pla especial urbanístic per a la zona esportiva motoritzada can ...

PLA ESPECIAL URBANÍSTIC PER A LA ZONA
ESPORTIVA MOTORITZADA CAN DAURA.
MUNICIPI DE LLORET DE MAR.
PROMOTOR:
EQUIP REDACTOR:
E.P. ENGINYERIA GRUP 7,
S.L.
Jaume Corominas i Blanch,
Arquitecte col. 26757/0
Juny de 2010

Pla Especial Urbanístic per a la zona esportiva motoritzada Can Daura
ÍNDEX
0. ANTECEDENTS
1. OBJECTIU
2. PROMOCIÓ I TRAMITACIÓ
3. CONVENIÈNCIA I OPORTUNITAT
4. CARACTERÍSTIQUES DEL TERRITORI
‣ Situació geogràfica
‣ Emplaçament
‣ Geomorfologia
‣ Hidrogeologia
‣ Aigües subterrànies
‣ Qualitat atmosfèrica
‣ Vegetació actual
‣ Fauna
‣ Paisatge
5. EDIFICACIONS
6. ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT
7. CONDICIONS URBANÍSTIQUES
8. PROPOSTA D’ORDENACIÓ
8.1 Criteris generals
8.2 Criteris particulars
9. PLA D’ETAPES
10. ESTUDI ECONÒMICOFINANCER
11. NORMATIVA
TÍTOL I.- NATURALESA, ÀMBIT I VIGÈNCIA
TÍTOL II.- RÈGIM DEL SÒL I DESENVOLUPAMENT DEL PLANEJAMENT
TÍTOL III.- REGULACIÓ D’USOS
TÍTOL IV.- DETERMINACIONS DEL PLA ESPECIAL
TÍTOL V.- REGULACIÓ DE L’EDIFICACIÓ
TÍTOL VI.- DETERMINACIONS RELATIVES A LA PROTECCIÓ DEL MEDI
12. ANNEXES
Annex núm. 1 Estudi d’integració i impacte paisatgístic
Annex núm. 2 Informe Ambiental
Annex núm. 3 Informe sonomètric
Annex núm. 4 Fitxa cadastral
Annex núm. 5 Estudi d’erosionabilitat
13. PLÀNOLS
2

Pla Especial Urbanístic per a la zona esportiva motoritzada Can Daura
0. ANTECEDENTS
El circuit Can Daura, es va posar en funcionament a mitjans dels anys 70, on es
va arribar a realitzar campionats d‘Espanya de motocròs de les categories de 80i
500c.c. entre els anys 80i 82. Després va caure en desús i durant algun temps
va ésser un tram d‘una de les etapes del Rally Catalunya Costa-Brava.
Al 1997 la iniciativa privada el va tornar a recuperar per a la pràctica
d‘entrenaments organitzats, que va ser el factor creador del motoclub: “Lloret
Club Esportiu Motor ”. Aquesta nova empenta va fer que als anys 2000 i 2001 es
realitzés el campionat de Catalunya de Motocròs de 125c.c. Actualment està en
procés de legalització per tal de complir amb la normativa vigent.
El POUM del terme municipal de Lloret de Mar, aprovat a l‘any 2007, cataloga
l‘àrea d‘estudi com a Zona esportiva motoritzada Can Daura en sòl no
urbanitzable (clan 5.7) pel què l‘activitat hi és permesa.
I, segons el Pla d‘Acció Comarcal per a laSostenibilitat (Agenda 21 de la Comarca
de la Selva), marca l‘àrea del circuit Can Daura com una zona improductiva
artificial, envoltada de massa forestal, tal i com s‘indica a la següent figura:
3

Pla Especial Urbanístic per a la zona esportiva motoritzada Can Daura
D‘altra banda, la Generalitat de Catalunya tot seguint les estratègies que al
respecte s‘estan duent a terme i desenvolupant en la resta d‘Europa, tant en la
vigent Legislació sobre Urbanisme (Decret Legislatiu1/2005, de 26 de
juliolpelquals‘aprova elText refós de la Llei d‘Urbanisme) com sobre l‘Accés
Motoritzat al Medi Natural (Llei 9/1995, de 27 de juliol, i Decret 166/1998, de 8
juliol, de regulació de l‘accés motoritzat al medi natural), assenyalen la
necessitat de disposar d‘àrees especialment dissenyades per a la pràctica del
motociclisme off-road, que concentrin als afeccionats d‘aquesta pràctica en
instal.lacions adequades i que acompleixin els requisits esportius i legals que li
són d‘aplicació, evitant el que es practiqui de forma indiscriminada pel territori
amb els problemes que des del punt de vista social o ambiental puguin
comportar. També, cal fer esment del recent estudi encarregat per la Federació
Catalana de Motociclisme i realitzat pel Professor Martí Boada, de la Universitat
de Barcelona, en el marc dels acords que establiren entre la Federació Catalana
de Motociclisme i el Departament de Medi Ambient i Habitatge. Aquest estudi
titulat “Diagnosi de lapràctica de l‘esport del motociclisme en espais naturals”
conclou que el motocròs té una influència molt reduïda en els espais naturals,
justament perquè es practica en circuits tancats prèviament traçats i preparats,
pel que en molts casos es desenvolupen en terrenys industrials o agrícoles.
Finalment, cal tenir en consideració l‘afectació al medi natural de l‘activitat.
Aquesta li és d‘aplicació la normativa vigent d‘Accés Motoritzat al Medi Natural.
La normativa és bastant restrictiva en quan a la circulació del vehicle, i no
permet la circulació de vehicles de caràcter esportiu fora dels vials aptes per
aquest fi. Respecte aquesta restricció, esmentar que el circuit de Can Daura és
un circuit considerat permanent no tancat (art. 17), que té limitat i identificat el
traçat, evitant d‘aquesta manera la circulació fora dels vials marcats i, que la
finca ja està catalogada (segons POUM) com una zona esportiva motoritzada.
Per tant, es considera una zona apte per aquest ús.
4

Pla Especial Urbanístic per a la zona esportiva motoritzada Can Daura
1. OBJECTIU
L’objectiu d’aquest Pla especial urbanístic és regular i arranjar una àrea
destinada a la pràctica de l’esport motoritzat lleuger en un sòl no urbanitzable
que actualment es troba ocupat per aquesta activitat de manera irregular.
El present Pla especial urbanístic, fixarà els criteris de construcció de les futures
instal·lacions relacionades amb els esports motoritzats que s’hi desenvolupin, la
zonificació dins l’espai escollit per aquest Pla especial, els usos i altres
paràmetres urbanístics (àmbit, edificabilitat...) d’aquest sector.
2. PROMOCIÓ I TRAMITACIÓ
El present Pla especial urbanístic és promogut per l’Ajuntament de Lloret de Mar,
i la redacció d’aquest document ha estat realitzada per l’arquitecte Jaume
Corominas i Blanch, núm. col 26.757/0, tècnic competent en virtut del que
disposa la disposició addicional vuitena del Decret legislatiu 1/2005 de 26 de
juliol, text refós de la Llei d’urbanisme.
3. CONVENIÈNCIA I OPORTUNITAT
Atès que en el circuit de motocròs Can Daura s’hi desenvolupa una activitat des
dels anys 70, i que a dia d’avui encara no s’ha legal.litzat, es redacta el present
Pla Especial Urbanístic segons el que disposen:
- l’art. 47.4 del decret legislatiu 1/2005 de 26 de juliol, text refós de la
llei d’urbanisme i es redacta en base a l’article 67 de la mateixa Llei.
- El POUM de Lloret de Mar
per tal de regularitzar urbanísticament la situació actual d’aquest circuit
4. CARACTERÍSTIQUES DEL TERRITORI
‣ Situació geogràfica
El circuit de motocròs s’ubica a la finca de Can Daura, al nord-oest del terme
municipal de Lloret de Mar, pròxim a la urbanització Lloret Verd. Cadastralment,
les parcel.les objecte d’aquest Pla especial urbanínistic són les parcel.les 2 i 32
del polígon 4 de Lloret de Mar.
5

Pla Especial Urbanístic per a la zona esportiva motoritzada Can Daura
‣ Emplaçament
L’emplaçament dista aproximadament 7 Km del nucli urbà de Lloret de Mar.
L’accés a l’àrea es realitza per un camí forestal que neix a la urbanització Lloret
Verd.
La finca és de titularitat pública, pertanyent a l‘ajuntament de Lloret de Mar. Es
tracta d‘una finca rústica de 6 ha de superfície, formada bàsicament per pinars i
pel circuit de motocròs. Les coordenades de referència UTM al centre del circuit,
són:
X =483200
Y =4619890
A una altitud d’aproximadament 230 m respecte el nivell del mar.
El paisatge que envolta el circuit es composa principalment per zones boscoses
(on destaquen les pinedes), rieres, pistes forestals, i urbanitzacions.
A l’oest del circuit, la construcció més propera al circuit que podem trobar és la
masia Can Daura.
Situació del circuit respecte el nucli urbà de Lloret
de Mar
Plànol de situació del circuit
‣ Geomorfologia
El terme municipal de Lloret de Mar presenta una diversitat de paisatges
conseqüència de la varietat física dels seus espais: la serralada pre-litoral
emmarcada entre el massís del Montseny i les cingleres del Far, la depressió de
la Selva i la serralada litoral.
6

Pla Especial Urbanístic per a la zona esportiva motoritzada Can Daura
La litologia del terme predomina les granitoides. Concretament, leucogranits de
gra groller que presenten textura alfllotriomorfa granular amb tendència a
hipidiomòrfica, ocasionalment pot ser heterogranular. Els minerals fonamentals
són: quars, feldspat potàssic i plagiòclasi. Són molt resistents a l’erosió i tenen
tendència a formar relleus en boles.
Gràcies al clima, temperat i humit, i a la protecció del massís pirinenc que
protegeix dels rigors de les masses d'aire fred del nord i que afavoreix l'entrada
d'aire tebi i humit de llevant, portador també de les pluges, la vegetació és
extraordinàriament rica, de gran valor científic i estètic. Les sureres i alzinars de
la plana donen pas, en apropar-se al litoral, a les castanyedes plantades per
l'home i a rouredes de roure martinenc o africà.
L‘emplaçament d‘estudi es troba dins la zona considerada connector de les
Serralades Litorals (ZIEC). Zona molt extensa, de pràcticament 5500ha, que
abasta gran part del sector sud de la Comarca de la Selva, paral·lel a la costa i
coincidint amb els vessants marítims de la serralada litoral connecta varis espais
LIC i EIN. Aquesta és una zona predominantment forestal.
‣ Hidrogeologia
Pròxim a l‘activitat hi ha petits torrents/rierols tributaris del Torrent de
Montbarbat, afluent de la Riera de Lloret. I, les aigües subterrànies més properes
queden a 2,2Km direcció SE i són les nombrades “Alfllubials de la Baixa Costa
Brava ”.
També trobem el Torrent de Montbarbat, el qual per les seves característqiues
ecològiques, el bon estat natural que presenta i el seu recorregut a través de
tota la banda nord-oest del terme conjuminen per fer del torrent de Montbarbat
el connector ecològic més important del municipi. Tanmateix, des dels terrenys
que ocupa aquest circuit, no es pot percebre visualment aquest torrent.
Tanmateix, aquestes intervencions no afectaran aquesta connectivitat.
7

Pla Especial Urbanístic per a la zona esportiva motoritzada Can Daura
‣ Qualitat atmosfèrica
Les emissions atmosfèriques són difícils de quantificar, perquè majoritàriament
solen ser difuses (emissions difuses industrials i domèstiques) o bé mòbils
(mitjans de transport).
La pràctica del motocròs, per si sola, no es considera com un pràctica
potencialment contaminadora de l‘atmosfera. Cal vigilar, però, en la possible
afecció donada per la circulació de vehicles i motos, sobretot referent a les
partícules en suspensió -partícules de sòl- i els gasos dels tubs d‘escapament de
les motos. És imprescindible el bon manteniment de les motocicletes per una
correcte combustió i una menor generació de gasos contaminants. Pel tipus
d‘activitat no és necessari disposar de llibre de registre d‘emissions a l‘atmosfera,
ni autorització o control específic.
La titularitat vetllarà per a que les motos i els quads que circulin, estiguin
homologats per la CE, com a tals.
‣ Vegetació actual
D’una manera general, la vegetació potencial de l’àrea, caracteritzada per boscos
de pinedes de pinastre, només està interrompuda per el traçat del circuit de
motocròs i les urbanitzacions que l’envolten.
La zona presenta un risc d’incendi forestal alt, ja que es tracta de terrenys amb
boscos densos de pinedes.
A la zona estudiada no s’han localitzat arbres monumentals dins del Decret
12/89, de 17 d’abril, sobre declaració d’arbredes monumentals d’interès comarcal
i d’interès local de la Generalitat de Catalunya (DOGC 1150, 2/06/89).
‣ Paisatge
La consideració del paisatge ve emmarcada per dos aspectes fonamentals: el
concepte de paisatge com a element aglutinador de les característiques del medi
físic i la capacitat d’absorció que té enfront a la introducció del projecte.
Els elements paisatgístics que caracteritzen el paisatge que envolta la finca
objecte d’aquest pla especial urbanístic són els següents:
8

Pla Especial Urbanístic per a la zona esportiva motoritzada Can Daura
- Elements físics: territori físicament escarpat, amb nombrosos pics
muntanyosos, vessants amb forts pendents i fondalades per la majoria
de les quals hi transcorre algun curs hídric, com és el Torrent de
Montbarbat.
- Elements biòtics: la major part de la banda muntanyosa està ocupada
per boscos de suredes i pinedes o una barreja dels dos.
- Elements antròpics: a poca distància del circuit hi ha la urbanització
Lloret verd (a l’est), i el mateix circuit es considera un element antròpic
del territori si no es condiciona com cal.
No existeix cap afectació d‘aquesta activitat sobre zones amb algun tipus de
protecció especial. Les zones catalogades amb proteccions més properes a
l‘activitat, situades als límits del terme municipal de Lloret de Mar, són:
- Massís de les cadiretes, situat a una distància de 6,5 Km direcció E - SE.
- Pinya de Rosa, situat a una distància de 4,4 Km direcció S.
9

Pla Especial Urbanístic per a la zona esportiva motoritzada Can Daura
Fotografies del circuit de motocròs Can Daura
Tal com s’aprecia a les fotografies, el circuit de motocròs de Can Daura queda
amagat per els boscos i la topografia que l’envolta i el mateix traçat del circuit
que es marca amb trinxeres. Només podem veure el traçat del circuit des
d’alguns punts estratègics situats a l’exterior del circuit.
5. EDIFICACIONS
L’edificació més propera al circuit és la masia Can Daura, situat a l’oest del
mateix.
6. ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT
La parcel·la de l’actual circuit de motocròs correspon a les parcel.les 2 i 32 del
polígon 4 del Cadastre de Rústica del municipi.
* S’adjunta annex documental d’aquestes parcel·les
7. CONDICIONS URBANÍSTIQUES
Planejament general:
Classificació:
POUM de Lloret de Mar
Sòl no urbanitzable, zona esportiva motoritzada Can
Daura (clau 5.7)
El document s’adequa a les determinacions de la legislació urbanística vigent,
especialment al que determinen els articles 47.4 d. Decret legislatiu 1/2005 de
26 de juliol, text refós de la Llei d’urbanisme i es redacta en base a l’article 67 de
la mateixa Llei.
10

Pla Especial Urbanístic per a la zona esportiva motoritzada Can Daura
Les curses de motociclisme en espais oberts es troben classificades segons
Decret 239/1999, de 31d‘agost, pel quals‘aprova el catàleg dels espectacles, les
activitats recreatives i els establiments públics sotmesos a la Llei 10/1990, de
15 de juny, sobre policia de l‘espectacle, les activitats recreatives i els
establiments públics.
El present document s’ajusta al compliment del que disposa el Pla d’Ordenació
Urbanístic Municipal de Lloret de Mar, articles 308 i 309.
Article 308. Definició
Aquesta qualificació te per objecte reordenar la zona on es troben actualment
les pistes de motocross de Can Daura, limitant la seva extensió i usos.
Article 309. Regulació
La nova delimitació de l’àmbit es contempla en els plànols d’ordenació. La
regulació del recinte, així com dels usos i instal·lacions serà objecte d’un Pla
Especial urbanístic (PE5), el qual incorporarà un estudi d’erosionabilitat i
d’impacte acústic sobre l’entorn. El Pla Especial se sotmetrà, tenint en tot cas
especial cura en garantir la seva integració paisatgística, a les
determinacions següents:
1. OBJECTIUS
Regular i arranjar una àrea destinada a la pràctica de l’esport motoritzat lleuger
en un sòl no urbanitzable que actualment es troba ocupat per aquesta activitat
de manera irregular.
2. ÀMBIT
Dins la finca de Can Daura, a ponent de la urbanització Lloret Verd, en la
superfície delimitada en els plànols, sobre la vessant sud.
3. SUPERFÍCIE: 6,00 Ha
4. CONDICIONS D’ORDENACIÓ I EDIFICACIÓ
L’edificabilitat serà la mínima possible que asseguri el funcionament de la zona, i
es determinarà i justificarà en la proposta concreta que formuli el corresponent
Pla Especial, el qual haurà de tenir en compte les prescripcions de l’informe del
Departament de Medi Ambient i Habitatge de 19 de juny de 2006. Edificacions:
Les edificacions només podran ser pels usos i serveis que es fixen. Seran d’una
sola planta, i d’una tipologia i disposició que s’integrin el millor possible amb el
paisatge.
Serveis: Sent la finalitat única de l’ordenació la pràctica d’un esport de risc,
potencialment contaminant, que porta associat la presència de públic, s’hauran
d’habilitar: Espais (boxes) on arranjar i rentar els equipaments mecànics dels
esportistes. Serveis de lavabos i dutxes. Servei sanitari que pugui atendre
primeres cures i atenció al públic. Servei de cafeteria-bar (cantina). Espai per
oficina de gestió, i d’atenció i informació al públic i als esportistes. Espai per
11

Pla Especial Urbanístic per a la zona esportiva motoritzada Can Daura
aparcament de vehícles i remolcs. Espai per servei de seguretat i contraincendis.
El conjunt d’instal.lacions ha de disposar de sistemes d’eliminació de residus
contaminants que tinguin en compte la seva naturalesa diversa, i en qualsevol
cas, caldrà ajustar-se a les condicions que recomani un Estudi d’Impacte
Ambiental del projecte.
La zonificació interna del sector delimitat de la finca, quant a usos i tractament,
ha de tenir bàsicament tres tipologies d’àrees clarament diferenciades:
a) L’única que pot ser freqüentada per vehicles.
a-1) Accés de cotxes, remolcs, motos, bicicletes i persones.
a-2) Accés de vehicles esportius (motos, quads, bicicletes, etc) cada tipus al
lloc reservat.
Interpenetrat, però de manera ben delimitada, hi ha espai pel públic molt
proper en les modalitats de baixa velocitat i d’habilitat (b-2).
b) Accés només per a persones.
b-1) Zones pel públic espectador de les activitats esportives.
b-2) Zona de lleure per a públic general. En aquesta zona s’hi haurà
d’habilitar espais pels serveis sanitaris, de bar-cafeteria, i àrees d’esbarjo.
c) Zona de bosc a conservar. Quedarà ben separat de la resta per una franja
ajardinada que pot incloure’s en la segona tipologia (b-2).
5. ALTRES CONDICIONS
Cal que el Pla Especial incorpori mesures suficients per a controlar i restaurar els
processos erosius existents, alhora que s’hauran de preveure també mesures
perquè les actuacions que es
proposa ordenar mitjançant el Pla Especial no signifiquin una nova introducció de
dinàmiques erosives del sòl altres que les del propi circuït.
6. USOS
Pràctica de l’esport de bicicleta de muntanya, i motoritzat lleuger (fins a quads i
similars). Només s’admeten els usos associats a serveis relacionats directament
amb la pràctica de l’esport i l’atenció als usuaris de l’espai: sanitaris, cafeteriabar,
etc. S’exclou qualsevol altre ús.
7.INICIATIVA PREFERENT: Pública.
8. PROPOSTA D’ORDENACIÓ
8.1 Criteris generals
El circuit de motocròs Can Daura es va posar en funcionament a mitjans dels
anys 70, on es va arribar a realitzar campionats d‘Espanya de motocròs de les
categories de 80 i 500c.c. entre els anys 80 i 82. Després va caure en desús i
durant algun temps va ésser un tram d‘una de les etapes del Rally Catalunya
Costa-Brava.
Al 1997 la iniciativa privada el va tornar a recuperar per a la pràctica
12

