Petraria 19341021 - Arxiu Comarcal del Ripollès

ANY Y RIaES 21 DOCTURE DE 1934 NUM. 110
)P )ET)R.A)RJIA
PORTANTVEU DE LA VILA! DE LA VALL DE RIBES
PREIITS DE SLBSCB1PCJÓ: REDACCI() 1 ADMINIS1 11 CtÓ:
Vila, un anv, 6OO peetes. —Pobles de la Vali:
Un anv. 650 pfes. —Fora. un any, 8’50 pessetes.
Ftiangei io o pesete
ERES4
NUMERO SOLT 30 cts
artieles DeIs en sdn responsables cts seos Sobrs.
lCtOtflCfl €1 onllnal
Per Caí alunya , si, per el la. per la nost ra
aimada Pitria, i” les seves llibertais, rero
manein als nostres aunes que trehallin ara
JTlS que tnai ara que les lliI)ertals que ha—
viern recobrat, selTihien Futl lar. Semhlen
periliar, diem P’l enrara que el (ap del
Govern (le la Repiíhiica Espanvola ha dit qtie
no es sortiria de la ilei, que si ns vençuts se
n’havien son it. el Govern de la Repi’i blica no
volia seguir aquest mal exemple. amh lot
veiern molt dificil que el Pariainent espa—
nyol 110 arordi una revlsmd de l’Estat nL: que
el traspis de l’ordre pi’i hi ir. al menvs. no ms
sigui netirat.
va (il)ilsaI (iaq(lesta farultat el PN
1 it que íius ana rus malgovernaa que tan
Iniigiranient ha aral)al —trilgirainrill pm a e!!.
tr1girament 1)mI- a lants fal11i irs el una utopia
(lhiC (‘IS havia predirat, t11NU1leI1t pm a
Iaiils íills (le nare que inonirnmi mii romupli—
mnemit del detire, i trimgiransent p’r a bIs nls
nr hagumren «estar i nqii iel s. iii ranqui ls,
amni rl ron oj)nirnit. (1 uraiil aquel la miii d’lio—
non. a la qial no es neressilava esser viileiil
per a veure que. si ana ms ha drixat al ron
lagre del temor pm les Iii hertats de la terna
en ras contra ri . emis ha mi nia portaL mis :d O
una ‘poca (le terror que eis haunia fet muyo—
rar. roin cosa liomi a ,el (lesgovenm m deis iii iria—
(1015 de la revolta, als qm.ial, — n&s necessita
1 a iii por msser profeta P a pronosi iran_ho,
en alguns pohies la es va veure — la vil)rma
seis hauria msrapat de les mnaiis per anar •
aquelles. a les qLials En Dencts eridava de—
Per Catalunya
sesparal a irna hora — tant en va ahusar.
qtie real niemit 110 seri sense por que algulis
vruran la possihilitat que genL semhiant pu—
guin tenir altra vegada en ses rnammsun
glavi,
(jime en lota Sorietat ben endmnad:i no s sind
pm a illaiiteiiir la pa u i la j mistíria , perí’) q’
ells feren sei-vit pm esta blir una sej)aracid m’—
gona entre els fiils «un niateix pohir, tuiia
rosa pitjor que una guerra civil, un estat t’mi—
dmic d’incivilitat. una venladera anal-quia.
en un mot, la cosa més revoltaut, que ds el
desordrm piiíb1c un posat des d ‘alt, des del
poder, que es (ieia sarrasticarnent defensor i
gil a rdi i ele 1 ‘o ni re pI’I lii iC.
Ms no tmmrm :e Ortosanient, no era pi-ls
lot Catalunya, Ii! (le bon tros, quE va come—
1 re aqumhl ami e de follia, que fon 1 la nçar—se
roiltra un govem-n , que en res havia atacat les
nostes llihei-tais, (aix niateix remarcava un
d iam-i1
ami esquerr ro mu La JJepec/ie (le’ ‘iiou—
se’) un Govermi , stircesor. si he mi liorat , (1(111
a It ie del mnateix pa rl it espativol . q mme, si ha—
ia (‘0fll’5 a Igii u pecat contra Catal miiiva nra
bayer estat iiiassa ben’vol a mb mis qn i predi—
ray mmi 1 ‘a miarqu ia anib artes i am b para tiles
des del pOder. NO fon lot Catalunya. iii de
1)011 t ros qui uitentava
frr de ilostra lerma un
bal na ni d’aque] Is polítics eastel laus. que. de—
mflorrattrarneut desnonats per Yopinid pt’ihIi—
ca iutentaveu escalan altra vegada nl poner
de lEstat espanvol pmr la sedició.
