menú de projectes de treball de fi de carrera - Universitat Oberta de ...

MENÚ DE PROJECTES DE
TREBALL DE FI DE CARRERA
TITULACIÓ DE FILOLOGIA CATALANA
Estudis d’Arts i Humanitats
Setembre 2012

ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ ....................................................................... 4
2. LA GUIA DE PROJECTES ........................................................... 4
3. TIPOLOGIA DELS TFC .............................................................. 5
4. PROPOSTES DE TFC (FITXES DESCRIPTIVES) .................................. 6
4.1. ÀREA DE LITERATURA I CULTURA ............................................ 6
Projecte lletrA (UOC), dedicat a l'estudi i la difusió de la literatura catalana a Internet
(UOC) ................................................................................................... 6
Edició de textos catalans ............................................................................ 7
Anàlisi i valoració de la col·lecció MOLC (Les millors obres de la literatura catalana) .... 8
La versió catalana de l’Èdip rei de Sòfocles dipositada a l’Ateneu Barcelonès (manuscrit
anònim, c. 1870-1920). Estudi i edició ............................................................ 9
Teoria comparada i tematologia .................................................................. 10
Teoria de la novel·la ................................................................................ 11
Mimesi, ordre, harmonia i decòrum: anàlisi i enllaç de la teoria narrativa amb obres de
la literatura catalana ................................................................................ 12
A la recerca de referents romànics del Jaufré .................................................. 13
La coronació del rei descrita per Ramon Muntaner ............................................ 14
La conquesta de Mallorca vista des de quatre fonts medievals .............................. 15
Coses de dones: Lo somni de Bernat Metge i el Corbaccio de Giovanni Boccaccio ........ 16
Caracterització i ús dels exemples en l’obra de Ramon Llull ................................. 17
A la recerca d’una èpica medieval catalana ..................................................... 18
Els trobadors i la literatura catalana ............................................................. 19
Hipertextualitat entre novel·les cavalleresques i novel·les de cavalleries en l’àmbit
català .................................................................................................. 20
Eines i recursos de literatura medieval europea en línia ...................................... 21
Literatura i cultura catalanes d’època moderna. Textos, contextos, interpretacions ... 22
Territori, paisatge i literatura en les perifèries de la cultura catalana (segles XIX i XX) 23
Literatura catalana del segle XIX. Textos, contextos i interpretacions ..................... 24
La narrativa catalana entre 1923 i 1939 ......................................................... 25
La literatura de Salvador Espriu ................................................................... 27
Teatre català contemporani ....................................................................... 29
Itineraris literaris d’un escriptor/escriptora del segle XX ..................................... 31
Literatura catalana de dones ...................................................................... 32
La dialèctica mare-dona en la poesia de Maria-Mercè Marçal. Un estudi psicoanalític .. 33
Aproximació a la novel·lística catalana actual .................................................. 34
El Nom del Pare en la narrativa catalana del segle XX. Una aproximació psicoanalítica. 36
Literatura catalana: memòries, diaris i epistolaris ............................................. 37
Recepció d’escriptors estrangers en la literatura catalana ................................... 38
Traducció literària: intercanvi i influència ...................................................... 39
Les col·leccions d’autor universal: models de penetració .................................... 40
Gènere i sexualitat en la cultura catalana ....................................................... 41
La construcció de la identitat en la literatura catalana contemporània .................... 42
Estudis culturals catalans ........................................................................... 43
Llegir la literatura catalana des de la teoria cultural .......................................... 44
4.2 ÀREA DE LLENGUA I LINGÜÍSTICA ............................................ 45
Publicació periòdica digital en Lectura Fàcil .................................................... 45
Els llibres de Lectura Fàcil: elaboració i avaluació de textos adreçats a col·lectius amb
dificultats lectores ................................................................................... 46
El català naixent ..................................................................................... 47
L’interès per l’estudi de la llengua catalana .................................................... 48
2

La codificació del català contemporani .......................................................... 49
Estudi de l’Epistolari d’Antoni M. Alcover (1880-1931) ........................................ 50
Enquesta dialectal ................................................................................... 51
Audiovisual dialectal ................................................................................ 52
Estudi de l’argot català ............................................................................. 53
Estudi de l’oralitat fingida ......................................................................... 54
Llengua estàndard, dialectologia i mitjans de comunicació .................................. 56
El llenguatge dels mitjans .......................................................................... 57
Proposta de llibre d’estil en mitjans de comunicació locals orals i escrits ................. 59
Les oracions comparatives .......................................................................... 60
L’expressió del grau superlatiu .................................................................... 61
Les oracions exclamatives .......................................................................... 62
Les oracions interrogatives ......................................................................... 63
Fonaments fonètics de la fonologia ............................................................... 64
Pensar per parlar: una anàlisi psicolingüística de l’expressió de l’espai en llengua
catalana ............................................................................................... 65
Forma i significat de les frases fetes ............................................................. 66
Llenguatge i pensament: la metàfora com a procés cognitiu ................................. 67
El paper de la metàfora conceptual per parlar de les emocions en català ................. 68
Poètica cognitiva ..................................................................................... 69
Aplicacions de la Lingüística Cognitiva a l’anàlisi del català ................................. 70
La metàfora conceptual en català: anàlisi d’un camp d’experiència concret ............. 71
Llengües imaginàries ................................................................................ 72
Elaboració d’una mostra catalana de lapsus linguae (errors de parla) ...................... 73
Adquirint competències: la construcció de la referència discursiva per part d’adults
alfabetitzats .......................................................................................... 74
Un text i tres lectures ............................................................................... 75
Demolingüística actual d’un territori dels Països Catalans .................................... 77
Ser multilingüe o no ser...? ......................................................................... 79
Wikisociolingüística .................................................................................. 80
Les principals aportacions a la sociolingüística catalana: teories i autors .................. 81
Parelles lingüístiques: adopció i transmissió del català ....................................... 82
Aprendre català en el si d’una parella lingüística: un projecte institucional i associatiu 83
Els nous parlants de català ......................................................................... 84
L’aplicació i el seguiment de la Llei de política lingüística en un institut de secundària 85
Actuacions per impulsar el compliment de la Llei del cinema a Catalunya ................ 86
Planificació de materials i accions de difusió i normalització lingüístiques, del servei
lingüístic d’un col·legi professional o organització ............................................. 87
Extracció automàtica de terminologia: patrons terminològics en català i castellà i
creació d’un glossari terminològic català- castellà de legislació ............................ 88
Extracció automàtica de terminologia: patrons terminològics en anglès i castellà i
creació d’un glossari terminològic anglès – castellà de l’àmbit de les Nacions Unides ... 89
Lingüística de corpus ................................................................................ 90
Millora d'un corrector gramatical del català ..................................................... 91
Estudis diversos (quantitatius i/o qualitatius) sobre neologismes documentats als mitjans
de comunicació (escrits i/o orals) accessibles a través d’Internet .......................... 92
Lexicografia digital .................................................................................. 93
Traducció castellà-català: eines i recursos en línia ............................................ 94
Lingüística aplicada a la traducció: una anàlisi lingüística comparada de les
construccions de moviment de l’anglès i el català ............................................. 95
La planificació de l'adquisició de la llengua catalana a l'ESO: la millora de la
competència oral .................................................................................... 96
Podem capgirar les normes d’ús lingüístic en una aula de l’ESO? ............................ 97
ÍNDEX DE TFC PER TUTORS ........................................................... 99
3

1. Introducció
Aquest document està adreçat als estudiants de Filologia Catalana que poden
començar a preparar el seu treball de fi de carrera (TFC). El TFC es realitza al
llarg de dos semestres consecutius: un de preparació i un de realització.
La matriculació dels 12 crèdits és única per als dos semestres, és a dir,
l’estudiant es matricula dels 12 crèdits de l’assignatura i aquesta matrícula li
dóna dret a cursar els dos semestres consecutius, durant els quals romandrà
en una mateixa aula amb un mateix consultor.
Per matricular-se cal haver cursat 250 crèdits de la titulació. En el cas
d’estudiants de 2n cicle cal haver cursat 100 crèdits entre els quals hi ha de
figurar tots el complements de formació (26 crèdits).
El propi estudiant ha de tenir present aquestes previsions i demanar
assessorament al seu tutor. Cal tenir en compte que encara que s’hagi fet la
sol·licitud d’assignació de TFC amb 250 crèdits matriculats el sistema no
permetrà la matrícula de l’estudiant que no tingui aquest nombre de crèdits
aprovats.
És recomanable cursar aquesta assignatura durant el penúltim o últim
semestre de carrera, precisament per poder integrar-hi tots els coneixements
i habilitats adquirits durant la titulació.
2. La guia de projectes
En aquest menú de temes de TFC, la titulació de Filologia Catalana ofereix als
estudiants més de setanta propostes que cobreixen un ventall amplíssim
d’especialitats i línies d’investigació dins de l’àmbit de la filologia catalana.
Cada estudiant ha d’escollir, com a mínim, tres propostes de menú de tres
tutors diferents.
L’assignació de treball (i en conseqüència del corresponent tutor) la durà a
terme el professor responsable del TFC en el període que va des del
tancament del període de la sol·licitud de TFC a la matrícula. Aquesta
assignació no és negociable: l’estudiant ha d’acceptar el tutor que se li
assigni, sempre i quan correspongui a un dels tres parells tutor-projecte pels
quals ha optat.
En el cas que una proposta tingués més demanda de la que el tutor pot
assumir, l’assignació de temes la durà a terme el professor responsable tenint
en compte les notes que l’estudiant ha obtingut en l’assignatura o
assignatures que consten com a requisits i recomanacions per poder fer el
treball de TFC que ha triat.
En el cas molt excepcional que un estudiant vulgui presentar un projecte de
TFC diferent dels proposats al la guia de projectes, caldrà que ho exposi al
professor responsable del TFC a través del seu tutor de titulació durant el
4

semestre anterior a la matriculació. Si el professor responsable aprova el
projecte i obté el compromís d'un docent per a tutoritzar-lo, l’inclourà en el
Menú de TFC corresponent al següent període de matrícula a fi que
l’estudiant el pugui seleccionar. L’estudiant ha de tenir en compte però que
l’assignatura del TFC no està pensada perquè hom realitzi un treball de
recerca de tercer cicle i, per tant, hauria d’optar preferentment per una de
les nombroses i interessants propostes que s’han confeccionat des dels
Estudis.
Per a més informació sobre el TFC, els estudiants poden adreçar-se al seu
tutor de carrera.
3. Tipologia dels TFC
Hi ha dos tipus de treball de fi de carrera:
a) els treballs associats a institucions amb les quals la UOC ha signat
conveni i que normalment són dirigits per un membre d’aquesta
institució. Apareix la informació a la part d’autoria de la fitxa.
b) els treballs associats a les diverses àrees temàtiques i que són
dirigits per consultors, tutors o professors dels Estudis. Els trobareu
agrupats per seccions o àrees temàtiques i també per tutor al final del
document.
Els treballs institucionals no requereixen presencialitat, si no és que s’indiqui
expressament en la fitxa. Ambdós tipus de TFC tenen les mateixes
característiques a nivell formal.
5

4. Propostes de TFC (fitxes descriptives)
4.1. ÀREA DE LITERATURA I CULTURA
Projecte lletrA (UOC), dedicat a l'estudi i la difusió de la literatura catalana a
Internet (UOC)
Àmbit i justificació: El projecte s’inscriu en l’àmbit de la col·laboració amb el projecte lletrA. Totes
les persones que participin en un TFC de lletrA comptaran amb tot el suport tècnic i de continguts
de l’equip del projecte lletrA.
Feina que caldrà fer:
(cal seleccionar-ne una):
Avaluació del projecte Viquilletra, realitzat conjuntament per la
UOC i el Departament d'Educació (Generalitat de Catalunya).
Més informació del projecte a:
http://lletra.uoc.edu/ca/projectes/viquilletra/
Bones pràctiques 2.0 de promoció de la literatura catalana. Selecció
i anàlisi a partir d'un model d'avaluació proporcionat pel projecte
LletrA i utilitzat en anteriors TFCs.
Les comunitats de lectors i lectores a Internet. Selecció comentada
de les eines i recursos TIC emprats fins ara i propostes de futur.
Resultat final esperat: Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000
caràcters, comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos).
El treball haurà d’incloure, com a annex, tota la documentació
generada durant el procés.
Bibliografia
Requisits
Específica per a cada proposta. Es donarà en el moment d'iniciar el
treball.
Coneixement i ús de les fonts documentals de la literatura catalana
a Internet. Coneixement i ús de recursos i eines 2.0. Interès i ganes
per reflexionar críticament sobre les tendències actuals a Internet.
Interès pel món de l'ensenyament i la difusió de la literatura
mitjançant TICs. No són necessaris coneixements informàtics
específics.
Tutor/a de TFC: Teresa Fèrriz Roure, directora del projecte LletrA
(Hmferrizr@uoc.eduH)
6

