Escrit en silenci - IVAC

Escrit
en silenci
Jaume Bayarri Dolz
E-
GUI
ONS
prêt-à-lmer

Edita IVAC
Institut Valencià de l’Audiovisual
i de la Cinematografia “Ricardo Muñoz Suay“
Edifici Rialto· Plaça de l’Ajuntament, 17
E–46002 València· Tel. (+34) 963 539 300
ivac .gva .es
aGRaÏMENtS EDAV
Escriptors de l’Audiovisual Valencià
© dEl GuiÓ Jaume Bayarri Dolz
tERMES i CONdiCiONS
L’Institut Valencià de l’Audiovisual i la Cinematografia
Ricardo Muñoz Suay (IVAC) advertix que els guions ací exposats
estan protegits per la vigent Llei de Propietat Intel·lectual.
Queden prohibits qualsevol ús comercial o no, a qualsevol idioma
i/o distribució, comunicació pública, posada a disposició al
públic, transformació de qualsevol tipus, adaptació, utilització i/o
reproducció total o parcial d’estos guions, per qualsevol mitjà o
procediment, inclús citant la font o l’autor dels guions, perquè per
a això s’haurà de comptar amb l’autorització prèvia, expressa
i per escrit de l’autor.

Escrit
en silenci
Jaume Bayarri Dolz
GÈNERE Drama / Musical
taGliNE
València anys 60, cabarets, revista,
fira… misèria i mort.
SiNOPSi
L’assassinat d ’una exvedet en els anys 60 és
el detonant d ’una investigació que du a terme
el periodista Enric Millars, a risc de la seua
pròpia seguretat, on es posen de manifest les
línies invisibles que unixen l’aristocràcia i el
poder polític amb els baixos fons i el món de
la nit en la ciutat de València.
MERCat OBJECtiu
Tots els públics.
CONtaCtE dE l’autOR
jaume .bayarri@gmail .com
www .jaumebayarri .com/proyectos .php?id=27

Ho deixe escrit humilment en silenci
Perquè potser ho llegiràs un dia
Reconeixent una pena un amor.
(Vicent Andrés Estellés, Per a tota la mort)

‘Escrit en silenci’ és un guió que mira al passat, però ho fa sense nostàlgies. No
pretén ser un retrat en sèpia o en colors empal·lidits pel temps. El seu color és un
rabiós i contrastat blanc i negre, que mostra tant les llums com les ombres d’una
època, però sense pretensions de reconstruccions historicistes. La història és
universal, pot passar també ara i ací, i tracta de l’eterna lluita per fer valer la veritat
quan aquesta no interessa als que manen.
El que pretenem és fer una reflexió sobre els diversos aspectes de la veritat
mitjançant el seguiment d’un cas periodístic amb totes les implicacions públiques i
personals, i de les seues repercussions en una societat tancada, on s’imposa la
doble moral. Això es fa especialment evident en la societat espanyola dels seixanta,
governada per una dictadura que imposa una moral pública que els seus dirigents
vulneren en privat. Una societat que s’obri pas a la modernització malgrat les sòlides
estructures polítiques que pretenen controlar-la.
Enric Millars, el nostre protagonista, es un home que creu en la veritat, i per haver
cregut en ella en un moment on la veritat era incòmoda ha sigut relegat del seu lloc
de treball com a Redactor en Cap, alhora que dimitia el seua antic director Domènec
Martínez, en el autoexili interior.
Treballar al diari suposa per a Enric intentar enganyar el menys possible als seus
lectors. És una època on la premsa acompleix un paper oficiós, transmet una idea
del que el poder desitja el que siga la societat, i no conta el que realment passa al
carrer. Per això la gent llig els diaris en entre línies.
El personatge de Asunción/Lina, amb la seua trajectòria meteòrica i corresponent
caiguda, materialitza els anhels de triomf al camp artístic de molta gent humil de
l’època,. És la promoció social, la sortida de la misèria al preu que siga. Però la
societat no és massa permeable a aquestos canvis, i com un organisme a la
defensiva rebutja al nouvingut que pretén introduir-se massa ràpidament.
7

El personatge d’Enric també està desenvolupat en la seua vessant privada, és un
antiheroi que ha de treballar dur i amb humilitat per guanyar-se el pa d’ell i dels seus,
du una vida senzilla però no renuncia als espais de llibertat i a la seua obra que
conreu a la nit mentre la ciutat dorm. Enric viu amb lucidesa tot el que passa al seu
entorn, però és conscient de quin sons els seus límits, sap que una heroïcitat serà
un sacrifici inútil i per això cerca filtrar la veritat, la seua veritat en tot cas, per les
escletxes que la societat li deixa, que no en son moltes.
El teló de fons de la història és la societat valenciana d’aleshores, on amb contades
excepcions prima la mediocritat dels vencedors d’una guerra sobre la resta de la
societat. Son dos móns a banda, les capes socials dominants vivint al cim d’una
societat que ignora la veritat, i la resta cercant els seus propis espais de llibertat,
col·lectiva o individual.
Enric passa d’una a l’altra amb la facilitat que li dona el seu treball de periodista. És
un observador que no perd detall i que després ho traspassa al seu quadern, on
retrata en silenci i de manera crua a tots els qui l’envolten.
No és una casualitat elegir un poema de Vicent Andrés Estellés per encapçalar
aquest text. La doble vessant d’escriptor i periodista, d’activitat pública i privada, han
inspirat sense dubte al personatge principal d’aquest projecte de guió. A més també
d’altres aspectes de la biografia de la persona que hem incorporat al personatge.
Però en absolut aquest projecte de guió pretén ser una biografia de l’insigne
escriptor. La vida i l’obra de V. Andrés Estellés són mereixedores d’un altre
tractament que no és el que pretenem ara i ací. Si fem referència a la seua figura és
per retre-li l’homenatge degut a la seua persona com a font d’inspiració d’aquest
treball.
‘Escrit en silenci’ no es puix una postal acolorida a mà. Es un retrat d’una part de la
societat, en una època que ara sembla ser part de la història, però que molts dels qui
la van viure encara la recorden molt bé.
8
Jaume Bayarri

1. CASA DE ASUNCIÓN MORENO, CORREDOR, INTERIOR/NIT
Un corredor no massa ample, llarg i fons de sostre alt,
en complet desordre on es mesclen algun moble fora de
lloc amb a una banda té com una nínxol a la paret d’un
metre i mig on es pot veure una Verge dels Dolors, amb el
seu cor travessat per punyals. Davant seu un munt de
ciris mig consumits amb els xorretons de cera caent.
S’escolta la copla ‘Dime que me quieres’ en un picú. Per
una porta apareix Asunción Moreno en estat d’embriaguesa.
Va nua i solament es cobreix el cos amb un mantó de
manila. Va despentinada i la cara sembla una caricatura
pel maquillatge aplicat de qualsevol manera.
Avança vacilant amb un ciri a la mà, quan s’escolta com
s’obri la porta del carrer i Asunción a penes mira.
ASUNCION
Ah! Eres tú. Aunque no te lo creas, te
esperaba. (amb ràbia) No sabes cuantas
ganas tenía de verte...
La persona que ha entrat va coberta amb una gabardina i
barret. Avança però sols la veiem d’esquenes. Asunción
sembla fixar la vista i la li cara cambia i reflexa
sorpresa i por.
ASUNCION
Pero... ¿que quieres? Tú no... Vete, vete
ya...
La persona es trau una pistola de la butxaca i apunta a
Asunción amb mà tremolosa. Pega dos trets però van a
parar als ciris i la Verge. Asunción no para de cridar
aterroritzada mentre cau a terra embolicada amb el mantó.
ASUNCION
(gemegant)
¡Ladrones! Si me lo habeis quitado todo...
¿que quereis mas? Hijos de puta...
Finalment la persona s’apropa i molt nerviosa apunta a
prop d’ella i li dona dos trets i Asunción es va caent
mentre gemeca de dolor i impotència. La música de la
copla continua sonant, mentre la càmera s’allunya deixant
a Asunción estesa al terra en un bassal de sang.
9

2. SEQÜÈNCIA DE MUNTATGE/TÍTOLS DE CRÈDIT
Les galerades (proves d'impremta) dels diaris de l’època
serveixen per il·lustrar els títols de crèdit. Entre
altres coses fan al·lusió a la visita de Franco a
València, al contuberni de Munic, la boda del príncep
d’Espanya a Atenes, l’ascens dels súper ministres Manuel
Fraga i López Rodó, el proper rodatge a Espanya de ‘55
días en Pekín’ amb Charlton Heston i Ava Gardner i
altres. Però constantment es veuen subratllades o taxades
amb llapis roig paraules, frases, articles, fotografies,
anuncis, etc.
3. REDACCIÓ DEL DIARI LA PRENSA, INTERIOR/DIA
Un gran ventilador a l’estil dels anys cinquanta, va
llançant l’aire a la gran habitació que fa de redacció
del diari La PRENSA, quan la seua trajectòria coincideix
amb determinades taules fa volar els papers que n’hi ha
al damunt. De tant en tant es veuen velles màquines
d’escriure. Un xic jove, quasi un xiquet entra portant
diversos paquets i sobres que va distribuint per les
taules.
BOTONES
¡El correu! ¡Ha arribat el correu! Senyor
Castro. Senyor Vidagany. Senyor Sempere...
Damunt de la taula d’Enric Millars, situada en un extrem
de la sala, com apartada, deixa uns tubs cilíndrics que
este destapa traient uns cartells de bous de la Fira de
Juliol.
BOTONES
El senyor Olivares m’ha dit que li ho
donara a vostè senyor Millars.
El Botones fa un gest amb els muscles donant a entendre
que no sap per què, Enric mira a Olivares, el Cap de
Redacció, un tipus relliscós, vestit amb l’uniforme
falangista i amb el bigoti franquista.
BOTONES
No tire els tubs de cartró.
Olivares mira de reüll des de la seua taula a Enric i li
parla alçant la veu i sense mirar-lo directament.
OLIVARES
¡Millars! Vaja amb compte i no la cague,
això és per a la propera edició, ¡Sense
falta!
10

Enric li torna la mirada i comença a mirar els cartells
prenent alguna nota.
ENRIC
(excusant-se)
Però si jo de bous...
Sona el telèfon i Olivares el pren.
OLIVARES
Bona vesprada,… senyor Secretari… Ah!
D’acord, d’acord, no és preocupe… per a
servir-lo.
El Botones deixa uns sobres grans de color canya a la
taula del Cap de Redacció Olivares,
BOTONES
De censura.
Sona el telèfon a la taula de Olivares que contesta.
OLIVARES
(dirigint-se a Castro)
¡Castro! De la comissaria.
Castro, el redactor que s’encarrega dels successos és un
policia en actiu que exerceix el periodisme per les
vesprades i sempre porta pistola, és un home corpulent,
una mica gros i amb ademans poc refinats. S’alça de la
seua taula, on hi ha de manera ostentosa una ampolla de
conyac i es dirigeix a la d’Olivares prenent el telèfon.
Naturalment parla en castellà.
CASTRO
Dime Encarnita.... sí... un aviso a la
criminal... espera que tomo nota... una
muerta de varios disparos de pistola
¿Quién lo lleva?... Ah! Morales... Hmmm!
(mira a Olivares que espantat
nega amb el cap i amb la mà)
Bueno Encarnita, tú entérate de lo que
puedas y si me interesa ya te aviso.
(penja el telèfon)
OLIVARES
Castro, no hace falta que le diga que se
contenga, ya sabe que la consigna es no
dar delitos de sangre...
(obrint el sobre del que comença
11

a traure les galerades)
CASTRO
Coño Olivares, es que soy la sección de
sucesos, sin sucesos.
OLIVARES
Pués llame a Tráfico a ver si ha habido
algún accidente, no se...
Tèrcia en la conversa Vidagany, un home major amb
ulleres de cul de got, menut, prim, quasi sec, que
vesteix d’una manera antiga amb la roba molt arrugada.
Amb la veu està trencada, és un vell periodista que de
vegades compara algunes situacions amb altres semblants
del passat i ha de fer guions de ‘tebeo’ per poder
arribar a finals de mes. Té un arxiu fet amb fitxes dels
temes que ha publicat.
VIDAGANY
Olivares, si vol jo li escric una coseta
sobre dones assassinades a la ciutat...
OLIVARES
Vidagany no em toque les pilotes...
VIDAGANY
Abans de la guerra ¡Naturalment!
OLIVARES
Deixe’s de collonades. Castro, necessite
dos columnes.
Castro, renegant, al moment es posa a redactar a màquina
molt lentament. El seu ritme contrasta amb el de Millars
que tecleja molt ràpidament. Entra a la redacció
Bonanova, d’uns quaranta anys i una mica gros, molt
atrafegat, amb la jaqueta al braç mentre va eixugant-se
la suor. Li fa un salut amb el cap a Olivares com
disculpant-se.
OLIVARES
Bonanova, un dia d’estos ens envia un
recado i ja sabem a que atenir-se...
BONANOVA
(sumís)
Olivares, disculpe la tardança però m’he
hagut de quedar a llegir el ‘parte’,
12

l’altre locutor estava malalt, i després
he passat per casa a dinar i se’m ha fet
quina hora.
OLIVARES
(a la redacció i amb sorna)
Este estarà fent-se d’or…
BONANOVA
Només per arribar a finals de mes…
VIDAGANY
Ai! Si jo tinguera la teua veu… no em
tocaria escriure les aventures del
Justiciero Solitario.
BONANOVA
Per cert, s’han assabentat de la dona
morta de sis trets? A la ràdio es comenta
que era la 'querida’ d’algun alt càrrec.
Sampere, un periodista de mitjana edat que escriu amb
ploma i tinter, molt pàl·lid de cara, quasi del color de
la cera, que sempre parla en veu baixa, sembla ofès.
SAMPERE
Per l’amor de Déu, deixeu els morts en
pau, el nostre senyor és el qui l’ha de
jutjar.
OLIVARES
(a tota la redacció)
¡Compte amb això! D’este tema ni parlarne.
‘En boca cerrada no entran moscas’.
Enric acaba el seu article, l’arranca del rodet i el
diposita a la taula d’Olivares, mentre pren la seua
jaqueta.
OLIVARES
Per anar-se’n a casa si que s’afanya... A
vore que m’ha posat ací...
(Xiuxiueja mentre repassa el text)
Enric es posa la jaqueta lentament mentre s’esmuny per la
porta, fent-li un gest de complicitat amb les celles a
Vidagany.
13

4. CARRER DE LA CIUTAT, EXTERIOR/DIA
Enric ix de l’edifici de la redacció i es dirigeix cap a
la parada del tramvia. La gent fa esforços per combatre
la calor sufocant. A les terrasses de les cafeteries i
orxateries es veu la gent asseguda. Passa algun
automòbil, un sis-cents, o una moto vespa. El tramvia
para i Enric puja entre empentes.
5. TRAMVIA, EXTERIOR/DIA
A l’interior del tramvia el personal no va tan ben
abillat com a les cafeteries del centre. En general es
tracta de gent treballadora que tornen a casa després
d’un dia feiner, amb el cansament agreujat per la calor.
Això fa que l’ambient a l’interior del tramvia siga
irrespirable. Alguns homes suen amb abundància vestits
amb les jaquetes, com és preceptiu. Les dones, amb robes
més lleugeres, es donen aire amb ventalls o revistes.
Tothom parla alçant la veu. Ací i allà s’escolten
converses, algunes de les quals fan referència als actes
de la Fira de Juliol: corregudes de bous, batalla de
flors, pavellons, Jocs Florals...
6. CARRER ON VIU ENRIC, EXTERIOR/VESPRADA
Al passar prop del seu carrer, Enric bota en marxa del
tramvia i es dirigeix cap a la seua casa. El carrer es
troba en un dels barris populars de la ciutat, on viu la
gent de classe mitjana, botiguers, comerciants, artesans,
i on es respira un ambient de familiaritat. A la vorera
uns xiquets juguen al ‘Xurro va’, mentre el Sabater, un
home de cabells blancs assegut a una cadira de potes
curtes i envoltat de calçat, li fa un salut ritual a
l’Enric.
SABATER
Millars! Salut i força...
(mira de reüll a la gent que passa i diu
amb sorna, fent un gest amb la mà)
...en el canut!
ENRIC
(amb un to burleta)
Sabater! Que has perdut el martell, i no
pots clavar... la tatxa!
Al passar per davant de la botiga d’ultramarins la
14

otiguera, abillada amb un davantal pulcre i amb puntetes
ix a la porta i li dona a l’Enric l’encàrrec que li ha
fet la seua dona, embolicat en paper de diari.
BOTIGUERA
¡Senyor Millars! Prenga, la comanda de la
seua senyora, que entre tots em de cuidarla...
Què? Com van els versets?
ENRIC
Bé! Bé! No patisca. La seua neta tindrà la
millor poesia per a l’exaltació...
BOTIGUER
(en off amb veu greu i caçallera)
La llibreteta!... molta poesia però de
forment ni un gra...
BOTIGUERA
(una mica sufocada)
No li faça cas... És que tenim tant de
fiat, que el meu marit de vegades es passa
de llarg!
ENRIC
La setmana que ve ja cobrem...
BOTIGUERA
¡No es preocupe! Vostè a lo seu, als
versos. I recordes de la meua neteta...
Enric entra al seu edifici. Es tracta d’una casa de
quatre pisos amb balcons al carrer, de principis del
segle XX, amb una escala estreta. L’escala té les parets
pintades de color ocre brut i té escrits noms i
declaracions amoroses amb cors i fletxes, alguna de ben
obscena.
7. CASA D’ENRIC, INTERIOR/DIA
Enric entra a casa. La cuina està just al costat de la
porta i l’Enric entra en silenci. De fons s’escolta el so
de la ràdio: anuncis, un serial, música... Dolors la seua
dona és menuda, de cabells tirant a rossos, de faccions
suaus. L’embaràs li augmenta el seu aspecte de
fragilitat. Està preparant el sopar per endur-se. L’Enric
l’assetja per darrere però ella no s’immuta.
15

RÀDIO
(off, de fons)
¡Nóvios! Si pronto os quereis casar,
Muebles Peris muy bonitos y a plazos los
puede dar. Muebles Peris, Roteros catorce,
Valencia.
Lejia Gerrero, lava la señora, lava el
caballero.
Y a continuación una petición musical
procedente de la Puebla de Farnals…
DOLORS
Ja t’han deixat escapar?
ENRIC
He hagut de convèncer a l’Olivares.
(deixa el paquet al taulell i la besa
suaument al coll)
DOLORS
Esta-te quiet, que no escoltaré la
novel·la.
ENRIC
(li passa les mans per la panxa)
I com està el nostre futur hereu?
DOLORS
(sense convicció)
Ja voràs com em tacaré per la teua
culpa... com sempre.
ENRIC
(mentre li desfà el nus del davantal)
Va dona... no tingues por... que ara ja no
podem...
(segueix palpant-li la panxa)
...donar-li un germanet...
DOLORS
(queixant-se suaument i agafant-se la
panxa)
Ai! Quina puntellada! Deixa-ho estar, que
no em ve de gust... de veritat.
16

ENRIC
(segueix abraçat a ella i mira el paquet
que li ha donat la Botiguera)
Em pense que acabaré els versets per a la
neta de la Botiguera.
DOLORS
Ah! Per cert...
ENRIC
(tallant-la)
Si, Ja! Ja! No patisques, esta setmana
crec que ens paguen.
8. CASA D’ENRIC, DESPATX, INTERIOR/DIA (CAPVESPRE)
Enric entra a una menuda habitació amb un escriptori
tipus buró i a la llum d’un flexo, llegeix i escriu
alguns versos en quaderns escolars amb una estilogràfica.
Per una petita finestra s’observa el declinar de la llum
del sol.
ENRIC
(en off mentre ell escriu)
Escric només perquè és el que sé fer.
També sé fer l’amor i beure vi, però
l’amor i el vi em donen ois. No sé perquè
ni per a qui escric. ¿Sabrà escoltar algú,
entre aquests mots, els passos greus,
cantelluts, de la mort?
Dolors el crida per anar al cinema.
DOLORS
(off)
Enric! Que ja són les nou i mitja! Ves
acabant!
Enric sembla tornar a la realitat i deixa el treball per
continuar-lo després.
9. CINEMA D’ESTIU, EXTERIOR/NIT
A la pantalla, que ocupa la totalitat de plànol, es veu
la capçalera del NODO, any MCMLXII. Primer comença amb
unes imatges de Franco pescant en un riu. La càmera va
obrint a un gran plànol general picat on s’observa tot el
pati de butaques. La gent pren seient en incòmodes
17

cadires de fusta, mentre van carregats amb bosses amb el
sopar (entrepans, fiambreres amb conill i pollastre amb
tomàquet, ampolles de gasosa i vi...). Enric i Dolors
estan asseguts i ella comença a traure el sopar de la
cistella. De sobte fa un rictus de dolor i es prem la
panxa.
DOLORS
¡Esta si m’ha fet mal!
Enric li passa la mà pels cabells i intenta
tranquil·litzar-la.
ENRIC
Este va a ser un Kubala que ens traurà de
pobres.
DOLORS
¡Ai! Xuta amb ganes.
Un espectador posa el cap entre els dos i els demana
silenci amb el dit sobre els llavis.
ENRIC
Però home, si es el NO-DO.
LOCUTOR NO-DO
...su Excelencia da los últimos toques a
su yate Azor, antes de partir a las
embravecidas aguas cantábricas.
El personal sembla absent al que passa a la pantalla. Una
parella d’enamorats, es donen un tímid bes als llavis,
però una senyora que està darrere, amb una rècua de fills
amb entrepans, els crida l’atenció. Uns xiquets corren
entre les cadires jugant a indis i vaquers, esperant que
les mares facen el repartiment de les viandes.
LOCUTOR NO-DO
Y en Valencia siguen los preparativos de
la tradicional Feria de Julio, que
congrega un sinfín de atracciones diversas
que hacen las delícias de los propios y
foráneos que se acercan a la capital del
Turia, como esta pareja de turistas
franceses.
El personal sembla que està més atent al que passa. Algú
demana silenci.
18

