L´Aljub de Montsant en el solar de la Xàtiva romana.

#acmc~ nÉ: ~mmmau
A,&
Vol. RIJf (Valencia, 1989)
L'A- DE IWIONTf3ANT EN EL SOLAR DE LA TIV VA ROMANA
híb molt de gnst partfcipe en 1"homirnatge a En Domhec Fletchor 'Valla a
qui desitge toa classe de felicitatk El1 en 1971 trntwles sewiuns de1 1 Congrb
d'~istbia'de1 País Valencia, va c dar en les meues modestes aportadghs sobre
la XBtiva romana, i aixb va ser I'origen d'una boba amistat.
La meua csmuiicaci6 actual val ser un secull d'aquelles dades erriicassm que
pwse'h respecto4 a I'antic eonvent de Montsant, on es troboi un impartant aljub, que té
60tes lea caractedstiques de sep roma en origen, i uses reflexions entorn a l'abastiment
d'aigua en el solar de l'antiga Saetabis.
No s*ha trobat cap 2wta diaq6educte exterior per abastir de&gua una clutat tan
hportant com la Saetabie romana, citada per dive~~~~s escriptors llatlns com Catul,
Plini el Ve& Silius Ithlic, Graci Falisc, etc,, i 5 b m8s de 50 inscripcions llatines (1).
La maha altura del castell de Xhtiwa 6s de 308 m. El solar de l'antiga Saehbis
estava, segaas tots els indicis, en un rectangle d'uns 600 m. de llarg en la paral.lela del
castell per une 300 m. d'ample en la vertical del castell. Aqueet rectiangle esta sobre la
cota d'altura de 122 m. segons el mapa geogrhfic 1:50.000 del Servei Geogrgfic de
I'Exgrcit que tinc a la vista.
El naixement de l'aigua de Bellfi~ que subminisbava de^ de l'edat' rnitjtrna i
subministra encara d'aigua la cintat no supera la cota dels 100 m.; el seu nakement

wth a 1'Estret de les Aigues, a la vara del riu Mbdda9 aig6t.a munt d'on es tróba la
Cova Negra: supera el baarrnc del Pomt Sec amb un aqüeducte almeriys medieval, ja
que mbem que fou reparat en temps del rei Marti 1'HumL Lkltra conduocib, menor, i
ja abandonada, que entrava per la part Oest de la ciutat, l'Aigua Santa, va per la cata
dels 110 m.
Amb aquwta