Edició de textos catalans
Àmbit i justificació: El treball de fi de carrera consistiria en l’edició d’un text literari català –a
poder ser inèdit- de qualsevol període: medieval, modern o contemporani. L’edició es podria
desenvolupar tant pel que fa a la descripció i anàlisi del suport (manuscrit, edició, manuscrit
d’autor o recull oral), com l’establiment d’una edició crítica a partir de diversos testimonis d’un
mateix text, i/o l’estudi de la seva particular significació literària o lingüística.
Feina que caldrà fer:
L’estudiant hauria de localitzar, estudiar, analitzar el suport i fer
l’edició d’un text de qualsevol dels períodes de la literatura
catalana.
Resultat final esperat: Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000
caràcters, comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos).
El treball ha de consistir, a part de l’edició (que s’inclourà com un
annex), d’un estudi del text, apart de variants, si és el cas, anàlisi
del suport i/o altres especificitats comunes a l’edició.
Bibliografia Per als textos medievals i moderns se seguirien criteris
diplomaticointerpretatius. Els exemples es poden trobar en
qualsevol dels darrers volums apareguts a la col·lecció “Els Nostres
Clàssics”. Pel que fa als textos contemporanis, els criteris s’haurien
d’adequar a la problemàtica específica del text/s o de l’autor. La
variabilitat de criteris la podeu trobar exemplificada en els
materials de l’assignatura.
Requisits
Tutor/a de TFC:
Edició de textos catalans
Lídia Ayats (Hlayats@uoc.eduH)
7

Anàlisi i valoració de la col·lecció MOLC (Les millors obres de la literatura catalana)
Àmbit i justificació: Durant la dictadura franquista i la transició, Edicions 62, inicia una àmplia producció i
difusió de la literatura catalana amb la voluntat d’arribar a les més diverses capes socials. Una bona
mostra d’aquest esperit socialitzador de la nostra literatura és la col·lecció MOLC (Les Millors Obres de la
Literatura Catalana), dirigida per Joaquim Molas. Aquesta col·lecció, que va comptar amb el suport
econòmic de La Caixa, ha fornit dels títols més imprescindibles de la literatura catalana a nombroses
generacions d’estudiants de batxillerat i fins i tot universitaris, posant a l’abast de tothom textos i autors
que fins aleshores només es podien consultar en biblioteques i arxius.
La MOLC (que va néixer com un projecte tancat de cent títols, catàleg que posteriorment s’ha ampliat) va
tenir un paper meritori en un moment decisiu pel que feia al futur de la cultura catalana i, en aquest
sentit, cal fer-ne un balanç positiu; tanmateix el ritme apressat de l’edició es va reflectir negativament
pel que fa a una mínims d’exigència filològica (Rossinyol, 1983 i Bou, 1983).
L’estudiant que opti per aquest TFC haurà d’investigar fins a quin punt les obres aplegades en la
col·lecció segueixen uns criteris d’edició coherents i si els diferents volums s’estructuren d’una manera
homogènia. L’objectiu últim del treball és, doncs, valorar els aspectes positius i negatius dels volums que
integren la MOLC i detectar-ne les possibles deficiències des del punt de vista editorial.
Per assolir els objectius d’aquest TFC, caldrà seguir un procés simple
Feina que caldrà fer:
però meticulós que permeti arribar a la redacció d’unes conclusions
clares. Com que la col·lecció compta amb més d’un centenar de títols,
si l’estudiant tria aquest TFC haurà de contactar amb el tutor per
delimitar el nombre de volums que li caldrà analitzar. Un cop
concretats els títols, el procediment podria ser el següent:
- Localitzar els volums.
- Investigar si hi havia edicions anteriors d’aquells títols.
- Esbrinar si l’edició de la MOLC es basa en alguna edició anterior, si
parteix dels manuscrits originals, si té en compte diferents testimonis,
etc.
- Analitzar els models i criteris d’edició de cada volum i valorar fins a
quin punt s’apliquen de manera coherent.
- Analitzar l’estructura, el contingut i el rigor de cada volum.
- Valorar la feina de cada curador partint de les anàlisis anteriors.
- Fer una valoració conjunta dels títols analitzats i veure si els volums
aplegats en la col·lecció segueixen uns mateixos criteris i responen a un
patró homogeni.
- A la llum de l’anàlisi sistemàtica dels volums, i tenint en compte la
bibliografia i les circumstàncies en què va aparèixer la MOLC, extreure
unes conclusions clares sobre els aspectes positius i les deficiències de
la col·lecció.
- Emmarcar la MOLC en el context editorial actual.
Resultat final esperat:
Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters,
comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos)
Bibliografia Andreu Rossinyol, Una col·lecció malaguanyada (I i II), El País, 25
setembre i 2 octubre 1983
Enric Bou, Repte i vindicació de la Molc, El País, 27 novembre 1983
Requisits:
Haver cursat l’assignatura Edició de textos catalans
Tutor/a de TFC:
Lídia Ayats (layats@uoc.edu)

La versió catalana de l’Èdip rei de Sòfocles dipositada a l’Ateneu Barcelonès
(manuscrit anònim, c. 1870-1920). Estudi i edició
Àmbit i justificació:
L’any 1921, Francesc Cambó i Joan Estelrich iniciaren un ambiciós projecte de traducció dels clàssics
grecs i llatins al català que culminaria amb la publicació de la col·lecció Fundació Bernat Metge. El
projecte, tanmateix, no sorgia del no-res: existia ja, de fet, en la nostra cultura, una tradició i vocació de
versionar els textos antics en català. En el cas de l’Èdip rei de Sòfocles, prèviament a les dues grans
traduccions de Riba, en prosa i en vers, editades als anys 50, Adrià Gual ja havia impulsat la traducció i
representació d’aquesta obra, que ell mateix havia descobert al tombant de segle a París, gràcies a
l’escenificació que en féu la Comédie Française. Els encarregats de versionar el text per encàrrec de Gual
serien Eugeni d’Ors, el seu germà Josep Ors, Carles Capdevila, Jaume Pahissa i Xavier Viura; l’obra seria
representada el 1903 al Teatre Novetats de Barcelona i editada, el 1909, a la Biblioteca de Tots colors.
Podria ser, però, que aquest no fos un intent aïllat, potser ni tan sols el primer assaig de traducció de
l’Èdip rei al català. Es troba, a la biblioteca de l’Ateneu Barcelonès, un manuscrit, sense indicació de
l’autor ni de la data, amb una traducció en vers de l’obra. El treball, per tant, consistiria a fer un estudi i
una edició d’aquest text aparentment inèdit.
Feina que caldrà fer: Caldrà editar el manuscrit i provar de trobar-ne l’autoria i
circumstàncies de creació. El treball, doncs, passarà per una primera
fase de transcripció del text, una segona fase de fixació dels criteris
d’edició i edició del text (cal tenir en compte que es tracta d’un text
prefabrià) i una tercera fase d’estudi i contextualització de la
traducció.
El manuscrit que serà objecte d’estudi resulta de molt fàcil accés, ja
que es troba digitalitzat al web de l’Ateneu:
http://biblioteca.ateneubcn.cat/web/continguts/ca/apartats/menupri
ncipal/cataleg_fons/cercar/cerca_simple/index.html
Resultat final esperat:
Bibliografia
Requisits:
Tutor/a de TFG:
Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters,
comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos)
Jordi Malé, “Els tràgics grecs, entre el Modernisme i el Noucentisme”,
Polis i nació: política i literatura (1900-1939). Ítaca : quaderns catalans
de cultura clàssica. Annexos 2, Barcelona 2003, pp. 235-254.
Jaume MEDINA, «Sòfocles i Eurípides traduïts per Carles Riba», Els
Marges 13, 1978, pp. 103-104.
Carles MIRALLES, «Pròleg» a Eurípides, Tragèdies, vol. I, trad. de C.
Riba, Curial, Barcelona 1985, pp. 5-33.
Carles MIRALLES, «Nota sobre les traduccions de tràgics grecs. Sobre
humanisme i filologia clàssica a començament de segle», dins Eulàlia.
Estudis i notes de literatura catalana, Edicions del Mall, Barcelona
1986, pp. 123-135.
Edició de textos catalans
Noemí Moncunill Martí
nmoncunillm@uoc.edu
9

Teoria comparada i tematologia
Àmbit i justificació: La disciplina de la literatura comparada constitueix un marc teòric
extraordinàriament ric per a la interpretació de la literatura, ja que l´objecte d´estudi i el fil discursiu de
la disciplina són la pervivència i les variacions dels temes que forgen la tradició literària, així com els
gèneres a través dels quals s´expressa. En el marc de la literatura comparada, abunden els estudis de
tematologia, que consisteixen en resseguir la presència i el tractament d´un tema en diferents obres
allunyades en el temps, i establir un diàleg entre elles.
Feina que caldrà fer:
Resultat final esperat:
Bibliografia
Requisits:
Tutor/a de TFC:
Es tracta de triar una figura de la mitologia grecollatina o un tema o
personatge de la literatura universal ―el viatge, el desig, etc.― i
estudiar-ne el tractament en diverses obres de la tradició literària
occidental en què apareguin, tot reflexionant sobre la perennitat i la
metamorfosis al llarg dels segles dels grans temes que conformen la
tradició literària.
Tot i que existeixen infinitat de temes i obres sobre els que elaborar un
exercici de literatura comparada, i tot i que part de la tasca consisteix
en trobar un tema d´estudi i establir un corpus d´obres, heus aquí dos
exemples: resseguir la figura d´Ulisses i el concepte del viatge en
l´Odissea, l´«Inferno» de la Commedia de Dante, el poema «Ítaca» de
Kavafis i l´Ulisses de Joyce ―i fins i tot en la pel·lícula La mirada
d´Ulisses, d´Angelopoulos―; o indagar en l´expressió del desig,
determinada per les seves constriccions socials i històriques, al
Decameró de Boccaccio, Madame Bovary de Flaubert i Lolita de
Nabokov.
Un assaig de literatura comparada d´entre 30 i 40 pàgines en una
tipografia romana de cos 12 a espai interlinear d´u i mig, incloent la
bibliografia i les notes al peu.
Diversa, tant obres teòriques sobre la literatura comparada com a
disciplina ―George Steiner, Claudio Guillén, Harold Bloom, etc.― com
sobre l´objecte de recerca de cada estudiant. La tutora la facilitarà en
començar el treball.
Haver cursat l´assignatura Temes de Literatura Universal o Literatura
Comparada.
Palmira Feixas (pfeixasg@uoc.edu)
10

Teoria de la novel·la
Àmbit i justificació:
Des de l’àmbit de la teoria de la literatura i la literatura comparada, el projecte té com a principal
objectiu l’estudi de la novel·la. Els treballs poden ser d’abast estrictament teòric, sobre les idees de la
novel·la dels principals teòrics del gènere (Georg Lukács, José Ortega y Gasset, Walter Benjamin, Mijail
Bajtín, Northrop Frye, Ian Watt,Thomas Pavel, Franco Moretti, Michael McKeon) o sobre qualsevol tema o
problema: el temps, l’espai, la història, la memòria, la identitat. Des d’una perspectiva més aplicada,
però sempre des d’un enfocament teòric, es pot estudiar una o dues novel·les del cànon europeu, amb
especial atenció a la literatura catalana, a determinar conjuntament amb la tutora del treball.
Feina que caldrà fer:
Resultat final esperat:
Bibliografia
Requisits:
Tutor/a de TFC:
a) Determinar el corpus del treball: caldrà escollir un autor o
autors del cànon de la teoria de la novel·la o de la novel·la
catalana o europea.
b) Plantejar la pregunta de recerca: determinar un tema o un
problema.
c) Estudiar el tema o problema escollits en l’obra o les obres del
corpus.
Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters,
comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos).
Pavel, Thomas, (2003), Representar la existencia. El pensamiento de la
novela. Barcelona: Crítica, 2005.
Haver cursat “Introducció a l’estudi de la literatura” o “Teoria literària
I”
Neus Rotger (nrotgerc@uoc.edu)
11

