Reportatge - Inici - Ajuntament de la Selva del Camp

INFORMATIU LOCAL
Editorial
Editorial
Sumari
Sumari
Plantar cara a la crisi
amb compromís, treball
i il·lusió
En els moments més adversos és quan
un poble ha de demostrar la seva força com
col·lectiu, la capacitat de treballar i
il·lusionar-se per superar les dificultats. Ara
fa gairebé un any, la Selva del Camp es
marcava el repte de no quedar-se aturat com a poble
davant la crisi. La Selva ha demostrat que té capacitats
per respondre als nous reptes, com l’increment
de persones aturades, sens dubte la cara més dramàtica
de la crisi, o la reducció generalitzada de recursos
econòmics.
Si alguna cosa ha caracteritzat l’esperit de la
Selva del Camp en els últims anys és la força per
plantar cara a les dificultats. El poble va saber respondre
a principis dels anys 80 a la greu crisi del
sector agrari. Ara, la Selva està tornant a demostrar
amb fets que té arguments per sortir de l’actual crisi
econòmica global.
El poble segueix apostant per la promoció de
sòl industrial públic al polígon per aconseguir atraure
noves empreses i generar nous llocs de treball.
Mentre alguns ajuntaments ja han advertit públicament
que hauran de retallar part dels serveis municipals
i incrementar els impostos, la Selva aposta per
mantenir els serveis amb la mateixa exigència de
qualitat i millorar-los fins on sigui possible, amb la
congelació al 2010 d’impostos com l’IBI, l’IAE o
l’impost de vehicles. Per fer front a la crisi, l’Ajuntament
ha reforçat els serveis socials, amb més ajudes a les
famílies, ha mantingut per segon any el Pla de Llibres
a l’Escola i està impulsant la creació de més places
de llar d’infants a la futura escola bressol.
Per plantar cara a les dificultats, s’estan portant
a terme més polítiques de formació i ocupació que
mai, amb la posada en marxa de l’Escola Taller, el
segon taller d’ocupació i els plans d’ocupació. Amb
aquestes iniciatives i les inversions en obres municipals
s’han aconseguit crear 81 llocs de feina.
Per fer-ho possible, l’Ajuntament aplica un
pressupost auster i rigorós en les despeses i ha aconseguit
importants inversions de fora del poble (Estat,
Generalitat, Diputació i Unió Europea) per poder
convertir en realitat projectes que beneficiaran a tots
els veïns. S’han acabat així les obres de millora del
carrer Major, s’han seguit rehabilitant més carrers del
nucli antic, s’ha obert el nou Casal d’Avis i l’Associació
l’Alzina i el nou Espai Jove de l’Hort d’Iglésies. I es
continua treballant en la restauració del Castell, en
la millora del polígon i en el desenvolupant de nous
projectes, com la segona escola bressol municipal i
el pla director d’aparcament i seguretat vial.
▲
▲
18
4
Els joves troben
el seu espai
El nou Espai Jove Selvatà
obre portes a l’Hort d’Iglésies
34
▲ Fer front a la crisi
La Selva engega nous projectes i atrau inversions públiques
per generar ocupació
▲
20
Feina feta
L’Ajuntament fa realitat en dos anys de mandat
part dels projectes municipals compromesos
El nou Casal, a punt
per l’estrena
La gent gran i l’Associació
de discapacitats l’Alzina
estrenen casa
44
Seccions
Seccions
▲
28
Ajudes a les famílies
La xarxa de serveis socials
dóna suport a les persones
necessitades
▲ Per un model educatiu públic de qualitat
La Selva consolida en 15 anys una oferta
escolar per tot el poble
CRÈDITS
Edita:
Disseny gràfic i maquetació:
Carácter Gráfico, s.l.
Ajuntament de
la Selva del Camp
Imprimeix:
Agpograf Impressors
D.L.T. 1756-2000
Breus
Pàg 12
Joventuti Festes
Pàg 16
Cultura i Lleure
Pàg 24
Obra pública
Pàg 32
Benestar Social
Pàg 38
OCTUBRE’2009
3

LA SELVA MUNICIPAL
Plantar
cara a la crisi
Davant les dificultats
econòmiques, el poble ha
aconseguit posar en marxa nous
projectes, atraient inversions
de fora per generar ocupació i
dotar de nous serveis i recursos
públics la Selva
➜
➜
➜
➜
➜
➜
INVERSIONS EN MARXA AL POBLE PRESSUPOST FINANÇAMENT
Millora carrer Major 902.000 € Govern central
i rehabilitació carrers nucli antic
Nova escola bressol 1’3 milions € Ajuntament i Generalitat
Nou Casal 1’5 milions € Ajuntament i Diputació
Castell (segona fase restauració) 2’5 milions € Govern central
TOTAL 6.202.000 €
Reportatge
El poble no s’ha quedat aturat
mirant les conseqüències de la
crisi econòmica general, amb la
destrucció de llocs de treball i la
reducció de l’activitat econòmica,
a la indústria, als comerços i a la
construcció. Per fer-hi front des del
món local, l’Ajuntament ha intentat
Més inversions que mai
La Selva ha sabut atraure diners
de fora, de la Diputació, l’Estat, la
Generalitat i la Unió Europea per
combatre la crisi, i prioritzar les
inversions en el pressupost municipal
amb la reducció de la despesa corrent
atraure el màxim d’inversions al
poble, per generar així nous projectes
que impliquessin la creació
de llocs de treball i la concreció de
nous serveis i recursos públics.
Per la seva part, l’Ajuntament
està desplegant aquest 2009 un
pressupost municipal que dóna
prioritat a les inversions, amb rigor
i austeritat, reduint les despeses.
Un dels objectius fonamentals
és generar confiança i il·lusió al
poble, per fer front a les dificultats
econòmiques globals. A les inversions
que arriben de fora, cal sumarhi
l’esforç fet per l’Ajuntament en
el pressupost d’enguany, que ha
reduït la despesa però en canvi
ha incrementat les inversions (2’4
milions d’euros) per tal de plantar
cara a la crisi. S’ha acabat d’aquesta
manera el projecte del nou Casal
d’Avis i l’Associació l’Alzina, amb
una inversió total d’1’5 milions
d’euros.
4 OCTUBRE’2009

INFORMATIU LOCAL
El nou carrer
Major
Les obres han
permès millorar
i reordenar l’espai
del carrer més
emblemàtic
i generar ocupació
al poble
El projecte per millorar l’espai i
ordenar de nou el pas dels vianants i
el trànsit de vehicles al carrer Major
s’ha convertit en una realitat. Després
d’un estiu d’obres, s’ha canviat
la cara del carrer més emblemàtic
del poble, amb una millora notable
de l’espai, canviant de dalt a baix
el paviment i separant dos espais,
un per als vianants i l’altre per als
vehicles.
El projecte permet la circulació
viària al carrer Major, però redefinint
els espais i separant el trànsit
rodat del pas exclusiu per als vianants.
La voluntat de l’Ajuntament,
que va consensuar el projecte amb
els veïns i comerciants, és que al
carrer Major les persones tinguin
prioritat sobre els vehicles, evitant
el què havia passat fins ara, que
cotxes, furgonetes o motocicletes
aparquin barrant el pas a les persones
que van a peu.
S’ha canviat tota la
pavimentació, s’han
posat jardineres i s’han
fixat noves pilones
per protegir i donar
prioritat als vianants i
evitar que els vehicles
estacionin i obstrueixin
la circulació
Per evitar que els vehicles
puguin estacionar al carrer Major,
s’han creat dos nous elements.
Uns de fixes, les jardineres, que
s’han situat estratègicament, de
forma coordinada amb els veïns i
comerciants del carrer que necessiten
entrar amb els seus vehicles
als garatges de casa o accedir a
les botigues. A més a més, les
jardineres són un element que ha
donat color i vida al carrer.
Les jardineres delimiten
perfectament els dos espais del
nou carrer Major i protegeixen
els vianants. D’una banda, per
on han de circular els vehicles,
al centre de la calçada, en un
espai amb una amplada d’uns
tres metres, amb unes llambordes
d’un color diferenciat. I als dos
laterals d’aquesta calçada principal,
la zona per on passegen les
persones, amb l’amplada suficient
per a que puguin circular els
carretons dels nens o una persona
amb cadira de rodes.
A més a més de les jardineres,
s’introdueix un nou element,
el de les pilones, que es situen
estratègicament al llarg del carrer
Major per evitar també que els vehicles
puguin acabar estacionant
entre les mateixes jardineres.
L’antic paviment s’ha canviat
per una nova superfície de petites
llambordes, preparades per suportar
el pas i el pes dels vehicles.
No tenen permesa la circulació
pel carrer Major els camions de
gran tonatge, ja que són vehicles
que acabarien malmetent la via.
El projecte de rehabilitació s’ha
fet pensant en el valor patrimonial
del carrer Major, un dels senyals
d’identitat del poble i del seu
nucli antic. Aquesta va ser una de
les raons de pes per acabar triant
les llambordes, en lloc d’optar per
una altra pavimentació.
El projecte, finançat
íntegrament pel Govern,
ha renovat de dalt
a baix l’aspecte del
carrer Major
Les jardineres, a banda de permetre
que els veïns puguin accedir
als seus garatges i comerços, també
es podran desplaçar en moments
puntuals, com ara la cavalcada de
Reis, per tenir tot l’espai del carrer
lliure i transitable.
Les obres han estat finançades
íntegrament amb el Fons Estatal
d’Inversió Local del Govern central,
l’anomenat pla Zapatero, posat
en marxa per a fer front a la crisi,
generant nous llocs de treball i
activitat econòmica. El pressupost
del projecte, que ha dut a terme
l’empresa de la Selva Constecnia,
ha estat de 140.000 euros (més de
23 milions de pessetes).
u
Continua
la rehabilitació dels carrers
del nucli antic
Paral·lelament a les obres de millora del carrer Major, el Fons
Estatal d’Inversió Local ha permès també accelerar la rehabilitació de
nous carrers del mateix nucli antic del poble. La inversió preveu la nova
pavimentació dels carrers Gentil i Vellet, Casa de la Vila Vella, Peixateria,
Forn d’Avall i Plaça de la Palma.
D’aquesta manera, l’Ajuntament es manté ferm en el seu compromís
de rehabilitar tots els carrers del nucli antic del poble, en un ambiciós pla
que ha servit per renovar serveis bàsics dels carrers, com l’enllumenat
o el clavegueram, a banda de renovar la pavimentació.
u
Inversions en marxa
OCTUBRE’2009
5

LA SELVA MUNICIPAL
La remodelació del carrer
Major, de dalt a baix, és un dels
projectes on s’ha plasmat la creació
de llocs de treball en unes obres
de millora pel poble. No ha estat
l’única iniciativa.
La inversió a la Selva del
Camp de l’anomenat Pla Zapatero,
de 902.000 euros (més de 150
milions de les antigues pessetes)
ha servit també per continuar amb
la rehabilitació d’altres carrers del
nucli antic i per posar en marxa les
obres a l’entorn de la nova escola
bressol, amb l’adequació dels terrenys
i el nou aparcament a la zona
educativa de la Rasa.
Reportatge
Nous equipaments
per al poble
El nou carrer
Major, la
rehabilitació
de més carrers
del nucli antic,
el nou Casal, la
continuació de la
rehabilitació del
Castell o el nou
aparcament de la
zona educativa
Inici de les obres
de la nova escola bressol
Avancen els treballs per adequar els terrenys
on es construirà el nou centre educatiu
i ampliar l’aparcament
del centre educatiu de la Rasa
El projecte de la nova escola bressol de la Selva del Camp s’ha
començat ja a fer realitat a la zona educativa de la Rasa. Pràcticament
ja han acabat les obres per adequar els terrenys on s’ubicarà
el nou equipament, que ocuparà una superfície d’uns 1.000 m2, just
al costat de l’IES Puig i Ferreter, i s’han posat en marxa les obres de
construcció de l’aparcament de la nova escola bressol. D’aquesta
manera, mentre es construeix el nou equipament educatiu, la Rasa
guanyarà 120 noves places d’estacionament, una de les necessitats
detectades a la zona.
Les obres del nou aparcament de l’escola bressol, contemplat
al Pla Director d’Aparcaments i Seguretat Vial de la Selva (2008-
2018), aprovat per l’Ajuntament, s’han pogut accelerar gràcies al
Fons Local d’Inversió Local, promogut pel Govern per fer front a la
crisi. El pressupost de l’aparcament, de 186.000 euros (31 milions
de les antigues pessetes), està finançat íntegrament per l’anomenat
Pla Zapatero. Quan s’acabin les obres del nou aparcament, a la Rasa
hi haurà més de 200 places d’estacionament, per donar servei a la
comunitat educativa i als pares i mares dels prop de 700 alumnes
que estudien a la Rasa.
Abans de l’inici del curs 2009-10, aquest setembre, es van accelerar
els treballs per urbanitzar l’espai que limitarà entre la futura
escola bressol i l’Institut i el CEIP Abel Ferrater, per minimitzar així
les molèsties que es poguessin ocasionar a la comunitat educativa.
Primer, però, es van haver de fer els pertinents moviments de terra per
adequar la zona i preparar-la per ubicar un equipament educatiu.
6 OCTUBRE’2009

INFORMATIU LOCAL
Com serà la nova escola
bressol?
El nou centre tindrà espai per a
123 alumnes de 0 a 3 anys, segons
preveu el projecte. Fins arribar a la
seva capacitat màxima, les places
s’aniran incrementant de forma
progressiva, com s’ha fet amb la
posada en marxa dels nous centres
educatius del poble. D’aquesta
manera, es cobrirà a la zona educacional
de la Rasa tot el cicle
d’escolarització obligatòria fins
arribar a la Universitat o els cicles
formatius de FP: l’escola bressol,
l’educació infantil i primària, l’ESO
(l’educació secundària obligatòria)
i el Batxillerat.
El disseny arquitectònic del
centre ja està plenament definit, en
un edifici lluminós de qualitat que
prioritzarà per sobre de qualsevol
altra consideració el benestar dels
infants i la comunitat educativa.
La nova escola bressol, amb
una inversió total prevista de gairebé
d’1’3 milions d’euros, està
Avança la restauració del Castell
Les obres de la segona i última fase de restauració del Castell de
la Selva segueixen avançant, per a completar el projecte integral de
recuperació d’un dels valors patrimonials més importants del poble. Els
treballs, dirigits per l’equip d’arquitectes de la Universitat Politècnica de
Catalunya (UPC) han continuat durant tot l’estiu, començant a fer efectiva
la inversió aprovada pel Ministeri de Foment (2’5 milions d’euros).
La segona fase del projecte de rehabilitació, que va començar al
2008, té un calendari fixat de tres anys més, amb la previsió d’acabar-se
al 2011. Les obres serviran per restaurar el Celler Menor, adequar l’espai
i donar ús a l’antiga casa de l’Arquebisbe, i urbanitzar i remodelar
la plaça de les Pletes i l’Hort de Castell, conformant així un nou gran
espai urbà obert.
El poble ja fa gairebé dos anys que treu profit del Castell, que havia
arribat a estar molt deteriorat, ara com un nou espai polivalent cultural i
lúdic, a disposició dels veïns, a l’auditori del Celler Major.
finançada, gairebé al 50%, pel
Departament d’Educació de la Generalitat
(615.000 euros). La resta
del pressupost l’assumeix l’Ajuntament,
amb una dotació prevista
de 685.000 euros.
L’Ajuntament treballa amb
la previsió d’executar les obres
durant aquest curs (2009-10). Així,
la segona escola bressol del poble
podria estar a punt per al curs
2010-11. Quan les obres estiguin
acabades, la Selva tindrà capacitat
per oferir als veïns un total de 180
places (comptant l’Anna Frank) per
a infants de 0 a 3 anys, garantint
la demanda de places públiques
d’escola bressol a mig i a llarg
termini.
Així, l’Ajuntament donarà
compliment a una de les prioritats
de govern, oferir al poble una oferta
de places educatives públiques de
qualitat, a preus assequibles per a
totes les famílies, independentment
dels seus recursos econòmics.
u
Inversions en marxa
OCTUBRE’2009
7

