e - IES Caparrella

FENT CAP! ALUMNES
ELS ALUMNES ESCRIUEN
Sr. Director:
No sé exactament el propòsit que teniu en
convocar aquest premi però em puc imaginar
que un dels motius és que els jovent d’avui dia
no dedica gaire esforç a escriure i a expressar-se
correctament.
12
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
Després de l’ESO, què?
També puc suposar que compteu amb la complicitat
del professorat ja que ens obliguen a aprofitar
totes les oportunitats perquè els de l’ESO tinguem
més espais d’expressió a fi de millorar la nostra
competència lingüística, com diu el professorat.
És a dir, voleu que escrivim per fer-nos pensar i
fer-nos aprendre llengua.
I això m’ha fet reflexionar i he anat repassant
aquests darrers quatre anys que portem estudiant
en un altre entorn: en un institut.
Podem assegurar que hem crescut, hem après,
hem rigut, hem passat mals i bons moments però
el que està clar és que el nostre futur en quedarà
marcat.
Ara, mentre escrivia això, me n’he recordat de quan
vam començar l’ESO.
Arribàvem de l’escola del poble a un nou entorn, amb
gent desconeguda, gent d’altres procedències que,
al cap i a la fi, eren persones tan “perdudes” com
nosaltres : nois i noies nous en un món desconegut.
Tot això barrejat amb els dubtes i els canvis de
l’adolescència. Al principi em va costar integrar-me,
però al final tot va anar progresssant.
Hi va haver moments de tot, moments tristos,
moments difícils, moments d’alegria... Vaig fer nous
amics i amigues, vaig conèixer a gent d’altres pobles,
gent nova que m’ha fet descobrir altres realitats.
Això m’ha fet pensar en com actuem davant dels
desconeguts.
En un primer moment la gent fa una repassada a
la persona que observa, la mira, busca els detalls,
i després l’analitza, li pot semblar que és d’una
manera, tot i que quan la coneix pot canviar la
manera de pensar i descobrir com és en realitat.
Normalment a l’institut es fan grups, els populars,
els que es fan amb tothom; els marginats, etc. i n’hi
ha molts que no són ni d’un ni de l’altre.
Jo em podria considerar una persona que vol passar
desapercebuda ja que no m’agrada posar-me en
conflictes, m’agrada estar en un lloc a gust i quan
veig el “perill” prefereixo marxar.
M’agrada ser jo mateixa, és a dir, m’agrada ser una
persona que actua tal com és, no que porta una capa
per encaixar i alhora per protegir-se. Sé que no puc
agradar a tothom, però si un es troba a gust amb un
mateix, no té cap motiu per canviar.
Contràriament, molta gent jove és capaç de fer
qualsevol cosa per ser acceptada perquè no tenen
opinió ni personalitat i no saben com actuar en una
situació nova.
L’important és “encaixar” malgrat que això no els
permeti mostrar-se tal com són de veritat. Tots hem
tingut por de sentir-nos sols, marginats sense amics.
Així han anat passant els cursos, sense cap incident
greu, i vam aprendre a conviure fins que, sense
adornar-nos, hem arribat a 4t d’ESO, l’últim curs.
Per tant ara ens toca pensar en el nostre futur i
oblidar-nos del nostre passat, encara que continuï
dins nostre i en els nostres records... Som al moment
en què decidim què volem estudiar per dedicar-noshi
la resta de la nostra vida.
És un moment difícil i ens ho hem de pensar bé.
Sense por i acceptant els consells dels pares, dels
professors, del tutors i dels orientadors podem trobar
el nostre camí a la vida.
Tot i això el que ho acaba decidint és un mateix,
però no tinguem por a preguntar i a resoldre els
dubtes. L’ESO només és el punt de partida que ens
ha permès adquirir l’experiència i els coneixements
necessaris per continuar endavant.
Recomeçarem de nou i ben segur que sabrem
aprofitar les experiències del nostre passat.
Però per damunt de tot siguem nosaltres mateixos i
no tinguem por d’equivocar-nos.
Alba Lorenzo