Mimesi, ordre, harmonia i decòrum: anàlisi i enllaç de la teoria narrativa amb obres
de la literatura catalana
Àmbit i justificació: Davant el creixement de les escoles d’escriptura en l’àmbit català, cada vegada
trobem més propostes, adreçades autors novells que parlen dels recursos que els ofereix la teoria
literària. El patrimoni literari heretat i l’aprenentatge artístic de l’ofici d’escriptor han de ser tractats
amb el mateix rigor a fi d’establir un cercle professional qualificat en tots els àmbits. L’expert en
literatura, el filòleg en aquest cas, ha de ser qui gestioni la qualitat dels mètodes que ofereix la literatura
i mostri com repercuteix en la pràctica l'elecció de la pauta teòrica.
Feina que caldrà fer:
Resultat final esperat:
Un estudi acurat i pragmàtic de la retòrica de la narrativa. (Estímuls,
idea principal; idees secundàries; conflicte narratiu; argument; trets del
protagonista; trets dels altres personatges; veu narrativa; el to narratiu,
el punt de vista; trama narrativa; tractament de la realitat/ficció; la
temporalitat dintre el text; l’espai i l’atmosfera; els diàlegs; nivells de
llenguatge; recursos estilístics; etc. fins a l’efecte final i cadascun
d’ells amb les seves variants). Tot plegat enllaçat amb textos-mostra
extrets de la literatura catalana que exemplifiquin cada recurs i/o
derivat a fi de testimoniar l’efecte i la repercussió sobre el text dels
fonaments que ofereix la teoria literària.
Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters,
comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos)
Bibliografia Aristòtil: Retòrica i poètica (ed. d’A. Blecua), Barcelona, Edicions 62,
1998
Brioschi,F: Di Girolamo, C: Introducción al estudio de la literatura,
Barcelona, Ariel, 1988
Cassany, D: Esmolar l’eina, Barcelona, Empúries, 2007
Cassany, D: La cuina de l’escriptura, Barcelona, Empúries, 1993
Cassany, D: Rere les línies, Barcelona, Empúries, 2006
Grau, I.: La maleta de l'escriptor: un itinerari per la creació literària.
Plaza & Janés, 2005.
Mortara Garavelli, B: Manual de retórica. Madrid, Cátedra, 1991
Pozuelo, J.M.: Teoria del lenguaje literario. Madrid, Cátedra, 1988
Sullà, E.: Poètica de la narració. Barcelona, Empúries, 1994
Villanueva, D: Curso de teoría de la literatura, Madrid, Taurus, 1994
Les obres de la literatura catalana que mostren l’efecte de la part
teòrica són de lliure elecció, tot i que seria interessant que mostressin
les diferents èpoques de la literatura catalana, des de medieval fins
l’actualitat.
Requisits:
Tutor/a de TFC:
Introducció a l’estudi de la literatura o Teoria de la literatura
Lídia Ayats
12

A la recerca de referents romànics del Jaufré
Àmbit i justificació: En l’àmbit de la literatura catalana medieval, aquest treball consistirà en la
realització d’una recerca/reflexió de tipus teòric sobre alguns dels referents romànics que han estat
detectats en el Jaufré, novel·la d’autoria catalana escrita en occità a finals del segle XIII. Es
proposen dos temes a investigar, dels quals caldrà triar-ne un:
Del cavaller del lleó al Jaufré (consisteix a contrastar una de les novel·les de Chrétien de Troyes
amb la trama i alguns episodis del Jaufré).
Empremtes dels lais de Maria de França en el Jaufré (consisteix a recercar i analitzar les petjades
dels lais en el Jaufré).
El treball permetrà tenir una visió de conjunt de la narrativa romànica i del context cultural que va
produir-la.
Feina que caldrà fer:
El propòsit de treball és estudiar paral·lelament dues obres
narratives medievals amb la finalitat de veure com es relacionen
entre si i com es transvasen uns determinats patrons narratius de
les unes a les altres.
Resultat final esperat: Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000
caràcters, comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos).
Bibliografia
Josep Pujol (2002), La memòria literària de Joanot Martorell,
Barcelona, Curial Edicions Catalanes – Publicacions de l’Abadia de
Montserrat.
Requisits
Narrativa medieval catalana. Literatures romàniques medievals.
Tutor/a de TFC:
Antònia Carré (Hacarrep@uoc.eduH)
13

La coronació del rei descrita per Ramon Muntaner
Àmbit i justificació: Una de les característiques fonamentals de la historiografia medieval és que és un
instrument de propaganda política. En el cas concret de la Crònica de Ramon Muntaner, aquest tret es
podria sintetitzar afirmant que l’autor es proposa, per sobre de tot, fer una exaltació dels monarques de
la corona catalanoaragonesa. En aquest sentit, els capítols finals de la Crònica són un exemple preciós de
la sumptuositat i poder de la monarquia perquè descriuen amb gran luxe de detalls la coronació del rei
Alfons el Benigne, esdevinguda a l’Aljaferia de Saragossa el 1328.
Analitzar en profunditat aquests capítols permet acostar-se a la historiografia medieval catalana des
d’una perspectiva interdisciplinària. Des de l’àmbit filològic i literari, s’ha d’analitzar l’estil de Muntaner,
les seves habilitats descriptives i la seva capacitat per crear ambients i escenes emotives. Els capítols a
estudiar tenen moltes referències a la cultura trobadoresca, que s’hauran d’estudiar també, de manera
que el treball permet treballar dos segles de cultura, de finals del XII a començaments del XIV, quan la
cort és un indret de creació i estímul cultural molt important. Des del punt de vista de la història social,
s’ha d’analitzar el concepte de festa en la cultura de l’edat mitjana, concepte transversal perquè inclou
diverses classes socials. S’han de tenir en compte les festes pròpies de la cultura popular i les festes
reials, situades a l’altra banda de l’espectre social. El tema també permet una anàlisi des de la
perspectiva de la història de l’art, ja que els reis van promocionar la realització d’obres per exaltar el seu
poder.
En primer lloc, cal llegir atentament els capítols 293-298 de la Crònica
de Muntaner, especialment els dos darrers, i fer-se una imatge de
conjunt i detallada de la cerimònia de coronació del rei. La lectura s’ha
de fer en l’edició proposada a l’apartat de bibliografia, ja que conté
notes que proporcionen informació històrica molt útil.
Després cal llegir bibliografia sobre el concepte de festa a l’edat
mitjana (Ladero Quesada, 2004) per contextualitzar bé el tema concret
a tractar. I bibliografia general sobre les cròniques medievals catalanes
Feina que caldrà fer:
per entendre el marc en què es produeixen i què signifiquen en conjunt
(Cingolani, 2007).
A partir d’aquí, caldrà llegir bibliografia específica sobre la cerimònia
de coronació per adquirir elements per analitzar la descripció que fa
Muntaner de la coronació d’Alfons el Benigne (Pérez Monzón, 2007).
L’estudiant tindrà llibertat per estructurar el treball de la manera que li
sembli més pertinent i que li permeti remarcar aquells aspectes que
més li interessin.
Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters,
Resultat final esperat:
comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos)
Els capítols 293-298 de la Crònica de Ramon Muntaner, de l’edició
següent: Ramon Muntaner, Crònica, dins Ferran Soldevila, Les Quatre
grans Cròniques revisió filològica de Jordi Bruguera; revisió històrica de
M. Teresa Ferrer i Mallol, volum 3, Barcelona, Institut d’Estudis
Catalans, 2011.
Stefano M. Cingolani, La memòria dels reis. Les quatre grans cròniques.
Bibliografia
Barcelona, Base, 2007.
M. A. Ladero Quesada, Las fiestas en la cultura medieval. Barcelona,
2004.
Olga Pérez Monzón, “Ceremonias regias en la Castilla medieval. A
propòsito del llamado Libro de la coronación de los reyes de Castilla y
Aragón”, Archivo Espanyol de Arte, 332, octubre-diciembre, 2010, 317-
334.
Haver cursat obligatòriament les assignatures d’Introducció a la
Requisits:
literatura europea i Literatura catalana medieval. La Narrativa catalana
medieval no és un requisit imprescindible
Tutor/a de TFG:
Antònia Carré acarrep@uoc.edu
14

La conquesta de Mallorca vista des de quatre fonts medievals
Àmbit i justificació: La historiografia medieval és un instrument de propaganda política, utilitzada
conscientment pels que l’han conreat. Aquesta circumstància no treu el valor històric o literari a aquest
tipus de textos, però justifica que un mateix episodi pugui ser descrit o valorat de manera diferent.
El treball proposa analitzar amb detall com s’esdevé aquesta “manipulació” històrica amb l’estudi d’un
esdeveniment cabdal per a la construcció de la Corona d’Aragó com és la conquesta de Mallorca, duta a
terme per les tropes de Jaume I el 1229.
Es compararan quatre textos historiogràfics: els capítols 59-105 del Llibre dels fets de Jaume I, els
capítols 35-48 de la Crònica de Bernat Desclot, els capítols 7 i 8 de la Crònica de Ramon Muntaner i la
crònica àrab Kitāb Ta'rīh Mayūrqa d'Ibn 'Amīra al-Mahzūmī, que ha estat traduïda al català modern. La
comparació permetrà estudiar els textos tan des d’un punt de vista ideològic com literari, amb l’objectiu
final d’intentar trobar les raons que expliquin les diferències detectades entre ells.
Feina que caldrà fer:
Resultat final esperat:
Bibliografia
Requisits:
Tutor/a de TFG:
Primer, caldrà situar-se en el context històric i cultural on s’han de
circumscriure les cròniques catalanes a estudiar. La lectura dels dos llibres
de Cingolani proposats dóna prou informació per començar a fer-se una
idea del marc general on s’haurà de situar el TFG.
Després caldrà llegir els capítols proposats de cada crònica, que no són
gaire llargs: els del Llibre dels fets ocupen unes 50 pàgines, els de la
Crònica de Desclot n’ocupen unes 15 i els dos de la de Muntaner no arriben
a les quatre. La lectura s’ha de fer en l’edició proposada a l’apartat de
bibliografia, ja que conté notes que proporcionen informació històrica molt
útil. La font àrab és una mica més llarga, però abastable.
La lectura de les fonts directes implica fer-se un esquema de quins fets es
descriuen o narren en cadascuna, quins personatges principals hi
apareixen, quin comportament tenen, etc.
Caldrà fer recerca bibliogràfica per completar les fonts d’informació
secundàries, sobretot amb la lectura d’articles que hagin treballat la
conquesta de Mallorca de manera específica, des de la perspectiva de la
historiografia dels nostres dies.
L’estudiant tindrà llibertat per estructurar el treball de la manera que li
sembli més pertinent i que li permeti remarcar aquells aspectes que més li
interessin.
Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters,
comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos)
Stefano M. Cingolani, La memòria dels reis. Les quatre grans cròniques.
Barcelona, Base, 2007.
Stefano M. Cingolani, Jaume I. Història i mite d’un rei. Barcelona, Edicions
62, 2007.
Les tres cròniques catalanes medievals es poden llegir en aquesta edició:
Ferran Soldevila, Les Quatre grans Cròniques revisió filològica de Jordi
Bruguera; revisió històrica de M. Teresa Ferrer i Mallol, volum 1, 2 i 3
Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2007, 2008, 2011.
L’edició de la crònica àrab: Ibn 'Amīra al-Mahzūmī, Kitāb Ta'rīh Mayūrqa.
Crònica àrab de la conquesta de Mallorca. Palma, Presidència de les Illes
Balears-Universitat de les Illes Balears, 2008.
Haver cursat obligatòriament Literatura catalana medieval. La Introducció
a la literatura europea i La Narrativa catalana medieval poden ajudar.
Antònia Carré acarrep@uoc.edu
15

