CONFERÈNCIES

catàleg de 

CONFERÈNCIES 

curs 2013-14 

pares i mares 

amb necessitat de formar-se 

v. 01 09/2013

sumari 

I. Presentació 

II. Informacions 

III. Conferenciants 

IVa. Una conferencia per a cada edat 

IVb. Les conferències

Presentació

I. 

Acompanyar els nostres 

Avui en dia, és fonamental la 

formació contínua. I segur 

que, moltes vegades, ens 

fem preguntes davant la 

realitat i la responsabilitat 

d’acompanyar el creixement 

dels nostres fills i filles. 

fills en el seu creixement 

Valors de la societat o valors de la família? 

Estudiar i fer els deures o ajudar a les tasques de casa? 

Llibertat o normes imposades de disciplina? 

Animar‐lo a ser autònom o ajudar‐lo,«pobret»? 

Futur acadèmic per vocació o estudis amb garantia laboral? 

Acompanyar‐los en els disgustos o evitar les frustracions? 

Activitats extraescolars o passar el temps a casa? 

Prohibir o acceptar l’estètica i les modes juvenils? 

Imposar una hora fixa de tornada a casa o que vagi amb tot el grup? 

Controlar i limitar els videojocs i l’accés a internet o confiar en la 

responsabilitat dels fills? 

Imposar un tipus d’alimentació a casa o que mengin segons els seus 

gustos? 

Premiar o castigar? 

Que tinguin els seus diners o no cal perquè ja els paguen el que 

necessiten? 

Que tinguin criteri propi o que obeeixin? 

Que lluitin per les seves idees i s’impliquin socialment o que no es fiquin 

en problemes? 

Controlar els amics que tenen o confiar en el seu criteri?

informació 

general

II. 

Avui 

informació 

en dia, és fonamental la 

formació contínua. I segur 

que, 

general 

moltes vegades, ens 

fem preguntes davant la 

realitat i la responsabilitat 

d’acompanyar el creixement 

dels nostres fills i filles. 

servei 

La CCAPAC ofereix el servei de conferències sobre temes educatius per a pares i 

mares per realitzar a la vostra AMPA o escola 

En el present catàleg trobareu una sèrie de temes a tractar i de conferenciants. 

Si teniu interès en altres temes, feu-nos-ho saber. Localitzem ponents sobre els 

temes que us interessin. 

preus 

Per al curs 2013-14, el preu de les conferències està estipulat de la següent 

manera: 

155 euros per a les AMPAs federades més el desplaçament del ponent 

235 euros per a les AMPAs no federades, més el desplaçament del ponent 

A excepció de la conferència A què podem jugar que per lliurar-se als assistents 

un kit de materials té un preu de 200 euros per a les AMPAs federades i 250 

euros per a les AMPAs no federades. No està indicada per a més de 30 persones. 

A excepció del taller Coaching familiar TALLER, que es realitza en tres sessions, al 

llarg de tres setmanes seguides, un cop al mes, un cop al trimestre. Indicada per 

a 20-25 persones. El taller té un preu de 400 euros per a les AMPAs federades. 

Pel que fa als preus del desplaçament del ponent: està estipulat a 0,29 €/km. En 

l’apartat III del catàleg (els nostres conferenciants) podreu conèixer el seu lloc de 

procedència per efectuar un càlcul aproximat del desplaçament. 

sol·licituds 

valoració 

Per concertar una conferència per a la vostra AMPA sol·licitar-ho 

directament al conferenciant. Trobareu les seves dades de contacte a la 

fitxa de cada conferència. 

Per tal de conèixer el grau de satisfacció de les conferències que gestionem 

des de la CCAPAC i ajudar-nos a la millora contínua del servei que oferim a 

les AMPAs i als centres, sou pregats de donar resposta a un breu qüestionari 

que també podeu trobar a la web de la CCAPAC www.ampas.cat 

CCAPAC. Àngels, 18, 6è | 08001 Barcelona | Tel. 93 302 70 13 | Fax 93 317 45 04 

ccapac@escolacristiana.org | www.ampas.cat

els 

conferenciants

III. 

els conferenciants 

ANDREU AMAT, Julio 

Psicòleg i Pedagog. Ha fet diversos estudis de postgrau en direcció de 

centres i formació de professors. 

Treballa a la FECC, com a consultor del Departament Pedagògic, on 

realitza funcions de formació i assessorament a centres. 

Procedència 

Barcelona 

L’orientació acadèmica i professional dels alumnes de 4t d’ESO 

La LOMCE per als pares: més enllà de la política formal i de les 

tertúlies 

BATET ROVIROSA, Maria 

Diplomada en Magisteri per la Universitat de Barcelona i Màster en 

Promoció Econòmica i Desenvolupament Econòmic per la Universitat de 

Barcelona 

Ha col·laborat amb ESADE com a tutora de nous projectes empresarials i 

impartit cursos de formació vinculats a l’emprenedoria a l’Escola 

d’Administració Pública de Catalunya, a l’IDEC de la Pompeu Fabra, a 

l’Escola d’Administració Pública del País Basc, a la UOC i a la UIC. 

Procedència 

Vilafranca del Penedès 

També formant, mestres de primària de professors de secundària. 

Com educar els fills per fer-los més decidits? Podem entrenar la 

iniciativa? 

Ensenyar a conviure amb la incertesa 

CARRETERO JARDÍ, Cristina 

Llicenciada en psicologia per la UAB i doctoranda en l’Escola de Doctorat 

de la UAB en el Camp de treball de la tesi doctoral: Imatge Corporal i 

trastorns de la conducta alimentària. 

Col·labora amb l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB) en el 

programa d’ajuda i acompanyament a familiars i malalts i amb la 

Fundació Imatge i Autoestima (impulsada per ACAB) com a directora del 

programa de prevenció i promoció de la salut. Directora i coautora de 

publicacions especialitzades en el camp dels trastorns de la conducta 

alimentària dirigides a educadors i educadores i a famílies. 

Procedència 

Terrassa 

L’anorèxia i la bulímia. La prevenció comença a casa 



III. 


COLLET SABÉ, Jordi 

Educador social, sociòleg i doctor en sociologia (UAB). Professor titular de 

sociologia de l'educació a la Universitat de Vic. És professor als Graus de 

magisteri i de psicologia, a més del Màster d'Educació Inclusiva (UVic) i 

Màster de polítiques socials i mediació (UB-UAB). Ha dirigit i participat en 

recerques com: "Noves famílies, noves polítiques", "Famílies, sistema 

educatiu i èxit escolar", "Bones experiències locals contra la segregació 

escolar", etc. 

Procedència 

Vic 

Entre algunes publicacions: “Projectes Educatius de Ciutat: un procés 

permanent. Revisió metodològica 2008”, "Siguen llamando a las puertas del 

centro: educación y participación", “Famílies, escola i èxit. Millorar els 

vincles per millorar els resultats”, "Famílies noves: educacions noves i 

relacions noves amb l´escola" o "Educar els fills és molt complicat ! 

Malestars actuals de la socialització familiar" 

Escola, famílies i èxit escolar: millorar els vincles, millorar els resultats 

FABRÓ MONTOLIO, Jaume 

Mestre i antropòleg. 

Director pedagògic d'Infantil i Primària de l'Escola Mare de Déu de la 

Mercè. 

Col·laborador amb la FECC en formació per a mestres. 

IGLESIAS COLL, Anna 

Procedència: 

Barcelona 

Perquè diem SI quan voldríem dir que NO? 

Què toca a cada edad (3-8)? 

Ha treballat 24 anys com a docent entre centres d’Educació Infantil i 

Primària. Ha estat directora del CEIP Josep Boada de Riudarenes, de 2001 a 

2006. Coneix des de dins, les vivències del món escolar i familiar i ha treballat 

sempre en proximitat amb les famílies. 

Conferenciant des de l’any 2000, des del 2009 treballa d’assessora familiar i 

formadora de pares, mares i docents. 

Procedència: 

Girona 

Formada en Educació emocional, Intervenció familiar sistèmica i Atenció 

precoz, desenvolupa la seva tasca en diferents municipis duent a terme 

Escoles de Pares i Mares, xerrades i tallers formatius. 

Això no! L’autoritat en positiu, als 0-6 anys 

Ben equipats: tres conceptes per pensar en una autoritat constructiva 

Començar a fer-se grans. L’adquisició d’hàbits, 0-6 anys 

Començar amb bon peu: Què han de saber les famílies de l’etapa de la 

primera infantesa (0-8 anys) 

El llenguatge en el desenvolupament de l’infant 

Jugar i aprendre. El joc com a motor del desenvolupament. Quines 

joguines es necessiten a cada edat? (0-8 anys) 



III. 


FERNÁNDEZ SOLA, Juanjo 

Llicenciat en Filosofia i Lletres. Casat i amb dos fills, les seves vocacions 

són ensenyar i escriure. Ha estat professor de matèries diverses durant 18 

anys a Jesuïtes-Clot (Barcelona), així com monitor i catequista d'infants i 

joves. Ha escrit obres de teatre i llibres de temàtica religiosa (com "La 

Pregària de la Porta" i "Preguem de la A a la Z", ed. Claret), així com 

obres de ficció ("No Abras El Cajón", Stonberg Editorial) i no ficció ("Com 

Ajudar els Fills a Estudiar -i fer els deures del col.le!-, Editorial Claret)". En 

l'actualitat és consultor pedagògic a la Fundació Escola Cristiana de 

Catalunya, però la seva activitat principal són les conferències que 

imparteix a alumnes, mestres i famílies sobre temes educatius ben 

diversos. 

Procedència: 

Barcelona 

Afectivitat i sexualitat per a totes les edats 

A què podem jugar? (passar-ho bé amb els fills de 3 a 10 anys) 

Canta i conta! (cançons i contes per a petits i mitjans) 

Com ajudar els fills estudiar (i fer els deures del col·le!) 

Com fer de la lectura una aventura (i no una tortura!) 

Comunicació pares-fills en l’adolescència 

Comuniquem-nos amb tots els sentits (Comunicació assertiva i 

eficaç) 

Contra les drogues, família i escola! 

No us baralleeeeeu! (germans i amics ben avinguts) 

Que no pateixi o que no creixi? 

Ser més feliços per ser millors pares 

TIC: tòpics i pànic! 

Valors en família, família amb valors 

JUNCOSA PEXEGUEIRO, Eva 

Procedència 

Barcelona 

L’Eva està casada i te dos fills de 13 i 16 anys. Creu en l’immens 

potencial d’aprenentatge de les persones i el seu repte és desvetllar-lo. 

Es psicòleg i coach i te 20 anys d’experiència desenvolupant el talent 

de persones i equips. Està especialitzada en escoltar els “problemes” 

de les persones i convertir-los en reptes inspiradors. Com a consultora 

de desenvolupament humà, realitza intervencions en tres àmbits: 

Famílies: programa FEAC, conferencies i assessorament individual. 

Joves: entrenament de competències socials, orientació 

vocacional.. 

Professorat i Directors de centres: formació, consultoria de canvi, 

facilitació d’equips i coaching a Directors... 

Gestiona una escola de pares d’una llar d’Infants, col·labora amb la 

FECC en la formació de mestres i amb la CCAPAC en xerrades a 

famílies. 

Ser la seva millor versió com a mare i acompanyar a d’altres pares i 

mares a que ho siguin és la seva raó de ser. 

Com desenvolupar la millor versió dels nostres fills? 



III. 


MARTÍNEZ LÓPEZ, Elena 

Nascuda el 1969 a Barcelona. Mestra d'Educació Infantil i d'Educació Primària 

i tutora en les dues etapes. Psicopedagoga. Treballa al Col·legi Claret de 

Barcelona. Cap d’estudis de l’etapa 3-7 (Infantil i Cicle Inicial). 

Coordina el programa FEAC. 

Col·labora amb la FECC en la formació de mestres i amb la CCAPAC en 

xerrades a famílies. 

Procedència 

Torrelles de Llobregat 

Perquè diem SI quan voldríem dir que NO? 

Què toca a cada edad (3-8)? 