Pla Especial Urbanístic per a la zona esportiva motoritzada Can Daura
d‘entrenaments organitzats, que va ser el factor creador del motoclub: “Lloret
Club Esportiu Motor ”. Aquesta nova empenta va fer que als anys 2000 i 2001 es
realitzés el campionat de Catalunya de Motocròs de 125c.c. Actualment està en
procés de legalització per tal de complir amb la normativa vigent.
Segons el POUM de Lloret de Mar, l’àrea d’estudi està classificada com a “zona
esportiva motoritzada Can Daura en sòl no urbanitzable (clau 5.7), i per
regularitzar el circuit, s’ha de redactar un pla especial urbanístic.
L‘activitat que es desenvolupa en el circuit, consisteix en què els usuaris puguin
a través de vehicles propis o llogats, realitzar l‘activitat del motocròs en un circuit
especialment destinat per aquesta pràctica. L‘activitat ocupa una superfície
vallada i a l‘aire lliure de 60.669,54m 2 (segons topografia) els quals es divideixen
dos traçats, les característiques dels quals són:
-Amplada mínima dels traçats: 5 metres.
-Circuit dividit en dos recorreguts amb possibilitat de continuïtat:
o El situat més al nord de: 1256 metres de recorregut.
o El situat més al sud de: 1081 metres de recorregut.
El traçat de la pista es realitza amb mitjans mecànics, tot movent la capa
superficial de terra, elevant i profunditzant el terreny. El traçat pot anar variant
amb els anys per tal d‘oferir més varietat als usuaris de l‘activitat, però sempre
discorrerà pel terreny destinat al circuit. El traçat ha d‘estar degudament
senyalitzat amb els dispositius adients a tal efecte com cintes, banderins o
qualsevol altre element que no suposi un perill en les caigudes, com són
elements durs, tallants o punxents, i s‘assenyala de forma clara el sentit
d‘utilització del circuit, per evitar entrades d‘usuaris en sentit contrari al
d‘utilització.
13

Pla Especial Urbanístic per a la zona esportiva motoritzada Can Daura
8.2 Criteris bàsics
En tot el sector es proposa com a criteris bàsics:
Usos: pràctica de l’esport de bicicleta de muntanya, i motoritzat lleuger
(fins a quads i similars). Només s’admeten els usos associats a serveis
relacionats directament amb la pràctica de l’esport i l’atenció als usuaris
de l’espai: sanitaris, cefeteria – bar, etc. S’exclou qualsevol altre tipus
d’ús.
Ocupació màxima edificació: 600 m2
Tipologia edificatòria: edificació aïllada d’una sola planta i integrada el
màxim possible amb el paisatge.
8.3 Proposta d’ordenació del territori
A fi i efecte de desenvolupar aquest criteris es proposa la delimitació d’àrees en
funció de l’ús del sòl, del nivell de protecció i de les activitats que s’hi poden
desenvolupar. Així es delimita una zona susceptible d’implantació de l’edificació
que eviti la dispersió dels elements a construir i obligui a la situació de les
edificacions en la zona més propera al vial d’accés.
La resta d’espais es preveu sense elements edificats però amb diferents usos
adaptats a la situació en el territori i a l’organització interna de la mateixa
instal·lació.
Per a la redacció del present pla especial, s’ha realitzat un aixecament topogràfic,
per tal d’ajustar els límits i la superfície de l’àmbit del PE5 Can Daura a la realitat.
Aquest ajusta de límits és molt més precís que el del plànol del POUM de Lloret
de Mar, i les diferències que hi ha respecte el plànol de delimitació de Can Daura
del POUM de Lloret de Mar, sempre estan dins el percentatge permès d’ajust de
límits .
Les zones en les que es zonifica la parcel.la objecte d’aquest pla especial
urbanístic són les següents:
a) zona a-1: Accés de cotxes, remolcs, motos, bicicletes i persones
situada al nord del sector, a banda i banda de la pista forestal d’accés des de la
urbanització Lloret verd. Es tracta d’una zona on no es preveu cap construcció,
sinó que consisteixi en una explanada on els espectadors estacionaran els seus
vehicles per observar les curses, o simplement gaudir de les instal.lacions per al
públic (bar - cafeteria, serveis, etc.).
14

Pla Especial Urbanístic per a la zona esportiva motoritzada Can Daura
Aquest aparcament tindrà capacitat per a 20 vehicles, amb suficient espai com
perquè es puguin col.locar els remolcs amb les motocicletes o bicicletes
La superfície que ocupa aquesta zona dins l’àmbit és de 1.011,90 m2
b) zona a-2: Accés de vehicles esportius
Es tracta d’una zona on es construiran els boxes necessaris per tal que els
usuaris del circuit puguin arranjar i rentar els equipaments mecànics dels
esportistes.
Aquesta zona es situa tangent al camí d’accés, al nord del sector.
Els boxes tindran només una planta baixa i es construiran de tal manera que
quedin el màxim integrats en el paisatge, tant pel que fa a la seva volumetria
com pel que fa als materials i colors.
En el cas que la coberta d’aquesta edificació sigui plana ajardinada, podrà
util.litzar-se com a grada – mirador per al públic de les competicions que es
celebrin en el circuit. És a dir, que dins aquesta zona, també s’admet
interpenetrar, però de manera ben limitada, un espai per al públic (zona b-2)
La superfície que ocupa aquesta zona dins l’àmbit és de 2.082,65 m2
c) zona b-1: zones pel públic espectador de les activitats esportives
Es preveu una assistència de públic no superior a les 100 persones.
El públic es repartirà per les franges de parcel·la que queden entre el traçat del
circuit, fora de la pista darrera de les tanques, quedant a una distància mínima
de 3 metres. Aquestes zones seran planes i quedaran resguardades de possibles
accidents.
La superfície que ocupa aquesta zona dins l’àmbit és de 30.708,98 m2
d) zona b-2: zona de lleure per a públic general
Es tracta d’una zona situada també al nord del sector, tangent al camí d’accés al
circuit i paral·lela als boxes.
En aquesta zona és on es construirà un volum de planta baixa dins el qual
s’hauran d’habilitar espais per als següents usos:
- bar – cafeteria
- serveis sanitaris amb dutxes
- àrees d’esbarjo
- oficina de gestió i d’atenció i informació al públic i als esportistes
- un servei sanitari que pugui atendre primeres cures
15

Pla Especial Urbanístic per a la zona esportiva motoritzada Can Daura
De la mateixa manera que amb l’edifici de boxes, l’edifici que englobi tots
aquests serveis tindrà només una planta baixa i es construirà de tal manera que
quedi el màxim integrat en el paisatge, tant pel que fa a la seva volumetria com
pel que fa als materials i colors.
En el cas que la coberta d’aquesta edificació sigui plana ajardinada, podrà
util.litzar-se com a grada – mirador per al públic de les competicions que es
celebrin en el circuit.
La superfície que ocupa aquesta zona dins l’àmbit és de 1.063,00 m2
e) zona c: zona de bosc a conservar.
Quedarà ben separat de la resta per una franja ajardinada que pot incloure’s en
la zona b-2. Aquesta zona té una superfície de 11.545,34 m2
f) zona d: circuit.
És la zona que ocupa la gran majoria de la superfície de la parcel.la objecte
d’aquest pla especial urbanístic, i on es desenvoluparan els esports als quals es
destina aquesta finca.
El circuit està dividit en dos recorreguts amb possibilitat de continuïtat:
- El situat més al nord de: 1256 metres de recorregut.
- El situat més al sud de: 1081 metres de recorregut.
La superfície total que ocupa el circuit dins l’àmbit és de 13.444,84 m2
El traçat del circuit respectarà al màxim la vegetació actual del lloc, per tal de
minimitzar l’efecte de l’erosió del terreny.
Es disposarà d’un sistema de tancament del circuït realitzat amb postes i tanca
metàl·lica de doble torsió per evitar l’entrada no controlada durant les hores no
obertes al públic.
El traçat podrà anar variant lleugerament (de manera que afecti el menys
possible l’erosió del terreny) amb els anys per tal d‘oferir més varietat als usuaris
de l‘activitat, però sempre discorrerà pel terreny destinat al circuit. El traçat
haurà d‘estar degudament senyalitzat amb els dispositius adients a tal efecte
com cintes, banderins o qualsevol altre element que no suposi un perill en les
caigudes, com són elements durs, tallants o punxents, i s‘assenyalarà de forma
16

Pla Especial Urbanístic per a la zona esportiva motoritzada Can Daura
clara el sentit d‘utilització del circuit, per evitar entrades d‘usuaris en sentit
contrari al d‘utilització.
En aquesta zona, quan es cregui convenient i l’esdeveniment que es celebri així
ho requereixi, s’instal·larà una caseta de cronometratge prefabricada de 20 m²
per tal de realitzar l’activitat esportiva i poder prendre els cronometratges als
corredors. Aquesta caseta tindrà caràcter desmuntable, i disposarà d’instal·lació
elèctrica per la il·luminació i la corrent necessària per un ordinador. Aquesta es
produirà amb un generador de gasoil de potència inferior a 3 CV. A més a més,
disposarà d’una farmaciola i un equip extintor polivalent.
g) zona e: vials d’accés.
es tracta de la zona que ocupen dins el sector, els vials d’accés al recinte del
circuit, i té una superfície de 812,83 m2
h) zona f: franja de protecció
Atès que l’activitat que es realitza en aquest circuit es desenvolupa en terrenys
annexes amb massa forestal, hi haurà d’haver una franja perimetral lliure de
vegetació arbustiva, i amb estrat arbori aclarit, segons normativa, de 25 metres
d’amplada.
Aquesta franja de protecció es troba fora dels límits de l’àmbit de la zona
esportiva motoritzada Can Daura (PE 5)
QUADRE DE SUPERFÍCIES
Zona a-1: accés de cotxes, remolcs, motos, bicicletes i persones 1.011,90 m²
Zona a-2: accés de vehicles esportius 2.082,65 m²
Zona b-1: zones pel públic espectador de les activitats esportives 30.708,98 m²
Zona b-2: zona de lleure per a públic general 1.063,00 m²
Zona c: zona de bosc a conservar 11.545,34 m²
Zona d: circuit 13.444,84 m²
Zona e: vials d’accés 812,83 m²
Zona f: franja de protecció
SUPERFÍCIE TOTAL DE L’ÀMBIT 60.669,54 m²
17

Pla Especial Urbanístic per a la zona esportiva motoritzada Can Daura
Plànol de zonificació
18

Pla Especial Urbanístic per a la zona esportiva motoritzada Can Daura
9. PLA D’ETAPES
Es preveuen dues etapes per a l’execució de les obres i actuacions previstes en
aquest pla especial, sense un termini definit ja que dependrà del pla d’inversions
de les administracions actuants.
Per aquesta raó, podríem definir les diferents fases de les actuacions previstes
d’una manera general:
FASE 1: en aquesta fase, es realitzaran les següents tasques:
- esbrossada i neteja de les zones destinades a aparcament de vehicles,
així com de la franja de protecció contraincendis que envolta el circuit.
- instal.lació de serveis portàtils amb servei de recollida d’aigües brutes i
manteniment
- instal.lació d’una caseta prefabricada de cronometratge (amb un
extintor d’incendis)
- instal.lació d’un generador amb potència suficient per abastir el grup de
bombeig i la instal.lació de llum de la caseta de cronometratge.
FASE 2: : en aquesta fase, es realitzaran les següents tasques:
- construcció d’edifici de serveis (zona b-2)
- construcció de boxes (zona a-2)
19

Pla Especial Urbanístic per a la zona esportiva motoritzada Can Daura
10. ESTUDI ECONÒMICOFINANCER
Igual que en el punt anterior, la valoració econòmica del total de l’actuació és de
difícil avaluació en aquests moments, atès el diferent ventall de possibilitats que
ofereix aquest pla.
No obstant això, les inversions previstes per a aquestes instal·lacions són les
següents, dividides en dues fases:
FASE 1
Actuació Inversió (€)
Esbossada i neteja de les zones d’aparcament i
10.000,00 €
la franja de protecció del circuït
Subministrament de generador amb potència
1.320,00 €
suficient per abastir el grup de bombeig i
instal.lació de llum de la caseta de
cronometratge
Subministrament i col.locació d’extintor
68,00 €
d’eficàcia mínima 21 A – 113B
SUBTOTAL 1.388,00 €
FASE 2
Actuació Inversió (€)
Construcció d’edifici de serveis 180.000,00 €
Construcció de boxes 150.000,00 €
SUBTOTAL 330.000,00 €
TOTAL FASE 1 + FASE 2 341.388,00 €
10.1 Proposta d’expropiacions
Per l’execució d’aquest Pla Especial Urbanístic no és necessària l’expropiació de
cap terreny, ja que es tracta d’uns terrenys que pertanyen a l’ajuntament de
Lloret de Mar.
20

Pla Especial Urbanístic per a la zona esportiva motoritzada Can Daura
11. NORMATIVA
TÍTOL I.- NATURALESA, ÀMBIT I VIGÈNCIA
Art. 1.- Naturalesa
El present document té la condició de Pla especial urbanístic i és la implantació i
desenvolupament de noves instal·lacions per al bon funcionament del circuit de
motocròs de Can Daura de Lloret de Mar, així com la legal.lització d’una activitat
que està en funcionament des dels anys 70.
El document s’adequa a les determinacions de la legislació urbanística vigent,
especialment al que determinen els articles 47.4 d. Decret legislatiu 1/2005 de
26 de juliol, text refós de la Llei d’urbanisme i es redacta en base a l’article 67 de
la mateixa Llei.
La redacció d’aquest Pla especial també s’ajusta al Pla General d’Ordenació
Urbanístic Municipal de Lloret de Mar, segons el qual, la finca està classificada
com a Sòl Nou Urbanitzable, zona esportiva motoritzada Can Daura (clau 5.7).
Art. 2.- Àmbit territorial
L’àmbit territorial és assenyalat gràficament en els plànols d’ordenació.
Art 3.- Vigència
El Pla especial entrarà en vigència el dia següent de la seva publicació en el Diari
Oficial de la Generalitat, i la seva vigència serà indefinida, sempre que no
escaigui a la seva revisió o modificació.
Art. 4.- Interpretació
La interpretació del present document es farà d’acord amb el seu contingut i
subjecte els seus objectius i finalitat. En cas de dubte o impressió prevaldrà la
documentació gràfica d’escala més detallada sobre la resta, i en el seu cas la
normativa s’interpretarà d’acord amb les ordenances generals del municipi
fixades a les Normes Urbanístiques Municipals vigents, en aquest cas, el POUM
de Lloret de Mar.
TÍTOL II.- REGIM DEL SÒL I DESENVOLUPAMENT DEL PLANEJAMENT
21

Pla Especial Urbanístic per a la zona esportiva motoritzada Can Daura
Art. 5.- Règim del sòl
Els terrenys inclosos dins aquest Pla especial estan dins el règim de sòl no
urbanitzable, i estan classificats com a zona esportiva motoritzada Can Daura
(clau 5.7).
Art.6.- Desenvolupament del Pla
El Pla es desenvoluparà d’acord amb les prescripcions que s’hi continguin,
referents a edificació, accessos, enjardinament, zones d’aparcament, ...fixades
en el mateix Pla.
TÍTOL III.- REGULACIÓ D’USOS
Art.7.- Usos admesos
Es determinen els següents usos permesos en àmbit del present Pla:
- Pràctica de l’esport de bicicleta de muntanya, i motoritzat lleuger (fins a
quads i similars). Només s’admeten els usos associats a serveis
relacionats directament amb la pràctica de l’esport i l’atenció als usuaris
de l’espai: sanitaris, cefeteria – bar, etc. S’exclou qualsevol altre tipus
d’ús.
TÍTOL IV.- DETERMINACIONS DEL PLA ESPECIAL
Art.8.- Determinacions gràfiques
Les determinacions del present Pla especial estan contingudes en els
corresponents plànols d’ordenació de forma gràfica, on es fixen les diferents
delimitacions i la separació entre zones.
Art.9.- Regulació detallada de zones i sistemes
El present Pla especial introdueix zonificacions en base a les conclusions de
l’estudi paisatgístic, a l’estudi mediambiental i l’estudi d’energies renovables,
annexos en aquest document, així s’ajusten les zones i es realitza una proposta
d’implantació dels nous edificis i infraestructures.
22

Pla Especial Urbanístic per a la zona esportiva motoritzada Can Daura
Amb aquestes consideracions la zonificació proposada és la següent:
• Zona a-1, accés de cotxes, remolcs, motos, bicicletes i persones,
amb una superfície de 1.011,90 m2
• Zona a-2, accés de vehicles esportius, amb una superfície de
2.082,65 m2
• Zona b-1, zones pel públic espectador de les activitats
esportives, amb una superfície de 30.708,98 m2
• Zona b-2, zona de lleure per a públic general, amb una
superfície de 1.063,00 m2
• Zona c, zona de bosc a conservar, amb una superfície de
11.545,34 m2
• Zona d, vials d’accés, amb una superfície de 13.444,84 m2
• Zona e, vials d’accés, amb una superfície de 812,83 m2
• Zona f: franja de protecció (la seva superfície està fora de
l’àmbit)
Els usos previstos en cadascuna de les zones serà el següent:
a) zona a-1: Accés de cotxes, remolcs, motos, bicicletes i persones
Es tracta d’una zona on no es preveu cap construcció, sinó que consisteixi en
una explanada on els espectadors estacionaran els seus vehicles per observar les
curses, o simplement gaudir de les instal.lacions per al públic (bar - cafeteria,
serveis, etc.).
Aquest aparcament tindrà capacitat per a 20 vehicles, amb suficient espai com
perquè es puguin col.locar els remolcs amb les motocicletes o bicicletes
b) zona a-2: Accés de vehicles esportius
Es tracta d’una zona on es construiran els boxes necessaris per tal que els
usuaris del circuit puguin arranjar i rentar els equipaments mecànics dels
esportistes.
Els boxes tindran només una planta baixa i es construiran de tal manera que
quedin el màxim integrats en el paisatge, tant pel que fa a la seva volumetria
com pel que fa als materials i colors.
En el cas que la coberta d’aquesta edificació sigui plana ajardinada, podrà
util.litzar-se com a grada – mirador per al públic de les competicions que es
23