Coses de dones: Lo somni de Bernat Metge i el Corbaccio de Giovanni Boccaccio
Àmbit i justificació: El treball proposa la comparació de dues obres de gran envergadura literària del
segle XIV. Lo somni de Bernat Metge és una de les obres cabdals de l’edat mitjana catalana. El treball
proposat implica acostar-s’hi des de la perspectiva de gènere i a partir de la premissa que a la literatura
hi ha un debat sobre la condició femenina de molt d’èxit. El Corbaccio de Boccaccio és en aquest sentit
un text inevitable perquè Metge l’ha llegit, el coneix bé i li serveix de model, tant des del punt de vista
argumental i temàtic com des del punt de vista estilístic.
El treball permet analitzar quina és la idea de les dones que es desprèn de textos misògins i per què.
Comparar els dos textos proposats permet, a més, anar a buscar les referències clàssiques de Lo somni (el
personatge mitològic de Tirèsies, per exemple), aprofundir en el concepte de literatura de l’edat mitjana
(treballat en l’assignatura que és requisit imprescindible per fer aquest TFG) i veure la importància de la
prosa imitativa de Bernat Metge (que parteix de Boccaccio i que més tard seguiran autors com l’anònim
del Curial e Güelfa, Joan Roís de Corella o Joanot Martorell). El treball proporciona a l’estudiant una visió
de conjunt de més d’un segle de literatura.
Feina que caldrà fer:
S’han de llegir amb atenció els llibres III i IV de Lo somni, que són els
que parlen de les dones, i comparar-los des del punt de vista
argumental amb el Corbaccio. Hi ha una traducció catalana medieval
del Corbatxo, obra de Narcís Franch que va ser editada l’any 1935 per
Francesc de B. Moll. Si l’estudiant s’anima a llegir-la, es podrà dur a
terme una comparació també estilística.
S’ha de buscar i llegir bibliografia sobre el debat literari al voltant de la
condició femenina que circula per tota l’edat mitjana, que servirà per
contextualitzar la comparació de les dues obres estudiades.
L’estudiant tindrà llibertat per estructurar el treball de la manera que li
sembli més pertinent i que li permeti remarcar aquells aspectes que
més li interessin.
Resultat final esperat: Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters,
comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos)
Bibliografia
Bernat Metge, Lo somni, edició i comentaris de Lola Badia. Barcelona,
Quaderns Crema, 1999.
Giovanni Boccaccio, La elegía de doña Frameta; Corbacho.
Introducción, traducción y notas de Pilar Gómez Bedate. Barcelona,
Planeta, 1989.
Requisits: Haver cursat obligatòriament Literatura catalana medieval. La
Introducció a la literatura europea i La Narrativa catalana medieval
poden ajudar.
Tutor/a de TFG:
Antònia Carré acarrep@uoc.edu
16

Caracterització i ús dels exemples en l’obra de Ramon Llull
Àmbit i justificació: L’objectiu del treball és descriure els elements que conformen la literatura
alternativa de Ramon Llull a partir de l’estudi de conjunt dels exemples que formen part de les seves
obres més clarament literàries (com el Llibre de contemplació (1273-1274), el Llibre contra Anticrist
(1273-1283), el Llibre de l’orde de cavalleria (1274-1276), la Doctrina pueril (1274-1276), el Llibre del
gentil (1274-1276), el Llibre d’Evast e d’Aloma e de Blaquerna son fill (1276-1283), el Llibre de
meravelles (1288-1289), l’Arbre de ciència (1295) o l’Arbre de filosofia d’amor (1298), entre d’altres).
Per tal de fonamentar i legitimar aquesta descripció i poder anar conformant de mica en mica el corpus
d’exemples lul·lians, es proposen tres possibles línies d’investigació de les quals caldria triar-ne una: a)
elaboració o revisió del catàleg d’exemples d’alguna de les obres proposades; b) contextualització i
anàlisi d’alguns exemples o del conjunt d’una obra determinada dins del mateix corpus lul·lià i en relació
amb la literatura exemplar medieval romànica i/o llatina; c) estudi retòric, lògic i formal d’alguns
exemples determinats especialment significatius des del punt de vista narratiu.
Feina que caldrà fer:
Resultat final esperat:
Bibliografia
Requisits:
Tutor/a de TFG:
El propòsit del treball és descriure els elements estilístics que
conformen la literatura lul·liana a partir de l’estudi dels exemples
(mitjançant l’establiment del corpus i l’estudi de la seva estructura,
funció i tipologies) i la constatació pràctica de l’ús de la literatura com
a vehicle propagandístic i de transmissió de coneixement.
Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters,
comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos)
Bremond, C.; Le Goff, J.; Schmitt, J. C. (1996). L’exemplum. Brepols:
Turnhout.
Llull, R. (2006). Retòrica nova. Turnhout / Santa Coloma de Queralt:
Brepols / Obrador Edèndum.
Bonillo, X. (2005). L’estructura dels llibres del Paradís i de l'Infern al
Fèlix de Ramon Llull. A Actes de les Jornades Internacionals Lul·lianes.
Ramon Llull al s. XXI. Palma, 1, 2 i 3 d'abril de 2004. Palma de Mallorca i
Barcelona: Universitat de les Illes Balears i Universitat de Barcelona, pp.
217-233.
Bonillo, X. (2008). Literatura al Llibre de meravelles de Ramon Llull.
Barcelona: Editorial UOC.
Obligatòries
Introducció a l'estudi de la literatura (Grau de Llengua i Literatura Catala
Introducció a la literatura europea (Grau de Llengua i Literatura Catalane
Literatura catalana medieval (Grau de Llengua i Literatura Catalanes).
Narrativa medieval catalana (Grau de Llengua i Literatura Catalanes).
Recomanades
Història de Catalunya I: èpoques medieval i moderna (VIII-XVIII) (Grau
d’Humanitats).
La llatinitat medieval i moderna (Grau d’Humanitats).
Xavier Bonillo Hoyos (xbonillo@uoc.edu)
17

A la recerca d’una èpica medieval catalana
Àmbit i justificació: Durant l’Edat Mitja, els temes èpics francesos circularen de manera oral pels
territoris de la corona Catalanoaragonesa. Per altra banda, altres literatures romàniques també disposen
de textos èpics que han esdevingut clàssics. La conservació d’aquests textos ha estat completament
fortuïta i, malgrat no podem comptar amb un equivalent català, és fàcil de suposar que existís també
una èpica catalana les restes de la qual es podrien resseguir tant en la crònica de Bernat Desclot com en
la de Ramon Muntaner segons alguns autors de principis del segle passat (Ferran Soldevila o Manuel de
Montoliu) Es tractaria d’establir fins a quin punt la recerca d’una èpica catalana és només un intent de
“cobrir una mancança dolorosa” (segons J. M. Bernal) o bé un exercici filològic més.
Feina que caldrà fer:
Resultat final esperat:
Bibliografia
Requisits
Tutor/a de TFC:
Es proposa un treball doble. Per una banda, l’estudiant haurà de fer una
reflexió a l’entorn del fet èpic romànic (orígens, difusió, recuperació...)
i intentar trobar referències a la seva presència en el nostre territori.
Per altra banda, l’estudiant haurà de valorar la hipòtesi de l’existència
d’una èpica catalana, tenint en compte el context en què es va produir
aquesta proposta.
Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters,
comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos).
1- Bernal, J. M.: “De l’arqueologia a l’imperialisme. El record a
Catalunya de l’expedició de l’Orient” a: Estudis de Llengua i Literatura
Catalanes LIII. Homenatge a Joseph Gulsoy vol I Publicacions de l’
Abadia de Montserrat 2006. p. 47 i ss. (en línia:
Hhttp://books.google.es/books?id=mbMthYvoRxUC&printsec=frontcover&
hl=ca&source=gbs_v2_summary_r&cad=0H)
2- Taylor, A: “Was there a Song on Roland?” Speculum 76 (January
2001): 28-65. (disponible en línia a la base de dades JSTOR)
Haver cursat Literatura Catalana Medieval i Introducció a la Literatura
Europea o Literatures Romàniques Medievals.
Pau Gerez Alum (Hpgerez@uoc.eduH)

Els trobadors i la literatura catalana
Àmbit i justificació: Sovint s’han emprat les paraules d’Ausiàs March “Lexant a part l'estil dels
trobadors” per a contraposar la seva manera d’enfrontar-se al fet poètic a la dels trobadors, però la
qüestió és que l’empremta d’aquests compositors va marcar no solament l’autor valencià sinó molts
d’altres i que l’enfocament de l’amor trobadoresc, amb tot un seguit de topoi heretats de la
tradició clàssica i filtrats per l’entorn àulic, militar, feudal... ha arribat fins als nostres dies.
Feina que caldrà fer:
L’estudiant haurà de triar un autor català o un corrent literari
català i intentarà mostrar les vinculacions d’aquest amb la tradició
trobadoresca. L’esmentada influència pot ser tant per acció com
per reacció.
Resultat final esperat: Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000
caràcters, comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos).
Bibliografia
Es pot prendre com a punt de partida per a la reflexió:
Girolamo, C. Di: “Ausiàs March i la tradició occitana” a: Revista
digital Lletra, UOC
(en línia:
Hhttp://www.uoc.edu/lletra/noms/amarch/index.htmlH)
Serà, evidentment, imprescindible la consulta de les obres de
l’autor o moviment triats així com la consulta dels tres volums de
Riquer, M. De: “Los trovadores”. Barcelona. Ed. Ariel, 1975.
Requisits
Haver cursat l’assignatura Introducció a la literatura Europea o
Literatures Romàniques Medievals. És molt recomanable haver
cursat també Temes de Literatura Universal i Literatura Catalana:
Teoria i Crítica.
Tutor/a de TFC:
Pau Gerez Alum (Hpgerez@uoc.eduH)

Hipertextualitat entre novel·les cavalleresques i novel·les de cavalleries en
l’àmbit català
Àmbit i justificació: Són conegudes les diferències entre les novel·les de cavalleries i les més
modernes novel·les cavalleresques. L’entorn polític i social de les unes i les altres és força diferent.
També ho era el públic al que anaven destinades. Ara bé, les unes no poden ser enteses
completament sense les altres. Hi ha una relació hipertextual entre ambdues.
Feina que caldrà fer:
Hom proposa l’estudiant de triar una novel·la cavalleresca catalana
(pot ser el Tirant o el Curial) i recercar en ella aquesta
hipertextualitat que remet a les anteriors novel·les de cavalleries.
Resultat final esperat: Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000
caràcters, comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos).
Bibliografia
Alemany, R: “La reutilització de les fonts en el Tirant lo Blanc”
Revista Caplletra núm. 23, 1997 (en línia:
Hhttp://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/87909512098130
784642235/p0000001.htm#I_4_ H)
Sabaté, G.: “Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc davant la cavalleria de
la tardor medieval” Biblioteca Virtual J. L. Vives.(En línia:
Hhttp://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/12816183226712617
543435/p0000001.htm?marca=curial%20e%20guelfa#13 H)
Requisits
Tutor/a de TFC:
Haver cursat Literatura Catalana Medieval i Introducció a la
Literatura Europea o Literatures Romàniques Medievals.
Pau Gerez Alum (Hpgerez@uoc.eduH)
20

Eines i recursos de literatura medieval europea en línia
Àmbit i justificació: En el desenvolupament dels recursos en xarxa, la literatura medieval ha mostrat una
gran vitalitat tant pel que fa a la localització de textos en edicions canòniques i traduccions solvents, com
per un contingent important de bibliografia crítica. Amb tot, cal una ordenació, jerarquització i valoració
d’un material divers per tal que sigui operatiu en l’aprenentatge i investigació d’aquesta àrea de
coneixement.
Feina que caldrà fer:
Resultat final esperat:
Bibliografia
Establir un corpus textual d’edicions canòniques amb les corresponents
traduccions en les llengües de referència per a l’universitari català
(català, castellà, anglès, francès o italià). Així com també, la referència
dels principals recursos crítics en línia de què disposa. Es donarà
preferència a la literatura romànica medieval ss. XII-XIII. L’estudiant
haurà de triar un gènere i la seva tradició lingüística (per exemple:
èpica castellana o lírica trobadoresca occitana antiga), fer-ne la recerca
dels recursos en línia, valorar i fer-ne la classificació.
Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters,
comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos). L’objectiu
darrer seria formar un equip per a crear un portal propi de recursos en
línia per a l’estudiant i investigador d’aquesta àrea de coneixement.
Projecte Philobiblon per a textos catalans, castellans, gallecs i
portuguesos antics. http://sunsite.berkeley.edu//Philobiblon
José Manuel Lucía Megías, Literatura románica en Internet. Los textos,
Madrid, Castalia, 2002.
José Manuel Lucía Megías, Literatura románica en Internet. Las
herramientas, Madrid, Castalia, 2002.
Projecte d’estudi d erecursos a Internet per al medievalista:
http://lamop.univ-paris1.fr
Revista sobre medievalisme i Internet:
http://digitalmedievalist.org
Requisits:
Tutor/a de TFC:
És convenient que l’estudiant hagi cursat l’assignatura:
Introducció a la literatura europea
Pau Gerez (pgerez@uoc.edu)
21

