D’ALTRES
CENTRES
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
43

FENT CAP!
44
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
No-
més
un
via-
nant

“Només un vianant”, el darrer vers de “Vaixell
de Grècia” del cantautor Lluís Llach, dóna nom a
aquesta secció de revista dedicada als viatges. No
en va, Grècia, Mare Nostrum enllà, ha esdevingut
en el decurs del temps, la seu per excel·lència del
viatge mític, d’ençà que Homer va convertir Ítaca en
l’origen i el destí del camí d’ Ulisses.
Potser per aquest motiu, la nostra participació
particular en el subconscient col·lectiu –secció de
viatges- ens diu, un dia o altre, que cal anar a Grècia.
En vaixell, per descomptat. Així que l’estiu passat,
a casa nostra, vam embarcar les nostres minses
molècules d’heroi – pensant en el rei d’Ítaca - rumb
a l’Hélade.
Va resultar un viatge amb un grau
considerable de dificultat. D’entrada calia un gran
esforç d’imaginació per tal de trobar dins l’immens
paquebot ple de turistes, un espai personal on
arrecerar-se de les tempestes de la Mediterrània
d’avui, com ara les allaus d’afamats, que no han
passat mai gana, assetjant els bufets lliures, o el
malson dels cants nocturns de sirenes del pop a
coberta. Difícil, difícil de trobar una mica d’espai per
a un viatge que evoqués el mite. Il·lusos de nosaltres!
Navegàvem contra corrent. Vam mirar de no menjar
quan tots mengen, vam mirar de dormir quan ningú
dorm i, definitivament impossible, de “descobrir ports
que els nostres ulls ignoraven” sense haver de fer
cua.
Que petita es va fer la platja de Mikonos
a l’hora de la posta sobre el mar! Una munió de
Catalans, talment nous Almogàvers, assedegats
d’imatges de postal, va aplaudir la darrera llum sobre
l’Egeu.
La geològicament fascinant Santorini va
resistir sota milers de visitants en literal processó
pels carrers de les seves viles, petites i blaves, sobre
la meitat emergent del volcà sec i voltat d’aigua.
I paradoxes i miratges enllà, ens esperava
Atenes. La més magnífica essència del que fou hi
subsisteix en les pedres com un buit palpable i fidel.
Sota l’ Acròpolis, El Pireu fou tota una travessa,
una llambregada vers el viatge pretès. Instants del
que cadascú esperava començaven a configurar-se
sobre el port d’Atenes.
A L’ENCALÇ
DE GRÈCIA
FENT CAP!
Però l’emoció va arribar a Olímpia, quan vam
córrer per la pista on ho feren els atletes. Digueunos
un cop més il·lusos, digueu-nos ingenus, digueunos
feliços però. La veu de la guia grega que ens
acompanyà regalava la Història en paraules, entre
la majestat de les runes que encara planten cara al
temps.
I al voltant, sempre mar, mar de dia, de nit, de
vespre; mar a babord i a estribord, i cel i mar i cel.
Blaus de totes les intensitats ens van gronxar mentre
l’ Ítaca real, el punt geogràfic on va començar el gran
viatge escrit per Homer, dormia al nostre pas. Ens
en vam allunyar sense tocar terra, Adriàtic enllà. Així
és que caldrà seguir-la buscant fins a saber, com diu
Kavafis “el que volen dir les Ítaques.”
Devastada i vella, bella i antiga, mitificada i
dura, Grècia viu en el nostre substrat, sura sobre la
mar i ens crida.
Com deia al principi, un viatge difícil a bord de
la ment: copsar l’espai tancant els ulls al que no cal
veure per tal de poder veure el que cal. I sens dubte,
el que cal es tornar-hi, “plens d’aventura, plens de
coneixença”.
Rere el nostre vaixell, com si
perseguís encara la nau d’Ulisses, l’estela blanca
semblava escriure sobre el mar: “Bon viatge pels
guerrers que al seu poble són fidels!”
Carmina Abenoza i Puig
Les cites referides pertanyen al poeta grec
Konstantinos Kavafis i han estat musicades pel cantautor
català Lluís Llach en el seu disc “Viatge a Ítaca” i en el seu
tema “Vaixell de Grècia”.
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
45