Pla Especial Urbanístic per a la zona esportiva motoritzada Can Daura
celebrin en el circuit. És a dir, que dins aquesta zona, també s’admet
interpenetrar, però de manera ben limitada, un espai per al públic (zona b-2)
c) zona b-1: zones pel públic espectador de les activitats esportives
Es preveu una assistència de públic no superior a les 100 persones.
El públic es repartirà per les franges de parcel·la que queden entre el traçat del
circuit, fora de la pista darrera de les tanques, quedant a una distància mínima
de 3 metres. Aquestes zones seran planes i quedaran resguardades de possibles
accidents.
d) zona b-2: zona de lleure per a públic general
En aquesta zona és on es construirà un volum de planta baixa dins el qual
s’hauran d’habilitar espais per als següents usos:
- bar – cafeteria
- serveis sanitaris amb dutxes
- àrees d’esbarjo
- oficina de gestió i d’atenció i informació al públic i als esportistes
- un servei sanitari que pugui atendre primeres cures
De la mateixa manera que amb l’edifici de boxes, l’edifici que englobi tots
aquests serveis tindrà només una planta baixa i es construirà de tal manera que
quedi el màxim integrat en el paisatge, tant pel que fa a la seva volumetria com
pel que fa als materials i colors.
En el cas que la coberta d’aquesta edificació sigui plana ajardinada, podrà
util.litzar-se com a grada – mirador per al públic de les competicions que es
celebrin en el circuit.
e) zona c: zona de bosc a conservar.
Quedarà ben separat de la resta per una franja ajardinada que pot incloure’s en
la zona b-2.
f) zona d: circuit.
És la zona que ocupa la gran majoria de la superfície de la parcel.la objecte
d’aquest pla especial urbanístic, i on es desenvoluparan els esports als quals es
destina aquesta finca.
El circuit està dividit en dos recorreguts amb possibilitat de continuïtat:
24

Pla Especial Urbanístic per a la zona esportiva motoritzada Can Daura
- El situat més al nord de: 1256 metres de recorregut.
- El situat més al sud de: 1081 metres de recorregut.
El traçat del circuit respectarà al màxim la vegetació actual del lloc, per tal de
minimitzar l’efecte de l’erosió del terreny.
Es disposarà d’un sistema de tancament del circuït realitzat amb postes i tanca
metàl·lica de doble torsió per evitar l’entrada no controlada durant les hores no
obertes al públic.
El traçat podrà anar variant lleugerament (de manera que afecti el menys
possible l’erosió del terreny) amb els anys per tal d‘oferir més varietat als usuaris
de l‘activitat, però sempre discorrerà pel terreny destinat al circuit. El traçat
haurà d‘estar degudament senyalitzat amb els dispositius adients a tal efecte
com cintes, banderins o qualsevol altre element que no suposi un perill en les
caigudes, com són elements durs, tallants o punxents, i s‘assenyalarà de forma
clara el sentit d‘utilització del circuit, per evitar entrades d‘usuaris en sentit
contrari al d‘utilització.
En aquesta zona, quan es cregui convenient i l’esdeveniment que es celebri així
ho requereixi, s’instal·larà una caseta de cronometratge prefabricada de 20 m²
per tal de realitzar l’activitat esportiva i poder prendre els cronometratges als
corredors. Aquesta caseta tindrà caràcter desmuntable, i disposarà d’instal·lació
elèctrica per la il·luminació i la corrent necessària per un ordinador. Aquesta es
produirà amb un generador de gasoil de potència inferior a 3 CV. A més a més,
disposarà d’una farmaciola i un equip extintor polivalent.
g) zona e: vials d’accés.
es tracta de la zona que ocupen dins el sector, els vials d’accés al recinte del
circuit.
h) zona f: franja de protecció
Atès que l’activitat que es realitza en aquest circuit es desenvolupa en terrenys
annexes amb massa forestal, hi haurà d’haver una franja perimetral lliure de
vegetació arbustiva, i amb estrat arbori aclarit, segons normativa, de 25 metres
d’amplada.
Aquesta franja de protecció es troba fora dels límits de l’àmbit de la zona
esportiva motoritzada Can Daura (PE 5)
25

Pla Especial Urbanístic per a la zona esportiva motoritzada Can Daura
TÍTOL V.- REGULACIÓ DE L’EDIFICACIÓ
Art. 10.- Condicions de parcel·lació
L’àmbit del present Pla especial haurà de constituir una única finca indivisible.
Art. 11.- Condicions d’edificació
Les edificacions s’ajustaran als següents paràmetres:
Ocupació màxima
Zones susceptibles noves edificacions
Tipologia d’edificació
Separacions mínimes:
Alçades màximes:
Alçada màxima de la tanca perimetral
del circuit:
600 m2 (el 0,01 % de les 6 ha totals)
Zones a-2 i b-2
edificació aïllada d’una sola planta i integrada el
màxim possible amb el paisatge
8 metres de l’eix del camí.
3 metres als altres límits de parcel.la
3,50 metres (planta baixa)
1,80 m
Art. 12.- Condicions tipològiques i constructives :
Les condicions tipològiques i constructives vindran assenyalades per les pròpies
necessitats tècniques dels usos i instal·lacions que han d’admetre, però caldrà
considerar prioritàriament criteris d’integració en l’entorn, utilitzant topografia i
vegetació, d’acord amb l’estudi d’impacte i integració paisatgística.
En totes les edificacions i construccions que es duguin a terme en l’àmbit
d’aquest pla, hauran d’exigir-se unes qualitats de tractament exterior en façanes
i cobertes. Els materials que es permetran per a les noves construccions són els
següents:
Material d’acabat
Color
Façana: Remolinat i pintat Terrosos o ocres
Coberta:
Inclinada de teula àrab, o bé, Crema, o acabat amb
coberta plana ajardinada
vegetació (en el cas de
Roberta ajardinada)
Fusteries: De fusta, alumini o PVC Color de fusta natural, o bé
colors foscos
Paviments exteriors: Ceràmics o pedra A escollir, en corcondança amb
el conjunt
Tanca perimetral del
circuit:
Segons normativa de tanques en sòl nor urbanitzable del POUM
(mirar art. 13 de la normativa del present PE, i art. 281 del POUM e
Lloret de Mar)
26

Pla Especial Urbanístic per a la zona esportiva motoritzada Can Daura
Art. 13.- Obres d’urbanització :
Es podran realitzar-se obres d’urbanització en el cas que es tracti d’executar els
sistemes generals o de organització interior o algun dels seus elements previstos
pel Pla.
Obligatòriament caldrà:
- Tancar del circuit amb tanca perimetral i punt d’accés controlat. Pel que fa a
la tanca perimetral de la finca, aquesta s’ajustarà als paràmetres que
defineix l’article 281 del POUM de Lloret de Mar:
Art. 281. Conservació i tancament de les finques
1. Les finques s’hauran de mantenir degudament netejades amb la
finalitat de garantir el manteniment de les condicions de seguretat,
salubritat i ornament públic legalment establertes, el compliment de les
quals podrà ésser exigida per l’ajuntament a través de la corresponent
ordre d’execució,
2. Qualsevol tancament de finca que es vulgui portar a terme, requerirà
llicència urbanística.
3. En sòl no urbanitzable s’admeten únicament els tancaments de les
finques que donen al vial o camí amb murs massissos d’una altura
màxima d’1,50 m i mínima de 0,80 m, poden arribar amb reixes i/o
tanques metàl·liques fins a 2,20 m. Quan la tanca no doni a via ni camí
no és obligat el basament massís. S’admeten les tanques amb arbres
que fan el paper de tallavents, com a rengleres de xiprers sense limitar
la seva altura. En aquell sòl no urbanitzable forestal (clau 5.3) i de
protecció de paisatge (clau 5.4), qualsevulla actuació que requereixi el
tancament de la finca caldrà fer-se amb tanques que permetin la
permeabilitat per al pas de la fauna de la zona.
4. Qualsevol tanca que s’executi, haurà de tenir la condició d’acabat en
totes les parts que quedin vistes, tant des de la parcel·la com des del
veí.
- Es tindrà especial cura en el manteniment de l’arbrat actual i en moure la
mínima quantitat de terres possible per tal de controlar i regular els
processos erosius existents, i no introduïr noves dinàmiques erosives al sòl.
- Esbrossar i netejar les zones destinades a aparcament de vehicles i la franja
de protecció contra incendis que envolta el circuit de motocròs de Can
Daura.
TÍTOL VI.- DETERMINACIONS RELATIVES A LA PROTECCIÓ DEL MEDI
Art.14.- Indicacions de caràcter particular relatives a la protecció del medi.
A banda del que s’estableix en les disposicions de caràcter general contingudes
en el present Pla Especial i les que deriven de la normativa ambiental referent a
27

Pla Especial Urbanístic per a la zona esportiva motoritzada Can Daura
la protecció de l’ambient atmosfèric, emissions a l’atmosfera, sorolls, vibracions,
la gestió de les aigües residuals i els enderrocs i altres residus de la construcció,
que s’estableixen com a a normativa particular d’obligat compliment a que fa
referència al informe ambiental que s’adjunta en aquest Pla especial.
Referent al factor aigua, les instal·lacions hauran de comptar amb una xarxa de
drenatge superficial, que haurà d’incorporar els dispositius necessaris per a la
retenció dels residus o productes contaminats que hi puguin arrossegar les
aigües d’escorrentia abans de la sortida al medi. L’otorgament d’autorització i/o
concessió administrativa per l’ús de l’aigua, i l’autorització i/o informe i la
imposició dels límits d’abocament d’aigües residuals al medi, si procedeixen, es
resoldran en expedients independents establerts al reglament del Domini Públic
Hidràulic, aprovat per el reial decret 849/1986, d’11 d’abril, i la llei 3/1998, de 27
de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental.
Art.15.- Intervenció integral de l’administració ambiental
Totes les activitats que es desenvolupin en l’àmbit del present Pla Especial es
tramitaran pel règim que correspongui de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la
intervenció integral de l’Administració Ambiental i normativa de desenvolupament
i del Reial Decret 1302/1986, de 28 de juny, d’avaluació d’impacte ambiental. En
aquests tràmits caldrà avaluar els riscos i determinar les mesures preventives i
correctores necessàries per tal que el desenvolupament de les activitats previstes
no comportin afeccions al medi natural que envolta aquestes instal.lacions.
Art.16.- Condicions paisatgístiques
Els projectes de totes les activitats i usos de nova implantació dins l’àmbit
d’aquest pla especial s’acompanyaran d’un l’estudi d’impacte i integració
paisatgística.
Per tal de mantenir l’harmonització les instal·lacions es realitzarà un pla de
manteniment dels espais lliures i dels sistemes generals urbanització.
Art.17.- Condicions culturals
Previ a la signatura de les actes de replanteig de les obres dels projectes de
totes les activitats i usos de nova implantació dins l’àmbit d’aquest pla especial
es realitzarà una campanya d’excavacions arqueològiques.
28

Pla Especial Urbanístic per a la zona esportiva motoritzada Can Daura
Art. 18.- Afectació a l’estructura edafològica:
Actualment el circuit de motocròs de Can Duara ja està construït, i no es
modificarà el seu traçat, sinó que només es permetran lleugeres modificacions
del traçat.
L’erusió es controlarà mantenint la vegetació natural dels marges del circuit,
establint un sistema de drenatge superficial (sistema de cunetes), i formant
agunes feixes i marges.
Per tal de dur a terme en les millors condicions de seguretat l’activitat, es regarà
el terreny mitjançant un vehicle cisterna per tal de disminuïr la generació de
pols, augmentar l’edherència dels neumàtics, i afavorir el gaudir de l’activitat als
espectadors. El reg es realitzarà cada vegada que es cregui convenient en funció
de l’ús del circuit, i les condicions d’humitat del sòl.
Figueres, juny de 2010
Jaume Corominas Blanch
Arquitecte col. num. 26.757/0
29

Pla Especial Urbanístic per a la zona esportiva motoritzada Can Daura
12. ANNEXES
30

Pla Especial Urbanístic per a la zona esportiva motoritzada Can Daura
12.1 Estudi d’impacte i integració paisatgístic
31

ESTUDI D’INTEGRACIÓ I IMPACTE PAISATGÍSTIC
PER LES INATL.LACIONS DE LA ZONA
ESPORTIVA MOTORITZADA DE CAN DAURA.
MUNICIPI DE LLORET DE MAR.
PROMOTOR:
EQUIP REDACTOR:
E.P. ENGINYERIA GRUP 7, S.L.
Jaume Corominas i Blanch,
Arquitecte col. 26757/0
Juny de 2010

ÍNDEX
1. JUSTIFICACIÓ DE L’ESTUDI D’INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
2. DESCRIPCIÓ DEL PAISATGE PREVI
2.1 DESCRIPCIÓ DEL LLOC
2.2 FACTORS DE VISIBILITAT
2.3 COMPONENTS I VALORS DEL PAISATGE
3. PROPOSTA
3.1 DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA
3.2 ESTAT DEL PLANEJAMENT
3.3 FRAGILITAT PAISATGÍSTICA
4. CRITERIS D’INTEGRACIÓ
5. SÍNTESI
4.1 CRITERIS I MESURES D’INTEGRACIÓ
4.2 IMPACTE PAISATGÍSTIC
6. EQUIP REDACTOR
7. ESTUDI FOTOGRÀFIC

1. JUSTIFICACIÓ DE L’ESTUDI D’INTEGRACIÓ
PAISATGÍSTICA
Segons el que disposa EL POUM DE Lloret de Mar, per tal de regular i arranjar una
àrea destinada a la pràctica de l’ esport motoritzat lleuger en un aòl no urbanitzable
qua actualment es troba ocupat per aquesta activitat de manera irregular, s’ha de
redactar el corresponent Pla Especial Urbanístic, i en conseqüència, també s’ha de
redactar un estudi d’integració i impacte paisatgístic d’aquestes instal.lacions, el
qual definirà quines han de ser les pautes a seguir per tal que les noves
instal.lacions de l’activitat modifiquin el mínim posible el paisatge i l’entorn.
2.DESCRIPCIÓ DEL PAISATGE PREVI
2.1 DESCRIPCIÓ DEL LLOC
El circuit de motocròs s’ubica a la finca de Can Daura, al nord-oest del terme municipal de
Lloret de Mar, pròxim a la urbanització Lloret Verd. Cadastralment, les parcel.les objecte
d’aquest Pla especial urbanínistic són les parcel.les 2 i 32 del polígon 4 de Lloret de Mar.
L’emplaçament dista aproximadament 7 Km del nucli urbà de Lloret de Mar.
L’accés a l’àrea es realitza per un camí forestal que neix a la urbanització Lloret Verd.
Es tracta d‘una finca rústica de 6 ha de superfície, formada bàsicament per pinars i pel circuit
de motocròs, i que es troba a una altitud d’aproximadament 230 m respecte el nivell del mar.
El paisatge que envolta el circuit es composa principalment per zones boscoses (on destaquen
les pinedes), rieres, pistes forestals, i urbanitzacions.
A l’oest del circuit, la construcció més propera al circuit que podem trobar és la masia Can
Daura.
Situació del circuit respecte el nucli urbà de Lloret
de Mar
Plànol de situació del circuit

2.2 FACTORS DE VISIBILITAT
Per la mateixa topografia del lloc i els boscos que envolten el circuit, la visibilitat del circuït des
del seu entorn més inmediat és mínima. Tan sols podem apreciar que hi ha un circuït de
motocross si ens situem en alguns punts estratègics situats a cotes més altes, o bé en algun
punt on no hi ha vegetació.
Sigui com sigui, hom no pot percebre la totalitat del circuit des de cap punt, i les vistes al circuit
sempre estan interrompudes per la tanca perimetral metàl.lica del circuït.
Fotografies del circuit de motocròs Can Daura

2.3 COMPONENTS I VALORS DEL PAISATGE
Els elements paisatgístics que caracteritzen el paisatge que envolta la finca objecte d’aquest pla
especial urbanístic són els següents:
- Elements físics: territori físicament escarpat, amb nombrosos pics muntanyosos,
vessants amb forts pendents i fondalades per la majoria de les quals hi transcorre algun
curs hídric., com és el Torrent de Montbarbat, el qual, per les seves característqiues
ecològiques, el bon estat natural que presenta i el seu recorregut a través de tota la
banda nord-oest del terme conjuminen per fer del torrent de Montbarbat el connector
ecològic més important del municipi. Tanmateix, aquestes intervencions no afectaran
aquesta connectivitat ecològica.
- Elements biòtics: la major part de la banda muntanyosa està ocupada per boscos de
suredes i pinedes o una barreja dels dos.
- Elements antròpics: a poca distància del circuit hi ha la urbanització Lloret verd (a l’est),
i el mateix circuit es considera un element antròpic del territori si no es condiciona com
cal.
No existeix cap afectació d‘aquesta activitat sobre zones amb algun tipus de protecció especial.
Les zones catalogades amb proteccions més properes a l‘activitat, situades als límits del terme
municipal de Lloret de Mar, són:
- Massís de les cadiretes, situat a una distància de 6,5 Km direcció E - SE.
- Pinya de Rosa, situat a una distància de 4,4 Km direcció S.

3. PROPOSTA
3.1 DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA
Es proposa la delimitació d’àrees en funció de l’ús del sòl, del nivell de protecció i de les
activitats que s’hi poden desenvolupar. Així es delimita una zona susceptible d’implantació de
l’edificació que eviti la dispersió dels elements a construir i obligui a la situació de les
edificacions en la zona més propera al vial d’accés.
La resta d’espais es preveu sense elements edificats però amb diferents usos adaptats a la
situació en el territori i a l’organització interna de la mateixa instal·lació.
Les zones en les que es zonifica la parcel.la objecte d’aquest pla especial urbanístic són les
següents:
a) zona a-1: Accés de cotxes, remolcs, motos, bicicletes i persones
situada al nord del sector, a banda i banda de la pista forestal d’accés des de la urbanització
Lloret verd. Es tracta d’una zona on no es preveu cap construcció, sinó que consisteixi en una
explanada on els espectadors estacionaran els seus vehicles per observar les curses, o
simplement gaudir de les instal.lacions per al públic (bar - cafeteria, serveis, etc.).
Aquest aparcament tindrà capacitat per a 20 vehicles, amb suficient espai com perquè es
puguin col.locar els remolcs amb les motocicletes o bicicletes
La superfície que ocupa aquesta zona dins l’àmbit és de 1.011,90 m2
b) zona a-2: Accés de vehicles esportius
Es tracta d’una zona on es construiran els boxes necessaris per tal que els usuaris del circuit
puguin arranjar i rentar els equipaments mecànics dels esportistes.
Aquesta zona es situa tangent al camí d’accés, al nord del sector.
Els boxes tindran només una planta baixa i es construiran de tal manera que quedin el màxim
integrats en el paisatge, tant pel que fa a la seva volumetria com pel que fa als materials i
colors.
En el cas que la coberta d’aquesta edificació sigui plana ajardinada, podrà util.litzar-se com a
grada – mirador per al públic de les competicions que es celebrin en el circuit. És a dir, que dins
aquesta zona, també s’admet interpenetrar, però de manera ben limitada, un espai per al públic
(zona b-2)
La superfície que ocupa aquesta zona dins l’àmbit és de 2.082,65 m2
c) zona b-1: zones pel públic espectador de les activitats esportives
Es preveu una assistència de públic no superior a les 100 persones.
El públic es repartirà per les franges de parcel·la que queden entre el traçat del circuit, fora de

la pista darrera de les tanques, quedant a una distància mínima de 3 metres. Aquestes zones
seran planes i quedaran resguardades de possibles accidents.
La superfície que ocupa aquesta zona dins l’àmbit és de 30.708,98 m2
d) zona b-2: zona de lleure per a públic general
Es tracta d’una zona situada també al nord del sector, tangent al camí d’accés al circuit i
paral·lela als boxes.
En aquesta zona és on es construirà un volum de planta baixa dins el qual s’hauran d’habilitar
espais per als següents usos:
- bar – cafeteria
- serveis sanitaris amb dutxes
- àrees d’esbarjo
- oficina de gestió i d’atenció i informació al públic i als esportistes
- un servei sanitari que pugui atendre primeres cures
De la mateixa manera que amb l’edifici de boxes, l’edifici que englobi tots aquests serveis tindrà
només una planta baixa i es construirà de tal manera que quedi el màxim integrat en el
paisatge, tant pel que fa a la seva volumetria com pel que fa als materials i colors.
En el cas que la coberta d’aquesta edificació sigui plana ajardinada, podrà util.litzar-se com a
grada – mirador per al públic de les competicions que es celebrin en el circuit.
La superfície que ocupa aquesta zona dins l’àmbit és de 1.063,00 m2
e) zona c: zona de bosc a conservar.
Quedarà ben separat de la resta per una franja ajardinada que pot incloure’s en la zona b-2.
Aquesta zona té una superfície de 11.545,34 m2
f) zona d: circuit.
És la zona que ocupa la gran majoria de la superfície de la parcel.la objecte d’aquest pla
especial urbanístic, i on es desenvoluparan els esports als quals es destina aquesta finca.
El circuit està dividit en dos recorreguts amb possibilitat de continuïtat:
- El situat més al nord de: 1256 metres de recorregut.
- El situat més al sud de: 1081 metres de recorregut.
La superfície total que ocupa el circuit dins l’àmbit és de 13.444,84 m2
El traçat del circuit respectarà al màxim la vegetació actual del lloc, per tal de minimitzar
l’efecte de l’erosió del terreny.
Es disposarà d’un sistema de tancament del circuït realitzat amb postes i tanca metàl·lica de
doble torsió per evitar l’entrada no controlada durant les hores no obertes al públic.