Literatura i cultura catalanes d’època moderna. Textos, contextos, interpretacions
Àmbit i justificació: El treball s’inscriu en l’àmbit de l’estudi de la literatura i la cultura catalanes
d’època moderna (s. XVI-XVIII), amb especial atenció a tot el que toca el fet literari dins dels territoris de
llengua catalana, independentment de la llengua de producció. En diàleg amb els candidats es concretarà
més el tipus de treball a realitzar. Es poden oferir aquestes orientacions:
- interpretació i anàlisi d’aspectes concrets de les obres literàries principals en llengua catalana del
període;
- anàlisi de les reflexions teòriques sobre literatura;
- estudis d’una obra o autor de la producció historiogràfica, de memorialística o epistolografia i d’obres o
autors de la producció religiosa
Feina que caldrà fer:
En funció del tipus de treball pel qual s’opti o que s’acabi concretant la
feina podrà tenir unes diferències sensibles. Sempre es troba, però, dins
l’àmbit de l’anàlisi interpretativa de textos posant-los en relació amb la
tradició lingüísticoliterària i genèrica a què pertanyin i al seu context
coetani (criteris o cànons estètics i epocals, aspectes sociopolítics,
expectatives professionals, públic esperat...). Pot convenir una tasca
complementària d’edició de textos que no disposin d’edicions
modernes. Es limitarà el treball a un capítol o fragment si es tracta de
textos més extensos.
Resultat final esperat:
Un treball de 40/50 pàgines que compleixi les normes habituals dels
treballs acadèmics i que presenti els objectius, la metodologia
utilitzada i els resultats principals obtinguts.
Bibliografia
El tutor indicarà quina bibliografia consultar en funció del tema del
treball
Requisits: Haver cursat les matèries de Literatura catalana moderna I i II (o
Literatura i cultura del barroc i la Il·lustració), tenir coneixements sobre
història i cultura del període i estar disposat a llegir i interpretar
(editant-los, si cal) textos literaris i no literaris d’època moderna amb
un suport bibliogràfic adequat.
Tutor/a de TFC:
Equip de docents de lit. Moderna (Coordinador: Narcís Figueras)

Territori, paisatge i literatura en les perifèries de la cultura catalana (segles XIX i XX)
Àmbit i justificació:
El treball s’inscriu en l’àmbit de l’estudi de la cultura catalana contemporània (s. XIX-XX) i vol explorar el
paper del món local i dels autors perifèrics en la conformació d’una cultura general amb objectius i valors
compartits al llarg de les ciutats mitjanes i àmbits territorials (comarcals o no). D’altra banda, l’estudi
d’autors menors, epígons dels moviments més centrals o més potents, permet tenir una visió més
completa de l’evolució del món literari català, de la vigència perifèrica de criteris i modes que ja han
estat bandejats als nuclis ciutadans més influents, la configuració local de certs “mites” o espais literaris
que després formaran part de l’obra d’autors de primer rengle, les imitacions, les realimentacions... En
especial són habituals les descripcions, elaboracions o mitificacions del paisatge i dels elements
territorials de l’espai concernit, així com les referències literàries als fenòmens històrics rellevants
(canvis en els conreus i les formes de subsistència, canvis de costums i formes de vida, noves professions,
esdeveniments polítics, etc.). Hi tenen un paper notable l’aparició de premsa, la impremta i la publicació
de llibres i l’aflorament de grups de persones instruïdes i que es dediquen a l’escriptura en sentit ampli.
Feina que caldrà fer:
Resultat final esperat:
Bibliografia
Requisits:
Tutor/a de TFC:
Aplegar dades sobre la producció literària vinculada a un territori acotat
(ciutat, comarca, espai significatiu), estudiar-les i aïllar els espais de
“densitat literària” d’aquell territori, els fenòmens sociohistòrics
principals que són objecte de tractament literari, les modes, estils o
moviments literaris que hi han tingut més penetració o presència...
L’arreplega de material es farà explorant primer els autors possibles,
cenacles o grups locals, revistes i diaris, autors que hi ha residit
temporalment o permanentment, autors que han visitat l’indret... Es
podrà treballar en contacte amb investigadors radicats al territori
estudiat mitjançant l’Institut Ramon Muntaner. Fundació privada dels
centres d’estudis de parla catalana (www.irmu.org).
Un estudi o monografia de 40 pàgines d’acord amb els criteris d’un
treball acadèmic, que reculli les conclusions principals de l’estudi del
material recollit i aporti en apèndix les dades bàsiques per localitzar el
material, una mostra suficient d’aquest i el llistat de les publicacions
tractades i institucions visitades.
Bibliografia de referència:
- Sobre la cultura catalana del XIX i XX
- Sobre història de la premsa comarcal
- Guies i Atles literaris territorials existents (Aragó & Vilallonga,
Atles literari de les terres de Girona; L. Soldevila, Geografia
literària...; L. Messeguer, Castelló literari...).
- Monografies sobre autors concrets, epistolaris...
- Monografies locals sobre l’indret estudiat
Haver cursat les matèries de Literatura catalana contemporània, tenir
coneixements d’història del període concernit i estar disposat a fer
treball de recerca bibliogràfica i d’arxiu.
Narcís Figueras Capdevila
nfigueras@uoc.edu
23

Literatura catalana del segle XIX. Textos, contextos i interpretacions
Àmbit i justificació:
El Treball de Fi de Grau consistiria en l’anàlisi, degudament contextualitzat, d’un text (o textos) de la
literatura catalana del segle XIX. A tall d’exemple, es proposen temes com els següents:
• Els mites nacionals en algunes peces d’Àngel Guimerà.
• El teatre de Guimerà entre 1900 i 1924.
• La construcció del mite de Vilaniu a la narrativa de Narcís Oller.
• Elements autobiogràfics a Flors del Calvari, de Jacint Verdaguer.
• L’arribada del progrés en l’obra costumista d’Emili Vilanova o Gabriel Maura.
• Idealització del paisatge i poesia romàntica (caldria escollir algun poeta com Josep Lluís Pons i
Gallarza, Marià Aguiló...).
• Recepció crítica d’una obra poètica, narrativa o teatral.
• No cal dir que aquests temes són merament orientatius i que l’estudiant, per tant, pot
efectuar la seva proposta d’estudi, que haurà de ser acceptada pel tutor.
Feina que caldrà fer:
Resultat final esperat:
Bibliografia
Requisits:
Tutor/a de TFG:
Per dur a terme els objectius d’aquest TFG, caldrà seguir un procés que
permeti arribar a la redacció d’unes conclusions clares. El procediment
podria ser el següent:
- llegir atentament els textos proposats.
- contextualitzar-los degudament.
- treballar la bibliografia bàsica sobre l’autor.
- documentar-se sobre el tema proposat.
- extreure unes conclusions significatives de l’anàlisi tenint en compte
la bibliografia proppassada.
Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters,
comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos)
- Riquer-Comas-Molas, Història de la literatura catalana, volum VII.
Barcelona, Ariel, 1987.
- Enric Cassany (ed.), Panorama crític de la literatura catalana del
segle XIX. Barcelona, Vicens-Vives, 2009
Cal haver cursat Literatura Catalana del segle XIX.
Josep Camps Arbós (jcampsar@uoc.edu)
Roger Canadell Rusiñol (rcanadell@uoc.edu)
24

La narrativa catalana entre 1923 i 1939
Àmbit i justificació:
La crisi del Noucentisme com a moviment cultural d’abast global a Catalunya té una de les conseqüències
més significatives a nivell literari en la represa de la pràcticament interrompuda tradició novel·lística. El
conreu del gènere a partir de 1925 va acompanyat d’un debat públic que contribuirà a fixar les posicions
col·lectives i individuals de tots els agents implicats; alhora, estimularà un estat d’opinió favorable envers
la novel·la. Aquest procés es veurà potenciat, sens dubte, pel context històric en què s’emmarca: la
Dictadura de Primo de Rivera, i tot seguit, la instauració de la República, acceleren (per reacció, en un
cas; per connivència ideològica, en l’altre) la normalització i consolidació del gènere narratiu.
La represa de la novel·la permetrà la posada en marxa d’una mínima infraestructura de mercat, facilitarà
l’existència d’una crítica especialitzada a les pàgines de les tribunes habituals (La Publicitat, Revista de
Catalunya, La Veu de Catalunya, Mirador, etc.), i reactivarà el funcionament de plataformes i canals de
difusió (revistes, premis, polèmiques). En definitiva: impulsarà el sistema literari local des dels tres
vectors que li són connaturals: autors, crítica, públic lector.
En darrer terme, la represa novel·lística suposarà la possibilitat de professionalització per a molts
escriptors, ja siguin noms consolidats que ara reapareixen (cas dels vells modernistes), ja siguin
novel·listes d’última fornada que busquen el seu propi camí (cas de Josep Pla, Miquel Llor o Maria Teresa
Vernet).
Feina que caldrà fer:
El que es proposa amb aquest treball és analitzar un aspecte concret
que s’inscrigui en el context descrit. L’objecte d’estudi cobreix un
ventall ampli que pot englobar des de l’acostament a una obra
significativa en relació al context cultural, fins al seguiment de la
trajectòria d’un autor dins el període esmentat, passant per la recepció
d’una novel·la o la caracterització d’un corrent estètic. Es tracta, en
definitiva, de copsar la funció i el sentit del gènere novel·lístic a
Catalunya en uns anys fonamentals.
En qualsevol dels casos esmentats caldrà partir, en la mesura del
possible, d’alguna/es de les obres que es relacionen a continuació:
• Prudenci Bertrana, Jo! Memòries d’un metge filòsof (1925)
• Joan Santamaria, Ma vida en doina (1925)
• Lluís Capdevila, Memòries d’un llit de matrimoni (1926)
• Josep Pla, Relacions (1927)
• Miquel Llor, Tàntal (1928)
• Carles Soldevila, Fanny (1929)
• Joan Puig i Ferreter, El cercle màgic (1929)
• C. A. Jordana, Una mena d’amor (1931)
• Josep M. de Sagarra, Vida privada (1932)
• Sebastià Juan Arbó, Terres de l’Ebre (1932)
• Salvador Espriu, Laia (1932)
• Maria Teresa Vernet, Les algues roges (1934)
• Francesc Trabal, Vals (1936)
• Mercè Rodoreda, Aloma (1938)
Resultat final esperat:
Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters,
comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos)
25

Bibliografia – Carme ARNAU, Marginats i integrats en la novel·la catalana (1925-
1938), Barcelona, Edicions 62, 1987.
– Maria CAMPILLO, “La literatura i les institucions literàries. La
novel·la”, en Història de la cultura catalana (vol. IX). Direcció de
Pere GABRIEL. Barcelona: Edicions 62, 1998, ps. 135-148.
– Margarida CASACUBERTA, “Gènesi i adjudicació del Premi Crexells.
Notes sobre cultura i novel·la en el tombant dels anys vint als
trenta”, Els Marges, núm. 52 (març 1995), ps. 19-42.
– Jordi CASTELLANOS, “Mercat del llibre i cultura nacional (1882-
1925)”, Els Marges, núm. 56 (octubre 1996), ps. 5-38.
– Jordi CASTELLANOS, "Carles Riba i la novel·la" en Actes del Simposi
Carles Riba, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1986,
ps. 255-263.
– Jordi CASTELLANOS, Escriure amb el ritme de la sang. La represa de
la novel·la catalana (1925-1929), Barcelona, Institut d’Estudis
Catalans, 2005.
– Montserrat CORRETGER, Escriptors, periodistes i crítics. El combat
per la novel·la (1924-1936), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de
Montserrat, 2008.
– Joaquim MOLAS (dir), Història de la literatura catalana. Part
Moderna. Vols. VIII, IX, X, XI. Barcelona, Editorial Ariel, 1986-1988.
– Neus REAL MERCADAL, Les novel·listes dels anys trenta: obra
narrativa i recepció crítica, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de
Montserrat, 2006.
– Alan YATES, Una generació sense novel·la? Barcelona: Edicions 62,
1975.
Requisits:
Haver cursat Literatura catalana contemporània I o Literatura catalana
del segle XX
Tutor/a de TFC:
Antoni Isarch Borja i Teresa Iribarren (tiribarren@uoc.edu)
26