aopuopuam omwq
~wp aopepa o ppgmdns q u03 apaa-3 os anB ;sauymqqns osuaw ~uanbad
rnrn w manl opmp 'squss q ~qs't3y qmsqtzu~ app S[eq anb osmxmq pp BI omos
'-0 v '3 ap spstqmsds uq~~aqp €31 ua ~1~ql3u$s O ugp?azdap stm 'opnp ~ qs %jm?u~oj
aqq a$s3 .xad~q lap sslfpm m1 ap p anb o40 xas aqap oot anb 'qqeaumdtq
oqsal un xod wpposax 'alloa ta Bl3Bq umq ecqsxpa mñns 'q~gsss lap aquom la
ua sepssrp'da sauoI3sxqIg stl~ ap mual~oad sonBe SPLS 'muqv wl ap oysapf q ap aF~qa
sym osod un mod lap alp wl m .~~psnqls qpq SS ñ o ,,-anbuieqsa ~ o oxahp un 93vqi33
as asxop uos ap oy;rend q s d i31lsnim ol o wn8guo3 0-q ap sasnpsxm xod spfsnpuos
lan~ fpepnls or ap santa so1 B o&!quos aqnom pp apzx i3 spp~ q ua qpq as anb snlpsd
ap spomll sm3 =un ap p;c;003 o opanq la ua al"@ d O ~F~SB~ lap asoN,, :;m amp anb rC '07
-umsop oqslp ua asoq as o~spn ap enb u?~sdyssap el ap asnpap a% ugas 'oplilras
o3gqpd p ead qanbs Bpt3zdoxdxa los "pn3 la xod 'pog~. ua opsp 'quaq ~q39 mqos
'u?3w~~ ap'u ampp -a ap oun 'soqsa agua 4 'ppnl~ o1 o sops8xoqo 'sqeax sopappzd
ap oqq BUB pi!s~un~ O A N la ~ ua ~ WSIA aH -u?;asrtpd q ap sqp sym ewd -81 ua
eptzxqfs .esmpq xod 'a~d ua s~~~~ up anB 'olsugyodq uox3 u~ws q w supnsq
ñ :sien% sns ap ossaq ñ eqmqd zoqos omgg la xod spnp ~s *npy~ a$uan& ?upuottap
sl as aquamn8pv .axqmou ours~ la oqonal[.[ anb pqnp sí ap sl;rand 1~9ssq
sppnpuos opfs xqsy zod spismll ?so z!p,top ?vas ap q sa muo~amm ap aq anb exampd
i 3 .pspfpao~
~ oxsanu ua ua%ms anb salsdpuvd sq ae&umua s oq3q al ap qndsap
"mq~ql am epxaua% sqxaqul oaad ap ñ offloxd spolsomap spqpsax snb 'sBpfsxaq
saquarg swl cvp sun sps ap mln5~9.md qnqsa - -- m xaawq ap pt~pgfqysodq - - -- q u3»
:(p) "41~ ls3uof~ Blta,p nfp ua anb ura3a~
D~hg~ ~p p3 O qmnr q ap 1n9o~pxi naa anb mapa3 p~nqp mas o1 q *~%q;rly~,s
ou 8. wx? mb wmua '(xf $1 =ql) ~ s ~ ~ o9yoaqsnl.ll q o j tnauop lsnb q ap 'saquy
sal ap .raxm3 lep quoj 17UA B BIqa 'e~an! wBoSt3tqs sdfqm 'saqm~ sal ep ~q~urxg'í ap
sap ~p~ppuo:, enb 'q=qn;s sl ep sxnm qa smp opsnqls quoj wn,p qsjqí3u wm nranoa
-(e) :)mqu sqo P~~WZOI @SI~ABO srn~l-~ a qp B ieemaq s qmq sp ~nb 'fpwa ID
$aro4 aern ny a bñu~ 1ax3 mpam pnb uapeq g .satctTB sqlonr ap a s7uah;tls ap a 6sxailshm
ap qflqs$sa ?q exa e fsanoq sapoj ap a sxnm s7;ro.q ap sal3 pq qlom S? 3 'sqp nap B
1