UN ESPECTADOR
Xe calleu!
LOCUTOR NO-DO
O la célebre actriz americana Ava Gardner
apasionada por la fiesta de los toros.
Aquí la vemos en los tendidos de la plaza
valenciana, luciendo una españolísima
mantilla...
DOLORS
Mira, la que a tu t’agrada.
(li passa un tros d’entrepà)
ENRIC
Dona, eixa agrada a quasi tots.
L’espectador que demanava silenci torna a posar el cap
entre els dos, però esta vegada per a parlar ell mateix.
ESPECTADOR
Perdonen que em fique on no em criden, i
millorant el present, esta senyora és una
real hembra.
Enric i Dolors es riuen pel sorprenent comentari mentre
l’espectador mira embobat a la pantalla. Darrere,
l’acomodador amb una llanterna amonesta a la parella
d’enamorats.
10. CAFÈ ORIENTE, INTERIOR/DIA
Es tracta d’un vell cafè de decoració barroca i
recarregada, on els cambrers de jaqueta blanca semblen
ser una peça més del mobiliari. Allí es desenvolupa
diàriament una tertúlia amb membres de la burgesia
intel·lectual de la ciutat, professors, advocats, algun
metge, un notari, etc. Com a convidat de pedra un senyor
una mica calb, amb bigoti, ben vestit, que sembla llegir
el diari però que està a l’aguait de tot el que es diu,
tots pensen que és el policia ‘secreta’.
TERTULIÀ 1
Els periòdics, ja se sap, diuen ben poc de
l’assumpte. Sembla ser que la trobà una
veïna que anà a demanar-li sucre...
19

TERTULIÀ 2
Eixe sucre li ha eixit amarg a la veïna.
TERTULIÀ 3
M’han dit que al pis sovintejaven diversos
homes, entre ells alguns càrrecs...
El Tertulià 1 li fa senyes i mira de reüll al ‘secreta’,
este passa pàgina del diari i mira pel damunt.
TERTULIÀ 3
(una mica atabalat)
...alguns càrrecs del València club de
futbol.
TERTULIÀ 1
(eixint al pas)
O del Llevant, no se sap massa bé.
El millor amic d’Enric és JAUME FERRER, notari d’un poble
de La Ribera, fadrí i consagrat a l’estudi dels
racionalistes francesos, que sovinteja la tertúlia i que
el posa al dia de tots els rumors que escolta al cabaret
Marimba a les nits que passa a la ciutat.
JAUME FERRER
En tot cas no era una qualsevol. Això està
clar!
Entra Enric Millars i li fa una senya el cambrer que mou
el cap afirmativament.
JAUME
Cavallers ací tenim a l’amic Millars, que
ens posarà al corrent de les últimes
novetats.
ENRIC
Novetats? On hi ha novetats?
JAUME
¡Això té gràcia! Xe, periodista, no t’has
assabentat de la dona que ha apareguda
morta de sis trets?
20

ENRIC
(pren una mica del seu vermut)
Alguna cosa vaig escoltar a la redacció.
Però ja saps que la consigna és no traure
successos de sang.
(Jaume li fa senyes fent-li notar la
presència del secreta)
JAUME
Potser esta nit jo m’assabente d’alguna
cosa al Marimba…
(amb els braços imita el moviment de les
maraques amb un somriure còmplice)
I què, com està la futura ‘mamà’?
ENRIC
De moment tot va be.
JAUME
I el teu poemari?
ENRIC
Parat. Estic amb diversos encàrrecs, per a
falles i jocs florals.
JAUME
Quina llàstima! Jo que t’he buscat un
mecenes. Un empresari que ha fet molts
diners i amb remordiments de consciència
que vol invertir en cultura...
ENRIC
Home, si hi ha diners pel mig. Be, me’n he
d’anar, ja ens veiem.
Enric li fa una senya al cambrer amb els dits per que li
apunte la consumició al seu compte.
11. REDACCIÓ DE LA PRENSA, INTERIOR/DIA
Enric escriu a la seua màquina Royal. La resta de
redactors discuteixen sobre els esdeveniments del dia. El
botones avisa a Enric.
21

BOTONES
Millars, el Director el vol vore al seu
despatx immediatament.
Ja vaig.
ENRIC
Enric s’alça de la cadira i pren un quadern de notes i un
llapis, i es dirigeix cap al despatx del director.
12. DESPATX DEL DIRECTOR, INTERIOR/DIA
El despatx del director del diari, el Sr. MAELLA, un
intel·lectual de dretes, addicte al Règim i escriptor
d’hiperbòlics versos, seguidor de Garcilaso i que
menyspreu a l’Enric, contrasta amb la resta de la
redacció, ja podia ser perfectament el despatx d’un
notari o un advocat, amb les parets folrades de fusta,
amb quadres i objectes que denoten un gust per allò
clàssic, especialment per la temàtica religiosa o
folklòrica d’algunes pintures. Un gran crucifix es fa
notar a una de les parets. També reproduccions dels
monuments de la ciutat de València.
MAELLA
(acabant un escrit i sense mirar Enric)
Prenga seient senyor Millars.
(carraspeja duent-se el puny a la boca)
Enric mira al voltant mentre espera.
MAELLA
Vostè coneixerà segurament o haurà oït
parlar de la família Vilanova, una de les
més nobles de la ciutat, bons amics
meus...
ENRIC
Em sona que tenen un palau al carrer de
Cavallers.
MAELLA
És correcte. Un dels xicons, Santiago,
que ha fet la carrera militar a l'Acadèmia
molt brillantment, ara està destinat a
Capitania, comprèn... Li conte açò per que
22

veja la importància d'allò que li vull
encarregar, després vostè és lliure
d’acceptar o no, segons li convinga.
Maella es trau les ulleres, les mira a contrallum i
després de manera minuciosa i acurada les neteja amb un
mocador ben blanc.
MAELLA
Santiago, al que jo per la seua
trajectòria veig molt ben situat en el
futur, ha acceptat ser el mantenidor dels
Jocs Florals de la Fira de Juliol,
comprèn, i m’ha demanat, com a persona
introduïda als cercles literaris de la
ciutat, que li recomane a alguna persona
que li ajude en l’elaboració del discurs,
comprèn... I jo he pensat en vostè, donat
que de tant en tant fa escrits per a
falles i festes de pobles, si no estic
equivocat...
ENRIC
Si, de tant en tant. Però ara mateix tinc
alguns encàrrecs que...
MAELLA
(sembla contrariat)
Escolte Millars, no sé si se’n adona de la
importància d'allò què li estic dient. I
del risc que de nou jo assumisc donant la
cara per vostè. Li recorde que si no fos
per la meua intermediació ara mateix
estaria al carrer, com li va passar al meu
antecessor, el senyor Domènec Martínez.
Esta és una bona oportunitat per netejar
el seu nom.
ENRIC
Senyor Maella, jo no he volgut dir que no
anava a fer-ho, solament que ara mateix
estic una mica afaenat.
MAELLA
(expeditiu)
Vostè sabrà el que fa. El senyor Vilanova
espera que el visite al seu despatx de
23

Capitania. Ah! I per l’amor de Déu li
demane que no se’n isca de mare... Ja se’n
pot anar.
ENRIC
Molt agraït senyor director.
MAELLA
(torna al seus escrits, sense mirar-lo)
Vaja, vaja…
13. REDACCIÓ DE LA PRENSA, INTERIOR/DIA
Enric ix del despatx i tots el miren amb curiositat. Quan
passa pel costat de la taula d’Olivares tots estan a
l’aguait de què diu.
ENRIC
Olivares, Me’n he d’anar a un encàrrec de
part de Maella.
OLIVARES
Be, be, i recorde que hui ha de tancar
edició. Ah! Millars, vostè sap anglès?
MILLARS
Francès una mica i malament.
OLIVARES
Tant se val. Després de l’encàrrec prenga
un taxi i vaja-se’n de seguida al
Restaurant La Pepica i parle amb este
cambrer. A la secció d’Espectacles he
deixat un espai per a una entrevista que
ha de fer-li a l’Ava Gardner.
(Olivares li allarga una nota)
ENRIC
Hòstia. Eixa dona és una deessa.
SEMPERE
Millars no diga blasfèmies.
VIDAGANY
És un monument que camina. Llàstima no ser
torero...
24

OLIVARES
Als tallers ja tenen la foto, no s’encante
o no arribem a distribució, que els de
censura no estan tota la vesprada
esperant-nos.
BONANOVA
Vaja amb compte Millars. Als homes se’ls
menja crus.
Enric ignora els comentaris i se’n va.
14. QUARTER DE CAPITANIA, ENTRADA, EXTERIOR/DIA
El quarter és un antic convent que ara té funcions
militars. A la porta, una garita amb un soldat amb
mosquetó que el fa parar.
SOLDAT
¿Donde va usted?
ENRIC
Tengo una cita con el senyor Santiago
Vilanova.
SOLDAT
Querrá usted decir con el Teniente
Coronel.
ENRIC
Eso mismo.
SOLDAT
Espere ahí que aviso al cabo. ¡Mi cabooo!
15. QUARTER DE CAPITANIA, CLAUSTRE, EXTERIOR/DIA
Enric és acompanyat per un soldat que saluda militarment
a cada cop que es creua amb un comandament, que li
contesten de manera desganada. Algú mira a l’Enric com a
un bitxo.
16. DESPATX DEL TTE.CORONEL VILANOVA, INTERIOR/DIA
El Tte. Coronel Santiago de Vilanova no arriba a la
quarantena d’anys, és alt i ben paregut, pentinat amb
fixador i amb un bigoti molt ben retallat. Vist
l’uniforme de diari que sembla molt ben confeccionat, a
25

mida. Fa passar a l’Enric. Sobre la taula una foto de
família amb una dona jove i quatre xiquets.
SANTIAGO VILANOVA
(dirigint-se al soldat)
Soldado puede retirarse. Pase, pase señor
Millars.
ENRIC
Enrique Millars, periodista de La PRENSA,
mucho gusto... (allargant la mà)
SANTIAGO
(li encaixa la mà enèrgicament)
El gust és meu. Parlem en la nostra
llengua, ací no tinc massa oportunitats i
amb tots els anys d’acadèmia la tinc tan
oblidada.
ENRIC
Com desitge...
SANTIAGO
Mire Millars, li seré franc, jo soc home
d’acció, i quan vaig acceptar lo dels Jocs
Florals, no m’imaginava que em donaria
tants maldecaps. Ara ja és massa tard per
fer-se arrere i sincerament, no és el meu
estil.
ENRIC
Si alguna cosa està a la meua mà...
SANTIAGO
L’he cridat a vostè perquè la meua dona,
que ha llegit un dels seus llibres, el va
recomanar amb molt d’entusiasme...
ENRIC
El meu llibre, només he publica’t un i per
que fou premiat.
SANTIAGO
El cas és que a ella li va agradar, i vam
pensar que vostè podria vestir de manera
literària el que jo desitge expressar.
26

ENRIC
No tinc inconvenient. Però a les dates que
estem, haurem de donar-nos una mica de
presa.
SANTIAGO
El millor serà que tracte vostè
directament amb la meua muller els matisos
del discurs, com ja li he dit, ella
s’estima molt la poesia... Naturalment,
estic disposat a compensar-lo
econòmicament...
ENRIC
No, no, jo mai no he pensat en...
SANTIAGO
Ah! Maella no li havia dit res? Açò és
faena i la faena es paga! I ara que ja hem
arribat a un acord, li fa una copeta?
17. QUARTER DE CAPITANIA, CLAUSTRE, EXTERIOR/DIA
Santiago Vilanova i Enric passen pel claustre i entren
per una porta on s’escolten veus animades.
SANTIAGO
Ha vist quin edifici? Suberbi! M’agrada
moltíssim l’arquitectura clàssica...
Sòlida, feta per a durar...
ENRIC
No com la d’ara, que sembla de cartró
pedra.
SANTIAGO
Precisament volia que el tema principal
del meu discurs fos l’Art i la Milícia.
Com la guerra ha servit d’incentiu a
l’arquitectura i les arts, no sé que li
semblarà a vostè...
ENRIC
Un punt de vista molt original.
27

SANTIAGO
Podem citar a Leonardo da Vinci i els seus
invents militars, al Renaixement... vostè
sabrà.
18. CANTINA D’OFICIALS, CAPITANIA, INTERIOR/DIA
Es un ampli saló amb vitralls de colors i profusió de
motius militars que es fa servir com a bar d’oficials. La
decoració és entre neogòtica i de decorat de pel·lícula.
L'ambient es molt relaxat, i algú du una copa de més.
SANTIAGO
Entra vostè al nostre Sancta Sanctorum.
Alguns oficials esbossen un salut amb el cap. Els dos
s’apropen a un grup que està a la barra.
SANTIAGO
Caballeros, les presento a Enrique
Millars, poeta.
ENRIC
(una mica avergonyit)
Bueno, en realidad, periodista, que es lo
que me da de comer.
OFICIAL 1
No se averguenze hombre. Que sería de
nosotros los soldados si nadie cantara
nuestras gestas. El Cid, por ejemplo, no
pasaría de vulgar mercenario...
OFICIAL 2
(una mica axispat)
O com cierto generalito, que com el Cid,
también es muy amigo de los moros...
SANTIAGO
Tenga cuidado con las insinuaciones...
OFICIAL 2
In vino veritas, amigo Santiago. No se lo
tome así hombre...
28

SANTIAGO
(irritat, es beu la copa d’un cop)
Yo creo que la hombría se demuestra
sabiendo callar y sabiendo beber.
OFICIAL 2
(resentit)
Usted, Vilanova, siempre ha sido muy
hombre ¿verdad?... para todo.
SANTIAGO
¿Que insinua? ¿Me está acusando de algo?
OFICIAL 1
(conciliador)
Señores, los asuntos privados mejor los
resuelven en privado, aunque sea en
atención a nuestro visitante.
SANTIAGO
Será mejor. Bueno Millars, le acompaño a
la puerta.
ENRIC
(dirigint-se al grup)
Ha sido un placer.
SANTIAGO
(allunyant-se del grup i sortint)
Perdone l’incident. Però és la vergonya
del quarter, un borratxo malfaener, fill
d’un heroi de la División Azul. Ací, com a
cada casa, també tenim les nostres ovelles
negres.
19. QUARTER DE CAPITANIA, ENTRADA, EXTERIOR/DIA
Enric ix de Capitania i para un taxi que passa.
ENRIC
A la platja de Llevant. A La Pepica.
TAXISTA
Una mica tard per menjar-se la paella, no
li sembla?
29

20. PLATJA DE LES ARENES, RESTAURANT, EXTERIOR/DIA
Un taxi para a la porta d’un dels restaurants més afamats
en paelles, d’ell baixa Enric Millars i parla una mica
amb el conductor i es dirigeix a la porta.
21. PLATJA DE LES ARENES, RESTAURANT, EXTERIOR/DIA
El restaurant bull de gent, i de cambrers que porten
paelles de totes les mides. Enric va travessant
l’entrada, un estret corredor que dona a les cuines on
s’escolta un gran soroll. Un cambrer creu reconèixer a
Millars, i previ suborn, li diu per senyes que la persona
que busca està a una reservat, que el segueixca. El
cambrer agafa una ampolla de vi. Enric i el cambrer pugen
una estreta escala sortejant altres cambrers que van i
venen, i aconsegueixen entrar on Ava Gardner i altres
visitants il·lustres estrangers es mengen una paella
bevent litres i litres de ‘sangria’. Tots riuen
estrepitosament mentre un home molt gros i barbut, en
mànegues de camisa i una gran tovallola a les mans imita
un torero. Tots el van animant amb ‘olés’ entusiastes. El
cambrer fa esperar a l’Enric a la porta i travessa
l’habitació, però no li resulta gaire fàcil ja que l’home
de la tovallola li fa uns quants passes com si d’un bou
es tractés, el que fa que tothom es riga encara més.
HOME
Una chicuelina... una media verònica y
¡Hellas!
Finalment el cambrer arriba on està l’actriu i li
xiuxiueja a l'oït assenyalant a l’Enric i donant-li
l’ampolla de vi. L’actriu li fa un salut llunyà mentre se
serveix una generosa copa de vi i se la beu d’un cop.
Quan intenta posar-se dempeus, trontolla, es torna a
seure i el cap li cau damunt els braços que reposen a la
taula. El cambrer mira a l’Enric amb cara de resignació
alçant els muscles. L’home que imita el torero, amb una
forquilla a la mà, fa com que entra a matar utilitzant a
la Gardner com a bou. Tots aplaudeixen amb entusiasme.
22. PLATJA DE LES ARENES, EXTERIOR/VESPRADA
Enric ix per la porta que dona a la platja, mira el seu
rellotge mentre pel seu costat passen algunes famílies
amb cistelles que venen de passar el dia a la platja.
Enric es trau les sabates i els mitjons, i caminant per
l'arena es dirigeix a vora mar, on deixa que les ones
30

mullen els seus peus amb els camals arremangats. Al seu
costat hi ha una parella jove, un xic i una xica de
cabells rossos, prenent el sol, ella du un biquini. Passa
una parella de policies a cavall i per senyes els
adverteix que ella s’ha de cobrir la part del cos que du
a l’aire, però els turistes no ho entenen. El so d’una
botzina el torna a la realitat. És el taxi que l’espera
per dur-lo de tornada a la redacció.
23. REDACCIÓ DE LA PRENSA, INTERIOR/VESPRADA
Enric entra a la redacció, algunes taules com la
d’Olivares estan buides, assegut damunt d’ella amb total
desimboltura, està Castro parlant per telèfon.
CASTRO
Si... vaya... Gracias por la notícia pero
eso es impublicable... ¡ya me dirás!
Entra un home amb granota blava i la cara i mans brutes
de greix i de tinta, és el Muntador que es dirigeix a
l’Enric.
MUNTADOR
Millars, l’Olivares m’ha dit que hui vostè
tanca l’edició, l’espere a ‘pletina’, no
tarde que anem molt malament de temps.
ENRIC
Vaig de seguida.
CASTRO
Bueno Encarnita, te estoy eternamente
agradecido y cuenta con las entradas para
los toros... no mujer no padezcas... otra
vez será...
(penja el telèfon violentament)
¡Hay que joderse!
( dirigint-se a la redacció)
Asunción Moreno es el nombre de la muerta,
¿os suena?
VIDAGANY
¿Moreno, Asunción?
31

(busca al seu arxiu particular)
A vore... Moreno, Mario,… No… no m’apareix
res amb eixe nom.
CASTRO
Prueba con Lamor, Lina.
VIDAGANY
¡Hòstia! No em digues que la súper
escultural vedette Lina Lamor és la
morta... ¡Això és una bomba!
(busca al seu arxiu i trau una fitxa amb
prou anotacions)
ENRIC
(amb incredulitat)
Lina Lamor? No pot ser... però si jo la
vaig entrevistar no fa res!
VIDAGANY
(mirant la fitxa)
A vore... ja fa uns cinc anys Millars.
CASTRO
¡Lástima de noticia!
VIDAGANY
(amb les mans dibuixa un cos imaginari)
I llàstima de dona.
24. DIARI LA PRENSA, LAVABOS, INTERIOR/NIT
Enric es passa aigua per la cara i la nuca. Sembla
afectat, pal·lid, descompost. Es mira a l’espill i no pot
evitar un rictus de dolor. Fundeix a...
25. CAMERI DEL TEATRE
Un Enric molt jove i visiblement atemorit mira amb
atenció tots el objectes dispersos pel camerí. Darrere
d’un biombo s’escolta la la veu d’Asunción mentre algunes
peces de roba cauen al terra.
32

ASUNCIÓN
Me tienes que hacer una interviú muy
bonita... aunque tu eres muy jovencito
para ser periodista.
¿A que aún no has hecho ni la mili?... con
lo que me gusta ver a mi a los jóvencitos
vestidos de uniforme. Seguro que estás muy
guapo con esa carita que tienes.
ENRIC
He pedido prórrogas... por lo de los
estudios.
Asunción apareix lligant-se un bata estampada amb motius
xinesos i s’apropa a l’Enric acaronant-li el clatell
primer i després la galta.
ASUNCIÓN
Tanto estudiar te va a secar el seso... y
hay cosas que un joven como tú no tiene
que prorrogar más.
Asunción s’apropa molt a l’Enric i li pren una mà que es
posa sobre un pit dintre de la bata.
ASUNCIÓN
Pero no te preocupes, que no hace falta ir
a la guerra para convertirse en un hombre.
Enric molt nerviós besa de manera torpe a Asunción que li
pren el cap suaument i el calma.
ASUNCIÓN
Tranquilo y déjame hacer a mi, que de esto
se más que todos los sabios juntos.
Asunción apropa els seus llavis als de l’Enric i enceta
un bes molr apassionat mentre la bata cau al terra i
deixa vore tot el seu cos nu.
26. DIARI LA PRENSA, SALA DE PLETINA, INTERIOR/NIT
Es una sala que la quasi totalitat està ocupada per una
taula llarga i coberta per una planxa de zinc. Damunt la
taula estan les ‘rames’, uns marcs metàl·lics de la mida
d’una pàgina del diari. El Muntador està repartint els
texts en plom lligats amb un cordill. Millars s’asseu en
una cadira alta i va prenent els texts i ordenant-li al
Muntador on els ha de col·locar, de vegades no encaixen i
33

han de moure l’ordre dels texts.
ENRIC
Este ací dalt, i este altre baix.
MUNTADOR
No pot ser Millars, que se’n ix.
ENRIC
Puix treu eixe, i posa este altre.
Així unes quantes rames fins arribar a la d’espectacles.
MUNTADOR
Es pose com es pose Millars, ací falta
alguna cosa.
(mira uns papers bruts)
L’Olivares ha deixat en previsió una
entrevista i foto amb Ava Gardner, això no
apareix per cap lloc.
ENRIC
No apareix perquè no existeix. ¡La tia
duia un bufa de cavall!
MUNTADOR
Vostè vorà Millars, però jo no tinc res
més a mà per posar ahí i el temps corre…
ENRIC
Done’m mitja hora.
Es queda pensant una mica mentre mira el buit.
MUNTADOR
(molt nerviós)
Millars, mitja hora... Jo vaig fent les
galerades per a censura o no arribarem a
temps.
27. REDACCIÓ DE LA PRENSA, INTERIOR/NIT
Vidagany està traient-ne alguns dels volums on estan
enquadernats els exemplars del periòdic.
34