TOLOSA COSTA, M. Helena 

Mare de tres fills. Ha treballat des de l’any 1990 en centres d’Educació 

Especial, Infantil , Primària i ESO com a docent i logopeda. Des de l’any 2006 

treballa com a psicopedagoga en actiu en el camp de les escoles de pares i 

mares, l’assessorament familiar, personal i d’adolescents, formació per 

docents i tallers als Instituts i escoles en les àrees d’orientació vocacional i 

personal, resolució de conflictes, comunicació, gestió emocional i 

autoconeixement. Col·labora amb la Diputació de Girona en el “Servei Local 

d’Orientació Familiar” i amb la Generalitat de Catalunya en el programa 

“Créixer en família”. 

Procedència: 

Santa Coloma de Farnés 

Formació en Magisteri, Logopèdia,Psicopedagogia, Màster en 

Autoconeixement i Programació Neurolingúística i Postgrau en Teràpia 

familiar Sistèmica 

Coaching familiar I. Estils familiars: massa autoritari, massa permissiu...? 

Coaching familiar II. Creixen bé els nostres fills? 

Coaching familiar III. Fem un DAFO 

Coaching familiar TALLER. 

D’avis i àvies, néts i nétes, pares i mares! 

Els adolescents poden ser encantadors! 

Els nostres conflictes de cada dia 

Fer-se entendre, saber escoltar 

Fomentar l’autoestima en els nostres fills… només és elogiar-los? 

Música per créixer 

Què en fem de les emocions? 

Quins són els talents dels nostres fills? 



III. 


VENTURA ROVIRA, Carles 

Llicenciat en ADE i MBA per ESADE. Coach certificat per l’ICF (International 

Coaching Federation) i Diplomat en Coaching a Joves per The Coaching 

Academy (Regne Unit). 

Especialitzat en Coaching d’Adolescents I Famílies. Pare de tres fills I provinent 

d’una llarga carrera al món de l’empresa, entén les dinàmiques familiars quan 

els pares treballen. 

Ha col·laborat amb escoles com Súnion, Ntra. Sra. De Lurdes, Sagrada Família 

o Garbí, facilitant tallers i fent conferències a pares i a alumnes. Participa de 

forma regular a mitjans de comunicació. 

Procedència 

Barcelona 

Els millors pares del món no són perfectes. 

Educant en el diàleg: les “reunions familiars” 



una conferència 

per a cada edat

Infantil 0-3 

Infantil 4-6 

Primària 

ESO 

Postobligat. 

Ed. Especial 

IV.a 

una conferència 

per a cada edat 

Especialment indicada 

Adient 

1. Afectivitat i sexualitat per a totes les edats 

2. Això no! L’autoritat en positiu 

3. A què podem jugar? 

4. Ben equipats: Tres conceptes per pensar en una autoritat constructiva 

5. Canta i conta 

6. Coaching familiar I: estils familiars 

7. Coaching familiar II: creixen bé els nostres fills? 

8. Coaching familiar III: fem un DAFO 

9. Coaching familiar TALLER 

10. Com ajudar els fills a estudiar 

11. Com desenvolupar la millor versió dels nostres fills? 

12. Com educar els fills per fer-los més decidits? 

13. Com fer de la lectura una aventura 

14. Començar a fer-se grans: L’adquisició d’hàbits 

15. Començar amb bon peu: Què saber de la primera infantesa 

16. Comunicació pares-fills en l’adolescència 

17. Comuniquem-nos amb tots els sentits! 

18. Contra les drogues, família i escola 

19. D’àvies i avis, néts i nétes, pares i mares 

20. Dificultats d’aprenentatge 

21. Educant en el diàleg: les “reunions familiars” 

22. El llenguatge en el desenvolupament de l’infant 

23. Els adolescents poden ser encantadors! 

24. Els millors pares del món no són perfectes 

25. Els nostres conflictes de cada dia 

26. Ensenyar a conviure amb la incertesa 

27. Escola, famílies i èxit escolar 

28. Fer-se entendre, saber escoltar 

29. Fomentar l’autoestima en els nostres fills 

30. Jugar i aprendre. El joc com a motor del desenvolupament 

31. L’anorèxia i la bulímia. La prevenció comença a casa 

32. L’orientació acadèmica i professional dels alumnes de 4t d’ESO 

33. La LOMCE explicada als pares: més enllà de la política formal i les tertúlies 

34. Música per créixer 

35. No us baralleeeu! 

36. Per què diem sí quan voldríem dir que no? 



37. Què en fem de les emocions? 

38. Que no pateixi o que no creixi? 

39. Què toca a cada edat? 

40. Quins són els talents dels nostres fills? 

41. Ser més feliços per ser millors pares 

42. TIC: Tòpics i pànic! 

43. Valors en família, família amb valors 



les 

conferències

1. Afectivitat i Sexualitat per a totes les edats 

(o de com conviure amb mutants del planeta Sexe!) 

presentació 

guió 

Vivim en un Planeta Sexe –mitjans de comunicació, publicitat, pel·lícules, Internet, 

cançons...-, però la sexualitat no apareix sobtadament a l'adolescència (encara 

que és llavors quan fills i filles esdevenen "mutants"), sinó que va lligada al 

desenvolupament afectiu al llarg de tota la vida. Pares i mares hem de conèixer 

aquest procés i saber com i quan intervenir-hi, amb discreció, naturalitat, sentit 

comú i sentit de l'oportunitat. Aquesta xerrada proposa conceptes, recursos, 

reflexions i estratègies que són d'utilitat en edats molt diverses. La xerrada té una 

durada d’una hora i mitja i s’imparteix amb el suport d’una dinàmica presentació 

de PowerPoint. 

0. QUÈ ÉS I QUÈ NO ÉS L A XERR ADA 

1. LA D IFE RÈ NCIA 

Tendim a la unitat des de la diferència 

Diferències en el cos, en el cap... i en l'estimar 

2. EL CAMÍ DE L'AFECTIVIT AT 

La sexualitat no comença de sobte en l'adolescència 

Des del naixement a l'amor perdurable, un camí de preparació de 

l'afectivitat, amb molts graons (la fusió amb la mare, l'atracció pel 

progenitor de l'altre sexe, el narcissisme, l'amic íntim, els companys, l'altre 

sexe en general, el "tipus", la primera tria...) 

3. DUBTE S, REPTE S, E ST RATÈGIES I RECURSOS 

Les tres "C" de l'amor 

La flor de la relació 

4. PARE S I MARE S... COM HAN D'ACTUAR? 

Actituds com a educadors ("tècnic"?, "malabarista"?, "moderador"?, 

"protagonista"?, "moralista"?) 

La vida de parella, fonamental en l’educació afectiva dels fills. 

imparteix 

Juanjo Fernández Sola (info@juanjofernandez.com) 

Escriptor, Conferenciant, i Consultor Pedagògic de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya 

654.812.920 

www.juanjofernandez.com | twitter.com/juanjofdezsola | juanjocosesquepenso.blogspot.com 



2. Això no! L’ autoritat en positiu, als 0-6 anys 

presentació 

guió 

imparteix 

La fermesa i la estimació poden i han d’anar de la mà en la educació de la nostra 

mainada. Són imprescindibles, totes dues, per transmetre les habilitats socials i de 

respecte necessàries en el futur, per gestionar la pròpia vida personal i social. 

Molts pares i mares viuen amb dubtes el seu paper educatiu. Els costa destriar, tot 

sovint, què és allò intolerable en el comportament de les seves criatures d’allò que és 

acceptable. 

Els costa exercir una autoritat positiva en la vida familiar. Els manquen recursos 

comunicatius i conceptes clars per aconseguir que dirigir la família no sigui una tasca 

feixuga i ingrata. En aquesta xerrada, els aportarem recursos, conceptes i idees clares 

per facilitar-ho. Ens centrarem en l’etapa de 0 a 6 anys, època dels primers 

aprenentatges socials i emocionals. 

1. ACLARIM CONCEPTES 

Autoritat en positiu: la fermesa. 

Cura i atenció: estimació i fermesa. 

0-6 Necessitats fisiològiques i emocionals: l’atenció necessària. 

La seguretat del niu protector. 

2. LA REALITAT 

Fills consentits, fills educats. 

On son, els límits? 

Per què costa tant imposar-se? 

La consciència dels conflictes. 

Confiar en un mateix, confiar en els fills. 

3. REPERTORI DE RECURSOS PARENTALS PER A UNA FERMESA CONSTRUCTIVA: 

Observar la criatura, escoltar amb tots els sentits. 

Exercir el rol que ens pertoca. 

Amb mainada petita, actituds coherents. 

Les eines comunicatives, també de la fermesa. 

Com dir no sense dir no. 

4- COL·LOQUI 

Anna Iglesias Coll (annamaresipares@gmail.com) 

Mestra, formadora de pares, mares i docents 

671 76 51 09 

www.orientarfamilies.wordpress.com 

CCAPAC.Àngels, 18, 6è | 08001 Barcelona | Tel. 93 302 70 13 | Fax 93 317 45 04 


3. A Què Podem Jugar? 

(Passar-ho bé amb els fills de 3 a 10 anys) 

presentació 

guió 

Aquesta és una xerrada diferent, perquè en realitat és una xerrada-taller amb 

molts jocs i moltes propostes –moltes de les quals “de sempre” per aprendre a 

compartir estones “mortes” amb els nostres fills i convertir-les en moments 

joiosos... i educatius! Per poder aprofitar bé la xerrada, el nombre d’assistents no 

hauria de ser superior a trenta, ja que durant la sessió es posaran en pràctica un 

bon nombre de les activitats proposades, algunes de les quals amb l’ajut de 

materials repartits en “kits” als assistents. Avorrir-se no és dolent... però mirarem 

de passar-nos ho bé! 

1. QUÈ ÉS “JOC”? QUÈ É S “JUGAR”? 

2. ELS VI DEOJOC S I EL S JOC S 

3. SOM- HI: A JU GAR! 

[una bona colla d’activitats de totes les mides i amb materials ben 

diversos... i molt senzills!] 

globus 

tres en ratlla 

scooby-doo 

botons 

“tabas” 

cordes i cordills 

gomes 

pinces 

amb les mans 

avions de paper 

... 

imparteix 



654.812.920 




4. Ben equipats: tres conceptes per pensar en una 

autoritat constructiva 

presentació 

guió 

Abordarem la vivència de l’autoritat constructiva des de tres conceptes bàsics amb 

l’objectiu que ens aportin noves visions de les dinàmiques de les nostres relacions 

familiars. 

Convé, de tant en tant, obrir finestres a casa i deixar entrar aire fresc. 

Des de l’humor i la reflexió abordarem el “camp de proves” de les actituds de grans i 

petits dins el grup familiar: la vida diària. 

En les necessitats dels uns i els altres trobarem tres claus bàsiques que ajudaran que el 

camp de proves no es converteixi en una pista americana massa feixuga. 

1. TRES CONCEPTES BÀSICS: 

El vincle afectiu, la seguretat que permet el desenvolupament harmònic. 

La nostra part biològica. 

Les necessitats d’un cadell i de qui el cria. 

El respecte i el reconeixement per sentir-nos membres del nostre grup. 

La meteorologia familiar. El clima emocional i la vivència de la vida diària. 

L’índex de molèsties suportables. 

Climogrames familiars. 

La comunicació global. Les paraules no són els únics missatgers. 

El que es pensa, s’expressa. 

Allò que s’expressa dia a dia, arriba i modifica. 

2. TRES CLAUS BÀSIQUES. 

Estimar des de la sinceritat tot procurant el benestar emocional. 

Mirar i actuar en positiu, la clau de la confiança, la prevenció de les crides 

d’atenció. 

Ensenyar a fer, millor que ensenyar a no fer. 

3. COL·LOQUI 

imparteix 



671 76 51 09 




5. Canta i conta! 

(Cançons i contes per a petits i mitjans) 

presentació 

“No sé cantar” “No sé explicar contes”... No és veritat! A més, per als nostres fills no hi 

ha millors contes que els que nosaltres expliquem, ni millor veu que la nostra quan els 

cantem cançons. Si, a més, aprenem alguns contes, alguns recursos per inventar-ne i 

explicar-los bé, i coneixem algunes cançons per cantar-les, fer gestos, i fins i tot dansar, 

llavors tenim l’èxit assegurat! Veniu a aquesta xerrada pràctica i participativa, que ens 

ho passarem bé, però veniu amb ganes de contar i cantar! 

guió 1. Q U È É S U N C O N T E I P E R Q U È E N S A G R A D E N T A N T A P E T I T S I G R A N S 

2. C O M S’E X P L I C A U N C O N T E 

actitud del narrador 

condicions materials 

tècniques expressives 

3. A L G U N S R E C U R S O S P E R C R E A R C O N T E S 

elements seleccionats 

procés d’estranyament 

formular preguntes 

ordenar els materials 

4. A L G U N S C O N T E S I N T E R E S S A N T S 

5. C A N T E M S E N S E M A N I E S 

alguns “truquis” per cantar 

l’actitud, fonamental! 