PER COSSIC
Fsg, 2.-AIead de Irt P&& de les Safites,

de "opus signinilig" entm dos bemas lahruies poll las cuales Be camina con las piedas
abiertas sin enturbiar ni contarahair las aguas captadas. El minado de la galería se
facilitó mediante la perforación de 14 pozos verticales de ecci6n cuadrada excepto
uno cireular con diiimetro de 0%0 m. y profdidades entre 17 y 3 m. Al fondo tiierre una
ligera pendiente para que las aguas circulen hacia una arqueta de recogida, de la cual
arranca el canal de conducción.»
El teme d'Alcav6 en aquest s d t hXr$idie 4s lwnegut a tata la aomarea i f b i tot
hzt passat a la topinfmia, com per exemple la partida dels Alcavuns a Aiacor, i Alcavó
de la Freira a I'Olleria, mentre que altres aopanims com la Fanj Voltd (la fonk voltada
o abovedada), a Bixquert, ens fan pensar també en aquest sistema d'alcavons o qanat
eegorrs la kmXih0l0gia kab, pera que potser el procediment és més antic, Uns arquitectes
lomls descrivien així el sistema (7): «Los alcavones o ga1erÍas de captación son
largos tbnele6 cubiertws cm bóvedas de mampostería cuando es nece~ario por las
caracteristicas del brrenu, o m& com-ente en la Costera por dos grandes losas
inclinadas formando un arco triangular corrido a lo largo de la mina. Sus dimensiones
son Únicamente las necesarias para su constru3cd6n y reparación, de irnos 60 cm. de
ancho y no sobrepasan la altura de m hombre. En ocasiones presentan pmoe de
ventilaci6n y el agua se recoge a la largo de h &a y corre por un canalillo
construido en el ~aelo. Existen variaatas se* se recaja el agua en la misma galería
cegando la boca mediante un murete o mediante una balsa que se sitúa al ñnal de la
galería. Del primer tipo existen bastantes ejemplos en el término de la Font )de la
Figuera, y del segundo m Montesa (Basseta d'Evaristo),»
Les &es fonts, la Salada, la de l'Edra, i la de les Santtes (mtiga Sinagoga) devien
perthyer err 1'Edat Mitjana ,a la jueria de Xhtiva. Descriurem ara la de les Santes, que
encara h m pot vislltar (fig, 2). La boca d'entrada esth damere de les Santes, ara un
gmp de cases dels treballadors del paper de Gregorio Molina, a escassos metres. A unr,
10 m. de l'entrada trobem el primer pou de ventilació, en una mena de cdpula, &S 4'40
m, més esta l'arqueta, on es recull l'aigua i d'allí exen tres galeries, separades per
angles de Cadascuña d'elles té uns 15 m, de profmditat i acaben eii una cambra en
forma de crea La de la dreta, que encara trau aigua, té allí mateix una arqueta o
dipbit, que quan s9oiap13 vessa l'aigua a la conducció. La galeria en forma de volta i
excavada bdirectament en la roca, tova, sense obra de cap clame té una altura de 1" m.
i una amplbia de 1'50, pero a la part exterior 1'80 d'altura per 1220 d'amplhia. La
conducció central, que va edg de le^ dues vaferes té uns 30 cm, de profunditat per
altres 30 d'ample. Sembla que aquesta dispo~ició terminal en tres galdes tenia també
la Font de SEdra, i el pou de la caseta de Lluch, que pe&em si sed el de I'Aigua Salada
a de Sant Jordi. La font de 1"dra omplia un viver per merar vhet que encara hi
existeix, i la de Sant. Jordi tenia encara al segle passat un viver en la placa de Sant
Jordi o de la Galera, que com també savia per merar espart i uimet, s'ansmenava

