Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de ... - Grup Focus

©Pilar Aymerich
Dilluns, 2 de maig de 2011, 20 h · Teatre Goya
Cicle Per Sant Jordi, un clàssic
Lectura dramatitzada
Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de
Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya
de Maria Aurèlia Capmany
Amb motiu de la commemoració del XX aniversari de la mort de Maria Aurèlia Capmany
Amb Ferran Frauca, Miquel Gelabert, Marissa Josa, Josep Minguell
Carles Sales, Carme Sansa, Xavier Serrat i Toni Sevilla
Direcció de Josep Anton Codina
MARIA AURÈLIA CAPMANY (Barcelona, 1918-1991)
Llicenciada en Filosofia i Lletres, Maria Aurèlia Capmany, autora prolífica de novel·la, teatre,
assaig i articles periodístics, també va ser, al llarg de la seva vida, gravadora de vidre, ensenyant,
traductora, activa conferenciant, directora de col·leccions literàries i, en els seus darrers anys,
consellera de l'Ajuntament de Barcelona. En totes aquestes activitats va mantenir sempre un
esperit i una voluntat pedagògics, des d'una pedagogia del convenciment, tan oberta a la
novetat, la cultura i el cosmopolitisme, com aliena a qualsevol dogmatisme i intolerància.
Per a més informació: Fundació Maria Aurèlia Capmany www.fmac.org
FRANCESC LAYRET (Barcelona, 1880-1920)
Advocat i polític català. El 1902 va participar en l’Extensió Universitària per a la difusió de la
cultura entre la classe obrera; va fundar l'Associació Escolar Republicana i l'Ateneu
Enciclopèdic Popular. El 1905 va ingressar a Unió Republicana, partit pel qual va ser elegit
regidor de l'Ajuntament de Barcelona.. L’any 1917 va fundar, amb Companys, Domingo, i
Noguer i Cornet, el Partit Republicà Català i al 1919 va ser elegit Diputat al Congrés per
Sabadell. Va ser un gran defensor dels obrers sindicalistes. El 1920 el governador civil de
Barcelona, Martínez Anido, va realitzar una massiva detenció de militants del sindicat CNT,
entre els que es trobava Companys. En el moment en què Layret abandonava el seu domicili
per interessar-se pels detinguts, va ser assassinat. Es va organitzar una vaga en protesta per la
mort de Layret i el seu funeral es va convertir en un acte polític. Els assassins de Layret mai no
van ser detinguts.
JOSEP ANTON CODINA (Barcelona, 1932)
Director escènic i gestor teatral. El 1963 ingressa com a alumne i ajudant de direcció a l’Escola
d’Art Dramàtic Adrià Gual, formació que compagina amb estades a Itàlia, al costat
d’importants directors. A la seva tornada (1965), es reincorpora a l’EADG fins al 1967, que
entrarà al Grup de Teatre Alpha-61 de L’Hospitalet del Llobregat. Esdevé co-director de la
Nova Companyia de Barcelona i al 1975, director de les companyies La Roda i La Sínia. Al
1970, en la clandestinitat, s’encarrega de la direcció i muntatge de Preguntes i respostes sobre la vida i
la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya, de Maria Aurèlia Capmany. Dirigeix
diverses edicions dels Festivals d’Estiu de Tarragona, fundador i director de l’Escola Municipal
d’Art Dramàtic de Tarragona. El 1986 ingressa a l’Institut del Teatre de la Diputació de
Barcelona, promou el Festival de Titelles, i duu a terme tasques d’investigació.

Miquel Gelabert Home primer
Ferran Frauca Home cinquè
Josep Minguell Home segon
Xavier Serrat Home sisè
REPARTIMENT
L’OBRA
Toni Sevilla Home tercer
Carme Sansa Dona primera
Carles Sales Home quart
Marissa Josa Dona segona
A finals del 1969, en Pere Figueres, un català de soca-rel i un resistent polític notori (havia intervingut en l’estesa d’una
immensa bandera catalana, al cim de Sant Pere Màrtir, en plena Missa Major del Congrés Eucarístic del 1952), em va
proposar el muntatge teatral d’una obra en commemoració de Francesc Layret, l’advocat obrer, mort assassinat el 1920,
just 50 anys abans. Confesso que no n’havia sentit parlar mai, però la proposta em va interessar de seguida. En vaig
parlar amb la Maria Aurèlia Capmany, la qual va acceptar, entusiasmada, escriure’n el text. A partir de l’endemà, es va
posar a la tasca. En Xavier Romeu s’encarregà de la recerca minuciosa de documents i jo vaig assumir la direcció
escènica de l’obra.
Eren els temps durs d’estats d’excepció, vagues i manifestacions. Tractant-se d’un muntatge polític altament
compromès, calia triar uns actors que estiguessin polititzats, o persones polititzades que tinguessin una certa idea de la
interpretació, que anessin ben documentades i sabessin molt bé el que deien. Per sort no va ser difícil reunir-los: Feliu
Formosa, Maria Plans, Jaume Melendres, Pilar Codina, Joan Rendé, Miquel Rodamilans i els dos germans Jordi i Ramon
Teixidor, van entendre què se’ls demanava i què arriscaven. Lúcids i generosos, van acceptar sense dubtar ni un instant.
Els assajos es van dur a terme durant l’estiu. L’escenografia era molt senzilla: vuit cadires i una taula; en cas que es
presentés la policia se’ls podia dir que estàvem assajant... Després d’una prèvia al local dels Amics de les Arts, de
Terrassa, estrenàrem l’obra a la parròquia de Sant Medir, la nit del 7 de desembre del 1970. Feia una nit de llamps i
trons i esperàvem, d’un moment a l’altre, l’arribada de la policia. Però ni aquella nit ni en cap de les representacions
posteriors, les forces repressores no es van fer veure mai; tenien altra feina a perseguir obrers i estudiants més que no
pas actors. Així és que vam poder realitzar, sense perill, una llarga gira de representacions, plenes d’un públic amatent.
Mort Franco i recuperada la democràcia, vam poder estrenar l’obra, amb tots els ets i uts, a la Sala Villarroel, el 22
d’abril del 1976. L’obra va seguir el seu curs normal, però els temps havien començat a canviar i les noves tendències
teatrals s’inclinaven més per un teatre de recuperació i repertori que no pas per un teatre de denúncia.
Avui, 2 de maig de 2011, per invitació de la Fundació Romea per a les Arts Escèniques i amb motiu de
commemorar el XX aniversari de la mort de Maria Aurèlia Capmany, fem una lectura escènica de l’obra, tot mirant de
respectar-ne l’estructura original, perquè, tot i que sembli que els temps hagin canviat, l’ensulsiada economicosocial que
estem vivint ens demostra que la seva temàtica encara és vigent i que les diferències entre rics i pobres, entre estafadors
i estafats, entre opressors i oprimits, encara són ben actuals.
Francesc Layret va ser assassinat la nit del 27 de novembre del 1920. Abans de morir, el van assistir, urgentment, a
l’ambulatori municipal que hi havia al carrer Sepúlveda, cantonada Muntaner. Anys després, les institucions oficials van
erigir un monument en honor seu, obra de l’escultor Frederic Marès, a la plaça Goya, just davant del teatre on som ara.
Hi afegim el nostre homenatge humil però sincer.
Josep Anton Codina
Informació: info@fundacioromea.cat – tel. 93 318 14 31 i www.fundacioromea.cat