El traçat podrà anar variant lleugerament (de manera que afecti el menys possible l’erosió del
terreny) amb els anys per tal d‘oferir més varietat als usuaris de l‘activitat, però sempre
discorrerà pel terreny destinat al circuit. El traçat haurà d‘estar degudament senyalitzat amb els
dispositius adients a tal efecte com cintes, banderins o qualsevol altre element que no suposi
un perill en les caigudes, com són elements durs, tallants o punxents, i s‘assenyalarà de forma
clara el sentit d‘utilització del circuit, per evitar entrades d‘usuaris en sentit contrari al
d‘utilització.
En aquesta zona, quan es cregui convenient i l’esdeveniment que es celebri així ho requereixi,
s’instal·larà una caseta de cronometratge prefabricada de 20 m² per tal de realitzar l’activitat
esportiva i poder prendre els cronometratges als corredors. Aquesta caseta tindrà caràcter
desmuntable, i disposarà d’instal·lació elèctrica per la il·luminació i la corrent necessària per un
ordinador. Aquesta es produirà amb un generador de gasoil de potència inferior a 3 CV. A més
a més, disposarà d’una farmaciola i un equip extintor polivalent.
g) zona e: vials d’accés.
es tracta de la zona que ocupen dins el sector, els vials d’accés al recinte del circuit, i té una
superfície de 812,83 m2
h) zona f: franja de protecció
Atès que l’activitat que es realitza en aquest circuit es desenvolupa en terrenys annexes amb
massa forestal, hi haurà d’haver una franja perimetral lliure de vegetació arbustiva, i amb estrat
arbori aclarit, segons normativa, de 25 metres d’amplada.
Aquesta franja de protecció es troba fora dels límits de l’àmbit de la zona esportiva motoritzada
Can Daura (PE 5)
QUADRE DE SUPERFÍCIES
Zona a-1: accés de cotxes, remolcs, motos, bicicletes i persones 1.011,90 m²
Zona a-2: accés de vehicles esportius 2.082,65 m²
Zona b-1: zones pel públic espectador de les activitats esportives 30.708,98 m²
Zona b-2: zona de lleure per a públic general 1.063,00 m²
Zona c: zona de bosc a conservar 11.545,34 m²
Zona d: circuit 13.444,84 m²
Zona e: vials d’accés 812,83 m²
Zona f: franja de protecció
SUPERFÍCIE TOTAL DE L’ÀMBIT 60.669,54 m²

Plànol de zonificació

Es preveuen dues etapes per a l’execució de les obres i actuacions previstes en aquest pla
especial, sense un termini definit ja que dependrà del pla d’inversions de les administracions
actuants.
Per aquesta raó, podríem definir les diferents fases de les actuacions previstes d’una manera
general:
FASE 1: en aquesta fase, es realitzaran les següents tasques:
- esbrossada i neteja de les zones destinades a aparcament de vehicles, així com de la
franja de protecció contraincendis que envolta el circuit.
- instal.lació de serveis portàtils amb servei de recollida d’aigües brutes i manteniment
- instal.lació d’una caseta prefabricada de cronometratge (amb un extintor d’incendis)
- instal.lació d’un generador amb potència suficient per abastir el grup de bombeig i la
instal.lació de llum de la caseta de cronometratge.
FASE 2: : en aquesta fase, es realitzaran les següents tasques:
- construcció d’edifici de serveis (zona b-2)
- construcció de boxes (zona a-2)
3.2 ESTAT DEL PLANEJAMENT
Segons el POUM de Lloret de Mar, la finca en qüestió està clasificada com a sòl no urbanitzable,
zona esportiva motoritzada can Daura (clau 5.7).
La normativa urbanística d’aquesta zona és la següent:
Article 308. Definició
Aquesta qualificació te per objecte reordenar la zona on es troben actualment les pistes de
motocross de Can Daura, limitant la seva extensió i usos.
Article 309. Regulació
La nova delimitació de l’àmbit es contempla en els plànols d’ordenació. La regulació del
recinte, així com dels usos i instal·lacions serà objecte d’un Pla Especial urbanístic (PE5), el
qual incorporarà un estudi d’erosionabilitat i d’impacte acústic sobre l’entorn. El Pla Especial
se sotmetrà, tenint en tot cas especial cura en garantir la seva integració paisatgística, a les
determinacions següents:
1. OBJECTIUS
Regular i arranjar una àrea destinada a la pràctica de l’esport motoritzat lleuger en un sòl no
urbanitzable que actualment es troba ocupat per aquesta activitat de manera irregular.
2. ÀMBIT
Dins la finca de Can Daura, a ponent de la urbanització Lloret Verd, en la superfície delimitada

en els plànols, sobre la vessant sud.
3. SUPERFÍCIE: 6,00 Ha
4. CONDICIONS D’ORDENACIÓ I EDIFICACIÓ
L’edificabilitat serà la mínima possible que asseguri el funcionament de la zona, i es determinarà
i justificarà en la proposta concreta que formuli el corresponent Pla Especial, el qual haurà de
tenir
en compte les prescripcions de l’informe del Departament de Medi Ambient i Habitatge de 19 de
juny de 2006. Edificacions: Les edificacions només podran ser pels usos i serveis que es fixen.
Seran d’una sola
planta, i d’una tipologia i disposició que s’integrin el millor possible amb el paisatge.
Serveis: Sent la finalitat única de l’ordenació la pràctica d’un esport de risc, potencialment
contaminant, que porta associat la presència de públic, s’hauran d’habilitar: Espais (boxes) on
arranjar i rentar els equipaments mecànics dels esportistes. Serveis de lavabos i dutxes.
Servei sanitari que pugui atendre primeres cures i atenció al públic. Servei de cafeteria-bar
(cantina). Espai per oficina de gestió, i d’atenció i informació al públic i als esportistes. Espai
per aparcament de vehícles i remolcs. Espai per servei de seguretat i contraincendis.
El conjunt d’instal.lacions ha de disposar de sistemes d’eliminació de residus contaminants que
tinguin en compte la seva naturalesa diversa, i en qualsevol cas, caldrà ajustar-se a les
condicions que recomani un Estudi d’Impacte Ambiental del projecte.
La zonificació interna del sector delimitat de la finca, quant a usos i tractament, ha de tenir
bàsicament tres tipologies d’àrees clarament diferenciades:
a) L’única que pot ser freqüentada per vehicles.
a-1) Accés de cotxes, remolcs, motos, bicicletes i persones.
a-2) Accés de vehicles esportius (motos, quads, bicicletes, etc) cada tipus al lloc reservat.
Interpenetrat, però de manera ben delimitada, hi ha espai pel públic molt proper en les
modalitats de baixa velocitat i d’habilitat (b-2).
b) Accés només per a persones.
b-1) Zones pel públic espectador de les activitats esportives.
b-2) Zona de lleure per a públic general. En aquesta zona s’hi haurà d’habilitar espais pels
serveis sanitaris, de bar-cafeteria, i àrees d’esbarjo.
c) Zona de bosc a conservar. Quedarà ben separat de la resta per una franja ajardinada
que
pot incloure’s en la segona tipologia (b-2).
5. ALTRES CONDICIONS
Cal que el Pla Especial incorpori mesures suficients per a controlar i restaurar els processos
erosius existents, alhora que s’hauran de preveure també mesures perquè les actuacions que
es
proposa ordenar mitjançant el Pla Especial no signifiquin una nova introducció de dinàmiques
erosives del sòl altres que les del propi circuït.
6. USOS
Pràctica de l’esport de bicicleta de muntanya, i motoritzat lleuger (fins a quads i similars).
Només s’admeten els usos associats a serveis relacionats directament amb la pràctica de
l’esport i l’atenció als usuaris de l’espai: sanitaris, cafeteria-bar, etc. S’exclou qualsevol altre
ús.
7.INICIATIVA PREFERENT: Pública.

3.3 FRAGILITAT PAISATGÍSTICA
El paisatge que defineix l’entorn del circuit de motocross de Can Daura, es caracteritza per les
grans masses forestals de boscos, la topografia lleugerament accidentada, i la presència
d’algunes urbanitzacions en un entorn no tant proper, com ara la urbanització Lloret Verd.
Atès que es plantegen dues fases d’execució d’obres, també hem de descriure la fragilitat
paisatgística de cadascuna d’aquestes fases per separat.
Pel que fa a la fase 1, en la qual es realitzaran les següents intervencions:
- esbrossada i neteja de les zones destinades a aparcament de vehicles, així com de la
franja de protecció contraincendis que envolta el circuit.
- instal.lació de serveis portàtils amb servei de recollida d’aigües brutes i manteniment
- instal.lació d’una caseta prefabricada de cronometratge (amb un extintor d’incendis)
- instal.lació d’un generador amb potència suficient per abastir el grup de bombeig i la
instal.lació de llum de la caseta de cronometratge.
Es tracta d’unes obres que no malmetran ni modificaran el paisatge, ja que no són unes
edificacions permanents, sino que només s’instal.laran quan siguin necessàries, com ara quan
es celebri alguna cursa o algun esdeveniment esportiu similar. A més a més, la pròpia
topografia i vegetació de l’entorn ajudaran a minimitzar l’impacte visual que puguin ocasionar.
I pel que fa a l’esbrossada i neteja, es mantindran el màxim d’arbres actuals posibles per
garantir que l’aparcament funcioni sense perjudicar el paisatge, i que la franja de seguretat que
envolta el circuit dóni les garanties de seguretat necessàries per el funcionament de l’activitat.
Pel que fa a la fase 2, en la qual es realitzaran les següents intervencions:
- construcció d’edifici de serveis (zona b-2)
- construcció de boxes (zona a-2)
Aquestes obres són més susceptibles a l’hora de malmetre el paisatge, tanmateix, es proposa
situar aquests edificis en uns punts més lliures de vegetació i tangents al vial d’accés, per tal de
concentrar les edificacions en una única zonat i amagar-les entre la massa forestal que envolta
el circuit.
A més a més, tal com s’ha explicat en el Pla Especial i en la definició d’aquestes edificacions, es
tracta d’uns volums d’una sola planta baixa, amb una alçada màxima de 3,5 metres, i que es
tindran uns acabats de façana i coberta que milloraran la seva adaptació amb l’entorn.

Les edificacions s’ajustaran als següents paràmetres:
Ocupació màxima
Zones susceptibles noves edificacions
Tipologia d’edificació
Separacions mínimes:
Alçades màximes:
600 m2 (el 0,01 % de les 6 ha totals)
Zones a-2 i b-2
edificació aïllada d’una sola planta i integrada el màxim
possible amb el paisatge
8 metres de l’eix del camí.
3 metres als altres límits de parcel.la
3,50 metres (planta baixa)
I els materials d’acabat seran els següents:
Material d’acabat
Color
Façana: Remolinat i pintat Terrosos o ocres
Coberta:
Inclinada de teula àrab, o bé, Crema, o acabat amb
coberta plana ajardinada
vegetació (en el cas de
Roberta ajardinada)
Fusteries: De fusta, alumini o PVC Color de fusta natural, o bé
colors foscos
Paviments exteriors: Ceràmics o pedra A escollir, en corcondança
amb el conjunt
Tanca perimetral del
circuit:
Segons normativa de tanques en sòl nor urbanitzable del POUM
(mirar art. 13 de la normativa del present PE, i art. 281 del POUM e
Lloret de Mar)
Per tal de millorar la integració d’aquests dos edificis amb el paisatge, els dos edificio podran
tenir una coberta plana ajardinada, que alhora es podrà util.litzar com a grada-mirador per el
públic.

4. CRITERIS D’INTEGRACIÓ
4.1 CRITERIS I MESURES D’INTEGRACIÓ
Per tal de reduir l’efecte que produeix el projecte en el paisatge, i facilitar-ne la
seva integració, es prendran mesures d’integració preventives i correctores.
Pel que fa a les mesures preventives:
Són les que s’han aplicat en la mateixa concepció del projecte, i en la fase
d’execució de les obres per tal d’evitar la generació d’impactes, venen resumides en
els següents punts:
- manteniment de la vegetació actual, per tal de minimitzar l’impacte en el
paisatge, i l’erosió del sòl.
- concentració de noves construccions situades a un límit de la finca tangents
al vial d’accés al circuit, per fragmentar el mínim posible el territori.
- util.lització de materials de construcció que minimitzin l’impacte paisatgístic
de les edificacions: façanes remolinades i pintades amb colors dins la
gamma dels terrosos o ocres, fusteries bosques o de fusta, cobertes
inclinades de teula àrab de color crema, o bé cobertes planes ajardinades
que alhora es puguin util.litzar com a grades – mirador per el públic.
- Només es permetrà modificar lleugerament el traçat interior del circuit
(sense permetre noves traces que surtin dels terrenys que ocupa el traçat
actual) per tal d’evitar noves dinàmiques erosives del terreny.
Pel que fa a les mesures correctores:
Es tracta de les mesures que s’incorporen al projecte amb la finalitat d’aconseguir
reduir l’abast i la intensitat dels impactes en el paisatge.
Atès que les mesures que es prendran per a la bona integració de les edificacions
amb el paisatge són bàsicament prenevtives, és evident que s’haurà de prendre
alguna mesura correctiva, sobretot pel que fa a la pols que es forma durant el
funcionament del circuit, degut a la tipologia del terreny.

Pert tant, com a mesura correctora, hi haurà:
- un sistema de reg per regar el terreny mitjançant un vehicle cisterna per tal de
disminuïr la generació de pols, augmentar l’edherència dels neumàtics, i afavorir el
gaudir de l’activitat als espectadors. El reg es realitzarà cada vegada que es cregui
convenient en funció de l’ús del circuit, i les condicions d’humitat del sòl.
4.2 IMPACTE PAISATGÍSTIC
Un cop caracteritzat el paisatge previ, descripta la proposta d’actuació i sintetitzats
els criteris i les mesures d’integració adoptats, arriba el moment de caracteritzar,
definir i valorar els impactes paisatgístics potencials associats a les actuacions
proposades.
El projecte no planteja aportar un nou ús a la zona que pugui amenaçar les
activitats que avui en dia es realitzen en aquesta zona.
Per tant, en aquest sentit, no es pot considerar la implantació d’aquestes noves
instal.lacions com un element que tingui impacte paisatgístic a nivell d’usos,
accesos, suministrament o trànsit de vehicles. És un element COMPATIBLE amb
l’entorn.
Pel que fa a les edificacions que es preveuen construïr en una segona fase, ens
trobem davant uns elements que alteraren el paisatge, però que per les
característiques volumètriques, constructives i estètiques que hauran de complir
segons l’articulat de normativa que es defineix en el Pla Especial, podem valorar el
seu impacte com a MODERAT, ja que utilitzant les mesures d’integració que hem
definit en l’apartat anterior, aconseguirem reduir molt l’agressió que produeixen les
naus al paisatge.
A més a més, no oblidem que, tal com s’ha definit en l’apartat anterior de definició
del paisatge, la mateixa topografia i massa forestal dels terrenys ajudaran a
minimitzar l’impacte d’aquestes intervencions.

5. SÍNTESI
El circuit de motocròs s’ubica a la finca de Can Daura, al nord-oest del terme municipal de
Lloret de Mar, pròxim a la urbanització Lloret Verd, a les parcel.les 2 i 32 del polígon 4 de
Lloret de Mar. L’accés a l’àrea es realitza per un camí forestal que neix a la urbanització Lloret
Verd. A l’oest del circuit, la construcció més propera al circuit que podem trobar és la masia Can
Daura.
Es tracta d‘una finca rústica de 6 ha de superfície, formada bàsicament per pinars i pel circuit
de motocròs, i que es troba a una altitud d’aproximadament 230 m respecte el nivell del mar.
El paisatge que envolta el circuit es composa principalment per zones boscoses (on destaquen
les pinedes), rieres, pistes forestals, i urbanitzacions.
Per la pròpia topografia del lloc i els boscos que envolten el circuit, la visibilitat del circuït des
del seu entorn més inmediat és mínima. Tan sols podem apreciar que hi ha un circuït de
motocross si ens situem en alguns punts estratègics situats a cotes més altes, o bé en algun
punt on no hi ha vegetació.
Sigui com sigui, hom no pot percebre la totalitat del circuit des de cap punt, i les vistes al circuit
sempre estan interrompudes per la tanca perimetral metàl.lica del circuït.
Els elements paisatgístics que caracteritzen el paisatge que envolta la finca objecte d’aquest pla
especial urbanístic són els següents:
- Elements físics: territori físicament escarpat, amb nombrosos pics muntanyosos,
vessants amb forts pendents i fondalades per la majoria de les quals hi transcorre algun
curs hídric., com és el Torrent de Montbarbat, el qual, per les seves característqiues
ecològiques, el bon estat natural que presenta i el seu recorregut a través de tota la
banda nord-oest del terme conjuminen per fer del torrent de Montbarbat el connector
ecològic més important del municipi. Tanmateix, aquestes intervencions no afectaran
aquesta connectivitat ecològica.
- Elements biòtics: la major part de la banda muntanyosa està ocupada per boscos de
suredes i pinedes o una barreja dels dos.
- Elements antròpics: a poca distància del circuit hi ha la urbanització Lloret verd (a l’est),
i el mateix circuit es considera un element antròpic del territori si no es condiciona com
cal.
Es proposa la delimitació d’àrees en funció de l’ús del sòl, del nivell de protecció i de les
activitats que s’hi poden desenvolupar. Així es delimita una zona susceptible d’implantació de

l’edificació que eviti la dispersió dels elements a construir i obligui a la situació de les
edificacions en la zona més propera al vial d’accés.
La resta d’espais es preveu sense elements edificats però amb diferents usos adaptats a la
situació en el territori i a l’organització interna de la mateixa instal·lació.
Les zones en les que es zonifica la parcel.la objecte d’aquest pla especial urbanístic són les
següents:
a) zona a-1: Accés de cotxes, remolcs, motos, bicicletes i persones
situada al nord del sector, a banda i banda de la pista forestal d’accés des de la urbanització
Lloret verd. Es tracta d’una zona on no es preveu cap construcció, sinó que consisteixi en una
explanada on els espectadors estacionaran els seus vehicles per observar les curses, o
simplement gaudir de les instal.lacions per al públic (bar - cafeteria, serveis, etc.).
Aquest aparcament tindrà capacitat per a 20 vehicles, amb suficient espai com perquè es
puguin col.locar els remolcs amb les motocicletes o bicicletes
La superfície que ocupa aquesta zona dins l’àmbit és de 1.011,90 m2
b) zona a-2: Accés de vehicles esportius
Es tracta d’una zona on es construiran els boxes necessaris per tal que els usuaris del circuit
puguin arranjar i rentar els equipaments mecànics dels esportistes.
Aquesta zona es situa tangent al camí d’accés, al nord del sector.
Els boxes tindran només una planta baixa i es construiran de tal manera que quedin el màxim
integrats en el paisatge, tant pel que fa a la seva volumetria com pel que fa als materials i
colors.
En el cas que la coberta d’aquesta edificació sigui plana ajardinada, podrà util.litzar-se com a
grada – mirador per al públic de les competicions que es celebrin en el circuit. És a dir, que dins
aquesta zona, també s’admet interpenetrar, però de manera ben limitada, un espai per al públic
(zona b-2)
La superfície que ocupa aquesta zona dins l’àmbit és de 2.082,65 m2
c) zona b-1: zones pel públic espectador de les activitats esportives
Es preveu una assistència de públic no superior a les 100 persones.
El públic es repartirà per les franges de parcel·la que queden entre el traçat del circuit, fora de
la pista darrera de les tanques, quedant a una distància mínima de 3 metres. Aquestes zones
seran planes i quedaran resguardades de possibles accidents.
La superfície que ocupa aquesta zona dins l’àmbit és de 30.708,98 m2
d) zona b-2: zona de lleure per a públic general
Es tracta d’una zona situada també al nord del sector, tangent al camí d’accés al circuit i
paral·lela als boxes.