placa dels agramador~, que era el nom que rebien elrs qui praetlcavpn ?que& af?ei:
Llibre capitular de Xhtivab any 1809, fol. 11% «Sobre la fábrlczt de casas que @&ende
haser D. Francisco Ferrer a la placa de Agrmador~~ a la salida de la Puerta de San
Jorge*)) 1 al diccionari Catala-Valencih-Balear, trobea per AGRAMAR: ccBatre i cascar
el lcañern amb l'agrama, per separar la canya del bri)). Aquesta operació d'agrmm
es feia per tant, a principis del segle passat, al oostat del viver o alberca de la Placa del
Portal de Smt Jordi, amb aigua provinent de la Font Salada.
Per6 n"hi havia altres fonts més, A uns 200 m. cap a 1'Oest fora les Imuiyiaies M%& un
dtre alcavó a la vora d'una casa ara destruida. M&s cap a l'Owt esta la Fónt de la
Cirem, dins d'una finca particular anomenada la Polaca, a la vora del c d del portet
on hi ha reste8 d'altres alcavons, Aquesta la cita Viñes: «En iguales condiciones a la
de las Santas se halla la fuente de la finca llamada la Polaca, sin que tenga ninguna
relación con el Pla d'Agulló, como se cree generalmente, y sin duda también la de la
Salud, si bien ésta pertenece a terreno &ancamente cretácico, cual es Bemisa.>)
({Un poco m& abajo de la cduencia de los barrancos de la subida de Bixquert y
líe1 que baja desde el castillo por las espaldas del Montsant, aparece otra fuente, hoy
conducida a una casa particular de la Alameda, Sus aguas provienen de las que se
recogen en la pequeea cuenca ~ubterránea correspondiente a la superficial de las
b8rrancos dichos. No conozco en que condiciones mrge, pero es de suponer que alguna
grieta de la roca pone en comunicación el talweg de la cuenca subterdnea con la
cuenca exterior, hoy templenada.»
El mateix informador de la Font Salada, 8136 va que hi bvia també una bnt que
pmtia d'un alcavó que naiaia en la Nevera* eonhcció singular per a guardar la neu
de la ciutat antigament (lh. II, A), i anwa a una casa particular del carrer Sant
Cristbfol.
Afora ile la nnmdla Est de la, &atta& vora h torre alm0;hade sedc^irc.u~lw, hi ha
restes d'un &re alcavó que pok3er assortia lkljub de Mgntsant (&. 3 i 1h. Iil, A). La
galeria excavada en la roca tova i amb. miIIor tecnica que la de les Santes té en la boca
una alhra de 2'30 m. i una amplhria de 0'50 m. en els primers 6'50 m. de profunditat. En
eixe mament s'abai-xa a 1'50 m. en una profunslitat de 17'30 m. En aqumt punt apareix
el primer pou de ventilació que és quadrat i té 1'55 per 0'83 m. de costat. No hi ha obra
i 6s exc8v8:eid en la roca natural. A partif del primer pou ja no es pot penetrar mes,
pera a l'exterior s'obsewa que hi ha un al- pau une 25 m. m41 ehdim. Crida l'atenció
eom els dos pow estan davant de ~engles brres, el primer de la torre almohade on
segu~ament hi hagué una porta en epoca romana, i el segorr vorei la torre de carreus
romana. Potse~ els pous *en utilitzats pels defensoriir de les tarreg. Sobre la primera
torre no hi ha cap dabte que era almohade, perque eegons Boix (8) en ella s'havia
trubat una inscripció IIrab que donava la construcció en l'any 1229 de la nostra era, i
allí mateix hi havia una porta, eegons un text que el1 cita, de mitjan segle XVIk d
feren una sepultura de huitanta pams de fonda i vint de quadro damunt de Phort de di&

mnmteri de &b&an~ @n un tf;old del mur, que estava hueco, que mtigment se
pam$ a Sent 0nofre.j) Aquégta tome a fnitja di~t,&nc& entre el castell i Monbant,
de manera que és molt probable que hi hagués una porta de la Saetabis Rcrmana, cOm
també es dedueix de l'observacib de la construwió de la muralla. D'ací ekiria a nivel1
un camí cap a Bixquert, i en cas hipotetic que hi hagues alguna conducció exterior
d'aigua a la ciutat, cosa en absolut comprovada, estarier en aquest pmt.
En definitiva, segons u% mapa 1:25,000 del terme de Xktiva, de 1905, existien &ntre
les muralles de lFAlbacar, a part el que ja hem dit, eom a mlnim tres pous (nh. 316,
pou de Reig vora I'església de les San-tes, i núms. 324 i 325, en les darreres corbes de la
carretera del castell), m& a banda altm corrstruccions hidrauliques, com la nema,
segurament del segle XVIII, la Cova de les Gotetes (naixement i aljub al mateix temps),
i els aljubs de que ara parlarem. Aixo ens pot fer suposar que la muntanya de Xktiva
en l'antiguitat podria ser com un dels abundants «M

