e - IES Caparrella

sexe
i joventut
Sexe i joventut, sexe i adolescència. A proposta
de l’equip de redacció, aquest va ser el tema que
va obtenir més vots a l’hora de seleccionar el que
protagonitzaria el cinquè número de Fent Cap!
Aquest és un tema que afecta tothom en un moment
o altre de la seva vida, així que hem demanat a
diferents representants del nostre col·lectiu que ens
en donin la seva visió.
Que parlin doncs i endavant!!
A todos los padres les gusta pensar que
sus hijos, ya sean hombres o mujeres, siempre se
comportarán adecuadamente y con responsabilidad
y que no tendrán ninguna clase de relación sexual
antes de cumplir los 18,19 o 20 años. Los padres que
verdaderamente crean eso, seguramente se habrán
olvidado de lo que es ser un adolescente.
Mi opinión personal es que no hay una edad exacta
a partir de la cual debas o no debas mantener
relaciones sexuales. Cada cosa llega a su tiempo,
y cuando llegue el momento, si ambos se creen
capaces y con ganas de hacer el amor, que lo hagan,
ya que es un momento de esa pareja y nadie debe
interferir en su relación, y repito, siempre y cuando
ambos componentes de la pareja lo deseen.
Obviamente, se debe realizar con un método de
precaución, aunque el mejor es el preservativo.
Después están las pastillas del día después, pero
no es recomendable utilizarlas. Primero, porque
no evitan que puedas coger una enfermedad, y
segundo, porque no son 100% fiables.
Los adolescentes son muy curiosos y sus hormonas
están “alteradas”. Empiezan a experimentar
sentimientos y emociones que antes nunca habían
sentido. Así que es completamente imposible que
los padres consigan que sus hijos estén alejados de
mantener cualquier relación (ya sean besos, caricias,
etc…).
Como conclusión creo que cualquier edad es buena
(dentro de una edad razonable) para mantener
relaciones sexuales siempre y cuando ambos
quieran y se sientan a gusto… ¡Y con precaución!
Alumna de 4º ESO
Mare esfereïda
Com a mare que sóc de quatre fills, ja poden imaginar
que aquest tema em preocupa. Principalment per
les qüestions de salut física, mental i espiritual
que sempre van lligades a les relacions amb els
altres. Tot i aquesta preocupació, sóc la primera a
reconèixer que parlar d’aquest tema em fa vergonya.
La diferència d’edat comporta diferents visions i
posicionaments davant el fet de les relacions envers
l’altre sexe. No puc donar-los hi els mateixos consells
(més prohibicions que consells) que em van donar a
mi, perquè en el quasi trenta anys que ens portem,
el món ha girat un bon tros i han canviat les formes.
Per exemple quan molts de nosaltres començàvem
a festejar no haguéssim pogut portar al nostre xicot
a casa amb la pretensió de que es quedés a dormir
a la nostra habitació.
O no haguéssim pogut anar de vacances sols,
almenys no abans
dels vint-i-cinc.
En aquells temps
també estava molt
mal vist tindre una
gran nombre de
“xicots”.
No puc jutjar si era
millor el d’abans o el
d’ara. L’únic que sé
és que tant llavors
como ara hem hagut
d’aprendre, a cop
d’equivocacions i
que hem perpetuat la
manca d’informació.
Nosaltres no la vam
rebre i, tret d’algunes
excepcions, tampoc
l’estem donant.
EL TEMA
“Tingues cura”, “Ves amb compte”, “Si has de
fer alguna cosa utilitza preservatiu”. Aquest és el
repertori habitual. Més enllà, callem o ens fan callar.
Perquè, com ja he dit abans, aquest tema segueix
sent un tabú per a totes les parts: pares i fills.
Finalment, claudiquem i pensem que, com nosaltres,
ells també arribaran a port més o menys sans i estalvis.
INS-SEP CAPARRELLA
CURS 10’/11’
27