En aquesta zona és on es construirà un volum de planta baixa dins el qual s’hauran d’habilitar
espais per als següents usos:
- bar – cafeteria
- serveis sanitaris amb dutxes
- àrees d’esbarjo
- oficina de gestió i d’atenció i informació al públic i als esportistes
- un servei sanitari que pugui atendre primeres cures
De la mateixa manera que amb l’edifici de boxes, l’edifici que englobi tots aquests serveis tindrà
només una planta baixa i es construirà de tal manera que quedi el màxim integrat en el
paisatge, tant pel que fa a la seva volumetria com pel que fa als materials i colors.
En el cas que la coberta d’aquesta edificació sigui plana ajardinada, podrà util.litzar-se com a
grada – mirador per al públic de les competicions que es celebrin en el circuit.
La superfície que ocupa aquesta zona dins l’àmbit és de 1.063,00 m2
e) zona c: zona de bosc a conservar.
Quedarà ben separat de la resta per una franja ajardinada que pot incloure’s en la zona b-2.
Aquesta zona té una superfície de 11.545,34 m2
f) zona d: circuit.
És la zona que ocupa la gran majoria de la superfície de la parcel.la objecte d’aquest pla
especial urbanístic, i on es desenvoluparan els esports als quals es destina aquesta finca.
El circuit està dividit en dos recorreguts amb possibilitat de continuïtat:
- El situat més al nord de: 1256 metres de recorregut.
- El situat més al sud de: 1081 metres de recorregut.
La superfície total que ocupa el circuit dins l’àmbit és de 13.444,84 m2
El traçat del circuit respectarà al màxim la vegetació actual del lloc, per tal de minimitzar
l’efecte de l’erosió del terreny.
Es disposarà d’un sistema de tancament del circuït realitzat amb postes i tanca metàl·lica de
doble torsió per evitar l’entrada no controlada durant les hores no obertes al públic.
El traçat podrà anar variant lleugerament (de manera que afecti el menys possible l’erosió del
terreny) amb els anys per tal d‘oferir més varietat als usuaris de l‘activitat, però sempre
discorrerà pel terreny destinat al circuit. El traçat haurà d‘estar degudament senyalitzat amb els
dispositius adients a tal efecte com cintes, banderins o qualsevol altre element que no suposi
un perill en les caigudes, com són elements durs, tallants o punxents, i s‘assenyalarà de forma
clara el sentit d‘utilització del circuit, per evitar entrades d‘usuaris en sentit contrari al

d‘utilització.
En aquesta zona, quan es cregui convenient i l’esdeveniment que es celebri així ho requereixi,
s’instal·larà una caseta de cronometratge prefabricada de 20 m² per tal de realitzar l’activitat
esportiva i poder prendre els cronometratges als corredors. Aquesta caseta tindrà caràcter
desmuntable, i disposarà d’instal·lació elèctrica per la il·luminació i la corrent necessària per un
ordinador. Aquesta es produirà amb un generador de gasoil de potència inferior a 3 CV. A més
a més, disposarà d’una farmaciola i un equip extintor polivalent.
g) zona e: vials d’accés.
es tracta de la zona que ocupen dins el sector, els vials d’accés al recinte del circuit, i té una
superfície de 812,83 m2
h) zona f: franja de protecció
Atès que l’activitat que es realitza en aquest circuit es desenvolupa en terrenys annexes amb
massa forestal, hi haurà d’haver una franja perimetral lliure de vegetació arbustiva, i amb estrat
arbori aclarit, segons normativa, de 25 metres d’amplada.
Aquesta franja de protecció es troba fora dels límits de l’àmbit de la zona esportiva motoritzada
Can Daura (PE 5)
Es preveuen dues etapes per a l’execució de les obres i actuacions previstes en aquest pla
especial, sense un termini definit ja que dependrà del pla d’inversions de les administracions
actuants:
FASE 1: en aquesta fase, es realitzaran les següents tasques:
- esbrossada i neteja de les zones destinades a aparcament de vehicles, així com de la
franja de protecció contraincendis que envolta el circuit.
- instal.lació de serveis portàtils amb servei de recollida d’aigües brutes i manteniment
- instal.lació d’una caseta prefabricada de cronometratge (amb un extintor d’incendis)
- instal.lació d’un generador amb potència suficient per abastir el grup de bombeig i la
instal.lació de llum de la caseta de cronometratge.
FASE 2: en aquesta fase, es realitzaran les següents tasques:
- construcció d’edifici de serveis (zona b-2)
- construcció de boxes (zona a-2)
Pel que fa a la fase 1, es tracta d’unes obres que no malmetran ni modificaran el paisatge, ja
que no són unes edificacions permanents, sino que només s’instal.laran quan siguin
necessàries, com ara quan es celebri alguna cursa o algun esdeveniment esportiu similar. A

més a més, la pròpia topografia i vegetació de l’entorn ajudaran a minimitzar l’impacte visual
que puguin ocasionar.
I pel que fa a l’esbrossada i neteja, es mantindran el màxim d’arbres actuals posibles per
garantir que l’aparcament funcioni sense perjudicar el paisatge, i que la franja de seguretat que
envolta el circuit dóni les garanties de seguretat necessàries per el funcionament de l’activitat.
Pel que fa a la fase 2, aquestes obres són més susceptibles a l’hora de malmetre el paisatge,
tanmateix, es proposa situar aquests edificis en uns punts més lliures de vegetació i tangents al
vial d’accés, per tal de concentrar les edificacions en una única zonat i amagar-les entre la
massa forestal que envolta el circuit.
A més a més, tal com s’ha explicat en el Pla Especial i en la definició d’aquestes edificacions, es
tracta d’uns volums d’una sola planta baixa, amb una alçada màxima de 3,5 metres, i que es
tindran uns acabats de façana i coberta que milloraran la seva adaptació amb l’entorn.
Per tal de reduir l’efecte que produeix el projecte en el paisatge, i facilitar-ne la
seva integració, es prendran mesures d’integració preventives i correctores.
Les mesures preventides que s’hauran de dur a terme són les següents:
- manteniment de la vegetació actual, per tal de minimitzar l’impacte en el
paisatge, i l’erosió del sòl.
- concentració de noves construccions situades a un límit de la finca tangents
al vial d’accés al circuit, per fragmentar el mínim posible el territori.
- util.lització de materials de construcció que minimitzin l’impacte paisatgístic
de les edificacions: façanes remolinades i pintades amb colors dins la
gamma dels terrosos o ocres, fusteries bosques o de fusta, cobertes
inclinades de teula àrab de color crema, o bé cobertes planes ajardinades
que alhora es puguin util.litzar com a grades – mirador per el públic.
- Només es permetrà modificar lleugerament el traçat interior del circuit
(sense permetre noves traces que surtin dels terrenys que ocupa el traçat
actual) per tal d’evitar noves dinàmiques erosives del terreny.
I com a mesura correctora, hi haurà:
- un sistema de reg per regar el terreny mitjançant un vehicle cisterna per tal de
disminuïr la generació de pols, augmentar l’edherència dels neumàtics, i afavorir el
gaudir de l’activitat als espectadors. El reg es realitzarà cada vegada que es cregui
convenient en funció de l’ús del circuit, i les condicions d’humitat del sòl.

El projecte no planteja aportar un nou ús a la zona que pugui amenaçar les
activitats que avui en dia es realitzen en aquesta zona.Per tant, en aquest sentit,
no es pot considerar la implantació d’aquestes noves instal.lacions com un element
que tingui impacte paisatgístic a nivell d’usos, accesos, suministrament o trànsit de
vehicles, i podem afirmar convençuts que es tracta d’un element COMPATIBLE amb
l’entorn.
Pel que fa a les edificacions que es preveuen construïr en una segona fase, ens
trobem davant uns elements que alteraren el paisatge, però que per les
característiques volumètriques, constructives i estètiques que hauran de complir
segons l’articulat de normativa que es defineix en el Pla Especial, podem valorar el
seu impacte com a MODERAT.
A més a més, no oblidem que, tal com s’ha definit en l’apartat anterior de definició
del paisatge, la mateixa topografia i massa forestal dels terrenys ajudaran a
minimitzar l’impacte d’aquestes intervencions.
6. EQUIP REDACTOR
El present Estudi d’Integració i Impacte Paisatgístic (EIIP) està redactat per l’equip
redactor E.P. ENGINYERIA GRUP 7, S.L. amb NIF. B-17345679, amb Jaume
Corominas i Blanch com arquitecte, director del treball.
Juny de 2010
Jaume Corominas i Blanch,
Arquitecte col. num. 26757/0

7. ESTUDI FOTOGRÀFIC

Pla Especial Urbanístic per a la zona esportiva motoritzada Can Daura
12.2 Informe ambiental
32

)
/%
%%
0- %-
01 %
%2+%-%+3 *
)
)
%-%+3 *
0-0 % %+3(
*
-+0+45%+3+%%++ %6+
*
-+0+4+-2+%2-
* + %6+ 72+ 0 -82-'
* 950- % '
* + % -: '
* %- %-%:
* 9 %+0;+
*) % %0-+ %-+-2+%
** -3+ +%-+
*( 0-3+45++
( +:< %+%--+%-++ +%%0-5%+3+%%
(
+:< %+%--+%-+
( 32+4 % 5%+3+%%
( %+4 2- 23+
( %+45% - )
( :-+4- +2 )
( + + ; %+72 *
() %+4 0+ %2- *
(* %+45 %-2%2- (
( %- ++% 0+- (
0- 20 %
!"#$ !"#!%&'('()'()*
+,*)- !&%''(.('

5?@! #& A #! B A & C"!CD !EC & A # #C ?C C
.?CFAGHAFCC"A&A!#C#5I&!CD#5CA!
?C&!C!C#!J@CC&C!CA&#&# =:C>
!&EEC&&F&CK!CD#&!C!C##C!&AE!C!#!J
#&C #& !C!&C ACD &L C G A!C # & &CK!CD # K
#CL# A!C& A G G AE!C! #I&AC ? & FC #G#
##&A#IC#&5!CICCAC
&!C!CIA"!CC@#&L(IC?&CK
!AC#5AL#!J#&!FC#C)!!&LCAB
I!#C#&FAIB#5#&A#&- &L&L
,I
&''(&CC!CCIACI#&I!AA&AE!C!#5FCK
GI&"!!##&!&?MN OGIAI
" G & L C &CKB & !AC # &L # !J # )!!
!&EA!B#&F&CK!CDA&#!A&C?&CIICF
5!CIC E C!& &5 ++ A ) # & &C ' # ( # "? # &
+I!CD+F&#&5#CC!CD?C&=++>
&02 #&C!CA&#&# AI&5L(!&F&5E#5#C!
N O!#C)(A&G&5!CICPCB
A
!"#$ !"#!%&'('()'()*
+,*)- !&%''(.('

+F&=F##&!#& &I>
! &5E #& !C!C ! K I&# #
"&&C!5C#C!&FQ"CFM
+-2+% %-<
2-
CFM2C0CFRCG#&C!CA&#&#
ME&CC#&!CIC!&JFC!&!#& &I=A&E&(>SSS&I!F#
5&?#&:&C#&LFC&HFCG&A!5#
C#I&A&#5A&ICFFC&!CD?2?C=!
FC&C)#*#@&C&A&G&5AI&%"D#&&C#52?C>!?
&5!!B CK& #C&=&C''')#(#@&C&C!**''#@&C&#
F&!CD # &5!!B CK & #C &> L& & !C # #CA #5E
A!C&#CL#A&AE!C!#&!C!&C"",#G!!C&"!!C
#5GAE!C!C&6&!C#G#CG!A&CC&GCCACC&F&G
&C D #5A&C!!CD IC & G A!CGC # " C#C!CC# A& CC ? &
A?&G##&A#IC!C&?C&AFC!A%?B!&"#&
!#C!FA&#!CD&# !C!&CC&CKA&0" R
# # & 2CIC # !& & ! #& !# G ?&C & #!CD
& # !C!&C C & A # #C ?C C .?CF G #C C&
N ! O!!&G&!J
BC"&H!C&#T#&AC&@AGHA!C!!C!C!
AHIC U C AA A& G & ! #I&A L C#C&
FR!&
!"#$ !"#!%&'('()'()*
+,*)- !&%''(.('

C& !& C !C#!CD &5"!!CD & #C & # &5!CIC G &C B
#5A&C!!CD & CI ICF #5" # CI B ?
C!CI G & !C!&!CD # IPC!& C A & !C!&!CD # IPC!& # !E!
AC"#&IC&AAG"C-A!GC!!CDG&!C!C#
B!C!C!C#=(>GB&CCCC#C"C!&U
IC #5G & !C!&!CD " #& IC& ! C G & "C! @ E !&F#
=F 02 > ! 0 !C# K A A
G
%C&
C!C&C !C&
C!CAC
!
%&H"
/2% %-% -
0&#&3C&
(,&#
&I
'(*
&!C!C#!J5?C!&"C!&#,#&C!CA&#&#
AJC&?CK!CD&3#5!!B&CKA!R"&GC#&
?CK!CD#V
"C!B#C&CA?&C!AL&5@#&# !#5"C!
C!"#?EC!AAC#(((P#&G&)*PD"!#A&!C!C#
!J
!###"H!C2% &!#&!C!CDM
WX
YX*''
&C##AC#A!&CI &#&
!"#$ !"#!%&'('()'()*
+,*)- !&%''(.('

##!#&#&"C!DM
-"H!C!#&
!&CK!CD
&
A"R!CJ&
(/
0&RF0!&6&
. %%-% -=:+->
-C!
)'
?A!&6& )P
? P
! ''P
-"H!C!#&
!&CK!CD
&
A"R!CJ&
(/
0&RF0!&6&
. %%-% -=:+->
-C!
*
?A!&6& ''P
? ((P
! *P
&!C!C#!J!A&?A!&6&?#&A!&6&C#&A&RF
!"#$ !"#!%&'('()'()*
+,*)- !&%''(.('
)

GA#"CC&AC?&&CI&5A&U#CM
F&CK&!C!C#!J
%!#&!C!C#!J
!&A&UA?C!&!C!C
F&CK&!C!C#!J
C@ # ( I CC!C & EC A & &F&CK!CD #& !C!C IB #&
!&?&&?AC
& #5F # & A #5+C -&!C +C!C& C 0C!CA!CD "
GC&5@#&# C#&&CK!CD#&A#!
5!CIC E "!C # #& L ( A B !C!C CF &
C!CA& # & # C I& I &F&CK!CD B CA A !A&C ? &
GCC &F& C # F G &C D #5A&C!!CD A& ?"C!C & #& A!C! #&
!JCD?B#&CG#ICAC
5!CICAC&6&!C#!E!"CA&AE!C!#5GA&UE
#&CC C !! #C?C A"C &5F"C #& L A& G E !C !A
CA#5!!CD&A!0B!CICC#JCAA&U,&LC!!
B&!
+A&CB!C!C?F!C&A&I#C"C!&&UCD
?B AGH ? CF # & I& # ?JC "! !A E #
A!!CDCV#&AC!#&?CK!CD&3#IC!CDC
&&AC?&CA!&#C"RC!G!CIC!GF
!"#$ !"#!%&'('()'()*
+,*)- !&%''(.('
*

%!#&5!CIC
B&CI"!C?&@GB!CIC?&L#"!CG?
L G F A&@ &C B AH & C &5@ ! & C
ACI#&C!CA&"I#5G!CIC&5A&U!&
2?C!!CD#&!C!C#!J&A&U&C!CA&#&#
!& & AE!C! #& !J 5E C F& C&CK C&6&!C G
!A&CC?&GCC&F&C#F
CA&!CD#5!C!C#!JG&I&&A&U#C#&C!CA&
A #5# ? &5#CC!CD C!CA& G A A &5A&U !& !IC5&
AC&A?&M
, ?!A&UC#CA?C!&!C!C
, !IC&A&@?RC!#&KAA#
, &!#&CA&C!!C!CACIIT!
, !
5&CIAA#CA&G&5@#&# ABA&
C5!A&C&GCCG&#C"A?&C!#A#G&5!CIC
&5A&U!&CA&C!&CIG&CB#5A&C!!CD&AC&CIB&B
C#JC&F!&AC&CI&B"!CIAM
, !CIC@CCAFA&@C!CA&
, %C&EC# &C!H!C!UC&5A#5C""I?&&#C"
A?&C!
, B#LGG!C!CE"!C
, "!!A&#A!!CD=0+&ACC&F&JFC!!>
, 5CA!?C&#&5!CICFA&UBCCF?&
, F"C#&5A&U&"C#CC!C&"C!C&!J
, I&# # "& G " "IC & #!!CD #5CCD
&5&G#GT#A&?#
!"#$ !"#!%&'('()'()*
+,*)- !&%''(.('
(