di~wonine las eeverndas madres que teha provada qae en cada trn palma hada die~
mil cantaros de agua»
Farem ara la deseripc-ió dels aljub ~egu9nt una ~x~ccie~si6 úruersa dl'impd&&ncia, Jh
Corra deb Lle~ns, en la darrera corba de la cametera, on segm una tradici6 s'hi havia
refugiat Sant Feliu, és una immensa cisterna que té una boca de 16 m, d'ampla. A pocs
metres a la dreta hi existe& una altra cova o cisterna enorme de 20 por 20 metres. La
Coua de les Gotet-es, situada en el cami entre la nevera i el castell, 6s sense dubte' un
aljub m com el nom indica hi havia nakement d'aigua: fins i tot hom podria pensar en
uns banys u termes, ja que al centre hi ha una mena de piscina rectangular que medeix
15 per 7 m.
En Ira pendltima coFba de ia carretera hi ha un aljub que ene gembla de dirtribuci0 i
deeantació de la xma d'aigua (fig. 4 i lb. N, A). Té 8'60 m.' de Ilarg, 5 m. d'altura, i 4
m, d'ample. Les parets Iaterals mesuren 3'50 m, i damunt d'elles fins als 5 ~m, va la volta
de canó. Hi ha una entrada de l'aigua des de la conducció de la xarxa en la part alta, i
sembla que uha eixida. Pareix que serviria per a depurar l'aigua dipositant les
impure~es en el fans.
Semblant a aquest 4s Faljub de la Tartana, anumenat a* peI poble per la sma
forma característica (fig. 5: i l h 111, B), EstB siéuat vora la tome almohade en la part
interior i damunt la conducció que abasteix d'aigua al gran aljub de Montsant. Té 6'10
m. de llarg, 2'80 d'ample, i les parets una altura de 2 m, Sobre ellm va la volta de canó
que t-4 1'50 m. de radi. En la part alta hi ha un forat dkntrada, i ea la baixa un forat
d'eixida de l'aigua de manera que és un aljub de decantació dintre la xarxa general.
'Com que en aquesta part Est de la muralla, aquesta servia per a la distribució de
l'aigua per a kota la Saetabis romana, davall factual Ermita de Sant Josep ton dmia
haver-hi alguna porta) hi ha un mstellurn aqme molt probablement romii (lh. 11, B).
Té dues naus voltades i cmimicades entre si per (dos arcs mitjaners. No danem les
mesureB per no haver pogut entrar en el momedG de redactar l'article, perb donetn fe
d'haver-ha fet moltes vegades, i creiem que entra dins la tipologia mana, que asa
veurem en el de Mmtsant.
EL lb9;OlWSTIR DE MONTSANT O DE SANTA MAGDALENA DE L'UBEMA
La primera! noticia docmfiehtal qae Wnh d%tque& me& sihat en $1 -6
Nodest del aolar )de l'antiga Saetabis, es traba en el Llibre del Repartiment (13):
N.O 3d30cJaehesio Sancii: in diebus ruk domos nostrcwr que sunt in Algefna Xdtiva
que fuerunt de Abenhülaza i&a quod eas teneat condirectas. IV nonas madii.

N.o dO49!-Jache~k3 $afieU: dm~g in Xdtiua @.e ~ u & . I ' ~ E de' Ah~o~aPff e6 gg~eh sui
carn &rre in gis sita que sun't En Algefna et affrontant ex una parte in domibus que
f'uewnt altenus generi dtcri Almoxarif e$ ex alia in via publica et ex alia in muro
Algefm~et ex alis inptada que estante donos fratrum de Hu.., ad propriam heraditdeq
frarcchm. IV nonas mdii.