FENT CAP! MÚSICA!
LA GUITARRA:
46
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
TAN
CATALANA
COM EL “PA
AMB TOMAQUET”
Hèctor Baena (professor de música)
Sovint la paraula “guitarra”
evoca en la memòria
col·lectiva noms com Paco
de Lucia, Jimi Hendrix, B.
B.King, Andrés Segovia...
I com habitualment passa
amb els mites, també és
freqüent que la seva “aura”
eclipsi altres figures menys
mundanes, més properes
però igualment importants.
En aquest sentit, Catalunya
ha donat al món de la guitarra,
importants personalitats que
amb aquest article us vull
descobrir.
El primer d’aquests músics
és en Ferran Sors (1778-
1839), barceloní format a
l’Escolania de Montserrat
que esdevingué una de les
personalitats més importants
de la guitarra durant el s.
XIX. Cròniques de l’època
es refereixen a ell com
el “Beethoven de la guitarra” i les seves
composicions encara es toquen en els conservatoris
de tot el món.
El segon d’aquests músics és en Miquel Llobet (1878,
Barcelona- 1938), un super-virtuós de l’instrument,
de la talla d’Andrés Segòvia, que durant molts anys
es dedicà a realitzar gires de concerts per tot el món.
A més a més, en Llobet va fer una important aportació
a la música catalana amb els seus arranjaments de
cançons tradicionals com L’hereu Riera, El fill del
mestre, La filla del marxant, La filadora, El noi de
la mare, etc. Cal dir que, en els seus concerts en
Llobet també interpretava aquestes peces catalanes
i, per tant, feia difusió per allà on anava del nostre
patrimoni cultural. Lamentablement, en Llobet morí
jove i la seva discreta personalitat caigué en l’oblit,
eclipsada per “l’amor propi” de’n Segòvia.
L’últim d’aquesta llista, que podria ser interminable,
és l’Emili Pujol (1886- 1980). És un dels guitarristes
lleidatans més il·lustres. Va ser un bon concertista
que actuà a Gran Bretanya, Bèlgica, Holanda,
Àustria, Txecoslovàquia. Alhora, dugué a terme una
important tasca d’investigació musical: va realitzar
un estudi històric sobre els orígens de la guitarra que
es poden trobar en l’ “Enciclopèdia de la música i
diccionari del conservatori de París”; també va fer les
primeres transcripcions de les obres dels vihuelistes
espanyols del s. XVI; a més a més, el 1936 descobrí
En Llobet en una de

les seves gires gairebé perd el vaixell
MÚSICA!
el primer exemplar de vihuela renaixentista (un instrument típic del s. XVI, similar a la
guitarra actual).
Cal mencionar que a Lleida, a l’IEI, hi ha un arxiu-museu dedicat a en Pujol i a la seva labor.
Un altre fet curiós és que en aquest arxiu hi ha una guitarra Torres, que es pot considerar
l’stradivarius de les guitarres clàssiques.
Després de fer aquest tast del nostre patrimoni musical, m’atreveixo a dir que els catalans
hem fet una aportació al món de la guitarra tan important com la inclusió del pa amb
tomàquet en el món culinari.
El problema que tenim es que sovint no ho sabem. Per això, per als “afamats de saber”, els
deixo uns links on s’interpreten peces dels artistes mencionats.
Bon profit.
Emili Pujol:
http://www.youtube.com/watch?v=bjDScQz2eic&feature=related
Llobet:
http://www.youtube.com/watch?v=w0_xTlB3cjA&feature=related
Sor:
http://www.youtube.com/watch?v=EZypZXhcklE&feature=related
Fot: F.Sor
Fot: Emili Pujol
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
47

FENT CAP! MÚSICA!
A aquestes alçades queda molt poca gent que no
sàpiga què és La Pegatina. I no ens referim a
nivell català ni espanyol sinó europeu i mundial. El
fenomen ha traspassat fronteres, es compten en
centenars de milers els seguidors del grup. Tota
aquesta onada de públic ha arribat gràcies al treball,
a l’honestedat, a la frescor i a la sinceritat que
desprenen els components del grup, que sempre han
procurat cuidar molt el públic i la gent que els ha
anat ajudant en aquests quasi vuit anys de projecte.
Tot i que l’aventura del grup té els seus inicis al 2003,
no és fins al 2006 que s’oficialitza el nom de La
Pegatina, ja que abans es feien dir Pegatina Sound
Sistema. En aquest any és quan el Rubén, l’Ovidi i
l’Adrià, els tres components del grup aleshores, es
plantegen anar més enllà i gravar un disc. L’àlbum
s’anomena “Al Carrer!” i apareix al febrer del 2007,
autoeditat i autoproduït. Per tal d’ajudar-los a tirar-lo
endavant, s’apunten al carro de les col·laboracions
artistes com Che Sudaka, Manu Chao o Gambeat.
De fet, són aquests tres artistes que ajuden al
grup a començar a autogestionar-se i a emprendre
un camí que els portarà a viure de la música.
A finals del 2007 el grup ja compta amb sis components.
S’havien unit al projecte el Ferran (baixista) i dos
bretons, l’Axel (trompeta) i el Romain (acordió).
La gira del 2008, anomenada Conxi Tour en
48
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
LA PEGATINA
homenatge a la seva furgoneta, acaba amb un soldout
a la sala Apolo de Barcelona deu dies abans del
concert. Aquí és quan es produeix el punt d’inflexió i
el grup comença a escalar posicions en el panorama
de la música mestissa catalana i estatal. També
és en aquell concert quan es presenta una de les
cançons més emblemàtiques del que serà el següent
disc, “Alosque”, on hi col·laboren els D’Callaos.
Així doncs, al 2009 editen “Via Mandarina” amb
Kasba Music, gràcies a la qual poden seguir
regalant la seva música per internet a la vegada
que es troba a les botigues. Al “Via Mandarina”
ja hi trobem l’acordió i la trompeta i altres temes
emblemàtics com Gat Rumberu o Miranda.
En aquest disc, a part de D’Callaos, també hi
col·labora El Puchero del Hortelano, entre altres.
El 2009 i el 2010 són uns bons anys pel grup, que fa
més de 200 concerts per tot el món, en festivals amb
una gran afluència de públic (de les 14.000 persones
a Les Feux de l’Été a França fins les 94.000 del
Lowlands a Holanda, passant per Québec,
Liechtenstein, Suïssa, Àustria, Alemanya o Itàlia). El
recorregut és cada cop més espectacular i més ampli.
Al 2011 presenten el disc que els consolidarà com
un dels grans grups estatals i europeus. L’àlbum
porta per nom “Xapomelön”, editat novament per