GAAB#!C&C&6&!CCIC!CA&#&CK&5!CIC
5!CIC !CC GH & C AFC IB # IPC!& AAC &F &CK
&5!CIC#&!J!C!CA!C&#CAGAE!C!&IPC!&A
GAE!CGACI""&GCFCC!&@G&CC#!?
FU#5!!C#A#LAACC!C!C!&A#C#&!C!CC#
& P # & & C & !!B E !!A A& C& IB #5 CG #5# C
C&CK!CD
!#!C!&CAC??!&C"C!#F!''''#
#5F A& G& 5AI & !E&F #& A!!& & !CIC !CI C & ?&C
A?&C! & &C '' # ) # @L ? A&C!C # &5A!!& & !CIC
!CIC&?&CA?&C!
E !C #CA #5 FU A& C! # -A?C&C CIC& F& A& !
)*#*#@L#F&!CD#&!#C!CCGCRC#&F!#
A?C&C!CIC&CFC?&A&A!!&&!CIC!CIC&?&CA?&C!
&&C''#)#@L?A&C!C#&5A!!&&!CIC!CIC
& ?&C A?&C! G !!E A & GC RC # Z # !AC&
F@G&5"AICAE&AGGC#C"C!E
F &5C!& ( A # &5 #! C &5" FB %?B PC PE
#CAC!CD#&5C &C?C"&#!&!C
5!CIC!AA"R!CI &#C&5C &C#* #CIC#C#U&
!!RCG#&G&DM
, A&#RC#&UM)
, C!C#CIC#C#!F?AC?C&C#!CTM
o &CB&##M)*#!F
!"#$ !"#!%&'('()'()*
+,*)- !&%''(.('

o &CB&##M#!F
&U#&AC&CK?C@!EC!I&!AA"C!C&#&I
CA"#CK&L&UAIC?&LA&#5"CBIC&
C # &5!CIC AJ A #C!E A& L #C & !C!C & U P #5
#F#L&CK?&#CACC#C&"!!!C?#CG&I&
&&GACAC &&!CF#!D&# &AC
5L&#"!&&C#5C&CK!CD#&!C!CAIC##5CC
!C&#5C&CK!CD
5!!B&!C!C&CKA!R"&G#C!A&6&&&%# ??
V#&?CK!CD&3#
5P?C&CEKAAE[CF#\?!A!CAIPC!&?"C!C
AC!AGHAFC!&6&!&&!?&!C!&
0&##&C &!#C!C#F&5!CICF&LC@U
IPC!&!C&?"C!C#5GAE!C!DM
, CCC & F!CD # A& F & !#C!C # ICC?C&C C # F A &
!#B##CCC&5CCD#AR!&ACD
,F&5#PH!C#&EC!
,"IC&F#C#&5!CIC&A!#
& F &CKE !# IF# G !FC !IC "!CD # &5 #& !C!C C &
!#C!C#5PC#&J&
!"#$ !"#!%&'('()'()*
+,*)- !&%''(.('
'

0CGB!C!RC&CA!#\#A"R!C&!#5CFAIC
APC@&#!FB#*(]&?&ACG5PC@!AA
0CJC#C#CA#5C#5FKF"C#5CF=#CAJC>G
&IF#A#C"&"!C#!C!#C
A"?C!# # \ G 5C&6&E G !FC !IC A & # &CK
&5!CIC ACI C A# A# & !F & !# G C#E !E!
#?&
CAE #5C&6&!CD &H!C! A & C&6&C!CD C & ! !EC A #C#
G A#CE ? F# # FC& # A!C C"C 3 B B
#CAE#5"!C&CGCACA&CI&
AICH!C#A?&C!AC&A
& A?&C! CE " # & AC # # & G G# #CE!C RC #
GKA&CG#F###AC?&!!C#
5P?C&CE K AC# # )\ A A?&C! & !C!C AC# & # U
G K E ?#CC# A AGH & "C!C AFC A
A#A!CC &&!#&!
#CAE #5 ! &CK ? A C ! E&6&C! A IC &5#
!&##&P?&A?&C!
!"#$ !"#!%&'('()'()*
+,*)- !&%''(.('

CFM%!AC&#&!C!C=#'(>
M&?!CDAJAC
L&CKE&##&"C!&APC?C!CD#ACK!CDC&5#IH!C#
G
#CAE # CC !? C #C"!C A =F C!& #& -C& !
*'#(#5FA&G5AI&-F&:&#0&C!C#5A!!&0?&C!L
!CIC-!CI>
& CC J?C& C #CA #5 #CAJC #5CF C # !&C# C!A # &
GE!EC!A#A,C&6&!CDC&CKE!A#5?!
& #C C A ?CC# E &5!F# # FC & CFQ ?
&#&
CI G &C B #5A&C!!CD & !, #5 !CIC # A?&C! !!H!C B &
!EC!# F!#5+!#C#&#C%H!C!#&5#C"C!!CDCR!&5C!&
) #& ! '' # * # @&C& ? !#C!C ?RC! C # A!!CD !
C!#C & #C"C!C C & -F& :& # A&C!C #5A!!& A?&C! C !CIC
!CI
!"#$ !"#!%&'('()'()*
+,*)- !&%''(.('

FG&5!CIC#I&AAC&5C &C?L&!#C!C
# A!!CD ! C!#C D & "I?& RC & C! G C!#C AIGC
#L A AH# C& & ! EC! # F #5+!#C
!A&!#C!CA&AC&5C &C?C#!A&FQ
M
, 5P?C&CACA&A?&C!F##AC?&!!C#GCFCA&=C5P
#5 #> C G & I A"R!C CFC @ # )\ A A!# AC G G#
FC##&5A&CCD#&!C!C
, 5I!!CD #& A!# E F# @ G & !C!C ? &5C &C C
!C#ACCF
, K#5A!#CAE#5A#R##5A&#G#E &C#
IPC!&A&IEAC#I!!CD!G"!C
, & ! # !F G G !&6&GC 5C&6&E C #5"C!E!C
RC,CICEAC&6&#G&C"C!&G!
#5 C&6&!CD A& A?&C! C G &5!A!CD #5G 5C C"C A
!C#!CF#C#CH!C&"!
, G&5!CIC#DL?"&#EPI,PC"@
AC& &C#IF!CD?CIC?&5?C!&CFCI
, D # & IC& #5!!B & !C!C C ?#D B # #5A&# G
C#!#C!C#G#A&C?C&C#&IPC!&#??
, #CAE #5 #CAJC #5CF G GCI&FC PC# #5C!#C # &
#CA# !APC# A?&C!L##&5!CICF CIGA
B !A&C &5C ) #C!!CD ^ A& C !R "& #5!!B
A&!C!CCGB#5!&C&C??
!"#$ !"#!%&'('()'()*
+,*)- !&%''(.('

!"#
&CKFC#E&CC#&#C"I!?C&"!AG!CICC
HC#!C#!C?&A!C!#C!CG&GAI&&C'
# +I!CD +F& # &5#CC!CD ?C& C & #C" CI &F& !C&
ICF!A&G!CIC
!"
&C!CA&#&# A#CIC#ACF!GQH!C#&IC
"RC! #& ACM & &# A,&C& !# & R #& L C &
!CF&#&&#ACD#& &IC&&#&C&
&C&FC #& A#C & FCC# ! &!FC # F F& G
A &6&C" F& ? #H!C PCAC#CJ"C! !C& A
PF& & C& "& DM G "&#A AEC! C A&FCJ!&C
$C#H!C" &?&
:E!C&!&CACPCC&A!!CD#&RACC!GAFC#&CF#
&#_C"##&#CG"IC&_##_C?CCPC# &IA#?B
#&A&F&IF!CDB#CECC!#FI&!CR"C!CHC!C
&KC#&A&#AAA,&&C&&!L#A&#A&_PC
##C!"C!E
5A&U #5#C ? #C & K !C##
=9+> 9 & # AE!C! ))P G ? F A #& ! # # &
!#& &IA&6&&&!C!C!C#C?&IRC#&&#&C&
!!ICAC+C+GBKA#C"&
#
&"!GAA#C&5!CIC&5D&FQM
, "!!CD&!"&IC&=A"C!C&?C>
!"#$ !"#!%&'('()'()*
+,*)- !&%''(.('

, CC&5"
, CC!CG
, "!!CD&5=AC&"&"!>
, -C#
, CD
+-2+%
2-
2-+%9+4
-%3-
CFM"AK#_#CM+
PCP"!!CD&!"&IC&A"C!C&C?CAA&5!CIC!#&
0JC&5!CICPCPACC&C?C#&%# ??"&#&
-C # & + & CFQ ?EC B AA G# V #C!!CD C D &
?#N% &'&O
5C!N?!OGPCPB&#CIA&F&!F#&!C!C5CFA#A
G F C#E !CF # AC "C&C #& F ! @ 5P ! B &
#5 &UA&G5ICE&"!CD#&#5CFG#C"C!&C&CCIC
#&!C!&C&"!CD#F&I&#&!C!C0GC!C#
GPC@&UCFC"!!CDFCI?&5C?&CFQ
&CCA?!&#C@GC!AC#!&C##&
CFQ?G&CAC#5!A#FC,&
!"#$ !"#!%&'('()'()*
+,*)- !&%''(.('

0 C ! & #5G F !C# G &5!CIC "!T ?!
#5CFQC#&& &A?&C!
CC "HCG D #C"R!C& # GC"C! AGH @CEC & #C"
=CC#C"C#C&C#HCG>?BJ?C&=C@#A>
AE!C!#&!JAC&!C#!AE!C!A!C&!C#
#&5"&ICFC&AJ&AC?&"!!CD##A&!C!&!CD#IPC!&C
?"&AR!&ACD,AR!&#J&,C&F#&?#5!A
#&`CA!C#C?&&?C#&!C!&A!!!?CD
CF!CD#F!C
0& CA #5!CIC B !C #CA # &C? # FC #5CC &5" C
CK!CD!&A!R"C!
C&CI &EAG&C&G#G!C!&CCFCP&FA&
!&
5!CICCBF##C#AP#5!A&C?&GCCG?&CF
& ()*+, -. /,
0 G C B !C G
&5!CICCFC###5&!A#!#C#C#C&CG#FC!A
!!!CD?FCK#C#C?&CC!A"C#5!!A!CD
?BA&"G&AGPC!#CCA#FC#C#!A&
FQA!M
, C&C#CAE##C"!C##GA&C#G&AC
AFC F G !C# A A & FQ "!!C # C#M
FEC!0A0&EC!C-?CFC!ICL&
, CCE!C#A!C&AIG!CFC&C
, &C&!#E?&5@#&C!CAC&FCD#5GC#
!"#$ !"#!%&'('()'()*
+,*)- !&%''(.('
)

G!CIC!A&CC#&IPC!&G!C!&A&!C!C5!#
?'--()0110,02/3,4&
I&&RC#5CCCD?CCA#T#A&C@#AGAIB#&
EC#&IPC!&#K#C?C&C&=>CPC#CQB#*#=>
G !C#!CD C I & A "! & RC &5 ? & CC
#CI##&AE!C!#&!J5?I&FQ!#C!CM
, APC?C!CD#5!CIC&!C!CPC!&#I&A#5GB#E
&&?PC!AB&C&PF!C&C
, ?&CFC#&C#&G#P&FA&!&C&APC?C!CD
# & C&CK!CD #5A & C C P&F # G&I& & G A#CC
&I!CD#&CI &#&#&
, &CK!CD #5 #C HC! A "C & !A&C &FC&C # & #5CC
?&5
CC!A"!!CD#5G!CIC?K?&FCA#A!!CDA!C&
K !&F# ? A!!C B AA &5!CIC C# & &RC #&
C!CA&#&# DM
- R#&!#CC#CE!C#*)V#C!!CDa
- 0CL#-C#CE!C#V#C!!CD
0&G"&5"!!CDG&5!CICAC?&#C&G!AIC#C#E
"!!CDCCAC?C&CE&#I&A#5C!&JFC!!A&@G&5CH!C
# & A!C ? C R" B C!AC?& ? G&I& !CIC #
!!!CDP
? ! &A CC!C& # & ! # A# # !CIC G
!#&5AC&5"!!CDGGAFCC&#CCFCRCC!&#
!"#$ !"#!%&'('()'()*
+,*)- !&%''(.('
*

! "#
!!!CD#5!C!CBIC#&AH##C!=A"R!C#&!C!C>A##&A
#IC#!IC#&#&J&&5!!CDA!"!&C&U
#C"C! &5?C&C & !A!!CD C & G&C #& J& A& G &5CD A CA
GKC#C"R!C&#CCFAJ#FGB!C!C##"&L
GA&U&5"!!CD#"&JFC!@BRC
2"!CIACCCK&5"!# &5CDB# !!C#!&#
&5CD & K ? B C! C&CK C&IR!& C & IF!CD & &
F#&"C!+5PC5!?&C&F"CCF&A!CCFC
BF
5?IB&#I&A#&5!CIC&FQ!#C!CM
, AE & !C!&!CD # & C #& G# " #& !C!C #& !! &
CC#&KG5L&C&"!
, C&CFEG&AG!!#CC&!C!C!AC?&!A
FU##LAACC!
, A#&CK,!AC!C&A!ACICK!CD#&#!CD&#
!C!&C
, CRC5?I&C#C!!C#&H!C!#&5@#&#
!"#$ !"#!%&'('()'()*
+,*)- !&%''(.('
(

$
&AAA#&5!CICB&FQM
!
"#$%
?CCC!&6&!!CD#ICPCFCHC!AEC&
?IC#!&C##5CFQ?CC
)Z
?CCC!&6&!!CD#5C#5"C!E!CRC
,
*Z
?CC # F# ? A!C "C!C A
?C & FA # ??CF C & C&6&!CD # & # &
Z
!#!F
&
'Z
'( )
( **
-A -#!A@!
@#&# C&C CL!P#
&# )#CF#'
!"#$ !"#!%&'('()'()*
+,*)- !&%''(.('

Pla Especial Urbanístic per a la zona esportiva motoritzada Can Daura
12.3 Informe sonomètric
33

EAC ECOPROGES S.L
45R-314
Pàg 1 de 10
INFORME SONOMÈTRIC
INFORME SONOMÈTRIC DE LES MESURES REALITZADES A L’ESTABLIMENT
LLORET CLUB ESPORTIU MOTOR
Barcelona a 25 de maig de 2009
Tècnic responsable:
Alex de Juan Monzón
45R-314-R4-090405
Entitat Ambiental de control acreditada pel Departament de Medi Ambient segons el Decret 170/1999 amb el número
d’acreditació EAC-012-02.
ECOPROGES S.L, C/ Llull 109 2ª planta 08005 Barcelona

EAC ECOPROGES S.L
45R-314
Pàg 2 de 10
INFORME SONOMÈTRIC
ÍNDEX
1.- ANTECEDENTS
2.- ZONA D’ESTUDI
3.- FONTS EMISORES
4.- RECEPTORS
5.- PARÀMETRES MESURATS
6.- EQUIPS DE MESURA
7.- DATA I TÈCNICS QUE HAN REALITZAT LES MESURES
8.- DADES DE LES MESURES
9.- RESULTATS I CÀLCULS
10.- AVALUACIÓ DELS RESULTATS
11.- NORMATIVA DE REFERÈNCIA
12.- ANNEX
- Plànol de situació del punt de mesura
45R-314-R4-090405
Entitat Ambiental de control acreditada pel Departament de Medi Ambient segons el Decret 170/1999 amb el número
d’acreditació EAC-012-02.
ECOPROGES S.L, C/ Llull 109 2ª planta 08005 Barcelona

EAC ECOPROGES S.L
45R-314
Pàg 3 de 10
INFORME SONOMÈTRIC
1.- ANTECEDENTS
El motiu de l’informe sonomètric és la realització d’un estudi d’impacte acústic
realitzat d’acord amb l’annex 3 de la Llei 16/2002, de protecció de la contaminació
acústica, i la vigent Revisió i adaptació del Pla General d’Ordenació Urbana de Lloret
de Mar.
És sol·licitat per l’Ajuntament de Lloret de Mar. Així es duen a terme les mesures
sonomètriques d’emissió en ambient exterior produïda per l’activitat del circuit de
Motocross gestionat pel LLORET CLUB ESPORTIU MOTOR.
2.- ZONA D’ESTUDI
El circuit es troba ubicat a Can Daura, al terme municipal de Lloret de Mar, en un
terreny que termeneja amb una pista que circula de Can Daura a Lloret Verd.
L’activitat consta d’un circuit motocross.
No hi ha habitatges propers. Les parcel·les de la urbanització mes properes es
troben a 2.000 metres del circuit. Malgrat tot, s’ha realitzat la mesura en el punt que
quedava a menys distància dels habitatges existents.
L’horari previst de l’activitat és dissabtes i diumenges de 9:00h a 14:00h durant tot
l’any.
3.- FONTS EMISSORES
Les fonts emissores de l’activitat són les motocicletes que circulen pel circuit. El
Lloret Club Esportiu Motor, ens ha comunicat que no admeten la circulació de
motocicletes que no estiguin homologades per la Unió Europea, pel que surten de
fàbrica, amb el soroll limitat.
4.- RECEPTORS
A 2.000 metres de l’activitat es troba la urbanització Lloret Verd. Les mesures es
realitzen a la part externa de la valla (a 1’5 metres de la façana) que tanca el circuit
al costat de la pista que va de Can Daura a Lloret Verd i per la qual circulen
45R-314-R4-090405
Entitat Ambiental de control acreditada pel Departament de Medi Ambient segons el Decret 170/1999 amb el número
d’acreditació EAC-012-02.
ECOPROGES S.L, C/ Llull 109 2ª planta 08005 Barcelona

EAC ECOPROGES S.L
45R-314
Pàg 4 de 10
INFORME SONOMÈTRIC
normalment vehicles. Així es fan d’acord amb el que preveu l’article 172.3 de la
vigent Revisió i adaptació del Pla General d’Ordenació Urbana de Lloret de Mar.
5.- PARÀMETRES MESURATS
Els paràmetre principal mesurat és el nivell sonor equivalent amb un temps
d’integració de 10 minuts, ponderació A i constant d’integració en mode FAST. Els
altres valors que poden servir de referència són els valors màxims i mínims mesurats
al mateix temps que el nivell sonor equivalent i en les mateixes condicions.
6.- EQUIPS DE MESURA
• Sonòmetre Rion NL-31 de Classe 1.(ME-070) S’adjunta com a annex a
l’informe el certificat de verificació.
• Calibrador acústic Rion NC-74.(ME-087) S’adjunta com a annex a l’informe el
certificat de verificació.
7.- DATA I TÈCNICS QUE HAN REALITZAT LES MESURES
Les mesures van ser realitzades en data 25 de maig de 2009 de 10 a 11 hores
(soroll d’activitat) i de 11 a 12 hores (soroll de fons) i el tècnic que la ha realitzat és
Alex de Juan.
8.- DADES DE LES MESURES
Les mesures es realitzen aplicant la llei 16/2002,de 28 de juny, de protecció contra la
contaminació acústica, l’article 172.3 de la vigent Revisió i adaptació del Pla General
d’Ordenació Urbana de Lloret de Mar, i tot seguint la metodologia d’ECOPROGES
S.L.
Es realitza una sonometria diürna, ja que l’activitat funciona només en horari diürn.
45R-314-R4-090405
Entitat Ambiental de control acreditada pel Departament de Medi Ambient segons el Decret 170/1999 amb el número
d’acreditació EAC-012-02.
ECOPROGES S.L, C/ Llull 109 2ª planta 08005 Barcelona