Sortosa meni, muca ra hi ha catalans, i sdn
inolts, que emitenen que automiomia vol din
governa r—nos — no desgovermiar—nos — iiosaltm-es

mateixos, i per aix triar-nos els qui han de
governar a casa nostra, pera no animadver
sió, ni molt rnenys rebellió contra els qui
eventualment puguin governar a Espanya,
sinó al contrari concórclia, o al menys. s.óiu—
cióde les dificultats per la via del dret cons
Sortosament, encara hi ha catalaus, i
són rnolts, que tenen prou seny per a com—
prendre que una familia cometria una insen—
satesa en intentar separar—se de la societat;
de la qual forma part, per no agraciar a alguns
deis seus membres, ni que fossin tots, algunes
Textos histórics
Si els homes de”Lliga Ca*alana’ haguessin estal es
coltats Catalunya ?kauria estalviat aquests moments
de dolor.
Deja el Sr. Ventosa i Calveli en una Confer6n—
cia pronunciada al Coliseu Pompeia, el dia 26 de
m ng ci aquet ms les eguents i ci un identisirnes
paraules:
«Per servir el baluad al Papa Luna, Catalunya
va renunciar a la seva clinastia ii-acional. Pci’ ser
vir de baluard a l’Arxiduc d’Austria, Catalunya va
perche les seves lliberiats. ¿Sacrificará avui la
PETRAR lA
disposicion.s deis dirigents de la sociel:at. Sor
tosament, encara hi ha catalans, i ben prepa
rats, que si el poble té seny per ‘a escullir-los
a l’hora de les eieccions, poden portar Gata
iuríya pci- les vies de la justícia, de la pati i
prosperitat.
Per Catalunya, clones, no’ns deixem por
tar del pesiinisme en ac1uestes hores de dolor.
Per Catalunya oblidein—les, ho i pei’donant, i
altre col) a la feina, tenint si present l’escar
ment, per ainb el pit obert a l’esperança.
a utonom ia pci servir de baina rd al senyor Azaña?.
Catalunya no ha d’6sser el baluard de res exte
rior a ella. Catalunya autononia ha de. procurar
que siguin respectades les seves llibertais tan si go—
venia Gil Robles com Largó Caballero!».
* *
El cha 12 cte juny d’aquest any, a la sessid his—
t6rica cjue celebrii el Parlainent Catal6, deia el di—
putal i picsident de Li iga Catala na senyor Hanion
d’Abaclal, di ‘igi nt—se al President de la Generalitat:
«Catalunya ha lingut moits niowents de gl6ria,
deis quals tots nosaltres, com a cataians, estetn ab
solutanient enoigullils; per6 Catalunya tatubé en
la seva hist6ria ha comnés errades que li han costat
molt cares, errades pi’ecisamnent que no conistei
xen en altra cosa que en aquelles coses niateixes
que sembla que en el cija d’avui es clibuixen en el
vostre petisawent. Penseu, peuseu bé que en ei dia
d’avui no sola ment representcu vosaltres i heu de
repr’esenlar la respOnsal.)ilitat deis catala ns que
viuen, sin 6 cje totes les peneracions que han pre—
parat aquest moment i de les generacions que han
de venir, i crec que si bé Lo inecliteti, no seguireu
e! carní cjue hen iniciat en aquest mnornent».
El President de la Generalitat, senyor Lluís
Coni panys, respon ia al Sr .Abadai que el Goveru
de la Geueraliiat es clotia va pcrfecte comnpte de les
seves responsabilitats i que acceptava toLes les con
seqüéncies polítiques de la seva acluació.
El scnyor Ramon d’Abadal rectifica sobriarnent
ainb aquestes proíundíssimes para ules:
«Tan sois dues paraules: La responsabilitat com
la gléria cii aquest cas set’ati vostres; nosaltres no
hi tindreni part. »
* *
Deja Francesc Carnb6 el dia 28 de setembre de
1934, en la seva memorable Conferéncia dei Pa1u

PETIL&HIA .3
de la Música Catalana:
«La inajor condernuacié del separatisme la fati
els mateixos separal istes, que després de piocla—
mar la separació, diuen que l’eiideui6 ens torna—
ríem a federar ami) els alt res pobies dEspaiiya.
¿Es creieu senyores i senyors, que val la pena
den)borratxar les jovenlutus, apartant—les «una
tasca positiva, i rodepar d’enemics Catalunya, per
aquest infantillatge cl’esperar una separatié pe a
fer una reconciliacid i’eudemh mateix?