Kasba Music. En ell hi participen Joan Garriga,
Amparo Sánchez, els raperos In*digna i les
Sey Sisters. Incorporen també al bateria Sergi
López, que forma part del grup des del 2009, i que
permet fusionar la rumba urbana del grup amb el
merengue, la cúmbia, l’ska, la música disc i la ranxera.
“Xapomelön” és un disc arriscat per ser un tercer
disc, de 21 cançons que barregen l’energia amb
la diversió i els jocs de paraules amb la solvència
creativa. Gallec, èuscar, anglès i francès, a banda del
català i el castellà. Xapomelön és una ciutat formada
per l’evolució de dos carrers que ja coneixíem amb
anterioritat: “Al Carrer!” i “Via Mandarina”.
Components
• Rubén Sierra: Veu i guitarra
• Adrià Salas: Veu i guitarra
• Ovidi Díaz: Calaix flamenc,
percussió i ambients
• Ferran Ibañez: Baix i contrabaix
• Axel Magnani: Trompeta
• Romain Renard: Acordió
• Sergi López: Bateria
MÚSICA!
“Xapomelön” (Kasba, 2011) és l’àlbum que
consolida La Pegatina. Conté 21 temes on es
mescla la rumba amb el merengue, la ranxera,
la música disc, la cúmbia i l’ska. La novetat
musical del disc és la inclusió de la bateria, que
és la que permet ampliar el ventall estilístic del
grup. Col·laboren al disc Amparo Sánchez, Joan
Garriga, Eloi Gómez (in*digna), The Sey Sisters,
Òscar Bas (trombonista de Muchachito) i Tomàs
Fosch (teclats). “Xapomelön” ha estat enregistrat
i mesclat a MusicLan i masteritzat a Mastering
Mansion (Madrid).
“Via Mandarina” (Kasba, 2009) és el segon disc
de La Pegatina. Es caracteritza per la incorporació
de dos nous instruments al so del grup, l’acordió
i la trompeta. El disc conté col·laboracions amb
artistes com El Puchero del Hortelano, D’Callaos,
Diego Castro (La Limoncello) o Albert Costa
(Always Drinking Marching Band). També hi
podem trobar una cançó solidària amb el Proyecto
Meninas e Meninos da Rua de Campinas (São
Paulo, Brasil), “Minha Rua”, i una versió del “Qué
bonito es el amor” de Mártires del Compás.
“Al Carrer!” (autoeditat, 2007) és l’òpera
prima de La Pegatina. Conté 13 cançons al més
pur estil del grup, barrejant rumba, reggae,
ska i molta festa. Entre les col·laboracions de
l’àlbum destaquen Gambeat (Radio Bemba),
Che Sudaka, Alguer Miquel de Txarangö, Emma
Calafell i Manu Chao.
Tamara Grau i Nerea Mor
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
49