LA SELVA MUNICIPAL
Reportatge
Confiança
Un dels objectius
fonamentals
de l’Ajuntament
és generar il·lusió
i seguretat
al poble,
per fer front
a les dificultats
econòmiques
globals
Totes les obres que es duen a
terme amb la dotació del Fons Local
d’Inversió local han comportat,
per llei, la contractació de persones
que estaven a l’atur. D’aquesta manera,
a més a més de millorar els
serveis i equipaments públics, s’ha
aconseguit generar feina i noves
activitats econòmiques al poble.
Els mesos d’estiu han estat
especialment intensos pel que fa
a les obres, amb les inevitables
molèsties per als veïns. Les obres
són, però, un bon indicador de
l’activitat a la Selva, que no s’ha
aturat davant les dificultats econòmiques,
un dels compromisos de
l’Ajuntament.
Èxit del Taller d’Ocupació
La majoria de les 16 alumnes del primer Taller
d’Ocupació de l’Hort d’Iglésies ha aconseguit
trobar feina i entrar al mercat laboral
El primer Taller d’Ocupació,
que va començar com un
projecte carregat d’objectius i
bones intencions a l’Hort d’Iglésies
de la Selva, l’any passat, s’ha
acabat convertint en un model
d’èxit per a generar ocupació.
La majoria de les 16 alumnes
que es va formar al 2008 com a
auxiliars en geriatria i assistència
al domicili ha aconseguit trobar
feina, un any després.
Les classes teòriques i pràctiques
d’aquelles alumnes, ara
gairebé totes treballadores, han donat
bons fruits. Les 16 alumnes es van
formar a les aules de l’Hort d’Iglésies
i a la residència del Vilar, al centre de
Dia d’Alcover i Valls, i a la residència
per a gent gran de la capital de l’Alt
Camp. També van fer pràctiques a
l’hospital sociosanitari de Reus.
S’han complert així amb les
expectatives dels impulsors del taller
d’ocupació, sorgit al bressol del
Consorci Municipal del Camp. El
projecte, que va néixer amb voluntat
de continuïtat, no s’ha aturat. A les
Aprenents d’oficis
Els alumnes de l’Escola Taller de l’Hort
d’Iglésies es formen treballant pel poble,
en l’elaboració de les noves jardineres
del carrer Major
El poble ha recuperat la filosofia de la primera Escola Taller que
es va fer al poble, coincidint precisament amb la crisi econòmica
de principis dels anys 90, quan un grup de joves de la Selva es va
formar participant en la rehabilitació de l’Hort d’Iglésies. Ara, 15 anys
8 OCTUBRE’2009

INFORMATIU LOCAL
aules de l’Hort d’Iglésies ja fa més
de mig any que s’estan formant 16
dones més per entrar al mercat laboral,
al sector de la geriatria i l’ajuda al
domicili, per ajudar sobretot a gent
gran i persones dependents que no
poden valdre’s per elles mateixes.
Precisament, en el moment de
posar en marxa els tallers d’ocupació,
es va entendre que el sector de
la geriatria i l’ajuda al domicili eren
dos àmbits on es generarà cada cop
més demanda d’ocupació, arran del
desplegament de la nova Llei de la
Dependència de la Generalitat. El
Servei d’Ocupació de Catalunya va
creure també en el Taller d’Ocupació
de l’Hort d’Iglésies, finançant íntegrament
el projecte, amb 320.000
euros.
Les alumnes es formen amb
classes teòriques i pràctiques, a la
residència de gent gran de la Selva
del Camp, a domicilis particulars i a
d’altres centres de la zona. D’aquesta
manera, les alumnes accedeixen al
món laboral abans d’acabar la seva
formació, el que s’ha demostrat que
facilita molt la seva inserció laboral.
Les alumnes aprenen les primeres
nocions de la cura, l’atenció i la
higiene de les persones grans.
De les 16 dones del Taller
d’Ocupació, sis són de la Selva del
Camp. Les alumnes es trien seguint
un acurat procés de selecció, que inclou
exàmens escrits i una entrevista
prèvia, a més a més de la presentació
del currículum. El cribratge busca sobretot
donar les mateixes oportunitats
El segon Taller
d’Ocupació està formant
actualment a 16 dones
més com a auxiliars
de geriatria i ajuda al
domicili, seguint el
mateix model
a totes les candidates i intentar trobar
els millors perfils entre els candidats,
ja que la prioritat del Taller d’Ocupació
és aconseguir convertir alumnes
en treballadores.
A l’hora de triar les alumnes,
s’ha donat preferència a dones
adultes, en situació d’atur i amb
una formació acadèmica bàsica, ja
que són un dels col·lectius amb més
dificultats de trobar feina.
La formació és un dels pilars
fonamentals per generar ocupació i
combatre l’atur, segons destaquen els
experts. En una situació de crisi com
la que estem patint, els recursos per
millorar la formació dels aturats són
una de les sortides més factibles.
u
Inversions en marxa
després, la nova Escola Taller està formant un grup de
24 joves, d’entre 16 i 25 anys, de la Selva, Alcover i
Constantí, que no tenien estudis i estaven a l’atur, com
a aprenents dels oficis de fuster, jardiner i manobre de
la construcció.
Els alumnes del mòdul de fusteria, amb classes
teòriques i pràctiques, han participat activament en
l’elaboració de les noves jardineres del carrer Major.
Amb l’ajuda dels professors, els joves han contribuït
en la reforma d’una de les vies més emblemàtiques del
poble. El resultat de la seva feina és ben visible al carrer
Major, en les jardineres que serveixen per delimitar
l’espai de la zona reservada pels vianants, i la calçada
per on han de circular els vehicles.
Un dels objectius fonamentals de l’Escola Taller
és introduir al mercat laboral joves que d’una altra
manera tindrien moltes dificultats de fer-ho, ja que no
han acabat els seus estudis. A l’Escola Taller, els joves
tenen també l’oportunitat d’acabar els seus estudis bàsics,
de forma paral·lela a la formació en els diferents
oficis. També reben classes teòriques de coneixements
bàsics de llengües i matemàtiques. La formació dels
24 alumnes va començar a l’estiu del 2008 i acabarà
al 2010, en el marc del Consorci Municipal del Camp.
A banda de les pràctiques de fusteria, que s’estan fent a
la Selva, els joves també participaran en la rehabilitació
d’un antic molí paperer a Alcover.
Al mòdul de jardineria, els professors han ampliat
les classes al sector més forestal i agrícola, tot per tal que
els alumnes tinguin el màxim de possibilitats i recursos
a l’hora de trobar feina.
Després dels seus primers sis mesos de formació,
els alumnes van passar a ser treballadors, recuperant
l’antiga filosofia de l’aprenent d’ofici. D’aquesta forma,
com a treballadors, els alumnes aprenen la disciplina
fonamental per a optar a trobar feina i mantenir-la. A
l’Hort d’Iglésies, els alumnes cada matí han de fitxar a
l’hora, com ho fan els treballadors. El Servei d’Ocupació
de Catalunya (SOC) de la Generalitat finança aquest
projecte.
Els joves estan responent bé a les expectatives
creades, amb la il·lusió de trobar feina quan acabin la
seva formació a l’Escola Taller, ja sigui com a jardiners,
fusters o en el sector de la construcció.
Els joves, que no tenien estudis, s’estan formant
ara com a fusters, jardiners i manobres per entrar
al mercat laboral
u
OCTUBRE’2009
9

LA SELVA MUNICIPAL
Les empreses del poble fan
front a la crisi
Reportatge
Al Castell també hi ha obres,
amb la posada en marxa de la
segona i darrera fase de la rehabilitació.
El baluard medieval, un
dels grans valors patrimonials del
poble, ha aconseguit també atraure
grans inversions tot i la complicada
situació econòmica.
Les obres, que va posar en
marxa l’Ajuntament, han seguit
endavant amb la dotació del Ministeri
de Foment, a través de l’1%
cultural, amb una inversió aquest
2009 de 750.000 euros (gairebé
125 milions de pessetes).
També s’està treballant amb
les persones, amb una feina més
silenciosa però també efectiva per
generar ocupació en època de
crisi. A l’Hort d’Iglésies no s’ha
aturat l’activitat, amb la posada
en funcionament del segon Taller
d’Ocupació, després de l’èxit de
la primera edició, i les classes de
l’Escola Taller. En aquest cas, el poble
també ha estat capaç d’atraure
l’esforç inversor de la Generalitat.
El Servei d’Ocupació de Catalunya
(SOC) finança els dos projectes de
formació impulsats des del Consorci
Municipal del Camp, amb seu a
l’Hort d’Iglésies.
u
La Selva manté el teixit productiu,
l’activitat econòmica i els llocs de treball,
tot i les dificultats econòmiques
La diversificació industrial i comercial del poble està ajudant, fins
ara, a mantenir els llocs de treball i l’activitat econòmica a la Selva.
La implantació en els últims 15 anys al poble d’empreses de sectors
radicalment diferents, com l’agroalimentari, els serveis o la indústria,
ha contribuït a enfortir el teixit productiu local, més resistent en una
situació de crisi econòmica.
Davant la situació de crisi, amb el creixement de l’atur arreu del
país, l’Ajuntament s’ha posat a disposició de les empreses del poble
per ajudar en tot allò que estigui al seu abast, com ha fet sempre.
L’objectiu, mantenir i si és possible fer créixer l’activitat industrial a
la Selva del Camp.
Ocupació
Per fer front al
creixement de l’atur,
s’està potenciant
la formació entre
els joves i les dones,
dos dels col·lectius
més vulnerables
en època de crisi
Aprodisca aposta per la Selva
Si ara fa poc més d’un any, s’anunciava l’arribada al polígon industrial
del poble de Tecnol i Solarca, empresa implantada arreu del
món, ara fa uns mesos una nova iniciativa empresarial ha començat
a treballar des de la Selva, en plena crisi. Aprodisca (Associació Pro
Persones amb Disminució Psíquica de la Conca de Barberà), dedicada
a la integració de persones amb diferents nivells de discapacitat intel·
lectual, ha construït una nova nau al polígon del poble. Fins ara estava
implantada únicament a Montblanc, a la Conca de Barberà.
La inversió d’Aprodisca a la Selva respon a la seva necessitat de
créixer, ja que està duent a terme un projecte per crear una potent
indústria agroalimentària.
A la nau d’Aprodisca es manipularan productes agrícoles, alimentaris
i industrials. També s’ha construït un tren de rentat de cotxes i
vehicles industrials, tot plegat amb la creació de nous llocs de treball.
En uns terrenys del poble, Aprodisca també conrea productes agrícoles
que després elabora i comercialitza.
10 OCTUBRE’2009

INFORMATIU LOCAL
Tecnol, que va comprar l’any
passat la fàbrica de sucs Pago de la
Selva, ha apostat per aquesta planta
com una de les bases del seu creixement
industrial.
Tecnol, empresa reusenca, ha
posat en marxa un pla industrial per
fabricar una marca pròpia (Fruselva)
de sucs al poble, i per potenciar
l’embotellament i envasat de sucs i
altres begudes.
L’alcalde de la Selva, Josep
Masdeu, va visitar les instal·lacions,
acompanyat del delegat de la Generalitat
a Tarragona, Xavier Sabaté,
amb la voluntat de donar suport a
aquesta aposta decidida de Tecnol
per Pago. Xavier Martínez, director
general de Tecnol i Fruselva, va
destacar després de la visita que la
planta per fabricar sucs i embotellar
begudes és una de les seves esperances
de creixement de futur.
La planta de l’antiga Pago de la
Selva ha implantat tecnologia puntera
amb capacitat per produir 280
milions d’ampolles l’any. Tecnol va
assegurar, coincidint amb la visita de
l’alcalde, la voluntat de mantenir tots
els llocs de treball de la planta de la
Selva i va recordar que en l’últim any
ha crescut la plantilla.
L’Ajuntament ha fomentat activament
la implantació d’empreses
diverses als polígons del terme municipal.
S’han fet promocions de sol
públic industrial al poble.
L’Ajuntament és també un dels
socis fundadors de Redessa, el viver
d’empreses amb seu a Reus i implantació
a tota la comarca del Baix
Camp; el govern municipal va creure
des d’un primer moment en Redessa
com una eina per dinamitzar l’economia
del poble i aconseguir atraure
noves inversions i empreses.
Tot plegat va ser decisiu per
aprofitar el cicle de creixement econòmic,
abans de l’arribada de l’actual
crisi. De 1997 a 2007, gairebé
el 80% de tota la inversió industrial
que es va fer al Baix Camp es va
concentrar a la Selva del Camp.
La creació de sol industrial
públic permet seguir oferint el poble
com un lloc on implantar noves indústries.
Tot i la situació de recessió
Aprodisca, que treballa amb persones amb
discapacitats psíquiques, obre un nou centre de
producció al polígon selvatà
El poble, model econòmic
de referència
Una televisió francesa grava al poble un
documental sobre l’activitat econòmica del
poble i destaca la Selva del Camp com un dels
punts més atractius per a la implantació de
noves empreses
Demain TV, una cadena de televisió francesa, va visitar aquest
estiu el poble per gravar part d’un documental dedicat a l’activitat
industrial de la comarca del Baix Camp. Un equip d’aquesta televisió,
especialitzada en iniciatives econòmiques, es va desplaçar a
la Selva del Camp per enregistrar diverses entrevistes i imatges del
poble. La televisió francesa destaca en el seu reportatge, emès a
França, el potencial agrícola i industrial de la Selva del Camp, com
un lloc on trobar bones oportunitats econòmiques. Demain TV destaca
també els valors patrimonials del poble, com el Castell, i el seu
atractiu turístic. L’equip de rodatge va visitar el polígon industrial de
la Selva, on alguna de les empreses, com és el cas de BTI, parla dels
avantatges d’instal·lar-se al poble i les facilitats per portar a terme
una activitat econòmica, pels serveis municipals i la bona xarxa de
comunicacions.
Demain TV també va visitar Reus, a la seu de Redessa i a la
Cambra de Comerç, Prades, per al seu atractiu turístic, i Falset, pel
seu potencial vinícola. El canal de televisió francès, especialitzat
en temes econòmics, ha elaborat una sèrie de reportatges dedicats
a Catalunya que s’estan emetent al seu país, per explicar les oportunitats
de negoci i atraure l’interès d’empreses franceses. El segon
d’aquests reportatges és el que està dedicat al Baix Camp, amb visita
a la Selva del Camp.
u
econòmica, l’Ajuntament segueix
mantenint contactes amb empreses
que s’interessen per instal·lar-se a
la Selva.
L’economia del poble es sustenta
en part en els polígons industrials.
Aproximadament, més de la meitat
dels impostos directes que contribueixen
a finançar els projectes de
l’Ajuntament provenen del sector
industrial.
u
Inversions en marxa
OCTUBRE’2009
11

LA SELVA MUNICIPAL
BREUS
Un exemple de solidaritat
La Marató de donació de sang a l’Hort d’Iglésies confirma la Selva del Camp
com un dels pobles amb una mitjana més alta de donants
Tot el poble va assumir el
repte d’organitzar una Marató
de donació de sang, el passat
25 d’abril a l’Hort d’Iglésies.
Mai abans el Banc de Sang
i Teixits havia celebrat a les
comarques de Tarragona una
marató de 12 hores de donacions
de sang, ininterrompudes,
en un municipi de només 5.000
habitants. El possible resultat
era una incògnita. La Selva del
Camp va respondre, però, amb
escreix a la crida feta des de
l’Ajuntament, amb la participació
de totes les entitats locals,
socials, culturals i esportives.
Un total de 351 persones van
donar sang coincidint amb la Marató,
confirmant la Selva com un
dels pobles amb una mitjana més
elevada de donants. Entre tots els
donants, 114 persones van donar
sang per primer cop a la seva vida.
Un dels objectius de la Marató era
precisament fer nous donants al
poble. A més a més, 32 persones
van oferir-se per donar sang però
per diferents raons, com puguin ser
l’edat o el pes, no van poder.
Per animar als veïns a aproparse
a l’Hort d’Iglésies, on el personal
mèdic del Banc de Sang i Teixits va
recollir les donacions, la Regidoria
de Benestar va coordinar activitats
durant tot el dia, amb la implicació
directa d’entitats i col·lectius de
tota mena.
Durant la Marató, el grup més
nombrós de donants fou el format
per homes i dones d’entre 35 i 54
anys (248). Als més joves, de 18 a
24 anys, encara els costa una mica
animar-se a estrenar-se com a donants
(22 donacions).
L’alcalde,
nou president
del Consell
Comarcal del
Baix Camp
Mai abans un selvatà havia
assolit la presidència de
l’ens comarcal
Després de més de 20 anys
de la seva creació, el Consell
Comarcal del Baix Camp està
presidit per l’alcalde de la
Selva del Camp. El passat mes
de maig, Josep Masdeu i Isern
va ser nomenat per unanimitat
com a nou president de l’ens
supramunicipal.
L’alcalde de la Selva va
rebre el suport de tots els consellers
i conselleres, de cadascuna
de les forces polítiques que
composen el Consell Comarcal
del Baix Camp (PSC, ERC, IC-V,
PP i CiU).
En l’acte de presa de possessió,
celebrat al saló de plens de l’ens
comarcal, a Reus, Josep Masdeu va
fer una crida al consens, que s’ha
convertit en un dels signes d’identitat
del Baix Camp. “El consens,
el diàleg, i com no el compromís
i l’acord, ens han permès i permetran
afrontar nous reptes”, va
avançar el nou president.
El PSC ha agafat el relleu a la
presidència del Consell Comarcal
del Baix Camp en compliment del
pacte subscrit a inicis de mandat
amb Esquerra Republicana i Iniciativa.
“Més enllà del pacte hi ha la
paraula donada entre les persones,
que és un compromís que sentim
12 OCTUBRE’2009

