Gestió de residusen celebracions, fires i festes populars

Gestió de residus en
celebracions, fires i festes
populars
Paco Muñoz
Marta Rubio
Pere Ysern
Servei de Prevenció i de Medi Ambient
Universitat Autònoma de Barcelona

-Marc Teòric
Guió de la presentació
-El Sistema Festa
-Esforç organitzatiu
-Diversitat d’actors
-Pla Ambiental de les festes
-Impactes ambientals de les festes
-Recomanacions pràctiques:
-Pool Verd
-3R
-Got Reutilitzable

Marc Teòric
PERSONES
MEDI
AMBIENT
ACTORS I
AGENTS
RECURSOS
NATURALS I
ENERGIA
El SISTEMA FESTA
INPUTS PROCÉS OUTPUT
RELACIÓ SOCIALITZACIÓ
INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ
CONSUM DE
BÉNS I
SERVEIS
RESIDUS,
EMISSIONS A
L’ AIRE,
AIGÜES
RESIDUALS I
SOROLL
TRACTAMENT

Marc Teòric
EVOLUCIÓ DE L’ESFORÇ ORGANITZATIU EN FESTES
Esforç
Definció de política ambiental
Criteris de contratació
Recollida de registres
Formació personal
Avaluació i difusió de
resultats
Liquidació de comptes i
tancament d’arxius
Pre-event event
temps
Post-event

Marc Teòric
Actors que participen en les festes:
Promotors
Convidats, assistents, participants actius
Serveis d’espectacles
Empreses subministradores de begudes i menjar
Distribuïdors de begudes i menjars: bars, paradetes
Personal de muntatge, instal·lacions i adequació de
l’espai.
Serveis mèdics
Serveis de Seguretat, vigilància, control de trànsit
Patrocinadors
Veïns
Administració pública

Marc Teòric
Elaboració d’un Pla Ambiental:
Avaluació prèvia de l’esdeveniment
Definició d’objetius i línies d’actuació
Elecció de les mesures de sostenibilitat
Programació i execució de les mesures
Seguiment de les mesures i els resultats
Avaluació i difusió dels resultats

Marc Teòric
1. Avaluació prèvia de l’esdeveniment:
1.1. Cal recollida d’informació prèvia. ACV
de gots reutilitzables, de sistemes
d’envasatge, reciclatge vs. reutilització,
Avaluació d’impacte ambiental...
1.2. Intentar modelitzar el flux de
materials i preveure els punts crítics on
es poden generar més residus.

2. Definició d’objectius i línies d’actuació:
2.1. Minimització de la generació de residus
2.2. Màxima reutilització
2.3. Màxima recuperació
2.4. Implicació dels actors logístics (paradetes, proveïdors,
servei de recollida,...)
2.5. Implicació dels destinataris dels residus io dels materials
aprofitables
2.6. Implicació dels assistents
2.7. Definició del destinatari dels resultats i la temporalitat en la
que s’ofereix aquesta informació

3. Elecció de les mesures de sostenibilitat en
la gestió de residus i materials
Adeqüació de les mesures concretes als objectius
proposats tenint en compte:
• El nivel de compromís propi i dels agentes implicados.
• La disponibilitat de recursos materials, humans i econòmics.
• L’eficiència: mínim cost pels objectius plantejats.
• L’acceptació social de les mesures

4. Programació i execució de les mesures
• Ús de llistats de comprovació.
• Seguiment des del disseny de l’esdeveniment fins al seu tancament i
arxiu.
5. Seguiment de les mesures i els resultats
S’ha d’intentar monitoritzar
l’esdeveniment tot i que sigui
efímer
Indicadors
1. Fluxe i operativa
2. Qualitat Ambiental
3. Seguretat
4. Gestió

FO
INDICADORS UNITATS DE MESURA
m 3 de contenidors instal·lats per àrees
d'aportació m 3 /tipologia/area aportació
Caracterització rebuig % per tipus
Desbordament de contenidors Núm. i volum
Destinació i tractament % per tipus
Generació de residus Kg / tipologia
Generació de residus per visitants i dia g /visitant / dia / fracció
Productes reutilitzats i retornables (gots) Núm. i % del total
Qualitat residus tipologia Puntuació per tipus
Residus líquids dels sanitaris químics Kg / l
Residus valoritzats / destinació Kg. i tipologia % del total
QA Brúticia Kg residus de neteja viària
Cost econòmic
Cost operativa recollida de
GA
Eficiència/cost econòmic i ambiental
residus
Estalvi cost transport i
disposició rebuig per BP en
materials i residus

6. Avaluació i difusió dels resultats
Realitzar un balanç de les iniciatives introduïdes i redactar un
informe d’avaluació i fer difusió d’aquest:
• Conscienciar els organitzadors i el públic.
• Donar transparència a la gestió.
• Motivar la continuitat en la gestió de la sostenibilitat.