La literatura de Salvador Espriu
Àmbit i justificació:
Salvador Espriu és autor d’una obra molt sòlida, que s’inicia el 1929 amb una edició no venal d’Israel i
s’acaba el 1985, data de la seva mort. Al llarg d’aquests 56 anys de producció literària, Espriu, un dels
escriptors més importants i originals del sistema literari català del segle XX, va assajar amb diversos
gèneres, des de la novel·la, els contes i la prosa poètica, fins a la poesia i el teatre. No obstant aquesta
varietat de gèneres, registres i temes, Espriu va ser capaç d’unir la diversitat connatural al seu sistema
literari en una estructura única es deixa sentir en una sèrie d’estratègies literàries que ens la fan
percebre com si fon una obra unitària, completa, tota ella coherent i, en el seu conjunt, interconnectada
o interconnectable. Algunes d’aquestes estratègies afecten al contingut, com ara les repeticions de
personatges en obres distintes amb què Espriu aconsegueix jocs de perspectiva molt rics; les ampliacions
de signes i imatges, que es reprenen ací i allà amb usos i sentits diversos; recurrències temàtiques, que
esdevenen motius axials de l’univers literari (la mort, el paradís perdut, la condició humana, la sàtira de
la tradició cultural); o autocomentaris i autoparòdies, que creen una intertextualitat permanent. Altres,
en canvi, incideixen en la forma, com ara les revisions i correccions cícliques, que tendeixen a la
unificació lingüística de l’obra, o les simetries numèriques del cicle poètic de la mort en la seva forma
definitiva, que segueix un esquema circular de 30 poemes Cementiri de Sinera, 44 Les hores, 40 Mrs.
Death, 44 El caminant i el mur i 30 Final del laberint.
L’alumne haurà d’estudiar una o diverses obres de Salvador Espriu, a
Feina que caldrà fer:
partir del text establert en l’Obra completa – Edició crítica (Barcelona,
Edicions 62), o bé centrar-se en temes de caire transversal, que afectin
un motiu o conjunt de motius, recursos literaris o lingüístics o bé
personatges que apareguin en diversos moments de l’obra literària. En
aquest sentit, és recomanable que l’alumne triï un tema acotat, com
ara bé els següents:
-Anàlisi de tècniques narratives o poètiques d’un dels seus llibres.
-Estudi de les contrafigures literàries d’Espriu: Tianet, el Lúcid
Conseller, l’Altíssim, Salom.
-L’estructura tràgica d’Antígona.
-Anàlisi semiòtica d’un o diversos símbols al llarg de la trajectòria
literària d’Espriu.
-La idea d’estructura en l’obra d’Espriu: quimera o realitat.
-Estudi d’un dels temes principals de l’obra d’Espriu, circumscrit en un
o diversos llibres: la mort, el paradís perdut, la condició humana, la
sàtira de la tradició cultural.
-Estudi lingüístic de Primera història d’Esther.
-Les roques i el mar, el blau i la tradició clàssica.
-La tradició titellesca en l’obra d’Espriu.
Resultat final esperat:
Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters,
comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos)
Bibliografia
-AADD. Si de nou voleu passar. I Simposi Internacional Salvador Espriu.
Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2005. [A cura de
Víctor Martínez-Gil i Laia Noguera]
-CAPMANY, Maria Aurèlia. Salvador Espriu. Barcelona: Dopesa, 1972.
-DELOR i MUNS, Rosa M. Salvador Espriu o el cercle obsessiu de les
coses. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1989.
-DELOR i MUNS, Rosa M. Salvador Espriu, els anys d’aprenentatge 1929-
1943. Barcelona: Edicions 62, 1993.
-ESPRIU, A.; NOGUERAS, R.; & PONS, A. Aproximació històrica al mite
de Sinera. Barcelona: Curial, 1983.
-Indesinenter. Anuari Espriu.
-MARTÍNEZ-GIL, Víctor. «El meu poble i jo: construcció literària i
representativitat col·lectiva en Salvador Espriu», dins AA. DD. Les
literatures catalana i francesa: Postguerra i engagement. Barcelona:
27

Requisits:
Tutor/a de TFC:
Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000, ps. 243-260.
-MARTÍNEZ-GIL, Víctor, «Salvador Espriu», dins BOU, Enric (dir.).
Panorama crític de la literatura catalana, VI. Segle XX: De la postguerra
a l’actualitat. Barcelona: Vicenc Vives, 2009, p. 175-185.
-MIRALLES, Carles. «Salvador Espriu», dins Martí de RIQUER, Antoni
COMAS i Joaquim MOLAS (dirs.). Història de la literatura catalana, X.
Barcelona: Ariel, 1987, ps. 389-446.
-MOLAS, J. «La poesia de Salvador Espriu», Serra d’Or, VI, núm. 4 (abril
1964), p. 43-46.
-PLA, J. «Salvador Espriu (1913)». Obra completa. Vol. 29: Homenots.
Quarta sèrie. Barcelona: Destino, 1975, p. 205-242.
Haver cursat les assignatures de literatura catalana contemporània
Olívia Gassol Bellet (ogassol@uoc.edu)
28

Teatre català contemporani
Àmbit i justificació:
El teatre català ha experimentat en els darrers anys una nova embranzida degut a diverses raons: la
posada en marxa del Teatre Nacional de Catalunya, el reconeixement internacional d’autors com Jordi
Galceran, Lluïsa Cunillé i Sergi Belbel, així com les diverses iniciatives públiques i privades que han
impulsat el treball d’autors novells. Aquests fets fan que el teatre català contemporani hagi viscut en els
darrers quinze anys una nova força i constitueixi una plataforma de projecció de les diverses realitats
socials dels inicis del segle xxi.
Les següents obres podrien considerar-se exemples més representatius: El Mètode Gronhölm (2003),
Cancún (2007), de Jordi Galceran; La cantant calba al Mc Donald’s (2006), Et diré sempre la veritat
(2002), de Lluïsa Cunillé; Plou a Barcelona (2004), Somriure d’elefant (2006) de Pau Miró; En defensa dels
mosquits albins (2007), de Mercè Sarrias; Demà coneixeràs en Klein (2007), de Toni Cabré; Després de la
pluja (1999), Forasters (2004), de Sergi Belbel
Feina que caldrà fer:
L’estudiant haurà de triar quina mena de treball vol fer:
- una anàlisi dels temes principals d’un únic autor a partir
d’algunes de les seves obres més representatives. En aquest cas
els autors a triar són: Sergi Belbel, Jordi Galceràn i Lluïsa
Cunillé
- o bé l’anàlisi d’un aspecte temàtic, com per exemple: les
relacions de gènere, de classe, conflictes socials, familiars,
etc., que apareguin a les obres de dos o més autors catalans
contemporanis.
Un cop determinat el tipus de treball, l’estudiant, juntament amb el
tutor, haurà de fer una selecció de les obres concretes que vol
analitzar.
Per assolir els objectius d’aquest TFC el treball ha d’incloure una
justificació de les obres triades així com del tema escollit, una anàlisi
detallada que permeti veure com el tema apareix i es desenvolupa a les
diverses obres i finalment, l’estudiant haurà de redactar unes
conclusions originals. L’alumne haurà de tenir en tot moment present la
bibliografia secundaria pertinent, la qual en aquest cas no es limita a la
bibliografia estrictament acadèmica, ja que pot incloure entrevistes,
articles en premsa, ressenyes, crítiques, etc.
Resultat final esperat:
Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters,
comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos)
29

Bibliografia
Aulet, Jaume, and Jornades de debat sobre el repertori teatral català.
Una tradició dolenta, maleïda o ignorada? [Lleida]: Punctum & GELLC,
2006. Print.
Batlle, Carles. L’escena del futur: memòria de les arts escèniques als
Països Catalans (1975-2005). 1st ed. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la
Nansa Edicions, 2006. Print.
Bonnín, Hermann. Un teatre nacional extraviat i submergit: obertura
del curs acadèmic, 2005-2006. 1st ed. Barcelona: Institut del Teatre
Diputació de Barcelona Xarxa de Municipis, 2006. Print.
George, David, and Anglo-Catalan Society. Contemporary Catalan
theatre: an introduction. [Sheffield]: Anglo-Catalan Society, 1996.
Print.
Orozco García, Lourdes. Teatro y política: Barcelona (1980-2000). 1st
ed. Madrid: Asociación de Directores de Escena de España, 2007. Print.
Puchades, Xavi. “Cunillé, mapa de sombras”. Pausa. Tercera època. 20
(Gener 2005): 18-33.
Ragué i Arias, Maria-Josep. ¿Nuevas dramaturgias? Madrid: Instituto
Nacional de las Artes Escénicas y de la Música, 2000. Print.
Sala Beckett: un any de teatre català contemporani. Barcelona:
Obrador de la Sala Beckett, 2007. Print.
Riera, Pere. “Una dramatúrgia desacomplexada, o l'altra cara de la
moneda. Aproximació còmplice a l'obra de Jordi Galceran”.
Pausa. Tercera època. 29 (Juliol 2008): 93-110.
Sardà, Zeneida. “Sergi Belbel, dramaturg i director del Teatre Nacional
de Catalunya”. Serra d’Or. 570 (Juny 2007): 54-58.
Simposi internacional sobre teatre català contemporani. I simposi
internacional sobre teatre català contemporani. Barcelona: Institut del
Teatre, 2005. Print.
Requisits:
Tutor/a de TFC:
Haver cursat l’assignatura Literatura catalana del segle XX
Susanna P.Pàmies (sperezpam@uoc.edu)
30

Itineraris literaris d’un escriptor/escriptora del segle XX
Àmbit i justificació:
Cada vegada més els filòlegs intervenen en la gestió del patrimoni literari, un patrimoni intangible que
també ens cal conservar, revisitar i renovar. Però la gestió d’aquest patrimoni s’ha de fer amb el mateix
rigor amb què es tracta habitualment el patrimoni cultural tangible (art, restes arqueològiques, etc.).
L’oferta cultural actual inclou nombroses activitats literàries (rutes i itineraris, cases museu, exposicions,
dramatitzacions de textos, tertúlies literàries...) que no sempre responen a un segell de qualitat i de rigor
que només pot donar el coneixement real de la matèria que s’està tractant. Per tant, és del tot necessari
que siguin els experts en literatura, els filòlegs en aquest cas, els que formulin les propostes adients per
acostar la literatura i els autors al públic general. D’aquesta manera s’adequa el perfil del filòleg per
intervenir en la gestió cultural del patrimoni literari i per cobrir la demanda actual d’aquests serveis.
Feina que caldrà fer:
Resultat final esperat:
Bibliografia
Requisits:
Tutor/a de TFC:
Triar un escriptor o escriptora del segle XX. Llegir la seva obra i fer una
selecció de textos òptims per construir un itinerari que abraci tot
l’itinerari vital del personatge, o bé una part molt delimitada que tingui
relació amb un període concret (per exemple: Santiago Rusiñol a l’Illa
de la Calma). Fer una proposta d’itinerari que contextualitzi l’autor en
el seu món i que estableixi relacions amb altres escriptors o artistes
contemporanis seus, sempre a partir dels textos seleccionats. Justificar
els objectius de la proposta en relació al públic al qual va adreçada
l’activitat. Explicar la metodologia a seguir, la dinàmica de l’itinerari i
la participació del possible públic que assistiria.
Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters,
comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos)
Autors diversos, Narcís Oller, una ruta literària per Valls, Valls:
Cossetània, 2009.
Ricard Torrents, A les envistes del Ter : guia de la ruta literària: entre
Folgueroles i Roda de Ter, Vic: Eumo, 2008.
Soldevila, Llorenç, Ruta literària de Miquel Martí i Pol, Barcelona:
Proa, 2004.
Maria Merçè Bruguera i Joan Ducròs, Montserrat: rutes literàries,
Barcelona, La Magrana, 1997.
Casals, Glòria, Joan Maragall. Deu rutes literàries, Argentona:
L’Aixernador, 1995.
Josep Camps i Llorenç Soldevila, El compte Arnau i el compte Mal: tres
rutes literàries, Argentona, L’Aixernador, 1994.
Manuel Carbonell i Carmen Sobrevila, J.V. Foix: cinc rutes literàries,
Argentona, L’aixernador, 1993.
Hhttp://www.espaisescrits.cat/index.html
http://www.endrets.cat/
Hhttp://joanvinyoli.udl.es/index.htm
Hhttp://www.topobiografies.cat/H
Assistir a alguna ruta literària prèvia i fer una crítica de l’activitat.
Isabel Graña Zapata (igranya@uoc.edu)
31

