Reportatge - Inici - Ajuntament de la Selva del Camp

LA SELVA MUNICIPAL
Ocular Animat
El prestigiós certamen de curtmetratges de cinema de la Selva del Camp,
ha estrenat un nou format en la seva 11ª edició
CULTURA I LLEURE
Tot i ja ser un festival molt
ajustat pel que fa a les despeses
comparat amb altres esdeveniments
similars de promoció
de l’art i la cultura, conseqüent
amb la situació econòmica que
aconsellava reduir despeses de
diferents partides pressupostàries
de l’Ajuntament, l’Ocular ha
limitat la quantia dels premis i ha
reduït despeses d’organització.
Per altra banda, la creixent
aportació al certamen de
produccions d’animació feia
aconsellable crear un apartat
específic ja que aquestes es mouen
amb paràmetres diferenciats
del cinema de ficció amb actors
i actrius. D’aquesta manera es
van fer públiques les bases del
concurs, de forma experimental,
exclusivament dedicada als
curtmetratges d’animació. Tot
i la novetat i la rapidesa de la
convocatòria es van presentar
vint títols a concurs que es van
poder visionar en dos dies de
projeccions a l’auditori del
Castell.
Entremig del calendari cada
vegada més extens de festival de
curts, el nostre es va especialitzar
i va estrenar-se amb el títol d’Ocular
Animat. Les obres presentades,
tot i tenir en comú l’animació,
aportaven un ventall de diferents
tècniques (l’stop-motion, el dibuix
o el 3D, les tres dimensions).
El tercer i últim dia del festival
es van programar una antologia de
curts que han marcat la història dins
l’evolució del que és l’art d’animar
una història i finalment es van entregar
els premis. El públic votava
diàriament i puntuava els millors
curts. La màxima puntuació la va
aconseguir The werepig del gallec
Sam Orti. L’organització va decidir
concedir un accèssit al curt que va
quedar en segon lloc (El cuento más
antiguo del mundo) i que estava
realitzat pel reusenc Jaume Rofes,
que era present a l’acte i va poder
recollir personalment el guardó.
De les vint produccions a
concurs, dues eren de Galícia
–inclosa la guardonada-, quatre
de Catalunya i la resta de Madrid.
De les quatre catalanes, dues eren
de proximitat, és a dir d’autors del
Camp de Tarragona: la de Jaume
Rofes i El sueño de Claudia de la
tarragonina Yolanda Díaz Gutiérrez,
també molt valorada. En tercer
El Costumari de
la Selva triomfa
per Sant Jordi
La reedició de l’obra d’Eufemià Fort
i Cogul, un dels llibres més sol·licitats
de la literatura local
La festa de Sant Jordi es va viure
a la Selva triant i remenant llibres
i comprant i regalant roses, com a
tots els pobles de Catalunya, amb
la participació de tots els veïns i
entitats locals. La Selva va voler celebrar
Sant Jordi amb la nova edició
Al llibre s’hi pot trobar l’Eufemià Fort més genuí, més inèdit,
el que ens acosta a la cultura local de la Selva de la primera
meitat del segle XX
lloc, sense premi, havia merescut
la valoració del públic No corras
tanto, un interessant treball d’animació
fet amb sorra.
u
del Costumari, obra d’Eufemià Fort
i Cogul, autor selvatà del que s’ha
celebrat recentment el centenari
del seu naixement. El Costumari
es va convertir en un dels llibres
més venuts del Sant Jordi de 2009
al poble.
L’Ajuntament ha convertit
pràcticament en una tradició
impulsar l’edició d’un llibre d’un
autor o temàtica local coincidint
amb Sant Jordi. El Costumari ha inaugurat
la col·lecció Hort d’Iglésies
de l’editorial Cossetània que pretén
publicar nous títols de temàtica
selvatana inèdits o exhaurits a les
llibreries. En aquest cas, compaginat
de nou, el llibre conserva
el text i les fotografies de l’edició
24 OCTUBRE’2009