L´Aljub de Montsant en el solar de la Xàtiva romana.

More documents

Recommendations

Info

PER COSSIC Fsg, 2.-AIead de Irt P&& de les Safites,
de "opus signinilig" entm dos bemas lahruies poll las cuales Be camina con las piedas abiertas sin enturbiar ni contarahair las aguas captadas. El minado de la galería se facilitó mediante la perforación de 14 pozos verticales de ecci6n cuadrada excepto uno cireular con diiimetro de 0%0 m. y profdidades entre 17 y 3 m. Al fondo tiierre una ligera pendiente para que las aguas circulen hacia una arqueta de recogida, de la cual arranca el canal de conducción.» El teme d'Alcav6 en aquest s d t hXr$idie 4s lwnegut a tata la aomarea i f b i tot hzt passat a la topinfmia, com per exemple la partida dels Alcavuns a Aiacor, i Alcavó de la Freira a I'Olleria, mentre que altres aopanims com la Fanj Voltd (la fonk voltada o abovedada), a Bixquert, ens fan pensar també en aquest sistema d'alcavons o qanat eegorrs la kmXih0l0gia kab, pera que potser el procediment és més antic, Uns arquitectes lomls descrivien així el sistema (7): «Los alcavones o ga1erÍas de captación son largos tbnele6 cubiertws cm bóvedas de mampostería cuando es nece~ario por las caracteristicas del brrenu, o m& com-ente en la Costera por dos grandes losas inclinadas formando un arco triangular corrido a lo largo de la mina. Sus dimensiones son Únicamente las necesarias para su constru3cd6n y reparación, de irnos 60 cm. de ancho y no sobrepasan la altura de m hombre. En ocasiones presentan pmoe de ventilaci6n y el agua se recoge a la largo de h &a y corre por un canalillo construido en el ~aelo. Existen variaatas se* se recaja el agua en la misma galería cegando la boca mediante un murete o mediante una balsa que se sitúa al ñnal de la galería. Del primer tipo existen bastantes ejemplos en el término de la Font )de la Figuera, y del segundo m Montesa (Basseta d'Evaristo),» Les &es fonts, la Salada, la de l'Edra, i la de les Santtes (mtiga Sinagoga) devien perthyer err 1'Edat Mitjana ,a la jueria de Xhtiva. Descriurem ara la de les Santes, que encara h m pot vislltar (fig, 2). La boca d'entrada esth damere de les Santes, ara un gmp de cases dels treballadors del paper de Gregorio Molina, a escassos metres. A unr, 10 m. de l'entrada trobem el primer pou de ventilació, en una mena de cdpula, &S 4'40 m, més esta l'arqueta, on es recull l'aigua i d'allí exen tres galeries, separades per angles de Cadascuña d'elles té uns 15 m, de profmditat i acaben eii una cambra en forma de crea La de la dreta, que encara trau aigua, té allí mateix una arqueta o dipbit, que quan s9oiap13 vessa l'aigua a la conducció. La galeria en forma de volta i excavada bdirectament en la roca, tova, sense obra de cap clame té una altura de 1" m. i una amplbia de 1'50, pero a la part exterior 1'80 d'altura per 1220 d'amplhia. La conducció central, que va edg de le^ dues vaferes té uns 30 cm, de profunditat per altres 30 d'ample. Sembla que aquesta dispo~ició terminal en tres galdes tenia també la Font de SEdra, i el pou de la caseta de Lluch, que pe&em si sed el de I'Aigua Salada a de Sant Jordi. La font de 1"dra omplia un viver per merar vhet que encara hi existeix, i la de Sant. Jordi tenia encara al segle passat un viver en la placa de Sant Jordi o de la Galera, que com també savia per merar espart i uimet, s'ansmenava
Page 1 and 2: #acmc~ nÉ: ~mmmau A,& Vol. RIJf (V
Page 3: aopuopuam omwq ~wp aopepa o ppgmdns
Page 10: mnmteri de &b&an~ @n un tf;old del
Page 13 and 14: N.o dO49!-Jache~k3 $afieU: dm~g in
Page 15 and 16: Real -i&1e&10 dada en Zaragoza a 24
Page 17: cubierta de bmje ... Mas darde se I
Page 20 and 21: 1837 (dmant la guerra (carlista) de
Page 23 and 24: VENTURA.-Aljub de Montsant LAM. 1 A
Page 25 and 26: VENTURA.-Aljub de Montsant LAM. 111

L´Aljub de Montsant en el solar de la Xàtiva romana.

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?