Jo us diré, senyores i senyors. que les carnpa—
nyes separatistes Ji han fet molt de mal a Catalu—
Ilya. En l’Estatui de la nostra autonomia lii ha (los
punts febles: és el de FEnsenyament i el de la Hi—
senda. 1 tant respecte a 1’Eusenyariient com rrspec—
te a la Hisenda. en un atubient (le cordialitat de
simpatia podría esperar Catalunya obten ir tina jus
ta satisfacciú. Jo us he de dir que ac1uesles cumpa—
nyes separatistes han creat un ambient que avui
per ami fa impossble que Catalunya pilgul ohte
tir aquestes satisiaccious que Ii sdn degudes. »
El Sr. Duran i Ventoa. obrir—se el Paila—
ment catalé el din primer del mes que soin . deia
en el sen magiiífic disrurs:
sEin sembla que tots esteni proti convençuts de
la gravetat deis muorneuts actuals, i ta itt dcii ésser
així que fins shavia pensal a fer avui ací utia ses—
si6 foirti u 1 úria.
Aquest peri!! és a causa del confusionisnie (le la
política de la Generalitat. Ni ací ni fora d’ací no
se sup quin és el pensanieut polític de la Generali—
tat. En el l)a1tit goveruant hi ha una tendncia se
paratista i una altra que no ho és.
1 nosi-iltres sobre aixo hem de fer una declara—
eió. i és que nosaltres no som sepa ial isles.
1 una altra que liem dit sempre, luis en lemps
de la ilionarquia. que la política sepatatisi it. és
cida: perú pee aquelis que la 1 ingu in anili uoblesa.
és respectablc.
El que no es compren és que un Covern en al—
guns uioineuts sigui separatista. i en nItres, no. Jo
hauria voigut que e! selivom Comnpanvs bagué> de—
finit ben lié la seva actitud. e»u qiii’ ji hauina d’—
nat jusithcacié pci a poder continuar artuani ami)
eficécia.
No és pot lcr aixuS. que el Goveruu de la Genero—
litat apareriti que és o no separatista. segolis qu i
goverui a Madrid. o es ¡)Ot jugar a mli el patriotis—
inc. anib les idees i ami) els uuié> nobles sentímetits
que sén substancial> (litiuuuor> i i ulervencié de la
Presidén cia)
Aquest (‘Oil fusionisu e s’lia estes a tots cts actes
Ira uusccndu’uitals del vostre govern, i dic vostre. j
qué el Goverri ubes aura cosa que conselleis en—
(‘arnats del vost re poder. i per tant. vostra 65 la
iesponsabiliiat».
oquer
3
iTi
Constructors d’obres
PROJECTES
PR ESSLTPOSTOS
Eres - 10 - 2on.
R!BES DE FRESER
De hi VaH
El esposos Josep Pg i Sois - Maria Ter i
Pons, de cal T80 de Vilar6, d’auest pche, han
vist alegrat el seu fogar ainb rnotiu dl naixement
cl’una llena, primer fruit ile llur matrimoni, i Ji ha
estat posat el nom de Magdalena. Es el primer
ixement claquest municipi ue ka estat eserit en
el nostre idioma.
El diumenge passat, la Guardia Civil de Rihes,
va proredir a la recullida d’armes cJe f0 deis ve’ins
d’auest poble, en comnpiiment a les ordre< ernaila—
ies de les autoritats militais.
Es troben concentrades a Ripoil, a:nh rnotiu ile
la darrera vaga revolueionria, els carrabiners de
punt en a4uest poble, conianats pci Caporal se—
nyor Josep Anton i Ayats.
spcctacIc
SALO CATALUNYA.— Diumemage dia 21,
tarda i nit, projecriú deis films: «La Princesa del
5-10» i «Amor en venta».
Pci clissabte i diumenge vinent, dies 27 i 28,
és filmaran «Noche de San Juan» i «Choffer con
faldas» en espanyol.
CINEMA COOPERATIVA. - Diumnenge
dia 21, tarda i oit, els films: «El amor y la suerte»
i «La mujer perseguida» en espanyol.

Crónica
deIs aconteire,nents locais més notables durant
la passada reç’olta.
Dissabte, dia 6 d’octubre de 1934
Eti aquesta vila i comarca la normalitat fou
compieta fins el dissabte. En dit cija ja rio arribli el
correu ni els treus .4 la tarda estigtté a Ribes i en
algun abre poble de la Val! el Diputat esquerr al
Parlarnent de Catalunya, Sr. Xaviei Casadeinunt,
el qual s’entre ist anib els dirigentsi autoritats
locais esquerranes. Poe despiés de la visita de Ves—
mentat Diputat. es produí l’attir que fou general.