VIDAGANY
Veges! Ací diu que començà de ben menuda
ballant descalça al carrer...
ENRIC
De qui parla?
VIDAGANY
De la Lina Lamor, que en pau descanse.
ENRIC
Faça el favor, telefone a l’Olivares a
casa seua.
Enric sembla nerviós i va d’ací cap enllà i Vidagany va
a la taula de l’Olivares pren el telèfon i parla amb
l’encarregada de la centraleta.
VIDAGANY
Posa’m amb la casa de l’Olivares... ¿Està
el senyor Olivares?... ¿y cuando
volverá?... Ah! perdone... Buenas noches y
gracias.
ENRIC
I estes fotografies?
Enric obri el sobre i en trau unes quantes fotografies
d’estudi de bon tamany de Lina Lamor. Les instantànies
donen compte de la seua escultural bellesa. Les fotos de
primera joventut la mostren abillada amb vestits del
gènere andalús i amb companyia d’altres artistes, i les
posteriors amb vestits típics de la revista
d’espectacles.
(FON A…)
28. VENTA DE PACHECO, INTERIOR/DIA (FLASH BACK)
S’escolta el so d’una guitarra espanyola i el soroll dels
tacons de ballarina sobre el ‘tablao’. El local està
buit, les cadires invertides damunt les taules, només els
artistes assagen mentre una dona agenollada fa la neteja.
Asseguda a una cadira una nena mal vestida i una mica
bruta, una Asunción Moreno de no més de set anys, observa
amb profunds ulls negres el cadafal.
35

PROFESSORA DE BALL
¡Así no! Com cogiendo manzanas del
arbol... Vamos, otra vez... me cojo una
manzana, me la com y la tiro...
La xiqueta Asunción repeteix les indicacions de la
Professora de ball, la mare la mira en un descans de la
faena i es trau la suor i les grenyes de la cara.
(TALLA A…)
29. CIUTAT ANDALUSA, CARRER, EXTERIOR/DIA (FLASH BACK)
Amb molt de desimboltura, la xiqueta Asunción Moreno
balla descalça prop d’un cantó i amb un mocador al terra
amb unes poques monedes, davant la indiferència de la
gent que passa. Unes monedes de gran valor cauen damunt
el mocador i un home jove, molt ben abillat i amb guants,
s’ajut per observar Asunción de prop. Asunción amb un
vestit deslluït pren la vora i sense parar de ballar se’l
va alçant amb picardia davant el deliri de l’home. De
sobte una sonora bufetada s’estampa en el rostre
d’Asunción. És la seua mare que l'estava buscant, la que
la pren del canell per endur-se-la a rastres, mentre ella
plorant té temps per agafar les monedes i el mocador.
(FON A…)
30. REDACCIÓ DE LA PRENSA, INTERIOR/NIT
Enric pren una fotografia on el bust de l’artista és
especialment abundant i es mostra generosament.
ENRIC
Estava retirada, no? El seu nom no
s’escoltava molt últimament.
Vidagany assenteix amb el cap mentre consulta un llibre.
Enric mira el rellotge i de sobte el seu rostre sembla
il·luminar-se i es posa a la màquina d’escriure.
ENRIC
Vidagany passem el que tinga a mà.
VIDAGANY
Espere que sàpigues el que fas.
Vidagany, li passa dos volums oberts.
36

VIDAGANY
Açò és una biografia una mica antiquada, i
esta altra una entrevista més recent... a
vore si ens serveix.
ENRIC
¡Telefona a l’excelentíssimo!
Vidagany posa mala cara però prem el commutador.
VIDAGANY
Mira, crida a casa de Maella… sí, ja sé
que té dit que no el destorbem, però
Olivares no està a sa casa… i és molt
urgent. (s’espera una mica)
Con el señor MAELLA por favor… ah! No
está… ¿un recado?...
(mira a l’Enric que li nega amb el cap)
No, no le de ningún recado gracias.
Penja el telèfon i va al costat de l’Enric que sembla
estar acabant el seu article.
ENRIC
Conste que açò és un article d’urgència.
VIDAGANY
Trau ací, a vore que has escrit.
(llig l’article i tatxa algun paràgraf)
No està malament.
ENRIC
Me l’enduc a tallers. Ah! La foto.
Pren la foto i ix disparat.
31. DIARI LA PRENSA, SALA DE LINOTIPIES, INTERIOR/NIT
Enric li dona l’escrit al linotipista que l’escriu al seu
teclat, mentre les línies de plom van caient.
32. DIARI LA PRENSA, SALA DE PLETINA, INTERIOR/NIT
En un cordill pengen fulls amb els originals de les
pàgines, les ‘galerades’. El Muntador rep el text de
l’article en plom, seguint les instruccions de l’Enric el
col·loca a la ‘rama’ junt amb la foto, movent-lo fins que
37

encaixa. Amb un rodet entintat el passa per sobre i posa
un full de la grandària adequada, passa un rodet de
cautxú i trau la ‘galerada’. Els dos ho miren un instant.
ENRIC
Ja ho tenim. ¡A censura!
33. REDACCIÓ DE LA PRENSA, EXTERIOR/NIT
El Botones, carregat amb una carpeta de la mida de les
planes del diari, pren una bicicleta.
34. EDIFICI DE LA DELEGACIÓ DEL MINISTERI D’INFORMACIÓ I
TURISME, INTERIOR/NIT
Un centre oficial situat en un edifici noble de la
ciutat, el Botones arriba amb la bicicleta, descarrega la
carpeta i travessant un pati puja unes escales a tota
pressa.
35. M.I.T., OFICINA DE CENSURA, INTERIOR/NIT
Tres o quatre taules ja buides, només en una un
funcionari llegeix el diari de la vesprada mentre mira
nerviós el rellotge i es trau la suor amb un mocador
arrugat. Entra el Botones.
BOTONES
(atrafegat)
Bona nit...
CENSOR
Açò no són hores... Que conste que estic
ací per què em dona la gana, si fos pel
Secretari, vostès demà no ixen al carrer.
Entesos? Trau ací eixes galerades.
El Censor es posa unes ulleres grosses i repassa les
galerades i va suprimint amb llapis roig allò que
considera inconvenient.
CENSOR
Que és açò sobre Lina Lamor? La resta no
deien cap cosa al respecte.
BOTONES
Nosaltres no som com la resta, sempre
estem per davant de la notícia.
38

El censor va llegint negant amb el cap, però al arribar
a la foto, nega amb el cap i ratlla el bust de l’artista
de manera basta.
CENSOR
Este escot me’l tapen, a més de resultar
immoral és una falta de respecte a una
difunta. Ala! Ja te’n pots anar, i recorda
a l’Olivares que està pendent l’article
sobre la potència naval espanyola.
El Botones pren la carpeta i surt a tota velocitat.
36. SALA DE ROTATIVES, INTERIOR/NIT
El diari s’imprimeix a les rotatives del taller
d’impressió.
37. CARRERS DE LA CIUTAT, EXTERIOR/NIT
El diari es distribuït amb un motocarro per tots els
quioscs de la ciutat. També el recullen els venedors
ambulants de premsa. Enric passa prop d’on els venedors
es reparteixen els exemplars.
ENRIC
(off)
La nit és el meu regne. Tinc un desig
enorme d’escriure per la nit, de llegir
per la nit, de pensar per la nit, de
plorar per la nit, de jaure, de deixar
d’ésser a poc a poc enfonsant-me, així, en
un habitual naufragi.
38. BAR NOCTURN, INTERIOR/NIT
Ja és passada la mitjanit. És un establiment que no tanca
en tota la nit i la seua parròquia és variopinta, a la
banda de darrere hi ha unes taules de billar i uns homes
juguen. S’escolta el soroll de la màquina de cafè i de
les boles de marfil xocant. A un extrem dos fematers
parlen amb un sereno. Prop, dos parelles vestides
elegantment que semblen venir de festa, les xiques són
prou més joves que els homes.
XICA 1
A mi em ve de gust un ‘pepito de ternera’
i un cafè amb llet.
39

HOME 1
Demana el que vulgues xata.
XICA 2
A mi m’abelleix més un combinat.
HOME 2
¡Molt be! Cambrer, dos combinats.
Darrere el taulell, un cambrer, amb cara d'haver vist de
tots els colors, atén les comandes amb diligència. A una
tauleta està Jaume Ferrer llegint l’article sobre Lina
Lamor, a la taula un got de whisky amb gel. Entra Enric
amb aspecte cansat.
ENRIC
Hola Jaume, sabia que et trobaria ací.
JAUME
Saps que soc home de costums i he de ferme
l’últim whisky abans d’anar a dormir.
Jaume s’apropa per fer una confidència.
JAUME
Un camioner del meu poble m’ha tramès
carta de Palacios des de França...
A l’interior de la jaqueta s’entreveu la punta d’un
sobre.
JAUME
…amb açò del ‘contuberni’ sembla que haurà
de quedar-se per allà un bon temps, ací és
persona ‘non grata’.
ENRIC
I això que sempre ha estat d’ordre, gens
sospitós, si fins i tot va a missa.
JAUME
Ai amic! En estos temps que corren, ni Déu
és una amistat recomanable. Estava llegint
la necrològica de la Lamor... com s’ha
atrevit el teu director a publicar-ho?
ENRIC
No, no s’ha atrevit. Ha sigut iniciativa
meua, hui he tancat edició.
40

El cambrer li posa una copa de conyac.
JAUME
Amic, t’has posat en un bon embolic. Al
Marimba m’han contat que s’havia retirat
per que havia enxampat un peix gros.
ENRIC
Home, la consigna és evitar el successos
violents i jo l’únic que dic és que s’ha
mort, però no com.
Enric es beu la copa d’un glop.
JAUME
Certs rumors apunten el peix gros com
autor del crim, sembla que este l’havia
deixat i que ella estava com boja.
ENRIC
Ja estava retirada, quasi ningú se’n
recorda d’ella i no crec que tinga tanta
transcendència.
39. DELEGACIÓ MIT, DESPATX DEL DELEGAT, INTERIOR, DIA
Sobre una taula clàssica i massissa la Secretària
diposita el diaris i un tasseta de cafè.
SECRETARIA
(off)
La prensa y su café, señor Delegado.
Les acurades mans d’un home d’edat, el Delegat, obrin La
PRENSA, passen pàgina i es detenen en la necrològica de
Lina Lamor. Un cop de puny fa què el cafè es vessament
per damunt del diari. Pren el telèfon.
DELEGAT
(off i cridant)
¡LLame al diario La Prensa!
¡Inmediatamente!
40. CASA D’ENRIC, MENJADOR, INTERIOR/DIA
Enric està assegut a taula amb mànigues de camisa llegint
el diari, Dolors, vestida amb una bata que li augmenta el
volum de la panxa li posa un plat fumejant al davant.
41

ENRIC
Vaja, sopes d’all.
DOLORS
Em fa vergonya baixar a la botiga. I la
cosa no dona per a més.
ENRIC
Saps que m’agraden. Diumenge hauríem
d’anar a visitar els meus pares, no?
DOLORS
(sense massa entusiasme)
Per mi be. Si a tu et ve de gust.
ENRIC
Fa tant de temps que no els veig. I tu no
dines? Has de cuidar-te.
Dolors fa una ganyota de dolor i s’agafa el ventre.
DOLORS
No tinc gana, a més tinc una xicoteta
molèstia, em pense que em tombaré al llit.
Dolors se’n va i l’Enric va menjant-se les sopes d’all a
poc a poc. Al carrer s’escolten les veus dels venedors
ambulants, l’afilador, el granerer, etc.
41. REDACCIÓ DE LA PREMSA, INTERIOR/DIA
Enric se sorprèn al entrar a la redacció de l'excessiu
silenci que hi ha. A més tothom el mira de reüll, i fins
i tot li fa un gest amb els ulls assenyalant al despatx
de Maella, on estan este i Olivares.
42. DESPATX DEL DIRECTOR DE LA PREMSA, INTERIOR/DIA
Parla per telèfon i Olivares està dempeus amb cara de
pocs amics i amb el diari a la mà.
MAELLA
...por supuesto... com no... de acuerdo...
ahora mismo... de inmediato,
precisamente... Adiós, Adiós!
Maella penja el telèfon.
MAELLA
Ara vorem la que ens cau, el Delegat està
42

que trina. ¡Este Millars! Olivares, què
creu que podem fer ara?
OLIVARES
Home, el millor seria traure una nota a
gust de la Delegació, dient tot això de la
prostitució, ‘tracta de blanques’, ‘crim
passional’, ‘es prengué la justícia per la
seua mà’... Li ho encarregue a Castro, que
és de confiança.
Enric entra com el corder que va a l’escorxador.
ENRIC
Bona vesprada. Venia a explicar-los el
canvi en l’edició d’ahir...
OLIVARES
(amb sorna i mirant a Maella)
Ah! Però té una explicació.
ENRIC
L’entrevista amb la no va poder ser,
estava amb una bufa
OLIVARES
Clar i vostè pensà, ¡ara és la meua!
ENRIC
Va ser una qüestió d’urgència, els de
tallers ho poden confirmar. A més, a
Censura no van posar cap pega.
MAELLA
A vore si se’n adona d’una vegada que la
direcció del diari s’exerceix des d’este
despatx. ¡I el que jo dic va a missa!
Entesos?
ENRIC
Per descomptat senyor.
MAELLA
Vostè és un irresponsable al que no se li
pot fer confiança. Això és el que va
aprendre a Madrid? A partir d’ara, farà
només el que jo li ordene, i per
començar...
43

Sona el telèfon amb estridència.
MAELLA
¡Si! Ah, senyor Secretari... estem
desolats i... ¿com?... por suposat. Adeu
i bon dia.
(dirigint-se a l’Enric)
Vostè Millars presentes immediatament al
despatx del Delegat, estan esperant-lo.
Enric pàl·lid traga saliva. Olivares i Maella quasi
esbossen un somriure, mentre Enric se’n va.
43. DELEGACIÓ MIR, DESPATX DEL DELEGAT, INTERIOR, DIA
El delegat és un home corpulent d’uns cinquanta anys, amb
un cap massís sobre un bescoll ample, ben pentinat i amb
bigoti, el seu rostre recorda al d’un boxejador. El
despatx que ocupa és molt gran i luxós, en contrast amb
la resta de les instal·lacions. A l’ampla taula hi ha una
bandera espanyola que oneja pel vent que mou un
ventilador de sobretaula i darrere a la paret dos
quadres, dos retrats de Francisco Franco i José Antonio
Primo de Rivera que li fan guàrdia a un crucifix. S’obri
la porta del despatx i una secretaria introdueix a
l’Enric.
SECRETARIA
Señor Delegado, el periodista de La
Prensa.
El Delegat està absort llegint uns papers a una carpeta i
fuma un pur havà, a la solapa du la insígnia del “jou i
les fletxes”; amb la mà fa senyes que passe. Enric avança
amb gest compungit i es para davant la taula, al costat
d’una cadira. El Delegat li fa senyes amb la mà per que
prenga seient. Enric no s’atreveix ni a respirar i mira
l’entorn del despatx intentant contrarestar el silenci
només trencat pel soroll del ventilador de què no li
arriba l’aire. El Delegat té una veu greu, tronant, i
respira sorollosament.
DELEGAT
(parla com per a ell)
…su padre, carnicero de profesión, luchó
en el bando rojo, aunque no se le conocen
delitos de sangre…
44

ENRIC
Lo movilizaron.
DELEGAT
Otros supieron elegir el bando correcto.
…su abuelo fué concejal de su pueblo por
el partido blasquista durante el período
rojo…
ENRIC
Pero en la guerra salvó a unos frailes.
DELEGAT
Hmmm!… estudió periodismo en la Escuela de
Madrid…
(per primera vegada alça la vista i el
mira al ulls)
Me imagino que haría usted el juramento a
los principios fundamentales del
movimiento…
ENRIC
Sí señor, como era preceptivo.
DELEGAT
Como era preceptivo, claro. ¿Se acuerda
usted de ese juramento?
ENRIC
(dubta)
Pués, ahora mismo…
DELEGAT
Claro, como era preceptivo, verdad.
(el to de la veu es torna més agressiu)
Los hombres de verdad no juran en vano,
señor mío…
(mira al seu darrere)
y menos cuando se jura ante lo más
sagrado: Dios y el Caudillo.
Sí señor.
ENRIC
45

DELEGAT
Yo le hago memoria…
(s’alça de la cadira I dona la volta a la
taula apropant-se a ell mentre parla)
Usted juró servir a la Unidad, la Grandeza
y la Libertad de la Patria, sin permitir
jamás que la falsedad, la insidia o la
ambición tuerzan su pluma en la labor
diaria. ¿Se da usted cuenta? La insidia o
la ambición. ¿Comprende?
ENRIC
Totalmente señor Delegado.
DELEGAT
(pren un dels fulls de la carpeta)
Claro, no me extraña. (llegeix)…al margen
de su desempeño profesional es reconocido
como autor de librillos para fallas,
discursos festivos, poesias y piezas de
teatro cómico, todo ello en lengua
vernácula, siendo incluso premiado por uno
de sus libros de poesía de contenido un
tanto obsceno… que empeño tienen ustedes
con la lengua vernácula.
ENRIC
Es que es mi lengua materna.
DELEGAT
(tira el full despectivament damunt la
taula)
¡Memeces! Tal vez usted escogió esta
profesión atraído por los oropeles de la
fama, pero déjeme que le recuerde que el
periodista debe sacrificarlo todo al deber
profesional…para …
(dubta)
ENRIC
…el beneficio colectivo.
DELEGAT
¡Eso es!, y para la popularización y
exacta comprensión de la buena doctrina,
46

la difusión de la belleza, la justícia y
el amor de la Falange.
ENRIC
Sí señor Delegado, yo siempre he…
DELEGAT
¡Usted puñetas! Cuando estuvo estudiando
en Madrid visitó en su domicilio nada
menos que a Pío Baroja.
ENRIC
Es que lo admiraba mucho desde niño.
DELEGAT
¡Ahí quería llegar! ¿Se da usted cuenta?
Cuando usted mismo era un infante
indefenso sucumbió a las perniciosas
lecturas de, entre otros, este juntaletras
cuyo objetivo es poner de manifiesto los
aspectos más negativos de la sociedad.
El Delegat torna al seu lloc però sense seure, com
buscant l’emparament dels retrats de la paret.
DELEGAT
Por fortuna el Caudillo se alzó a tiempo
de parar tantos desmanes. ¿Usted comprende
cual es la misión que el Movimiento
reserva a su profesión?
ENRIC
Por supuesto señor Delegado.
DELEGAT
(totalment exaltat)
Señor mío, usted debe ser un apóstol al
servicio del Estado, para servir a una de
las más trascendentales tareas
patrióticas: la educación nacional. ¡Para
eso se le paga! Y no para divulgar, como
si de una vida ejemplar se tratara, las
andanzas de una puta. Y digo puta, por que
la mujer que yace con hombres a cambio de
recibir regalos es una vulgar prostituta.
47

ENRIC
(suant abundantment)
Pero yo solo mencionaba su trayectoria
artística.
DELEGAT
¡Una meretriz! por muy artista que fuera.
Eso aparte de las circustancias de su
muerte. Un fin lógico al fin y al cabo
teniendo en cuenta su trayectoria.
El Delegat canvia el to, com fent confidència, i s’apropa
a l’Enric a qui passa una mà per damunt del muscle. Enric
està tens.
DELEGAT
¿Su mujer está encinta, no?
ENRIC
Sí, señor.
DELEGAT
(com si fos un metge)
A ver, abra la boca… sin miedo.
Tímidament Enric obre la boca.
DELEGAT
Eso es. Ahora saque la lengua. Vamos
hombre.
Enric trau la llengua i cluca els ulls.
DELEGAT
Ahora piense en su esposa y en su futuro
hijo. Piense en su porvenir.
(Enric assentix amb un moviment de cap)
Muy bien, pués ahora cierre la boca… sin
metrer la lengua hombre… Apriete…
(A Enric se li mesclen les llàgrimes amb
la suor, el seu rostre està congestionat)
A que duele. Pués señor mío, cada vez que
tenga veleidades de apartarse del camino
correcto, realize este ejercicio, ya verá
lo bién que le va. ¿Entendido?
Enric assenteix, el seu rostre està totalment
48

desencaixat.
DELEGAT
Ahora váyase, y no perdamos más tiempo en
memeces, hay una tarea superior que nos
aguarda y si como dijo el fundador, ha de
lograrse en algún caso por la violencia,
no nos detengamos ante la violencia.
44. DELEGACIÓ MIR, EXTERIOR/DIA
Un Enric pàl·lid ix pel portal de la Delegació del
Ministeri d’Informació i Turisme. Sembla que la roba no
li toca el cos i amb un gran mocador es torce la suor.
El vianants passen indiferents davant d’Enric que sembla
que es troba pegat al terra. Finalment decideix posar-se
en marxa i es fon entre la multitud indiferent que va i
ve. A certa distància un gran automòbil de color obscur
i lluent i de formes arrodonides, amb dos o tres homes
que somrients semblen mirar-lo.
ENRIC
(off)
Hòmens d’ordre vigilen de reüll el que
escrius, els hòmens que s’han fet grossos
en la postguerra. Hem pecat per això,
perquè no se’ns deixava existir plenament,
amar-nos plenament amb aquell impudor que
la vida demana, aquell amor capaç de
fondre tots els ploms, rebentar les
perilles, deixar el món a fosques.
45. REDACCIÓ DE LA PREMSA, INTERIOR/DIA
Enric entra a la redacció i es dirigeix a la seua taula,
Olivares el contempla i esbossa un somriure sardònic.
Mentre la resta fan cadascú la seua. Maella, que està
posant-se la jaqueta, el veu entrar des del seu despatx,
ix i es dirigeix a la taula d’Enric.
MAELLA
Millars, no cal que li recorde que si el
mantenim entre nosaltres és atenent a la
seua situació familiar. No som tan
desarmats i ens mou la caritat cristiana.
49