Literatura catalana de dones
Àmbit i justificació:
La literatura catalana compta amb un sòlid corpus d’obres escrites per dones, que ocupa una posició
central en la història de la literatura catalana contemporània. Per a una comprensió adient d’aquest
corpus, però, cal aplicar-hi determinades perspectives teòriques que ens permetin l’anàlisi de les
condicions de producció i recepció d’aquests textos, així com del seu paper en la construcció de la
identitat femenina i les seves interseccions amb altres modalitats d’identitat. Les teories sobre el
gènere i la sexualitat ens forneixen aquesta necessària perspectiva. De cara a la confecció d’aquest
treball, es podrà estudiar l’obra de qualsevol autora del segle XX. Durant el procés d’elaboració del
treball es posarà un èmfasi especial en l’aprenentatge de la metodologia de recerca, en la
formulació de preguntes i en la construcció d’una argumentació coherent i sòlida.
Feina que caldrà fer:
L’estudiant haurà de decidir quina autora o autores del segle XX
estudiarà, i quines obres s’analitzaran. També haurà d’establir un
marc teòric per fonamentar la seva anàlisi i fer una recerca de la
bibliografia crítica per conèixer l’estat de la discussió sobre l’autora
(per a aquestes tasques és convenient poder llegir en anglès).
L’estudiant, així mateix, haurà de triar -d’acord amb el tutor- un
aspecte concret de l’obra o un tema o problema teòric a partir del
qual construir una argumentació sostinguda.
Resultat final esperat: Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000
caràcters, comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos).
Bibliografia
La bibliografia específica s’acordarà en cada cas amb l’estudiant. A
continuació donem alguns exemples del tipus de treball que
proposem (el primer és un TFC, els altres dos són articles publicats
per especialistes):
Begoña Chorques Fuster, “Paral·lelismes i diferències entre Júlia
d’Isabel-Clara Simó i Natàlia-Colometa de La plaça del Diamant de
Mercè Rodoreda des del punt de vista del gènere”, treball de final
de carrera presentat a la UOC el juny de 2007.
Hhttp://cv.uoc.edu/~04_999_01_u46/Lectures_exemple/TFC_bchorq
ues.pdf
Josep-Anton Fernàndez, “Subversió, transició, tradició: Política i
subjectivitat a la primera poesia de Maria-Mercè Marçal”, Lectora:
Revista de dones i textualitat, 10 (2004), 201-16.
Montserrat Lunati, “La textualització del càncer a Millor que no
m’ho expliquis (2003), d’Imma Monsó, i altres construccions
culturals de la malaltia”, Catalan Review, 19: 1-2 (2005), 241-62.
Requisits
Cal haver cursat Literatura Catalana Contemporània I i II; es
recomana haver cursat Teoria Literària II
Tutor/a de TFC:
Josep-Anton Fernàndez (Hjfernandezmont@uoc.eduH)
32

La dialèctica mare-dona en la poesia de Maria-Mercè Marçal. Un estudi psicoanalític
Àmbit i justificació:
Maria-Mercè Marçal és una de les millors veus poètiques de la literatura catalana. Marçal va endinsar-se
en les formes retòriques clàssiques per produir una nova forma de lírica contemporània. Els seus poemes
dedicats a l’amor i a la maternitat són absolutament innovadors i romanen encara per estudiar. La teoria
literària a través de la seva aproximació psicoanalítica pot oferir noves formes de lectura que posin de
relleu la radicalitat de la poesia marçaliana.
Feina que caldrà fer:
Resultat final esperat:
Bibliografia
Requisits:
Tutor/a de TFC:
Seleccionar la poesia sobre l’amor i la maternitat en Marçal i analitzarla
a partir d’un marc teòric psicoanalític.
Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters,
comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos)
MARÇAL, Maria-Mercè: Sal Oberta. Edicions del Mall, Sant Boi de
Llobregat (Barcelona), 1985.
---. Llengua Abolida. València, 3i4, 1989
ANDRÉ, Serge. ¿Qué quiere una mujer? México, sigloXXI, 2002.
MILLER, Jacques-Alain. Introducción a la clínica lacaniana. Barcelona:
RBA, 2006.
Teoria Literària II. És recomanable haver cursat Poesia Catalana Actual.
Neus Carbonell (ncarbonelli@uoc.edu)
33

Aproximació a la novel·lística catalana actual
Àmbit i justificació:
Qualsevol aproximació rigorosa a la literatura catalana contemporània (i en especial a la seva cara més
visible, la narrativa) hauria de tenir en compte, invariablement, una sèrie de noms propis que conformen
un panorama intergeneracional variat i complex, entre els quals poden citar-se —sense cap afany
d’exhaustivitat— Vicenç Pagès, Màrius Serra, Quim Monzó, Ferran Torrent, Llúcia Ramis, Jesús Moncada,
Jaume Cabré, Imma Monsó, Francesc Serés, Empar Moliner, Sergi Pàmies, Albert Sánchez-Piñol, Ramon
Solsona, Montse Banegas o Jordi Puntí.
La gran diversitat de propostes dels diferents autors dificulta la construcció de discursos unitaris sobre la
narrativa actual, i de fet constitueix un tret específic de l’època postmoderna, segons ha remarcat una
part de la crítica actual. Tanmateix, des d’una perspectiva metodològica tradicional, és factible plantejar
determinades interpretacions i lectures que tinguin en compte aspectes com la temàtica, les tècniques
narratives, el grau d’encaix en el món cultural, la ideologia literària o fins i tot la relació amb la pròpia
tradició. Així per citar només un exemple, una bona part de les novel·les i narracions del període
postmodern són analitzables com a relats configuradors de la imatge de la seva societat i, alhora, com a
producte cultural resultant d’aquesta mateixa.
És des d’aquesta perspectiva, conscient de la realitat social en què s’inscriu la prosa ficcional
contemporània, que el coneixement de la novel·lística i la narrativa adquireix interès i estableix
fonaments teòrics sòlids en l’àmbit dels estudis de literatura catalana.
Feina que caldrà fer:
El present treball proposa l’anàlisi i l’elaboració d’un discurs crític
d’una o diverses obres d’algun o alguns dels escriptors esmentats. La
feina pot ser plantejada des d’enfocaments molt diversos, que es
mouen entre el seguiment cronològic d’un narrador al llarg d’un període
determinat, i l’hipotètic encaix (o no) de certes obres en la
postmodernitat, passant per l’estudi transversal de temes o motius
recurrents, l’adequació a la narrativa de gènere o l’ús de determinades
tècniques literàries.
La concreció del TFC pel que fa a autors, obres i bibliografia, en cas que
l’alumne opti per aquesta proposta, es farà d’acord amb el tutor.
Resultat final esperat:
Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters,
comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos)
34

Bibliografia – Àlex BROCH, “Literatura i societat. La novel·la catalana
contemporània (1990-2006)”, en Joan Ramon VENY, Jordi MALÉ
(eds.), Literatura i ensenyament. Lleida: Aula Màrius Torres, 2007,
p.129-143
– Isabel GRAÑA, Teresa IRIBARREN (coords.), La literatura catalana en
la cruïlla (1975-2008). Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2008.
– Julià GUILLAMON, La ciutat interrompuda. De la contracultura a la
Barcelona postolímpica. Barcelona: La Magrana, 2001.
– Jordi MARRUGAT, “L’escriptor català i la societat postfranquista.
Models de relació de l’escriptor català amb la seva societat des de la
fi del franquisme fins als nostres dies (I i II)”, Revista de Catalunya,
núms. 234 i 235 (desembre 2007 i gener 2008), p. 9-41 i 9-32.
– Jordi MARRUGAT, “Representacions literàries de la societat
postmoderna”, Els Marges, núm. 92 (tardor de 2010), p. 102-110.
– Víctor MARTÍNEZ-GIL, “Els escriptors com a intel·lectuals
postmoderns”, en Jordi MARRUGAT, Ramon PANYELLA (eds.),
L’escriptor i la seva imatge. Contribució a la història dels
intel·lectuals en la literatura catalana contemporània. Barcelona:
L’Avenç/GELCC, 2006, p. 299-322.
Requisits:
Haver cursat Narrativa catalana actual
Tutor/a de TFC:
Antoni Isarch Borja i Teresa Iribarren (tiribarren@uoc.edu)
35

El Nom del Pare en la narrativa catalana del segle XX. Una aproximació psicoanalítica
Àmbit i justificació:
El tema de la paternitat ha estat present en la literatura universal des dels temps antics. Tanmateix, el
seu lloc en la cultura ha anat canviant fins al punt que la modernitat es caracteritza pel que s’ha
anomenat el declivi de la funció paterna. La psicoanàlisi ha estat un dels discursos contemporanis que
més ha treballat tant el lloc del pare en la cultura com el seu declivi en la modernitat. En aquest treball
s’esperaria que a partir de l’anàlisi de determinades obres de narrativa catalana s’analitzés el lloc del
pare en la cultura catalana.
Feina que caldrà fer: Anàlisi de textos narratius des de la perspectiva de la teoria literària i la
psicoanàlisi.
Resultat final esperat: Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters,
comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos)
Bibliografia • FREUD, Sigmund. Totem i tabú En Obras completas. Arge
Amorrortu.
• LACAN, Jacques. De los nombres del padre. Paidós: Argentina, 2005
• MILLER, Jacques-Alain. Introducción a la clínica lacaniana. Barc
RBA, 2006.
Requisits:
Teoria Literària II i Literatura Catalana Contemporània II. És recomanable
haver cursat Literatura Catalana: Teoria i Crítica.
Tutor/a de TFC:
Neus Carbonell (ncarbonelli@uoc.edu)
36

Literatura catalana: memòries, diaris i epistolaris
Àmbit i justificació:
En aquests darrers anys, la literatura autobiogràfica escrita en català (diaris, memòries, epistolaris...) ha
ocupat una gran atenció per part de crítics i d’estudiosos de la literatura. I, a més, cal no perdre de vista
que la producció autobiogràfica catalana és, en qualitat i en quantitat, força important i compta amb una
tradició ben considerable. Només cal recordar títols com El quadern gris, de Josep Pla, les Memòries, de
Josep Maria de Sagarra o la correspondència entre Mercè Rodoreda i Joan Sales. El Treball de Fi de Grau
consistiria en l’anàlisi, degudament contextualitzat, d’un text (o textos) de la literatura catalana
autobiogràfica del segle XX. A tall d’exemple, es proposen textos com els següents:
Diaris: Josep Pla, El quadern gris; Marià Manent, El vel de Maia; Maurici Serrahima, Del passat quan era
present; Joan Fuster, Diari; Guillem Simó, En aquesta part del món; Feliu Formosa, El present vulnerable.
Memòries: Joan Puig i Ferreter, Camins de França; Josep M. de Sagarra, Memòries; Gaziel (Agustí Calvet),
Tots els camins porten a Roma; Xavier Benguerel, Memòries 1905-1940; Avel·lí Artís-Gener, Viure i veure;
Cristian Aguadé, Memòries d’un català de Xile.
Epistolaris: Llorenç Villalonga, 333 cartes; Joan Sales i Mercè Rodoreda, Correspondència; Joan
Coromines, Correspondència; Agustí Bartra, Correspondència; Armand Obiols, Cartes a Mercè Rodoreda.
No cal dir que aquests títols són merament orientatius i que l’estudiant, per tant, pot efectuar la seva
proposta d’estudi, que haurà de ser acceptada pel tutor.
Feina que caldrà fer:
Per dur a terme els objectius d’aquest TFG, caldrà seguir un procés que
permeti arribar a la redacció d’unes conclusions clares. El procediment
podria ser el següent:
- llegir atentament els textos proposats.
- contextualitzar-los degudament.
- treballar la bibliografia bàsica sobre l’autor.
- documentar-se sobre el tema proposat.
- extreure unes conclusions significatives de l’anàlisi tenint en compte
la bibliografia proppassada.
Resultat final esperat: Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters,
comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos)
Bibliografia - Enric Bou, Papers privats. Barcelona, Edicions 62, 1992.
- Diversos, Literatura Autobiogràfica. Alacant, Denes, 2001.
- Diversos, Memòria i literatura. Alacant, Denes, 2002.
- Diversos, Epístola i literatura. Alacant, Denes, 2004.
- Diversos, Diaris i dietaris. Alacant, Denes, 2007.
- Diversos, Autobiografies, memòries, autoficcions. Catarrosa, Afers,
2011.
Requisits:
Cal haver cursat Literatura Catalana del segle XIX i Literatura Catalana
del segle XX.
Tutor/a de TFG:
Josep Camps Arbós (jcampsar@uoc.edu)
37