FENT CAP! MÚSICA!
Stefani Joanne Angelina
Germanotta, més
coneguda pel seu nom
artístic Lady Gaga, és
una cantant, compositora,
productora musical,
ballarina, pianista i model
nord-americà. Stefani va
créixer escoltant a bandes
com ara Queen,artistes pop
com Michael Jackson i Madonna, que després
es convertirien en grans influències per a ella.
Stefani Joanne Angelina Germanotta va néixer a
la ciutat de Nova York el 28 de març de 1986. El
seu pare, Joseph Germanotta, és un empresari
d’Internet, i la seva mare, Cynthia Bissett, treballa
com a assistent de telecomunicacions. Havent
après a tocar el piano amb quatre anys, Stefani va
escriure la seva primera balada als tretze anys i va
començar a participar en nits de micròfon obert als
catorze anys. A l’edat d’onze anys, Stefani ingressar
a l’escola catòlica i privada anomenada Convent del
Sagrat Cor. No obstant això, la cantant va assegurar
que no prové d’una família rica tot i haver anat a
una escola privada. Amb disset anys, va aconseguir
ingressar prematurament a l’Escola d’Art Tisch de la
Universitat de Nova York. Allà va estudiar música i
50
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’

e
n l’apartat que reservem en la
secció de Fent Cap! A la literatura
volem recordar en aquest número
a l’escriptor Emili Teixidor que vam
convidar al nostre Centre des del
Departament de Llengua i Literatura Castellana i
amb subvenció del Ministerio de Cultura.
Havíem llegit “Marcabrú i la hoguera de hielo”
(en català L’Ocell de foc) i va ser tot un plaer la
seva conferencia i el seu tarannà.
Vam aprofitar, també per llegir, l’ara tan coneguda
obra, Pa Negre.El vam tenir amb nosaltres el
27 de gener de 2006. Ara transcriurem algun
dels fragments d’ambdues obres.“ Marcabrú,
es posible que sientas de repente una herida
misteriosa en lo más profundo de tu pecho. Una
herida que a veces te hará saltar de gozo y otras
te obligarà a gritar de dolor.
LITERATURA!
Entonces, sólo entonces aprenderás a convertir
en bellas historias y en canciones llenas de
sentimientos tus risas y tus lágrimas”. Marcabrú
y la hoguera de hielo (pág. 37)
“Sense pares, a la Ploramiques i a mi, només
ens quedaven les paraules per retrobar el camí
de retorn. Tots els secrets eren només paraules,
així com totes les il·luminacions. Pedretes
E
blanques. Còdols. Palets de riera. Paraules”.
Pa negre (pàg. 145)
M
(Emili Teixidor amb l’alumna
Sheila Aguilar)
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
51
I
L
I
T
E
I
X
I
D
O
R

FENT CAP! LLIBRES!
Ciudad de hueso es el primer libro de la trilogía
“Cazadores de Sombras”, escritos por Cassandra
Clare, y uno de mis libros favoritos. En él, los cazadores
de sombras, guerreros que conviven con nosotros sin
que los sepamos, matan a demonios protegiéndonos
día y noche de ellos. Pero no podemos verlos, pues
ignoramos la verdad de aquello que miramos, somos
incapaces de creer que vivimos con todos los seres
mágicos de nuestra dimensión.
Así que, cuando Alec, Jace e Isabelle entran en la
discoteca Pandemónium y se hacen con un demonio
Eidolon, ni se imaginan lo que les va a suceder. Y
es que, justo en el momento en el que se iban a
deshacer de él, Clary los detuvo. Ellos, se quedaron
desconcertados, pues Clary, en teoría, no podía
verlos; ella, atónita. Y era de esperar, después de
que, de lo que aparentaba ser un muchacho, afiladas
garras salieran de él. Una vez hubieron acabado con
él, se esfumó, como si jamás hubiera existido.
Desde entonces, Clary, que hasta entonces había
creído ser una chica de 15 años corriente, se verá
envuelta en un mundo lleno de magia, misterio,
acción y... romanticismo.
52
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
Mientras intenta salvar a su madre de las garras de
Valentine, intentará averiguar quién es en realidad.
Y se enfrentará a demonios, vampiros, hombres
lobo… Pero nada de eso le resultará más duro que
la verdad. No cuando la verdad es que ella es una
cazadora de sombras; que toda su vida ha sido una
mentira; que su madre es una desconocida para ella,
una mujer heroica, valiente y misteriosa.
No obstante todo lo que le está sucediendo, Clary
conoce a Jace poco a poco. Conoce el porqué de
su constante comportamiento rebelde, irónico y
sarcástico: su sufrimiento. El dolor que le produjo
presenciar la muerte de su padre con tan sólo diez
años a manos de los hombres de Valentine. Y se
enamoran el uno del otro, ignorando por completo
la verdad, que les hará caer por un inmenso abismo
sin fondo, sumiéndoles, así, en una oscuridad que se
les hará eterna.
¿Que cuál es la verdad? Os lo diría, pero entonces
os reviento el libro, así que si queréis saber el final,
leéroslo, no lo lamentaréis. Yo, por mi parte, me
leeré el segundo y el tercero, porque me he releído
el primero tantas veces que he perdido la cuenta, y
no soporto tanta intriga. Si, como yo, os lo queréis
comprar, cuesta unos 17, 5 euros en las librerías. Y
lo puedes comprar por Internet en Reebok por sólo
12,99.
Si queréis saber más,su página oficial es:
http://www.cazadoresdesombras.com/, o http://
cazadoresdesombras-es-mex.blogspot.com /, donde
encontrareis todo sobre Cazadores de Sombras: forum, os
podréis descargar fondos de pantalla… También podéis entrar
en el forum http://cazadoresdesombras.activoforo.com/.
Tamara Giménez
Llibres que ens hem llegit
últimament i ens han agradat:
- El viajero del siglo, Andres Neuman, Alfaguara
- Todo es silencio, Manuel Rivas, Alfaguara
- Tres vidas de santos, Eduardo Mendoza, Seix-
Barral
- Alba Cromm, Vicente Luis Mora, Seix-Barral
- Llámame Brooklyn, Eduardo Lago, Destino
- Carmen Laforet. Una mujer en fuga, Anna
Caballé e Israel Rolón, ed. R.B.A
- Egos Revueltos, Juan Cruz Ruiz, ed. Tusquets
Mario Ruoppolo