6. C A N Ç O N S P E R M O M E N T S ( M A T Í, À P A T S , V E S P R E ...) 

7. C A N Ç O N S P E R P A S S A R - H O B É (G E S T O S, P E T I T E S D A N S E S ...) 

8. U N A P A S S A M É S (P I C A R D E M A N S , P E T I T S I N S T R U M E N T S ...) 

imparteix 

Juanjo Fernández Sola (info@juanjofernandez.com), 


654.812.920 




6. Coaching Familiar I : passem la ITF (Inspecció Tècnica Familiar). 

ESTILS FAMILIARS: MASSA AUTORITARI, MASSA PERMISSIU...? 

... un espai de parada i reflexió per saber com i cap on anem... 

presentació 

Sovint ens assalten els dubtes… anem bé? Ho estem fent bé? Estic prou al cas del que 

passa? M’he de preocupar? És normal que …? Massa autoritari? Massa permissiu? Quines 

fites em plantejo a nivell familiar? Quins objectius? Què vol dir per mi educar? Hi ha un 

bon nivell de felicitat a casa? Vivim o sobrevivim? Gaudim o patim? Ens enriquim?.... totes 

aquetes preguntes ens venen al cap com a pares i mares. 

Aquesta és una xerrada - taller dinàmica i participativa on es van enfilant diferents punts 

que els assistents aniran reflexionant i donant resposta (les aportacions generals són 

totalment voluntàries!). 

guió 

1. EL CICLE VI TAL 

El cicle vital dels éssers humans 

Pedres bàsiques: comunicació, autoestima, normes i rutines i, visió del 

món 

2. ÍNDE X DE FELICITAT FAMILIAR (adaptació F. Salmurri) 

Autoestima 

Autocontrol de conducta 

Autocontrol emocional 

Pensament positiu 

Vincles i relacions 

3. ELS DI FERE NTS ESTIL S FAMILIARS: 

Autoritari 

Protector 

Permissiu 

Ambivalent 

Democràtic 

4. ALGUNS P I STE S PE R E NC ARRI LAR 

Objectius: realistes, positius i ecològics. 

imparteix 

M. Helena Tolosa Costa (mhelenamaresipares@gmail.com) 

Mestra, logopeda, psicopedagoga, P.N.L., terapeuta familiar 

671 63 14 15 

www.mhelenatolosa.com | www.mhelenalespersonalitats.com 

http://mhelenatolosa.com/diadia/ 



7. Coaching Familiar II : passem la ITF (Inspecció Tècnica Familiar). 

CREIXEN BÉ ELS NOSTRES FILLS? 


presentació 

Aquesta és una pregunta que ens fem sovint els pares i mares. En questa xerrada 

pensarem en les diferents àrees: salut, relacions, estudis, intel·lecte, com anem 

d’equilibri emocional,... 

Aquesta és una xerrada - taller dinàmica i participativa on es van enfilant diferents 

punts que els assistents aniran reflexionant i donant resposta (les aportacions 

generals són totalment voluntàries!). 

I al final donarem algunes pistes que ens poden ajudar a fer LA MILLOR VERSIÓ 

DELS NOSTRES FILLS! 

guió 1. RESPI REM A FO NS ... 


Quins són els salts qualitatius de cada etapa? 

Avançar al mateix ritme per créixer harmònicament 

2. CREIXEN BÉ EL S NO ST RE S FILL S? 

Els àmbits que ens conformen: Físic, social, emocional i cognitiu 

Pintem una estona ... com van els nostres fills? 

Siguem objectius... creixen harmònicament? 

3. ELS ESTADIS MORALS 

Ho fa expressament? 

La consciència del que està bé i el que està malament.... quan arriba? 

4. ALGUNES IDEES PER ENCAMINAR 

Pel bon desenvolupament fisiològic 

Pel bon desenvolupament afectiu i emocional 

Pel bon desenvolupament cognitiu i intel·lectual 

Pel bon desenvolupament social 

imparteix 



671 63 14 15 





8. Coaching Familiar III : fem un D.A.F.O. (Dificultats, Amenaces, 

Fortaleses, Oportunitats). 


presentació 

guió 

Valorem l’educació que hem rebut, quines han estat les fortaleses i les debilitats 

de la nostra educació rebuda i de com ens han criat. ... i valorem com volem 

educar nosaltres als nostres fills. Quines són les nostres fortaleses i debilitats 

com a pares i mares? i les de la nostra família actual?. Quines són les nostres 

prioritats? Aquesta és una xerrada - taller dinàmica i participativa on es van 

enfilant diferents punts que els assistents aniran reflexionant i donant resposta 

(les aportacions generals són totalment voluntàries!). 

Tot plegat per anar prenent nota i poder canalitzar l’energia de manera positiva i 

constructiva. 

1. PRIMER DE TOT... FÒRA CULPES!!!! 

Ni som perfectes... ni hem de ser-ho! 

Educar, cadascú ho entén diferent? 

Diferents visions, diferents maneres 

2. LA NO ST R A MOTXILL A DE FÀBR IC A 

Fortaleses i debilitats de l’educació rebuda dels pares 

Fortaleses i debilitats nostres 

3. FEM U N D.A.F.O. PE R SO NAL 

Quines debilitats tenim quan exercim de pares i mares? 

Quines fortaleses tenim quan exercim de pares i mares? 

Quines són les nostres amenaces familiars? (amics dels fills, relacions, 

laborals, entorn,...) 

Quines són les nostres oportunitats familiars? (amics dels fills, relacions, 

laborals, entorn,...) 

Què t’aporta de positiu fer de pare o mare? 

4. POSA’T U N OBJEC TIU!!!! 

Cadascú ho fa el millor que pot i el millor que sap 

Realista, positiu i ecològic... i que depengui de TU!!!! 

imparteix 



671 63 14 15 





9. Coaching Familiar. Taller: passem la ITF (Inspecció Tècnica Familiar). 

ESTILS FAMILIARS: MASSA AUTORITARI, MASSA PERMISSIU...? 


presentació 

ES TRACTA D’UN TALLER PER REALITZAR EN TRES SESSIONS per a un màxim de 20‐ 

25 persones. S’impartirien amb una periodicitat d’ un cop cada tres setmanes, un cop al 

mes, tres setmanes seguides, ... 

Sovint ens assalten els dubtes… anem bé? Ho estem fent bé? Estic prou al cas del que passa 

? ÉS normal que? Sóc massa autoritari o permissiu? Hi ha un bon nivell de felicitat a casa? 

Estic content de la família que m’ha tocat? Els fills, els gaudeixo més que no pas els pateixo? 

En aquests espai no donarem solucions màgiques, sinó que mitjançant les preguntes q 

ue anirem enfilant, el diàleg i compartint les nostres experiències cadascú trobarà les 

seves pròpies respostes. 

guió 

1. RESPI REM A FO NS ...LES ÀREE S DE L A NO ST R A FAM ÍLIA 

Comunicació, Autoestima, Normes i rutines , Visió del món 

2. ÍNDE X DE FELICITAT FAMILIAR (adaptació F. Salmurri) 

Autoestima 

Autocontrol de conducta 

Autocontrol emocional 

Pensament positiu 

Vincles i relacions 

3. CREIXEN BÉ ELS NOSTRES FILLS? 

Físic, social, emocional i cognitiu 

4. ELS DI FERE NTS ESTIL S FAMILIARS: 

Autoritari , Hiperprotector, Permissiu, Ambivalent , Democràtic 

5. LA NOSTRA MOTXILLA DE FÀBRICA 

Fortaleses i debilitats de l’educació rebuda dels pares 

Fortaleses i debilitats nostres 

6. POSA’T UN OBJECTIU!!!! 

Realista, positiu i ecològic... i que depengui de TU!!! 

imparteix 



671 63 14 15 





10. Com ajudar els fills a estudiar 

(i fer els deures del col·le!) 

presentació 

Es tracta d’una xerrada que dóna algunes orientacions sobre les millors actituds i 

estratègies dels pares per ajudar els fills a estudiar i fer la feina del col·le. Després 

d’unes consideracions sobre el valor de l’estudi, es proposen dues “eines”, es 

detalla un programa de 8 punts i s’ofereix un decàleg sobre l’estudi a casa. La 

xerrada té una durada d’una hora i mitja i s’imparteix amb el suport d’una 

dinàmica presentació amb PowerPoint. En l’explicació s’inclouen alguns contes 

il·lustratius i motivadors i es lliuren alguns materials perquè pares i mares els 

puguin aplicar de forma immediata. 

guió 

1. PER QUÈ E NS AMOÏNA AQ UEST TEM A? 

Actituds negatives que els joves assumeixen: les 3ges 

Propostes positives que hem de fer: posar els talents al servei dels altres 

Una bona notícia 

2. DE VE RIT AT PO DEM FER-HI AL GUNA CO SA? 

Dos principis bàsics: si no està trencat, no cal arreglar-ho, però tothom pot 

canviar i millorar 

Com saber-ho: diàleg + evidències= intervenció! 

3. DUES PODE RO SES EINES! 

Una eina per ajudar-nos a decidir: l’EduBalança (“Què és més educatiu?”) 

Una eina per ajudar-nos a intervenir: l’APAbarret (“Aquí (hi) Puc Ajudar!”) 

4. UN P ROG R AMA DE 8 PU NTS 

1. Previs: a l’escola i a casa 

Temps (Horari i Pla d’estudi: personal, realista, flexible, escrit, 

visible) 

Espai (taula, cadira, il·luminació, suro, prestatges, calaixos, 

ventilació, temperatura, silenci) 

2. Situació: dues preguntes (“què he de fer?”, “què em cal per fer-ho?”) 

Els deures del col·le no defineixen el vostre fill! 

3. Preparació: tot a punt! (distribució de la feina) 

4. Propòsit 

5. Realització: Lectura, Repetició, Memorització, Comprovació 

Evitem ser “Deus Ex Machina”! 

6. Motivació: marcar el progrés visualment i mentalment, reforç positiu 

7. Aplicació: demostrem que el que aprenen té aplicació pràctica, i siguem 

creatius en la comprovació. 

8. Recompensa 

imparteix 



654.812.920 




11. Com desenvolupar la millor versió dels nostres fills? 

presentació 

“El nen es valora a si mateix tal com ha estat valorat” 

Com valoro el meu fill i quins missatges li envio en relació la seva vàlua? Quines 

fortaleses i potencialitats té el meu fill? Estic ajudant-lo perquè tregui el millor de 

si mateix?- Què és fonamental per aconseguir aquesta fita? Les expectatives dels 

pares tenen una gran influència en el comportament dels fills; per tant, val la pena 

que les revisem perquè donin els fruits desitjats. Aquest taller pretén que 

prenguem consciència del poder transformador de les expectatives que tenim 

dels nostres fills. A continuació, identificarem les etiquetes negatives (ets lent, ets 

un ploramiques...) i les convertirem en una comunicació positiva, ja que és cabdal 

per facilitar l’expressió del potencial dels fills. 

guió 

1. LA CL AU DE PAS” PE R A U N DESE NVOLUP A ME NT SALUDABLE 

El paper cabdal de l’autoestima. 

El “kit” de supervivència: l’acceptació incondicional i el sentiment de 

valor. 

2. EXPEC TATI VE S I ETI QUE T ES: LIMITEN O DONE N ALE S? 

Què pensem dels nostres fills? Com són els nostres fills? 

Les expectatives com a instrument de mesura. 

Expectatives massa altes o massa baixes. On és el punt d’equilibri? 

Les etiquetes són fruit de les expectatives. 

Etiquetes positives i negatives: totes limiten! 

Conseqüències de les etiquetes en el comportament del fill. 

3. CAI X A D’E INE S PER DE SENVOLUP AR EL POTE NCIAL D ELS FILL S 

L’efecte Pigmalió: el poder de les expectatives en els resultats. 

Amb quines “ulleres” em miro el meu fill? Ulleres facilitadores del 

desenvolupament i ulleres obstaculitzadores. 