INFORMATIU LOCAL
L’Ajuntament va agrair públicament
l’esforç fet per totes les
entitats i veïns, en una gran demostració
de solidaritat. Al costat de les
associacions locals, altres persones
també van voler col·laborar de
forma particular com a voluntaris.
Com a entitats locals, van participar:
Justícia i Pau; la Colla de
Gegants; el Club de Gimnàstica
Rítmica; l’Associació de Jubilats,
la Coral de Sant Rafael, la Coral
Infantil de Sant Rafael; l’Escola
Municipal de Música de la Selva
del Camp i l’Escola Municipal de
Música de Riudoms; la Colla de
Diables i la Colla Infantil de Diables;
l’Associació Alzina; els pares i
Fins a 351 persones
van donar sang durant
les 12 hores que va
durar la Marató, en un
acte festiu i solidari en
el que van participar
les entitats del poble
del Consell Comarcal aparquin les
seves legitimes diferències i aprofundeixen
en tot el que compartim.
L’esperit de servei a la comarca, als
municipis i als ciutadans que viuen
al Baix Camp”, va subratllar el nou
president.
L’alcalde de la Selva treballa
al Consell Comarcal per assolir els
objectius marcats pels propers dos
anys de mandat. Entre els eixos bàmares
dels nens de la Colla Infantil
de Diables; el Grup de Dones de la
Selva del Camp; la cooperativa Coselva;
els centres escolars del poble
i les entitats esportives. També
van participar a les activitats la
monitora del Pavelló Municipal
de la Selva, l’Eva Melero, i el
Berni Cettour.
A banda de la Marató, que
s’intentarà repetir als propers
anys, el Banc de Sang i Teixits
ha seguit organitzant donacions
de forma periòdica, com
fa habitualment, al CAP del
poble. Tot plegat per seguir
sensibilitzant a la població de
la necessitat de donar sang, un
bé escàs i imprescindible a tots
els hospitals.
u
que ens obliga a tots, de cor, a
complir-la”, va voler destacar l’alcalde
durant el discurs de presa de
possessió.
El pacte s’ha ampliat amb la
integració del grup de Convergència
i el Partit Popular, formant
l’actual govern de consens, convertit
en un referent per altres institucions.
“El meu compromís per
tal que totes les forces polítiques
sics a desenvolupar, continuar
mancomunant serveis per tal
que tots els ciutadans del Baix
Camp disposin de les mateixes
oportunitats, visquin on visquin;
i reforçar, ampliar i dotar
de més recursos els serveis socials,
per superar les dificultats
socials i econòmiques actuals,
amb la creació d’un nou Consorci
que donarà respostes més
ràpides i acurades a les noves
realitats socials.
“Hem de continuar sent
agosarats en les idees, rigorosos
en la gestió i humans
en les solucions. Només així
aconseguirem continuar sent
útils i necessaris a la societat”,
va explicar Josep Masdeu poc
després de ser nomenat com a
nou president, el passat 9 de
maig.
u
OCTUBRE’2009
13

LA SELVA MUNICIPAL
En remembrança de l’Abel
Ferrater
El poble recorda la figura de qui va donar els terrenys on ara hi ha el
centre educatiu, amb les escoles, l’institut i la nova escola bressol
BREUS
L’agost de 2009 s’han complert deu anys de la mort de l’Abel
Ferrater. A la zona verda que hi ha al centre educatiu de la Rasa, on
es conserven els arcs de pedra i l’estany que formava originalment
part del seu jardí particular, avui públic, es va col·locar una placa
recordatori amb unes fotografies i un text:
“L’Abel Ferrater Hortet (1917-1999) va fer donació de la seva
finca al poble de la Selva del Camp. Una de les seves il·lusions
era que aquest espai es pogués convertir en una escola moderna
amb el seu campus. L’Abel va abandonar el seu periple artístic
per Mèxic i als EUA quan va morir el seu pare l’any 1962 per
tornar al seu poble nadiu i bastir una mansió-estudi a l’antic mas
familiar de la Rasa”.
“Explicava que va sentir
la crida dels orígens i va
voler viure la plenitud entre
aquells pins que havia plantat
de llavor quan era un
infant de cinc anys. Avui,
la Selva gaudeix d’una zona
escolar i d’un espai públic
enjardinat gràcies a la donació
de l’Abel”.
Al final de la placa
commemorativa, es citen
uns versos de Lluís LLach
(Com un núvol blanc) amb
els quals l’Abel se sentia
identificat.
D’aquesta manera, el
poble vol recordar la figura
de qui va donar els
terrenys on ara hi ha el
centre educatiu, amb les
escoles, l’institut i la futura
escola bressol, que ara
s’ha començat a construir.
Precisament, l’Abel Ferrater
va fer aquesta donació al
poble amb la il·lusió que
algun dia pogués acollir
un campus educatiu, com
finalment s’ha fet realitat.
u
L’Abel Ferrater Hortet (1917-1999) va fer donació
de la seva finca a la Selva del Camp amb la il·lusió
que aquell espai es pogués convertir en una escola
moderna amb el seu campus, com s’ha fet
La Fira medieval,
consolidada
com un atractiu
a la comarca,
s’obre amb el
repte de superar
els 15.000 visitants
de l’any passat
Les analítiques
corroboren
la qualitat de
l’aigua del poble
La mala olor i sabor a terra mullada
de l’aigua, detectat el 27 d’agost,
va ser provocat per un component
natural, i no va suposar cap risc per
a la salut de les persones
Els resultats de les analítiques
fetes per encàrrec de l’Ajuntament
arran de l’episodi de mala olor i
sabor a terra mullada de l’aigua
del poble, el passat 27 d’agost,
han corroborat el bon estat sanitari
de l’aigua, que en cap cas va
suposar un risc per a la salut de les
persones.
Les anàlisis han confirmat la
informació que van donar a través
de la televisió local l’Ajuntament
i l’empresa que s’encarrega de la
14 OCTUBRE’2009

INFORMATIU LOCAL
Arriba la Fira
Durant tot el cap de setmana, els dies
24 i 25 d’octubre, el poble surt al
carrer per mostrar la seva cara més
festiva i participativa
La Fira s’ha consolidat com un
dels grans esdeveniments de l’any
al poble, reconeguda arreu de la
comarca. La Fira, recuperada fa
uns anys com a fira medieval, ha
anat creixent als últims anys.
Entre els expositors, els paradistes
del mercat medieval i
la mostra d’entitats locals. Les
associacions culturals, esportives
i socials del poble tenen cada any
una bona oportunitat per donar-se a
conèixer i trobar-se amb els veïns.
Enguany, l’Ajuntament, com
també és tradició, explicarà alguns
dels projectes municipals, com la
nova escola bressol o el nou Casal,
en el marc festiu de la Fira. L’estand
de l’Ajuntament es situarà precisament
al nou Casal de la Gent Gran
i l’Associació l’Alzina, que s’inaugura
oficialment coincidint amb la
Fira. A més a més d’obrir les portes
del Casal, l’Ajuntament aproparà
als visitants les últimes iniciatives
portades a terme per generar ocupació
i estimular la formació per fer
front a la crisi.
Com cada any, la Fira s’obrirà
oficialment a la Casa de la Vila, amb
la recepció institucional.
La Fira Selva del Camp va
néixer fa més de 500 anys, com un
mercat de referència al Camp de
Tarragona i un punt de transaccions
comercials, on feien cap els pagesos
amb els beneficis obtinguts de les
seves collites al llarg de l’any. Actualment,
la Fira s’ha transformat en
un espai on el poble de la Selva del
Camp es mostra de portes enfora.
Els carrers del nucli antic i el
Castell són l’escenari principal de la
Fira, ja que aquí s’hi ubica el mercat
medieval, els espectacles, jocs i les
recreacions històriques, i la mostra
d’entitats locals.
u
gestió pública de l’aigua, Secomsa,
immediatament després de detectar-se
l’olor i sabor anormals.
Tot i que en un primer moment
les primeres analítiques ja van demostrar
que l’aigua complia amb
totes les exigències de qualitat,
l’Ajuntament va ordenar interrompre
immediatament la captació de
l’aigua de la bassa del poble, on
s’havia detectat el problema, i va
agafar més aigua de la xarxa del
Les anàlisis han
confirmat la informació
que va donar a través
de la televisió local
l’Ajuntament en
detectar-se l’olor i sabor
anormals de l’aigua
Consorci d’Aigües de Tarragona
(CAT) i del pantà de Riudecanyes,
les altres dues fonts principals
de captació d’aigua potable del
poble.
Les anàlisis han confirmat la
informació que va donar l’Ajuntament
el mateix dia 27 d’agost, que
ja tranquil·litzaven a la població i
garantien la qualitat de l’aigua del
poble. L’origen de la mala olor i sabor
de terra de l’aigua estava en una
substància anomenada geosamina,
una partícula natural que apareix
quan hi ha fitoplàcton, petites algues,
en els sistemes aquàtics. La
geosamina no té cap perjudici per
a la salut de les persones, segons
destaquen els especialistes.
Les elevades temperatures
d’aquest estiu, als mesos de juliol
i agost, va originar l’aparició de
fitoplàcton a la bassa municipal,
on s’havia acumulat molta aigua
gràcies a les pluges de l’hivern i la
primavera. El fitoplàcton va propiciar
l’aparició de la geosamina, que
va acabar donant la mala olor i gust a
l’aigua canalitzada.
El problema va quedar totalment
resolt en un marge de tres a quatre dies
després de detectar-se la mala olor i
sabor. La geosamina es va eliminar
simplement renovant part de l’aigua
de la bassa municipal.
u
OCTUBRE’2009
15

LA SELVA MUNICIPAL
JOVENTUT i FESTES
La Selva surt al carrer
L’arrossada popular a l’Hort d’Iglésies, l’acte més multitudinari
de la Festa Major d’estiu
El poble va tornar a viure amb intensitat la Festa Major d’estiu,
participant activament als actes. Un any més, la tradicional arrossada
popular a l’Hort d’Iglésies, amb els grups d’animació, es va convertir
en l’acte més multitudinari, amb prop de 2.000 persones. Selvatans i
selvatanes van viure també amb intensitat els actes tradicionals de la
Festa Major, un dels signes d’identitat del poble. La plantada de Bèsties
de foc, el Correfoc, el Diabló o la Colla de Diables de la Selva,
l’Homenatge a la Vellessa, o la plantada de Castells, formen part de
l’ADN de la festa gran de la Selva del Camp, dedicada a Sant Andreu
pel fet de considerar-lo advocat i protector durant la plaga de pesta
que va patir el poble al 1651.
u
El 14è Festival de Cultura
Jove va portar un any més concerts
i activitats dirigides als
joves, del passat 20 de març al
16 de maig. El certamen s’ha
convertit en punt de trobada
i convivència pels joves del
poble i de municipis veïns de
la comarca.
Èxit del 14è Festival de Cultura Jove
Com cada any, la Regidoria
de Joventut, amb la participació
dels joves del poble, va programar
concerts amb grups de renom,
com grup Seguridad Social, en
un concert gratuït i multitudinari
al Pavelló Municipal d’Esports, o
l’Hotel Cochambre, que va tocar
a l’auditori del Castell versions del
cantant Joaquín Sabina.
A la programació es van incloure
també dues nits de concert
i sessions de música electrònica al
Torn de Nit i un concert de jazz
al Castell, amb el Tarragona Hot
Trio.
Els joves
aprofiten l’estiu
Al voltant de 300 nens i nenes
participen a l’Estiu Alternatiu de
l’Hort d’Iglésies
Gairebé 300 nens i nenes i
adolescents de la Selva del Camp,
de 4 a 15 anys, van participar
durant els mesos d’estiu a l’Estiu
Alternatiu, organitzat un any més
per la Regidoria de Joventut. El
servei municipal, que combina
l’educació i el lleure, s’ha consolidat
com un dels més demandats
per la població.
L’Estiu Alternatiu dóna resposta
a molts famílies, on mare i pare
treballen, i que als mesos d’estiu
tenen un veritable problema a
l’hora de fer compatible la vida
professional i familiar.
Seguridad Social, Hotel Cochambre, el jazz i els artistes locals, protagonistes del certamen
Participació dels joves
El Festival de Cultura Jove busca
per sobre de tot la participació
del jovent, tant a l’hora de recollir
les seves propostes com al damunt
dels escenaris.
A les nits de concert, al
Pavelló, es va dur a terme
una campanya d’informació
als joves per prevenir i
evitar el consum de drogues
16 OCTUBRE’2009

INFORMATIU LOCAL
l’estudi i el treball dels joves. Hi
ha espai per fer deures i repassar
els continguts que s’han fet durant
el curs a l’escola.
Nens i nenes es reparteixen
en grups, en funció de les edats. La
programació de l’Estiu Alternatiu
reparteix els diferents grups al llarg
de la setmana, amb les activitats
que majoritàriament es fan a l’Hort
d’Iglésies o en d’altres equipaments
municipals, com la piscina.
La matriculació es va obrir
com cada any a l’Hort d’Iglésies,
un cop acabat el curs escolar, a
disposició de totes les famílies
del poble. L’interés per a l’Estiu
Alternatiu, amb molts pares i mares
demanant informació, va fer
veure ràpidament que es tornaria
a repetir l’èxit.
L’Ajuntament, que es fa càrrec
de les despeses de l’Estiu Alternatiu,
contracta un equip de monitors
que s’encarreguen de la formació
i entreteniment dels infants i adolescents.
Els monitors es formen als
cursos organitzats per la Regidoria
de Joventut. Cada família paga
una quota per inscriure al seu fill,
a preus públics assequibles per a
tothom.
Oci i educació
Els participants de l’Estiu Alternatiu
fan tot tipus d’activitats, com
natació, a la piscina municipal,
informàtica, manualitats, esports,
jocs en grup i xerrades diverses.
Un grup de monitors formats són
els encarregats d’acompanyar a
nens i nenes i organitzar totes les
activitats.
A banda de les activitats lúdiques,
l’Estiu Alternatiu aprofita les
instal·lacions de l’Hort d’Iglésies,
amb la biblioteca, per fomentar
L’Estiu Alternatiu es va tancar
com cada any amb una festa, amb
pares, mares i nens al Pavelló
d’Esports Municipal de la Selva
del Camp.
u
El servei municipal dóna resposta a la necessitat de moltes famílies
treballadores de conciliar la seva vida professional als mesos d’estiu
El ja tradicional ‘Toca-me-la,
en directe!’ va tornar a fer una crida
per reunir a joves del poble que
vulguin tocar instruments, cantar,
pintar o bé interpretar. El ‘Toca-mela’
es va instaurar cinc anys enrere,
quan una vintena de nois i noies de
la Selva es van oferir a la Regidoria
de Joventut per fer un concert
en directe. Aquella proposta s’ha
acabat instaurant com un dels actes
tradicionals de la programació del
Festival.
Drogues, NO
Durant les nits de concert,
la regidoria de Joventut, en col·
laboració amb la Creu Roja, va
portar a l’entrada del Pavelló Municipal
el ‘Som Nit’, un projecte
d’informació, prevenció i reducció
de riscos associats al consum de
drogues, adreçat a joves en espais
d’oci i de lleure. Voluntaris de Creu
Roja Joventut implicats en l’objectiu
d’apropar a d’altres joves tota la
informació i l’assessorament necessari
per evitar els riscos derivats del
consum de drogues i l’alcohol.
El certamen va més enllà
dels concerts. Durant tot un mes,
s’ofereixen xerrades diverses, amb
temàtiques dirigides al jovent, per
fomentar la convivència. Enguany,
dins els actes del Festival es va
incloure la inauguració de l’Espai
Jove Selvatà.
La programació i la temàtica
del Festival de Cultura Jove
varia cada any en funció de les
sol·licituds dels mateixos joves.
L’objectiu és presentar cada any
una oferta àmplia d’activitats i espectacles
per a tot el jovent.
u
OCTUBRE’2009
17