Els elements de la C. N. T. tanibé s’incorpOraren
al movitneiit nialgrat estar molt contraiiats arnb eis
partits de l’Esquerra i Socialista per les nombroses
persecucions de qué han estat ohjecte en aqucsts
i’iltims anys de governanient de chits partits. Segui—
dament els vaguistes foren reunits a la plaça de
i’Ajuntanient, i des del baleé de la Casa de la Vila,
el Comité que havia ordenat la vaga general, eis di
gné que, la causa d’haver-los fet parar, era en pro
testa del nou Govern cotistituit a Madrid.
Al cap de poca estoila d’haver radiat el seu dis—
cuis el Sr. Companvs l’Alcalcle, assistit deis coli—
sellers esqUeITanS (le la majoria. — la niiuoria (le
Lliga Catalana fa niés de tres mesos ‘a veure’s
obligada a retirar—se del Consistori. — jutge muni
cipal; capotal de someteni i nitres elenients del
Comité, des de la balconada (le la Casa de la Vila,
davant força públic allí congregat a posta, va hissar
la bandera estelada. pronunciant un parlament
prociatnant l’Estat Catalé de la Repéhlica Federal
Espanyola.
Seguiclarnent foren repartidles armes a eleinerits
que rondaren tota la uit per la vila. També fou ai—
xecada una barricada a la carretera de Puigceidé
al sortint de la vila. Els fets de Barcelona eren se—
guits év’idatnent per rédio; no pocs passaren la uit
sense dormir. escoitnt els fets que s’anaveu preci—
pitant. Les paratiles dels que des de la Generalitat
demanaven auxili dernostraven elararricnt, que les
coses no els anaven pas coin elis volien.
Diunienge, cha 7
Al matí. cap alIé a les set, cjuan é5 Saplgué, per
radio. el Eracés del nioviineut a Barcelona, fon des—
feta pels elements re olucionaris la barricada de la
carretra de Puigcerdé i retirada pels guérdies
municipais la bandera estelacla que onejava a Casa
(le la Vila. L’espectació cintan! lot el diumenge fou
enorme. Es parlava d’assalts d’eclificis 1 édhuc cl’una
hlista negra. La intranquihitat anava en augrnent,
contribuint a aixtií el fet que foren concentrades a
PETRAR tA
Ripoil les forçes de Guérdia Civil i Carrabiners que
hi han de puut a la vila i als pobies de lii VaU. No
lii hagué espectacles che Cal) mena. A la nit. eis re
voltosos aixacarefl una nova barricada, al sortir de
la vila. en la carretera que va a Ripoli, i en la ma—
teixa, uns grups cjue hi havia, nornés cleixaven
transitar ais qui cis seniblava, Al fer—se ciar fon tré
ta aquesta segoita barricada.
Dilluas, dia 8
El dilluns la vaga fon ioi al .4 mig din els ele—
menls revoltIts s’apodei’aren dic les centrals (le te—
Iégrafs i teléfons i feren laucar les portés al comerç.
Entre cines i tres de la tarda arribaren de RipQll
forces de la Gujirdia Civil que expulsaren de les
centrais de teiéfons i ieli’graf ah i’evoitats, reposant
a teléfons, a 1 ‘empleada que ja n’Iiavia estat forgi—
tada, Seguidament aquestes forees aliaren a l’Ajuu—
tarnent, i hom (lela que iii’eti len declara ié de Voco—
ri’egut durant aquests dies, Simtihtén iament, les
mateixes forces és personaren a casa el..Julge i Ca—
pocal de Sonn’teut oti hi baria armes, s’iucautai’en
de les mateixes. Tot segué. pci miijh de pregé,
s’orclenii al comerÇ que tornés a obrir les portes.
ortire d1lIe tol segilil iøii Ob(’ida. Des (le liavors que
daren a tilbes els 1 ud iidus de la Guérdia Ci 11
d.’aquest iloc que el (liumenge es coiiceiitt’arefl a
Ri po II.
Dimaris. clin 9
El di marts continué a vaga general. Prop de
mig cha es feu un pregé pci’ ordi’e del nial cix Al
calde, que el chissabtc pi’oclarné 1’Estat Cataté, dis—
posant que. a la tarda. tothorn reempreugités el n—
hall. Aquest prego noniés va poguer fer—se a la
part de la vila on lii ha el coiuerç establert. car a
i’arribar el Guérdia municipal que fcia el preié al
barri ohrei’, alguus elenients revoitats. i i varen ini—
j)ed ir el (‘olitili liar—lo. Al conieuiçar la tarda, vareti
arribar a Ribes eieineuis i’evoluic’iouiaris ch’ Catnp—
clevéjiol demanaut ajuda ais revol ucionat’is de Ru—
bes, car deien que al muti ic’ipi veí lii havi una
topada seriosa entre eh re oltais i la força publica.
notíria (t(’ (hissol’tadauuieut f’oti confirmada; (‘al’,
per Iraver aixeí’at Pd0l) de Catnpdevénol els revolti—
cionatis d’ah lí unes i)8 iid’a(les a la carretera, a h’in—
leniJI’ la força che Car’rabiuers fet—lestt’euii’e,
lui ba
gué una topada entre Carrabiiiers i i’evoliicioiiai’is,
i’esnhtant—ne, d’aqiiests 6 ti ns. tres ch’ inorts. Els de
tibes és relinireli i acorda i’eui no moure’s.