Les 10 eines per ser un Pigmalió positiu dels fills i treure’n el millor. 

I si ens rendim? Suggeriments per sortir-ne airós. 

imparteix 

Eva Juncosa Pexegueiro (eva@feedback-rh.com) 

Psicòloga, especialitzada en desenvolupar el potencial de persones, famílies i 

escoles. Col·laboradora de la FECC en la formació de mestres. 

629 779 778 

www.feedback-rh.com 



12. Com educar els fills per fer-los més decidits? 

Podem entrenar la iniciativa? 

presentació 

guió 

Aquesta xerrada pretén fer reflexionar els pares i mares sobre la importància 

d’educar els nens i nenes i els i les joves en la iniciativa i l’entusiasme. Vol donar 

orientacions sobre com ajudar-los a tenir més empenta per començar les activitats i 

projectes i perseverança per continuar-los. Dos valors que cal treballar i entrenar 

perquè són competències que els ajudaran a tenir una actitud positiva i possibilista 

davant la vida. 

La xerrada dura aproximadament una hora. S’il·lustra amb un powerpoint i, com que 

és un entrenament, es proposen i es practiquen alguns exercicis. 

1. Què és la iniciativa? 

Desgranarem el significat d’aquesta paraula i per què resulta una virtut útil en el 

present i en el futur. 

2. Es pot educar o és innat? 

Aprendrem quins elements de l’educació poden i han de condicionar la iniciativa. 

3. Iniciativa en què? 

Els nens han de viure la infantesa i no els hem de fer adults abans d’hora. Decidits no 

ha de voler dir fer-los créixer abans d’hora, sinó fer-los protagonistes de les seves 

decisions. 

4. Com s’entrena? 

El concepte d’entrenament porta associats els conceptes d’hàbit, de pràctica i de 

mètode. Aprendrem alguns mètodes que ens ajudaran a posar en pràctica aquest 

entrenament. 

5. Els valors que l’acompanyen 

Educar la iniciativa vol dir educar la creativitat, el seny, l’entusiasme, la 

responsabilitat i la perseverança. 

imparteix 

Maria Batet Rovirosa (mbatet@valorsdemprendre.org) 

Mestra. Formadora de mestres de primària i professors de secundària 

618 31 51 80 

www.valorsdemprendre.org | www.mariabatet.blogspot.com 

@mariabatetr 



13. Com fer de la lectura una aventura 

(i no una tortura!) 

presentació 

guió 

Es tracta d’una xerrada que, a partir d’algunes realitats més o menys 

“catastròfiques”, proporciona elements per a la reflexió sobre la lectura en els 

nostres fills, especifica uns quants errors a evitar i proposa diverses estratègies 

per animar la lectura en diverses edats. La xerrada té una durada d’una hora i 

mitja i s’imparteix amb el suport d’una dinàmica presentació amb PowerPoint. En 

la xerrada s’inclouen la lectura de diversos fragments i moltes anècdotes i 

referències a tot tipus de llibres. També es lliuren alguns materials perquè pares i 

mares els puguin fer servir de forma immediata. 

1. PERÒ... QUÈ P ASSA AM B LA LEC TURA? 

La lectura que fa por però “queda bé” 

En què quedem: llegeixen o no llegeixen? (una mica –molt pocaestadística) 

Els enemics de la lectura: ídols amb peus de fang 

2. LLEGIM, QUE HI HA BONE S NOTÍCIE S! 

Des de sempre, llegir és una passada! (grans moments de la lectura a la 

Història) 

La Força de la lectura ens acompanya amb tot el seu poder! (molts 

motius per llegir) 

3. COM FE R DE L A LECTURA... UNA TORTURA? 

Mètodes infal·libles per fer que els nostres fills... NO vulguin llegir! 

Estem trepitjant els Drets del Lector? 

4. UN V ADEMÈC UM DE REC ONSTI TUE NT S PER F E R U NA LEC TURA ROBUSTA! 

(tota mena de recursos i estratègies) 

• Coherentine (siguem nosaltres els primers a llegir) 

• Entusiasmaton (comuniquem-los el nostre entusiasme pel que llegim) 

• Cuentinit (un conte cada nit, al peu del llit) 

• Altavox (la lectura en veu alta) 

• Descoberten (descobrim-los temes, llibres, autors... i deixem que ens els 

descobreixin) 

• Suggerina (suggerim llibres, no els imposem) 

• Tothoriarreu (llegim on sigui i en tot moment) 

• … i encara algun més, com per omplir tota la farmaciola! 

imparteix 



654.812.920 




14. Començar a fer-se grans: l’adquisició d’hàbits 

presentació 

guió 

En la primera infantesa, la mainada ha de fer un munt d’aprenentatges 

imprescindibles per a la seva vida posterior. 

Fins i tot per a la pròpia autoestima, l’adquisició dels hàbits bàsics d’autonomia en el 

grau que l'edat i el desenvolupament de les capacitats permetin és imprescindible. 

En una etapa d’autonomia quasi zero, els ritmes fisiològics marquen les primeres 

rutines que esdevindran els hàbits bàsics de supervivència: menjar, dormir, la higiene, 

el lavabo... 

El camí de l’autonomia personal ja està iniciat. 

Haurem d’entendre, però, què son els hàbits i com d’importants són per a 

l'estructuració de la nostra personalitat i com van molt més enllà de la supervivència, 

intervenint en el món de la convivència i del compromís personal. 

Parlarem del paper educador de la família i de l’aprenentatge de la mainada. 

I de com és en el dia a dia quan transmetem els models que els nostres fills aprenen. 

1. ACLARIM CONCEPTES 

De què parlem quan parlem d’hàbits? 

Hàbits bàsics de supervivència, hàbits d’autonomia, hàbits relacionals 

L’aprenentatge de l’autonomia. 

0-6 anys: madurar per aprendre a fer. Fer per ser. 

2. DIA A DIA S’INTEGREN HÀBITS 

Com integra els hàbits la mainada: observació, imitació, repetició, integració. 

La importància dels models familiars. 

Som el que fem o el que diem que fem? 

La vida diària familiar, les rutines. 

3- DEIXAR QUE ES FACIN GRANS 

El reconeixement, l’atenció: un gran motor de l’aprenentatge. 

Reforçadors de conductes adequades: premis, càstigs, elogis... 

4- COL·LOQUI 

imparteix 



671 76 51 09 




15. Començar amb bon peu 

Què han de saber les famílies de l’etapa de la primera infantesa (0-6 anys) 

presentació 

En la primera infantesa la mainada fa un salt maduratiu importantíssim, que estructura 

els fonaments dels seus aprenentatges i la seva vivència posterior. 

Aquest procés maduratiu és una necessitat biològica de l’infant, que ha de descobrir i 

adaptar-se a l’entorn en què ha nascut i desenvolupar les seves habilitats per integrarse, 

primer en el seu nucli familiar, per després atrevir-se amb el Món. 

Entendre les seves necessitats i el procés que va vivint en la descoberta de qui és i qui 

són els altres ens ajuda en les dinàmiques del dia a dia i en l’acompanyament del seu 

creixement. 

guió 

1. QUÈ ENS EXPLIQUEN ELS NEUROPEDIATRES? 

La plasticitat neuronal: El poder de la estimulació de l’entorn. 

Maduració i estructuració neuronal i cerebral en la primera infantesa. Del quasi de 

res al quasi de tot. 

2. EN QUÈ ESTAN TOTS D’ACORD? 

El vincle afectiu segur: L’embolcall de la seguretat i l’afecte en el camí cap a 

l’autonomia Família i entorn, referents, protagonistes i modeladors, en la vida de 

l’infant 

3. ALGUNES CARACTERÍSTIQUES DE LA MAINADA EN AQUESTES EDATS 

Emocions en estat d’ebullició 

Creixement i adquisició d’habilitats vertiginosos. Els moments clau i les finestres 

d’aprenentatge. 

4. ELS MOTORS DE LES CONDUCTES 

Les emocions bàsiques en la primera infantesa. 

5. ACTIVITAT I JOC 

La curiositat i la sorpresa. 

El plaer i la constància. 

Fer per saber. L’aprenentatge més global. 

6. COL·LOQUI 

imparteix 



671 76 51 09 




16. Comunicació Pares-Fills en l’adolescència 

30 manaments per tractar amb adolescents 

presentació 

guió 

imparteix 

Per què de sobte no expliquen res? Què és el que amaguen? Nosaltres fèiem el 

mateix? Llavors per què ens enfadem tan sovint? Com és que la convivència pot 

resultar tan complicada? Si no fa ni quatre dies que eren uns nens!” 

L’adolescència dels fills pot plantejar aquestes o d’altres qüestions, sovint 

relacionades amb les dificultats de comunicació. En aquesta xerrada es plantegen 

aspectes de l’adolescència i es proposen possibilitats viables per abordar els 

sentiments, aconseguir la cooperació i consensuar solucions a problemes 

quotidians, i un munt d’estratègies aplicables. 

1. ADOLESCE NT I ADOLE SCÈ NCIA: U N COP D’ ULL 

La xerrada podria tenir altres títols? 

(conceptes diversos sobre l’adolescència que no sempre ens fan bé) 

Una etapa apassionant... amb algunes “pegues” i força preocupacions. 

2. COMUNI CAC IÓ? SÍ, PE RÒ... QUE HI H A ALGÚ? 

No sempre és fàcil per als pares... ni tampoc per als fills. 

Per què no expliquen? (les seves raons) 

Ens estan donant pistes, fins i tot quan no volen que els 

atabalem. 

No actuem a preu fet (pares “caixa d’eines” i mares “sismògraf”) 

Juguem bé les nostres fitxes (com respondre a les demandes de 

comunicació dels fills) 

Actuem amb estratègia (abordar els sentiments, aconseguir la 

cooperació, trobar alternatives i solucions consensuades) 

3. IMATGE S PODE RO SES QUE ENS PO DE N AJU DAR 

El mètode de “les 5Ps” (pescant amb canya!) 

Siguem una mica animals (com una manada de lleons!) 

Sembrem i collim (les plantes que van creixent!) 

Sempre tornen a casa! (el coet que travessa l’atmosfera abans d’aterrar!) 

4. UN MULTIC ATÀLEG DEL T RAC TE AMB L’ ADOLE SCENT “RABIÓ S” 

30 propostes diverses, realistes i aplicables (bé, amb una mica de 

voluntat!) 



654.812.920 




17. Comuniquem-nos amb tots els sentits! 

Comunicació assertiva i eficaç 

presentació 

Ens comuniquem amb tothom i per tot arreu! Amb la parella, amb els fills, amb els 

amics, a la feina, amb desconeguts... Ens comuniquem en comunitat. Però, com ho 

fem? Som agressius, passius... o assertius? Som capaços de comunicar-nos amb tots 

els sentits? Veniu a conèixer els cercles de la comunicació, els secrets de la 

comunicació eficaç i com protegir-se dels genets de l’apocalipsi comunicatiu... 

Veniu a apostar fort per la comunicació desinteressada i generosa amb els altres i a 

passar-ho bé comunicant-nos tots plegats... Perquè la comunicació no està en crisi! 

guió 

1. S E M P R E E N S E S T E M C O M U N I C A N T 

amb GESTOS, amb PARAULES... i SENSE PARAULES! 

[fem un exercici per comprovar-ho!] 

2. E N S C O M U N I Q U E M E N C E R C L E S 

Parella (potser no pensem igual, però ens podem comunicar molt bé el nostre amor) 

Família (tinguem cura dels “espais màgics” amb els petits, fem servir estratègies amb els 

adolescents) 

Els Altres (quan són de la nostra... i d’altres cultures!) 

En el cercle familiar, de vegades magnifiquem els problemes! 

Companys, Compartir, Comunitat, Comunicació! 

3. A G R E S S I U S , P A S S I U S ... O A S S E R T I U S ? 

Ser Assertiu val la pena... però no és evident! 

Molts obstacles... que podem superar! 