EAC ECOPROGES S.L
45R-314
Pàg 5 de 10
INFORME SONOMÈTRIC
Les mesures es realitzen en ambient exterior a la part externa de la valla (a 1’5
metres de la mateixa) que tanca el circuit al costat de la pista que va de Can Daura a
Lloret Verd i per la qual circulen normalment vehicles.
Es realitzen 3 mesures de soroll de fons, amb l’activitat sense funcionament i 3
mesures al punt de mesura assenyalat, amb l’activitat en funcionament:
El dia de la mesura hi havia 5 motocicletes circulant a la vegada.
De les mesures de soroll de fons, tot i que va intentar-se mesurar sense que hi
passessin vehicles aquest fet no va poder acomplir-se ja que hi circulen vehicles
amb certa freqüència, en tractar-se, com hem dit d’una pista força transitada.
A continuació s’exposen els resultats de les mesures en ambient exterior en horari
diürn i l’activitat sense funcionar: soroll de fons. Els resultats estan expressats en
dB(A).
Ubicació
Exterior Exterior Exterior
1’5 m a l’exterior de valla de
circuit
L eq (t) 61.7 42.9 42.4
L max 79.8 54.1 59.3
L min
24.2 24.5 24
Temps (min) 10 10 10
Estat
Activitat
sense
funcionar
Activitat
sense
funcionar
Activitat
sense
funcionar
A continuació s’exposen els resultats de les mesures en ambient exterior en horari
diürn i l’activitat en funcionament. Els resultats estan expressats en dB(A).
En primer lloc s’expressen les preses al mateix punt que les de l’activitat sense
funcionar (soroll de fons), és a dir a 1’5 metres a la part externa de la valla que tanca
el circuit al costat de la pista que circula de Can Daura a Lloret Verd i per la qual
circulen normalment vehicles.
45R-314-R4-090405
Entitat Ambiental de control acreditada pel Departament de Medi Ambient segons el Decret 170/1999 amb el número
d’acreditació EAC-012-02.
ECOPROGES S.L, C/ Llull 109 2ª planta 08005 Barcelona

EAC ECOPROGES S.L
45R-314
Pàg 6 de 10
INFORME SONOMÈTRIC
Exterior Exterior Exterior
Ubicació 1’5 m a l’exterior de valla de circuit
L eq (t) 57.4 61 57.1
L max 76 76.8 76.2
L min 53.3 53.9 55.2
Temps (min) 10 10 10
Estat
Activitat
funcionant
Activitat
funcionant
Activitat
funcionant
9.- RESULTATS I CÀLCULS
Es considera el càlcul que contempla l’Annex 3, determinació dels nivells d’avaluació
de la immisió sonora, L Ar , a l’ambient exterior produïda per les activitats i el veïnatge,
de la llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica.
Es segueixen els següents passos per a l’avaluació:
• Càlcul del nivell d’avaluació, L Ar ,
En horari diürn
= [ (
)]
(3)
i representa cadascuna de les fases de soroll.
Ti és la durada de la fase de soroll, i, expressada en minuts
L Ar,i és el nivell d’avaluació que correspon a la fase i. Es calcula a partir de
l’expressió:
L Ar,i = L Aeq,ti + K 1 + K 2 + K 3 (2)
45R-314-R4-090405
Entitat Ambiental de control acreditada pel Departament de Medi Ambient segons el Decret 170/1999 amb el número
d’acreditació EAC-012-02.
ECOPROGES S.L, C/ Llull 109 2ª planta 08005 Barcelona

EAC ECOPROGES S.L
45R-314
Pàg 7 de 10
INFORME SONOMÈTRIC
On:
L Aeq,ti és el nivell de pressió sonora equivalent ponderat A de la fase i. Es calcula
a partir de l’expressió:
/10
( )
Laeq,tij
L
Aeq,ti
= 10log 1/n 10
(1)
L Aeq,ti és la pressió sonora equivalent amb ponderació A, mesurat en el temps Tij
< Ti per a la posició del micròfon j.
N és el nombre de posicions del micròfon.
K 1 , K 2 , K 3 són les correccions de nivell per cada fase de soroll.
L’activitat funciona, dins l’horari diürn, i com a màxim de 10:00 h a 19:00 h..
1) Per fer els càlculs de les mesures, considerem:
L’horari de funcionament de l’activitat és de 540 min: fase a
L’horari de soroll de fons és de 240 min; fase b
1) NIVELL SONOR EXTERIOR:
Fase a (ACTIVITAT FUNCIONANT):
En l’estudi n equival a 3 (mesures realitzades) i aplicant l’expressió (1)
Fase a = 10 log (1/3 (10 57.4/10 + 10 61/10 + 10 57.1/10 )) = 58.9 dB(A)
Com que des dels habitatges propers no s’aprecia el soroll de l’activitat no s’apliquen
La correcció de nivell K1 s’aplica ja que es percep l’activitat, ni tampoc s’apliquen ni
la correcció de nivell K2 ja que no hi ha percepció de tonals, ni la correcció de nivell
K3 ja que no hi ha una percepció components impulsius.
Fase b(SOROLL DE FONS):
En l’estudi n equival a 3 (mesures realitzades) i aplicant l’expressió (1)
Fase a = 10 log (1/3 (10 61.7/10 + 10 42.9/10 + 10 42.4/10 )) = 57.0 dB(A)
Aplicant l’expressió (2):
Fase a = 57.0 + 0 + 0 + 0 = 57.0 dB(A).
Pel soroll de fons no hi ha correcció de nivell K1, ni K2, ni K3.
45R-314-R4-090405
Entitat Ambiental de control acreditada pel Departament de Medi Ambient segons el Decret 170/1999 amb el número
d’acreditació EAC-012-02.
ECOPROGES S.L, C/ Llull 109 2ª planta 08005 Barcelona

EAC ECOPROGES S.L
45R-314
Pàg 8 de 10
INFORME SONOMÈTRIC
Per obtenir el càlcul del nivell d’avaluació, L Ar s’aplica l’expressió (3), on T i té un valor
de 780 per ser una activitat que funciona només de dia, i com a màxim durant 9
hores (valor 540) els dimecres, estant llavors 4 hores (valor 240) sense activitat.
L Ar = 10 log [1/780 (240·10 58.9/10 +540 10 57.0/10 )] = 57.8 dB(A)
10.- AVALUACIÓ DELS RESULTATS
En prendre les mesures a 1’5 m de l’exterior de l’activitat d’acord amb el que preveu
l’article 172.3 de la vigent Revisió i adaptació del Pla General d’Ordenació Urbana de
Lloret de Mar, el punt de mesura coincideix pràcticament amb la pista que voreja el
circuit, pel que el soroll (de fons) provocat pels vehicles sobrepassa inclús al de
l’activitat al coincidir el punt de mesura pràcticament amb la pista que va de circula
de Can Daura a Lloret Verd
Malgrat no existeixi regulació específica al respecte a Lloret de Mar, l’article 172.3 de
la vigent Revisió i adaptació del Pla General d’Ordenació Urbana de Lloret de Mar,
només preveu límits entre les 22 hores i les 8 hores, tot dient que el nivell sonor
admès del veí més afectat no podrà sobrepassar en més de 3 dB el nivell sonor de
fons entenent-se com per tal, l’ambiental sense els valors punta accidental. Així
doncs, com des dels edificis més propers no es percep l’activitat, valorem els
resultats des del punt de mesura, tot observant que tot i que sigui en horari diürn
tampoc sobrepassaria aquests 3 dB de diferència.
Tampoc existeix en el cas de Lloret de Mar zonificació quan a sensibilitat sonora per
immissió pel que no pot avaluar-se si sobrepassaria o no el màxim fixat, però com
s’ha comentat al principi de l’informe no s’ha realitzat cap mesura des de habitatges
perquè per la distància existent a l’activitat i l’orografia de la zona no es percebia
l’activitat.
Per tot això exposat, valorem que l’activitat en funcionament acompleix amb la
normativa aplicable sobre sorolls.
11.- NORMATIVA DE REFERÈNCIA
- Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció conta la contaminació acústica.
- Vigent Revisió i adaptació del Pla General d’Ordenació Urbana de Lloret de Mar.
45R-314-R4-090405
Entitat Ambiental de control acreditada pel Departament de Medi Ambient segons el Decret 170/1999 amb el número
d’acreditació EAC-012-02.
ECOPROGES S.L, C/ Llull 109 2ª planta 08005 Barcelona

EAC ECOPROGES S.L
45R-314
Pàg 9 de 10
INFORME SONOMÈTRIC
12.- ANNEX
12.1- Plànol amb les ubicacions dels circuits i el punt de mesura.
Signatura dels Tècnic Responsable:
Alex de Juan Monzón
45R-314-R4-090405
Entitat Ambiental de control acreditada pel Departament de Medi Ambient segons el Decret 170/1999 amb el número
d’acreditació EAC-012-02.
ECOPROGES S.L, C/ Llull 109 2ª planta 08005 Barcelona

EAC ECOPROGES S.L
45R-314
Pàg 10 de 10
INFORME SONOMÈTRIC
ANNEX
45R-314-R4-090405
Entitat Ambiental de control acreditada pel Departament de Medi Ambient segons el Decret 170/1999 amb el número
d’acreditació EAC-012-02.
ECOPROGES S.L, C/ Llull 109 2ª planta 08005 Barcelona

Pla Especial Urbanístic per a la zona esportiva motoritzada Can Daura
12.4 Fitxa cadastral
34

Pla Especial Urbanístic per a la zona esportiva motoritzada Can Daura
12.5 Estudi d’erosionabilitat
35

ESTUDI D’EROSIONABILITAT
PER A LES INSTALACIONS DE LA ZONA
ESPORTIVA MOTORITZADA DE CAN DAURA.
MUNICIPI DE LLORET DE MAR
GEONIVAL, Geologia Aplicada s.l.
Gran via Pau Casals 210, entl C
17480 ROSES
www.geonival.com
geonival@geonival.com
Referència: E.G.18.03.10
Client: E.P. ENGINYERIA GRUP 7, S.L.
març 2010
E.G.18.03.10

ÍNDEX
1.- Introducció, objectius i antecedents
2.- Treballs de reconeixement i característiques del medi afectat
2.1.- Geologia de la zona
2.1.1- Trets geomorfològics
2.1.2- Geologia
2.2.- Meteorologia
2.2.1.- Règim de precipitacions
2.2.2- Règim de temperatures
2.3.- Hidrologia de la zona
3.- Avaluació de l’erosionabilitat del medi
4.- Mesures correctores pel control de l’erosió
4.1.- Obres de les pistes: Esplanació i compactació
4.2.- Obres de drenatge
5.- Conclusions i recomanacions
ANNEXES
1. Plànol de situació geogràfica i plànol de situació geològica (1:250.000)
2. Zonoficació de les instal·lacions i plànol topogràfic (1:2.000)
3. Recull fotogràfic
E.G.18.03.10 2

1.- INTRODUCCIÓ
A petició de E.P. ENGINYERIA GRUP 7, S.L., es realitza una sèrie
d’investigacions per tal de caracteritzar i mitigar l’erosionabilitat de l’entorn de
les instal·lacions de la zona esportiva motoritzada de Can Daura de Lloret de
Mar (La Selva).
Aquestes instal·lacions segons el que disposa el POUM de Lloret de Mar, per
tal de regular i arranjar una àrea destinada a la pràctica de l’esport motoritzat
lleuger en un sòl no urbanitzable que actualment es troba ocupat per aquesta
activitat de manera irregular, s’ha redactat el corresponent Pla Especial
Urbanístic, i en conseqüència, també s’ha redactat un estudi d’integració i
impacte paisatgístic d’aquestes instal·lacions, per definir quines són les pautes
a seguir per tal que les noves instal·lacions de l’activitat modifiquin el mínim
possible el paisatge i l’entorn.
Per complimentar l’estudi d’integració i impacte paisatgístic es demana un
estudi d’erosionabilitat de les instal·lacions.
1.1.- Objectius
Els principals objectius d’aquest estudi són els següents:
• Conèixer les característiques geològiques, meteorològiques i
hidrogeològiques de l’àmbit d’estudi.
• Mesures correctores pel control de l’erosió
1.2.- Situació i descripció de les instal·lacions i de l’activitat
El circuit de motocròs s’ubica a la finca de Can Daura, al nord-oest del terme
municipal de Lloret de Mar, pròxim a la urbanització Lloret Verd. Cadastralment,
les parcel·les objecte d’aquest Pla especial urbanístic són les parcel·les 2 i 32
del polígon 4 de Lloret de Mar. L’emplaçament dista aproximadament 7 Km del
nucli urbà de Lloret de Mar.
L’accés a l’àrea es realitza per un camí forestal que neix a la urbanització Lloret
Verd.
Es tracta d‘una finca rústica de 6 ha de superfície, formada bàsicament per
pinars i pel circuit de motocròs, i que es troba a una altitud d’aproximadament
230 m respecte el nivell del mar.
E.G.18.03.10 3

El paisatge que envolta el circuit es composa principalment per zones
boscoses, rieres, pistes forestals, i urbanitzacions.
A l’oest del circuit, la construcció més propera al circuit que podem trobar és la
masia Can Daura.
Les zones en les que es zonifica la parcel·la objecte d’aquest pla especial
urbanístic són les següents:
a) ZONA D’APARCAMENT:
situada al nord del sector, a banda i banda de la pista forestal d’accés
des de la urbanització Lloret verd. Es tracta d’una zona on no es preveu
cap construcció, sinó que consisteix en una explanada on els
espectadors estacionaran els seus vehicles per observar les curses, o
simplement gaudir de les instal·lacions per al públic (bar - cafeteria,
serveis, etc.).
Aquest aparcament tindrà capacitat per a 20 vehicles, amb suficient
espai com perquè es puguin col·locar els remolcs amb les motocicletes.
b) BOXES:
E tracta d’una zona on es construiran els boxes necessaris per tal que
els usuaris del circuit puguin arranjar i rentar els equipaments mecànics
dels esportistes.
Aquesta zona es situa tangent al camí d’accés, al nord del sector.
Els boxes tindran només una planta baixa i es construiran de tal manera
que quedin el màxim integrats en el paisatge, tant pel que fa a la seva
volumetria com pel que fa als materials i colors.
En el cas que la coberta d’aquesta edificació sigui plana ajardinada,
podrà utilitzar-se com a grada – mirador per al públic de les competicions
que es celebrin en el circuit.
c) ZONES DE LLEURE I SERVEIS PER AL PÚBLIC:
Es tracta d’una zona situada també al nord del sector, tangent al camí
d’accés al circuit i paral·lela als boxes.
E.G.18.03.10 4

En aquesta zona és on es construirà un volum de planta baixa dins el
qual s’hauran d’habilitar espais per als següents usos:
- bar
- cafeteria
- serveis sanitaris amb dutxes
- àrees d’esbarjo
- oficina de gestió i d’atenció i informació al públic i als esportistes
- un servei sanitari que pugui atendre primeres cures
De la mateixa manera que amb l’edifici de boxes, l’edifici que englobi tots
aquests serveis tindrà només una planta baixa i es construirà de tal
manera que quedi el màxim integrat en el paisatge, tant pel que fa a la
seva volumetria com pel que fa als materials i colors.
d) CIRCUIT:
És la zona que ocupa la gran majoria de la superfície de la parcel·la
objecte d’aquest pla especial urbanístic, i on es desenvoluparan els
esports als quals es destina aquesta finca.
El circuit està dividit en dos recorreguts amb possibilitat de continuïtat:
- El situat més al nord de: 1256 metres de recorregut.
- El situat més al sud de: 1081 metres de recorregut.
El traçat del circuit respectarà al màxim la vegetació actual del lloc, per
tal de minimitzar l’efecte de l’erosió del terreny.
Es disposarà d’un sistema de tancament del circuit realitzat amb postes i
tanca metàl·lica de doble torsió per evitar l’entrada no controlada durant
les hores no obertes al públic.
e) ZONA DESTINADA AL PÚBLIC:
Es preveu una assistència de públic no superior a les 100 persones.
El públic es situarà fora de la pista darrera de les tanques, quedant a una
distància mínima de 3 metres. Aquestes zones seran planes i quedaran
resguardades de possibles accidents. S‘habilitarà una zona aproximada
de 600 m² per a públic al circuit, repartida en els dos traçats.
E.G.18.03.10 5

Aquesta zona està sobredimensionada expressament perquè els
aficionats es puguin moure per poder apreciar millor el transcurs de les
curses.
f) FRANJA DE PROTECCIÓ
Atès que l’activitat que es realitza en aquest circuit es desenvolupa en
terrenys annexes amb massa forestal, hi haurà d’haver una franja
perimetral lliure de vegetació arbustiva, i amb estrat arbori aclarit, segons
normativa, de 25 metres d’amplada.
2.- Treballs de reconeixement i característiques del medi afectat
Cal determinar i analitzar aquelles característiques del medi que condicionaran
la seva execució tant des d’un punt de vista tècnic com ambiental. Aquells
aspectes del medi o de l’entorn que com a mínim caldrà estudiar són:
- geologia: característiques generals de la geologia de la zona, fent
constar la naturalesa dels materials presents i les seves característiques.
- climatologia: s’estudiaran aquelles característiques del clima que
incideixen directament en el disseny de la carretera (intensitat màxima
de precipitació, freqüència de precipitacions,…) i/o en la seva explotació
(risc de gelades, avingudes,…)
- hidrologia: cal identificar tot el conjunt de rius, torrents, torrenteres i
rases que formen part de la xarxa de drenatge natural del terreny i que
poden resultar afectats per la construcció de la nova pista. També es
farà referència a la magnitud de la conca de recepció d’aquesta xarxa de
drenatge i a l’existència de fonts o brolladors d’aigua.
2.1.- GEOLOGIA DE LA ZONA
2.1.1- Marc geogràfic
La comarca de la Selva caracteritza per ser una comarca oberta al Mar, que
pertany al Sistema Mediterrani. Aquest sistema està format per una cadena
muntanyosa occidental, coneguda com la Serralada Pre-litoral, per una altra
cadena més oriental, coneguda com la Serralada Litoral, i entre les dues
serralades trobem una depressió central.
E.G.18.03.10 6

Aquest relleu fou originat durant els episodis distensius de l’orogènia Alpina en
la qual, alguns dels blocs paleozoics es van aixecar, formant les serralades, i
d’altres blocs es van enfonsar formant la depressió central.
La zona d’estudi correspon a l’extrem septentrional de la depressió Pre-litoral
Catalana, concretament situada a uns 7-8km a l’interior de la línia de costa i a
una cota aproximada de 230m per sobre del nivell del mar.
2.1.2- Marc geològic
Lloret de Mar forma part del batòlit granític de la serralada litoral.
En general, els materials que conformen la zona són d’edat Paleozoica, entre el
Carbonífer i el Permià (280-345Ma). Es tracta de materials intrussius
relacionats amb l’orogènia herciniana que van ascendir fins a nivells pròxims a
la superfície terrestre i al cristal·litzar van donar les diferents varietats de roques
plutóniques.
Aquest sector es caracteritza per les següents litologies:
• Batòlit granodiorític d’edat herciniana. Es tracta d’una roca de tonalitats
grises, formada per cristalls de mida de mitja a grollera i els seus
principals components són el quars, plagióclasis, feldspat potàssic i
biotita. Podem trobar minerals accessoris com la clorita, apatita, zircó,
moscovita, i aquesta roca sol presentar un gran nombre d’enclavaments.
• Leucogranits posteriors a les granodiorites, per tant menys meteoritzats i
per això formen els relleus més abruptes. Roca de tonalitat rosada amb
cristalls de totes les mides. La seva composició mineralògica és molt
similar a la composició de les granodiorites, però es poden diferenciar
per la presència de granats, caolí i sericita, com a minerals accessoris, i
a més a més, els leucogranits no tenen enclavament sinó nuclis
pegmatítics.
E.G.18.03.10 7