LA SELVA MUNICIPAL
espai
espai jove
espai jove
Reportatge
Els joves troben
el seu espai
L’Espai Jove Selvatà ha obert les portes a l’Hort d’Iglésies per donar
resposta a la principal demanda que havia fet el jovent del poble
La Selva del Camp va estrenar
l’Espai Jove a l’Hort d’Iglésies,
coincidint amb la diada de Sant
Jordi. Un nou equipament on joves
i adolescents poden trobar-se, jugar,
fer ús dels ordinadors i navegar
per Internet o fer algun dels cursos
i tallers que s’hi programaran de
forma estable durant tot l’any.
A l’Espai Jove hi ha lloc també
pels continguts culturals i una
sala d’estudi pensada com un lloc
on els joves puguin trobar-se i fer
treballs en grup que els demanin a
l’escola o a l’institut. La possibilitat
de connectar-se a Internet en un
espai municipal i poder fer servir
ordinadors personals vol donar
resposta a aquells joves que no
Al nou equipament, d’accés lliure,
s’hi pot jugar, estudiar, fer servir
els ordinadors i Internet o participar
a cursos i tallers
tenen aquesta possibilitat a casa
seva o que vulguin fer-ho en un
espai públic.
L’equipament està pensat com
un espai polivalent d’aprenentatge
i d’intercanvi d’experiències entre
els joves però també com un lloc
per a l’oci i el lleure. A l’Espai
Jove hi ha un futbolin, una pista
d’scalextric, una diana o videojocs,
en un entorn ampli. Tots els joves
tenen obert l’accés de forma lliure
i gratuïta en una instal·lació amb
la supervisió dels monitors i el
personal de l’Hort d’Iglésies.
Una petició dels joves
L’Espai Jove Selvatà, ubicat a
la planta baixa de l’Hort d’Iglésies,
és la resposta de l’Ajuntament a
18 OCTUBRE’2009

joveespai jove
INFORMATIU LOCAL
LA PROGRAMACIÓ
DE L’ESPAI JOVE
(de novembre a juny)
• Curs d’iniciació al Photoshop.
• Curs de cuina (per confirmar)
• Curs d’iniciació al maquillatge
• Curs d’iniciació a la cata de vins
• Curs de cata de cervesa.
• Curs d’iniciació a la informàtica
i a Internet.
• Taller de creació literària.
• Taller de minerals.
(per confirmar)
• Curs de cuina ecològica
(per confirmar)
• Curs de monitors.
• Curs de directors.
• Curs de percussió.
• Adquisició d’eines per afavorir
el benestar
Espai Jove Selvatà
On?
Planta baixa de l’Hort d’Iglésies
Quan?
Obert de dilluns a dissabte,
de 16 a 20 hores
la principal demanda expressada
pels joves del poble. El jovent de
la Selva havia manifestat la necessitat
de disposar d’un espai públic,
obert a tothom, on poder-se trobar
en hores fora de classe, a les tardes.
L’Ajuntament s’havia compromès
públicament a donar resposta a
aquesta necessitat. El projecte de
crear un espai obert a tots els joves
del poble formava part del Pla Local
de Joventut de la Selva del Camp
(2008-2011), subvencionat per la
Generalitat.
Precisament, aquest projecte
està pensant per fomentar la participació
dels joves del poble, que van
participar en l’elaboració del Pla.
Una de les seves propostes va
ser la creació d’un punt on trobarse
i van demanar que fos a l’Hort
d’Iglésies. En aquest mateix espai ja
hi ha l’Escola Municipal de Música,
s’hi fan les classes d’idiomes o s’hi
celebra cada any l’Estiu Alternatiu,
el que converteix l’Hort d’Iglésies
en l’equipament més utilitzat pels
infants i joves de la Selva.
Cursos i tallers
L’Espai Jove Selvatà ha programat
per aquest nou curs (2009-10)
un seguit d’activitats que ompliran
de continguts el nou equipament.
Cursos i tallers diversos, que començaran
al novembre i acabaran
al mes de juny, com la creació
literària, un curs de percussió o
un d’iniciació a la informàtica i a
Internet.
Alguns dels cursos encara
estan pendents de confirmació
(veure quadre). Per demanar més
informació, només cal dirigir-se a
l’Hort d’Iglésies (977 84 46 30).
Els joves han fet arribar les
seves propostes i ja han començat
a fer-se seu l’Espai Jove, obert
de dilluns a dissabte, de 16 a 20
hores. Tots els joves i adolescents
del poble tenen al seu abast el
nou equipament, d’accés lliure i
gratuït.
u
L’Espai Jove Selvatà
OCTUBRE’2009
19

LA SELVA MUNICIPAL
el NOU CASAL
Planta baixa
Vestíbul: 58 m 2
Zona Serveis: 25 m 2
Bar: 120 m 2
Magatzem Bar: 17 m 2
Magatzem Sala: 16 m 2
Sala Polivalent: 317 m 2
Superficie Total construïda: 584 m 2
Superficie Porxo: 97 m 2
Primera planta
Casal d’Avis
Sala 1: 73 m 2
Sala de Billar: 27 m 2
Sala Bingo: 27 m 2
Perruqueria: 13 m 2
Despatx: 22 m 2
Superficie Construïda: 250 m 2
Associació Alzina
Vestíbul: 13 m 2
Magatzem: 6 m 2
Lavabo: 3,5 m 2
Sala ordinadors: 22 m 2
Sala 1: 73 m 2
Sala 2: 26 m 2
Sala 3: 22 m 2
Sala 4: 22 m 2
Superficie Construïda: 250 m 2
Reportatge
El nou Casal, a punt
La gent gran i l’Associació de discapacitats
l’Alzina a un pas d’estrenar nova casa
Un dels projectes més esperats
pel poble s’ha fet realitat. La gent
gran de la Selva i l’Associació de
discapacitats l’Alzina tenen una
nova casa al costat del Parc Baix
Camp. Un equipament de qualitat,
molt lluminós, amb tota mena de
L’equipament, ampli i de qualitat,
permetrà a les dues entitats fer més
activitats i en millors condicions
prestacions, al servei de les dues
entitats. D’aquesta manera s’ha
donat resposta a les necessitats
de dos col·lectius de la Selva que
havien demanat poder disposar de
més i millor espai.
El nou Casal, amb un pressupost
d’1’5 milions d’euros, està
format per dos pisos, una planta
baixa a peu de carrer i un primer
pis. L’edifici està dissenyat en funció
dels usos i activitats que tenen
les dues entitats. Les obres s’han
dut a terme mantenint el diàleg
entre els jubilats, l’Associació
l’Alzina i l’Ajuntament, per tal de
20 OCTUBRE’2009

INFORMATIU LOCAL
donar la màxima funcionalitat al
nou equipament.
Un edifici adaptat
El nou Casal, amb una superfície
útil de més de 1.000 m2, està
adaptat per a les persones amb
mobilitat reduïda, ja que disposa
d’un ascensor per accedir a la primera
planta. L’edifici s’ha dissenyat
sense barreres arquitectòniques.
La gent gran i l’Associació de
discapacitats de l’Alzina compartiran
el nou Casal, però cadascuna
de les dues entitats disposarà del
seu propi espai, per tant que puguin
tenir la seva privacitat i dur a
terme les seves activitats de forma
independent.
Com és el nou Casal?
Després de passar la porta
d’accés principal a l’edifici, compartida
per les dues entitats, hi ha
un vestíbul que permet accedir a
Els avis i l’Alzina estrenen casa
OCTUBRE’2009
21

LA SELVA MUNICIPAL
Cadascuna
de les dues
entitats disposa
del seu
propi espai per
a poder dur
a terme les
activitats
de forma
independent
la gran sala polivalent de la planta
baixa, de més de 300 m 2 , o bé
pujar al primer pis, amb dos espais
diferenciats per les dues entitats,
utilitzant les escales o l’ascensor.
Reportatge
A l’entrada de la sala polivalent
de la planta baixa hi ha el bar,
que donarà servei a les activitats
que faci la gent gran. En aquesta
àmplia sala, els jubilats tenen la
intenció de fer-hi el ball, cinema,
teatre i altres espectacles, com
la coral. A la sala hi ha un petit
escenari per a fer-hi tota mena
d’activitats culturals.
Des d’aquesta gran sala polivalent
es podrà accedir a la pista
de ball exterior, a través del porxo.
La pista dóna accés al Parc Baix
Camp, per tal d’integrar la zona
verda amb el nou Casal.
Al primer pis, dividit en dos
espais, tindrà el seu lloc l’Associació
de discapacitats l’Alzina
i els jubilats. L’Alzina disposarà
dels seus lavabos propis, una sala
d’ordinadors, una sala d’estudi on
es farà també treball psicopedagògic,
una sala polivalent i un altre
espai per a poder fer exercicis de
psicomotricitat.
En aquesta mateixa planta, de
forma independent, la gent gran
disposarà d’un servei de perruqueria,
una sala d’ordinadors, una sala
de billar i una altra pel bingo.
De projecte a realitat
Les obres van començar l’any
passat amb l’enderroc de l’antiga
casa del metge, després de complir-
se tots els tràmits urbanístic previs.
Un cop l’Ajuntament va rebre el
vist i plau del Departament de Política
Territorial i Obres Públiques
(PTOP), l’empresa adjudicatària de
l’obra va iniciar els treballs previs
d’enderroc.
Les obres han complert el
termini d’execució previst, de 12
mesos. L’Ajuntament ha pogut fer
realitat el compromís d’obrir les
portes del nou casal coincidint
amb la Fira del 2009, un projecte
que va ser aprovat pel Ple municipal
per unanimitat, amb el suport
de tots els grups amb representació
a l’Ajuntament.
Una demanda dels veïns
La gent gran i els discapacitats
havien expressat a l’Ajuntament
la necessitat de disposar d’un
nou equipament, molt més ampli.
L’antiga llar d’avis, al costat del
Parc Baix Camp, havia quedat molt
limitada per espai.
Per la seva part, l’entitat Alzina,
dedicada a persones amb dis-
Els jubilats i l’Alzina havien expressat
la necessitat de disposar d’un nou
espai al Parc Baix Camp
22 OCTUBRE’2009

INFORMATIU LOCAL
capacitats, havia utilitzat la casa de
l’antiga Clínica rural, un edifici vell
amb barreres arquitectòniques.
Finalment, s’ha donat resposta
a la petició expressa de la gent
gran, una de les associacions més
àmplies i amb més vitalitat de la
Selva, i l’Associació l’Alzina, un
dels col·lectius més sensibles i vulnerables
socialment, com ho són
les persones discapacitades.
L’Escola de Música, beneficiada
Amb el nou Casal, l’Escola de
Música podrà fer el seu creixement
natural a l’espai que fins ara ocupava
l’antiga llar d’avis. D’aquesta
manera es donarà resposta a les necessitats
d’una de les entitats amb
més vitalitat del poble, l’Escola de
Música.
u
Els avis i l’Alzina estrenen casa
OCTUBRE’2009
23

LA SELVA MUNICIPAL
Ocular Animat
El prestigiós certamen de curtmetratges de cinema de la Selva del Camp,
ha estrenat un nou format en la seva 11ª edició
CULTURA I LLEURE
Tot i ja ser un festival molt
ajustat pel que fa a les despeses
comparat amb altres esdeveniments
similars de promoció
de l’art i la cultura, conseqüent
amb la situació econòmica que
aconsellava reduir despeses de
diferents partides pressupostàries
de l’Ajuntament, l’Ocular ha
limitat la quantia dels premis i ha
reduït despeses d’organització.
Per altra banda, la creixent
aportació al certamen de
produccions d’animació feia
aconsellable crear un apartat
específic ja que aquestes es mouen
amb paràmetres diferenciats
del cinema de ficció amb actors
i actrius. D’aquesta manera es
van fer públiques les bases del
concurs, de forma experimental,
exclusivament dedicada als
curtmetratges d’animació. Tot
i la novetat i la rapidesa de la
convocatòria es van presentar
vint títols a concurs que es van
poder visionar en dos dies de
projeccions a l’auditori del
Castell.
Entremig del calendari cada
vegada més extens de festival de
curts, el nostre es va especialitzar
i va estrenar-se amb el títol d’Ocular
Animat. Les obres presentades,
tot i tenir en comú l’animació,
aportaven un ventall de diferents
tècniques (l’stop-motion, el dibuix
o el 3D, les tres dimensions).
El tercer i últim dia del festival
es van programar una antologia de
curts que han marcat la història dins
l’evolució del que és l’art d’animar
una història i finalment es van entregar
els premis. El públic votava
diàriament i puntuava els millors
curts. La màxima puntuació la va
aconseguir The werepig del gallec
Sam Orti. L’organització va decidir
concedir un accèssit al curt que va
quedar en segon lloc (El cuento más
antiguo del mundo) i que estava
realitzat pel reusenc Jaume Rofes,
que era present a l’acte i va poder
recollir personalment el guardó.
De les vint produccions a
concurs, dues eren de Galícia
–inclosa la guardonada-, quatre
de Catalunya i la resta de Madrid.
De les quatre catalanes, dues eren
de proximitat, és a dir d’autors del
Camp de Tarragona: la de Jaume
Rofes i El sueño de Claudia de la
tarragonina Yolanda Díaz Gutiérrez,
també molt valorada. En tercer
El Costumari de
la Selva triomfa
per Sant Jordi
La reedició de l’obra d’Eufemià Fort
i Cogul, un dels llibres més sol·licitats
de la literatura local
La festa de Sant Jordi es va viure
a la Selva triant i remenant llibres
i comprant i regalant roses, com a
tots els pobles de Catalunya, amb
la participació de tots els veïns i
entitats locals. La Selva va voler celebrar
Sant Jordi amb la nova edició
Al llibre s’hi pot trobar l’Eufemià Fort més genuí, més inèdit,
el que ens acosta a la cultura local de la Selva de la primera
meitat del segle XX
lloc, sense premi, havia merescut
la valoració del públic No corras
tanto, un interessant treball d’animació
fet amb sorra.
u
del Costumari, obra d’Eufemià Fort
i Cogul, autor selvatà del que s’ha
celebrat recentment el centenari
del seu naixement. El Costumari
es va convertir en un dels llibres
més venuts del Sant Jordi de 2009
al poble.
L’Ajuntament ha convertit
pràcticament en una tradició
impulsar l’edició d’un llibre d’un
autor o temàtica local coincidint
amb Sant Jordi. El Costumari ha inaugurat
la col·lecció Hort d’Iglésies
de l’editorial Cossetània que pretén
publicar nous títols de temàtica
selvatana inèdits o exhaurits a les
llibreries. En aquest cas, compaginat
de nou, el llibre conserva
el text i les fotografies de l’edició
24 OCTUBRE’2009

