El millor Vijazz de les cinc edicions - La Fura

More documents

Recommendations

Info

42 LA FURA 8/14 JULIOL 2011
A C T U A L I TAT MÓN RURAL La tòfona, alternativa associada Sabem prou bé les limitacions que es donen en el conreu dels ceps, momentànies si es vol, i la dificultat per trobar una alternativa que pugui substituir-los o, en tot cas, un conreu associat que faci viable els ceps com a tals. Sembla una quimera però, a vegades, la imaginació va més enllà que la realitat i surten idees, idees només, prou inversemblants que podrien acabar essent realitat i acabar també amb les dificultats del conreu dels ceps. La tòfona no és un conreu com a tal, sinó un aprofitament del sòl com un gran nombre de bolets. I ens imaginem la tòfona associada a les alzines, com a tubèrcul. Un bolet que viu i es reprodueix sota terra sense que requereixi cap atenció especial. Això és el que pensem, perquè les tòfones provar-les i prou, perquè les negres no formen part de les butxaques més discretes. Coneixem les tòfones per haver-les vist i poca cosa més. Ja se sap, una cosa és dir tòfones i, altra, saber de tòfones. Amb prou imaginació, ho repetim, amb prou imaginació, les tòfones negres, és clar, podríem veure allò dels pollastres que, de ser un aliment de sibarites s’ha passat a un menjar de masses. No del gall negre del Penedès que res té a veure amb això del pollastre dit de masses i, també, d’altres pollastres o galls que mantenen la seva qualitat per continuar sent menjar d’uns quants i, en ocasions, de més. És clar que tampoc no es tractaria de pensar que s’han de convertir les tòfones negres en un menjar dit de masses, no volem dir això, sinó fer que les tòfones creixin olorant les arrels dels ceps i que la producció prengués un caire més quantitatiu sense perdre la seva bondat gustativa i a l’abast de més gent. Això es podria contemplar així, però no es tractaria just d’això com a principi, sinó d’associar la tòfona i el cep per obtenir millor viabilitat del rendiment del sòl. I potser no caldria ni contemplar els ceps com a conreu pròpiament dit per rendibilitzar el seu fruit, el raïm, sols que els ceps fessin de suport a les tòfones si l’associació es mostrés viable. Que ara la tòfona vagi associada a les alzines potser és perquè això s’ha donat de forma natural sense que s’hagi pensat en altres possi- A vegades la imaginació es desborda i fa pensar perquè no associar la tòfona negra amb els ceps, estudiant com, és clar. bilitats com associar tòfona i ceps. I no parlem dels ceps, com a bolets, que es donen de forma espontània en boscos de coníferes, que és una altra qüestió. Bé que entenem que, això dels ceps bolets ja es produeixen de forma artificial o no espontània, però desproveïts de les seves millors qualitats que es donen en estat silvestre. En el cas de la tòfona seria bo buscar la forma de fer que, els ceps de producció de raïms, tinguessin la virtut de facilitar l’explotació de la tòfona mantenint les seves bondats com a silvestres. Pot semblar que tot això és tenir molta imaginació, fer volar coloms, però no és ben be així, perquè si la tòfona ha trobat sòl idoni a l’empar de les alzines, també el podria trobar en un sòl a l’empar dels ceps. Que això no s’hagi donat, no significa que no sigui viable, sinó que faria falta estudiar quina resposta té la tòfona associada als ceps. S’hauria de veure, però, com adaptar el sòl per creat un hàbitat idoni en passar la tòfona de l’alzinar a la vinya. La pregunta que quedaria a l’aire és si els ceps donarien al sòl la gràcia perquè la tòfona tingui un mateix nivell qualitatiu. Ja es dóna per fet que la quantitat, fins i tot, podria millorar perquè la terra o el sòl és més fèrtil que aquella que es dóna a nivell de l’alzinar. Que, de moment, no s’hagi donat producció de tòfones en una vinya, es podria deure a una qüestió purament de conreu. La tòfona creix en un conreu, millor en terra d’alzinar, amb anys d’alzines que han creat un medi en condicions idònies per desenvolupar-se la tòfona negra. Un hàbitat molt propi, és