L´Aljub de Montsant en el solar de la Xàtiva romana.

placa dels agramador~, que era el nom que rebien elrs qui praetlcavpn ?que& af?ei:
Llibre capitular de Xhtivab any 1809, fol. 11% «Sobre la fábrlczt de casas que @&ende
haser D. Francisco Ferrer a la placa de Agrmador~~ a la salida de la Puerta de San
Jorge*)) 1 al diccionari Catala-Valencih-Balear, trobea per AGRAMAR: ccBatre i cascar
el lcañern amb l'agrama, per separar la canya del bri)). Aquesta operació d'agrmm
es feia per tant, a principis del segle passat, al oostat del viver o alberca de la Placa del
Portal de Smt Jordi, amb aigua provinent de la Font Salada.
Per6 n"hi havia altres fonts més, A uns 200 m. cap a 1'Oest fora les Imuiyiaies M%& un
dtre alcavó a la vora d'una casa ara destruida. M&s cap a l'Owt esta la Fónt de la
Cirem, dins d'una finca particular anomenada la Polaca, a la vora del c d del portet
on hi ha reste8 d'altres alcavons, Aquesta la cita Viñes: «En iguales condiciones a la
de las Santas se halla la fuente de la finca llamada la Polaca, sin que tenga ninguna
relación con el Pla d'Agulló, como se cree generalmente, y sin duda también la de la
Salud, si bien ésta pertenece a terreno &ancamente cretácico, cual es Bemisa.>)
({Un poco m& abajo de la cduencia de los barrancos de la subida de Bixquert y
líe1 que baja desde el castillo por las espaldas del Montsant, aparece otra fuente, hoy
conducida a una casa particular de la Alameda, Sus aguas provienen de las que se
recogen en la pequeea cuenca ~ubterránea correspondiente a la superficial de las
b8rrancos dichos. No conozco en que condiciones mrge, pero es de suponer que alguna
grieta de la roca pone en comunicación el talweg de la cuenca subterdnea con la
cuenca exterior, hoy templenada.»
El mateix informador de la Font Salada, 8136 va que hi bvia també una bnt que
pmtia d'un alcavó que naiaia en la Nevera* eonhcció singular per a guardar la neu
de la ciutat antigament (lh. II, A), i anwa a una casa particular del carrer Sant
Cristbfol.
Afora ile la nnmdla Est de la, &atta& vora h torre alm0;hade sedc^irc.u~lw, hi ha
restes d'un &re alcavó que pok3er assortia lkljub de Mgntsant (&. 3 i 1h. Iil, A). La
galeria excavada en la roca tova i amb. miIIor tecnica que la de les Santes té en la boca
una alhra de 2'30 m. i una amplhria de 0'50 m. en els primers 6'50 m. de profunditat. En
eixe mament s'abai-xa a 1'50 m. en una profunslitat de 17'30 m. En aqumt punt apareix
el primer pou de ventilació que és quadrat i té 1'55 per 0'83 m. de costat. No hi ha obra
i 6s exc8v8:eid en la roca natural. A partif del primer pou ja no es pot penetrar mes,
pera a l'exterior s'obsewa que hi ha un al- pau une 25 m. m41 ehdim. Crida l'atenció
eom els dos pow estan davant de ~engles brres, el primer de la torre almohade on
segu~ament hi hagué una porta en epoca romana, i el segorr vorei la torre de carreus
romana. Potse~ els pous *en utilitzats pels defensoriir de les tarreg. Sobre la primera
torre no hi ha cap dabte que era almohade, perque eegons Boix (8) en ella s'havia
trubat una inscripció IIrab que donava la construcció en l'any 1229 de la nostra era, i
allí mateix hi havia una porta, eegons un text que el1 cita, de mitjan segle XVIk d
feren una sepultura de huitanta pams de fonda i vint de quadro damunt de Phort de di&