INFORMATIU LOCAL
Estiu festiu
Èxit de públic del nou cicle de cinema a la fresca a l’Hort d’Iglésies
i de les propostes de música al Castell i la Rasa
de 1961 i conté un pròleg del
reusenc Ramon Amigó, amic i
col·laborador de Fort, directiu
de l’entitat que va acollir la
primera edició (Associació
d’Estudis Reusencs, 1961).
Al llibre s’hi pot trobar
l’Eufemià Fort més genuí, més
inèdit, el que ens acosta a la
cultura local del seu poble
nadiu, el de la primera meitat
del segle XX, amb unes dades
que, pel fet de procedir de
fonts orals, si l’autor no les
hagués recollit, avui serien
irrecuperables. D’aquí prové
la singularitat del Costumari i
l’interès per reeditar-lo.
u
El clima mediterrani ajuda a que
les nits de l’estiu siguin festives i les
persones disfrutin d’actes de cultura
popular com poden ser els concerts
de música o les sessions de cinema a
l’aire lliure. L’Ajuntament ha ofert un
any més una programació variada i
ho ha fet en escenaris diferents, com
l’Hort d’Iglésies, el Castell o la Rasa
de Ferreter.
Precisament, a l’Hort d’Iglésies
es celebrava la 8ª trobada d’acordionistes,
amb una quinzena de
participants d’arreu de Catalunya
amb temes ben diversos, el dissabte
4 de juliol.
Els boleros, les versions de
Frank Sinatra o la música
clàssica han omplert de festa
les nits dels dissabtes d’estiu
El Castell va tornar a escoltar
els boleros, com l’estiu passat, en
aquest cas el dissabte 11 de juliol,
amb la cantant cubana Elizabeth de
Gracia, acompanyada al piano per
Lázara Cachao.
A la Rasa de Ferrater, el dissabte
8 d’agost, el públic va vibrar amb el
Frank Sinatra tribut, amb la Big Band
de l’Aula de músics del Camp de
Tarragona dirigida per Quim Solé,
director de l’Escola de Música de la
Selva, i amb la veu de Joan Pau.
A l’Hort d’Iglésies, a banda del
cinema, també s’hi va poder escoltar
música. Dissabte 15 d’agost, John
Style (acordió) i Quim Solé (percussió
amb culleres i d’altres estris) es
presentaven com a Tecla&Cullera
per amenitzar una vetllada en la qual
es projectà Viatges cinematogràfics
a la Lluna, un documental de Canal
Camp fet per commemorar el 40è
aniversari de l’arribada de l’home
a la lluna.
També hi va haver espai per la
música clàssica, amb el concert de
l’Orquestra Simfonietta, el dissabte
5 de setembre, integrada per una
quarantena de músics de la universitat
anglesa de Southampton sota
la direcció d’Andrew Morley i amb
Benjamín del Rosario com a clarinet
solista. Al repertori, obres de Mendelssohn,
Mozart i Beethoven.
Pel que fa al cinema a l’aire
lliure, una activitat cultural que en
aquests darrers anys s’ha estès a
moltes poblacions, la Selva ha complert
la quinzena programació anual
municipal presentant tots els dijous
de juliol i agost estrenes de qualitat
en unes sessions a l’Hort d’Iglésies
que han tingut de mitjana uns doscents
espectadors.
Per altra banda, l’Associació de
Jubilats i Pensionistes, a l’espera de
l’estrena del nou Casal, ha mantingut
les sessions de ball els diumenges a
la tarda i la festa anual amb la cantada
d’havaneres en el marc de l’Hort
d’Iglésies.
Al final de l’estiu, el dissabte 12
de setembre, dins els actes programats
a la Selva amb motiu de la Diada
Nacional de Catalunya, els més petits
van poder fruir de les titelles del
Teatre Nu que presentaven l’obra
La lluna d’en Joan basada en el text
homònim de Carme Solé Vendrell.
u
OCTUBRE’2009
25

LA SELVA MUNICIPAL
L’esperit del Castell
L’auditori es converteix en un espai per fer pedagogia del teatre,
acostar les arts escèniques al públic i formar nous intèrprets
amb la complicitat d’actors de prestigi
CULTURA I LLEURE
El projecte Les veus del
Castell, iniciat la tardor de 2008,
ha tingut continuïtat durant el
primer semestre de 2009 amb
tres muntatges de petit format
–dues lectures i una representació
teatral-, sempre sota la
direcció de Francesc Cerro.
El diumenge dia 1 de febrer
tingué lloc una lectura escenificada
de tres obres curtes
de Harold Pinter, el dramaturg
premi Nobel de Literatura casualment
mort la vigília del Nadal
anterior. En aquesta ocasió, es
comptà amb la presència d’un
actor de reconegut prestigi com
és Sergio Caballero. En el seu
historial professional destaquen
premis tant importants com ara
el de millor actor de la Mostra
de Teatre de Barcelona 2007,
entre d’altres, i ha treballat i treballa
tant en l’àmbit nacional com
internacional en escenaris com el
Teatre Nacional de Catalunya, el
Teatre Bartrina de Reus, teatres de
la Comunitat Valenciana i de Madrid;
TVE, Televisió de Catalunya,
Antena 3, Telecinco o Canal 9,
entre d’altres.
Donaren la rèplica a Caballero,
Olga Cabezas i Roser Martínez.
Cabezas prové del món audiovisual
ja que es dedica a la televisió en el
camp de la informació i postproducció
de programes; és la veu de
Canal Camp, la televisió de la Selva
del Camp. Martínez s’ha dedicat
al teatre amateur essent membre
actiu del grup Moixera de la Selva.
La representació comptà amb un
muntatge audiovisual conformat
per una entrevista amb Joaquim
Mallafrè, traductor de Pinter i Joyce,
entre d’altres, que situava les
obres i l’autor.
Al mes de maig li va tocar el
torn a un grup de joves, en la seva
majoria alumnes i ex alumnes de
l’IES Puig i Ferreter. Els joves van
presentar la lectura dramatitzada
dels textos Mozart i Salieri i El
convidat de pedra, d’Alexandre
Puskin (1799-1837). Una experiència
considerada altament positiva
per aconseguir que els joves
de l’institut del poble s’apropin
La Selva recupera la Passió
La Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist
va tornar a representar la Passió, després de 40 anys de no fer-se,
amb la implicació de tot el poble
La Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist
va tornar a representar la Passió a l’església de Sant Andreu de Selva del
Camp, el passat mes de març, després de 40 anys de no fer-se, amb un
gran èxit de públic, exhaurint totes les entrades disponibles, i aixecant
una gran expectació arreu del Camp de Tarragona. El poble va apostar per
una versió renovada i arriscada de la tradicional Passió, amb la direcció
i sensibilitat de Josep M. Puig, utilitzant a més la projecció d’imatges en
una gran pantalla com un recurs escènic més.
La Reial Congregació de la Puríssima Sang, entitat amb més de 500
anys d’història que té la virtut d’aplegar a pràcticament tot el poble, va
preparar una renovada versió de la tradicional Passió, amb un text inèdit
26 OCTUBRE’2009

INFORMATIU LOCAL
a la literatura universal i al món
del teatre. En aquest van tenir el
suport del mediàtic actor Enric
Rodríguez (l’Òscar Benjumea de
la telenovel·la de TV3 El Cor de
la ciutat). Hi intervingueren Francina
Bergadà, Clara Brunet, Marc
Domingo, Carles Gallardo, Marina
Jara, Sílvia Jiménez, Pol Masdeu,
Ignasi Mestre, David Moragas,
Mercè Nolla i Maria Romero, amb
la col·laboració de Daniel Rincón i
Darío Tejero en el muntatge.
Per la Festa Major d’Estiu es va
presentar El goig de ser com cal,
de Luigi Pirandello, amb Gerard
El projecte Les veus del Castell, ha tingut continuïtat amb tres
muntatges de petit format –dues lectures i una representació
teatral-, sempre sota la direcció de Francesc Cerro.
Domènech, Jordi Francesch, Ignasi
Mestre, Cinta Ramon i Franzina
Bergadà.
En cloure el curs, tant la Regidoria
de Cultura com el director
Francesc Cerro es mostraren satisfets
de la feina feta i d’acomplir-se
la finalitat del projecte: aprofitar
l’espai del Castell per fer pedagogia
del teatre, acostar el teatre al
públic i formar nous intèrprets amb
la complicitat d’actors professionals
de reconegut prestigi.
u
i trencador de l’autor David Jou,
directe i cru, però ple de sensibilitat
i reflexions. Pràcticament tot el
poble va participar d’una manera
o una altra en la recuperació de la
Passió a la Selva.
Una de les apostes més arriscades
va raure en la figura de Maria
Magdalena i la seva relació amb
Jesús. Al text, que pretenia que els
espectadors sortissin de la representació
amb nous interrogants,
Maria Magdalena, adreçant-se a
Jesús, manifesta:
“No costa tant creure en Déu
com creure en els humans, sempre
assedegats de sang i d’humiliació.
Ja t’ho deia: No valen el teu esforç,
no valen la teva vida. Abandona’ls.
Ja t’ho deia: Vine amb mi, vine al
plaer d’un amor i una llar, adorem
Déu des d’una vida ordenada i
honesta, però no vagis tan enllà.
No ho valen”.
El text triat per la representació
de la Passió de la Selva
del Camp no és catequètic per a
creients, ple de sobreentesos, sinó
un text que per la seva profunda
humanitat fa que tothom pugui
sentir-s’hi interpel·lat.
Les representacions van exhaurir totes les entrades
a l’església de Sant Andreu i van aixecar una gran expectació
arreu del Camp de Tarragona
Els espectadors van respondre
a la crida feta per la Reial Congregació
de la Puríssima Sang, omplint
cada una de les representacions.
L’església de Sant Andreu es va
transformar per acollir la representació,
amb la construcció d’unes
graderies amb capacitat per a 500
persones.
La recuperació de la nova
Passió de la Selva va comptar amb
la col·laboració de l’Ajuntament, la
televisió de la Selva (Canal Camp),
la Parròquia de Sant Andreu, la
Diputació de Tarragona i el Consell
Comarcal del Baix Camp.
A més a més de l’èxit de públic,
la Passió, dirigida per Josep Maria
Puig, va aixecar una gran expectació
mediàtica. Personalitats
diverses del Camp de Tarragona
van voler veure en directe la representació
a la Selva del Camp.
La voluntat de la Reial Congregació
de la Puríssima Sang és tornar
a representar la Passió en un
futur, per tal que no quedi com
una experiència aïllada.
u
OCTUBRE’2009
27

LA SELVA MUNICIPAL
Reportatge
Ajudes socials
a les famílies
La xarxa de serveis socials,
coordinada per l’Ajuntament,
dóna suport a aquelles persones
que més ho necessiten
Els ajuntaments són la majoria
de vegades el primer lloc
on recorren els ciutadans quan
passen per una situació personal o
familiar complicada. Si una família
té problemes per arribar a final de
mes, per comprar aliments o per
pagar el menjador del seu fill a
l’escola, o necessita un servei de
transport adaptat, el primer que
farà habitualment és demanar ajuda
a l’Ajuntament. El mateix passa
si una família necessita suport per
tenir cura d’una persona gran o
malalta, dependent. La Regidora
de Benestar i Serveis Socials de
l’Ajuntament de la Selva del Camp
treballa de forma coordinada amb
el Centre d’Assistència Primària
(CAP) i els centres educatius del
poble per atendre les necessitats de
les persones més desafavorides.
L’actual situació de crisi econòmica
ha incrementat arreu les
demandes d’ajudes socials. Això
fa que la Regidoria de Benestar i
Atenció i informació
Despeses en serveis
socials al 2009
Ajuts a domicili
25.000 e
Ajudes a transeünts
1.500 e
Altres ajudes socials
7.500 e
Beques escolars
20.000 e
Beques universitàries
i d’educació secundària
3.000 e
Premis per estudis
i investigacions
2.000 e
Cooperació amb
el tercer món
12.000 e
Llibres de text escolar
60.000 e
TOTAL / 131.000 e
Les famílies que necessitin ajuda
poden informar-se a la Regidoria de
Benestar i Serveis Socials o al CAP del
poble
28 OCTUBRE’2009

INFORMATIU LOCAL
Més suport
L’Ajuntament ja va
incrementar les
ajudes socials del
2009 preveient
que amb la crisi
s’incrementaria
la demanda de
les famílies amb
menys recursos
Serveis Socials, en coordinació
amb la treballadora i l’educadora
social, estiguin més atents que mai
a possibles situacions d’exclusió
social. L’Ajuntament ja va preveure
un increment de les necessitats
d’ajudes a les famílies, pel que va
incrementar en el pressupost de
2009 la dotació dels serveis socials,
fins arribar als 119.500 euros
(veure gràfic).
Conveni entre l’Ajuntament i Càritas
L’acord permet distribuir, de forma gratuïta,
aliments frescos a les famílies amb menys
recursos del poble
L’Ajuntament i Càritas Parroquial a la Selva del Camp han signat
enguany un conveni de col·laboració per donar suport a les famílies
del poble amb menys recursos. A través del nou acord, de forma coordinada,
Ajuntament i Càritas distribueixen cada setmana aliments
frescos a les famílies més necessitades de la població.
Per fer-ho possible, l’Ajuntament ha obert una línia d’ajut a persones
necessitades a través de Càritas Parroquial, per donar suport
a l’adquisició i distribució d’aliments frescos. La despesa mensual
acordada és de 300 euros per a l’adquisició d’aliments frescos, que
complementen els que es distribueixen a través del Banc d’Aliments.
Aquesta quantitat econòmica pot variar en funció de les necessitats,
per tal que cap família passi gana al poble. L’Ajuntament s’ha compromès
també a facilitar els mitjans de transport municipals per al
repartiment setmanal d’aliments.
Ajudes Socials
Dues persones, una treballadora
social i una educadora social,
s’encarreguen específicament al
poble, de forma permanent, de
detectar possibles situacions de
risc, com la de famílies amb pocs
recursos econòmics, nens i nenes
amb problemes d’escolarització, o
altres que puguin viure situacions
de conflicte, com pot ser el cas dels
maltractaments. Els Serveis Socials,
en coordinació amb l’Ajuntament,
també ajuden a les famílies i donen
consells per afrontar complicacions
o determinades urgències
socials, com una parella que s’ha
quedat a l’atur i no té recursos o
una persona gran que ja no pot
valdre’s per ella mateixa.
Per parlar amb la treballadora
social, qualsevol veí pot demanar
hora a l’Àrea Bàsica de Salut de la
Selva, al CAP (977 84 57 17), o bé
pot dirigir-se a la Regidora de Benestar
i Serveis Socials, a l’Ajuntament
(977 84 40 07). L’educadora
social, que també treballa de forma
coordinada amb la treballadora
social i la Regidoria de Benestar i
Els Serveis Socials, com passa amb la resta d’ajudes, seran els
encarregats de determinar qui en són els beneficiaris. D’aquesta manera,
la treballadora social i l’educadora social, amb la responsabilitat
d’atendre les demandes i detectar possibles situacions de risc, deriven
les persones amb menys recursos.
Per la seva banda, l’Ajuntament, des dels seus Serveis Socials,
distribueix habitualment els excedents alimentaris de la Unió Europea
i d’empreses alimentàries espanyoles que arriben a través del Banc
d’Aliments de les comarques de Tarragona.
Per la seva banda, Càritas Parroquial treballa coordinadament
amb els Serveis Socials adquirint i distribuint aliments frescos (carn,
peix, ous...) que tenen una funció complementària als procedents del
Banc d’Aliments.
u
OCTUBRE’2009
29

LA SELVA MUNICIPAL
Reportatge
Dret universal
El sistema de serveis
socials és un dret al
que poden accedir-hi
tots els ciutadans que
ho necessitin i que res
té a veure amb l’antiga
beneficència
Serveis Socials, atén a les famílies
que així ho demanen.
Per detectar possibles situacions
de risc al poble, l’educadora
social es reuneix habitualment amb
la direcció i professorat dels centres
educatius de la Selva. Els nens i nenes
són moltes vegades els qui més
pateixen els problemes familiars,
com la manca de recursos econòmics,
una família desestructurada
o determinades conductes socials,
com pugui ser una addicció.
Grups de pares i mares
Per fomentar el diàleg entre
les famílies i l’educadora social,
l’Ajuntament va posar en marxa
durant el curs passat els grups de
reflexió de pares i mares, un espai
on famílies del poble parlen amb
l’educadora social i expressen les
seves inquietuds, els problemes
que puguin tenir els seus fills, o fan
seguiment del rendiment acadèmic
dels nens. Les trobades, on també
es parla d’hàbits saludables relacionats
amb la nutrició i la higiene,
es fan a l’Hort d’Iglésies, periòdicament,
en un espai a la planta baixa
que s’ha passat a anomenar el Centre
Obert. Aquí, nens i nenes també
poden jugar i aprendre, al costat
dels seus pares i els educadors, fora
de les hores de classe.
Suport a les cuidadores
Paral·lelament, la Regidoria
de Benestar i Serveis Socials ha
posat en marxa altres activitats
complementàries, com un cicle
de xerrades que es va dur a terme
a la Sala de Santa Llúcia de suport
a les persones que tenen cura de
malalts o persones amb un alt grau
de dependència. Les xerrades, que
va portar a terme una psicòloga de
la Creu Roja, van tenir molt bona
acollida, amb la participació d’una
desena de veïnes del poble que es
troben en aquesta situació. L’èxit
de la iniciativa fa preveure que es
torni a repetir.
Les persones que tenen cura
a diari d’una persona que no pot
valdre’s per ella mateixa pateixen
normalment situacions de soledat i
fins i tot de depressió, ja que tenen
dificultats per compartir les seves
vivències i angoixes amb altres
persones. Les trobades de suport
van servir perquè les cuidadores
poguessin explicar-se i intercanviar
experiències amb d’altres persones
que estan en la seva mateixa
situació.
La psicòloga de la Creu Roja
que va venir a fer el cicle de xerrades
va donar informació i eines que
poden ajudar també a les persones
cuidadores no professionals, la
gran majoria dones del poble que
tenen cura habitualment dels seus
pares, però també de les seves
parelles i fills, en una situació tots
de forta dependència.
Més dotacions
econòmiques
L’Ajuntament de la Selva ha
concedit enguany ajudes socials
molt diverses, com les beques de
menjadors escolars, l’assistència
domiciliària o les ajudes concretes
per solucionar situacions d’emergència
social. Als pressupostos del
2009 s’incloïen diferents dotacions
econòmiques per poder fer front a
les diferents demandes.
Uns recursos als que cal afegir
la dotació anual que prové del
Contracte Programa dels Serveis
Socials acordat entre el Consell
Comarcal del Baix Camp i el Departament
d’Acció Social i Ciutadania
de la Generalitat.
L’import anual per a la prestació
dels serveis socials a la
comarca del Baix Camp és de 1’5
milions d’euros, una dotació que
es distribueix per cobrir les necessitats
de 26 dels 28 municipis de
la comarca, inclosa la Selva del
Camp. Enguany, s’ha incrementat
Ajuda als més vulnerables
Els Serveis Socials donen resposta a
col·lectius com els discapacitats, les
persones dependents o la gent gran
30 OCTUBRE’2009