4. E L S GE N E T S D E L’AP O C A L I P S I ... D E L A CO M U N I C A C I Ó! 

El TrencaTimpans Ofensiu 

El Jo-Ista Sobrat 

El Barrufet Rondinaire 

El Vampir Psíquic 

5. A P R E N E M A C O M U N I C A R-NO S A M B T O T S E L S S E N T I T S! (I N C L O E N T - H I E L C A P I 

EL C OR) 

6. P E R A C A B A R... B E N E Ï M! 

imparteix 

Juanjo Fernández Sola (info@juanjofernandez.com), 


654.812.920 




18. Contra les drogues, Família i Escola 

presentació 

guió 

Sovint les famílies ens amoïnem -no sense motiu- per la possibilitat que els 

nostres fills sucumbeixin a les addiccions tan presents i tan atractives. Per la seva 

capacitat destructora, les drogues són probablement un dels temes que ens 

resulten més preocupants. En aquesta xerrada intentarem abordar-ho des d'una 

perspectiva constructiva, pensant en tot el que podem detectar, en tot el que 

podem prevenir, en tot el que podem proposar als nostres joves perquè visquin 

en plenitud sense necessitat de "crosses" que els facin caure. Contra la droga, 

Família i Escola poden marcar la diferència! 

1. QUÈ I COM? 

[cal saber què es consumeix... però sense atabalar-nos!] 

2. QUI I PER QUÈ? 

[factors de risc, motius i fases i detecció del consum] 

3. CONT RA LE S ADDICC IONS, FAM ÍLIA I ESCOL A M AR QUEM LA D-I-F-E-R-È- 

N-C-I-A 

[repassem, una a una, les poderoses eines de què disposem] 

(D)IÀLEG 

(I)NFO RMAC IÓ 

(F) ERMESA 

(E)STIM ACIÓ 

(R)ECURSO S 

(E)ST RATÈGIE S 

(N)ATU RAL IT AT 

(C)ONFIANÇ A 

(I)L·LUSIÓ 

(A)LEGRIA 

imparteix 



654.812.920 




19. D’àvies i avis, néts i nétes i pares i mares! 

presentació 

“Els avis hi són per malcriar-los, ja els eduquen els pares”. ...Els meus pares em 

desautoritzen davant del meu fill... Són grans i no goso dir-los-hi que no ho 

facin....Podem exigir que facin les coses amb els néts i nétes com nosaltres volem que 

les facin? Quin marge de maniobra tenim? Què passa si la iaia li deixa fer tot? Els àpats 

els fan amb els avis i no mengen bé...L’avi li compra tot....I si els meus fills estimen més 

als avis que a nosaltres? 

Què podem demanar als avis i àvies? 

Els pares i mares abans hem estat fills i filles... I el que ha passat en aquesta relació té 

molt a veure en com ens relacionem amb els nostres fills i , com ells es relacionen amb 

els avis! 

En aquest espai parlarem del passat, del present i del futur de les relacions 

transgeneracionals!... 

guió 

1. RESPIREM A FONS... 


Els ordres de l’amor 

2. REVI SEM EL S VI NCLE S 

Com ens hem sentit d’estimats? 

Com valorem l’educació rebuda? 

3. T IPOLOGIA D’AVI S I ÀVIE S 

Avis i àvies confabulats amb els pares 

Avis i àvies que se senten “obligats” a... 

Avis i àvies invasors 

Avis i àvies a primera línia de foc 

4. FUNCIONS DELS AVIS 

El dia a dia: a cada casa les seves normes 

Els acords indispensables 

Valorar la saviesa, les relacions intergeneracionals i la història familiar 

5. LES P RI NCIPAL S “FAQS”(... PREGUNTE S FRE QÜE NT S) 

6. SENSE ELS AVIS I LE S ÀVIES... NO ESTARÍEM AQUÍ! 

imparteix 



671 63 14 15 





DIFICULTATS 

D’APRENENTATGE 

20. Dificultats d’aprenentatge 

presentació 

guió 

Tots els nens poden aprendre, però no tots els nens poden aprendre el mateix en 

el mateix moment. Què podem fer a casa i a l’escola per ajudar a superar 

dificultats i per garantir bons processos? 

1. L’ESCOLA: Bases de tot l'aprenentatge. L'escola i el model d'educació i de 

formació. LA IMPORTÀNCIA DE LA PREVENCIÓ. 

El desenvolupament dels nens i nenes de 0 a 3 anys. 

Àrees bàsiques sobre les quals se sustenta l'aprenentatge. 

Per què correm tant a l'hora d'ensenyar a llegir i escriure? 

Aprendre a estudiar, des de la comprensió lectora. L'hàbit de llegir. 

La secundària, abandonament, l'adolescència i els problemes emocionals. 

L'hàbit d'estudi, l'esforç com a valor en l'educació. 

La dislèxia i els problemes d'atenció. 

Importància de les tutories. Altres temes, com els deures o l'atenció a la 

diversitat, eixos del protocol d'actuació amb nens amb problemes 

d'aprenentatge. 

Quins elements dels processos d’ensenyament poden ajudar millor a l’èxit 

escolar? 

2. LA FAMÍLIA. 

El perfil de les famílies i la seva relació amb la prevenció del fracàs escolar: ni 

autoritaris, ni sobreprotectors. 

El concepte de límits i la seva importància en l'educació i desenvolupament 

infantil i juvenil. 

Acompanyar en el creixement als nostres fills: interessar-nos pels seus estudis 

no només per les seves notes, evitar el drama... 

Com ajudar els nostres fills en els estudis? 

imparteix 

CODDIA (info@coddia.com) 

Centre d’Orientació i Diagnòstic del desenvolupament infantil i adolescència 

Tel. 93 321 07 17 



21. Educant en el diàleg: les “reunions familiars” 

presentació 

Les reunions familiars són una eina fàcil i pràctica, àmpliament contrastada, que ens 

permet: 

reduir les friccions entre els membres de la família i assolir un dia a dia més 

harmoniós a casa 

educar els fills per a la vida adulta, tot permetent-los d’agafar responsabilitats i 

potenciar les habilitats interpersonals. 

guió 

1. Situació inicial: per què calen “reunions familiars”? 

Per què els fills no segueixen sempre les nostres instruccions? La sensació 

d’estar sempre dient “no”, discutint i negociant. 

La dificultat de fer que totes les veus de la família se sentin escoltades i 

respectades. 

2. Les reunions familiars: 

Objectius 

L’agenda i les fases prèvies 

La importància del reconeixement per a l’autoestima dels fills 

Diàleg: tots els temes són importants 

Aprenem a respectar les opinions dels altres 

Trobar solucions entre tots: els pares no sempre sabem la millor resposta. 

El compromís d’actuar i canviar hàbits. 

Tancar buscant la diversió i les activitats conjuntes que uneixen la família. 

El seguiment posterior. 

imparteix 

Carles Ventura Rovira (coaching@carlesventura.com) 

Coach d’adolescents i famílies 

644 24 91 39 

www.carlesventura.com | Twitter: @VenturaCoach 



22. El llenguatge en el desenvolupament de l’infant 

presentació 

guió 

En la primera infantesa, la mainada ha de fer un munt d’aprenentatges 

imprescindibles per a la vida posterior. L’aprenentatge del fet comunicatiu, que és 

molt més que aprendre a parlar, s’inicia ja al bressol, i depèn de la relació amb els 

adults de l’entorn, a més de les capacitats personals. 

D’aquí que el paper de la família en aquest aprenentatge sigui tan important. 

En aquesta xerrada parlarem de llenguatge oral, però també corporal, i de la 

importància de l'entonació de la veu en els missatges que diem, sobretot en la 

primera infantesa. 

També del lligam d’afecte, comunicació i seguretat. De l’establiment del vincle afectiu 

primari segur. 

I des de la meva experiència com a mestra d’educació Infantil, la xerrada estarà 

farcida de consells i idees i recursos per afavorir dinàmiques relacionals afectives i 

estimulants. 

1. QUATRE CONCEPTES BÀSICS: 

La comunicació. Els diferents llenguatges. Expressió i comprensió. 

Estimació i vincle. El vincle afectiu segur. 

0-6 anys, trets emocionals i evolutius 

0-6 anys, com aprèn la mainada? 

2. MODELS COMUNICATIUS CORRECTES 

Llenguatges i expressions: el gest i el to de veu 

Afavorir el desenvolupament d’habilitats comunicatives adequades 

3. REPERTORI DE RECURSOS FAMILIARS: 

Cantarelles, jocs de falda. 

Explicar i inventar contes. 

Respondre els perquès. 

Conversar i parlar. 

Cantar, escoltar cançons. 

4. COL·LOQUI 

imparteix 



671 76 51 09 




23. Els adolescents poden ser encantadors! 

presentació 

La informació que ens arriba a través dels mitjans de comunicació dels nostres 

adolescents sol ser “terrorífica, terrible i espantosa”... 

Quan els nostres fills comencen a entrar en aquesta etapa, una suor freda ens 

recorre el front... És així? Realment és tan terrible la realitat actual? Hi ha una 

adolescència “normal”? Cal preparar-se per al pitjor? Tots els adolescents són 

iguals? 

En aquesta xerrada parlarem de l’adolescència, la pubertat, el desenvolupament 

biològic i psicològic general, les diferències segons el lloc, els ambients i la 

cultura... i algunes propostes pràctiques per poder gaudir d’una etapa més de la 

vida dels nostres fills que els porta cap a la construcció de la persona autònoma... I 

ADULTA! 

guió 1. Q U È R E C O R D E M D E L A N O S T R A A D O L E S C È N C I A? 

2. A D O L E S C È N C I A I P U B E R T AT. 

Etapes de l’adolescència 

Canvis físics i canvis psicològics 

Els tres dols de l’adolescent 

3. L’A D O L E S C E N T I E L S E U E N T O R N . 

Família (... i germans) 

Amics 

Formació 

Riscos actuals ( i diem riscos, no perills!) 

4. C O N V I U R E A M B L’A D O L E S C E N T... ÉS POSSIBLE! 

Uff... les emocions 

Uff... la comunicació: frases potents. 

Uff... les exigències: normes i rutines. 

Alguns trucs que ens poden donar idees... 

La confiança és el nostre futur! 

imparteix 



671 63 14 15 





24. Els millors pares del món NO són perfectes 

presentació 

Segons les enquestes, dos de cada tres pares i mares creuen que no estan fent la seva 

tasca familiar tan bé com caldria. A causa de la pressió de l’entorn i dels models dels 

mitjans de comunicació, els pares ens imposem una pressió enorme per ser pares 

“perfectes”, i això és impossible; en no assolir-ho, la nostra confiança cau. 

En aquesta xerrada establirem les bases per recuperar la nostra confiança com a pares i 

ser el millor exemple per als nostres fills. 

Aquesta conferència dura 1.15 hores i els assistents hi tenen un rol molt actiu. 

guió 

1. El perillós mite dels “pares perfectes”. 

a. No creguem tot el que veiem als mitjans de comunicació. 

b. La confiança exterior i la interior. L’una ens resta, l’altra ens suma. 

2. Activitats per impulsar la nostra confiança com a pares: 

a. Desafiem les nostres creences negatives. 

Agafem consciència de la nostra “veu interior”. 

Quins fets l’alimenten i quins l’afebleixen? 

b. Encoratgem els sentiments positius. 

Què hem assolit com a pares? 

La família és com una empresa, i nosaltres en som l’equip directiu. 

c. Identifiquem els objectius i les properes passes. 

Buscant la connexió, no la perfecció. 

Què podem fer per reforçar la confiança dels nostres fills? 

Què faré jo, personalment, a partir d’avui? 

imparteix 

Carles Ventura Rovira (coaching@carlesventura.com) 

Coach d’adolescents i famílies 

644 24 91 39 

www.carlesventura.com | Twitter: @VenturaCoach 



25. Els nostres conflictes de cada dia 

(…tot s’ha de negociar?) 

presentació 

Els conflictes en el si de la nostra família sorgeixen cada dia. Alguns són constants, 

d’altres esporàdics. Dormir, menjar, deures, escola, amics, televisió, rebequeries, 

hora de tornada, baralles entre germans,... tot s’ha de negociar? Com ho podem 

negociar? Cal premiar? Cal castigar? He de donar explicacions per tot? En aquesta 

xerrada podem aprendre i compartir alguns trucs que ens poden obrir vies, donar 

llums i facilitar el dia a dia amb els nostres fills. La xerrada té una durada de 90 

minuts i s’imparteix amb el suport d’una presentació amb PowerPoint enmig 

d’històries, caricatures i algunes metàfores de la vida! 

guió 1. TOT S’ H A DE NEGOCIAR? ALGUNS P RE VI S. 

