e - IES Caparrella

FENT CAP! EL TEMA
Reverendo Freeman Brown (pastor de
ovejas descarriadas)
Què que en penso del jovent i del sexe? Això em
demaneu en aquest cinquè número de la revista?
Ah! A mi m’agradaria parlar de la joventut i l’amor.
Penso que s’hauria de parlar primer d’amor i després
ja arribarà la resta. He sentit que avui dia estan tenint
relacions sexuals nois i noies cada vegada més joves,
12, 13 o potser 11 anys? Bé és cert que a l’època
medieval ja ho feien això de casar a les nenes ben
jovenetes i, fins i tot avui en dia en moltes poblacions
islàmiques, tribus africanes i d’altres ètnies i cultures
del nostre entorn.
Trobo que és un tema prou important i de tanta
responsabilitat, i penso que és una bestiesa iniciar
massa d’hora relacions sexuals amb algú, i més
quan abans no ha hagut cap orientació sentimental.
No sóc un carca, no sóc un integrista religiós. No.
Potser estic més a prop d’un romàntic, d’un esperit
lliure i natural (que no animal). Per això defenso que
tant el noi com la noia haurien d’aprendre primer a
estimar a la família, els amics, els companys, els
pròxims en general i esperar i no córrer, i observar i
aprendre, perquè només d’aquesta manera és quan
veuran o sentiran qui és aquell o aquella a qui estan
destinats.
Trobo molt trist parelletes que festegen per l’ Institut,
que sembla que traspuen “amor” tots dos i per totes
bandes i després són capaços d’escridassar els
companys i companyes pels passadissos o dintre
de classe, i burlar-se del professor o professora de
torn, i llavors penso, però on resta aquella disposició
amable que minuts abans es suposava tenien amb
la seva parella? (I si no més la poden tindre amb la
seva parella, quina pobresa)
Els clàssics, tan alliçonadors ells, ja ho deien que
l’amor feia més brillant el dia i més bones persones
els amadors. I és cert, però si això no ho veiem en el
dia a dia del nostres joves (i no tan joves) llavors és
que no és amor, és que és......
28
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
Sexualitat i adolescents
Podem definir la pubertat com aquell moment en
la vida d’una persona, on es produeixen els canvis
físics i psíquics més rellevants de la nostra història.
La dismòrfia de gènere es va fent cada cop més
evident.
Entre els 11 i els 13 anys per noies i nois
respectivament, es comencen a produir una sèrie de
variacions hormonals que poden dur a les persones
que els pateixen a estats emocionals inestables.
Els joves i adolescents comencen a conformar el seu
esperit crític i a donar el seu propi punt de vista de
les coses, fet que sovint topa amb els punts de vista
paterns al no ser compartits, això provoca conflictes
deguts, segurament, a un més que raonable
sentiment de desafecció entre pares i fills.
Els adolescents s’esforcen a ser independents i
comencen a provar noves coses. Serà doncs, en
aquestes etapes de la vida, quan les persones tindran
les seves primeres experiències amb l’alcohol, el
tabac, les drogues i el sexe.
Aquestes experiències, generalment, seran dutes
a terme en companyia d’altres joves. Aquests
comportaments, generalment seran considerats per
ells mateixos com a comportaments normals, socials
i necessaris per a poder aprendre.
La comunicació entre pares i fills ha de ser fonamental,
oberta i sincera, és la millor arma que tindrem per evitar
conductes patològiques. Els nostres fills tenen dret a
ser escoltats, informats i a rebre respostes coherents
i madures als seus dubtes i les mares i pares tenen
l’obligació de proporcionar aquestes respostes i en
cas que no les tinguin, tenen l’obligació de buscar-les.
Els canvis habituals, bruscs i greus en la conducta
com ara els trastorns del caràcter, canvis en el patró
alimentari, trastorns de la son sense motiu aparent,
dificultat per poder complir les seves responsabilitats
socials i personals, problemes amb el rendiment
acadèmic, etc, ens poden estar indicant que el nostre
fill/a està passant per algun tipus de procés que
potser de manera autònoma encara no sap gestionar
i si, a més, no reben consells o informació coherent i
adaptada a les seves inquietuds, el problema es veu
magnificat.
Només escoltant i informant evitarem l’individualisme
dels nostres fills i, al mateix temps evitarem els
supòsits i els errors. Què volem dir exactament?