S
T
A
N
L
E
Y
K
U
B
R
I
C
K
Va nèixer el 26 de Juliol de 1928, unes de les
seves aficions era el jazz, la ciència i tocar la
bateria.Va deixar els estudis als 17 anys amb
una nota de mitja baixa.
Avui en dia Kubrick és un dels mestres del
cinema, no obstant ha estat nominat com a millor
director als Oscar però mai va rebre l’estatuilla.
Kubrick ho tenia tot control·lat, desde l’escriptura
del guió, fins la campanya publicitària. Era molt
perfeccionista i els actors havien de tenir molta
paciència.
Películ·les que hem vist en el 2010
i que ens han agradat:
- Biutiful, de Alejandro González Iñárritu
- Lope, de Andrucha Waddington
- Pa negre, de Agustí Villaronga
- Mis tardes con Margaritte, de Jean Becker
- Toy Story 3, de Lee Unkrich
- Igualita a mí, de Diego Kaplan
- Bicicleta, cullera, poma de Carles Bosch
Attilio de Giovanni
Pel·lícules a destacar:
CINEMA!
2001: A Space Odissey
La gran obra mestra Kubrickiana, una pel·lícula
de ciència ficció? Dues vies de lo fantàstic,
l’home vol dominar l’univers i crea una màquina
que el converteix en un perill per a ell.
A ClockWork Orange
Una pel·lícula que ha marcat tendència en la
indumentària, fascinació pel refusamnet per part
dels més conservadors, censura per
l’ època, originalitat en l’estètica i decorats, amb
música clàsica modernitzada gràcies a uns
sintetitzadors.
The Shining
L’ esteady Cam va ser utilitzada per primera
vegada en aquest film, d’aquesta forma es van
aconseguir les famoses escenes del nen amb la
bici pels passadisos del misterios hotel .
Sandra Rodríguez
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
53

FENT CAP!
Taller d’escultura Curs 2010/2011
Els alumnes de 2on de Batxillerat Social i
Humanístic de l’ Institut Caparrella de Lleida han fet
un taller d’escultura en el marc de l’assignatura d’
“Història de l’Art”.
El proppassat dia 15 d’abril vam visitar el MNAC
(Museu Nacional d’Art de Catalunya) amb la
finalitat de veure “in situ” les obres que aquest
museu conserva i que entren a les proves PAU.
L’experiència va ser molt enriquidora i van aprendre
molt. Però va sorgir el “repte” de que l’escultura
abstracta no tenia un interès, o una valoració
suficient pels alumnes, els quals deien “això també
ho faria jo” ... o “això no m’agrada”.. o “no entenc
res d’aquesta escultura”... i aquesta actitud
s’havia de superar.
Així que donant tombs a l’assumpte, un dia els
vaig proposar de fer ells mateixos un projecte
d’escultura, amb el seu quadern d’artista
corresponent, i el seu resultat final “una escultura
abstracta”.
El projecte es realitzaria fora de l’horari escolar, com
si fos un treball més de l’assignatura, i a les classes
només rebrien una orientació i un seguiment.
El treball consistia en realitzar una “escultura
abstracta”, partint de la base que havien de
representar a una persona, i a ser possible havia de
ser una persona estimada, o molt important per ells.
El quadern d’artista havia de servir per les idees
inicials, i com ajut i seguiment de tot el projecte.
La feina va començar a ser força interessant
i sorgien moltes idees entre els alumnes que
mai havien “creat” una escultura. Els “quadern
d’artista” també van tenir el seu protagonisme. Van
representar a germans, pares, avis, companys de
classe i fins i tot a la “Lady Ga-Ga”.
El resultat van ser disset escultures amb els seus
respectius quaderns d’artista. Algunes eren més
abstractes que altres, algunes més elaborades;
però al final tots van gaudir fent-les, i sobre tot
van entendre el procés o mètode que fan servir els
escultors a l’hora de crear i de fer una escultura
“abstracta”. En definitiva tots van ser uns “artistes”
en un moment donat.
54
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
Mª José Mur Feliu.
Prof. Història de l’Art.