Diniecres, (ha 10
El (hinlec’res la vaga iamI,é fon absoluta. A mig
matí és va saber que pels environs del veí poble
cte Pianoles lii ronciaven utis 40 o 45 bornes fojas—
ters; és dejen si eren í’i’ancesos. que anaven molt
ben artuats. Ah comeuçar la tarda varen aii’ihar rius
150 soldais de la guarilielé de Fignei’es autib auténi—

EETRARR
nibrís, una patrul la deis c1uais va passejar—se peis
carrers de la vila i els nitres anaren fas a Plairoles
per veure si trobaven cis abans ditsforasters armais:
aqtiestS. peri, serabla que varen aiIunyarse cap ais
cimais al divisar la tropa. Els soldats de Figueres
sentorllaren a muja tarda. Al cap tard s va saber
que elements dirignts de la C. N. T. diposaven
cjue al cija seguent, dijous. s reeniprerigUés ci tre—
bali. A la mateixa hora tainbé 6s va saber qun els
forasiers arrnats havien retornat pels oltants de
Planoles. Corrien riimors de si aquests +0 o 45 ho—
mes formaven una mateixa colla arnb altres 80 iti—
dividus que foren dentinguls a .Puigce.rdh, a la ma—
tinada del climarts al climecres, a Fititetitar Irave—
ssar la frontera amb armes i bOmi)es. A la matina—
cia del climecres al dijoris. és persoilii iils enviroas
de Planoles. rin destacijiuent de GirirrcIies Civils de
Ripoil, la presncJa clel qualse diu. que fon fu—
gir als forasters.
Dijous. cha 11
Els obreis uniiniiua nient es rei it era ven al tve—
hall, lievat deis -de l’Ent rgia Elctiica de Catalunya
c1ue cap din secundaren l’atu . rrralgrat csser alguhis
delis del couii1 que ordcnii la va general, el
dissabte a la tarda. El inateix dijous ja torniuein a
tenir corre-u i trens.
Tjuraiit aquests dies hem. estat ineoinunicats
unes vegadles per tekfoii i altres per teigiaf a cau
sa dhaver estat tallades les lmnies. La nostra poMa—
ci ha estal sotruesa durant quatre (ilesa hores de
vertaclera angoixa i aharmani inquietud, circulant
tota inena che rurnorS referenis als propositS deis
revoltats. Cran nombre d01)rerS no s’asociarcn pas
al niovi ment. i , a con! racor, algil nc.s persones —
sortosanient ben poques — pe.rteneixents a la elasse
que sinlenla destiuir fi’en al Ptt1P1 el caldogras
iris revoliats anib el fi úrrit de sal ister les seves
iades concrrpici’neies personais o lunctos - irfiere—
ssos im ics locais, i quari veieren el movinieut
abortat coircienavon ah (liii hi liavier pali.
El divendres a la tarda i el djssahie. la Cuirrdia
Civil reruhl í gran quanhilal «al-Irles, ineh’rs de caça,
que volufitilrLaiilent cls propicia vis II ir rs eirtregten
en compl irnent clan han qnnc Fon priblicat
Les forces cte Uarrahi.i.ners rorihliniren (OIi(’eiitra—
(les a Ripoli.
Que Du ens u inri de teis de vtolnci.a com eh
que ben a cori 1 racor 1:ota la p renisa catalana ha fin—
gui de nesseii var. -
La puhiteactó P.ETII4RIJ informada. ram •s’1npÇe,
ni eis seflhifleíts crisíeanS que Ii serl’ei,ien de gula,
creient interpietar el sentimeiit general de la riiçt i
¡ a/I, s uneil a la petició gentral fiel pable dç (‘tcz—
luna que demana linc/,,li; de(s condemnats a inort
pel Canse11de
Guerra. - - - . -.
“—,r,tt etz.rat -
—Désprésde
la fracassada
revolucuo
LES NOVES ÁUTORITATS
Planoles
Coniplint ordres de / autoritat superior, es piare—
dí a la destitució deis conseilers mu.nicipals de la
mojarla d’esquerra. En aquest pohle no lii Imita ini—
,,oria d’oposicio. El non Ajunlament ha quedal (‘0115—
tituit de la manera segóent . Alcalde. Sr. ¡alenli
Subir,.; Consel/ers, Srs. Jaurne Poas. Franeese ¡i
da!. Pere Tor i Josep Pujo!.