clar, que no s’ha fet extensiu, o no ho coneixem, a altres arboledes, que potser s’ha fet, però no ho sabem. Els ceps són arbustos que s’han domesticat, han passat d’un estat silvestre a un conreu on s’han adaptat a una nova forma de viure i produir, de durada més o menys limitada que la que tenien en llibertat. Això condueix a un conreu que s’ha de reconvertir cada uns quants anys. Cosa que fa que es faci tot un moviment del sòl i les arrels passin a millor vida i desapareix tot el medi o hàbitat creat amb els dies. Així és fàcil entendre que no es pot donar una idoneïtat de continuïtat que faci viable mantenir una característica de sòl pròpia envers un possible tofonar. Per a una associació ceps-tòfona, s’hauria de donar continuïtat a la plantació de ceps durant anys, més que els actuals i disposar els ceps sense remoure el sòl per no trencar la dita continuïtat de la capacitat de donar vida a la tòfona. Això, però, no sembla que sigui cap dificultat insalvable, ja que es pot recórrer a suprimir les herbes no desitjades mitjançant flama sense arribar a afectar el propi sòl. I els ceps haurien de rebre una poda o supressió de gran part de la vegetació deixant-los condicionats per a la producció si es vol. Producció, potser modesta, però que podria complementar-se amb l’obtenció de tòfones. Parlem de tòfones negres, com passa amb el gall negre del Penedès que té millors qualitats que altres. De tòfones n’hi ha de diverses classes, però es diu que la tòfona negra està per sobre de totes. Per això, el mercat té clar que el preu d’unes i altres és prou diferent en favor de la negra. I és que si un dia es donés l’associació ceps tòfona, cosa que no sabem, no es tractaria d’obtenir tòfones de qualsevol qualitat, sinó d’obtenir aquelles que millor compensació puguin aportar. Allò que quedaria per veure és si els ceps seran prou aptes per trametre a la tòfona tot el potencial vínic que tenen els ceps. Tot això ens fa pensar que la tòfona negra té la seva pròpia personalitat. És clar que la té perquè diuen que es paga prop de mil euros quilo, cosa que potser és més per l’escassetat que per la pròpia qualitat. Perquè se suposa que en la tòfona passa cosa semblant com amb el vi. Un vi de molta qualitat, amb el pas dels dies pot arribar a tenir un valor molt elevat, per la seva bondat i perquè no hi ha una gran disponibilitat. Farà, però, falta trobar la relació que pot tenir un cep, amb propietats d’un raïm molt qualitatiu, en favor de trametre un o altre sabor, textura i altres a la tòfona. Però abans d’arribar a determinar això, caldrà pensar si tot això de l’alternativa associada té cap possibilitat de donar-se. La imaginació no té límits, la realitat és una altra cosa! LA FURA 8/14 JULIOL 2011 43
Page 3 and 4: “ “ COP D’ULL El Teatre Cal B
Page 5 and 6: Informatiu de l’Alt i Baix Pened
Page 7 and 8: SUMARI Temes de la setmana Cop d’
Page 9 and 10: de l’exili gràcies a les aportac
Page 11 and 12: Mas diu que s’ha de buscar l’eq
Page 13 and 14: Els indignats aconsegueixen aturar
Page 15 and 16: Josep M. Albet i Noya, nou presiden
Page 17 and 18: El Tribunal de Comptes investiga l
Page 19 and 20: Troben una trentena d’objectes de
Page 21 and 22: Crispació política en el primer p
Page 23 and 24: L O C A R R O G R O S la contractac
Page 25 and 26: P L A N X I S T E R I A I P I N T U
Page 27 and 28: Felicitats! Els bessons de Cal Joan
Page 29 and 30: SANT PERE SACARRERA (MEDIONA) 11:00
Page 31 and 32: A G E N D A Dissabte 9 P I S T E S
Page 33 and 34: guidament, lliurament de trofeus. 2
Page 35 and 36: • Salons Cabernet, Imperial i Cel
Page 37 and 38: LLETGER (SANT JAUME DELS DOMENYS) 1
Page 39 and 40: A G E N D A Dimarts 12 EFEMÈRIDES
Page 41: A G E N D A Dijous 14 EFEMÈRIDES F
Page 45 and 46: LLAR I EMPRESA S E RV E I S Neteges
Page 47 and 48: ● Disseny, construcció i manteni
Page 49 and 50: ERICA con tres amigas. Ahora 24 hor
Page 52: Av. Tarragona, s/núm. • Tels. 93

El millor Vijazz de les cinc edicions - La Fura

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?