ENRIC
(ajupint el cap)
Gràcies senyor director.
MAELLA
Ara recorde que a la seua secció hi ha
d’exaltar la sana alegria que caracteritza
els valencians i que el Cabdill tant be
coneix i estima. Ah! Se’m oblidava,
gràcies a les meues gestions he aconseguit
una altra oportunitat per part d’Ava
Gardner per a l’entrevista que li vaig
encarregar. Olivares li donarà els
detalls. ¡Adéu cavallers!
Maella se’n va i tots miren de reüll a l’Enric. Sona el
telèfon i Olivares el pren. Castro aprofita per agafar
l’ampolla de conyac i va a la taula de l’Enric.
CASTRO
Millars, toma.
ENRIC
No grácias.
CASTRO
Mira Millars, esto ayuda a pasar el trago.
Enric, dubta però pren l’ampolla i s’ un bon glop.
Olivares el crida mentre manté el telèfon despenjat.
OLIVARES
Millars, vinga immediatament.
(Enric va a la taula, Olivares tapa
l’auricular amb la mà)
Es de la senyora de Vilanova, que vol
parlar amb vostè.
ENRIC
Si diga’m. Si, ...esta vesprada, no se si
puc.
(Olivares que no perd detall de la
conversa, afirma amb el cap)
...d’acord, a sa casa d’ací una hora,
donem l’adreça.
Enric anota l’adreça en un tros de paper que li dona
50

Olivares, i on està escrita l’adreça de l’hotel d’Avi
assenyalant-ho amb el llapis.
46. CASA D’ENRIC, INTERIOR/DIA
Dolors està asseguda fent punt de ganxo quan truquen a la
porta, amb dificultats s’alça i va a obrir.
Qui va?
DOLORS
Com que ningú no contesta, obri la porta una mica i soma
el cap, l’exterior està una mica obscur, una dona vella i
menuda, vestida de negre i amb un vel al cap, apareix de
sobte i Dolors s’esglaia.
DONA DE DOL
(amb fort accent andalús)
¿Vive aquí el señor Enrique Millás?
DOLORS
¿Quién es usted? ¿Que quiere?
DONA DE DOL
Quiero hablar con este señor que le he
mencionado.
No está.
DOLORS
DONA DE DOL
¿Cuando volverá?
DOLORS
No lo sé. Váyase por favor.
Dolors tanca la porta i es recolza d’esquenes. El seu
rostre està una mica sufocat. Un dolor sobtat a la panxa
fa que s’agafe nerviosament. Amb dificultats va on estava
asseguda.
47. CARRER DE CAVALLERS, EXTERIOR/VESPRADA
Enric va mirant el nombres dels palaus contigus, fins que
troba el domicili de la família Vilanova, una gran porta
que dona a un pati d’estil gòtic renaixentista. La
portera trau el cap per una finestreta.
51

ENRIC
El domicili dels Vilanova?
La portera el mira de cap a peus i assenyala una escala
de pedra i fusta per on ha de pujar.
48. PALAU VILANOVA, REBEDOR, INTERIOR/VESPRADA
Una criada amb uniforme li obre la porta. El rebedor té
un cert regust rococó.
ENRIC
La senyora de Vilanova?
CRIADA
¿Me hace el favor de esperar aquí? Ahora
aviso a la señora.
Enric s’entreté mirant un gran quadre que presideix
l’habitació, i que representa a Santiago de Vilanova amb
uniforme militar i al seu costat una dona jove, d’una
elegant bellesa clàssica, amb un vestit de gala amb molt
de tul. En un moble auxiliar amb portes de cristall es
mostra una col·lecció de soldats de plom de la guerra de
Secessió. La criada torna a aparèixer.
CRIADA
Sígame por favor. La señora le está
esperando.
49. PALAU DE VILANOVA, SALÓ, INTERIOR/DIA
En un impressionant saló que mostra el poder econòmic i
social de la família. Tot resplendeix amb un fulgor
daurat, tot sembla estar al seu lloc exacte. Asseguda a
un sofà de ras està Margarita , vist de manera senzilla
un vestit de vol ample, però res en la seua persona ni
entorn és fruit de la casualitat.
ENRIC
Enric Millars, molt de gust!
MARGARITA
Margarita de Vilanova, el gust és meu.
Prenga seient. Li apeteix un te?
ENRIC
El que vostè vulga, per mi no es moleste.
52

Margarita va servint el te d’un joc de plata que hi ha a
la tauleta.
MARGARITA
No és cap molèstia, per a mi és una gran
satisfacció conèixer-lo en persona. Soc
una gran admiradora dels seus versos. No
té previst publicar cap altre llibre? Els
seus lectors estem ansiosos.
ENRIC
Li puc assegurar que no és per falta de
ganes, però és ben bé difícil, i
especialment en la nostra llengua.
MARGARITA
A mi m’agrada molt la poesia. Vaig tenir
la sort que al col·legi de monges, sor
Virtudes ens obligués a llegir poesia i de
tant en tant coses d’Ausias March, sor
Isabel de Villena, Roiç de Corella...
ENRIC
Això és un privilegi. Jo ho he conegut
tard.
MARGARITA
Però ha sabut traure-li profit.
ENRIC
Si, un profit més be espiritual. La
literatura no dona per a moltes alegries.
MARGARITA
Està l’alegria de la creació. Els poetes
són com déus, construeixen el seu propi
món, i donen l’existència a les coses al
nomenar-les.
ENRIC
Vaja, vist així. Però després la crua
realitat s’imposa i cal arribar a fi de .
MARGARITA
El poeta, per molt que s’amague sempre
està ahi, i la poesia li surt de manera
natural, com les llàgrimes o la suor. Hui
53

per exemple, he llegit el que ha publicat
el seu diari, i no he tingut cap dubte que
ho havia escrit vostè.
ENRIC
Que es refereix?
MARGARITA
La necrològica sobre l’artista que han
trobat morta, la vedette Lina Lamor. Jo la
vaig conèixer circumstancialment i va
semblar-me una mala persona, amargada,
ressentida... Vostè la va conèixer?
ENRIC
No, no, només d’oïdes.
MARGARITA
No obstant, el que vostè va escriure la
feia aparèixer més humana, és curiós,
quasi em feia lamentar la seua pèrdua.
ENRIC
Les necrològiques són un gènere que du
molt de temps inventat, jo només vaig
repetir l’esquema.
MARGARITA
Eixe article estava escrit amb passió, i
això es transmet. Estic segura de no
haver-me equivocat al elegir-lo per
escriure el discurs del meu marit.
ENRIC
I jo espere no defraudar les seues
expectatives.
(Margarita li dona un full escrit amb
lletra cursiva i elegant)
MARGARITA
Ací li pose algunes idees, però són
merament orientatives, i també algunes
referències poètiques. Espere que no s’ho
prenga com una imposició.
S’escolta un renou infantil i Margarita mira a la porta
per què s’aboca una xiqueta d’uns huit anys, morena de
54

pell i cabells, amb uns grans ulls negres i que sembla
feliç, el seu rostre recorda vagament Asunción Moreno.
MARGARITA
(a la xiqueta)
Torna amb els teus germans, ara va la
mamà.
La xiqueta se’n va i Margarita torna a la conversa.
ENRIC
Be, em pense que me’n he d’anar, tinc una
entrevista pendent i no vull molestar-la
més. Ha estat un plaer.
MARGARITA
No, el plaer ha sigut meu. L’acompanye.
50. PALAU VILANOVA, REBEDOR, INTERIOR/VESPRADA
Margarita que camina amb elegància, acomiada a l’Enric
agafant-li la mà, el que a Enric el fa sentir una mica
incòmode.
MARGARITA
No dubte a telefonar-me si té algun dubte.
ENRIC
Així ho faré. No passe pena. Adéu!
51. CARRER DE CAVALLERS, EXTERIOR/VESPRADA
Enric ix del Palau dels Vilanova i creuant una plaça es
dirigeix fins a l’entrada del Gran Hotel, un edifici de
principis de segle, una mica decadent, però de molt
prestigi.
52. RECEPCIÓ DEL GRAN HOTEL, INTERIOR/DIA
Enric entra a la recepció i li crida l’atenció uns
cambrers amb ampolles d’aigua mineral que pugen l’escala.
Enric es dirigeix al taulell d’entrada on es troba un
sufocat Recepcionista que es torca la suor amb un
mocador.
ENRIC
Si em fa el favor, l’habitació de l’actriu
Ava Gardner? Soc de La Premsa.
55

RECEPCIONISTA
Només ha de seguir estos cambrers,
precisament ells també es dirigeixen allí.
Enric una mica estranyat segueix els cambrers.
53. HABITACIÓ D’AVA GARDNER, INTERIOR/DIA
Al entrar a l’habitació darrere els cambrers carregats
d’ampolles d’aigua, Enric escolta una veu de dona greu i
profunda però molt sensual, que crida en una mescla
d’anglès, francès, italià i espanyol.
AVA
(off, cridant)
Oh shit! Fucking city. Please, please,
more aqua. I need to have a bath, quickly!
Uno baño, rápidamente! ¿Comprende?
Enric dona uns colpets a la porta.
ENRIC
Miss Gardner, si’l vous plait.
Ava Gardner apareix despentinada, vestida amb un barnús
mal lligat que deixa a la vista la sínia del bust i unes
esplèndides cames. A la boca du una cigarreta.
AVA
You don’t look the plumber, señor. I need
a fucking plumber
ENRIC
Je m’excusse. Enric Millars, journaliste
de La Prensa.
AVA
Do you speak in English?
ENRIC
No english. Français?
AVA
Italian?. Si parla italiano?
ENRIC
Français o español.
56

AVA
Bullshit! ¿Sabe usted agua no funcionar?
Mucho calor, quiero un baño, e non e
posibile.
ENRIC
A veces, cortes de agua. Grifos no van.
AVA
You’r nuts! What’s the problem?
Els cambrers van sortint amb les ampolles buides, i
altres empleats de l’hotel entren amb noves ampolles
d’aigua mineral, però amb gas.
AVA
Stop! This is sparkling water! Oh my god!
I’m sorry Míster Miller, is better more
later, Grasias!
ENRIC
Si’l vous plait! Por favor! Necesito hacer
la entrevista.
AVA
Is time to bath! Good Evening! Camon
everybody go out. Fuera ahora todos!
Ava Gardner li dona l’esquena a Enric i després de tirar
a tot el món, es trau el barnús que tira al terra i es
posa a la banyera.
AVA
(off)
Míster Miller, please! Shut the door!
Enric es queda mirant el barnús i se’n ix tancant la
porta.
54. REDACCIÓ DE LA PREMSA, INTERIOR/VESPRADA
A la redacció fa una calor insuportable. Sempere sua com
un porc i s’aventa amb uns fulls. Castro té uns cercles
de suor a la camisa. Olivares s’està arromangant les
mànigues. que sembla al marge de la calor, li passa uns
fulls a Enric.
57

VIDAGANY
A vore que et sembla. És la propera
aventura del Justicier .
ENRIC
(llegint per damunt)
Estes al·lusions al Tirà, no despertaran
les sospites de la censura?
VIDAGANY
Home! Açò està ambientat en l’Edat
Mitjana, no crec que filen tan prim.
OLIVARES
Millars, com du l’entrevista?
ENRIC
Si, si... ara mateix vaig a passar-la a
net.
(a Vidagany)
No hi ha hagut manera d’aclarir-me amb
l’Ava Gardner, i ara a vore que faig...
VIDAGANY
Ai Millars, molta dona per a tu. Xé!
Inventa-te-la! Jo ho he fet molt sovint.
ENRIC
El que em mancava. , que em busques la
ruïna!
VIDAGANY
Tu posa que està encantada d’estar ací i
que tot li sembla una meravella i ja
voràs, sense pegues.
Enric no sembla massa convençut, li fa mal el cap i fa
massa calor, però es posa davant la màquina i va
teclejant a poc a poc. S’escolta el timbre del telèfon.
OLIVARES
(cridant)
¡Millars, a l’aparell!
Enric va a la taula d’Olivares i pren el telèfon.
58

ENRIC
Diga’m! Ah, senyor Vilanova si, ja he
parlat amb la seua esposa i... Prendre un
cafè, ara? Si, ens veiem a l’Oriente. Fins
ara.
Enric penja el telèfon una mica estranyat.
ENRIC
Olivares, torne de seguida, he de parlar
amb el tinent coronel Vilanova.
OLIVARES
Està be, però vull eixa entrevista damunt
la meua taula. No s’oblide. No se la
jugue.
55. CAFÈ ORIENTE, INTERIOR/VESPRADA
La parròquia del cafè a la vesprada és diferent a el del
matí, ara predominen les senyores berenant. Santiago
Vilanova, està parlant amb el ‘secreta’ però quan entra
Enric ho deixa i va al seu encontre.
SANTIAGO
Millor seiem a una tauleta. Segur que li
ha estranyat la meua cridada. Però m’urgia
parlar amb vostè. M’ha arribat una
informació sobre la seua visita a la
Delegació d’Informació.
ENRIC
Si, he tingut una conversa amb el senyor
Delegat, si.
SANTIAGO
Segons m’he assabentat eixa informació que
va publicar ha causat un gran malestar
entre determinades autoritats que
demanaven un càstig exemplar. Jo he
transmès la meua opinió, i crec que no
m’equivoque, que la seua intenció no va
ser en cap moment provocar cap enrenou, no
es així?
ENRIC
A mi només em mou el desig d’informar
sobre el que passa.
59

SANTIAGO
Si, però sap que la premsa no pot informar
sense preveure les conseqüències d’eixes
informacions, seria una irresponsabilitat.
I eixa informació amic meu, estava
carregada de metralla... Com amic,
m’agradaria saber quines eren les seues
intencions.
ENRIC
Les intencions les ha de posar cadascú. Li
assegure que no comprenc eixe enrenou
SANTIAGO
No es faça el beneit, home. Haurà sentit
dir que Lina Lamor era una puta de luxe.
ENRIC
Si, però pel que sembla això només són
rumors.
SANTIAGO
M’alegre que pense així. Però vaja amb
compte amb este assumpte. Jo he donat la
cara per vostè. Ara vostè l’ha de donar
per mi.
ENRIC
Li estic molt agraït, però no comprenc
SANTIAGO
Deixe-ho en pau. No remoga més este
assumpte. El que ha passat ha passat i ara
no té remei. Me’n he d’anar, passeu be.
Santiago se’n va i Enric es queda pensant una estona amb
eixa estranya conversa.
56. CASA D’ENRIC, INTERIOR/VESPRADA
Enric torna a la seua casa i s’estranya al trobar la
porta sense tancar.
ENRIC
¡Dolors! ¡Dolors! Estàs a casa?
Per la porta de l’habitació apareix la Botiguera amb una
tassa de poliol.
60

BOTIGUERA
Bona vesprada senyor Millars, no tinga
temor, que no passa res greu. La seua dona
que no es troba massa be.
Enric sorprès es dirigeix cap a l’habitació.
57. CASA D’ENRIC, HABITACIÓ, INTERIOR/VESPRADA
Al llit, mig recolzada al capçal està Dolors una mica
pàl·lida, però sembla més tranquil·la.
ENRIC
Dolors... Que et passa? Que tens?
DOLORS
No res, no et preocupes. Un poc de mareig,
una mica d’angúnia.
S’apropa la Botiguera maternal amb la tassa.
BOTIGUERA
Amb una tassa de poliol tot s’arregla,
este és molt bo. Me’l duen del Garbí.
ENRIC
No se com agrair-li el que ha fet.
BOTIGUERA
Ja m’ho agrairà, no es preocupe, ara tinga
cura d’ella. Jo he de tornar, que el meu
marit està sols.
La Botiguera se’n va mentre l’Enric li dona el poliol a
poc a poc, però Dolors es posa a plorar de sobte, com si
s’ho hagués estat aguantant durant molt de temps.
ENRIC
Dolors... va... va... què et passa? No
passes pena dona...
DOLORS
Vestia de negre, tota de negre, i ha estat
ací...
ENRIC
A qui et refereixes? Qui ha estat ací?
61

DOLORS
La dona. En mirava fixament als ulls i he
sentit una fredor que m’ha corregut per
tot el cos...
ENRIC
A qui et refereixes? De quina dona parles?
DOLORS
No sé qui era. Preguntava per tu... amb
eixa veu que semblava tan llunyana...
ENRIC
I no ha dit qui era o que volia?
DOLORS
Després s’ha quedat dempeus davant de
casa, jo mirava per la finestra i la veia
tota vestida de negre...
ENRIC
Estàs segura que no ho has somniat?
DOLORS
Em feia tanta por...
Enric dubta però s’apropa a la finestra i mira al carrer.
Al principi no hi veu res, però després, junt al cantó,
com sorgint d’entre les ombres apareix la Dona de Dol
mirant a la finestra.
ENRIC
És veritat, ahi està... ara mateix vaig a
demanar-li una explicació.
Enric se’n va, mentre Dolors torna a inquietar-se.
DOLORS
No em deixes sola...
58. CARRER ON VIU ENRIC, EXTERIOR/VESPRADA
Algun comerç ja està tancant les seus portes. La poca
gent que queda es retira per a sopar. Passa un home en
bicicleta. Només els xiquets semblen esgotar les hores
jugant a les xapes quasi sense llum. Una mare crida el
seu fill.
62

UNA MARE
(off)
Vicentiiiin… a sopaaar…
Enric creua el carrer i es dirigeix al cantó on està la
Dona de Dol que impassible sembla esperar-lo.
DONA DE DOL
¿Usted es el señor Enrique Millàs?
ENRIC
Millars, si. ¿Quién es usted, que busca en
mi casa?
DONA DE DOL
Mire usted, yo vengo de muy lejos para
enterrar a mi hija. He llegado esta mañana
y aquí no conozco a nadie. Las autoridades
me han informado lo justo, pero yo no me
quedo tranquila. Dicen que mi hija...
ejercía la prostitución, pero yo eso no me
lo creo, ella era artista, aquí lo pone…
(trau un retall de diari vell)
Yo a mi hija hace casi veinte años que no
la veo. Se marchó de casa muy jovencita…
la verdad es que la echó su padre y ya
nunca más quiso saber nada de ella, como
si no tuviera hija… aunque por medio de
una vecina de cuando en cuando me enviaba
alguna carta, algún periódico, alguna
fotografía…
(del bolso trau un feix de cartes lligades
amb una cinta)
En la pensión un joven me ha leído lo que
ha salido en los papeles… a mi hija no la
tratan como se merecía, ella podía tener
sus cosas, pero era muy buena. Si lo sabré
yo que la he parido. Tome usted… yo no se
leer.
ENRIC
¿Por que me da a mi todo esto?
DONA DE DOL
Por que lo que usted escribió me hizo
saltar las lágrimas… era mi chiquilla. Se
63

nota que usted es hombre de bién. Usted
sabrá que hacer.
ENRIC
¿A que se refiere?
DONA DE DOL
Usted es el único que puede limpiar su
nombre… borrar todas esas insinuaciones,
esas medias verdades… Ella no se merecía
esto.
ENRIC
Lo siento mucho, pero eso no es cosa mía.
Yo no puedo hacer nada más…
DONA DE DOL
Cuando un hijo se muere se te queda un
vacío muy grande que no hay nada que pueda
llenar… Si no me comprende ya lo hará. He
visto que su señora está esperando…
ENRIC
A mi mujer déjela tranquila, en cuanto a
lo otro yo le aseguro que no está en mi
mano. Lamento profundamente lo de su hija,
pero yo no decido los contenidos del
periodico. Tome sus cartas y vuelva a su
pueblo.
DONA DE DOL
No me puedo marchar hasta que no me
devuelvan su cuerpo y pueda enterrarla en
paz. Es mi deber como madre. Las cartas,
quédeselas de momento, hágame ese favor,
que cuando me tenga que marchar ya enviaré
a por ellas.
Enric no sap com reaccionar i la Dona de Dol se’n torna a
les ombres i desapareix carrer avall.
59. CASA D’ENRIC, HABITACIÓ, INTERIOR/NIT
Dolors s’ha alçat del llit i mira per la finestra com el
seu home torna a casa.
64