Les 4 C: coherència, constància, consciència i consistència 

L’exercici de l’autoritat 

Càstigs, premis i regals 

Les 5 C de les conseqüències: clar, concret, constant, curt i coherent 

2. ELS ESTADIS MORALS... HO FA E XPRE SSAMENT? 

Consciència d’allò correcte segons les edats 

Els estadis morals de Kholberg o... fins on puc demanar . 

Empatia 

3. MANERES DE RESOLDRE CONFLICTES 

Jo guanyo, tu perds 

Jo perdo, tu guanyes 

Guanyem! 

Tu mateix! 

4. EST IMUL AR L A RE SOLUC IÓ DE CO NFLIC TES 

Els 5 pensaments: causal, conseqüencial, alternatiu... 

Assertivitat.... divina paraula 

Emocions al descobert! 

imparteix 

5.IDEE S PE R RESO LDRE L A QUO TID I ANIT AT DE L DI A A DI A 

Passem a la pràctica: què, qui, com i quan! (aquest apartat es modifica en 

funció de les edats a qui va dirigida la xerrada (infantil – primària – 

adolescència) 

I les baralles entre ells? 



671 63 14 15 





26. Ensenyar a conviure amb la incertesa 

presentació 

Com podem educar els fills per a un futur que desconeixem, que canvia cada dia que 

passa? 

Inevitablement, quan eduquem ho fem en base a models que hem heretat, bé 

perquè els hem après, bé perquè nosaltres mateixos els hem rebut. Però quins 

referents tenim per discernir a quina edat, per exemple, és prudent que els nostres 

fills tinguin mòbil? O quan poden obrir el seu perfil a facebook? O com els expliquem 

que encara que estudiïn una especialitat potser treballaran en una altra? I com 

aquestes, tantes i tantes altres decisions. 

La xerrada dura aproximadament una hora. S’il·lustra amb un power point i s’hi 

demana una certa participació dels pares i mares. 

guió 

1- Certeses i incerteses 

Des de temps pretèrits, els homes i les dones hem volgut tenir algunes 

certeses sobre el futur individual i col·lectiu. És en base a algunes d’aquestes 

certeses que eduquem els nostres fills. Avui, moltes semblen trontollar. 

N’apareixen de noves que ens donen moltes pistes sobre preparar-los. 

2- La por s’encomana 

És inevitable la por davant la incertesa. Posar-li nom i reconèixer-la ens ajuda 

a superar-la i no encomanar-la. 

3- Nou camins vers la construcció de certeses 

El camí de la iniciativa 

Ensenyem-los a pensar 

Filosofia de la “bona idea” 

Millor amb entusiasme 

En xarxa 

La pedagogia de la possibilitat, l’optimisme 

Ulls oberts i orelles atentes a les emocions 

Amb seny 

Fem perquè som 

imparteix 

Maria Batet Rovirosa (mbatet@valorsdemprendre.org) 

Mestra. Formadora de mestres de primària i professors de secundària 

618 31 51 80 

www.valorsdemprendre.org | www.mariabatet.blogspot.com 

@mariabatetr 



Escola, 

famílies i èxit 

escolar 

27. Escola, famílies i èxit escolar: 

millorar els vincles, millorar els resultats 

presentació 

guió 

Es tracta d’una xerrada que pretén contribuir, al coneixement de la importància 

d’uns bons vincles entre el centre educatiu i les famílies. Aquests vincles de 

qualitat no només tenen a veure amb el clima escolar o l’ambient d’aula, sinó que 

també tenen impacte positiu o negatiu en els resultats acadèmics. 

La xerrada té una durada de 45 min aproximadament, més preguntes i debat. 

0. LES FAMÍLIE S H AN C ANVI AT 

-Les transformacions de les famílies en el nostre context 

1. LES E SCOLE S HAN C ANVI AT 

- Les transformacions dels centres educatius dels darrers anys 

2. EL DI SCURS I L A P RÀC T IC A DE LE S E SCOLE S E NVE R S L ES FAMÍLIE S (E N 

ALGUNS C ASO S) NO HA CANV I AT G AIRE 

- Models habituals de vincle entre escoles i famílies 

3. LA INVE STI GAC IÓ E NS D IU QUE ÉS U N VI NCLE MOLT IMPORTANT 

- Vincles escoles – famílies com a element clau de l’èxit acadèmic de tothom 

4. PISTES PER A L A MILLO R A DEL VI NCLE E-F PER A L’ÈXIT ESC OLAR DE 

TOTHOM 

imparteix 

Jordi Collet (jordi.collet@uvic.cat) 

professor de Sociologia. Departament de Pedagogia. Facultat d’Educació. 

Universitat de Vic 

651 63 10 29 

universityofvic.academia.edu/ColletSabéJordi 



28. Fer-se entendre, saber escoltar: 

comunicació en falília 

presentació 

guió 

Sovint dins i fora de casa sentim expressions com: “Tens una manera de dir les 

coses”, “No és el que dius, sinó com ho dius”, “Ja t’has enfadat... però si no t’he 

dit res... però amb la cara ja pagues” , “No estic enfadada! Doncs no ho sembla, 

amb aquet to!”, “T’estic parlant i no m’escoltes”... En aquesta xerrada podem 

aprendre i compartir alguns trucs que ens poden obrir vies, donar llums i facilitar 

l’art de fer-se entendre i de saber escoltar. La xerrada té una durada de 90 minuts 

i s’imparteix amb el suport d’una presentació amb PowerPoint enmig d’històries, 

caricatures i algun conte tret de la màniga. 

1. LA IMPORTÀNC IA DE LA C OMUNIC AC IÓ DINS EL CO NTE XT FAMIL IAR 

El que es diu, 

qui ho diu, 

com ho diu, 

.... i com s’escolta 

2. COMUNICAC IÓ NO-VE RB AL 

La importància del to i del gest 

L’escolta activa 

Empatia 

3. COMUNIC AC IÓ VERB AL : E ST ILS COMUNIC AT IU S 

Agressiu: l’ordre i la raó 

Passiu: la culpa i el sermó 

El nen, el pare i l’adult quan parlem amb els altres 

4. COMUNIC AC IÓ VERB AL : LE S P ARAULE S CREE N M O NS 

L’impacte de les paraules 

Comunicació insana 

Missatges dard. Les etiquetes i el seu impacte en la nostra identitat. 

L’assertivitat: la màgia del què i el com 

imparteix 

5. LA C OMUNIC ACIÓ SANA: FACILITADO R S PE R A L A B ONA E NTE SA 

Passem a la pràctica: què, qui, com i quan! 



671 63 14 15 





29. Fomentar l’autoestima en els nostres fills 

(només es tracta d’elogiar?) 

presentació 

guió 

L’autoestima és un terme d’actualitat dins del mon educatiu, el món de 

l’autoajuda, del creixement personal. Però, què significa tenir realment una bona 

autoestima? Què hem de fer perquè els nostres fills tinguin una autoestima sana i 

equilibrada? En aquesta xerrada podem aprendre i compartir algunes pràctiques 

que ens poden donar llum i fer-nos adonar que no es tracta de l’elogi constant, 

sinó de fomentar situacions on els nostres fills experimentin la vàlua i se sentin 

capaços d’assumir el risc de viure i d’assumir les frustracions i els reptes del dia a 

dia. La xerrada té una durada de 90 minuts i s’imparteix amb el suport d’una 

presentació amb PowerPoint amb el toc personal d’anècdotes, contes i vivències 

personals! 

1. L’AUTOESTIMA, QUÈ ÉS REALMENT? 

Significat d’autoestima: el sentiment de vàlua i de capacitat. 

Tipus d’autoestima 

Evolució de l’autoestima en les diferents etapes 

2. ITV DEL NOSTRE NIVELL D’AUTOESTIMA? 

Què portem a la motxilla de la nostra família d’origen? 

Conseqüències de l’excés i del dèficit. 

I ara, actuem per re- acció o per pro- acció? 

3. ELS P IL AR S DE L’AU TOESTIMA 

Estimular les relacions positives 

Estimular la competència 

Estimular l’orientació vers les fites i valors 

Sentir-se bona persona 

Gaudir més els fills i patir-los menys: alegria vital, ganes de viure. 

4. AUTOESTIMA I RESILIÈNCIA... DOS TERMES QUE ES TROBEN A 

MIG CAMÍ 

imparteix 

5.I LA NOSTRA AUTOESTIMA COM A PARES I MARES 

La por als nostres errors 

L’educació d’avui, la d’ahir i la de demà ... no és la mateixa. 

Desdramatitzar els nostres errors! 



671 63 14 15 





30. Jugar i aprendre. El joc com a motor del 

desenvolupament. Quines joguines necessiten a cada edat? (0-8 anys) 

xxx 

presentació 

Jugar és imprescindible per a l'aprenentatge i el desenvolupament: proporciona 

als infants coneixements i experiències, respon a les seves curiositats, estimula 

les seves capacitats de raonament, verbals, motrius, de planificació, d’estratègia... 

Jugar és relacionar-se, fins i tot amb un mateix. Jugant, un de sol pot crear un 

Món. 

Sovint veiem com els nostres infants processen jugant emocions i situacions que 

els fan sentir insegurs. Així, el joc els serveix com a eina per a l’assimilació de les 

seves experiències vitals, les bones i les dolentes. És una eina terapèutica 

reconeguda. 

Analitzarem les característiques de l’acció de jugar des de la perspectiva de les 

diferents situacions, edats evolutives, necessitats i temperaments de la nostra 

mainada. 

Comentarem joguines que “donen joc” en els diferents moments evolutius fins 

als 8 anys. 

guió 

1. QUÈ ÉS JUGAR? 

Característiques del joc dels infants. 

És tan important com diuen? 

Què necessita una criatura per jugar? 

Jugar es gaudir. El joc és la manera de viure d’un infant 

2. COM I QUAN JUGUEN? 

A casa, a l’escola, a l’aire lliure... 

Joc en solitari, joc compartit, joc lliure, joc dirigit? Qui ha de crear el Món? 

Jocs actius, jocs reflexius 

Jugar amb ells. Què ens mostren els infants quan juguen? 

3. EXISTEIX LA JOGUINA IDEAL? 

Infants, joc i joguines de 0 a 2 anys 

Infants, joc i joguines de 2 a 4 anys 

Infants, jocs i joguines de 4 a 6 anys 

Infants, jocs i joguines de 6 a 8 anys 

4. COL·LOQUI 

imparteix 



671 76 51 09 




31. L’ANORÈXIA I LA BULÍMIA: La prevenció comença a casa 

Xerrada-debat sobre els trastorns de la conducta alimentària i estratègies de prevenció des 

de casa 

presentació 

xxx 

Els trastorns de la conducta alimentària segueixen representant la tercera malaltia 

crònica entre els joves i adolescents, afectant més de 28.000 nois i noies a Catalunya. 

Són malalties mentals que, malauradament,ocasionen greus efectes a nivell físic i 

emocional, però també en l’entorn personal, social i familiar de les persones que les 

pateixen. Malgrat la seva potencial gravetat, els experts alerten de la possibilitat de 

prevenció d’aquests trastorns i la importància de la intervenció primerenca per evitar 

majors conseqüències. I és en el marc de la prevenció en què l’escola, conjuntament 

amb la família, hi té un paper cabdal i imprescindible per posar fre a l’epidèmia que 

representen. Des de casa es poden educar i promoure valors i hàbits saludables des de 

la infància -i especialment en l’adolescència- que facin el noi i la noia més resistents a 

patir un trastorn d’aquest tipus. 

guió 

1. MITES ALIMENTARIS I HÀBITS SALUDABLES: 

- Quina és la conducta alimentària dels nostres fills i filles? I la nostra pròpia? 

- Les dietes miracle i la seva relació amb els trastorns de la conducta alimentària 

- Què és una dieta equilibrada? I una activitat física saludable? 

2. EL PES DE LA MODA I LA PUBLICITAT: EL COS DESITJAT/EL COS IMPOSAT 

- La influència del grup d’iguals en els adolescents 

- Seguir modes és posar en risc la salut? 

- Què hi ha darrera de la pressió per estar prim? 

3. ELS TRASTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA: DE L’ANORÈXIA A L’OBESITAT 

- Edat d’inici i prevalença 

- Quins factors en són causants? 

- Què pot fer sorgir la malaltia? 

