3.000 peces d'aviram a punt per la Fira del Gall de ... - La Fura

Nº 1581 · 14 / 20 DESEMBRE 2012
www.lafura.cat
IInformatiu de l’Alt i Baix Penedès
Germanor, 3 - Tel. 93 890 24 55 - Fax 93 817 16 25
08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS
E-correu: noticiari@lafura.cat
agenda@lafura.cat
exposicions@lafura.cat
bustia@lafura.cat
lafura@lafura.cat
llavordelletres@lafura.cat
pistes@lafura.cat
Exemplar gratuït
Edita:
Penedès Edicions S.L. - NIF B58101536
Editor Delegat: Alfons Udina
Consell Editorial:
Marga Carceller, Francesc Murgadas, Joan Rovira, Arnau Udina,
Núria Udina, Alfons Udina i Jordi Valls.
Consell de Redacció:
Marga Carceller, Roser Ferrer, Meritxell Pérez, Jaume Plans i
Alfons Udina.
Seccions:
Francesc Murgadas (El tema de la setmana), Roser Ferrer
(Agenda); Jaume Plans i Meritxell Pérez (Noticiari i Esports); Júlia
Carrillo (Cinema, Televisió, Exposicions, Urgències).
Col·laboradors:
Ramon Arnabat, Jordi Cuyàs i Antoni Ribas.
Serveis:
Salvador Cantí, Santiago Mata, Anna Maria Donaire, José Suárez,
Oriol Tomás i Jaume Vàrias (Distribució).
Administració:
Miguel Ángel González-Nuevo i Glòria Ràfols Escala (Gestió
comercial); Lídia Recasens (Comptabilitat).
Publicitat:
NEXOS INICIATIVES I SERVEIS, S.A.
Carrer Germanor, 3 - Apartat de Correus 244
Telèfon 93 890 24 55 - Fax 93 817 16 25
08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS
E-correu: publicitat@agencianexos.com
Fotocomposició i muntatge:
PEDICSA (Penedès Edicions, S.L.)
Telèfon 93 890 24 55
Imprès a:
Indugraf Offset, S.A. - Telèfon 977 29 64 77
Dipòsit legal: B-16.850-82
Mitjana de difusió controlada per
25.332 exemplars setmanals
segons acta de control del 30/04/2012 per al període generdesembre
2011.
96.000 lectors
setmanals, segons el
BARÒMETRE DE LA COMUNICACIÓ
I LA CULTURA
3ª onada 2012 (novembre 2011 - octubre 2012)
Membre de:
DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA
EL SEGON SETMANARI EN CATALÀ MÉS LLEGIT
Distribució gratuïta als 253 forns de pa dels 41 municipis de l'Alt i
el Baix Penedès: Albinyana, l'Arboç, Avinyonet del Penedès, Banyeres
del Penedès, Bellvei, la Bisbal del Penedès, les Cabanyes, Calafell,
Castellet i la Gornal, Castellví de la Marca, Cunit, Font-rubí, Gelida,
la Granada, la Joncosa del Montmell, Llorenç del Penedès, Mediona,
Olèrdola, Olesa de Bonesvalls, Pacs, el Pla del Penedès, Pontons,
Puigdàlber, Santa Fe del Penedès, Santa Margarida i els Monjos, Santa
Oliva, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Jaume dels Domenys, Sant
Llorenç d'Hortons, Sant Martí Sarroca, Sant Pere de Riudebitlles, Sant
Quintí de Mediona, Sant Sadurní d'Anoia, Subirats, Torrelavit, Torrelles
de Foix, el Vendrell, Vilafranca del Penedès i Vilobí del Penedès.
A Canyelles, Sant Pere de Ribes i Vilanova i la Geltrú, de la comarca del
Garraf. I a Cabrera d’Anoia i la Llacuna, de la comarca de l’Anoia.
L’OFERTASSA
Presti atenció als anuncis amb
aquest logotip. Els selecciona La
Fura perquè directament aporten
una oferta o descompte tangible
per al lector.