60. CASA D’ENRIC, MENJADOR, INTERIOR/NIT
Enric entra a sa casa amb el feix de cartes a la mà.
Dolors sembla més calmada.
DOLORS
Qui és? Que t’ha dit?
ENRIC
Era la mare de la dona morta.
DOLORS
A mi em fa molta por... no vull tornar a
vore-la.
ENRIC
Estigues tranquil·la, quan soterre la
filla se’n tornarà al poble. Serà millor
que sopem. Mentrestant vaig al despatx una
mica.
61. CASA D’ENRIC, DESPATX, INTERIOR/NIT
Enric deixa el feix de cartes damunt el buró i es queda
pensant. Després desfà el llaç i pren una carta i
comença a llegir-la.
ENRIC
...querida madre, por fin se acabó lo de
dar tantas vueltas por los pueblos, basta
de miserias. Ahora parece que iremos a
Valencia a trabajar en un teatro.
(FON A)
62. TEATRE DE VARIETAT, INTERIOR/NIT (FLASH BACK)
Sobre l’escenari Asunción Moreno i Joselito de Jerez
executen el seu número. Ella, vestida de sevillana fa
uns passos de ball flamenc posant-li seriositat. Ell,
vestit amb una brusa de colors cridaners i molt de vol i
amb barret cordovès, li paròdia els moviments fent riure
al públic a carcallades. Al acabar l’actuació es retiren
entre bastidors, però els aplaudiments del públic fan
que surten a escena a saludar, primer Asunción que es
rebuda tímidament i després Joselito, rebut amb una gran
ovació. De nou entre bastidors Asunción es retira molt
enfadada mentre és felicitada pels altres artistes i
empleats.
65

ASUNCIÓN MORENO
(off)
Yo bailo con Joselito de Jerez, que por
cierto ni se llama Joselito ni es de
Jerez. Formamos una pareja de baile
flamenco y nuestro número tiene mucho
éxito, por que es muy gracioso. Joselito
tiene mucho arte, él hace la parte
graciosa, y yo la seria...
(TALLA A)
63. CARTELLERA DE TEATRE, EXTERIOR/DIA (FLASH BACK)
Un cartell del programa de varietats ‘Fantasies
Andaluses’ en el que figuren en un lloc modest ‘la
parella de ball Los ’ és tapat per un altre en què
destaca en un dels primers llocs i amb lletres grans
‘Joselito de Jerez, la Gracia del ball flamenc’.
ASUNCIÓN
(off)
Madre, he decidido dejar el flamenco, esto
se me queda chico y aquí en Valencia hay
muchos teatros de variedades, siempre
llenos a rebosar, y ahora que me he
introducido en este mundo del espectáculo,
sé que puedo llegar más alto haciendo un
género más moderno…
64. CAFÈ ORIENTE, INTERIOR/DIA
(FON A)
L'habitual parròquia de tertulians comenta els
esdeveniments dels dies. Jaume Ferrer i Enric fan un
apart.
JAUME
Si, la recorde molt bé. Era d’una bellesa
escultural, amb molta picardia, sempre
suggerint i mostrant la seua anatomia fins
al límit de què la censura permetia. Ara,
no ens enganyem, de cantar i ballar ben
poc... però a ningú no li importava .
ENRIC
A les cartes que li enviava la seua mare
66

es feia passar per una gran artista.
JAUME
Va tenir el seu moment, jo la vaig vore
al teatre, però on millor la recorde és
al cabaret Marimba...
(FON A...)
65. CABARET MARIMBA, INTERIOR/NIT (FLASH BACK)
Només la barra i l’escenari estan il·luminats
suficientment, les taules tenen una xicoteta llum que a
penes deixa vore el rostre de la gent que està asseguda,
però distingim a Maella, al Delegat, i a altres persones
que traspuen bona posició econòmica i social, a una taula
també es pot vore Jaume Ferrer i Higini Moles amb altra
gent. El públic és en la seua major part masculí i de
mitjana edat, i vesteixen i es pentinen amb elegància.
Les xiques van vestides amb vestits llargs, escotats i
amb l’esquena a l’aire. A l’escenari El Trianero, fa un
ball flamenc, però el personal va i ve, com absent. Junt
a la barra una dona madura amb vestit de dues peces, Doña
Susa, sembla controlar el tràfec de clients i de xiques;
crida un cambrer que passa i li parla a l’oït. El cambrer
s’avança a una taula on estan asseguts Lina Lamor, amb
evidents signes de decadència i un jove Santiago de
Vilanova, i li transmet a Lina el missatge de la dona.
Lina somriu a Santiago, s’alça de la cadira i
balancejant-se una mica es dirigeix cap a la barra,
immediatament una altra xicona seu junt a Santiago.
LINA
(imita un salut militar)
¡A sus órdenes mi generala!
DOÑA SUSA
Veo que todo se pega. Estás toda la noche
con ese teniente y solo consumes tú. Te
estás reblandeciendo.
LINA
¡Déjeme en Paz! Yo me siento con quién me
da la gana.
DOÑA SUSA
¡Vaya humos! ¿Ya te ha dicho que te va a
retirar?
67

(es riu)
No te creia tan ingenua. Ese es de buena
família y a tí te quiere por lo que te
quiere.
¡Víbora!
LINA
L’actuació d’El Trianero acaba i alguna gent aplaudeix.
L’orquestra toca un ‘mambo calent’, algunes parelles ixen
a ballar a la pista.
DOÑA SUSA
Mira niña, las cosas claras. Éste es mi
negocio y a ese gañán solo lo exprimo yo.
Por lo menos aquí en mi casa.
(assenyalant amb el cap a l’escenari)
¡Ahora vete! Tu hombre te espera. Si no
fuera por él, aquí ni pisarías el
escenario.
LINA
¡Vieja! Me das asco.
Lina se’n va trontollant i al fons es veu a Santiago amb
la xica en una animada conversa i a un cambrer que porta
un ampolla de xampany a la seua taula.
66. CABARET MARIMBA, CAMERINO, INTERIOR/NIT (FLASH BACK)
Al menut camerino, El Trianero està canviant-se de roba
amb l’ajuda de Patrocinio, una dona de mitjana edat, poc
agraïda físicament i que vist amb una bata de quadres
menuts i calça espardenyes de pany i du ulleres de vidre
gros. Lina entra passant-se la mà pels cabells.
TRIANERO
¿Que pasa? ¿Ya te has cansado de jugar a
los soldaditos?
LINA
¡Vámonos! No me encuentro bién.
TRIANERO
No te tienes en pie. Lo que te pasa es que
estás borracha.
68

LINA
(li fa un gest amb la mà a Patrocinio)
¡Patro! Déjanos solos.
Patrocinio se’n ix del camerino i Lina s’apropa al
Trianero amb els ulls lluents.
LINA
Sabes que no siento nada por ese. Es él,
que se ha encoñado conmigo y no me deja en
paz. Solo te quiero a tí.
TRIANERO
¡A mi! Desde que te conocí nada parece
haberme salido conforme.
LINA
(mig gemecant)
No digas eso Esteban. Ya verás como todo
cambia.
TRIANERO
¡A peor! Ya estoy harto de esta vida, de
los celos, ya no puedo más...
LINA
(plorant)
Esteban, por Diós, no me dejes ahora... te
necesito.
TRIANERO
Tú no necesitas a nadie Lina y menos a mí.
67. CABARET MARIMBA, PORTA CAMERINO, INTERIOR/NIT (FLASH
BACK)
Patrocinio està amb l’oït pegat a la porta escoltant la
conversa.
LINA
(off i histèrica)
Esteban... no te vayas, no me dejes...
TRIANERO
(off)
Lina, Lina... ¿que te pasa?... ¡Patro!
¡Patro! ¡Ven en seguida!
69

Patrocinio sembla estar esperant eixe moment i entra al
camerino.
TRIANERO
(off)
Lina... Patro, llama a un médico, pronto.
68. CAFÈ ORIENTE, INTERIOR/DIA
(FON A...)
Enric i Jaume estan conversant i quasi han amoïnat les
seues begudes. El suposat ‘secreta’ llegeix el diari.
JAUME
¡Ja no era la Lina d’abans! I que penses
fer amb eixe encàrrec, digam-ne... ‘post
mortem’?
ENRIC
No puc fer res. Tinc les mans lligades.
JAUME
Llàstima de país... ningú no dona un xavo
per la veritat, i així ens va.
El ‘secreta’ llegeix com de costum La Premsa, on es pot
vore l’entrevista amb foto a Ava Gardner i un titular que
diu ‘Ava Gardner : València es una de las ciudades más
bellas del mundo’, després passa pàgina sorollosament i
estossega, sona el telèfon i li passen, contestant amb
monosíl·labs.
JAUME
(canviant de tema)
Ara que me’n recorde, l’altre dia va estar
a la notaria Domènec Martínez, i em va
encomanar que et saludara.
ENRIC
El trobe molt a faltar. El diari s’ha
convertit en una vulgar fulla parroquial.
JAUME
Li vaig prometre que aniríem a fer-li una
visita. I que tu li duries el teu llibre
de poemes.
70

ENRIC
Això serà si el puc acabar.
JAUME
L’has d’acabar! L’has d’acabar! Salut!
Els dos es beuen la copa d’un glop.
69. CASA DELS PARES D’ENRIC, CORRAL, EXTERIOR/DIA
És un corral ampli d’una casa de poble, però ací i allà
es veuen estris per a la fabricació dels embotits, unes
calderes acosteu arribades la paret, un carret de mà, i
diversos objectes, entre els que destaca una carnera amb
un paquet dins. Vicenta, la mare d’Enric, té uns
seixanta anys, els ulls menuts i la mirada intensa i
sempre vist amb un davantal a quadrats. Està fent la
paella en una llar feta d’obra i rajoles de Manises.
Eusebi, el pare d’Enric està assegut a una cadira de
voga prop d’un tauleta llitera. Vist una camiseta
‘imperi’ de tirants i està netejant una escopeta de
caça, mentre es fuma un pret del terreny, al seu voltant
una gosa caçadora a què de tant en tant li diu coses.
Eusebi té damunt la taula un porró de vi de què pega un
glop i un plat amb cacaus torrats. Dolors està asseguda
a una i es dona aire amb un ventall. Enric està prop de
la seua mare i observa com fa la paella. La ràdio sona
de fons mentre retransmeten una missa festiva.
VICENTA
L’altre dia, fent neteja vaig trobar uns
quaderns teus, de quan eres menut.
(a Dolors)
Hauries de vore la lletra que feia de ben
menut, tan pulcra, tan polida... Fins i
tot El senyor Evarist, el mestre, em va
dir: ‘Senyora, en tots els meus anys de
professió, mai he vist a cap pàrvul que
escriga tan be’... ¡Sempre li posaven la
banda!
ENRIC
Va mare, això ja ho has contat massa
vegades.
VICENTA
Si, però Dolors no sé si ho sap.
71

EUSEBI
Amb eixa lletra, hagués pogut entrar a un
banc o a l’ajuntament, però... volgué
estudiar això del periodisme.
VICENTA
Ara afegim l’aigua i a bullir. Enric
acompanya’m que m’has d’ajudar a tirar
alguns trastos.
Vicenta i Enric entren per la porta que té una persiana,
i Eusebi mira de reüll i mou el cap.
EUSEBI
¡I com que la sang li fa angoixa! No sé
que faré amb el negoci de la carnisseria
quan em jubile...
70. CASA DELS PARES D’ENRIC, , INTERIOR/DIA
És una cuina típica de les cases valencianes, amb una
llar amb xemeneia i una alhacena que Vicenta obre per
agafar un pot metàl·lic, del que trau uns bitllets que li
dona a l’Enric.
VICENTA
Pren! Abans que se’m oblide...
ENRIC
Que fa mare? Deixe’s estar!
VICENTA
Va! No sigues beneit, que amb això de la
criatura els vas a necessitar, i a
nosaltres ja no ens calen. El teu pare amb
l’escopeta i la gossa ja en té prou.
ENRIC
Mare, que jo guanye suficient!
Vicenta, li pren la mà a l’Enric i li posa els bitllets i
li la tanca.
VICENTA
Prou? Que un fill costa molt de criar,
m’ho vas a dir a mi?
72

ENRIC
Està be, però només és un préstec, quan
puga li ho tornaré. Ho promet.
Vicenta pren de la tauleta uns quaderns escolars una mica
engroguits i els mira amb deler mentre sembla acaronarlos.
71. CASA DELS PARES D’ENRIC, CORRAL, EXTERIOR/DIA
Eusebi està parlant amb Dolors mentre té l’escopeta
muntada i se la posa al muscle, com si la provara.
EUSEBI
I açò de la cacera no li ha agradat mai.
De menut me’l vaig endur un dia a la
guatla, allà als secans... vam caminar i
caminar, i jo el veia a ell, que sempre
anava darrere, mirant ací i allà, i ja em
vaig adonar que açò no era lo seu... Ell
amb els llibres i els versats era feliç!
En això a mi no s’assembla ! A penes si sé
llegir i escriure.
DOLORS
A cadascú li agrada una cosa. Hi ha
d’haver de tot.
Eusebi li dona una calada al puret i segueix comprovant
l’escopeta muntada.
EUSEBI
Tornàrem a casa en el trenet, anàvem
asseguts o de cara a l’altre, i jo duia
penjant un parell de peces que havia
caçat. Ell les mirava d’una manera que mai
no he oblidat, quasi vaig lamentar haverles
mort... Jo, que em passe el dia
tallant carn a la botiga... fins i tot la
gossa, esta no, una altra que teníem, es
va passar unes setmanes que no volia eixir
al camp, com si hagués perdut el gust per
caçar, i això que era de raça...
Entren Enric i Vicenta, ella tota animosa li dona els
quaderns a Dolors.
VICENTA
Pren! Així li ho ensenyaràs al teu fill.
73

(li parla al seu marit)
Eusebi, ves retirant que anem a parar
taula... I recorda que el paquet de la
carnera se l’ha d’endur el xicon.
Eusebi va replegant els estris de caçar amb resignació;
mentre la dona trau gots i coberts, i Dolors observa
divertida els quaderns.
72. CARRER ON VIU ENRIC, EXTERIOR/VESPRADA
Dolors i Enric tornen a casa. Dolors sembla que camina
amb certa dificultat i una veïna els saluda i pregunta
com va la cosa.
VEÏNA
Que tindrem, hereu o pubilla?
DOLORS
Ho sabrem quan arribe el moment.
VEÏNA
L’important és que vinga be. Adéu!
Passen a prop del cantó on la Dona de Dol estava i
Dolors se sobresalta i s’agafa al braç d’Enric.
DOLORS
Gràcies i Adéu!
(a Enric)
Sé que no et sembla be, però vaig a cridar
ma mare. Em sent massa sola.
ENRIC
(resignat)
Si ho creus precís, em pense que hauré de
buidar el meu despatx. No tenim altre lloc
per posar-li el llit.
Arriben a la porta de casa i Enric l’ajuda a pujar
l’escala a poc a poc.
73. CASA D’ENRIC, INTERIOR/DIA
Dos homes estan entrant un somier i un matalàs de a un
cos, davant la severa mirada de Teresa, la mare de
Dolors. Teresa és menuda i prima, però el seu rostre i la
seua manera de vestir no fan concessions a la frivolitat,
74

sempre vist d’obscur i es pentina amb monyo. Teresa es
viuda i es guanya la vida com a modista, però a més és
molt religiosa, espartana, i poc afectuosa. Minvada de
salut, de tant en tant es reprimeix la tos com si
desitgés que ningú se’n adone.
TERESA
A vore si encara ratlleu la paret, aneu en
compte... Allà, a l’habitació del fons.
Els homes ho porten on diu Teresa.
74. CASA D’ENRIC, DESPATX, INTERIOR/DIA
Enric està acabant de recollir els seus papers amb
parsimònia. Els dos homes entren i van apropant el buró a
una paret, mirant per que càpiga el llit. Finalment ho
posen de manera que el buró queda inaccessible. Un dels
homes entra un maniquí de costurera.
HOME 1
Millor no pot quedar... l’habitació és
molt menuda.
TERESA
Ja va be! S’apanyarem com siga.
(d’un moneder trau unes monedes)
Per a un cafè!
Enric veu el que fa la sogra i es tira mà a la butxaca.
ENRIC
Deixe-ho dona, jo em faré càrrec.
TERESA
No cal, no vull ser cap molèstia.
(als homes que se’n van)
Adéu i gràcies.
ENRIC
Teresa, vostè no és cap molèstia.
TERESA
Jo vaig tenir la meua sogra quinze anys a
casa i sé el que em dic. Si estic ací és
per que la meua filla em necessita.
Teresa tus una mica amb una tos seca i breu i trau d’una
75

orsa uns quadres menuts amb estampes de sants i les
col·loca al buró, traient els llibres i quaderns d’Enric.
ENRIC
Jo no sé com agrair-li...
TERESA
A mi no m’has d’agrair res. Jo he passat
per això i sé la poca ajuda que rebem dels
marits... A més, a la meua filla jo no la
vaig educar per a viure així. Mentre les
seues amigues aprenien costura a les
monges, ella rebia classes de piano. De
les coses de casa en sap més be poc.
ENRIC
A mi, el que fa, ja em va be.
TERESA
Clar, tu i els teus versos... sembla que
no visques en este món. I a ella, pobra,
no sé com la vares enlluernar amb les
teues paraules amb els versos... però ara
el que toca és portar menjar a casa i
deixar-se de mandangues.
ENRIC
Jo em guanye la vida escrivint.
TERESA
Si és l’únic que saps fer, ara has
d’escriure fins que els dits et xorren
sang. A la meua filla no ha de faltar-li
de res.
Teresa li dona a Enric el munt que ha fet amb les seues
pertinences.
75. REDACCIÓ DE LA PREMSA, INTERIOR/DIA
A la redacció cadascú va a la seua. Olivares es grata el
cap mentre mira els fulls dels articles que s’hi van a
publicar. El seu rostre reflexa la insatisfacció pel
conjunt.
OLIVARES
Cavallers, no sé si estaran assabentats
que la ciutat es troba en Fira... i el
76

conjunt dels seus articles no reflecteixen
eixa alegria que dona la festa.
SEMPERE
Si vol, li puc escriure alguna cosa sobre
els tradicionals tocs de campanes.
OLIVARES
No, però moltes gràcies Sempere.
VIDAGANY
I sobre la tradicional arribada de
carteristes a la ciutat, amb motiu dels
balls de l’Albereda?
OLIVARES
Escolte, no es passe d’espavilat.
Enric s’ho pensa i finalment es decideix.
ENRIC
Olivares, que li sembla una entrevista amb
Joselito de Jerez?
OLIVARES
Amb eixe marica? Té vostè cada cosa
Millars!
ENRIC
És una de les màximes atraccions d’enguany
i a més estrena nou espectacle.
OLIVARES
(s’ho pensa)
Castro, sap on s’ajunten els invertits de
la ciutat?
CASTRO
Nosaltres, quan volem fer una batuda
sempre anem al Cafè dels Artistes, al
carrer dels teatres.
OLIVARES
Millars, vaja amb compte i no me la jugue.
Això ho vull ben escrit i damunt la meua
taula abans de res.
77

76. CAFÈ DELS ARTISTES, INTERIOR/DIA
És una cafeteria que donada la seua proximitat a la zona
dels teatres de varietats té les parets folrades de
cartells d’artistes i fotos dedicades. En un racó un grup
d’homes vestits i pentinats de manera cridanera juguen al
parxís i altres miren. Entre ells està Joselito que vist
elegantment però de manera ostentosa, en un dels seus
dits destaca un gros anell i al coll una cadena d’or. A
un racó hi ha una màquina de discs on sona una cançó
moderna de l’època.
HOME 1
(tirant el dau)
El sis! Tire dos vegades. A vore si
desfaig el pont i me’l menge.
JOSELITO
(amb accent andalús)
Crudo te iba a comer yo... con esos ojazos
que tienes.
HOME 1
Conte vint i entre a casa.
JOSELITO
¡Xiquet! Tu nasqueres con una flor en el
cul.
HOME 1
Es se lo diràs a todas.
(mirant Enric que entra per la porta i
tossint)
senyors, tenim roba estesa.
ENRIC
(dirigint-se a Joselito)
Soc Enric Millars, de La Premsa.
JOSELITO
Tranquils que este es del sindicat de la
ploma. Ah! Que sufocació xiquet, créiem
que eres de la ‘social’. Encara que molta
pinta de policia no tens tu.
ENRIC
Si no li importa, ¿podem parlar a part?
78

JOSELITO
(als companys)
No me hagais trampas, que os conozco. Tinc
assumptes que tractar con este... senyor.
S’asseuen a una taula i Joselito fa senyes a un cambrer
per que porte de beure.
JOSELITO
I que se debe este honor tan repentino de
La Prensa. Yo suelo estar silenciada en
los papeles.
ENRIC
En realitat vull que me conte coses de
Lina Lamor. Vosté la conegué molt .
Ya me extrañaba ¡Pobre xiqueda! ¡Que mal
fario!
(se senya)
Que mal fin. La verdad es que hacia tiempo
que no nos veiamos. La última vez, ya hace
tiempo, ella andaba mal de fondos y me
pidió un préstamo... a fondo perdido,
claro.
ENRIC
¿Que hi ha de aqueixos rumors que se
dedicava a la prostitució?
JOSELITO
¡No me creo na! Ella tenia mas clase… Era
ambiciosa, pero no hasta ese extremo...
Quería triunfar como artista, dejar la
miseria, pero las cosas le fueron de mal
en peor...
(la veu és més fluixa, i té els ulls
lluents)
Casi se me saltan las lágrimas cuando me
acuerdo como nos vinimos los dos de
Andalucía en la caja de un camión... sin
un duro en los bolsillos, con más hambre
que unos perros, pero con una ilusión...
ENRIC
Pero luego ella abandonó la pareja y el
79

género, se dedicó a la revista.
JOSELITO
Eso fué cosa de Penedés, el empresario,
que se encoñó con ella y lo típico: te voy
a hacer una gran artista, que si este o lo
otro, total para llevársela a la cama...
ENRIC
Al parecer como vedette no le fué mal.
JOSELITO
No se engañe. El seu èxit consistia en
ensenyar cada vegada més... ahora un
poquito de aquí, ahora un poquito de
allá... se corrió la voz y el teatro se
llenaba para ver a hasta donde sería capaz
de llegar... Era como un juego con la
censura, hasta que le cortó las alas. El
público cada vez quería ver más y se cansó
pronto de ver siempre lo mismo,... si por
ella hubiese sido...
(FON A...)
77. TEATRE DE VARIETATS, INTERIOR/NIT (FLASH BACK)
Lina Lamor (Asunción Moreno) va vestida amb una malla de
color carn que li cobreix tot el cos, excepte unes fulles
de parra que li tapen pits i entrecuix. Es mou amb molta
sensualitat per l’escenari, parlant a banda i banda amb
el públic, masculí en la seua totalitat no para de
piropejra-la i de tant en tant dir-li alguna brofegada.
Ella somriu i parla amb una innocent picardia.
LINA LAMOR
¿Sabes que le decía Eva a Adan, cuando
éste le dió... la manzana del pecado? A
ver tú, si hombre tú, no te pongas
colorao. ¿Tu lo sabes? ¿No lo sabes? Con
la pinta de estudiante que tienes... ¿Que
pasa, que eso de hincar los codos no te
va?
(fa un gest equívoc amb els braços i la
gent brama de rialla)
A ver este señor con pinta de registrador
de la propiedad. ¡Regístreme a mí
caballero!
80