Re-po de Valilezreia, fiel Baqae~ S ~ les C sirvid hasta la presa de XBtivzi, que 1fuQ año
í2M. El rey nombro; partidores de los heredamientos de XBtiva entre 10s cavalleros y
otros muchos pobladores a Jaqua San9 y otros dos cavallero~, sedn pmece por el
libro de dicho repartimiento hecho entoaces, el que hasta hoy está guardada en el
Archivo de Xhtiva. Otrosí, Berenguer San9 y Pierree Sang fueron en la presa de
XBtiva, y a mi digo, que el dicho Jaques ni lo$ otros de su familia de aquella hecha, no
fueron mal heredados, porque hasta hoy vemos que los cavallero~ del apellido de san^
en Xativa possehen todo lo bueno y mejor .della.»
L'al-gefna = la ~ciutadellm, que ~taria habitada pr pdcaid de XBkiva Bmu L& i
convertida en residencia reial, segons les fonts musulmanes hauria estat abandonada
per aquests en gener de 1248, i uns mesos després concedida en miaig a Jacques Sane
(17): «la casa del famoso médim sevillano Abemoar (m. 1130) se mantuvo en la "gefna"
de XBtiva hasta que la abandonaron los musulmanes en ramaan del año 645 (enero
13.48))). No tenim cap dubte que l'algefna era les adomcw nostras)), casa reial, i el futur
monestir, ja que ho corrobora el pmBgraf abans citat de Viciana: «En este convento
hay un djibe' hecho por los antiguos y cual convenia pwa la c& mal.»
El rei sojornava en aquestes cases durant lee seues estades a XBtiva, i no eabem si
etimologia popular o per confusió de noms quasi hombfom, allb c d és que molf
prompte vegem I'al-gefna = Qutadella, convertida en algernu, el llac de l'assemblea*
referint-ae a les mateixes caws del reL O potser l'algema designava un Iloc dins de
l'algefna. Així etn la celebre estada del rei a Xativa per a reconciliar-se amb el seu fill
Tinfant Pere, en Nada1 de 1273, un docment citat per Miret (18) parta la següent
datació

Real -i&1e&10 dada en Zaragoza a 24 de setiambre de 13243, zvon~d~rahdo que d
monasterio edificado por m abuelo en Alzba había sido destruido por una grande
avenida del Xúcm9 y que sin grave peligro de la commidad, no podía reedificarse alli
mismo, concedió a la priora y monjas una WQ que el rey tenh en Xdtiva, llanzada A&ma,
a la cual se trasladm y Euadasen un monasterio con el título de Santa
Mda Magdalena de la Algema*. Proveyó el rey a su subsistencia por el privilegio
dado en Valencia a 10 de enero de 1320, por el cual sin que obstase la disposición del
fundador del monaeterio de Alcira la donación que hizo su abuelo, trayendo, dando y
confirmanda de nuevo a la abadesa que era y por tiempo fuera y a su comunidad del
monasterio de Santa Mda Magdalena de Algema de Monte Santo de XBtiva, los
mismos bienes que en el privilegio y denacibn de su abuelo se expresan.. . Fueron
encargados de su dírmióg y gobierno espiritual y monástico los abades y mmonges de
Valldigna, -. coaforme a los estatutos del Císter.~
La

A p& daallb que ja havem dit mtedameni, les eaeames not;iei& m& que podem
aportar sobre el mmestir de Moabant, apmeken en el llibre de Carles Sarthou
ciMonasterio~ setabitanos~ (22);. himerament recull la vella tradició, esmentada per
Escolano, que allí mateix e?s trobava l'hipotetic moñ6stlÉ. del segle VI de Sant Donat
africh. Descriri les escasses restes arqueolbgiques, dient que *