4. COM DETECTAR UN POSSIBLE TRASTORN DE LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA DES DE 

CASA I PAUTES PER PREVENIR-LOS 

- Senyals d’alarma 

- Pautes d’actuació per a la prevenció d’aquestes malalties i per a la detecció 

precoç 

imparteix 

Cristina Carretero Jardí (ccarretero@f-ima.org) 

Psicòloga, directora del programa de formació i promoció de la salut de l’Associació 

contra l’Anorèxia i la Bulímia i la Fundació Imatge i Autoestima 

Tel 93 454 92 75 

www.f-ima.org | www.acab.org 



I després 

de l’ESO, 

què? 

32. L’orientació acadèmica i professional 

dels alumnes de 4t d’ESO 

presentació 

Es tracta d’una xerrada adreçada a pares i alumnes, especialment de 4t d’ESO, 

sobre l’organització dels ensenyaments postobligatoris, les sortides acadèmiques i 

professionals de cada una i el propi procés de decisió. Els alumnes, al final de 

l’ESO, han de prendre una decisió sobre què faran el curs següent, i aquesta 

decisió pot ser molt important per al seu futur. D’altra banda, els pares han 

d’estar informats i han de participar d’aquest procés en tant que els principals 

responsables de l’educació dels fills. Aquesta xerrada permet compartir 

informació entre pares i fills per tal de poder pensar junts el futur acadèmic i 

professional dels fills. 

Guió 

0. L’ORG ANITZ ACIÓ DEL S E N SENYAMENTS PO STO BLIG ATORI S. 

1. EL PROCÉ S DE DECISIÓ 

Què és? 

Com fer-lo? 

Què fa l’escola? 

Quin paper juguen els pares? 

2. EL B AT XILLE R AT 

Quines característiques té? 

Quin és el seu contingut? 

Com funciona l’avaluació? 

Quines sortides té? L’accés a la universitat (selectivitat) i els cicles 

formatius de grau superior 

3. LA FO RMAC IÓ P RO FESSIO NAL: GRAU MIG, G R AU SU PERIO R I P QPI 

Quines característiques té? 

Quin n’és el contingut? 

Quines sortides té? Com és la prova d’accés als cicles formatius de grau 

superior? 

4. ELS E NSENYAME NT DE RÈ GIM ESPECIAL 

Quines característiques tenen? 

Quin n’és el contingut? 

Quines sortides tenen? Com són les proves d’accés? 

6. LA P REINSCRIPCIÓ EN E LS ENSE NY AME NT S POSTOBL I GATO RI S 

7. ON TRO B AR MÉ S INFO RM A CIÓ? 

imparteix 

Julio Andreu Amat (jandreu@escolacristiana.org) 

Psicòleg, pedagog i consultor membre del Departament Pedagògic de la Fundació 

Escola Cristiana de Catalunya 

Tel. 93 302 70 13 



La LOMCE 

explicada 

als pares 

33. La LOMCE explicada als pares: més enllà de la 

política formal i de les tertúlies 

presentació 

Guió 

Es tracta d’una xerrada adreçada a pares i mares d’alumnes en què es parlarà del 

projecte de Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa, coneguda per 

les seves sigles en castellà, LOMCE, i que probablement s’aprovarà aquest mateix 

any. L’explicació està pensada per a persones que no són especialistes en 

normativa educativa i presenta les principals novetats de la llei, tant aquelles que 

han despertat més crítiques com d’altres d’importants que no s’han comentat 

públicament. Aquesta xerrada també permetrà compartir i debatre algunes de les 

inquietuds que pot suscitar la reforma. 

1. LES LLEIS EDUC ATI VES DE S DE L A CO NSTI TUCIÓ ESP ANYOL A: CÚMUL DE 

DESPROPÒSIT S 

2. ALGUNE S C AR AC TERÍSTI Q UES DE L A NO V A LLEI 

El paper de l’Administració de l’estat i de les autonomies en la nova llei 

El concepte de currículum i les competències 

3. ELS C ANV I S A L’ESO: 

L’estructura de l’etapa 

L’avaluació final de l’ESO 

4. ELS C ANV I S AL B ATX ILLERAT 

L’estructura de l’etapa 

L’avaluació final del batxillerat 

5. L’ACCÉ S AL S E ST UDI S SU PE RIO R S 

6. ALGUNS C ANVI S E N L A F O RMAC IÓ P RO FESSIONAL: L A FORM AC IÓ 

P ROFE SSIO NAL BÀSIC A I ELS CICLE S DE G RAU M IG I SU PERIOR 

7. ALTRE S C ANV I S: L A IM MERSI Ó LINGÜÍST IC A; EL S CANVI S E N EL CO N SELL 

E SCOL AR; LA MODIFIC ACIÓ DE L A LODE, E TC. 

imparteix 

Julio Andreu Amat (jandreu@escolacristiana.org) 

Psicòleg, pedagog i consultor membre del Departament Pedagògic de la Fundació 

Escola Cristiana de Catalunya 

Tel. 93 302 70 13 



34. Música per créixer: moixaines, jocs de falda i 

cantarelles dels 0 als 30 mesos! 

presentació 

Aquest taller és per a pares i mares de llars d’infants (0-36 mesos).... i cal venir amb 

les criatures!!! 

Començarem fent una mica d’escalfament de la veu i comentant cinc consignes 

importants sobre l’ús que en fem. Parlarem de la importància de l’educació musical 

i de l’oïda en el treball de les emocions i en la construcció de futurs lectors. 

Aprendrem i compartirem cantarelles, jocs de falda i nonons tot fent un recorregut 

per la poesia musicada catalana del costumari català i d’altres. Usarem la creativitat 

amb música i expressió per aprendre a educar el ritme i la sonoritat de les paraules, 

aspectes que facilitaran després la introducció del llenguatge i la lectura a la seva 

vida i, el més important, crear i enfortir els vincles afectius amb els nostres nadons! 

Té una durada de 45-60 minuts i ens cal un espai acollidor per poder estar-nos-hi 

amb un màxim de 20 famílies! Durant el taller projectarem les cançons i textos! És 

important adequar l’horari al ritme dels infants. 

Es proporciona dossier de cançons, jocs de falda i moixaines. 

http://blogstv.laxarxa.com/familytravel/2011/04/15/nascuts-per-llegir/ 

guió 

1. LA VEU DE LA MARE I EL PARE 

Qui no pot cantar... no pot parlar! 

La nostra veu, el primer aliment afectiu per al nostre fill des dels 4 

mesos de gestació 

2. LA RIM A, EL CANT I EL S J OCS D E FALDA 

Com enforteix vincles 

Precursor de la comunicació, precursor del llenguatge, precursor de la 

lectura 

3. PASSEM A LA PRÀC TIC A! 

Escalfem la veu: quatre consignes per millorar i tenir-ne cura 

Cantar: quatre consignes per fer-ho més efectiu per als nostres fills 

Posem-ho en pràctica... ja!!! 

imparteix 



671 63 14 15 





35. No us baralleeeu! 

(germans ben avinguts) 

presentació 

guió 

Sí, es barallen, però entre germans és normal, no?” Curiosament, en un món on 

sovint sobreprotegim els fills, de vegades deixem que s’instal·lin dinàmiques de 

relació molt negatives entre germans i, per no enfrontar-nos a la realitat, defugim 

el conflicte. L’amor fraternal, l’amistat... són sentiments extraordinaris pels 

quals val la pena esforçar-se. Per això a la xerrada farem propostes per a 

diferents estils de vida familiar, sempre amb la intenció de fer que els germans 

s’estimin... i ho sembli! 

1. COMENCEM MAL AME NT..! 

Quin títol..! Quina xerrada..! 

2. ALGUNE S VERIT AT S INCÒ MODES 

Del que ens agradaria a la realitat 

Factors importants: l’espai limitat, el nombre de germans, 

la diferència d’edats... 

3. CAD ASCÚ E N EL SE U LLO C 

Primogènit, el segon, el del mig, el petit... avantatges i 

inconvenients. 

4. TRES CO NCEPTE S FONAME NT AL S 

Gelosia, Enveja, Rivalitat... no és el mateix! 

5. FORA SE NTIME NT S NEGAT IUS! 

Cal expressar-los per poder-se’n alliberar. 

6. I AR A QUÈ FEM? 

Bateria d’estratègies que poden resultar útils en funció de 

la situació: 

admetre, verbalitzar, tallar, evitar comparacions, descriure, 

establir normes clares, anar sempre “a una” 

imparteix 



654.812.920 




Per què 

diem SI 

quan 

voldríem 

dir que NO ? 

36. Per què diem SI quan voldríem dir que NO? 

(El problema dels límits amb els fills) 

presentació 

Es tracta d’una xerrada que pretén ajudar pares i mares a prendre consciència de la 

necessitat i de la bondat dels límits, educativament parlant. Analitza les dificultats 

per a posar-los i mantenir-los i dóna algunes orientacions sobre les millors actituds i 

estratègies dels pares per ajudar els fills a madurar i créixer en autonomia, tot 

mantenint unes relacions familiars sanes (que no sense conflictes!). 

La xerrada té una durada d’una hora aproximadament 

guió 

1. ELS MOTIUS 

• Vivim en un context educatiu molt plural 

• Alguns referents diuen... SI 

• Els sentiments contrariats del fill/a 

• Mantenir un “pols” constant 

• La manca de temps 

• Els meus sentiments 

2. PER A QUÈ SON BONS ELS LÍMITS? ELS NO? 

Protegeixen, orienten, donen seguretat, ajuden a créixer, estimulen, ajuden a 

madurar, permeten entrenar-se a la frustració, ajuden a mantenir unes relacions 

sanes (amb crisis), desenvolupen la moral ... 

3. CARACTERÍSTIQUES D’UN NO BEN DONAT, D’UN LÍMIT BEN POSAT 

• El NO concret 

• L’actitud de fermesa dels pares 

• El talant dialogant dels pares 

• La relació positiva pares-fills 

4. LES ESTRATÈGIES QUE TÉ EL NOSTRE FILL/A PER FER-NOS DESISTIR 

• La comparació, l’acusació, l’agressió, el ridícul... La “trampa de la felicitat” 

5. I QUAN ELS FILLS TRANSGREDEIXEN UN LIMIT, QUÈ FEM? EL CÀSTIG? 

Anàlisi del càstig 

Criticar o descriure? (l’assertivitat al poder!) 

Les accions tenen conseqüències! 

imparteix 

Elena Martínez López (elena.claret@gmail.com) 

Mestra i cap d’estudis del Col·legi Claret de Barcelona 

654 629 010 

Jaume Fabró Montolio (jaume.fabro@gmail.com) 

Mestre i coordinador pedagògic de l'escola Mare de Déu de la Mercè de Barcelona 

679 23 79 05 



37. Què en fem, de les emocions? 

(l’educació emocional des de casa) 

presentació 

guió 

La xerrada ens parla sobre la Intel·ligència Emocional i com educar-la des de casa 

per tenir famílies emocionalment sanes. Què són les emocions? Quin paper 

juguen en el nostre comportament? Dóna orientacions sobre com educar les 

emocions, donar nom, contenir-les i regular-les i com gestionar el baròmetre 

emocional individual i familiar. La xerrada té una durada de 90 minuts i 

s’imparteix amb el suport d’una presentació amb PowerPoint enmig d’històries, 

caricatures i contes. 

1. TEMPERAME NT, C ARÀCTE R, PE RSO NALITAT... QUI É S QUÈ? 

Quina és la motxilla biològica? Temperament, caràcter i personalitat 

2. EMOCIONS 

Què són les emocions? Primàries i secundàries 

Relació emoció – conducta 

Relació emoció - pensament 

3. INTEL·LIGÈ NCI A EMOC IONAL 

Intel·ligència interpersonal 

Intel·ligència intrapersonal 

4. EST ILS EMOCIO NALS DE L ES M ARE S I DEL S P AR ES. 

Ignorar 

Censurar 

Sotmetre’s 

Gestionar 

5. EDUC ACIÓ EMOCIO NAL 

Consciència emocional 

Regulació emocional 

Autonomia emocional 

Habilitats socioemocionals 

imparteix 

6. PRÀCTIC A DEL DI A A DI A! 



671 63 14 15 





38. Que no pateixi o que no creixi? 

(Enfrontar-se a l’Adversitat, el Dolor i la Mort) 

presentació 

guió 

Potser no ens agrada pensar-hi, i és ben cert que la nostra societat fa grans 

esforços per “amagar” la mort i “estalviar” el dolor, però per benintencionat que 

pugui ser aquest esforç, estem negant als nostres fills la possibilitat de superar les 

adversitats en la certesa que poden confiar en aquells que els estimen. Si 

s’eduquen des de petits en la vivència positiva de la frustració, els nostres fills 

creixeran més forts, més autònoms i també més sensibles i amb una millor 

autoestima...! 