(la gent riu i augmenta el to de les
procacitats que s’escolten)
Entre bastidors, Robert Penedés, l’empresari, li dona
explicacions a un funcionari de la censura que sembla
totalment fora de si. Lina mira de reüll l’escena
totalment complaguda i avançant per la passarel·la.
LINA
¿No lo saben? Mestre, al ataque. Ai, les
coses que em toca ensenyar...
L’orquestra ataca els compassos de la cançó ‘Ponce
menta’.
LINA
(mentre es va traient a poc a poc les
fulles del cos i amb el deliri del públic
Lina canta)
Lo que Eva le dijo a Adan fue: Ponle
menta, mucha menta i un poquito de
pimienta...
El públic sembla que va a botar dels palcs per agafar-la.
(FON A)
78. CAFÈ DELS ARTISTES, INTERIOR/DIA
Joselito i Enric segueixen asseguts a taula. Els gots
estan buits, i el grup que juga al parxís sembla haver
acabat la partida i ho celebra sorollosament.
JOSELITO
Així era ella... provocadora fins el límit
de lo permès.
(es dona la volta i mira al grup)
Me pareix que faig falta. Eso amigo no me
lo pierdo, es lo único que podemos hacer
juntos en público sin que nos pongan
presos.
ENRIC
També volia sobre el seu nou espectacle,
para el ...
81

JOSELITO
(alçant-se de la cadira)
¡Altra vegada serà! Sinó vaya a hablar
con Penedés, él se lo dará, tiene la
oficina a la vuelta de la esquina. ¡No sin
mí, traidores!
Joselito se’n va, acomiadant-se amb la mà de manera molt
afectada.
79. CARRER DELS TEATRES, EXTERIOR/DIA
Enric ix al carrer i al passar per davant d’un teatre
s’escolta la música de l’orquestra i s’escolten les
sorolloses reaccions del públic. Enric gira el cantó i es
troba amb una escala oberta on s’escolta la música d’un
piano tocant una tonada. Un cartell informa que es tracta
d’Espectacles Penedés i de la Acadèmia de Artistes
Penedés. Enric puja.
80. ACADÈMIA PENEDÉS, INTERIOR/DIA
En un gran saló amb una paret amb espills, Robert Penedés
(una mica més calb, canós i gros que a la seqüència del
teatre) està tocant el piano mentre una xiqueta d’uns deu
anys intenta seguir la cançó, mirant de reüll a la seua
mare, que sembla entusiasmada.
XIQUETA
Mi .. cuando corta y corre al viento,
camini... to de Jerez.
Robert deixa de tocar i nega amb el cap.
ROBERT
No, no, i no! Si no estudia no hi ha res a
fer. Que s’ho repasse i tornen la propera
setmana.
MARE
Però si la xiqueta no ha parat d’assajar.
Fins i tot el veïns s’han queixat. I ella:
mi jacaaaa a tot hora!
ROBERT
Jo la veig molt verda. No se, potser no té
condicions...
82

MARE
Que sabrà vostè si té condicions o no. Em
sembla que la duré a una altra acadèmia...
Anem filla, ací no saben apreciar el teu
art.
La mare pren la filla del braç i se l’en du.
ROBERT
Sempre igual....
(a Enric)
I vostè que volia?
ENRIC
Busque el senyor Penedés. Soc del diari La
Premsa.
ROBERT
Jo mateix. Vostè dirà.
ENRIC
Tenim interès en publicar un article sobre
l’espectacle que presenta a la Fira amb
Joselito.
ROBERT
Molt bé, passe al despatx.
81. ACADÈMIA PENEDÉS, DESPATX, INTERIOR/DIA
El despatx és completament caòtic. Ple de cartells
d’artistes, alguna cistella que sembla contenir roba, i
una taula que fa d’escriptori plena de tota classe
d’atifells. A la paret prop de la taula hi ha un cartell
de grandària natural de Lina Lamor amb un bust abundant i
molt escotada. Robert Penedés busca entre uns munts de
papers fins que troba un programa.
ROBERT
Este és el programa de l’espectacle, si
necessita algun aclariment, ací té el
telèfon.
ENRIC
(assenyalant el cartell)
Vostè va ser el representant de Lina
Lamor, veritat?
83

ROBERT
Si, jo la vaig descobrir per a la revista.
Quan la vaig conèixer anava amb una mà al
darrere i una altra al davant, va arribar
amb una companyia de morts de fam, fent
parella amb Joselito... pràcticament la
vaig acollir i li vaig ensenyar tot el que
calia per al món de l’espectacle.
(FON A)
82. ACADÈMIA PENEDÉS, INTERIOR/DIA (FLASH BACK)
Robert Penedés està al piano (més jove que en la
seqüència anterior) i al costat Asunción Moreno/Lina
Lamor, vist de carrer. Asunción està intentant agafar el
to que li marca ell amb una tecla, però és impossible.
ROBERT
Mi, Mi, Mi,… Però que passa? Que no tens
oït o que? Em pense que no és tan difícil.
LINA
(a punt de plorar)
No puedo!... no puedo!... déjame estar!
Soy una inútil, eso es lo que pasa.
ROBERT
Anem dona, no te poses així. Con
paciència, tens que intentar-ho. Prova de
nou.
LINA
No vale la pena, no tengo condiciones...
Ea!
Robert s’alça del tamboret i li passa la mà pels cabells,
la pren del braç i la posa davant l’espill.
ROBERT
Però què dius? Mira, veus el que jo veig?
Això és lo que jo entenc per talent
natural. Això són condicions...
Asunción es mira a l’espill i a poc a poc va semblant
més segura i orgullosa.
ROBERT
Ara només cal pulir-ho, a poc a poc... amb
84

paciència, ja voràs!
La imatge de l’espill va transformant-se a poc a poc
fins aparèixer vestida de vedette espectacular, com en
el cartell del despatx.
(FON A...)
83. ACADÈMIA PENEDÉS, DESPATX, INTERIOR/DIA
La imatge d’abans es va fonent amb la del cartell de la
paret.
ROBERT
Este és el famós cartell que va dur a la
censura de cap. Ens obligaren a tapar-li
l’escot i posàrem una banda que Deia:
‘ÈXIT’.
Robert es riu amb anyorança.
ENRIC
Si, ho recorde, va ser molt sonat. Qui
pensa que podria haver-la mort?
ROBERT
Jo que sé! Posar-se en embolics era la
seua especialitat, sempre canviant d’home
com qui es canvia de camisa. Era fora de
sèrie, tots anaven embogits darrere d’ella
i tractava els homes com a cotilles. Però
també tenia el seu punt flac.
ENRIC
Què vol dir?
Robert trau unes fotografies de bon tamany d’un ballarí
de flamenc. És bru de cabells, vist de negre i porta
botes de canya alta i un mocador oscar al coll. Els gests
i les poses són molt masculins.
ROBERT
El Trianero, un ballarí d’espanyol. La
duia embogida. En realitat era del barri
de Russafa, però es movia com un gitano
andalús del Sacromonte, quin estil! Va ser
per ell que em va deixar com a parella i
com a representant... als dos els vaig
perdre. Van formar companyia pròpia. Ella
va voler tornar a l’estil andalús, a la
85

cobla, però el públic el que volia era una
altra cosa ja m’entén, més xixa. Van
haver-hi d’acomiadar a la primera vedette
i ella tornà a les plomes i les lluentors.
L’espectacle els va costar molts duros
però la cosa no els va anar massa be i
finalment van haver-hi d’actuar als
cabarets i a les places dels pobles.
Acabaren malament.
ENRIC
I del Trianero que ha sigut? Em sona la
cara, però no sé de que
ROBERT
Ell va deixar el món de l’espectacle, es
va retirar i la carrera de Lina va anar de
mal en pitjor, va passar dels teatres als
tuguris i de tant en tant, al cabaret
Marimba, Doña Susa la contractava per a
una gala o dos, per fer-li un favor. Allí,
és clar, hi havia d’alternar amb la
clientela, però si es gitava o no, això jo
no ho sé.
ENRIC
Ja m’ho imagine. Gràcies per la
informació, si tinc algun dubte sobre el
programa ja li telefone.
Enric se’n va i Robert es queda mirant les fotografies
amb nostàlgia.
84. REDACCIÓ DE LA PREMSA, INTERIOR/VESPRADA
Enric torna a la redacció. Olivares està ala seua taula
corregint-li un article a Sempere que sembla rebre molt
malament els comentaris del Redactor en Cap.
OLIVARES
Sempere, no siga cabut, que jo sé el que
em dic.
SEMPERE
Amb tots els respectes, no estic gens
d’acord amb eixos canvis... Traure lo de
les processons del Cristo...
86

OLIVARES
Home, ja ha arribat Millars de la seua
excursió. Que, torna vostè sencer?
SEMPERE
Per l’amor de Déu Olivares... no diga
eixes coses de tan mal gust.
Olivares es riu i busca la complicitat de la resta que li
eviten la mirada. Enric posa un full a la màquina i va
teclejant i mirant el programa que li ha donat Robert
Penedés.
85. CARRER ON VIU ENRIC, EXTERIOR/NIT
Enric camina cap a sa casa i passa davant de la tenda del
Sabater que està tancada, a la vorera de davant veu
l’automòbil obscur i lluent aparcat. Escolta un soroll.
S’apropa i per la finestra veu el Sabater escoltant una
ràdio de galena.
ENRIC
Eh! Sabater, qui hi ha de nou?
SABATER
Millars, quin esglai, creia que eres la
policia social! A ràdio Moscú diuen que
els falangistes estan arraconats, que ara
els que manen són els de l’Opus Dei... al
règim li queden quatre dies!
ENRIC
O quatre setmanes. No et refies!
Enric puja la seua escala.
86. CASA D’ENRIC, MENJADOR, INTERIOR/NIT
Enric entra i la taula està parada, el seu plat està
cobert per una altre per resguardar-hi la calor. Enric es
trau la jaqueta i seu. Per la finestra s’escolta el so
llunyà d’una orquestra de ball que toca un mambo, i
especialment el sol de trompeta.
ENRIC
Dolors... on estàs?
87

DOLORS
(off)
Estic ací, al dormitori
Apareix Teresa, tan seriosa com de costum.
TERESA
El teu sopar està a taula. Dolors està
endreçant-ne una robeta que li he cosit.
Jo me’n vaig al llit, demà m’he d’alçar
ben matí per anar a missa primera. Bona
nit.
ENRIC
Bona nit, i que descanse.
Teresa es retira mentre tus de manera seca i constant.
Enric trau el plat que fa de coberta i es veu un humil
bullit al plat.
ENRIC
Vaja bullit una altra vegada.
(l’adoba i pren un bocí)
I a més està fred.
Apareix Dolors amb una cistella amb roba, i el seu
aspecte no és massa bo.
ENRIC
Que fas? Netejant a estes hores?
DOLORS
Ordenant l’habitació, després no sé si em
donarà temps.
Els dos escolten la música que entra per la finestra.
ENRIC
Demà me’n vaig amb Jaume Ferrer a visitar
a Domènec a la seua finca, sembla que no
es troba massa be.
DOLORS
(amb els ulls lluents)
Jo tampoc no em trobe massa be.
ENRIC
Ara tens ací la teua mare...
88

S’escolten les músiques llunyanes i el renou de la fira.
ENRIC
Sempre que escolte esta música em venen al
cap els balls de les falles. Te’n
recordes? Les parelles es fregaven les
unes contra les altres, i tothom suava a
cànters. Després bevíem llimonades
fresques per l’ardor...
DOLORS
Només recorde l’olor agra a humanitat... i
als que temptaven tirar-te mà a
l’entrecuix aprofitant la gentada.
Enric es posa dempeus i abraça a Dolors per l’esquena
ENRIC
Després ens anàvem a la fira. Estava la
caseta del tir al blanc, aquelles
músiques...
DOLORS
O de vegades passejàvem per les vores del
riu... Ara ja no passegem.
ENRIC
Vols que eixim per donar una volta?
Dolors es desfà de l’abraç d’Enric i el besa a la galta.
DOLORS
Em trobe una mica cansada. Millor un altre
dia, crec que em tombaré al llit.
Dolors se’n va a l’habitació i Enric seu a la taula,
aparta les restes del sopar i pren els seus quaderns per
escriure un poema. Per la finestra es veuen els llums
llunyans de la fira i les músiques confuses.
ENRIC
(off)
Sonaven les trompetes per damunt de la
vida, sonaven les trompetes per sobre la
misèria, sonaven les trompetes entre totes
les fonts, les trompetes lascives, les
trompetes vibrants, les trompetes que
allarguen els rius vora la pena.
89

87. TREN DE RODARIES, INTERIOR/DIA
El tren creua els camps de tarongers i altres terres de
conreu, mentre Enric intenta escriure alguna cosa al seua
quadern, però els moviments del tren i el comboi de la
gent li ho impedeix i decideix mirar el paisatge.
88. ESTACIÓ DE TREN, EXTERIOR/DIA
El tren el deixa a la petita estació de poble on Jaume
Ferrer l’espera junt a una tartana per portar-lo a la
casa pairal de Domènec travessant camps de tarongers.
89. CASA DE DOMÈNEC, EXTERIOR/DIA
La casa es troba al bell mig d’un hort una mica
abandonat, i és un edifici sòlid però amb algunes
escletxes als murs. Domènec Martínez els espera a la
porta. És un home que voreja els seixanta anys i el seu
aspecte denota un cert abandó. Al baixar Enric de la
tartana l’abraça amb una emoció continguda i els convida
a passar dins.
90. CASA DE DOMÈNEC, INTERIOR/DIA
L’interior està revestit de taulells de ceràmica que
formen barroques imatges. Tot dona una sensació de
atrotinat. Domènec vist amb un cert abandó i coixeja una
mica. La casa està atesa per una criada ja molt vella
però amb molta bona mà per als arrossos.
DOMÈNEC
¡Que alegria! ¡Que alegria més gran!
Sincerament, creia que no se’n recordaríeu
d’este vell...
ENRIC
Domènec, que diu? Cada dia que passa la
seua absència és més notòria. La
mediocritat ja ens arriba pel coll.
DOMÈNEC
Ací, Jaume, ja m’ha posat al corrent. Ves
amb compte Enric. Amb molt de compte. Ja
veus el que em vàren fer a mi. Mort en
vida... Ara només em queda que mirar al
passat, estudiar als clàssics. Per sort la
mueua biblioteca està quasi completa.
90

JAUME
Puix he de demanar-li un parell de volums
que em manquen.
DOMÈNEC
El que desitges, home. Estàs a casa teua.
Que vos sembla si fem un passeig mentre es
prepara l’arròs?
91. HORT DE LA CASA DE DOMÈNEC, EXTERIOR/DIA
Domènec du un barret i un bastó i junt amb Jaume i Enric
es passeja pels voltants de la casa pairal. Són uns horts
de tarongers i altres arbres que creixen enmig de la
indolència.
DOMÈNEC
Eixe Maella és un bitxo. Sempre l’he notat
darrere de mi com una ombra. Sempre
esperant per donar el salt i ocupar la
meua cadira. Ara ho ha aconseguit.
JAUME
És un pèssim escriptor. Un llepaculs. El
que no pot aconseguir per mèrits propis ho
fa per mitjà de la intriga i la delació.
DOMÈNEC
No se com s’ho va fer per convèncer els
propietaris que era l’home adequat per
dirigir La Premsa.
ENRIC
Amb l’ajuda de l’Olivares, segur. Un altre
que tal. De censor a Cap de Redacció.
DOMÈNEC
Quina bona parella feiem tu i jo, eh? Com
enyore la vida a la ciutat... Però tornar
com un vençut, no... No suporte les al
muscle. Enric, ves amb compte o et poden
fer molt de mal.
JAUME
(amb ironia)
Ara està molt ben relacionat. Té la porta
franca al palau dels Vilanova. És el negre
91

del tinent coronel Santiago. I pren el te
amb la seua esposa Margarita.
ENRIC
No hi ha per a tant. Només he parlat amb
ella una vegada.
DOMÈNEC
Ah si, una jove bellíssima. La recorde
molt be. I ell un puter, que sovintejava
el Marimba. S’han unit dos bons patrimonis
familiars. Espere que ella ho porte be. La
seua mare també era molt fina, i tan
blanca com la porcellana. Enric, m’has dut
els versos?
ENRIC
(es trau un quadern de la butxaca)
No ho tinc del tot acabat.
DOMÈNEC
Ho aniré llegint mentre tornem a casa. El
dinar deu ser a punt.
Els tres tornen passejant lentament, mentre Domènec
llegeix el quadern d’Enric.
92. ESTACIÓ DE TREN, EXTERIOR/VESPRADA
Enric baixa de la tartana a la porta de l’estació.
JAUME
Ja veus que el teu treball val la pena i
no t’ho diu per compliment.
ENRIC
Si però l’he trobat tan envellit.
JAUME
Ell desitjava molt esta visita. La soledat
no li senta be.
ENRIC
Haurem de venir més sovint. Gràcies per
tot Jaume. Ja ens vorem.
92

JAUME
Salut! Jo també he de fer el meu camí. Ens
vorem a la ciutat.
Enric s’acomiada de Jaume que se’n va muntat a la
tartana. S’escolta llunyà el xiulit del tren.
93. CARRER ON VIU ENRIC, EXTERIOR/NIT
Es de nit quan arriba a la ciutat. Al avançar pel carrer
una dona asseguda a la porta de casa el mira amb molta
curiositat. L’excessiva il·luminació de les finestres de
la seua casa no són un bona presagi i corre per les
escales.
94. CASA D’ENRIC, INTERIOR/NIT
Al seu pis es troba el metge que el rep amb un rictus al
rostre que no anuncia res de bo mentre escriu uns papers.
A un cantó el maniquí de modista de Teresa.
ENRIC
(sufocat)
Dolors…
METGE
Tranquil·litzes Millars. La seua dona es
troba be, almenys de salut. La seua sogra
ha tingut un atac. Ho sent, la cosa ja no
té remei.
95. CASA D’ENRIC, DESPATX, INTERIOR/NIT
Enric entra a la petita habitació. Dolors està al peu del
llit plorant a sa mare que jau erta amb les mans creuades
al pit. També hi ha dos dones amb vel que repassen un
rosari. Enric resta una estona però s’escolta el timbre i
ix de la sufocant estada.
96. CASA D’ENRIC, INTERIOR/VESPRADA
Enric obre la porta i entren dues dones, una d’elles la
Botiguera. Vestides de dol i amb vel.
BOTIGUERA
Senyor Millars, l’acompanye en el
sentiment.
93

ENRIC
Gràcies, moltes gràcies. Passen.
Les dones passen en direcció a l’habitació i el Metge
acaba d’arreplegar els seus estris.
METGE
Si vol, jo mateix avise al taüter, com he
de trametem els certificats.
ENRIC
Si em fa el favor. Li estaré molt agraït.
El metge se’n va i Enric es trau el quadern de la butxaca
i seu a la taula per escriure un altre dels seus poemes
mentre mira el maniquí. Sones unes campanes tocant morts.
97. CEMENTIRI GENERAL, EXTERIOR/DIA
Al cementiri acudeix una discreta representació familiar.
Junt al nínxol Enric rep els condols, ja que Dolors s’ha
hagut de quedar a casa. Enric es dirigeix a la assortida
quan es troba a la porta del cementiri a la mare de
l’Asunción, la Dona de Dol.
DONA DE DOL
Usted por aquí... ¿Viene al entierro de mi
hija?
ENRIC
Mi suegra. Murió de repente.
DONA DE DOL
Todo lo malo siempre llega así, como una
bofetada, de repente. Al menos yo ahora
podré estar en paz… luego me marcharé al
pueblo.
ENRIC
Será lo mejor. ¿Que hago con sus cartas?
DONA DE DOL
A usted le harán más provecho. Yo no las
puedo leer.
D’un cotxe baixen tres homes amb vestit que parlen , o
d’ells du una cartera.
94