Marc Teòric
Impactes ambientals de les festes
Les activitats festives poden generar directament
o indirecta diferents impactes sobre el medi ambient
Àmbits sobre els que hi pot haver impacte ambiental:
-Residus
-Aigües residuals
-Soroll
-Emissions a l’atmosfera
-Recursos naturals
-Entorn natural
Utilització de taules d’estimació d’impactes
ambientals per tal d’establir impactes potencials de cada
activitat i buscar-ne alternatives que els minimitzin.

Marc Teòric
Àmbits d’incidència ambiental
ORGANITZACIÓ
I
PARTICIPACIÓ
ESPAIS
I
MOBILITAT
MATERIALS
I
RESIDUS
COMUNICACIÓ
I
EDUCACIÓ AMBIENTAL

Establiment de Punts d’Informació Ambiental: Pools Verds
Serveis als assistents i a les paradetes de la festa
•Informatives: iniciatives ambientals a la festa, activitats i espectacles del
programa de festes, recull de queixes i suggeriments
•Logístiques-ambientals: lloguer i retorn de gots reutilitzables; servei de
guarda-roba, aparcament vigilat per bicicletes, lliurament de bosses
d’escombraries, emmagatzematge de contenidors,
•Sensibilitzadores: Venta de samarretes de comerç just, informació sobre les
iniciatives ambientals a la festa i a l’entorn
•Suport logístic: emmagatzematge de contenidors, lloguer de gots, rentat de
gots,...
•Recerca: Recull d’informació sobre mobilitat,
•Punt de trobada: canalització actuacions de l’Equip Verd, consultes dels
assistents, etc.
Pool Verd Festa Major UAB (2004)

ORGANITZACIÓ i PARTICIPACIÓ
Establir la figura del Coordinador Ambiental
Funcions:
- Responsable de les iniciatives ambientals
- Participa en la Comissió Organitzadora de la festa
- Coordina l’Equip Verd
Constitució de l’Equip Verd
Funcions:
- Donen suport a les iniciatives ambientals:
Informació, monitoratge separació de
residus,
- Personal remunerat o/i voluntari
- Implicats en major o menor grau en les
tasques prèvies d’organització
Equip Verd Festa Major UAB
(2002)

Reducció
MATERIALS i RESIDUS
Dissenyar estratègies de gestió de residus basades en
el principi jeràrquic de les 3 R
- Negociar amb els proveïdors les característiques dels envasos amb que es
subministraran les begudes prioritzant el tipus “posmix” (sortidors a pressió),
els envasos retornables i els envasos de gran volum enfront dels envasos d’un
sol ús
- Fomentar l’ús del porró, la bóta i el càntir per a servir les begudes.
- Servir el menjar en suports comestibles: pa de pagès, pa de pita, etc.

Reutilització
- Fomentar estratègies de reutilització
d’envasos i d’altres materials: lloguer
del got i la vaixella reutilitzables.
- Organitzar fires i/o mercats d’articles
de segona mà
- Establir Sistemes del Dipòsit Retorn
per garantir el retorn dels materials
llogats.
- Utilització d’elements i estructures de
decoració fets amb materials durables
per a utilitzar en posteriors edicions.
Gots reutilitzables Festa Major UAB 2001

La gestió del got reutilitzable: aspectes claus
-Dimensionar els assistents a la celebració i la durada d’aquesta (1 got per persona)
-Garantir el servei de lloguer del got facilitant el retorn i informant a tots els
assistents sobre la iniciativa (dipòsit 1 €) i disposar de canvi suficient.
-Garantir l’equipament necessari (rentavaixelles industrial) pel servei de neteja dels
gots retornats
- Obtenció de beneficis ambientals, socials i econòmics si es gestiona correctament
A) Model en festes amb pocs bars que serveixen beguda
1 o 2 Bars
Serveixen begudes i/o
menjar
Lloguen gots i accepten
gots retornats
S'encarreguen de la neteja
dels gots i la reintroducció
dels gots nets al circuit de
lloguer
Lloguer got
Preu X €
Retorn got
Recuperació X €
USUARI
Rentavaixelles portàtil
(Fires de Girona, 2000)