Ta,nb ha quedat constituido l’ACC/O Cli ‘1.4-
.fl4A4. sigueiit nomenaf Cop de la ,naiei.ia el Sr.
Pere Suñer.
Pardines
Per o,vlre de / uutol’i/a t /iri qu edat ron si ¡tu ¡(1(1
lA CC/O CIUTADA AA sola la direcció de lun(i(’
Cap de Sometent, Sr. F’rancesc lic/al i Bonada. Ha
estal ordenat el eesse cje! Sr. Martí Suriñac ¡ Tajit
que ha Pía estat izoinenat per lEsquerra Caporal (le!
Sometei,t.
COMENTARI:
Encara que l’Esquerra. en aquests id/mis tres
aily’S ¡ mig, coinçt tota nieto. d’arbitrarietuts ¡ otra—
peíiatnents, com e! de destituir — sense cap mali!!
gaireb’ la meitat d’Aiunta,iie,zts de (Jatuiunyu. ele—
-gits per ‘otaezó popular. ¡ so,netre’ls a Comissions
Gestores amb gent del sen partit; con? el de desar
- ,iiar ¡ desorganitzar l’antic Somerent que nai hacia
estat milicia de partit, pi/ir que en ternps (le la mo—
narquia significais repuhlicrns n’eren CO01’Ol5, no—
menan! caporais d’idea logia. esquerrana ¡ ¡/‘r /ir
mar—lo gent ofí; ¡ coin el nomnenamefll, sanse iota—
cid, — en el moment d’instaurar la justicio manir,—
pal antimonio—de .Jutges ¡nunicipals que pertonyien
a PEsquerra O als seus aliats, desíitnint als ja/ges
elegits per !‘otació popular, nasa ltres (lesitp,’emn que
es noi:mQliiZi aciat la situació. per f1ls que. pci la
rePollo que buzo hogar. liom eoinpr?ii l’e.rigieía
de mesures e.rcepCiOnals.
TINTORERIA FLETAS
Recomanalle a toles les personesde
bon gust
- - Enctrrecs al (ha
Si voleu teuvir o rentar s ostres prendes. rio
• olviden portar—les a
LA BOTIGA NOVA
de Miquel A. Serra
Sant Quintí, 24
NOTA:
Els dirnaris i divend re (le cada set rrraria la
caniiotieta poeta les prendes a dornicii i.

II!
[]
‘ti
uIII
Li
it’
uitt
[1
Iil
u
6
MAOUINES DE COSIR
“5
La nis perfecta i practica - Ekctriques
Representant de tota la comarca: EJ iii
MIQUEL A. SERRA[1
‘II
«La Botiga Nova» [1 ‘II
Sant Quintí 24
E] ‘II
rrrjsf Iahinç
El dia 6 doctubre de 1934 seré sempre per tots
els catalans una jornada histérica certament peré
no pas gloriosa sinó verament trégica. bm no sap
com donar eolnenç al balanç verameut trist que (le
la mt terrible cal fer.
Seguint els nostres primers mot de crisiians i
de catalans, paranles de pietat i de’ iriiscricérdia
peis qin han ca gut en compli:nent de llu r detire i
pels qui indudablement moguís per un ideal equi—
voeats si voTen peré (le bona fe que també han ves—
sat la seva sang pci que cus creieri la llibertat de
Catalunya.
Els autccedents d’aquesta lragédia no cal cer
car—los molt u’ny. Ua narquia s’havia fe’t extensiva
pci tota la ijostra terra: la pan del camp eia per_
torbada: la justícia ja no existia per una gran part
de calalaus: la imnioralitat administrativa anava
escieven mt una pi ga paorosa; el nia lestar era ge
neral: l’ocl la divisió i la guerra civil entre els ca—
taians eslava a punt desclaiar; una dictadura d’es—
cjuerra ací, estava en portes. Tothom tenia a flor
de liavi aquesta expressié: aixé no pot a ijar més;
aixé s’ha d’acabar. 1 l’epíleg del. llibre «Catalunya
po!le dissoriat> s’escriuria atnb lletres trégiques la
nit del 6 al 7 d’octubre.. després dhaver regat els
carrcrs de Barcelona la sang de noinbrosos fihis
daquesta terra tan rica i bella i a l’ensems tan dis—
sortada.
Ctil pables? No és llora dassenyalar a ning6. Es
hora com hem afirnlat abans de clemanar clemén—
cia peis venç.uts. A inés actua ja la justícia per de—
p111ar responsabilitais. Peré tot i sobraut el respec
te que se.inpre cus han merescut les opinións d’aliri
i més ara que sofreixen el pe de la derrota, no pe—
carem pas dexagerats i afirmein que el partit que
en tan inalaurada hora cullí les regnes del nostre
go em, és l’únic culpable d’aquesta terrible dsfe
[1
Iii
[1
‘II.’