HOME DE LA CARTERA
¿Los parientes de Asunción Moreno Quiles?
DONA DE DOL
Soy su madre.
HOME DE LA CARTERA
Sígame por favor. Vamos a proceder, el
féretro ya hi ha sido trasladado desde el
depósito.
DONA DE DOL
(a Enric)
A su esposa que la acompaño en el
sentimiento. Y espero que todo vaya muy
bien.
ENRIC
Se lo diré.
Amb la seua menuda figura de negre la Dona de Dol cobra
una estranya dignitat quan se’n va envoltada de l'homes
entramats.
98. CASA D’ENRIC, INTERIOR/DIA
S’escolta a Dolors que no para de plorar amb un gemec
quasi monòton. Enric l’abraça però ella sembla no
reaccionar. De la cuina s’escolta la veu de la Botiguera.
BOTIGUERA
(off)
Senyor Millars, ací li deixe el dinar a
l’escalfor.
Entra la Botiguera amb una tassa de til·la a la mà.
BOTIGUERA
I ací li he preparat una til·la a la seua
dona. Que se la prenga i descanse. I vostè
no es preocupe que jo estaré a l’aguait.
Vaja se’n a la faena tranquil que si hi ha
alguna cosa ja li telefone.
ENRIC
Em sap greu que es moleste tant
95

BOTIGUERA
Però home, per que estem els veïns, em
d’ajudar-nos els uns als altres. No passe
pena home!
La Botiguera deixa la tassa fumejant i se’n va.
99. CASA D’ENRIC, HABITACIÓ, INTERIOR/DIA
Enric entra a l’habitació amb la tassa de til·la. Dolors
està al llit de costat i s’amaga el cap amb el braç.
DOLORS
(gemegant)
Ho sabia. Sabia que havia de passar alguna
cosa dolenta.
ENRIC
Però que dius? Va, tranquil·litzat i pren
la tassa de til·la.
DOLORS
Era eixa dona de dol. Vaig sentir la
fredor de la mort quan van vindre. Perquè
va vindre ací? Perquè?
ENRIC
Ara ja se’n ha anat. No tingues por.
DOLORS
Eixa dona ens va dur la mort. Ella la va
dur.
Dolors gemega i Enric deix la tassa i es tomba el seu
costat, quasi en posició fetal.
100. REDACCIÓ DE LA PREMSA, INTERIOR/DIA
Enric amb una banda negra a la màniga està ordenant les
seues coses per començar la tasca i li passa una nota
escrita mà.
VIDAGANY
T’han telefonat. De la casa .
Vilanova.
ENRIC
96

VIDAGANY
Si tu ho dius. Ací està apuntat el número
de telèfon, has de cridar de seguida.
Enric va a la taula d’Olivares per poder telefonar.
ENRIC
Olivares, ¿puc telefonar?
OLIVARES
¡Si és del treball! Assumptes personals ja
sap que no pot ser.
ENRIC
Home, és a casa dels senyors de
Vilanova... com són amics de Maella.
OLIVARES
Haver-ho dit abans home. Als Vilanova,
això és un altre cantar. Prenga.
Enric telefona davant l'atenta mirada d’Olivares.
ENRIC
Si, la senyora de Vilanova per favor... de
part d’Enric Millars, de La Premsa... sí,
gràcies. Senyora Vilanova, bona
vesprada... ah! Be! Margarita, si, tinc un
avís de vostè que... ¿un te literari? ¿com
diu?... no sé si vaig a poder...
Olivares el mira seriosament i li fa un gest amb la mà
com donant-li permís.
ENRIC
No sé si ho podré arreglar... a les sis a
sa casa. Molt be, faré el que puga.
Gràcies.
OLIVARES
Vaja amb compte Millars, a vore si tant de
te li destecla la panxa.
Olivares es riu de manera contundent davant la
indiferència de la resta dels redactors i a la seua boca
oberta lluen dos queixals d’or.
97

101. PALAU DE VILANOVA, SALÓ, INTERIOR/DIA
A la reunió assisteixen alguns literats i de la societat
literària valenciana de l’època. Quasi tots són
professors o advocats, amb més ínfules que obra
publicada, algú que altre vist a la moda anglesa i amb
corbata de llaç, alguna dona de mitjana edat esposa dels
assistents. També es troba Maella que sembla ser el
centre d’atracció d’un petit cercle que li riu les
gràcies. Hi assisteix alguna dona de les poques que han
estudiat una carrera universitària, que vist una mica més
moderna. No pot faltar un rector amb la seua sotana de
rigor, prim, sec, ascètic. La criada, amb guants blancs
va passant una safata amb canapès que amb més o menys
dissimul ningú no rebutja. A un racó i asseguts de manera
una mica més informal, fins i tot algú està al terra, un
grup de joves universitaris, les robes i pentinats dels
quals denoten la seua major informalitat, u d’ells té una
guitarra a les mans. Margarita llueix un vestit de
còctel, senzill però elegant, de setí i ella mateix és
l’encarregada de rebre als convidats a la porta del saló.
Enric es troba una mica torbat quan entra.
MARGARITA
Senyor Millars... ha vingut vostè, no sap
quan li ho he d’agrair... Passe i
acomodes.
ENRIC
Gràcies, però no podré esta molt de temps.
Enric entra i mira al seu voltant i decididament pensa
que este no és en absolut el seu lloc. La criada li passa
la safata, però ell rebutja, després li allarga un tassa
de te que fumeja excessivament. Maella el veu des del
fons del saló i la seua mirada es totalment
recriminadora. Per dissimular Enric es porta la tassa al
llavis però es crema i està a punt de vessar el te i
tacar-se. Una parella discuteix sobre els distints
canapès amb deliri. Margarita s’apropa a Enric.
MARGARITA
Millars, li he de dir que vostè és el
motiu d’esta reunió... informal.
ENRIC
Què vol dir?
98

MARGARITA
Ara ho sabrà. És la meua petita sorpresa.
Margarita s’apropa al grup d’universitaris i el de la
guitarra comença a fer sonar uns acordes. La resta de
convidats callen i presten atenció. El xic de la guitarra
comença aleshores a tocar d’una manera més enèrgica i
comença a cantar una cançó la lletra de la qual és un
dels poemes d’Enric.
XIC DE LA GUITARRA
(cantant)
Ací em pariren i ací estic.
I com que em passen certes coses,
Ací les cante, ací les dic.
Ací em pariren, ací estic.
Ací treballe i done besos.
Ací agonitze i ací em ric.
Ací defense unes collites.
Deu veritats i quatre mites.
Ací em pariren ací estic,
Pobre de béns i ric de dies,
Pobre de versos, d’afanys ric.
Cante l’amor i les parelles
Que viuen, beuen i se’n van.
Cante un amor de contraban.
Cante l’amor, cante els amants.
No sé tampoc si açò són cants.
Dic les coses que vénen, van,
Tornen un dia, altre se’n van,
L’esperança de contraban.
Quan acaba, la reacció entre els convidats és diversa. La
gent més gran i d’ordre, no dissimula el disgust que li
provoca l’actuació. El grup de més joves aplaudeix
entusiastament. Margarita satisfeta pren Enric que sembla
fóra de lloc pel braç i l’apropa al xic cantant.
99

MARGARITA
Vinga Millars, vull presentar-li a uns
grans admiradors de la seua obra.
ENRIC
Jo... no sabia res d’açò... estic
sorprès...
MARGARITA
Tinc el plaer de presentar-vos al nostre
convidat d’honor, el poeta Enric Millars.
XIC DE LA GUITARRA
No se si la meua música haurà estat a
l’altura del seu poema... Tant de gust.
ENRIC
Li estic molt agraït, mai no hagués pensat
que eixe poema podia sonar així... és com
si un altre l’hagués escrit.
XIC DE LA GUITARRA
Vaja, m’ho prendre com un elogi. Des que
vaig conèixer la seua obra a través de la
meua cosina Margarita, he desitjat
musicar-li un poema. I este semblava
demanar-m’ho...
El rector s’apropa al grup i interromp.
RECTOR
¡Excel·lent cançó, jove! Vaja Margarita, i
ací tenim eixe poeta de què tant m’has
parlat. Molt de gust en conèixer-lo i si
em permet voldria intercanviar unes
paraules amb vostè sobre els seus
versos...
MARGARITA
Don Salvador, no siga massa dur...
El rector se’n du a Enric a un apart.
RECTOR
He llegit atentament el llibre de versos
que em va passar Margarita. Com a director
espiritual seu, em crec en l’obligació
d’aconsellar-li sobre estes coses, no
100

creu? Per descomptat que ella és
suficientment responsable com per a llegir
el que li vinga en gana. Però
l’apassionament amb què em va parlar...
ENRIC
I que li va semblar?
RECTOR
Veig que vostè domina la rima amb molt bon
gust. La riquesa del vocabulari és molt
notable, sap traure-li punta a les
paraules.
ENRIC
Té una opinió molt positiva pel que
veig...
RECTOR
Si, en quant a la forma. El contingut m’ha
semblat... vulgar, i no s’ofenga per la
paraula. Vostè pinta un món sense
esperança, on viure se sembla més a un
càstig que a un privilegi que ens dona
Déu.
ENRIC
Jo només volia reflectir el quotidianeidat
de les vides anònimes, l’esforç per viure,
el significat de les petites coses...
RECTOR
El seu, amic meu, es un món material, no
un món espiritual. Un món sense Déu, sense
ideals de superació. La seua és una poesia
amb un bonic embolcall però buida de
sentiment. O millor dit, amb un sentiment
de regust amarg.
ENRIC
Només escric el que sent.
RECTOR
D’això ja en parlarem en un altra ocasió.
De sobte apareix per darrere i li posa una mà al muscle
a Enric.
101

MAELLA
Don Salvador, a vore si té vostè més èxit
que jo i aconsegueix que vaja pel bon
camí.
RECTOR
Ah! Maella. Té vostè un col·laborador amb
molt de talent. Però ja li he dit que li
manca l’ideal de l’espiritualitat. No li
sembla?
MAELLA
El senyor Salvador, vivim en un món de
descreguts, on la falta de fe es passeja
com un estendard.
La conversa es veu interrompuda de sobte per un twist que
sona en un tocadiscs portàtil. Tots miren d’on ve la
música, on el grup d’universitaris balla tímidament.
MAELLA
Ja veu. La joventut es deixa seduir per
tot el que ve de fora.
RECTOR
Almenys ballen separats. Nihil obstat.
ENRIC
Si em perdonen. He de tornar a la
redacció.
MAELLA
Vaja, senyor Millars. Ja em parlem vostè i
jo demà.
Enric s’apropa a Margarita per acomiadar-se.
MARGARITA
Senyor Millars, espere que Don Salvador no
haja sigut massa sever.
ENRIC
Realment no. Ha fet un diagnòstic molt
encertat. I ara jo me’n he d’anar, tinc
treball a la redacció. Acomiade’s en el
meu nom.
102

MARGARITA
Del discurs no hem parlat. Espere que vaja
a bon ritme.
ENRIC
Tinc un esborrany quasi enllestit, li
telefone quan el tinga acabat. Li sembla?
MARGARITA
Tornar a parlar amb vostè sempre és un
plaer. L’acompanye.
ENRIC
No es moleste. Conec el camí i vostè hi ha
als convidats. Ens veurem.
Enric ix del saló.
102. PALAU DELS VILANOVA, REBEDOR, INTERIOR/VESPRADA
Enric ix al rebedor i adverteix una porta sense tancar
que li havia passat inadvertida de la que ix un soroll
estrany. Guaita i veu una petita habitació amb un aparell
de televisió i uns quants xiquets mirant-la embobats.
Només la xiqueta més morena se’n adona de la seua
presència i el mira amb uns ulls carregats de tristesa.
103. CASA D’ENRIC, HABITACIÓ, INTERIOR/NIT
Dolors està dormint i a la seua tauleta hi ha una tassa
buida de til·la. Enric està tombat en el llit fumant en
la penombra mentre recorda la mirada de la xiqueta.
104. CAFÈ ORIENTE, INTERIOR/DIA
Higini Moles, l’exportador que vol invertir en cultura
assisteix a la tertúlia i parla amb Enric. Asp seu costat
dos homes prenen cafè i parlen animosament. Sona el
telèfon i el cambrer li’l passa al ‘secreta’ que
assenteix amb el cap i paga i se’n va.
HIGINI MOLES
Millars, jo no entenc de literatura. Lo
meu és l’exportació, el comerç. Però si
Ferrer, el notari, em diu que la seua obra
val la pena, jo endavant.
103

ENRIC
Ja li he dit a Jaume que encara no tinc el
poemari complet, i no sé el que tardaré en
acabar.
HIGINI
Millars no soc qui per a donar-li preses,
però ha de saber que un grup de Barcelona
té interès en col·laborar en esta
iniciativa. Este és un tren que quan passa
ja no torna enrere...
Els dos homes que prenen cafè paguen i passen per davant
d’Enric i este creu reconèixer de manera fugaç al . Quan
la parella ha eixit, Enric reacciona i decideix seguirlos.
ENRIC
Perdone’m senyor Moles... Torne de
seguida.
HIGINI
Però home... on va així de sobte?
105. CAFÈ ORIENTE, EXTERIOR/DIA
A la porta del Cafè Enric veu com els dos homes
s’acomiaden a la porta d’una botiga de roba, i el entra
dins. Enric va cap a la tenda.
106. BOTIGA DE ROBA, INTERIOR/DIA
Enric entra a la botiga i una depenent, Patrocinio, atén
una clienta.
ENRIC
Si em fa el favor. Acaba d’entrar un
senyor amb què voldria parlar.
PATROCINIO
De part de qui?
ENRIC
Enric Millars, de La Premsa.
PATROCINIO
Espere un moment, ara l’avise.
Patrocinio obre una cortina que dona a la rebotiga i
104

parla cap a l’interior. Després es dirigeix a Enric
obrint una porta del taulell.
PATROCINIO
Passe per favor.
Enric travessa el taulell i Patrocinio torna a atendre la
clienta.
107. REBOTIGA, INTERIOR/DIA
La rebotiga és un magatzem de teixits on en un cantó s’ha
improvisat un despatx. A la taula està assegut Esteve
Marquès, El , una mica més major, canós, sense eixe
fulgor en la mirada de la seua joventut. Està envoltat
d’albarans i factures.
TRIANERO
Supose que ve a preguntar-me per Lina
Lamor, no és així?
ENRIC
Si, l’he reconegut al cafè i m’he pres
l’atreviment de seguir-lo.
TRIANERO
Mire. Ara només soc Esteve Marquès,
comerciant de tèxtil i pare de família. El
Trianero va morir ara fa set o huit anys i
jo desitje que continue enterrat.
ENRIC
Ho comprenc. Però vaig conèixer a la mare
de Lina i la versió oficial sobre les
activitats de la seua filla no l’acabava
de creure.
TRIANERO
És comprensible tractant-se de la seua
filla. Però ho lamente però jo no li puc
aclarir massa. Des que vaig heretar este
negoci dels meus pares, vaig decidir
abandonar l’espectacle i canviar de vida,
però Lina tenia uns altres plans. Ella
volia triomfar com fora....
105

108. PENSIÓ, RECEPCIÓ, INTERIOR/DIA
(FON A...)
El Trianero està telefonant amb un aparell penjat a la
paret. Va sense afaitar i despentinat. L’encarregat el
mira amb enutjat. A l’escala que hi ha al costat la
clientela puja i baixa amb maletes i farcells i xoca
amb ell.
TRIANERO
¿Com que cancel·lat? Però si ens havies
promès una setmana... No ens pots fer
això. Si ho havíem acordat... Que et
jugues la programació de tot l’any? Ah! Ja
comprenc, Penedés t’ha amenaçat. Saps el
que et dic? Que et poses el teu miserable
teatre per on et càpiga.
(prem el commutador i li parla a
l’encarregat)
¡Donam una altra fitxa! He de telefonar a
Oriola.
ENCARREGAT
Tu per qui em prens? Pel Banc d’Espanya?
Jo no et fie més, que els artistes ja es
sap I deixem el telèfon lliure.
TRIANERO
No em fotes! Que he de tancar uns bolos.
ENCARREGAT
Quan em pagueu el que deveu!
El Trianero penja el telèfon amb violència i puja per
l’escala i es creua amb un dels artistes de la seua
companyia, un home vell que va amb pantalons de pijama i
camiseta de tirants.
ARTISTA
Quan se’n anem? No em funciona l’aixeta
del lavabo i no puc afaitar-me.
TRIANERO
I jo que sé? Deixe’s la barba!
106

109. PENSIÓ, HABITACIÓ, INTERIOR/DIA
El Trianero entra a l’habitació on està Lina asseguda amb
les mans molt obertes eixugant-se la laca de les ungles,
mentre Patrocinio li posa els al cap. Hi ha un cert
desordre de maletes i vestits de teatre.
LINA
¿Cuando nos vamos? Ya estoy harta de este
pueblo, huele a cebolla por todas partes.
TRIANERO
Ens han cancel·lat l’actuació. Tot per
culpa de Penedés. Eixe fill de puta.
LINA
¿Y que vamos a hacer? He de pagar los
vestuarios...
TRIANERO
Fins que no ens enfonse no pararà.
El Trianero està fora de si i rabiós li dona un cop de
puny a l’armari. Com que el cop ha sigut molt fort la mà
li fa molt de mal i se la frega amb l’altra.
TRIANERO
No hi hauria d’haver-te fet cas! No sé com
em vaig deixar embolicar per tu...
Lina li fa un gest a Patrocinio per que se’n vaja i li
pren la mà a , acaronant-la amb suavitat.
LINA
Vamos hombre. No lo veas todo tan negro,
seguro que se arreglará.
Lina va besant-li la mà.
110. PENSIÓ, CORREDOR, INTERIOR/DIA
Patrocinio està amb l’oït pegat a la porta de
l’habitació. Uns clients la miren estranyats, i ella
dissimula. A través de la porta s’escolten els gemecs de
Lina i El Trianero.
(FON A...)
111. REBOTIGA, INTERIOR/DIA
El Trianero segueix contant-li la seua història a Enric.
107

TRIANERO
És veritat que ens estimàvem... però ja se
sap, quan els diners no entren per la
porta, l’amor se’n ix per la finestra. I a
ella li agradava el luxe, fer-se vestits,
anar a la perruqueria... L’espectacle no
donava per a tant. Allò no tenia futur.
( mira una fotografia de la dona i els
xiquets que té a la taula)
Els meus pares em van traspassar este
negoci, em vaig retrobar amb una núvia del
barri, vaig formar una família Allò va
estar be, de tant en tant, encara somnie
amb aquells temps, però la faràndula
envelleix molt malament i jo ja no tinc
res a veure amb el món de l’espectacle. I
ara, si em perdona, tinc faena. Només li
pregue que açò no ho faça públic.
112. BOTIGA, INTERIOR/DIA
Patrocinio està pegada a la porta que dona a la rebotiga
escoltant tot el que diuen. Quan escolta Enric acomiadarse,
torna al taulell i es posa d’una manera poc natural,
encarcarada.
ENRIC
(off)
No es preocupe. De tota manera no m’ho
deixarien publicar. Moltes gràcies.
Enric ix de la rebotiga i després d’acomiadar-se de
Patrocinio que sols li fa una senya amb el cap, ix al
carrer.
113. CARRER DEL CENTRE, EXTERIOR/DIA
Enric avança pel carrer i a una certa distància
Patrocinio el segueix. Quan Enric es para per que passe
un tramvia, Patrocinio l’aborda.
ENRIC
(reconeixent-la)
M’he deixat alguna cosa a la botiga?
Patrocinio li fa senyes per que vagen a un racó recollit
del pas de la gent.
108

ENRIC
Que és el que vol, dona?
PATROCINIO
No li ha dit tota la veritat.
ENRIC
Qui? El seu patró? Vostè com ho sap?
PATROCINIO
Jo era l’ajudant de Lina. La sastressa. La
perruquera. Sense mi no sabia ni posar-se
les calces. Era molt desmanotada. Però ha
sigut l’única que em va tractar be. A la
resta només els importava la meua feina. A
ella no. Sempre em deia: ‘Patro... açò o
l’altre’. A mi em feia totes les
confidències, m’ho contava tot, fins i tot
allò més íntim.
114. CAMERINO, INTERIOR/NIT (FLASH BACK)
Patrocinio està replegant els vestits de vedette de
l’actuació de Lina mentre canta una cobla. Darrere un
biombo Lina es despulla.
PATROCINIO
(cantant)
Me embrujaste, me embrujaste, y un río de
coplas cantó por mis venas mi amor para
tí...
LINA
(off)
Esto no hay faja que lo disimule...
PATROCINIO
Li posat goma a la cinturilla del vestit
per a done de si.
LINA
(off)
¡Mira que eres apañà! Tendré que decírselo
a Esteban, así no puedo subir al
escenario.
109
(FON A)

PATROCINIO
Quant més tarde pitjor. Conec al meu cosí.
Apareix Lina vestida amb un batí de seda a flors que li
fa una mica de bulb al ventre.
LINA
Con ese genio, a ver como se lo digo.
Toquen a la porta del camerino.
LINA
Abre, Patró.
PATROCINIO
No Lina, per favor...
LINA
¡Date prisa! ¡Imbècil!
Patrocinio resignada obre la porta i entra Santiago
Vilanova, vestit de tinent i amb una ampolla de xampany i
dues copes a la mà.
SANTIAGO
(somrient)
Vinc a celebrar la formidable actuació
d'esta nit. ¡T'has superat! Has estat
fantàstica.
LINA
Venga Santiago. Me halagas con tus
elogios. Ha sido una actuación más.
Patrocinio ix del camerino com una ombra mentre Santiago
li trau el suro a l’ampolla.
115. PORTA DEL CAMERINO, EXTERIOR/NIT (FLASH BACK)
Patrocinio tanca la porta mentre murmura la cobla que
estava cantant abans.
PATROCINIO
(cantant en veu baixa)
No me alejes de tu vera, que sin tí no ha
p’a mí remisión...
Apareix el Trianero parlant amb uns músics i es dirigeix
a la porta del camerino, però s’estranya al vore a
Patrocinio a la porta.
110

