e - IES Caparrella

FENT CAP! MÚSICA!
LA GUITARRA:
46
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
TAN
CATALANA
COM EL “PA
AMB TOMAQUET”
Hèctor Baena (professor de música)
Sovint la paraula “guitarra”
evoca en la memòria
col·lectiva noms com Paco
de Lucia, Jimi Hendrix, B.
B.King, Andrés Segovia...
I com habitualment passa
amb els mites, també és
freqüent que la seva “aura”
eclipsi altres figures menys
mundanes, més properes
però igualment importants.
En aquest sentit, Catalunya
ha donat al món de la guitarra,
importants personalitats que
amb aquest article us vull
descobrir.
El primer d’aquests músics
és en Ferran Sors (1778-
1839), barceloní format a
l’Escolania de Montserrat
que esdevingué una de les
personalitats més importants
de la guitarra durant el s.
XIX. Cròniques de l’època
es refereixen a ell com
el “Beethoven de la guitarra” i les seves
composicions encara es toquen en els conservatoris
de tot el món.
El segon d’aquests músics és en Miquel Llobet (1878,
Barcelona- 1938), un super-virtuós de l’instrument,
de la talla d’Andrés Segòvia, que durant molts anys
es dedicà a realitzar gires de concerts per tot el món.
A més a més, en Llobet va fer una important aportació
a la música catalana amb els seus arranjaments de
cançons tradicionals com L’hereu Riera, El fill del
mestre, La filla del marxant, La filadora, El noi de
la mare, etc. Cal dir que, en els seus concerts en
Llobet també interpretava aquestes peces catalanes
i, per tant, feia difusió per allà on anava del nostre
patrimoni cultural. Lamentablement, en Llobet morí
jove i la seva discreta personalitat caigué en l’oblit,
eclipsada per “l’amor propi” de’n Segòvia.
L’últim d’aquesta llista, que podria ser interminable,
és l’Emili Pujol (1886- 1980). És un dels guitarristes
lleidatans més il·lustres. Va ser un bon concertista
que actuà a Gran Bretanya, Bèlgica, Holanda,
Àustria, Txecoslovàquia. Alhora, dugué a terme una
important tasca d’investigació musical: va realitzar
un estudi històric sobre els orígens de la guitarra que
es poden trobar en l’ “Enciclopèdia de la música i
diccionari del conservatori de París”; també va fer les
primeres transcripcions de les obres dels vihuelistes
espanyols del s. XVI; a més a més, el 1936 descobrí
En Llobet en una de