Dos passejos per Lleida:
L’Arborètum i la
Little Miss Sunshine
En aquesta secció dedicada als aspectes relacionats
amb la nostra part anímica i l’animal, toca ara parlarne
de dos possibles excursions que tenim al nostre
abast: L’Arborètum i la Mitjana.
El primer és un espai recentment inaugurat i com
indica el seu nom, és un lloc ple de diferents espècies
d’arbres i plantes i que es troba situat al costat de
la Facultat d’Agrònoms, al carrer Enric Farreny.
Es pot arribar caminant o bé agafant l’autobús (el
d’Agrònoms o el d’Hospitals).
En la pàgina web ens diuen el següent: l’Arborètum
Dr. Pius Quer i Font, un espai únic de gairebé 7
hectàrees de terreny, on trobareu una completa
col·lecció de plantes vives de més de mig mil·liar
d’espècies d’arbres i arbusts, ordenades segons el
bioma de la Terra en què viuen.
En aquest jardí botànic,
el referent especial són
els arbres, per això
us presentem quatre
biomes arboris, dels
més importants del
planeta: boscos boreals,
boscos caducifolis,
boscos esclerofil·les i
selves temperades.
Dins de cadascun
d’aquests biomes s’han
reconstruït fins a 16
ambients boscosos
molt representatius.
El nostre Arborètum
porta el nom de l’il·lustre
científic lleidatà, el Dr. Pius Font i Quer (1888-
1964) en reconeixement a la seva important tasca
investigadora i, sobre tot, divulgativa al servei de la
botànica.
Aquest és un espai dedicat a difondre el coneixement
sobre el món vegetal i també a sensibilitzar els
ciutadans sobre el valor de la biodiversitat i el paper
fonamental que juga per a la Humanitat, posant
èmfasi en la necessitat de conservació de l’entorn
natural davant de les amenaces creixents. (Més
informació en aquesta plana web: http://arboretum.
parcteclleida.es/ca/arboretum-1/arboretum-1)
SOM ÀNIMA’LS
Mitjana
La Mitjana es troba en el barri lleidatà de Pardinyes,
al final de l’avinguda Pearson. Es pot arribar
passejant, tranquil·lament, seguint el curs del riu
Segre, travessant el Pont de Príncep de Viana, la
Llotja, i part del barri. En arribar a la plaça dels “Ous”,
trobarem l’entrada al Parc de la Mitjana.
Podeu entrar a la pàgina web (http://sostenibilitat.
paeria.cat/editor/espais-naturals/la-mitjana/lamitjana)
per trobar molta més informació. Us fem un
avançament:
Àlbers, xops, tamarius, bernats pescaires, blauets,
teixidors.... són algunes de les espècies de plantes
i animals que podem trobar a la Mitjana. I és que 90
hectàrees de bosc de ribera, prats humits i zones
amb aigua a les portes de la ciutat, ens ofereixen
una magnífica ocasió per gaudir del paisatge i
aprendre a reconèixer els arbres, els ocells, les
plantes o els
bolets de
les zones
humides.
L’origen del
nom Mitjana té
a veure amb
les mitjanes
del riu, que
són illes
fluvials que es
formen quan el
riu es divideix
en diferents
braços. Això
és típic del
Fotografia: Victor Moré CFGS 2on Imatge curs baix dels
rius madurs, on l’aigua flueix més lentament perquè
hi ha poc pendent, i és freqüent que es produeixin
acumulacions de graves al mig del riu que després
són colonitzades per la vegetació de ribera.
La vegetació de ribera, adaptada a ambients amb
molta disponibilitat d’aigua, és exuberant, creix
ràpidament perquè disposa de nutrients abundants
i aigua, i crea un microambient ombrívol i humit.
Aquest és l’hàbitat per a una fauna diversa que
troba refugi a les bardisses i aliment amb els fruits
dels arbustos, entre la fullaraca o a les zones
amb aigües poc fondes on creixen les plantes
aquàtiques.
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
55