B) Model en festes amb molts bars i/o paradetes que serveixen beguda
Parades de lloguer i retorn de gots *
Retorn del got
a)Preu X €
b)Preu < X €
Servei
Servei
exclusiu
exclusiu
de
de
lloguer
lloguer
i
i
retorn
retorn
de
de
gots.
gots.
No
No
es
es
serveix
serveix
beguda
beguda
ni
ni
menjar.
menjar.
S'encarreguen
S'encarreguen
de
de
la
la
neteja
neteja
dels
dels
gots
gots
retornats
retornats
i
i
la
la
reintroducció
reintroducció
dels
dels
gots
gots
nets
nets
al
al
circuit
circuit
de
de
lloguer
lloguer
Lloguer got
a)Preu X €
b)Preu < X €
Lloguen
Lloguen
els
els
gots
gots
a
a
les
les
parades
parades
de
de
lloguer
lloguer
i els
i els
relloguen
relloguen
als
als
usuaris
usuaris
Serveixen
Serveixen
les
les
begudes
begudes
en
en
els
els
gots
gots
que
que
porten
porten
els
els
usuaris
usuaris
o,
o,
si
si
els
els
usuaris
usuaris
no
no
en
en
tenen
tenen
,
,
els
els
hi
hi
lloguen
lloguen
un
un
got
got
per
per
X
X
€
€
quan
quan
els
els
hi
hi
serveixen
serveixen
la
la
beguda
beguda
Lloguer got
Preu X €
Retorn del got
Preu X €
Bars/Barraques/Paradetes expenedores de begudes
Lloguer del got
Preu X €
USUARIS
Paradetes d’estudiants Festa Major UAB 2001

La gestió del got reutilitzable: aspectes econòmics
gots comprats = gots venuts + estoc final
núm retorns = estoc final usat + revenuts
Ingressos = pv * núm. venuts ; Costos Total = C adquisició + C operativa
C. operativa = C. distribució + C. neteja ; si C. distribució = 0
C. operativa = C. neteja
C. neteja = retorns * cnu
Costos totals = ccu * núm comprat + cnu núm retorns
El sistema és viable econòmicament i tendeix a la sostenibilitat quan :
1. Es financia ell mateix:
pv * núm venut > ccu * núm comprat + cnu * núm retorns
2. Els costos de reutilitzar són sensiblement menors que els de generar més
materials
• cnu

Reciclatge i recollida selectiva de residus
-Reforçar la dotació de contenidors i paperes pel rebuig.
-Introduir contenidors de recollida selectiva de diferents fraccions tot
assegurant els circuits de recollida selectiva.
-Utilització de vaixella compostable per facilitar la separació de la matèria
orgànica en els àpats multitudinaris.
-Ubicar els contenidors de les diferents tipologies de residus en bateria.
-Senyalització suplementària amb plafons, elements verticals, pictogrames,
etc.
-Comunicació del programa de recollida selectiva als assistents.
Àrea d’aportació de residus (Festa Major UAB 2002) Kit de reciclatge (Festival Gastronòmic,
Austràlia)

Reciclatge de residus a la Feria d’Abril a Catalunya
Des de 2001 hi ha un
programa
Ambiental associat
a l’esdeveniment:
Prop del 50 % de
recollida selectiva
Programa de recollida selectiva dels residus
en les casetes i “Premi a la
caseta més sostenible”
Fraccions recollides: matèria orgànica, cartró
vidre, envasos lleugers, oli i rebuig
Participants: FECAC, Ajuntament de
Barcelona, ARC ( UAB i ALEU)

Recollida selectiva de la
fracció orgànica de les
restes de la Paella
-Festa Major UAB
- 2500 comensals
- Plats i forquilles de materbi,
material compostable
- Pancartes i pòsters emprats per fer
difusió de la iniciativa
- Deixalleria de la Festa

Resultats obtinguts d’una gestió integral dels residus:
- Descens de la quantitat de la fracció resta generada per assistent
- Augment del reciclatge
- Descens de les hores de feina dedicades a la neteja dels espais
- Sensibilització ambiental dels participants mitjançant la participació
activa en la separació dels residus
- Millor acceptació social de la festa
Any Assistents kg
brossa/
visitant
kg
rebuig/
visitant
kg m.o./
visitant
kg vidre/
visitant
kg
envasos/
visitant
kg paper/
visitant
kg
volum./
visitant
2004 25.000 0,22 0,15 0,000 0,028 0,010 0,008 0,016
2003 s.d. s.d s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.
2002 45.000 0,24 0,16 0,016 0,027 0,013 0,007 0,018
2001 45.000 0,21 0,15 0,007 0,022 0,007 0,022 s.d.
2000 35.000 0,24 0,20 0,009 0,029 s.d. s.d. s.d.
1998 30.000 0,29 0,29 s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.
1997 20.000 0,48 0,48 s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.