INFORMATIU LOCAL
Inversió pública
El Consell
Comarcal del
Baix Camp i
la Generalitat
inverteixen 2’5
milions d’euros
a l’any per cobrir
les necessitats
dels serveis
socials
aquesta dotació, davant la situació
econòmica de crisi. El Contracte
Programa, del que es beneficia
també el poble, destina gairebé la
meitat de la dotació econòmica
pública als serveis socials bàsics,
com l’assistència domiciliària,
especialment de persones grans, la
feina de treballadores i educadores
socials, les ajudes per resoldre
situacions d’urgència, o el suport
a les persones amb un grau de
dependència.
El Contracte Programa dels
Serveis Socials també inclou el
finançament de determinats programes
a la comarca, als que
poden optar tots els veïns que ho
necessitin, com els Equips d’atenció
a la infància i a l’adolescència
(EAIA), amb una dotació de mig
milió d’euros, el servei de transport
adaptat, amb més de 108.000 euros,
o l’atenció social i educativa
als infants i adolescents.
Ajudes obertes a tothom
Antigament, abans del desenvolupament
del la xarxa pública de
serveis socials, aquestes situacions
de vulnerabilitat, amb persones
amb pocs recursos econòmics,
discapacitats o malalties, quedaven
únicament en mans de les entitats
privades o persones dedicades a la
beneficència. Els serveis socials
han canviat aquell antic sistema en
una xarxa pública d’atenció i ajuda,
perfectament reglamentada, a la
que poden optar-hi tots els ciutadans.
Els serveis socials són un dret
universal de la ciutadania, i no pas
un acte de beneficència d’uns pocs
cap a persones desafavorides.
Per a determinar a quines
persones cal prioritzar les ajudes
socials, en funció de la demanda
existent, els Serveis Socials municipals
tenen un protocol establert.
Són l’educadora i la treballadora
social qui trien als beneficiaris del
ajuts, amb objectivitat, després
d’estudiar cas per cas, parlar amb
les persones afectades i veure els
recursos i ingressos econòmics dels
que disposen.
Amb una antiquada concepció
dels serveis socials, com si fos
una beneficència caritativa, alguns
encara tenen la imatge dels serveis
socials com una atenció només per
a les persones en situacions d’extrema
marginalitat i pobresa. Els
serveis socials van més enllà, amb
una xarxa d’ajudes àmplia que
dona resposta a col·lectius com els
discapacitats, les persones dependents,
la gent gran o persones que
travessin un moment complicat a
la seva vida.
u
Ajudes Socials
OCTUBRE’2009
31

LA SELVA MUNICIPAL
OBRA PÚBLICA
El camí Travesser canvia
de cara
Finalitzen les obres de pavimentació i millora de la via,
una reivindicació històrica del poble
Les obres de millora del camí Travesser han finalitzat.
El projecte ha servit per millorar i pavimentar
de nou tot el camí, que al seu pas per la Selva té
una longitud de gairebé 5 quilòmetres. S’ha donat
resposta així a una reivindicació històrica del poble,
fent la via molt més transitable per a tota mena de
vehicles.
El camí Tavesser era abans del pas de les màquines
una via que estava en mal estat. El pas del
temps, la manca de manteniment i les pluges havien
convertit alguns trams, ara asfaltats, en passos gairebé
impracticables pels vehicles.
L’Ajuntament de la Selva va demanar fa més de
10 anys al Departament d’Agricultura poder arranjar
aquesta via, molt utilitzada per accedir als trossos,
on fan cap pràcticament tots els camins del terme
municipal. El camí Travesser comença a la Riera de
la Selva, a prop de Paret Delgada, a la carretera de
El camí Travesser, amb una longitud
de 5 km al seu pas pel terme,
és una via de comunicació per
a molts veïns de la Selva
Avança
el projecte
de la nova
depuradora
L’Agència Catalana de l’Aigua
(ACA) ha iniciat la redacció
del projecte de la nova depuradora
d’aigua de la Selva. L’ACA
ja ha presentat a l’Ajuntament
l’empresa a qui s’ha encarregat
la redacció del projecte de la
nova depuradora, una demanda
del poble de fa alguns anys.
L’obra servirà per garantir les
necessitats de la Selva del Camp
Vilallonga. La via, abans un camí de terra i ara un
vial pavimentat en pràcticament tot el tram, arriba
al Torrent d’en Bartra.
Un camí històric
El camí Travesser que ara s’ha remodelat és un
antic Camí Reial, que unia Valls amb la Selva i que
arribava fins a Reus.
Les obres, que han suposat una inversió total
de prop d’1 milió d’euros, han estat finançades
íntegrament pel Departament d’Agricultura de la
Generalitat
Els treballs de pavimentació van avançar a bon
ritme fins que es van trobar unes antigues canonades
de rec que van dificultar l’execució del projecte.
Les canonades, un imprevist que va obligar a atua
mig i llarg termini. La visita
dels responsables del departament
de Projectes i Obres de
l’ACA a l’Ajuntament va valer
per confirmar el comprimís en
ferm de tirar endavant la nova
depuradora. A la redacció del
projecte es definirà com serà la
nova depuradora municipal.
L’Agència Catalana de
l’Aigua va expressar en la seva
visita a l’Ajuntament que entén
la necessitat del poble de demanar
una nova depuradora que
pugui garantir el tractament de
les aigües urbanes en un futur.
L’actual depuradora funciona
des de principis dels anys 80.
L’Ajuntament treballa des de fa temps
per disposar d’una futura nova instal·
lació. Un nou equipament que contribuirà
a la qualitat del medi ambient i
l’entorn natural i agrícola del poble.
u
32 OCTUBRE’2009

INFORMATIU LOCAL
El poble guanya una nova zona verda
El passeig arbrat de la Rasa de Batlle, inaugurat amb la Festa de l’arbre
rar l’obra, replantejar el projecte i
incrementar el seu pressupost, han
estat substituïdes pel mateix Departament
d’Agricultura per una nova
canalització. Les obres s’han anat
fent per trams. L’empresa adjudicatària
dels treballs ho ha fet així
per evitar al màxim les molèsties
als veïns.
El camí, pavimentat amb asfalt
en la major part dels cinc quilòmetres
que passen per la Selva,
travessa el terme de cap a cap. És a
la pràctica una via d’accés important
per a molts pagesos de la Selva.
Un camí que ara disposa de bones
prestacions per al trànsit rodat de
vehicles i persones.
El camí travesser passa per
dues comarques, el Baix Camp i el
Tarragonès, i travessa els termes de
la Selva, Vilallonga i Constantí, fins
a fer cap a Reus. Una via que s’inclou
en alguns itineraris recomanats
per a fer a peu o en bicicleta.
u
La Selva del Camp ha estrenat
enguany, coincidint amb la Festa de
l’Arbre, el nou passeig arbrat de la Rasa
de Batlle. El poble ha guanyat un nou
espai verd, per al passeig i el lleure, amb
una nova zona arbrada que consolida
un entorn natural al bell mig de la trama
urbana.
El nou passeig es va voler inaugurar
oficialment coincidint amb la tradicional
Festa de l’Arbre, el passat diumenge
8 de març, amb l’objectiu de conèixer
així a tot el poble aquest espai verd.
El passeig arbrat comença al costat de
la plaça de l’Hospitalet, al nucli antic,
a prop del nou aparcament de l’Hort
del Tàrrech, i acaba a tocar la zona
educacional de la Rasa. Precisament,
la nova zona verda s’ha pensat com un
espai de lleure que uneix dos parts del
poble, com un camí de pas i descans
per als veïns, estudiants, pares i mares
i professors que van fins a les escoles i
Institut.
Les obres s’han fet amb el finançament
del Departament de Política Territorial
i Obres Públiques de la Generalitat.
L’Ajuntament va presentar el projecte al
2008 i va aconseguir una subvenció de
90.000 euros. Una de les espècie triades
per enjardinar el nou passeig ha estat el
plataner, un arbre que quan creix forma
una gran copa, creant zones d’ombra.
La Festa de l’Abre, amb un esmorzar
popular celebrat al nou passeig arbrat
de la Rasa de Batlle, paral·lel al carrer
Gandhi, va tenir una gran resposta del
públic. Tots els assistents, la majoria famílies
amb nens, van marxar cap a casa
amb una planta, una lavanda, obsequi
de l’Ajuntament.
u
El nou espai, de camí entre el nucli antic i la zona educativa,
està pensat per ser una zona de pas i lleure
Neteja a fons
de les piscines
Els treballs de manteniment
a la zona d’aigües i al Pavelló
garanteixen la qualitat
de tots els serveis
La piscina coberta i el Pavelló
d’Esports Municipal de la Selva van
dur a terme a principis de setembre
un pla de neteja intensiu, en
compliment del que estableix la
normativa d’ús de les grans instal·
lacions esportives, que obliga a fer
una aturada tècnica un cop l’any
per a dur a terme els treballs de
neteja i manteniment.
L’equipament va estar tancat
durant cinc dies hàbils al públic
per a poder buidar les piscines,
netejar-les i tornar-les a omplir, i
per poder feines de manteniment
a les instal·lacions del Pavelló que
en el dia a dia no es poden fer amb
tanta profunditat.
La voluntat del pla de neteja
i manteniment no és altra que
millorar el funcionament de les
instal·lacions, obertes ara fa més de
dos anys, i que només tanquen els
diumenges i els dies festius, sense
cap període de vacances.
L’Ajuntament va oferir als
socis de la piscina coberta la
possibilitat de fer ús de la piscina
descobertes, aprofitant que encara
feia bon temps.
u
OCTUBRE’2009
33

LA SELVA MUNICIPAL
Feina feta
Els dos primers anys del nou Ajuntament han servit
per convertir en realitat bona part dels compromisos
del govern municipal per a tot el mandat
Reportatge
Bona part del que fa poc més
de dos anys eren compromisos
escrits en un programa de govern,
són ara projectes fets realitat, ja
acabats o bé concretats i amb les
obres en marxa. El nou Casal, aleshores
un equipament de futur, és
ara un projecte finalitzat, amb una
inversió d’1’5 milions d’euros, com
la primera fase de restauració del
Castell, amb l’antic celler convertit
en auditori, o l’Espai Jove obert enguany
a l’Hort d’Iglésies, complint
la promesa de crear un equipament
per a la gent jove del poble.
També s’ha acabat la darrera
fase d’urbanització del polígon
industrial del Xal·lamec, amb
l’objectiu d’atraure noves empreses
i generar ocupació per fer front a
la crisi.
El poble no s’atura
Serveis de qualitat
L’eficiència en la gestió dels
serveis públics era un altre dels
compromisos, posant aleshores
com aval l’experiència de 20 anys
d’obra de govern a l’Ajuntament.
Ara, a la meitat del mandat, la Selva
és un poble que funciona amb els
serveis més bàsics ben garantits,
com la neteja dels espais públics
o la xarxa d’aigua i clavegueram, i
serveis públics de qualitat, com la
piscina coberta o l’Escola Bressol
Anna Frank. L’Ajuntament està
treballant també per donar resposta
a situacions difícils, no previstes al
2007, com la greu crisi econòmica
global.
Altres circumstàncies excepcionals
han posat a prova la gestió
dels serveis municipals, del dia a
dia del poble, com la forta sequera
que al 2008 va afectar tot el país.
La Selva ja es marca nous reptes, a
curt i mig termini, per seguir donant
serveis de qualitat als veïns
L’Ajuntament va garantir llavors el
consum d’aigua de boca i l’abastament
a la indústries del poble,
i s’ha endegat un pla per trobar
buscar recursos i assegurar així les
necessitats de futur.
Poble referent
Un dels reptes que s’ha marcat
l’Ajuntament és aconseguir que
la Selva segueixi sent un referent
d’altres poblacions catalanes.
S’està treballant per aconseguir-ho,
com en la recollida selectiva de la
brossa, aconseguint els nivells de
reciclatge més alts de tot el Camp
de Tarragona. El poble també va
ser un dels primers, al curs passat,
en posar en marxa el Pla Llibres a
l’Escola, per aconseguir arribar la
gratuïtat dels llibres de text amb
les ajudes de l’Ajuntament per la
compra i el pla de reutilització.
34 OCTUBRE’2009

INFORMATIU LOCAL
L’Ajuntament promou 86.000 m 2 de nou sòl industrial
S’ha finalitzat l’última fase d’urbanització del polígon industrial
del Xal·lamec, amb l’objectiu d’atraure noves inversions i activitats
productives per generar ocupació en una situació de crisi
Un dels compromisos de l’actual govern
municipal, ara fa dos anys, era el de seguir amb la
diversificació de l’economia local. Consolidar la
indústria amb l’experiència de que el desenvolupament
del sector industrial havia permès fer front
a la crisi agrària, fa 20 anys. Ara, la diversificació
ha de permetre fer front a la pitjor crisi econòmica
dels últims 25 anys.
La promoció dels polígons, amb sòl industrial
públic, ha permès finançar grans projectes del poble
dels últims anys, com el Castell, la piscina coberta,
la rehabilitació de l’Hort d’Iglésies, la residència del
Vilar o el pavelló.
El model públic de desenvolupament industrial
ha fet possible també fer realitat nous equipaments i
millors serveis sense incrementar els impostos i les
taxes municipals de l’Ajuntament.
La Selva del Camp ha seguit els dos últims anys
fomentant activament la implantació d’empreses
ELS POLÍGONS INDUSTRIALS
de sectors diversos als polígons. Actualment, s’ha
finalitzat la segona i darrera fase d’urbanització del
polígon industrial del Xal·lamec. En xifres totals, el
poble posa a disposició del mercat 86.000 m2 de
sòl industrial públic.
Al polígon del Xal·lamec ja s’hi ha implantat
indústries de gran abast, com Solarca, multinacional
dedicada a la neteja industrial, o BTI, del sector de la
construcció. El Xal·lamec integra ara en total 170.180
m2 de sòl, amb més de 12.000 m2 d’equipaments.
El poble s’ha consolidat com una de les zones
més atractives del Camp de Tarragona per la implantació
industrial. De 1997 a 2007, en ple creixement
econòmic, el 80% de tota la inversió industrial que
es va fer al Baix Camp es va concentrar a la Selva.
La creació de sòl industrial permet seguir
oferint el poble com un lloc on implantar noves
indústries.
NOM m 2 TOTAL m 2 INDUSTRIAL NET
LA DRECERA 182.530,00 123.668,00
SILVA 331.453,00 251.675,00
PEDRAFITA 100.000,00 71.000,00
MIL·LENIUM 134.000,00 95.140,00
ARGENTERIA 113.949,00 85.751,00
XALAMEC 250.337,00 170.180,00
TOTAL 1.112.269,00 797.414,00
u
Dos anys de Govern Municipal
La Selva de tots
L’Ajuntament treballa per un
poble on tots els veïns s’hi sentin
identificats, sense cap diferenciació
per la seva procedència o
recursos econòmics. Per aquesta
raó s’estan reforçant els serveis
socials, la feina de la treballadora
i l’educadora social, les ajudes a
les famílies, com les beques de
menjador a les escoles o el conveni
Dels projectes a les obres
El nou Casal, la promoció de nou sòl
industrial, la contenció dels impostos
municipals, l’impuls de la formació o l’Espai
Jove, s’han portat a terme
OCTUBRE’2009
35