DES DEL CAU
Tots els camins
Com diu la dita, duen a Roma. O, en aquest cas (no ens enganyem) a Madrid. Perquè si agafem qualsevol
de les iniciatives polèmiques que propugna el govern de Mariano Rajoy i la desvestim de tot
el soroll –que tot i ser important no deixa de ser soroll– el què ens queda és un substrat comú de
nova centralització que posa els pèls de punta. I no pel fet de la centralització en si mateixa, que ben
aplicada podria ser fins i tot un pas endavant en la racionalització de la despesa desbocada dels darrers anys,
sinó per l’ús que intuïm en farà el mateix govern de l’estat espanyol que s’afanya a posar una taxa de cost
zero a les transaccions bancàries, l’endemà que ERC diu que aquest podria ser un camí perquè Catalunya i
el nou govern comencessin a treure el ventre de pena. I és que, quan un centralitzador no compagina la seva
proposta amb una certa dosi de generositat cap als centralitzats, deixa de ser un centralitzador per convertirse
en un dictador o, si volem estalviar l’adjectiu i seguir-lo suposant demòcrata, un espavilat. La petició de
clemència pel dèficit espanyol i la poca sensibilitat demostrada cap a les Comunitats Autònomes i els Ajuntaments
ho evidencia. Rajoy no vol per als altres allò que reclama per a ell. No demana el rescat europeu
però obliga a Comunitats i Ajuntaments a passar per la finestreta dels ajuts.
A
més, el president i els seus ministres no dubten en recórrer a estratègies que podríem qualificar de
joc brut. Han fet mans i mànegues per eliminar als representants polítics dels òrgans de govern de
les Caixes a través de privatitzacions que, a cop de fusió o compra i en connivència amb una Unió
Europea cada cop més exigent, han imposat directament o indirecta. Fins i tot intervenint l’entitat
quan ha calgut. I el fotut és que tots hem pensat que París bé valia una missa. Però ara, quan les entitats
ja han crescut (segons ells per augmentar competitivitat), arriba el cop de gràcia. Sembla que De Guindos
estaria preparant una modificació de la llei per la qual les fundacions sortides d’aquestes Caixes, podrien reprendre
el control de l’entitat bancària per la via de l’accionariat. Clar que, amb la típica coherència del PP,
d’acord amb el nou àmbit territorial. És a dir, l’àmbit nacional. Per tant, dit en altres paraules i amb voluntat
divulgadora, els polítics poden tornar als Consells d’Administració, però només els polítics de l’àmbit dels
nous bancs. De l’àmbit estatal.
Una jugada com aquesta no és, però, única en l’estratègia del PP. Tot indica que el ministre Wert és un
alumne avantatjat. Mentre el soroll de la llengua segueix omplint diaris i fent enfadar conselleres,
ell tira endavant amb una llei que permetrà fixar els continguts principals (un cop més i segons ells
per augmentar l’eficàcia i competitivitat del sistema) del sistema educatiu. Per cert, sorprèn que,
a hores d’ara, ja hagi sortit l’argument de l’impossibilitat d’ensenyar a tots els espanyols totes les llengües
cooficials i, per contra, encara no s’hagi ensenyat la carta de les diferències de dèficits educatius entre
Comunitats Autònomes i la necessitat d’oferir a Europa una reducció d’aquestes a través d’uns programes
d’ensenyament comuns. Tot arribarà. Però –i aquesta és la veritable estratègia del PP– no ens hauríem
d’estranyar si, un cop el català ja no sigui llengua troncal, el ministre ofereix a les comunitats autònomes,
a totes, la possibilitat de regular els ensenyaments de les llengües cooficials i les que ara es defineixen com
estrangeres. Perquè, tot i ser important per ells el tema de la llengua, els interessa més el de la història. Es
tracta de poder explicar, no que tots els camins europeus passen per Catalunya sinó que tots els camins duen
a Madrid. Encara que sigui en català.
Ajuntament
de Mediona
Concert de Nadal de l’Alt Penedès
Dissabte 15 de desembre, a les 7 de la tarda,
al Casal Medionenc de Sant Joan de Mediona
Interpretat per la Societat Coral El Penedès “El Coro”
Entrades: 3 €, infants fins a 11 anys – 5 €, a partir de 12 anys
Consulteu el programa del concert al web: www.penedescultura.cat
17