cubierta de bmje ... Mas darde se Ilam6 nuestra sañora del Aljike y es la mHs
milagrosa que tiene Valencia». Besprés de diverses vicissituds fou portada a Valbncia
en 1644, ttfa colocam en la capilla donde estaba el cuerpo del Venerable P. Gaspar
Bono, g actualmente está en su capilla de la dereeha junto a la puerta principal,
consagrándole actuahenté una muy lucida fiesta su ilustre y real cofradía con la
invocación de Nuestra Seiiam del Algibew. Sembla que Martínez Noy, cronista de la
provincia de Valencia?, va rebutjar el que fos &atge romanica, i Papreciava del
Renaixement. Sembla, dorice, una imatge del segle XVI dels frares cirtarcencs, mJs que
de les seues predecessores les monges madalenes.
Aquesta imatge no seria més que un símbol sagrat de la mni~%eriosa antigpitatw que
hom donava a tari gran aljub.
Primmm~qt; yolem afirmar que. tant per la .aLtnaci$ de Ydjub, en la part alta, ame
Nurdest de la Saetaibis romana, com per la tipologia i per les seues dimeñsiona,
sirperiors a les necessitats d'un convent o casa reial, creguem que és obra romana, i
es tracta d k unljub de distribució per t&a la ciutat romana, comunicat per la muralla
amb els aljubs de Sant Josep i per canals interiors amb els altres aljubs que ja havem
vist (fig. 1 i lam. N, B). De forma similar a cm en la ciutat romana de Valencia un
aqüeducte entrava per ia part Oest, c d de Quart, i per la murralla (Bany dels
Pavesos) mava a un aw~eElum áqwe en la Porta St~cmnensis (= Martiri de Sant
Vicent), en la eiutat, de Saetabis Faigua concentrada en aquesit aljub es distribuirh per
la muralla del Bellveret, tenint m dipbsit secundari probablement també roma en les
dues cisternes comunicades de 1'Ermita de Sant Josep.
Hem visitat en dues ocasions l'aljub, pera sobretot tenh uns pltinols dcbuixats per
l'a~quitwte xativí Rafael Oliver en 23 de setembre de 1915, en elo anys en qu8 va fex
obres i reparacions en el castell, en Montsant, i va construir la carretera moderna de
pujada a1 eastell, sent propietari de tot aixh el ~enador D. Bernat Gómee Igual (fig. 6).
Segons les dades que posseh I'aljuh, que té una altura de fabrica de 12 m., si estigués
ple fin8 a una altura de nivel1 d'aigua de 990 m. tindria una capacitat de 1.342.530
litres, cosa que 6s nn volum d'aigua molt cofimderable i m61 propi Cuna ciutat
romana? que no d'un simple convente
La planta 6s un rectangle de 1675 m, de Ilarg per 11'62 B. d"arnpls, dividi* tm qaiatre
naw amh vdta de canó i comunicades entre sí per dos =s. L'altura total és & 12 m.
dels quala 9'75 m, cosrespwnen a les parets fin^ al mmnqament de la valta. Aqueata t6
un ioadi de 2225 m. í un dibetfe aproximat de 4'12 m. Els dos a~cs que comuniquen les
naus tmen una altura del pilar de 6'37 m. mentre que e1 radi de cada arc mesura 1'5 m,
En la primera nau de la dreta es troba l'oberúura i Pescala peF a baixeir al fons, com
skobsema en el dibuix que acompanyenr (figs. 6 í 7).
Que encara en ei segle passat hom pensava que eis aljeibs de Monts-ant i de Ia mota
padien ser 8utilibat per a una gran població, ens ho demostra el segiient informe de

Fii. 8.-Btrefuci6 del dipdrrit unioanemil, wgoar C. Fembnd- Casado. El n." B eo*espoadrfa al
moda1 de l'aljub de Moii€smt.

1837 (dmant la guerra (carlista) del coniad~nt d'engkyem Íkul~krs D. Tods d"&~fdanos,
en reeon6ixer la ciutat per a fortificar-la, citat per Whou (23): %Para caso de
cortar el enemigo los conducto^ de los manantiales de Bellús y cle las Santas, deben
tenerse previstos los aljibes de Monksant y Sent Onofre, castillo g la cuesta, dominicos
y agustinos, capaces de abastecer a 30.000 personas durante un par de meses de sitio,
más 80 pozw particulares y algunas hentes del monte.»
L'estudi que fa Fernández Casado (24) sobre la tipologia de le cisterrim romahes
mb la descripció de diversos exemples molt pareguts als de Mmtsamt ens csmfma,
sense quasi dubte~ per la nostra par& que estem davant uns aljubs mznans, malgrat
que no descartem que hagen tingut reparacions posteri~rs, puix deuen haver estat en
h, quasi ininterrompudament, durant 2.000 anys. L'estinrctura rectangular, segons
aquest autor, 6s més freqüent que la circular, i per additaments successius ha donat
dipbsit's més complexos: «Esta c h m és la célula elemental del depósito rectangular
que piar repetición y adosamieritos sucesivos nos da toda la gama de posibilidades de su
estructura horizorital, Pero la estrudura elemental de la célula se complica al tener
que cubrirla, lo que realiza a la perfección el romano su bóveda de medio eañón
circular. La cubrición es ob@ada si la cond~cción es de agua potable, pues ya desde la
.toma es preciso aislar el agua del ambiente, para evitar ¡as contaminaciones del
exterior, y ademtis mantenerla ea buenas condicionels de temperatura. Así llegamos en
la estmctura elemental completa al. tipo de caja, de cisterna.».,