LA SELVA MUNICIPAL
Un poble amb futur
Els terrenys on es
construirà la segona
escola bressol municipal
ja s’han adequat, la
restauració del Castell
camina cap a la seva
culminació i la piscina
coberta és un equipament
que funciona
amb Càritas per distribuir aliments
frescos, especialment en el moment
actual de crisi.
Un poble on tothom tingui el
seu espai pel que fa a la cultura,
l’oci i la festa, amb música i teatre
al Castell, i activitats de tota mena
a l’Espai Jove, a la sala de Santa
Llúcia o a l’Hort d’Iglésies.
Reportatge
La rehabilitació
del nucli antic
L’Ajuntament treballa des del
2004 per fer realitat l’objectiu, ambiciós,
de rehabilitar tots els carrers
del nucli antic. Al 2010, s’haurà
completat el pla, que ja ha permès
canviar la pavimentació i renovar
els serveis de molts dels carrers. Fa
poques setmanes, la Selva ha rebut
una subvenció dels fons de la Unió
Europea, els anomenats fons Feder,
de 81.653 euros, per a continuar
amb la rehabilitació al carrer dels
Ollers, el Pou de la Vila i el carrer
Clavegueres.
Paral·lelament, ja s’ha posat
en marxa la rehabilitació, de forma
progressiva, de cinc nous carrers del
nucli antic. Aquestes obres, amb un
pressupost total de 500.000 euros,
serviran per renovar uns 2.000 m2
de carrers. Es renovaran els serveis
i la pavimentació als carrers del
Forn d’Avall, la plaça de la Palma,
carrer Peixateries, carrer Gentil i
Vellet i el carrer de la Vila Vella.
Les obres està previst que acabin
a finals d’aquest 2009.
u
Congelació dels impostos
municipals al 2010
Al 2010 es congela l’Impost de Bens
i Immobles (IBI), l’Impost d’Activitats
Econòmiques (IAE), l’Impost de vehicles de
tracció mecànica i l’Impost sobre l’increment
de valor dels terrenys
La contenció dels impostos i taxes municipals, un dels compromisos
de l’Ajuntament, s’ha mantingut, especialment ara en la situació
econòmica de crisi.
El ple de l’Ajuntament va aprovar al setembre, amb els vots a favor
dels regidors del PSC i ERC, i l’abstenció de CiU, la congelació de la
majoria de les ordenances fiscals de l’any 2010. Davant l’actual situació,
que està afectant també a famílies, negocis i empreses del poble, l’equip
de govern ha decidit mantenir com estaven els principals impostos i taxes
municipals. D’aquesta manera, s’ha congelat l’Impost de Bens i Immobles
(IBI), l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE), l’Impost de vehicles de
tracció mecànica i l’Impost sobre l’increment de valor dels terrenys.
36 OCTUBRE’2009

INFORMATIU LOCAL
Treballar per fomentar l’ocupació
L’Escola Taller, els tallers i plans d’ocupació, els cursos de monitors
i les inversions generades al poble han aconseguit crear 81 llocs
de treball a la Selva
La formació i l’ocupació dels joves, compromís
ferm de l’Ajuntament, s’ha portat a la pràctica amb la
posada en marxa dels tallers d’ocupació, per a 16 dones
a l’atur, i la segona escola taller a l’Hort d’Iglésies, com
la que ja es va posar en marxa als anys 90 en una altra
situació de crisi. La filosofia, la mateixa, que 24 joves
del poble tinguin l’oportunitat d’aprendre un ofici i que
dones aturades entrin al mercat laboral.
La Selva ha aconseguit plans d’ocupació públics,
atorgats per l’Oficina de Treball de la Generalitat, per
poder donar feina a 22 persones que treballaran pel
poble, als propers mesos, amb feines com la neteja
de zones rurals del poble o d’espais verds del polígon
industrial, obres de millora o la senyalització viària
dels carrers. Les persones contractades amb els plans
d’ocupació estaven a l’atur, sense ingressos al seu nucli
familiar o ja havien esgotat les prestacions.
Aquesta decisió s’ha pres tenint
en compte l’actual situació econòmica
i social. La congelació dels
impostos municipals s’ha fet tot i
les informacions que apunten a un
encariment de l’IPC de cara a finals
d’any, el valor que fixa l’evolució
dels preus de consum i que prenen
de referència la majoria d’ajuntaments
i administracions per fixar els
impostos. L’Ajuntament creu que
ara no és el moment d’incrementar
els impostos.
A més a més, s’ha decidit reduir
l’impost de construccions, instal·
lacions i obres, del 2’5 al 2%, i eliminar
al 2010 les taxes que s’havien
de pagar fins ara per a l’obertura de
comerços i petits negocis al poble.
Així es vol contribuir a fomentar
l’activitat econòmica i comercial a la
Selva. Per aquesta mateixa raó s’ha
congelat l’IAE, l’impost d’activitats
econòmiques, que paguen les empreses
del poble.
L’Ajuntament també ha posat en marxa cursos
formatius per a joves (director de Lleure i monitor de
Lleure), per permetre’ls accedir al món laboral durant
les vacances, amb una llarga tradició d’inserció a la
Selva del Camp.
Paral·lelament, l’Ajuntament ha posat en marxa
inversions al poble amb una dotació econòmica total
de més de sis milions d’euros (2008-10), amb obres
com la del carrer Major o la rehabilitació del nucli antic
que han permès crear llocs de treball a la Selva, després
d’aconseguir importants subvencions de la Generalitat,
el Govern de l’Estat o la Unió Europea. A més, les obres
ha generat activitat econòmica a empreses del poble.
En total, aquest any, a la Selva s’han creat 81 llocs
de treball.
Si es mira la mitjana dels últims
cinc anys, els impostos i taxes municipals
a la Selva del Camp estan
per sota de l’increment que ha tingut
l’IPC al país. L’Ajuntament segueix
sense cobrar la taxa per la recollida
de la brossa, com fan tots els ajuntaments
de la demarcació de Tarragona,
amb un cost mitjà per cada unitat
familiar d’uns 120 euros.
La congelació dels impostos i
taxes anirà acompanyada del manteniment
de la gestió austera i rigorosa
de l’Ajuntament. Una austeritat que
està contribuint a reduir les despeses
corrents, per poder destinar gran part
del pressupost municipal a les inversions
sense incrementar els impostos.
Les ordenances fiscals són la principal
eina que tenen els ajuntaments
per a poder finançar els serveis que
donen als veïns.
u
u
Dos anys de Govern Municipal
OCTUBRE’2009
37

LA SELVA MUNICIPAL
Els Mossos
s’apropen als
joves
La policia catalana organitza
xerrades a l’Institut i es troba amb
nens i nenes de l’Estiu Alternatiu
BENESTAR SOCIAL
Els Mossos d’Esquadra han
organitzat xerrades informatives
a l’IES Puig i Ferreter per parlar
amb els alumnes de possibles
situacions de risc que poden
afectar-los, com les drogues, les
baralles o donar dades personals
a Internet a les populars xarxes
socials i als chats.
La policia catalana vol apropar-se
així als instituts i també a
les escoles per informar als joves
i trencar amb alguns tòpics, llegendes
urbanes i falses creences,
relacionades molt cops amb el
món de les drogues.
Dos agents dels Mossos es
van desplaçar fins a l’IES Puig
i Ferreter per donar als joves
informació sobre els riscos de
consumir drogues, delicte penat
per la llei, o per parlar de la violència
que en ocasions afecta als
joves, explicant-los la prohibició
de portar qualsevol tipus d’arma.
Els Mossos d’Esquadra van respondre
a totes les preguntes exposades
pels alumnes, buscant el diàleg i
la confiança per aclarir tota mena
de dubtes.
Durant la xerrada es van trencar
algunes falses creences, com
pensar que el cultiu de drogues
a casa està permès per la llei. Els
Mossos van deixar clar als joves
que encara que siguin drogues considerades
toves, com la marihuana,
i en poques quantitats, el cultiu,
pertinença i consum de drogues
està prohibit i castigat per la llei.
La informació es considera
una de les claus per prevenir situa-
Nou curs al Pavelló i a la piscina
coberta
Les activitats esportives estan pensades sobretot per afavorir la salut
i el benestar dels usuaris
Ha començat un nou curs (2009-10) al Pavelló Municipal d’Esports
i a la piscina coberta, amb la posada en marxa de nou de totes les
activitats dirigides i serveis. Tot i que ni el Pavelló ni la piscina coberta
s’han aturat durant els mesos d’estiu, amb l’arribada de la tardor i el
nou curs s’han canviat alguns horaris de les classes dirigides, per a
infants i adults, i s’han estrenat alguns serveis.
Seguint amb la mateixa filosofia que ha tingut el Pavelló Municipal
d’Esports des de la seva inauguració, les activitats estan pensades com
una forma de fer salut i millorar el benestar, més enllà de l’esport de
competició.
Nou servei de nutrició
Precisament, per fomentar la salut s’ofereix aquest curs un nou
servei de nutrició i dietètica amb consulta familiar, per a un màxim de
4 persones. El servei està especialment pensat per a parelles amb fills,
ja que l’objectiu fonamental és millorar l’alimentació de tota la família
quan els nens estan en la fase de creixement.
El servei l’ofereix la doctora Cristina Marsal, metgessa especialista
en bioquímica i màster en nutrició i dietètica. Les visites, en una
cions de risc, no només relacionades
amb el tràfic o consum de drogues,
també respecte les baralles juvenils,
el consum d’alcohol, o situacions de
maltractaments a les escoles, com
l’anomenat bulling.
Per apropar-se als més petits, la
policia catalana també va realitzar
una visita als nens i nenes de l’Estiu
Alernatiu, a l’Hort d’Iglésies. En
aquest cas, l’objectiu és familiaritzar
als més petits amb la policia, ja que
també ells es poden trobar en situacions
de perill.
Els Mossos d’Esquadra s’havien
reunit prèviament amb la direcció
dels centres escolars de la Selva.
La policia catalana treballa des del
seu desplegament, al novembre de
consulta ubicada al Pavelló Esportiu,
estan pensades per millorar la
salut aprenent a menjar millor. La
doctora dóna les pautes de nutrició
per fomentar uns hàbits alimentaris
saludables, i realitza un seguiment
periòdic. En definitiva s’aprèn
què menjar per trobar-se millor,
amb quina freqüència i en quines
quantitats.
38 OCTUBRE’2009

INFORMATIU LOCAL
2008, de forma coordinada amb
l’Ajuntament, les entitats locals i
els centres escolars. Per aquesta
raó, els màxims responsables
dels Mossos d’Esquadra al Baix
Camp, a l’àrea d’influència de la
Selva, s’han trobat amb l’alcalde
i regidors. La intenció és mantenir
aquest tipus de trobades de forma
periòdica.
Denúncies al telèfon 112
Cal recordar que per fer arribar
les denúncies o demanar ajuda
en una situació d’emergència, el
telèfon dels Mossos d’Esquadra
és el 112.
Les denúncies es poden presentar
presencialment a la comissaria
de Reus, la de referència pel
poble de la Selva, o bé a qualsevol
altra del Camp de Tarragona. També
es poden començar a tramitar
les denúncies per telèfon o a través
d’Internet.
u
Els Mossos d’Esquadra
alerten als joves de riscos
com les drogues, les baralles
o la revelació de dades
personals a Internet
Activitats infantils
A banda de les classes dirigides
per adults, hi ha un seguit
d’activitats dirigides infantils, com
la natació, la psicomotricitat per a
nens de 3 a 5 anys, l’aerobic infantil,
o el taekwondo (consultar els
horaris al Pavelló).
u
Campanya de prevenció de la Grip A
El Centre d’Assistència Primària (CAP) de la Selva ha posat en marxa
una campanya de prevenció i informació de la Grip A. L’objectiu és donar
informació i consells pràctics als veïns per evitar els contagis del nou
virus entre la població, com rentar-se les mans vàries vegades al dia o fer
servir mocadors de paper per esternudar o tossir i llançar-los després de
cada ús a la brossa.
L’Àrea Bàsica de Salut (ABS) de la Selva segueix un protocol d’actuació,
fixat per la Conselleria de Salut, que estableix com tractar els casos
possibles de Grip A per evitar els contagis entre els usuaris i el personal
sanitari. Si un pacient arriba a l’ambulatori amb febre, per sobre dels 38ºC,
i tos, se li posa una mascareta de protecció i se’l separa de la resta de pacients,
sense que això vulgui dir que té la Grip A ni que calgui alarmar-se.
Per evitar la circulació del virus, les autoritats sanitàries recomanen
als pacients que en cas de tenir febre i tos, símptomes que poden ser de
la Grip A o bé de la Grip estacional, prenguin antitèrmics per baixar la
febre i truquin primer al CAP o bé al telèfon de Sanitat Respon (902 111
444). Només en el cas de presentar-se complicacions, i no baixar la febre,
cal anar al centre mèdic. Es recomana també als malalts que s’estiguin set
dies a casa, amb la medicació, per evitar nous contagis.
La Grip A no presenta més complicacions que la Grip estacional
quan contagia a persones sanes sense un quadre mèdic previ. Per tant, el
missatge que cal donar és de total tranquil·litat. Els especialistes mèdics
destaquen que la majoria de persones que passin la Grip A no arribaran
ni a saber-ho, ja que es recuperaran amb facilitat després d’una setmana
de tractament a casa.
Els grups de risc, que poden presentar complicacions, són els malalts
cardiovasculars, els diabètics, les persones amb obesitat, amb malalties
pulmonars cròniques i les dones embarassades.
Demanar hora per Internet
Per més facilitat i comoditat, l’ABS de la Selva ha posat en marxa un
nou servei per demanar hora a través d’Internet (www.grupsagessa.com).
També es pot demanar hora per telèfon (977 845 717).
La targeta sanitària, obligatòria
Com a novetat, a partir d’aquest 1 d’octubre, l’ABS demanarà a tots els
usuaris la targeta sanitària per a fer qualsevol gestió. Per tant, es demana
a tots els veïns que portin sempre a sobre la targeta sanitària, que no és
altra cosa que un DNI mèdic. D’aquesta manera, l’ABS vol garantir la
confidencialitat de tots els usuaris i la millor atenció possible.
u
El CAP de la Selva dóna consells i informació per evitar el contagi
del nou virus i tranquil·litzar a la població
OCTUBRE’2009
39

LA SELVA MUNICIPAL
Reportatge
Ajuntament sanejat
La Selva del Camp té una bona salut financera,
tot i la crisi, que garanteix el funcionament
de tots els serveis de l’Ajuntament i la consecució
dels projectes de futur
L’Ajuntament de la Selva del
Camp té una bona salut financera
que garanteix el funcionament de
tots els serveis que dóna el Consistori
als seus veïns i la consecució
dels nous projectes. Malgrat la
situació general de crisi, l’estat
dels comptes municipals permet
afrontar totes les inversions que
s’estan duent a terme al poble i poder
tornar a les entitats financeres
els diners que van deixar en forma
de préstec.
La Selva ha tret profit d’aquests
préstecs finançant noves obres
públiques al poble, en noves
infrastructures i serveis, com la
rehabilitació del nucli antic, la
piscina coberta o la recuperació
del Castell. En els últims mesos,
als mitjans de comunicació han
aparegut notícies informant de la
Interessos baixos
complicada situació financera dels
ajuntaments, amb consistoris que
passen dificultats econòmiques,
amb l’acomiadament fins i tot de
L’Ajuntament ha tret profit de préstecs
atorgats en condicions immillorables,
com els 6 milions d’euros concedits
per la Secretaria General de Turisme a
un interès del 0’5%
40 OCTUBRE’2009

INFORMATIU LOCAL
Préstecs
de consens
Tots els préstecs
s’han aprovat
amb els vots
favorables dels
partits amb
representació
a l’Ajuntament
de la Selva
treballadors municipals. Han aparegut
algunes informacions també
destacant el nivell d’endeutament
de les administracions locals.
L’Ajuntament vol donar un missatge
de tranquil·litat, confiança
i transparència, ja que la situació
econòmica municipal, que es fa
pública als plens, on s’han aprovat
totes les operacions i els préstecs
sol·licitats, és bona.
Els préstecs es van signar a
llarg termini, amb una data de
venciment de 15 anys, pel que es
poden pagar progressivament sense
que això malmeti l’economia local,
ni a curt ni a llarg termini. L’actual
Ajuntament no ha demanat cap
nou préstec, ja que ha tingut capacitat
per atraure noves inversions
d’altres administracions de l’Estat,
a Madrid, i de la Generalitat.
Inversions al poble
Els préstecs han servit per finançar
nous equipaments públics, com
la piscina coberta, el Castell o la
rehabilitació de carrers del nucli antic
Gestió dels recursos
OCTUBRE’2009
41