[1 II’
PETRARIA
la. Eh fou. no voleni que sigui per malicia prefe—
rirn degut a liur ignaréncia. qui preparé aquesta
tragéd.ia, amb llur incapacitat goveruativa; ç’ncen
g•é i proniogué els conflictes que poe abans liem
anotal; eh fou finaiment qui promogué el couÍlicie
que havia de fluí trégicainent en declarar en fian
ca rehehiió amb el govern de Madrid que lot jusi
siavia forinat i co juntar—se anib els corifeus de
l’anarquia espaiivola pci• defensar segons diuca les
llibertaís de Caiti lunya.
Ja ha passat la jornada lriigica. Es per aixé, que
d.eixern serise anotar rnolts detalls pee cert ben iii
teressants per tal coiri no recordant-los cus estal—
viarem d’aquella emocié tan temible que produien
als qui corn nosaltres el preseticiérein. La premsa
n’ha donat a inés llargs reportatges. Per tot encara
se’n paria. Ens faríern també massa liargs. Segu ni,
dones, el breu comentan
Guanys? No sabem pas oit són. Es a clir si que
ho sabeni. Catalunya, ha guanvat un nom ofrentós
davant del niói, i davant (le les (lenés reglons es—
panyoles. Ha estal el teatre cl’tiii’i lluita fraticida.
Ha vingut a confirmar el que tantes vegades cus
hati tirat encara els tioslies eneutics: la nostra man—
ca de capacitat política i governaliva. Els seus ed—
íicis millors per artist ics i histéiics shait visi nial—
rnesos i esvorancats pcI fogueig deIs Canoas. La
sang ha corregtit a dojo.Nornbrosos joves que volcm
suposar de botia fe, els quals ni i 1 itaven en el partit
que malniena ia els nostres iiileressos han inori
inatant i atnb el cor pie d’odi. 1 en la ilista de les
iionihroses víctimes que han caigiit, a més (le sa—
cerdots dign issims coin el de Navés; a ínés dic teiti
pies incendiais; frares ferits, propielaris mort
soldats i paisans de tota inetia, cal posar—li en ib..
visible i preferent i com a víctima primera, Cata
lunya, la nostra benamacla lenta (lite cada joru va
esdevenimtt inés dissortada. Ah que en litigué de mo
el catalé que escnigilé aqueli famós llihie! Ata
podnia escninre la cloenda i podria sucar la plonia
ainb la saug de tants rnalaurats.
Tot invitant ha tothom a demanar a l’Altíssini
rniseiitérdia per tantes dissoctade famulies que hati
vist en un tancar i obnir d’ulls la seva llar (‘ndolada
pregueni al lector de que vulgu i teriir la pacincia
d’esperar fins al número vitient en que pailalelu de
les finalitats, denivarions i ensenyanccs de Ihorri—
ble tragédia.
Jautne CA MPS
S’ha d’inauurar a la nostra terra una era de pau
espiritual i material; de ermanor ciutadina per a
la cultura i el civisme, la justícia i l’ecluitat,
la vida econíimjca i la moral actuin COifl forces
constructives per a reparar estralis i fer d Cata
lunya, dintre l’Esiat Espan yol, un poble nc i pro
flressiu.
1

PET RAIUA 7
Gabinet de raigs X
BONADA
Carrer Pi’ogrés, 7 Tehfon 64
RIPOLL
*
L’actvitat del Sr. Estelrich
El nostre amic, el diptitat a Corts per la cir—
cunscripció de Gi roria, D. Joan Esteliich, ha tornat
del seu viatge a FOrient proper. En el seu viatge,
que ha durat un mes, ha visitat lililia. logosilivia,
Gicia, Turquia i Rumania.
A mig set embre assistí, coin a Presideni de la
delegacid parlainenhiiria espanvola. a la Confern—
cia Interpar1ainentia de Comerç. que tingué lloc
a Beigrad.
A daireries del. matcix nies assistí, cont a con
seller iliteiparlameni ari i en repiesentacid tamb
de les Coris es1:anvoles, a la Conferncia Interpar—
lamentitria que es ceiebrava a instanhul. Fomi recle—
git me riibre del Conseli Tiitcrparlameillali
En lots els palsos visitats s’ocupii de ti uteicanvi
comercial amb Espanya.