FENT CAP! SOM ÀNIMA’LS
piruletas de
manzana
4 personas / 15 minutos / 417 CAL.
1
56
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
INGREDIENTES:
3 manzanas royal gala
200g de chocolate fondant
50g de almendra granillo
Palitos brocheta
1. Trocea el chocolate negro y fúndelo
en un recipiente al baño María. Tuesta
la almendra granillo en el horno a 180
ºC hasta que esté ligeramente dorada.
2
Disponla en un plato hondo.
2. Pela las manzanas con un cuchillo
afilado y haz unas bolitas con una
cucharilla vaciadora. Pínchalas en palitos
de brocheta y pásalas por el chocolate
fundido anteriormente. A continuación,
reboza las bolitas de manzana con la
3almendra granillo tostada.
3. Llena un vaso con azúcar y clava las
brochetas de manzanas. Deja enfriar y
sirve.
TRUCO: puedes sustituir la almendra granillo
por otros frutos secos.
MOUSSE DE
YOGUR
4 personas / 20 minutos / 317 CAL.
1
INGREDIENTES:
3 yogures naturales
200 ml de nata para montar
3 claras de huevo
80g de azúcar
4 hojas (8g) de gelatina
150g de fresas
1. Pon a hidratar las hojas de gelatina en
un recipiente con agua fría hasta que
se ablanden. Calienta un cazo a fuego
suave con un poco de agua, retira y
añade las hojas de gelatina. Remueve
hasta que se disuelvan. Luego, añade
2
los yogures y 60g de azúcar. Remueve.
2. Monta la nata y las claras por separado
y mezcla con el yogur cuidadosamente
para que no se bajen. Introduce
la preparación en cuatro moldes
individuales y reserva en la nevera
3mínimo 2 horas.
3. Tritura las fresas con 20g de azúcar y
vierte sobre el Mouse de yogur. Sirve
inmediatamente.
TRUCO: si no quieres que se formen grumos al
elaborar esta receta, procura que los yogures
estén a temperatura ambiente.
María Vladimirova

DIVERTIMENT
ELS PROFES
DE MÉS JOVES
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
57

58
Els oficis dels profes
Psicòlegs i científics
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’

si no fossin profes
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
59

60
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’

INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
61

62
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’

INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
63

FENT CAP! CENTRE
64
Formació Professional en Alternança
La Formació Professional és un pla d’estudis que està de
moda. Tothom en parla de la Formació Professional: Els
Governs, Les Administracions, Les Empreses, Els agents
socials, ja fa uns anys que es considera La Formació
Professional com a element clau per al desenvolupament
del País. És sabut que a Espanya hi ha una clara
descompensació entre els titulats superiors (llicenciats,
diplomats universitaris) i graduats en FP, la piràmide està
invertida. És molt important per al País obtenir un equilibri,
necessitem més joves formats en FP. És un element clau
i estratègic per a donar respostes a les necessitats dels
diferents sectors productius.
És clar que hem d’innovar en Formació Professional,
aquesta innovació ens ha de permetre construir una
Formació Professional:
• Més actual (amb currículums reals a les
necessitats dels entorns productius)
• Més propera a l’empresa (l’empresa ha de
participar en la formació)
• Més atraient per als joves (despertar inquietud i
vocació en els joves)
La Formació Professional en Alternança suposa un pas
ferm i decidit, alhora que innovador per a millorar la FP.
Es tracta d’alternar la formació dual (Institut-Empresa).
És a dir, l’alumnat rep formació compartida entre l’Institut
i l’empresa. A l’Institut Caparrella hem estat pioners
a Catalunya en el desenvolupament i experimentació
d’aquesta modalitat de FP, justament enguany finalitza
la primera promoció del Cicle Formatiu de Grau Mitja
d’Electromecànica de Vehicles (Adaptat als vehicles
industrials).
En primer lloc es va manifestar per part de les empreses
una necessitat del sector dels vehicles industrials, hi
havia una manca de professionals formats en la reparació
d’electromecànica de vehicles. A l’Institut Caparrella
vàrem veure l’oportunitat i ens posàrem a treballar una
proposta per donar solució a les necessitats de les
empreses. El primer pas fou constituir una comissió de
treball formada per professorat de l’Institut, empresaris i
tècnics d’Ensenyament, aquesta comissió, escoltades
les necessitats de les empreses i recolzats pel Decret
de Flexibilització de la Formació Professional, dissenyà
un pla d’estudis en alternança, adaptant el CFGM
d’Electromecànica de Vehicles.
• Ampliar la formació de dos a tres anys acadèmics.
• Ampliar el currículum adaptant-lo a la tecnologia
dels vehicles industrials.
• Alternança de la formació: Institut- Empresa (el
primer curs l’alumne va un dia a l’empresa, el
segon curs dos dies, i el tercer curs tres dies).
Per tal de donar continuïtat, estabilitat i garanties de futur
al projecte el Departament d’Ensenyament va signar un
conveni de col·laboració amb tres empreses lleidatanes
del sector:
• AUTOTARCTOR, Concessionari per a Lleida de
vehicles MAN
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
• MOTORTRANS, Concessionari per a Lleida de
vehicles IVECO
• SCABARNA, Concessionari per a Lleida de
vehicles SCANIA
Què ens aporta aquest conveni ?
• Millorar la formació, qualificació professional i
desenvolupament personal de l’alumnat que
s’inicia en aquesta professió.
• Aproximació de la cultura i realitat empresarial a
l’alumnat mitjançant l’estada a l’empresa.
• Millora de la inserció laboral de l’alumnat que
finalitza el cicle formatiu.
• Contracte laboral per tots els alumnes, almenys
durant el tercer curs.
• Millorar l’equipament i recursos didàctics de
l’Institut.
• Millorar la formació del professorat.
• Intercanvi d’experiències entre el professorat i els
tècnics de les empreses.
• Assessorament expert de les empreses en la
implementació de les noves tecnologies, mètodes
i continguts formatius.
• Constant revisió i/o actualització del currículum
del cicle formatiu.
• Donar resposta a les necessitats de les empreses
i les persones.
• Les empreses cedeixen les seves instal·lacions
per activitats de l’Institut amb l’alumnat.
• L’Institut facilitarà la formació dels treballadors
amb distribucions horàries adaptades.
Conclusions:
El cicle formatiu en alternança d’Electromecànica de
Vehicles Industrials, ha estat una innovació amb èxit, és
valorat molt positivament per totes les parts: empreses
participants, Institut, Departament d’Ensenyament,
alumnat i famílies. En aquests moments la comissió
de seguiment del conveni està treballant per incorporar
almenys dues empreses més al projecte per tal de donar
més possibilitats i sortides laborals a l’alumnat. En relació
a la inserció laboral, hores d’ara, que encara no hem
finalitzat el curs, hi ha garantida una inserció superior al 50
% de l’alumnat amb contracte laboral, que assoleixi amb
èxit el CFGM d’Electromecànica de Vehicles Industrials.
Referents normatius:
• Decret 240/2005 de mesures flexibilitzadores de
laFormació Professional.
• Resolució EDU/2769/2008 Estableix amb caracter
experimental règim d’alternança Formació-
Treball.
• Resolució de 22/10/2008 per la qual s’autoritza
a l’Institut Caparrella, de Lleida a impartir amb
caràcter experimental el cicle formatiu EVI.