tant aqumta no 6s ama mita $82"- De les 5 Pases qtle 13aatr aqi11rsa en el dibuíx de
la dd seu treball, aquesta seria la: $l.&, on s9eixamp1a el buit tat el possible no
superant. I"al6w-a de la paret plana (fig. 8). La reprducció fobgrhfioa que es fa eB la
pdgina 25% de la mataha obra de 1X~qua Mar& o Sales de Roma 614 rnolt similar als
dos aljzibs csrnmicat-s de Sant Jaep* que t d suposem ramans, i el mateix pdríem dir
del dipbsit de Ghieti reprodiut en la phgfna 280, Quant a la planimetzia, els dipbsih de
Cherchell amb ais mus comunicades entre elles ofereixm una pan sitfülftud amb e1 de
Mmtsant9 si si^ fos que estan commíeades per obertures rectangulm i no m ares, cwa
que indicaria segons l'esquema una fase m& antiga de l'evolució. En -vi el de Lyun, si
no se li pareix en la planta de reetaagle~ ckals, sí en h intercomunicació de les naus
profundas, entonces se
ha de recurrir a recoger en depósitos o cisternas el ttgua procedente de los tejados: o da
otros luga~es elevadoe~, mediante unas construcQones que se llaman '"us signinum'?
(de Signia, ciudrid de Jos Volscbs). Para dicho tipo de obras se pmeederá de esta
manera: se p~eparaifa primieramente aena buena, 10 más pnra y aispesa que sea po~ible;
piedras de silex, que no peeen más de una libra cada una; cal lo más enérgica posible
para la mezcla del mortero, que se cornpondrB de cinco partes de arena por dos de cal;
se afiaden a este mortero 1 ~s piedsas de sílex, y con todo ella se irán levantando las
paredes dmtro de la misma zanja, las cuales ser& tan hondas- amo lo haya de ser la
cisterna, y apisma~án con pisunes fferados. Apisonadas las pasedes, ttaciese- la
tierra en el espacio internedio hasta el nivel más bajo de las pared-, y una vez
igualado, aplsljnese el suelo con los imii~nvs iñáteriaie~ hasta )dar al pavimento el
espesor requerido. Si se hiciesen @&m depósitos en número de das o de tres, de modo
que por dscantaciones sucesivas pueda pasar el agua del mo al otroo, ello daria por
resultado una agua mucho m& sana y agradable) porque al quedar el limo rsedimerrtado
en cada una de 1 ~s depósitos, el agua seria en el otro mueho más clara y iconservaria
sin olor su sabor, En caso contrario &da menester echarle sal y filtrarla>?.
- 351 -

VENTURA.-Aljub de Montsant LAM. 1
A) Font de 1'Aigua Salada en el Carrer de les Animes. B) Font de 1'Edra.

VENTURA.-Aljub de Montsant LAM. 11
A) Nevera. B) Entrada a 1'Aljub de S. Josep.

VENTURA.-Aljub de Montsant LAM. 111
A) Torre hrab de la muralla Est. Al seu peu hi ha les restes d'un alcavó.
B) Aijub de la Tartana.

VENTURA.-Aljub de Montsant LAM. IV
A) Aljub de Ia carretera. B) Aljub de Montsant.