TRIANERO
¿Que fas ahi ? ¿I Lina?
PATROCINIO
Ara no pots entrar Esteban. Està canviantse.
TRIANERO
Però què dius? Aparta!
El Trianero li fa una empenta i la tira a un costat i
forceja violentament fins obrir la porta.
TRIANERO
¡Lina, obri! ¿Amb qui estàs?
LINA
(off)
Esteve, no pienses mal, solo ha venido a
darme la enhorabuena.
TRIANERO
(off)
¡Eres una puta! ¡Una desgracià! Ho sabia,
sabia que m’estaves enganyant amb este.
SANTIAGO
(off)
Escolte, no la insulte.
TRIANERO
(off)
¡Tu calla fill de puta!
S’escolten forcejaments crits i cops.
PATROCINIO
(cantant mentre li cauen les llàgrimes)
¿No estás viendo que al llamarte como loca
des del alma hasta la boca se me sube el
corazón?
116. CARRER DEL CENTRE, EXTERIOR/DIA
Patrocinio segueix contant a Enric la seua història
davant la indiferència dels vianants.
111

PATROCINIO
Esteban es retirà de l’espectacle i la va
deixar... No volgué saber res del seu
embaràs. I al tinent el van destinar ben
lluny i mai no sapiguerem res d’ell...
Lina es queda sola. Be, sola no, jo vaig
quedar-me al seu costat.
ENRIC
I que va fer Lina? Va tenir el fill?
PATROCINIO
Primer va pensar a avortar, però un metge
que sovintejava el Marimba li va dir que
tenia molt de perill, que l’embaràs ja
estava molt avançat, que el millor era
tenir-lo. Les dos vam llogar un pis menut
i jo cosia per vore de traure alguns
diners, ella no podia guanyar-se la vida
en el seu estat...
ENRIC
I el fill? Que ha sigut d’ell?
PATROCINIO
Era, o és una xiqueta. La comare que va
atendre el part ens va dir que unes monges
es feien càrrec dels xiquets com ella...
(FON A...)
117. PIS DE LINA I PATROCINIO, INTERIOR/NIT (FLASH
BACK)
Al salonet il·luminat per una trista perilla, Patrocinio
està amb el nadó als braços. D’una habitació propera
s’escolten els plors de Lina i la veu d’una de les
monges, molt aguda i suau.
MONJA 1
(off)
Dona, no te lo tomes así que va a ser lo
mejor para ella. Con nosotras va a estar
muy bien atendida. La vamos a cuidar
mucho.
Apareixen les monges, una més major que du la veu cantant
i amb uns papers a la mà i l’altra més jove.
112

MONJA 1
(autoritària)
A ver jove, denos la criatura que se nos
hace tarde.
PATROCINIO
¡No vull que se l’en duguen! ¡És nostra!
MONJA 1
Oiga jove no ponga las cosas más difíciles
que la madre ya ha firmado el
consentimiento. Dénos a la criatura.
PATROCINIO
¡No, no! ¡És nostra, nostra!
MONJA 1
¡Sor! ¡Quítesela antes de que sea peor!
La Monja 2 el pren la criatura a Patrocinio forcejant i
literalment l’arranca de les seues mans. Les monges se’n
van ràpidament.
MONJA 1
¡Que Dios se lo pague!
Patrocinio es queda plorant contingudament.
118. CARRER DEL CENTRE, EXTERIOR/DIA
(FON A)
Patrocinio plora igual que a l’anterior seqüència, però
s’eixuga les llàgrimes amb un mocador arrugat.
ENRIC
I no ha sabut res més de la criatura?
Patrocinio nega amb el cap.
PATROCINIO
Després d’allò ella va canviar. Ja no era
la mateixa, es va tornar mesquina i
amargada Com que les coses no ens anàvem
massa be i ens mancaven els diners, jo
vaig demanar-li faena al meu cosí Esteve.
Em col·locà a la botiga, però amb la
condició de no tornar a vore més a Lina. I
d’ella no en sé més tampoc ella va fer res
per saber de mi. He de tornar a la
113

otiga... si li he contat açò és per que
no m’agradat això que han dit d’ella als
diaris.
ENRIC
Faré el que puga, però ho tinc ben
difícil, primer hi hauria d’esbrinar el
que passà.
Patrocinio s’acaba d’eixugar amb el mocador, dona mitja
volta i se’n va.
119. REDACCIÓ DE LA PREMSA, INTERIOR/DIA
Enric seu al seu lloc i trau el paquet amb les cartes de
la mare de Lina, fullejant-les de tant en tant.
ENRIC
(xiuxiuejant)
...he conocido a un hombre de muy buena
família, se ha empeñado en retirarme del
espectáculo, pués no le conviene debido a
su posición el que yo actúe en los
teatros. Ahora espero formar una gran
família, una família numerosa, muchos
niños correteando por el jardín de nuestra
casa...
Enric fa un munt amb les cartes i les posa en un sobre
més gran de color canya, i escriu l’adreça de la mare
d’Asunción que pren d’un dels sobres, després ho guarda
al calaix. Vidagany s’apropa.
VIDAGANY
Que Millars? L’entrevista amb l’Ava
Gardner sense pegues, no?
ENRIC
Ningú no m’ha dit res.
VIDAGANY
No t’ho dia jo! Fes cas a l’experiència
120. CASA D’ENRIC, INTERIOR/NIT
Enric es menja un ou fregit mentre Dolors està a la cuina
acabant de rentar els plats.
114

DOLORS
Ara ja pots ocupar de nou el teu
despatx...
ENRIC
I que has fet amb les deixalles de ta
mare?
DOLORS
Ha passat el drapaire i li ho he donat...
a canvi d’estos plats, clar.
Enric s’acaba l'últim bocí i va a la cuina dient el plat
brut.
ENRIC
Aleshores vaig a aprofitar-me fins que
haja de desallotjar de nou... segur que
este (assenyala el ventre de Dolors), vol
una habitació pròpia. Vaig a vore si acabe
el discurset per als Jocs Florals.
La besa suaument i se’n va a l’habitació.
121. PALAU DELS VILANOVA-ARLANDIS, SALÓ, INTERIOR/DIA
Enric i Margarita esta asseguts al sofà. Ella està
llegint els papers del discurs que ell li ha tramès.
S’escolta un renou de xiquets a l’habitació del costat.
MARGARITA
Em sembla excel·lent, un treball magnífic.
Entra la criada vestida amb una bata de carrer, un
mocador al cap i una bossa ampla a la mà.
CRIADA
Perdone señora, pero es que los chiquillos
se están poniendo nerviosos, si le parece
bien nos marchamos ya a la playa.
MARGARITA
No importa Rosita, que pasen.
Entren els tres xiquets, la major té tots els trets
d'Asunción Moreno, els altres dos són més rossos i
blancs de pell. Els tres s’aboquen sobre la mare
abraçant-la. Enric no pot evitar fixar-se en la major.
115

MARGARITA
Besos per a tots. Porteu-vos bé i feu tot
el que Rosita vos diga. ¿Entesos?
XIQUETS
Sí, mami...
MARGARITA
Rosita ponles crema i no vayais a la zona
honda.
CRIADA
Descuide señora... niños, que el coche
espera.
Els xiquets i la criada eixen, el rostre d’Enric està
confús.
MARGARITA
Millars, sembla que haja vist un fantasma.
Li apeteix un licor?
Margarita s’alça i va a un moble bar i serveix una copa
de conyac.
ENRIC
La seua filla major... em recorda tant a
algú que...
MARGARITA
(donant-li la copa)
A Asunción Moreno. Veritat?
ENRIC
Si, eixa mirada, no sé...
MARGARITA
Patricia és adoptada. Era la filla
d’Asunción Moreno, ja li vaig dir que la
vaig conèixer... En la seua època
d’estudiant Santiago va conèixer a moltes
artistes, coses de joves...
(es posa seriosa)
Jo no sé si el meu marit és el pare o no,
ni m’importa, podia ser-ho i amb això ja
en tinc prou. Va ser una bogeria de
116

joventut, i ell està penedit. Si a Deu li
val a mi també.
Enric s’empassa el conyac d’un glop.
MARGARITA
No podia consentir que algú que pogués dur
la mateixa sang que els meus fills no
dugués també els seus cognoms...
ENRIC
Perdone’m però no era la meua intenció...
MARGARITA
La xiqueta estava a la inclusa i per mitjà
de Don Salvador, vaig fer tot el possible
per reconèixer-la i adoptar-la com a una
filla més. I no crega que va ser fàcil.
De sobte apareix el rector per la porta i Enric sembla
sobresaltar-se.
RECTOR
Margarita, me’n vaig... home, si tenim ací
el nostre excels poeta.
ENRIC
Si, he vingut per lliurar el que serà el
discurs per als jocs florals. Espere que
em done vostè el seu Nihil obstat.
RECTOR
Haurem de llegir-lo primer. Si a Margarita
no li importa. M’acompanya senyor Millars?
Em pense que duem el mateix camí.
ENRIC
(a Margarita)
Estic a l’espera de la seua opinió.
MARGARITA
Ja li telefone, gràcies.
Enric i el rector se’n van.
122. CARRERS DE LA CIUTAT, EXTERIOR/DIA
Enric i el rector caminen plegats, al ritme més lent
d’este últim, més endarrere està aparcat un automòbil
117

obscur i lluent.
RECTOR
No ho va ser en absolut fàcil! No.
Perdonen però ja me’n anava i els he
escoltat parlar d’este assumpte... La tal
Asunción va tenir coneixement de les meues
gestions amb les monges i es va posar en
contacte amb mi per vore si treia algun
benefici i quan es va assabentar qui era
la família adoptant és va tornar com a
boja... va amenaçar de proclamar als
quatre vents el passat de Santiago i la
seua presumpta paternitat.
ENRIC
Vol dir que l’amenaçà amb fer-li xantatge?
No crec que Asunción...
RECTOR
Ja li ho Deia jo l’altre dia, se’n
recorda? Era una persona sense fe, només
contava per a ell lo material... Jo li
vaig fer vore que la xiqueta estaria en
les millors condicions, però ella es posà
directament en contacte amb Margarita que
estava disposada a compensar-la d’alguna
manera, però no es varen avenir... No, no
va ser fàcil de convèncer...
ENRIC
Margarita i Asunción van estar en
contacte?
RECTOR
Perdone, però no puc donar-li més detalls,
algunes informacions són secret de
confessió. Ara el que cal és deixar que
les aigües es calmen, i que tot torne al
seu lloc, on hi ha d’estar. No li sembla?
Caminant han arribat davant del Cafè Oriente.
ENRIC
Al remat, així és. Si no li fa, jo em
quede ací. Bon dia.
118

123. CAFÈ ORIENTE, INTERIOR/VESPRADA
Els habituals de la tertúlia, amb Jaume Ferrer, estan
jugant al punyet. El ‘secreta’ com de costum observa i
llig.
JAUME
Enric, em tenies preocupat... Moles m’ha
dit que estava ací parlant amb tu i de
sobte te’n vares anar...
ENRIC
(fent un apart)
Jaume, açò és molt important. Sospite qui
ha mort a l’Asunción Moreno...
De sobte s’escolta un enrenou de gent. És el grup
d’estrangers que junt amb Ava Gardner estaven al
restaurant La Pepica. Tothom es gira. Al passar per
davant d’Enric, Ava Gardner el reconeix.
AVA
You, you, bastard!. Tu has escrito todo
mentiras. ¡Questo paparazzo, e un scazzo!
ENRIC
Je m’excusse... de verdad, me urgía
entregar la entrevista y...
AVA
¡Este no es nada professional!. Aquí todo
funciona mal... no more interviews . No
mas. Never.
Enric està avergonyit. Sona el telèfon i el passen al
‘secreta’, que com de costum contesta amb monosíl·labs i
se’n va.
JAUME
(al cambrer amb veu baixa)
¿Què? ¿de la comissaria?
CAMBRER
Quina comissaria? Que diu? Este home és el
podòleg que té la consulta ací al cantó.
Que, un altre vermut?
124. REDACCIÓ DE LA PREMSA, INTERIOR/DIA
Enric entra a la redacció i veu que tots estan agrupats
119

mirant unes fotografies, tambè està un xic més jove que
du uns aparells fotogràfics. S’apropa per vore que hi
passa.
CASTRO
...es evidente que la víctima conocía al
asesino. La cerradura no estaba forzada,
ella le abrió por que le tenía confianza.
Li passen unes fotografies on es veu a Lina Lamor estesa
al terra sobre un rotgle de sang que li impressionen.
CASTRO
Parece ser que un conocido proxeneta le
proporcionaba contactos con gente de
postín... ya sabes, luego presumes que has
estado en la cama con Lina Lamor. Pero el
tipo ha desaparecido y tiene todos los
números para ser el principal sospechoso.
OLIVARES
Be! Ja n’hi ha prou. Açò no és assumpte
nostre... a la feina, que hem de traure un
diari al carrer.
(al fotògraf)
Bones fotos, però ho sent, una altra
vegada serà.
De mala gana tots van tornat al seu lloc. Entra el
Botones i fa repartiment de correu.
BOTONES
Senyor Millars! Vaja sobre elegant.
A Enric li deixa un sobre blanc de paper Manila, escrit
amb lletra molt elegant, la lletra de Margarita
Vilanova. Obri el calaix i li dona un sobre gros al
botones.
ENRIC
Xiquet, quan vajes a correus ho
certifiques. Val?
Enric obri el sobre elegant i trau un xec, l’observa
detingudament i se’l guarda a la butxaca.
ENRIC
(off)
Avui he estat ben vil. He viscut la vilesa
120

plenament, totalment, fins esgotar-la, del
tot: me l’he beguda a doll. He estat vil:
no cabia més vilesa en un home.
125. CASA D’ENRIC, INTERIOR/NIT
Enric i Dolors estan asseguts a la taula davant les
restes del sopar, en un silenci incòmode. Fa molta calor,
i per la finestra s’escolten les músiques dels balls
populars.
ENRIC
Au, va! Anem a passejar. Com abans! A la
fira. Al ball.
DOLORS
Tinc les cames una mica inflades i em fan
mal els turmells.
ENRIC
Passejar et sentirà be. Anirem pels marges
del riu. Vinga.
Dolors s’alça i pareix vèncer la seua tristessa. Enric es
posa la jaqueta.
DOLORS
Sempre em combois amb les teues paraules!
Deixa’m que m’arregle una mica.
126. MARGES DEL RIU TÚRIA, EXTERIOR/NIT
És una calorosa nit d’estiu i de fons s’escolta la música
de les orquestres i el soroll de la fira. També s’hi
veuen les llums allà al fons. Alguns grups de persones
passen amb evidents signes d’alegria, ells amb americanes
blanques i elles amb vestits de faldes amples i de
colors. Tothom sembla gaudir de la festa. Enric i Dolors
semblen contagiar-se d’eixa alegria.
127. CARRER D’UN BARRI POPULAR, EXTERIOR/NIT
El so d’un acordió atrau a Enric i a Dolors a un barri
humil, on algunes persones sopen a la fresca del carrer
mentre escolten el músic, un veí que toca amb el seu
instrument. Tothom sembla passar-s’ho d’allò més bé. De
sobte el soroll d’uns dispars talla l'ambient festiu i
tothom s’apropa per saber el que ha passat.
121

UN VEÍ
Algú està tirant petards.
UN ALTRE VEÍ
Això semblen dispars.
128. VIVENDA DEL PROXENETA, EXTERIOR/DIA
En un edifici uns policies fan guàrdia a la porta, mentre
va arribant gent. I s’escolta el so d’una ambulància
llunyana. Entre l’allau de gent Enric reconeix Castro,
que el posa al corrent del succés.
ENRIC
¡Castro, Castro! Que ha passat?
CASTRO
Hombre Millars, ¿que haces aquí? Señora.
Al macarra de la Lina Lamor, lo hemos
localitzado en un piso, ha opuesto
resistencia y nos hemos visto obligados a
disparar. Una ambulancia viene para aquí.
ENRIC
Esteu segurs que l’ha mort ell?
Mentre parlen arriba l’ambulància i els infermers pugen
al pis.
CASTRO
Si ha huido es por que se siente culpable,
no? No le busques tres piés al gato. Es
así de sencillo.
Els infermers baixen amb la llitera buida.
CASTRO
Asunto resuelto. Mejor será avisar al juez
y al cura cura. Lina Lamor, o Asunción
Moreno, ya puede descansar en paz. No me
pises la exclusiva.
Castro se’n va amb la resta de policies i puja al pis,
Dolors se sent marejada per la gent.
DOLORS
Ja n’he tingut prou. Tornem a casa.
Enric i Dolors tornen a casa deixant darrere l'aldarull
122

que ha provocat l’operació policial.
129. REDACCIÓ DE LA PREMSA, INTERIOR/VESPRADA
La primera plana del diari reflexa la mort del proxeneta
a l’operació policial per a la seua detenció com autor de
la mort de Lina Lamor. S’acompanya amb una foto del
difunt. El diari el sosté amb orgull Castro i l’ensenya
com si fos un xiquet acabat de nàixer. Al seu voltant es
forma una pinya amb la resta de la redacció que el
feliciten pel seu èxit amb al muscle.
CASTRO
Traed vasos que invito a un trago... Por
fin hemos conseguido que un delito de
sangre llegue a les primeres páginas del
periódico... a pesar de la censura. ¿Que
le parece?
MAELLA
L’obligació d’un periòdic és informar i
quan ho han permès, per algun motiu serà.
BONANOVA
Serà que el Règim obri la mà.
VIDAGANY
O que fluixeja.
SEMPERE
A mi, estos assumptes no em semblen molt
edificants...
CASTRO
¿I Millars, que opina?
ENRIC
Jo crec, que no es poden aturar els
vents...
OLIVARES
¡Bajanades! Vinga, cadascú a la seua que
demà cal traure un nou exemplar al carrer.
Tots van tornant als seus llocs comentant el cas. Castro
crida Enric a la seua taula.
123

CASTRO
Sabes Millars, esto te lo digo por que no
lo leerás en mi articulo, es secreto de
investigación. Los proyectiles de bala
encontrados en el cuerpo de Lina Lamor no
coinciden con el calibre de la pistola en
poder del proxeneta.
ENRIC
¿Ah, no? ¿I a qui li importa això? El cas
ja està resolt, no?
CASTRO
El macarra tenía una pistola pequeña, un
38. Las balas del cuerpo de Lina eren de 9
mm. Como las que usa el ejército. Curioso
¿no te parece?
ENRIC
Be, qualsevol pot tenir un...
Sona estrident el telèfon de la taula de Olivares que el
despenja i avisa a Enric d’un crit.
OLIVARES
¡Millars! Avisen de la botiga de baix de
sa casa, que la seua dona ha trencat
aigües. Ràpid, agafe un taxi. ¡De pressa!
130. REDACCIÓ DEL DIARI LA PREMSA, EXTERIOR/VESPRADA
Enric pren un taxi per que el porte a la seua casa el més
prompte que puga. Està molt nerviós però el trànsit va
una mica lent degut hi ha que és el dia de la Batalla de
Flors i el taxista s’ho pren amb filosofia. La gent passa
pel carrer indiferent al que li passa a Enric.
ENRIC
¡Va home, va! Done-li gas, vinga. Que la
meua dona està de part.
TAXISTA
Prenga-ho amb calma. No s’accelere. No veu
la gent que va i ve. És la Batalla de
Flors.
124

131. CARRER ON VIU ENRIC, EXTERIOR/VESPRADA
El taxi finalment arriba al carrer d’Enric, i a la porta
de casa ja es veu un enrenou de gent que s’aparten per
fer-li pas. El sabater el felicita entra la gentada.
SABATER
¡Millars! Tu si que l’has clavada be.
132. CASA D’ENRIC, INTERIOR/VESPRADA
Una vegada allí el metge ja està ja ha acabat el seu
treball i està rentant-se les mans.
METGE
No es preocupe Millars, tot ha anat sense
novetats.
A la casa hi ha algunes veïnes que ajuden o destorben,
entre les que destaca la Botiguera.
BOTIGUERA
(a punt de plorar)
¡Ai senyor Millars, quina emoció! Esta si
és una bona poesia
133. CASA D’ENRIC, HABITACIÓ, INTERIOR/VESPRADA
Enric entra a l'habitació. La mare està molt fatigada
però no ha tingut més inconvenients que els normals en
eixa situació i està mig inconscient, Enric la besa però
ella sembla estar en un altre món. La xiqueta ha nascut
be, la comare l’ha acabat de rentar i l’embolica en una
frasada. La comare li la dona i Enric la mira amb uns
lluents.
134. CASA D’ENRIC, INTERIOR/CAPVESPRE
Enric té la seua filla que no para de plorar en braços i
la passeja per la casa la i finalment la trau al balcó de
la casa. Al fons es veuen les llums de la Fira,
s’escolten les músiques i l’enrenou. Un castell de focs
artificials es dispara en la llunyania. Una lleugera
brisa remou les cortines i es cola en el despatx.
135. DESPATX A CASA D’ENRIC, INTERIOR/VESPRADA
La brisa remou les cortines de la finestra i els papers
que l’Enric té al seu escriptori, desordenant-los. Un
125

d’ells té el títol del poemari: ESCRIT EN SILENCI.
ENRIC
(off)
No t’han parit per a dormir: et pariren
per a vetlar en la llarga nit del teu
poble. Tu seràs la paraula viva, la
paraula viva i amarga. Ja no existiran les
paraules, sinó l’home assumint la pena del
seu poble, i és un silenci
FI
126

E-
GUI
ONS
prêt-à-lmer
E-GUIONS és un projecte de l’àrea
de Foment i Promoció de l’IVAC per a la
difusió dels guions que han rebut l’ajuda
a desenrotllament de guió de l’Institut
des de 2004. Els guions publicats han passat ja
per diversos filtres de lectors professionals
que han considerat que estes idees mereixen
ser portades a la gran pantalla.