Entre les granodiorites i els leucogranits, són freqüents els dics de roques
filonianes que reomplen les fractures existents en aquests granitoids.
• Materials quaternaris, sobretot materials detrítics procedents de les
serralades més properes que reomplen les valls de la plana de la Selva.
Són dipòsits Holocens, formats principalment per graves i llims, que
reomplen els fons de les valls.
2.2- METEOROLOGIA
2.2.1- Règim de precipitacions
La comarca de la Selva es caracteritza per presentar generoses precipitacions
durant l’any, degut a la seva situació latitudinal i per l’orientació de les
serralades Prelitoral i Litoral, que es disposen paral·lelament al mar i provoca
l’ascens dels vents humits.
MESOS
PRECIPITACIÓ MITJANA MENSUAL (mm)
GENER 56.2
FEBRER 13.6
MARÇ 16.9
ABRIL 42.2
MAIG 34.2
JUNY 32.9
JULIOL 28.4
AGOST 23.8
SETEMBRE 62.2
OCTUBRE 33.2
NOVEMBRE 68.5
DESEMBRE 55.2
Taula 1: Elaboració a partir de les dades publicades per la Generalitat de Catalunya,
l’observatori situat en Lloret de Mar de l’any 2006.
70
60
50
40
30
20
10
0
Gener
Febrer
Març
Abril
Maig
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Lloret de Mar
Gràfic 1: Representació de les dades pluviomètriques registrades a l’observatori de Lloret de Mar de l’any 2006.
E.G.18.03.10 8

En el gràfic anterior es pot observar que la majoria de precipitacions es
concentren a la primavera i la tardor, tot i de forma difusa. Això es deu a la
irregularitat del règim de pluviometria del clima Mediterrani i la major part de la
precipitació es concentra en poques tempestes i molt intenses.
Figura 1: Mapa que representa la precipitació anual de l’any 2006 a Catalunya, amb un
cercle vermell assenyalem la situació aproximada de Lloret de Mar.
2.2.2- Règim de temperatures
Es pot considerar que en les comarques Gironines hi domina el clima
Mediterrani, tot i que dos factors com el relleu i la continentalitat poden generar
variacions d’aquest clima.
E.G.18.03.10 9

L’observatori més proper a la zona d’estudi, es troba situat al municipi de Lloret
i les dades registrades són les següents:
MESOS TEMPERATURA MITJANA TEMPERATURA MÀXIMA
MITJANA
TEMPERATURA MÍNIMA
MITJANA
GENER 8.7 14.8 4.5
FEBRER 9.7 16.9 4.6
MARÇ 12.5 20.1 6.6
ABRIL 13.4 19.9 7.5
MAIG 17.8 24.1 11.9
JUNY 21.6 27.9 15.4
JULIOL 23.3 29.8 17.0
AGOST 24.2 30.8 18.2
SETEMBRE 20.8 27.5 15.4
OCTUBRE 16.8 23.0 12.2
NOVEMBRE 11.2 17.4 6.8
DESEMBRE 8.8 15.4 4.6
Taula 2: Dades obtingudes del SMC de la Generalitat de Catalunya de l’any 2006.
35
30
25
20
15
10
5
0
Tºmitjana
Tºmàxima mitjana
Tºmínima mitjana
Gener
Febrer
Març
Abril
Maig
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Gràfic 2: Representació de les dades registrades a l’observatori de Lloret de Mar de l’any 2006.
A la taula i gràfic anterior es pot observar que les temperatures màximes
mitjanes es registren durant el mes d’Agost (30.8) i les mínimes durant el mes
de Gener (4.5). També s’observa una tardor més càlida que no pas la
primavera.
E.G.18.03.10 10

Figura 2: Mapa que representa la temperatura mitjana anual de l’any 2006, amb un cercle verd clar
s’assenyala la situació aproximada de Lloret de Mar
2.3.- HIDROGEOLOGÍA
2.3.1- Avaluació de la permeabilitat del substrat
Per tal d’avaluar la permeabilitat del substrat (per ser més exacte es tindria que
parlar de capacitat d’infiltració, en medis no saturats), s’han realitzat diverses
proves “ in situ “ d’aquest paràmetre ( K ) en sondeigs efectuats en zones
properes al circuit de motocros, però en el marc d’altres projectes.
Per altra banda també s’ha determinat la permeabilitat teòrica, mitjançant els
paràmetres de caracterització geomecànica (assaigs de laboratori).
S’han realitzat un total de 6 assaigs repartits entre els tres sondeigs realitzats:
dos de tipus Lefranc i quatre de tipus Lugeon.
E.G.18.03.10 11

2.3.2.- Assaigs “ in situ “
Assaig Lefranc
Aquest mètode s’aplica a materials inconsolidats, I per tant, s’ha d’utilitzar per a
determinar la permeabilitat als primers metres de sondeig .
El procediment consisteix en introduir en el sondeig un volum determinat
d’aigua, mantenint constant l’alçada d’aquesta columna d’aigua durant un
temps determinat .
La formula a utilitzar és :
K =
Q
C × H
a on ;
K : Permeabilitat (m/seg )
Q : Cabal introduït ( m3/seg )
H : Alçada del tram assajat
C : Constant que depèn de les característiques
geomètriques de la cavitat sobre la qual es realitza l’assaig.
En el nostre cas : C = 5,5 ×r , a on r és el radi del sondeig
Per tant ,
K =
Q
5,5 × r ×H
Assaig Lugeon
És un mètode indicat per a terrenys poc permeables i cohesius. Consisteix en
la mesura del volum d’aigua que es pot injectar en un tram del sondeig, de
longitud L, durant un temps T i a una determinada pressió H que ha de
mantenir-se constant .
El tram a assajar s’aïlla mitjançant un obturador, actuant el propi fons del
sondeig com a obturador inferior .
E.G.18.03.10 12

La permeabilitat es calcula segons la fórmula :
K =
Q
L × H × T
* C
A on ,
K : Permeabilitat
Q : Pèrdua d’aigua (1)
L : Longitud del tram assajat (m)
H : Pressió hidràulica (Kg/cm 2 )
T : Temps (min)
C : Constant , segons la formula :
C = 1 + In ( L / d )
2
essent el diàmetre del sondeig (m)
La permeabilitat obtinguda s’expressa en unitats Lugeon (Lg) . Una unitat
Lugeon val 1 litre per minut i metre, sota una pressió de 10 Kg/cm 2 , això equival
aproximadament 1× 10 -7 m/seg.
Resultats obtinguts
SONDEIG –1
ASSAIG UNITAT TRAM D’ASSAIG (m) PERMEABILITAT (cm/s)
LEFRANC SP/SM-Rc 8.00-9.00 1.96x10 –7
LEFRANC Rc 13.00-14.00 1.16x10 –7
Taula 3: Taula resum dels resultats dels assaigs de permeabilitat en el sondeig S1
SONDEIG –2
ASSAIG UNITAT TRAM D’ASSAIG (m) PERMEABILITAT (cm/s)
LUGEON SC 2.50-3.50 5.0x10 –4
LUGEON SC 7.50-8.50 1.7x10 –4
LUGEON SC 16.95-17.95 9.2x10 –5
Taula 4: Taula resum dels resultats dels assaigs de permeabilitat en el sondeig S2
E.G.18.03.10 13

SONDEIG –3
ASSAIG UNITAT TRAM D’ASSAIG (m) PERMEABILITAT (cm/s)
LUGEON SC 5.00-6.00 1.1x10 –5
Taula 5: Taula resum dels resultats dels assaigs de permeabilitat en el sondeig S3
Els resultats dels assaigs mostren dos casos diferenciats, de manera que
podem considerar com a semipermeable la unitat SC de sorres argiloses i
alguna graveta que és la unitat més superficial, i com a impermeables la unitat
de roca granodiorita, Rc.
2.3.3.- Càlculs teòrics per als materials del substrat rocós
La zona d’estudi està formada principalment per materials granítics,
concretament per leucogranits i dics pòrfirs granítics.
Teòricament, són materials amb una permeabilitat molt baixa i la poca que
tenen és una permeabilitat secundària per fractura.
Així que la permeabilitat teòrica dels materials granítics té un valor de l’ordre de
10 -7 -10 -10 cm/s.
2.3.4- Sistemes aqüifers
La zona d’estudi es troba situada dins del sistema d’aqüífer PALEOZOIC-
GRANÍTIC (Granits de la Selva). Aquest sistema està representat en tota la
comarca de la Selva i la seva característica més destacada és la seva variació
de profunditat en tota la comarca, ja que en algunes zones aquests materials
són aflorants i altres prenen profunditats fins a 200m.
En el cas que ens ocupa no hi ha rius, torrents i torrenteres que formin part de
la xarxa de drenatge natural del terreny i per tant no poden resultar afectats per
la construcció de les noves pistes. A l’igual que tampoc hi ha existència de
fonts o brolladors d’aigua.
E.G.18.03.10 14

3.- Avaluació de l’erosionabilitat del medi
Per poder avaluar l’erosionabilitat del medi s’ha usat l’equació fonamental de
pèrdua de sòl per erosió hídrica (USLE):
A = R x K x LS x C x P
On:
A és la pèrdua de sòl per unitat de superfície, mesurada en tones mètriques per
unitat de superfície (t/ha).
R és el factor d’erosionabilitat de la pluja; és el producte acumulat per al
període d'interès (normalment un any), amb certa probabilitat d'ocurrència
(normalment 50% o terme mitjà), de l'energia cinètica per la màxima intensitat
en 30 minuts de les pluges. Les seves unitats són (MJ/ha.any) (mm/h)/10, però
solen simplificar-se a energia cinètica per unitat de superfície (J/ha).
K és el factor d’erosionabilitat del sòl; és la quantitat terme mitjà de sòl perdut
per unitat del factor d’erosionabilitat de la pluja (Mg/J), quan el sòl en qüestió és
mantingut permanentment nu, amb laboreo secundari a favor d'un pendent del
9% de gradient i 22,1 m de longitud.
L (adimensional) és el factor de longitud del pendent; la relació entre la pèrdua
de sòl amb una longitud de pendent donat i la qual succeeix en 22,1 m de
longitud, a igualtat dels altres factors.
S (adimensional) és el factor de gradient del pendent; la relació entre la pèrdua
de sòl amb un determinat gradient i l'estàndard de 9 %, a igualtat dels altres
factors.
C (adimensional) és l'ús i gestió de sòls; és la relació de pèrdues per erosió
entre un sòl amb un determinat sistema d'ús i gestió (rotació de cultius, ús dels
mateixos, laboreo, productivitat, gestió de residus, etc.) i el mateix sòl posat en
les condicions que es va definir
K, a igualtat dels altres factors.
P (adimensional) és el factor de pràctica mecànica de suport; la relació entre la
pèrdua de sòl amb determinada mecànica (laboreo en contorn, en feixes,
terrasses, etc.) i la qual succeeix amb laboreo a favor del pendent, a igualtat
dels altres factors.
E.G.18.03.10 15

Tenint en compte tots aquests factors obtenim, una erosionabilitat de:
A (t/ha any)
Pistes de motocross 33.70
Bosc que envolta les pistes 0.03
Taula 6: Taula resum de l’erosionabilitat de l’àmbit d’estudi
I segons la taula 7 podem classificar l’erosió com:
Classes d'erosió:
Nul·la o lleugera
Baixa
Moderada
Alta
Molt alta
Extrema
0-6 tn/ha any
6-12 tn/ha any
12-25 tn/ha any
25-50 tn/ha any
50-100 tn/ha any
>100 tn/ha any
Taula 7: Taula de classificació de l’erosionabilitat
Classe d’erosió
Pistes de motocross
ALTA
Bosc que envolta les pistes NUL·LA o LLEUGERA
Taula 8: Taula de classificació de l’erosionabilitat de l’àmbit
d’estudi
E.G.18.03.10 16

4.- Mesures correctores pel control de l’erosió
4.1.- Obres de les pistes: Esplanació i compactació
Una bona esplanació del ferm, amb pendents transversals d’un 2-3% per
drenar l’aigua de pluja sobre la base de la pista i peraltament de les corbes,
ajuda a evitar problemes d’erosió que es poden iniciar sobre la mateixa pista.
Si en les pistes apareixen zones amb argiles on s’estanca l’aigua i apareixen
roderes, és necessari l’aportació de graves, gravetes o tot-ú i compactar el ferm
en la zona conflictiva per evitar greu problemes d’erosió que acaben estenentse
per les vores de la pista en evitar les roderes.
En general doncs, quan millor sigui l'esplanació de la base i la compactació del
ferm, menys problemes erosius es produiran, particularment d’aquelles que
s’inicien a la mateixa pista.
4.2.- Obres de drenatge
Les obres de drenatge de les pistes forestals són de tres tipus:
a) longitudinals: cunetes
b) transversals: trencaigües i passadissos
c) transversals soterrades: tubs i palanques
Sempre són necessàries en qualsevol tipus de pista, inclòs en les vies de
desembosc, ja que els trencaigües superficials sempre són necessaris. Es
millor fer-ne més del compte que quedar-se curts, ja que el cost de construcció
de les obres de drenatge superficials és molt baix durant la pròpia construcció
de la pista i les conseqüències d’oblidar-se un drenatge poden ser molt greus si
s’enduen la pista però encara més des del punt de vista ambiental que pels
efectes erosius que poden provocar.
També és millor fer-ne moltes de petites que poques de grans, tant per raons
econòmiques com d’efectivitat en el cas de les pistes forestals.
Per tant les recomanacions pràctiques per la construcció de les obres de
drenatge, que com ja hem dit són sempre absolutament necessàries per
qualsevol pista forestal:
E.G.18.03.10 17

a) sempre que sigui possible és millor fer drenatges superficials en
pistes forestals que no soterrats, ja que s’eviten les freqüents
obturacions pels materials arrossegats en temps de pluges
b) davant el dubte sobredimensionarem sempre els drenatges
c) donar sempre a la pista un pendent transversal d’un 2-3%
d) en el cas dels trencaigües superficials, fer-los amples i pronunciats si
són amb terres, o bé protegir-los amb troncs o un encaixat amb pedra si
es volen consolidar. La distància entre ells depèn de la pluviometria de la
zona, del pendent longitudinal i del tipus de sòl de la base, però una
distància raonable en pendents moderats seria d’uns 40 m
e) els desguassos de cunetes i trencaigües s’han de preveure a l’alçada
de petits torrents o escorralls naturals, o en tot cas, en indrets de baix
pendent i vegetats que evitin problemes d’erosió en aquests punts
f) evitar deixar sense consolidar el ferm en els passos de petits torrents
ja que encara que en general duguin poca aigua, en cas de revinguda
ocasional és on més freqüentment es veuen afectades les pistes
forestals. Un encaixat compactat amb pedres de certa dimensió és
suficient per consolidar el pas; també és important guiar les aigües sobre
la via simplement mitjançant la creació d’un gual
g) pel drenatge d’àrees on l’aigua s’entolla sobre la pista és interessant
obrir una rasa fins trobar terreny consolidat, col·locar un tub porós
drenant amb pendent cap a fora de la pista i posar material porós tipus
gravetes o tot-ú per sobre, amb compactació i pendent del ferm cap a
fora de la pista
E.G.18.03.10 18

5.- Conclusions i recomanacions
Per terme mig, s'obtenen per a les pistes, valors d'erosió qualificats com a alts
o severs (superiors a 25 t/ha any). És una afectació intensa, però molt
localitzada en les zones de trànsit. Les majors pèrdues s'associen a les zones
més susceptibles quant a factors de litologia, pendent, compactació i
afloraments.
En canvi els valors d’erosió en els voltants de la pista, al tractar-se de zona
boscosa, són ínfims i per tant menyspreables. El seu valor és de l’ordre de
0.030 t/ha any
Les mesures correctores pel control de l’erosió en les pistes van molt lligades a
les mesures correctores abans comentades per la minimització de l’ocupació
de l’espai i l’afecció a les aigües, ja que en general el risc d’erosió augmenta
quan més gran és l’espai afectat per la construcció i més poder erosiu tenen les
aigües incorrectament drenades o guiades.
Així, totes les mesures ja comentades són aplicables pel control de l’erosió en
les pistes, i molt particularment la recerca d’un balanç de terres el més
equilibrat possible i la canalització de les aigües tant en els desmunts i
terraplens de certa alçada com en la plataforma de la pista.
La restauració el més aviat possible dels talussos creats és una prioritat per
minimitzar quan abans el risc d’erosió. Prèviament cal fer un decapatge selectiu
de les terres orgàniques superficials amb interès agrològic. Aquestes terres un
cop sanejades de branques, blocs de pedra, … s’abassegaran en llocs adients
en petites piles. En general, considerant la curta durada de les obres de les
pistes, no caldrà un manteniment específic o millora d’aquestes terres vegetals,
evitant en tot cas la seva compactació. A més, si la construcció de la pista
s’allarga en el temps, sempre hi ha el recurs considerant l’agilitat i flexibilitat
que permet la construcció d’una pista de fer l’operació de decapat,
abassegament i recol·locació de nou sobre el talús per trams en un temps molt
curt. L’estesa de les terres vegetals només és possible en talussos 3:2 o menys
pendents, essent ja difícil si no es sembren immediatament en talussos 1:1.
Per talussos de més pendent, si és imprescindible la seva restauració vegetal,
caldrà recórrer llavors a obres específiques de recolzament del talús que
permetin un pendent més suau o el replè del trasdós del mur. També existeix la
E.G.18.03.10 19

possibilitat d’estendre geotèxtils o malles sobre el talús que permetin recolzar
les terres, però són solucions en general poc usades en pistes forestals pel seu
cost elevat.
Un cop fetes les millores, podem concloure que l’erosió produïda per l’activitat
per a les instal·lacions de la zona esportiva motoritzada de Can Daura serà poc
significativa degut al seu confinament i dimensionat.
abril de 2010
Dominic Font i Coveney
Dr. en Ciències Geològiques
Col·legiat 3931
GEONIVAL, Geologia Aplicada S.L.
Gran via Pau Casals 210, entl C
ROSES 17480
tel i fax: 972-25 35 08
geonival@geonival.com
www.geonival.com
E.G.18.03.10 20

ANNEXES
ESTUDI D’EROSIONABILITAT
PER A LES INSTALACIONS DE LA ZONA
ESPORTIVA MOTORITZADA DE CAN DAURA.
MUNICIPI DE LLORET DE MAR
1. Plànol de situació geogràfica i plànol de situació geològica (1:250.000)
2. Zonificació de les instal·lacions i plànol topogràfic (1:2.000)
3. Recull fotogràfic
E.G.18.03.10 21

N
Situació de la zona d’estudi
N
2,5 Km
Situació de la zona d’estudi
Quaternari (Pleistocè mitjà-superior) :Graves corresponents aterrasses fluvials iglacis.
I I I I
Roques intrusives Tardo-Hercinianes :Leucogranit.
Roques intrusives Tardo-Hercinianes :Granits Leucocràtics.
Figura 1i2:Adalt, situació geogràfica de la zona estudiada.Asota, situació de la zona
estudiada dins el marc geològic.

PLA ESPECIAL URBANÍSTIC PER LA ZONAESPORTIVA MOTO-
RITZADA DE CAN DAURA. MUNICIPI DE LLORET DE MAR.
ANNEX:
2
PLÀNOL:
PLANTA ZONIFICACIÓ ITOPOGRÀFIC
PROMOTOR:
Excm.Ajuntament
de LLORET DE MAR.
ESCALA:
1/2000
ARQUITECTE:
Jaume Corominas Blanch
E.P. ENGINYERIA GRUP7 S.L.P.
DATA:
GENER 2010

Pla Especial Urbanístic per a la zona esportiva motoritzada Can Daura
13. PLÀNOLS
36