CENTRE
Vam arribar a casa i només hi era la meva mare en aquells moments. Cosa que vaig agrair amb tota la meva
ànima.
“Ha fet alguna malifeta el meu fill?” - Exclamà en obrir la porta i trobar-se el director i el cap d’estudis drets
com a espelmes al meu costat.
“No, de cap manera” – va contestar el director. “Som aquí per recollir unes cartes que el seu fill ha trobat en
aquesta casa; i, com ja sap vostè, totes les troballes en paper que apareguin hem de requisar-les per tal de
classificar-les i analitzar-les al Departament de Sospites.”
“Oh!, però jo no sabia que tinguéssim res sospitós a casa nostra”- respongué la meva mare amb una visible
tremolor en la veu i prement els llavis com quan patia de debò.
Jo vaig interrompre ràpidament per puntualitzar que el que havia trobat era a unes golfes que mai havíem
obert. I els vaig guiar fins a les escales d’accés a aquell lloc de la casa que, efectivament, feia molt poc que
havia quedat al descobert en fer unes obres d’ampliació.
En arribar a la porta ens van fer esperar i ells dos van entrar i la van tancar. Jo ja imaginava que farien fotos,
escanejarien i, finalment, trobarien els documents i les cartes que jo volia que trobessin.
Quan finalment van marxar, la mare va respirar tranquil.la perquè no van fer cap notificació de “Sospita
Personal”, ja que tothom sabia que la nostra casa era llogada i per tant aquells papers vells no podien ser
nostres.
Aquella nit no vaig poder aclucar els ulls. Només desitjava que fos l’endemà. Era dissabte i aniria a jugar
amb la Sana i, a més, trauríem del nostre amagatall les cartes que havia ocultat.
Intuïa que eren d’alguna avantpassada de la Sana. Estava molt neguitós perquè m’havia semblat llegir,
de passada, que alguna parlava de l’àvia de l’actual governadora de la nostra Regió, una dona temible i
perillosa i que, en el seu moment, havia estat relacionada amb la padrina de la Sana.
Continuarà...
2100. La Terra és
una bona Odissea.
Capítol IV
INSTITUT CAPARRELLA
Institut d’Educació Secundària i Superior d’Ensenyaments Professionals
ESO i Batxillerat
Curs de preparació prova d’accés CFGS
Cicles Formatius GRAU MITJÀ
- Carrosseria
- Electromecànica de vehicles
- Explotació de sistemes informàtics
- Equips electrònics de consum
- Gestió administrativa
- Electromecànica de camions *NOU
www.iescaparrella.cat
Tel 973 288 180 Fax 973 280 195
Partida Caparrella, 98 - 25192 LLeida-
Cicles Formatius SUPERIOR
- Administració i finances
- Automoció
- Administració de sistemes informàtics
- Desenvolupament d’aplicacions informàtiques
- Electrònica
- Imatge i So
- Sistemes de telecomunicacions i informàtics
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
65