El millor Vijazz de les cinc edicions - La Fura

lo
Finalment els Castellers de
Vilafranca queden fora de la
Bisbal i hi actuaran les colles de
Valls i els Minyons de l’Arboç
Finalment, l’alcalde de la Bisbal Josep M.
Puigibet i el seu equip de govern amb majoria
absoluta d’ERC han dictat sentència: a la diada
castellera de la Mare de Déu d’Agost del
proper 15 d’agost no hi actuaran els Castellers
de Vilafranca, i sí que ho faran les dues colles
de Valls i els Minyons de l’Arboç. La Junta de
Govern Local, reunida divendres passat, va
prendre aquesta decisió per unanimitat, després
d’haver estat mantenint contactes amb totes les
colles implicades (les tres que hi actuaran, més
els verds i els Nens del Vendrell).
L’alcalde ha decidit canviar el format de la
diada, en què hi solien actuar les dues colles
vallenques i els Castellers de Vilafranca, amb
l’argument que vol canviar el model de diada
perquè també hi puguin actuar colles petites.
En el comunicat fet públic per l’Ajuntament, no
es fa cap referència a la qüestió econòmica per
justificar el canvi dels Castellers de Vilafranca
pels Minyons arbocencs. La nota signada per
l’alcalde argumenta que “és evident que, tot i
voler, no es pot donar cabuda a totes les colles
en la mateixa diada” i parla amb el canvi de
“nou concepte de promoció del món casteller”,
22 LA FURA 8/14 JULIOL 2011
carro gros
consistent a compatibilitzar la “competència
i rivalitat entre colles” amb el fet de “donar
l’oportunitat que colles més reduïdes puguin
participar de la diada de la Bisbal, i d’aquesta
manera fomentar la participació i augmentar
l’afició”. També diu que “volem que l’esperit
esportiu però a la vegada la companyia, sigui
la tònica”.
Val a dir, però, que durant les negociacions
amb les colles, l’alcalde els va manifestar que
volia retallar almenys a la meitat el pressupost
de la diada. Inicialment es va plantejar fins i tot
de canviar dràsticament la diada i que hi actuessin
les dues colles del Baix Penedès (Nens
del Vendrell i Minyons de l’Arboç) i els Nois
de la Torre. Les colles grans, per no perdre una
diada que és cabdal dins el seu calendari casteller,
haurien abaixat el catxet, i això hauria fet
canviar de parer l’Ajuntament, que al final s’ha
avingut a convidar dues colles grans i una de
petita.
Val a dir que dimecres de la setmana passada,
quan Puigibet es va reunir amb el president
dels Castellers vilafranquins, Miquel Ferret, en
saber que es volia abaixar el cost de la diada a
10.000 euros, aquest li va dir que “per diners,
no serà”. A més, Ferret afirma que des del 15
d’agost de l’any passat tenia la paraula de l’alcalde
de què enguany hi tornarien, i lamenta
que el canvi de parer hagi arribat a tan sols un
mes i mig de la diada, quan ja hi comptaven.
No anar a la Bisbal ha estat una “decepció”
per una colla que pot presumir d’un “full de
serveis” excel·lent en dinou anys consecutius
d’actuar-hi, sumant més castells de nou que la
resta de colles juntes. “No ho entenem”, admet,
el president dels verds, que no obstant no vol
fer sang del tema, per no tancar-se portes de cara
a propers anys.
Ferret també s’estranya de les dificultats
que tenen els verds en les places baixpenedesenques:
l’any passat no van actuar a la festa
major de l’Arboç (enguany hi tornaran), ara els
ha tocat quedar-se sense la Bisbal i també apunta
que a la plaça Vella del Vendrell, els verds
no hi han pogut actuar mai, malgrat que els de
Cal Figarot van convidar els Nens del Vendrell
en la diada de 60è aniversari de la colla. Una
possible causa de les dificultats d’accés a les
comarques del sud podria ser, segons Ferret, el
fet que la Diputació de Tarragona paga un percentatge
del contracte sempre que la colla sigui
de la província de Tarragona.
En qualsevol cas, i per no trencar amb el calendari
previst, els Castellers han decidit compensa
la pèrdua de la Bisbal organitzant el dissabte
13 d’agost a les 8 del vespre la diada de
26è aniversari de Cal Figarot.
Finalment, el grup municipal de CiU a la
Bisbal (a l’oposició) acusa l’alcalde d’haverse
carregat la diada de la Mare de Déu d’Agost
en tan sols tres anys, primer traient-li al 2009 a
la comissió castellera integrada per bisbalencs
afeccionats als castells, la potestat de gestionar