1. LA MORT T ABÚ, L A MORT “HI GIÈ NIC A”, L A MORT NO-E SDEVE NIME NT... 

[per què i com “amaguem” la mort als nostres fills, i quines en són les 

conseqüències] 

2. PROTECC IÓ VS. SO BREPROTECCIÓ 

[la diferència entre preservar i evitar] 

3. LA TR ISTE SA NO ÉS DEL IC TE! 

[com superen els infants el dolor i la tristesa, i com els podem ajudar] 

4. L’AUTOESTIM A: FONAME NT, COIXÍ, TR AMPOL Í, P ALANCA..! 

[una proposta de casos ben diversos perquè posem a prova la nostra 

capacitat de promoure la nostra autoestima i la dels nostres fills] 

5. LA NO ST R A AUTOE STIM A: FO NAME NT AL! 

[descobrirem que pares i mares som “productes” molt estimables, plens de 

qualitats] 

imparteix 



654.812.920 




Què toca i 

què no toca 

a cada edat 

39. Què “toca” a cada edat (3-8)? 

Com ajudem els nostres infants a “fer-se grans”? 

presentació 

Es tracta d’una xerrada adreçada a pares i mares amb infants entre els 3 i els 8 

anys (el que a l’escola correspon a l’educació infantil i el cicle inicial de primària) 

que pretén ajudar a situar el que és realment necessari per a l’educació i la criança 

feliç dels infants. 

En un context tant plural educativament i amb una diversitat de criteris convivint 

a casa, sembla que és força complicat saber “què toca” a cada edat. Però no és 

impossible! Moltes famílies ho demostren diàriament. 

La xerrada parteix de l’anàlisi d’algunes situacions de la vida quotidiana i 

propugna el creixement en autonomia de l’infant. Finalment presenta quatre 

“eines”: quatre materials (dos llibres, un programa d’internet i un educòmetre) 

com a guies orientaves a escollir per les famílies com a suport a la tasca educativa. 

LA xerrada té una durada d’una hora aproximàdament. 

guió 

0. D E Q U È D E P È N E L “Q U E TOC A “ I E L “QUE N O T O C A”? 

• Breu recordatori de psicologia evolutiva infantil 

• Breu recordatori de les funcions parentals: La RESPONSABILITAT EDUCATIVA 

1. P A R T I M D’A L G U N S E X E M P L E S Q U O T I D I A N S 

• Necessitats infantils que es poden anar deixant enrera 

• Facilitats que els adults cerquem per gestionar millor la criança (riscos que 

comporten) 

2. C R I T E R I S P E R F O R J A R U N I N F A N T F E L I Ç : (LA D I R E C C I Ó D E L A PR Ò P I A V I D A 

I L E S C À R R E G U E S E D U C A T I V E S ) 

• A F E C T E (ESTIM A) 

• A U T O R I T A T I (RESPECT E) 

• A U T O N O M I A (C O N F I A N Ç A ) 

3. E X E M P L E S O G U I E S “PR À C T I Q U E S” D E C O M F E R - HO 

imparteix 

Elena Martínez López (elena.claret@gmail.com) 

Mestra i cap d’estudis del Col·legi Claret de Barcelona 

654 629 010 

Jaume Fabró Montolio (jaume.fabro@gmail.com) 

Mestre i coordinador pedagògic de l'escola Mare de Déu de la Mercè de Barcelona 

679 23 79 05 



40. Quins són els talents dels nostres fills? 

(…demanar segons les capacitats de cadascú!) 

presentació 

La xerrada dóna algunes orientacions sobre com detectar les potencialitats dels 

nostres fills (què és innat, què es pot aprendre, què es pot millorar) i donar 

respostes adequades segons les seves capacitats. Parlem del concepte 

d’intel·ligència, les nou Intel·ligències múltiples, com detectar-les en els nostres 

fills i la importància de tenir-les en compte en els hàbits d’estudi, en les 

dinàmiques familiars i en les seves relacions amb els altres. 

La xerrada té una durada de 90 minuts i s’imparteix amb el suport d’una 

presentació amb PowerPoint. En l’explicació s’inclouen contes que fan pensar en 

quin fill tenim, quin fill desitgem… i valorar si coincideixen les dues imatges! 

Aquesta xerrada ens afina la vista per mirar els nostres fills sense ulleres que 

filtrin... senzillament, al natural! 

guió 

1. CAL E DUC AR EL S NO STRE S FILL S O ELL S SOL S J A TRO BEN EL SE U C AM Í? 

Què podem canviar i què no del nostre fill? Temperament, caràcter i 

personalitat 

La voluntat i l’esforç 

Educar en la contrarietat 

2. INTEL·LIGÈ NCIA 

Concepte d’intel·ligència actual 

Una o moltes intel·ligències? 

3. INTEL·LIGÈ NCIE S M ÚLTI PL ES 

Nou intel·ligències al servei de la persona. 

Intel·ligència emocional 

Canals preferents d’informació V.A.C. 

4. ADAPTAR I POTE NCIAR L E S C AP ACITAT S DE C AD ASC Ú 

Tècniques d’estudi segons intel·ligències dominants 

- Mapes conceptuals, resum, síntesi, música, camino i parlo..? 

- Quan i on? 

Cafè per a tots? Mateix problema diferents solucions segons cadascú 

- L’ordre, les rutines i els hàbits 

- Maneres de dir, maneres de fer segons cadascú (dormir, menjar, 

decidir, relacionar-se...) 

5. MODEL AR ELS FILL S SEG O NS EL NO ST RE C RITE R I O... POTE NCIAR ELS SE US 

TALE NT S! 

Cites i dites que ens poden ajudar 

imparteix 



671 63 14 15 





41. Ser més feliços per ser millors pares 

presentació 

guió 

Les llagues d’estómac no vénen del que mengem, sinó del que se’ns menja! 

L’estrés quotidià, les presses, la precipitació, les preocupacions... tot plegat pot fer 

que una cosa tan meravellosa com és criar els fills ens resulti feixuc i no tinguem 

forces per gaudir-ne 

Aquesta xerrada vol aconseguir que analitzem amb serenor allò que ens amoïna, 

fem servir estratègies alegres i generoses per gaudir de la vida... i descobrim que 

la felicitat ens dóna súperpoders per fer de pares i mares dels nostres fills! 

1. MASSA OCUPATS A P REO CUPAR-NO S-EN! 

El mal que ens fa la preocupació 

Les preocupacions-sangoneres 

Massa pendents del que diran i de què pensaran..! 

2. SUP RIMIR LE S P REOCUPA CIONS 

Les Preguntes Màgiques 

La Llei dels Promitjos 

Cooperar amb l’Inevitable 

Fer el Passat Constructiu 

Somriu! Somriu! Somriu! 

3. EL SEC RET DE L A FELICITAT I LE S SE VE S 4 C ARE S 

4. ELS 7 SÚPE R- PODE R S DE LA FELIC IT AT 

Pensa en Positiu 

Elimina les Queixes i les Comparacions 

Dóna Gràcies 

Aprèn a Perdonar 

Sigues Generós 

Assaboreix els Petits Plaers de la Vida 

Cuida el Teu Cos 

imparteix 



654.812.920 




42. TIC: tòpics i pànic! 

(viure i sobreviure a les noves tecnologies en família) 

presentació 

guió 

imparteix 

Una sessió amb una mica d’informació, alguna dinàmica i força criteris perquè tots 

plegats aclarim idees, desfem tòpics i mesurem les nostres pors sobre les TIC 

(Tecnologies de la Informació i la Comunicació), que ocupen tantes hores dels 

nostres fills i alumnes –i potser també hores nostres!-. Després d’un recorregutmostrari 

per algunes eines i aplicacions populars (jocs online, fotolog, messenger, 

youtube, facebook...), es recullen inquietuds, es proposa una dinàmica per 

conèixer i valorar les característiques de la generació YouTube en comparació amb 

la nostra i s’ofereix el FamiTICàleg: un decàleg en clau positiva per tractar amb les 

TIC a la nostra família. La sessió té una durada d’una hora i mitja i s’imparteix amb 

el suport d’una presentació de PowerPoint. En l’explicació s’inclouen exemples de 

situacions reals i es lliura el FamiTICàleg perquè serveixi de material de reflexió i 

aplicació. 

1. S U R F E J A N T P E L S TICOCE A N S... 

[algunes eines actuals, algunes obsoletes –però que van marcar tendència!-, 

algunes perspectives de futur...] 

Jocs online (contrincants desconeguts, objectius agressius, progrés manipulat...) 

Blogs i Fotoblogs (hores i més hores per ensenyar i dir el que es vulgui) 

Messenger (la necessitat d’estar sempre connectat) 

YouTube (tot es pot “pujar”, tot es pot buscar... tot es pot mirar?) 

Facebook (xarxa social, eina de retrobaments, teranyina per compartir... on és el 

truc?) 

2. C O N F L I C T E G E N E R A C I O N A L 

Generació YouTube contra Generació... què? 

3. E L F A M ITICÀ L E G 

1. Interès (per la relació dels fills amb les TIC) 

2. Diàleg (parlar i sobretot escoltar: què fan i deixen de fer amb les TIC) 

3. Obertura (demostrem que hi ha vida més enllà d’Internet) 

4. Planificació (horari i temps, i prioritats no negociables) 

5. Alerta (no alarma, però sí advertència clara sobre els perills) 

6. Sensibilitat (parlem del que està bé i el que no, transmetem conviccions sobre els 

drets de la gent) 

7. Transparència (l’ordinador, en un espai d’ús comú) 

8. Recursos (gratuïts i de pagament per facilitar la gestió de les TIC a casa nostra) 

9. Coherència (revisem les nostres pròpies actuacions i actuem en conseqüència) 

10. Actuació (donem importància a les males pràctiques i valorem tots els usos positius) 



654.812.920 




43. Valors en família, família amb valors 

presentació 

guió 

Els joves d’avui només estimen el luxe, estan plens de manies i menyspreen 

l’autoritat. Contradiuen els pares, són golafres i falten al respecte als seus 

mestres. Això ho deia… Sòcrates, fa més de vint-i-cinc segles! Són també així els 

nostres fills? No “tenen” valors? Sovint tenim la temptació de deixar-nos portar 

per lamentacions sobre “la crisi de valors.” Però queixar-se no porta a res! 

Aquesta xerrada pretén que examinem la nostra escala de valors i els criteris que 

la formen, que tinguem clar fins a quin punt estem compromesos amb aquests 

valors, i que ens proposem encarnar-los amb esperança… i amb sentit de 

l’humor, és clar que sí! Per això la xerrada, d’una hora i quart de durada, 

s’imparteix amb el suport d’una dinàmica presentació amb PowerPoint, i els 

assistents participen en diversos exercicis pràctics i motivadors, amb materials 

que es lliuren perquè pares i mares puguin fer-los servir posteriorment. Perquè els 

valors viscuts en família fan una família amb valors! 

1. QUÈ ÉS U N V ALOR? 

[una referència breu i pràctica per tenir clar què volem dir quan parlem de 

“valor”] 

2. VOLEM EDUCAR E N V ALO R S? 

Els 7 “peròs” de l’educació en valors (incloent-hi la “Caixa de Pandora”!) 

Les 7 respostes als “peròs” 

3. EN QU INS V ALORS EDU QU EM? 

Els criteris que formen la nostra escala de valors 

Com triar 3 valors fonamentals per a la nostra família 

4. I AR A, QUÈ EN FEM? 

La importància dels verbs: “inculcar”? “transmetre”? 

5. I AMB QUI NES AC TI TU DS? 

Desànim o esperança: què transmetem als nostres fills? 

Actituds fonamentals per viure i transmetre l’esperança 

6. UNA P ROPO ST A FINAL 

imparteix 



654.812.920 




Àngels, 18, 6è | 08001 Barcelona 

Tel. 93 302 34 43 | Fax 93 317 45 04 

ccapac@escolacristiana.org 

www.ampas.cat

CONFERÈNCIES

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?