Per a qué puguin rectificar
els encegats
En el mes de iii ny prop passai el Sr. Coinpanys.
allavors dic lo (le la Llei de Contiactes de Conreus
o p1’ iabassaire, digu que desacatava i no reco—
neixia el Tribunal de Garanties. A ra al cap diun
inés (le lies mesos. el Sr. Coiripanys ha cierna—
riat ésser jntjat per clii Tribunal de Garanties.
Eis iibetans recordaran cine per haver sostingut
el criteri de que eh falls del Tribun al de Garanties,
el més alt tribunal. de la nadé. ha ien dl’ésser aca—
tais fos quin los el sen fail la minoria de la Lliga
a l’Aju ntaniint de Ribes fou nialtiactada pee la ma—
joria d’esqueri-a. en sessiu del dia 19 de juny {iliim,
a rolisequénclia de lo qual, es retirá l’a lii dida ni mo—
rut catalanista (1(1 Consisiori
Aia p0(l rau ven re tis components d’aquella imia—
joria, com l’obseció esquerralia, els va fer coses que
diuen ben poc a favor de les florines declucació i
convivéticia ciutadana.
oflchi El
Fins el dia 15 el temps fon epléndit. En (lit cha
va produir—se un canvi bins. cine rnoliv el tren re
la pols de les estufes demes apa rells de ca lefaccid.
Llegiu «hL 1LtAT1»
El nostre amic. oficial (le 1 elégrafs dacj nesi a,
Sr. Vicens Borcloy i sa eposa Sra. Prudéncia Font
s’han vist pares cruna preciosa nena. la segoiia (le
la colla, a la cjcial en les fonts baptismais se PO1
el noni de Joana. Felicitais als venturosos pares i
dentés familia.
Xocoiata Viíaciu és la inillor
e
Hi hait anunciats els rnatilrnon is canénics (le
les parches. Martí Coma Cohoiiier ainb Mtiia Ciei—
xans Francés i Joan Farrés Colomer aiiib tiituiiia
Pons Porré. Mil feljciiais a lote ells a la bestieta.
Pee avmn s anuncia una inieressa rut Cori íeréncia
amb projeccions. cii el Centre Catél e. sobre la
relfqii a del Sant Lleiiçol que aiuoi-1 llé el sagrat
(os del Diví Redempior. a cérrec del saeerdom italié
Rnd. Dr. Doriménec Leóue. llora a les 9 de la eilla
en pUnt.
Subscriciu—ç’os a ‘‘La Vea cJe Catalunya’’
e
1 la començat la constemuccid de dues torres o
xalets en eh solars que el Si Frederic San poseix
en el Passeig Guimeré.
Esté prored nt—se a linstal iació de la ralefaccié
central en el Cinema Cataiimny-a . A ixé vol clii que
en aquest local s’hi estai-é duirant liii veril inolt hé.
Sí co/ea é’sser tingut per boa rll)etó llé’gíu i
propagueu PE TR4RL4
La fu-a (le Santa Teresa. celebiada el diii ;uuenge
d ia 1 es vc-ié inolt concorreguda. De bestiar de la
Vail en sort molt 51 be les transaccions buen p()_
cjues els fha iies de moba i quincalla lii cien en
ab UlfilÓ.
A i tJ’alleugerir la manca de eina en ci temps cI’ki
vern, recomanem als particulars que ienen intemció de
cenframir obres o reparar ediicis que he acii era que
no esperin a la primavera. e
El dia 12 Fesia de la Rmça, cis cohiegis nacio
nais i pai-ticulars no varen fer classe i al Ajuiulameiut
ohiejaren les banderes nacional i catalauua Les fi—
briques pelé Vii iefl treba ha
imprernía NURIA - Ribes de I,eser

¡
FRANCE SC
Major, 21
A preus, com sempre, els més avantatjosos
[ HOTEL PRATS
VIGO
Hibes de Freser
-------
CENTRAL
[J Recomenat del Tourin Club de France> Soci corresponsal de l’Atitombjl Club deCatalunya»
[]
[) TeJfon,
[1
CALEFAC
7 RIIES DE FRESER [)
OFICINA ADMINISTRATIVA
Representació dAjuntarnents,
de Corporacions i partieulars da
vant les oficines pÚITdiclues. =
V ¡cens Cánoves Soler Tarifes especials
amh constitució de fiança per a
completa 4arantia de les C0-
-
Força, núrn 1 GÍRONA Apartat niim. 1
—-------
Te1fon, 264
NOVETATS PER A HIVERN
Per a la lemporada de tardor i hivern, presentem
un .selecte i exteris assortiment de novetats ue
comprn tot all de mé.s nou i original que han
produt les ms acreditades lhric1ues.
SEDES - LLANES - FANTASIES COTO
FRANELtES - GENERES DE PUNT -
ADREDONS ETC.
poracions inunicipals. = == =
Habihtacio de Classes Passives