LA SELVA MUNICIPAL
Austeritat
L’actual Ajuntament no
ha generat endeutament,
ja que no ha signat cap
nou préstec en els dos
últims anys
L’Ajuntament va demanar cadascun
dels préstecs en etapes anteriors
a l’actual govern municipal.
Per tant, el nivell d’endeutament no
ha crescut en els últims dos anys.
Sense la necessitat de demanar
nous préstecs, gràcies a inversions
que han arribat de fora, el Consistori
ha pogut finançar nous projectes,
alguns de gran abast, com el nou
Casal d’Avis i l’Associació Alzina,
les obres del Castell, o la rehabilitació
dels carrers del nucli antic o
la reforma del carrer Major.
Reportatge
L’Ajuntament està aplicant
un rigorós pla d’austeritat, arran de
la crisi econòmica, per tal de no
generar endeutament. D’aquesta
manera, s’està aconseguint reduir
al màxim les despeses i poder promoure
noves inversions a la Selva,
especialment necessàries en temps
de dificultats econòmiques, per
fomentar així l’ocupació, generar
noves activitats al poble i millorar
els equipaments públics.
Precisament, per a poder dur
a terme projectes cabdals per al
desenvolupament del poble, com
la residència per la gent gran o la
creació de nous espais industrials
al polígon, l’Ajuntament va demanar
en el seu moment préstecs a les
entitats financeres. Són diners que
han servit per accelerar inversions
a la Selva que d’una altra manera
molt difícilment s’haguessin pogut
Inversions de fora
dur a terme o que bé haurien hagut
d’esperar molt de temps a fer-se.
Tots els préstecs que actualment
està tornant l’Ajuntament
a les entitats financeres es van
aprovar en el seu moment amb els
La Selva ha aconseguit impulsar nous
projectes amb el finançament del
Govern de l’Estat i de la Generalitat
vots a favor de tots els partits amb
representació municipal.
El fet de demanar préstecs per
finançar projectes és una pràctica
habitual de les administracions
públiques i privades, a Catalunya
i arreu de l’Estat.
Inversions per generar
riquesa
L’Ajuntament de la Selva del
Camp ha fet servir els diners dels
préstecs per generar més riquesa
al poble. És el cas del préstec de
5 milions d’euros que va demanar
al 1999 (a tornar en diferents pagaments
fins al 2015) per a la urba-
42 OCTUBRE’2009

INFORMATIU LOCAL
Generar riquesa
Els beneficis que han
generat les inversions
fetes amb els préstecs
permeten a l’Ajuntament
tornar sense problemes
els diners a les entitats
financeres
nització de la zona industrial on es
va ubicar l’empresa coneguda antigament
com Alcoa, al polígon Mil·
lenium. Els diners van fer possible
atraure al poble una empresa que
ha generat llocs de feina i riquesa,
gràcies als diners que paguen totes
les indústries en forma d’impostos i
taxes municipals. Aquesta empresa
paga a més un lloguer per aquesta
nau que permet a l’Ajuntament
recuperar els diners que va avançar
al seu moment. Es disposa a més
d’un aval bancari que garanteix la
recuperació del deuta.
En el cas de la residència
per la gent gran, l’Ajuntament va
demanar dos préstecs de 601.000
euros i un tercer de 150.000 euros
(a tornar fins al 2017 i 2018).
D’aquesta manera va fer possible la
construcció d’un equipament social
de primera necessitat al poble. Ara,
el grup Sagessa gestiona la residència
oferint un servei de qualitat a la
gent gran del poble, a través d’un
conveni signat amb l’Ajuntament
que permet al poble recuperar els
diners que la Selva va avançar en el
seu moment per poder dur a terme
el projecte.
Si es sumen els diners que
paga l’Ajuntament en els diferents
préstecs que té signats amb les
entitats financeres, i la riquesa que
segueixen generant les inversions
que s’han dut a terme, el saldo és
favorable a l’Ajuntament. Per tant,
es pot parlar d’una inversió que,
a més a més d’assumible per al
Consistori, està resultant rendible.
Els beneficis que han generat les
inversions fetes amb els préstecs
permeten a l’Ajuntament tornar
sense problemes els diners a les
entitats financeres
Passa el mateix amb el préstec
concedit per la Secretaria General
de Turisme de Madrid a la Selva,
el crèdit ICO Turisme 2006, per un
valor de 6 milions d’euros, ara fa
més de dos anys. En aquest cas, la
Selva del Camp ha pogut escurçar
el calendari de diferents inversions
al poble amb uns diners prestats
amb un interès molt baix, gairebé
simbòlic, del 0’5%. L’Ajuntament
pagarà a molt baix cost una quantitat
de diners molt important que
ha fet possible executar inversions
necessàries. L’Ajuntament va aconseguir
la concessió d’un crèdit que
normalment es concedeix a municipis
més turístics de la costa.
u
Gestió dels recursos
OCTUBRE’2009
43

LA SELVA MUNICIPAL
Per un model
educatiu de qualitat
obert a tothom
La Selva ha consolidat als últims 15 anys una
oferta educativa pròpia que dóna resposta a les
necessitats de tot el cicle d’escolarització
Reportatge
El nou curs escolar a la Selva del camp
Centre escolar alumnes Noves matriculacions
Escola Bressol Anna Frank 105 23
CEIP Gil Cristià 150 25
CEIP Abel Ferrater 382 48
Col·legi Sant Rafael 300 25
IES Puig i Ferreter 393 87
TOTAL 1.330 208
Nou curs
Un total de 1.330 alumnes
va començar amb normalitat les
classes del nou curs 2009-10, el
passat 14 de setembre. Nervis, retrobaments,
alguns plors a l’escola
Un total de 1.330 alumnes, amb 208
noves matriculacions, ha començat
les classes al curs 2009-10
bressol, i mestres i alumnes tornant
a l’activitat després de les vacances
d’estiu. Els professors ja feia dies
que treballaven per tenir-ho tot a
punt per l’inici de curs.
El model educatiu de la Selva
del Camp, que fa anys va apostar
per cobrir tot el cicle d’escolarització
al poble, des de l’escola bressol
a l’Institut, amb unes classes de
qualitat obertes a totes les famílies,
s’ha consolidat plenament. Es cobreix
tota la demanda del poble,
pel que nens i nenes no han de
marxar a fora a estudiar fins que
arriben a la Universitat o als cicles
formatius de FP.
44 OCTUBRE’2009

INFORMATIU LOCAL
Aposta de futur
Han començat
les obres
de la nova
escola bressol
al centre
educatiu
de la Rasa
Model de qualitat
Bons resultats
acadèmics dels
alumnes de l’IES
Puig i Ferreter
a les proves
d’accés a la
universitat
El darrer pas es va donar amb
la posada en marxa de l’Institut,
l’IES Puig i Ferreter, al 1996. Aquell
projecte engrescador, que naixia a
la zona educativa de la Rasa, és ara
una realitat ferma, amb gairebé 400
estudiants, des de primer d’ESO
(Educació Secundària Obligatòria)
a segon de Batxillerat, el pas previ a
les proves d’accés a la Universitat.
L’Institut té una plantilla formada
per 42 professors.
Al passat mes de juny, la segona
promoció d’alumnes de l’Institut
de la Selva va fer els exàmens de
selectivitat. Fins a 28 estudiants del
Places garantides
Tots els
infants de la
Selva en edat
d’escolarització
han tingut plaça
als centres
educatius
del poble
poble van presentar-se a les proves
d’accés a la universitat, amb bons
resultats. Un 89’2% dels alumnes
de la Selva va aprovar la selectivitat.
Dels 28 estudiants, només 3 alumnes
van suspendre les proves.
Els resultats van ser encara
millors amb la primera generació
d’estudiants de l’IES Puig i Ferreter
que va fer la selectivitat, al curs
passat. Llavors, 15 alumnes van fer
les proves i el 100% va aconseguir
aprovar.
A l’Institut estan especialment
satisfets de l’evolució dels alumnes
que al curs passat van decidir fer
el pas de l’ESO al Batxillerat. Una
decisió important per als joves, que
no és senzilla, ja que determina
el seu futur acadèmic. Les xifres
mostren que la gran majoria dels
alumnes que van optar per fer el
Batxillerat està aconseguint tirar
endavant els seus estudis. El 87%
dels alumnes que es van inscriure
a primer de Batxillerat va aprovar
el curs el passat mes de juny, pel
que enguany seran 31 els joves que
es prepararan durant tot l’any per
aprovar el curs i poder presentar-se
a la selectivitat.
Nou curs escolar
OCTUBRE’2009
45

LA SELVA MUNICIPAL
Sense moure’s de casa
L’oferta de places permet
als alumnes començar
a aprendre a l’escola
bressol i acabar el
batxillerat al poble
Reportatge
La direcció de l’Institut destaca
que les condiciones amb
les que es treballa a l’IES Puig i
Ferreter afavoreixen els bons resultats
acadèmics, amb un tracte
més personalitzat dels alumnes,
especialment quan arriben al
Batxillerat. Els dos grups que faran
aquest curs primer de “Bat” (així
anomenen col·loquialment professors
i alumnes el Batxillerat), es
divideixen d’entrada en dos grups
de 22 estudiants cadascú. Però
com que els alumnes han de triar
diferents especialitats, en funció
dels estudis que trien, es poden
fer classes més reduïdes, de 10 a
15 alumnes en molts casos. Això
ajuda, i molt, a fer el seguiment
dels estudiants, segons destaca la
direcció del centre.
Com a novetat, a l’Institut
s’acabarà d’aplicar aquest curs la
Logse, el nou sistema educatiu,
als cursos que encara faltaven, per
completar un procés que s’ha dut
a terme amb normalitat.
Escola bressol
A l’inici de tot el cicle d’escolarització,
a l’Escola Bressol Anna
Frank, el curs també va començar
el passat 14 de setembre, amb
23 infants nous matriculats, 13
lactants. L’inici de l’etapa escolar
al poble, amb nens i nenes de 0 a
3 anys, té plena vitalitat. Enguany,
Tracte més personalitzat
Al Batxillerat es formen classes de
10 a 15 alumnes, quan els estudiants
trien les especialitats
Pla de llibres a l’escola
L’Ajuntament ha aplicat per segon any consecutiu el Pla de
Llibres a l’Escola, amb una subvenció pública de 60.000 euros per
aquest 2009, en una partida inclosa al pressupost municipal. Les
ajudes, per a fomentar la gratuïtat dels llibres i la seva reutilització,
beneficia a tots els alumnes escolaritzats de la Selva del Camp, sense
cap mena de distinció, des de l’educació primària a la secundària.
Complementàriament a les ajudes atorgades per a la compra dels
llibres de text, ja fa com a mínim dos anys que s’està duent a terme
als centres del poble el programa de reutilització. D’aquesta manera,
segons constaten els directors de les tres escoles (CEIP Abel Ferrater,
CEIP Gil Cristià i Col·legi Sant Rafael), la despesa per la compra dels
llibres de text s’ha reduït fins arribar als 30 o 20 euros per cada nen,
i en alguns casos la gratuïtat és total. Hi ha llibres, com els quaderns
d’exercicis pràctics, que no són reutilitzables.
Les famílies han acollit de forma molt favorable el Pla de Llibres
a l’Escola, especialment en els moments actuals de crisi. L’Ajuntament
va posar en marxa aquesta mesura des del principi del dret universal
a l’escolarització, ara fa un any. Reduint al màxim la despesa per a la
compra dels llibres, es vol garantir que cap família ni cap nen tindrà
menys oportunitats al sistema educatiu.
D’altra banda, amb la reutilització dels llibres, que s’etiqueten
amb el nom de cada alumne abans de començar les classes, es volen
fomentar valors entre els alumnes com la solidaritat, el reciclatge o
el respecte per les coses i el medi ambient, promovent la cura i la
conservació dels materials educatius. Fins ara, els resultats han estat
òptims, ja que els alumnes han sabut conservar els llibres i deixar-los
en bon estat per als següents cursos. El Pla de Llibres a l’Escola estima
que cada llibre té una vida útil de tres a quatre anys. Malgrat això, si
algun dels llibres es malmet, es canvia per un de nou.
u
L’Ajuntament manté el Pla de Llibres a
l’Escola per fomentar la gratuïtat dels llibres
i la seva reutilització
105 alumnes faran classes a l’Anna
Frank, l’escola bressol municipal de
la Selva del Camp. La llar d’infants
té una plantilla formada per 13
educadores.
L’Escola Bressol de la Selva del
Camp, conscient que, a més a més
de ser la primera etapa de l’educació
dels infants, realitza un servei
social bàsic per a moltes famílies,
no tanca als mesos d’estiu. Al juliol
i agost segueix rebent a nens i nenes,
fent un treball més lúdic que
durant la resta de l’any.
A les tres escoles del poble
(CEIP Abel Ferrater, CEIP Gil Cristià
i Col·legi Sant Rafael) també ha
començat el curs amb plena normalitat,
amb nous alumnes que han
començat l’ensenyament infantil,
als tres anys. El Gil Cristià, que ha
anat creixent en alumnes des que
es va inaugurar la nova escola a la
zona educativa de la Rasa, estrena
aquest curs la classe d’alumnes
de 4rt, esperant els propers anys
formar els primers grups de cinquè
i sisè.
u
46 OCTUBRE’2009

La Selva de fa gairebé 100 anys en fotografies
Nou imatges inèdites, fetes l’any 1915 i ara recuperades a l’arxiu Salvany, mostren com
era el poble a principis del segle XX
Nascut a Martorell, Josep Salvany i Blanch (1866-1929) va ser un metge barceloní que com a soci
del Centre Excursionista de Catalunya es va dedicar a fotografiar paisatges, monuments i gent de Catalunya
i les Balears, així com d’Espanya, Europa, EUA, Egipte i el Pròxim Orient. El seu llegat fotogràfic
està dipositat a la Biblioteca de Catalunya i conserva unes deu mil imatges guardades en les capses
originals i perfectament catalogades. Part d’aquest arxiu es pot consultar per Internet.
En Joan Vernet Borràs ha comentat en un llibre les fotografies fetes per Salvany, dinou en total,
entre 1916 i 1923 a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, al Baix Camp. En obsequiar-nos amb un exemplar
ens feia saber que a l’arxiu havia vist, també, fotografies de la Selva del Camp d’aquella època.
En consultar l’arxiu, que es pot fer en línia entrant a la web de la Biblioteca de Catalunya, ens
trobem amb nou fotografies inèdites de la Selva fetes l’any 1915. El que va captar l’interès del fotògraf
van ser les creus de terme, la Creu Coberta, sobretot, la del camí de Tarragona i la que es conserva
dins del cementiri. Del propi cementiri n’hi ha una segona on apareixen els murs amb les esteles
discoïdals dels primitius enterraments.
Finalment, trobem imatges dels principals edificis públics: l’església parroquial, en aquest cas,
vista des de la plaça de les Pletes i la Casa de la Vila. En aquesta darrera, tot i endevinar-ne la fisonomia,
apreciem el canvi que s’ha operat en els quasi 100 anys d’aquesta instantània. L’entrada de la
casa consistorial ens recorda la de qualsevol casa de pagès on s’entraven els carros i a la part dreta de
l’edifici una altra porta, avui inexistent, amb el rètol “Repeso”, vestigi d’una institució pròpia de l’Antic
Règim encarregada de la vigilància del mercat d’aliments, el seu abast i consum.
Com el seu nom indica, la institució vigilava la correcció de les transaccions comercials de venda
al públic, “repesant” la mercaderia prèviament servida pel comerciant a un consumidor. Per fer
aquesta funció, a l’Edat mitjana, el poble ja comptava amb l’anomenada “botiga del pes de la vila”
situada al carrer Major, al costat de la Font de Mitja Vila, on després s’aixecaria la capella de la Mare
de Déu dels Àngels, avui també desapareguda.
La Casa de la Vila era la seu del ‘repeso’, vestigi d’una
institució pròpia de l’Antic Règim encarregada de la vigilància
del mercat d’aliments, el seu abast i consum