Recepció d’escriptors estrangers en la literatura catalana
Àmbit i justificació: Una de les millors maneres per a conèixer les dinàmiques interculturals és estudiar
les relacions dialògiques que al llarg dels segles s’han establert entre diferents literatures. Mitjançant
l’exploració de la recepció (crítica i/o creativa) d’un autor, gènere, obra o moviment es poden entendre
processos d’influència i transvasament culturals que depassen l’estricta esfera literària. Els estudis de
recepció són especialment interessants per a conèixer una literatura minoritzada com és la nostra, que,
amb un balanç de traduccions (al català) molt superior a d’altres literatures, ha estat tradicionalment
molt receptiva a la producció lletrada estrangera. Així doncs, un treball d’aquestes característiques, que
reclama unes mires culturals àmplies i interdisciplinàries, permet endinsar-se en el corpus creatiu i crític
de la literatura catalana i d’una altra (anglesa, francesa, russa, italiana, etc.) i comprendre les
interrelacions que s’hi teixeixen.
Feina que caldrà fer:
Resultat final esperat:
Bibliografia
Requisits:
Tutor/a de TFC:
En primer lloc, l’alumne haurà de conèixer els fonaments teòrics i la
praxi metodològica de l’estètica de la recepció. També haurà
d’aprendre a usar eines bàsiques per a realitzar una recerca d’aquestes
característiques, com són els catàlegs bibliogràfics i hemeroteques
(digitals o no), bases de dades públiques (traces) i base de dades
personal. L’alumne haurà de consensuar amb el tutor un objecte
d’estudi acotat: la recepció (crítica i/o creativa) d’un escriptor
estranger, un gènere, o un moviment en un segment històric concret. La
part més laboriosa del treball consisteix a localitzar, analitzar i
interpretar les traces d’aquell objecte d’estudi escollit (traduccions,
notícies de premsa, ressenyes, assaigs, conferències, influències
literàries, etc). Caldrà elaborar un discurs crític que no només informi
sobre les formes de presència d’aquell autor, obra, etc. En la literatura
catalana, sinó també interpretar l’abast cultural del seu impacte a
Catalunya (Països Catalans).
Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters,
comptant bibliografia i notes i sense comptar annexos).
Mayoral, J.A. (Compilador) (1987) Estética de la recepción. Madrid: Arco
Libros.
Iribarren, T. (2005) «An Approximation of H.G. Wells’s Impact on
Catalonia», dins Patrick PARRINDER and John S. PARTINGTON (Eds.),
The Reception of H.G. Wells in Europe, London/New York: Thoemmes
Continuum, p. 222-235.
⎯ (2004) «The Reception of James Joyce in Catalonia», dins Geert
LERNOUT (Ed.), The Reception of James Joyce in Europe, London/New
York: Thoemmes Continuum, p. 445-454.
Coneixements de literatura catalana i de teoria literària, i d’una o més
llengües estrangeres
Teresa Iribarren Donadeu (tiribarren@uoc.edu)

Traducció literària: intercanvi i influència
Àmbit i justificació: Aquest TFC consistirà en un petit treball de recerca que permeti mostrar com, a
través de la traducció literària, es produeixen tot un seguit d’intercanvis d’ordre cultural, estilístic,
temàtic, etc. que a la vegada es tradueixen en influències que desemboquen en la literatura pròpia.
Veure com han entrat diversos autors forans a través de la traducció en la literatura catalana i com
n’han influenciat els autors o com s’han assimilat en la nostra cultura, serà l’objectiu prioritari del
treball. També es pot plantejar en el sentit invers, i veure com han pogut influenciar les obres
d’autor català en autors forans.
Feina que caldrà fer:
1: Documentació bibliogràfica: Es proporcionarà a l’estudiant el
material necessari per a situar-se en el marc teòric. 2: Exploració:
Caldrà que l’estudiant cerqui prèviament les traduccions realitzades,
motiu del seu treball 3: Pla de recerca, les hipòtesis: A partir de
l’anàlisi de les dades aconseguides, es formularà un mínim d’una
hipòtesi. 4: Mètode de recerca: Segons les característiques de les
hipòtesis formulades l’estudiant triarà el mètode més adient per a la
seva comprovació. 5: Resultats de la recerca: Els resultats es
compararan amb els dels estudis sobre el tema, si n’hi ha.
Resultat final esperat: Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000
caràcters, comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos).
Bibliografia
Es facilitarà en cada cas, d’acord amb la tria específica d’autor o de
període que faci l’estudiant.
Requisits
És molt recomanable haver cursat l'assignatura Teoria i pràctica de la
traducció
Tutor/a de TFC:
Carme Arenas Noguera (carenas@uoc.edu)
39

Les col·leccions d’autor universal: models de penetració
Àmbit i justificació: Aquest TFC consistirà en un petit treball de recerca que permeti mostrar com, a
través de les col·leccions especialitzades en traducció literària, es poden resseguir necessitats i
influències que determinen la literatura receptora i que introdueixen models culturals i lingüístics
nous. Veure quines han estat aquestes col·leccions i analitzar aquest patrimoni universal incorporat a
la nostra literatura serà l’objectiu prioritari del treball.
Feina que caldrà fer:
1: Documentació bibliogràfica: Es proporcionarà a l’estudiant el
material necessari per a situar-se en el marc teòric. 2: Exploració:
Caldrà que l’estudiant cerqui prèviament la col·lecció o col·leccions
motiu del seu treball 3: Pla de recerca les hipòtesis: A partir de
l’anàlisi de les dades aconseguides, es formularà un mínim d’una
hipòtesi. 4: Mètode de recerca: Segons les característiques de les
hipòtesis formulades l’estudiant triarà el mètode més adient per a la
seva comprovació. 5: Resultats de la recerca: Els resultats es
compararan amb els dels estudis sobre el tema, si n’hi ha.
Resultat final esperat: Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000
caràcters, comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos).
Bibliografia
Es facilitarà en cada cas, d’acord amb la tria específica d’autor o de
període que faci l’estudiant.
Requisits
És molt recomanable haver cursat l'assignatura Teoria i pràctica de la
traducció
Tutor/a de TFC:
Carme Arenas Noguera (carenas@uoc.edu)
40

Gènere i sexualitat en la cultura catalana
Àmbit i justificació: L’estudi de la cultura catalana acostuma a girar al voltant de les categories de
nació i de classe social, però aquesta perspectiva deixa de banda el paper del gènere i la sexualitat,
que són aspectes centrals de l’experiència de la modernitat. Internacionalment, d’altra banda,
l’estudi del gènere i la sexualitat en les cultures ha tingut una importància extraordinària en els
últims vint anys. ¿Quin és el paper del gènere i la sexualitat en els processos de construcció de les
identitats a Catalunya? ¿Com ens poden ajudar a entendre la relació entre subjectivitat i processos
socials i culturals, especialment pel que fa a les relacions de poder? ¿Quin rol han jugat el cos i la
seva regulació en aquests processos? ¿I com hem de llegir les representacions del cos i del desig en
la cultura catalana? Aquest projecte us convida a explorar algunes d’aquestes preguntes mitjançant
l’anàlisi d’una varietat d’artefactes (textos literaris, cinema, televisió, cultura popular...)
provinents dels segles XIX i XX i a partir del marc teòric que ens proporcionen les teories del gènere
i la sexualitat (feminismes, psicoanàlisi, estudis gais i lèsbics, teoria queer). Durant l’elaboració del
treball es posarà un èmfasi especial en l’aprenentatge de la metodologia de recerca, en la
formulació de preguntes i en la construcció d’una argumentació coherent i sòlida.
Feina que caldrà fer:
L’estudiant, amb l’ajuda del tutor, haurà de triar un tema i acotar
el camp de recerca. Exemples de temes podrien ser els següents:
representacions de l’homosexualitat al cinema o la televisió;
pensament feminista a Catalunya; la cultura de l’esport als anys 20
i 30; literatura gai i lèsbica; el cos i la subjectivitat en la narrativa
catalana dels segles XIX i XX; gènere i identitat nacional en la
literatura catalana contemporània; els discursos del moviment gai
als anys 70 i 80; construccions de la masculinitat en la literatura, el
cinema o la televisió; etc. (Aquests són només exemples, no
propostes concretes.) Un cop hagi formulat el seu tema, l’estudiant
—d’acord amb el tutor— haurà d’acotar l’abast de la recerca i
decidir quins artefactes, fenòmens o discursos vol analitzar i quines
preguntes vol intentar respondre al seu treball. Això implicarà
l’establiment d’un marc teòric per fonamentar l’anàlisi i una
recerca bibliogràfica per conèixer l’estat de la qüestió (encara que
no sigui imprescindible, per a aquestes tasques és un avantatge
poder llegir en anglès). A partir d’aquí, l’estudiant haurà de
construir una argumentació sostinguda sobre el seu tema de
recerca.
Resultat final esperat: Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000
caràcters, comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos).
Bibliografia
Josep-Anton Fernàndez, ed. (2000). El gai saber: Introducció als
estudis gais i lèsbics. Barcelona: Llibres de l’Índex.
Josep-Anton Fernàndez i Adrià Chavarria, eds. (2003). Calçasses,
gallines i maricons: Homes contra la masculinitat hegemònica.
Barcelona: Angle, 2003.
Margot Pujal (2005). El feminisme. Barcelona: Edicions UOC.
Requisits
Teoria Literària II
Tutor/a de TFC:
Josep-Anton Fernàndez (Hjfernandezmont@uoc.eduH)
41

La construcció de la identitat en la literatura catalana contemporània
Àmbit i justificació: La literatura és un instrument eficaç per a la creació i el manteniment
d’identitats, ja siguin col·lectives (nacional, de classe, subculturals) o individuals (sexuals o de
gènere). Els textos representen aquestes identitats, però al mateix temps contribueixen a construirles:
per dir-ho d’alguna manera, en són alhora causa i efecte. En alguns casos, un text o un autor es
pot convertir en emblema d’una identitat subordinada, en un símbol que permet articular la
resistència a l’opressió (pensem, per exemple, en Salvador Espriu o en Montserrat Roig). En d’altres,
l’obra de certs autors juga un paper clau en la definició dels símbols d’una nació (pensem en
Verdaguer o Maragall). I encara en altres casos, la literatura és un escenari privilegiat per mostrarnos
les tensions resultants de processos socials com la immigració (pensem en Francesc Candel o
Najat El Hachmi). A un altre nivell, la literatura és crucial en la construcció del subjecte, en
l’articulació d’allò social amb allò psíquic: el fet que la nostra subjectivitat tingui a veure alhora
amb el cos i els desigs inconscients, d’una banda, i amb els entorns institucionals i discursius que
ens modelen, de l’altra. La literatura és cabdal en aquesta articulació, com a arena on es
construeixen i s’experimenten noves formacions socials, o bé com a escenari d’una transgressió que
torna visible la problemàtica naturalesa del subjecte de la modernitat. Aquest projecte us convida a
explorar algunes d’aquestes qüestions tal com ens les presenta la literatura catalana
contemporània.
Feina que caldrà fer:
L’estudiant, amb l’ajuda del tutor, triarà un tema concret i definirà
el camp de recerca. Un cop triat i formulat el tema, l’estudiant
haurà d’acotar l’abast de la recerca i decidir quins autors i obres vol
estudiar, així com formular les preguntes que intentarà respondre al
seu treball. Això implicarà l’establiment d’un marc teòric per
fonamentar l’anàlisi i una recerca bibliogràfica per conèixer l’estat
de la qüestió (encara que no sigui imprescindible, ser capaç de
llegir en anglès suposarà un avantatge). A partir d’aquí, l’estudiant
haurà de construir una argumentació sostinguda sobre el seu tema
de recerca.
Resultat final esperat: Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000
caràcters, comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos)
Bibliografia
Stuart Hall (2003). “Introducción: ¿Quién necesita ‘identidad’?”, a
Stuart Hall i Paul Du Gay, eds. Cuestiones de identidad cultural.
Madrid: Amorrortu.
Benedict Anderson (2005). Comunitats imaginades: Reflexions sobre
l’origen i la propagació del nacionalisme. València: Afers i
Universitat de València.
Jordi Cassasses, coord. (2009). Les identitats a la Catalunya
contemporània. Cabrera de Mar: Galerada.
Requisits
Teoria Literària II, Literatura Catalana Contemporània II
Tutor/a de TFC:
Josep Anton Fernández (Hjfernandezmont@uoc.eduH)
42

Estudis culturals catalans
Àmbit i justificació: ¿Quins significats socials tenen les pràctiques que fem i els artefactes culturals
que consumim en la nostra vida quotidiana? ¿De quines maneres aquestes pràctiques i artefactes,
així com les representacions textuals o visuals a què estem contínuament exposats, estan
conformats per relacions de poder? És a dir, ¿de quines formes reprodueixen desigualtats o són
expressió d’una resistència a la dominació, i per mitjà de quins mecanismes ideològics? ¿Com
funcionen les jerarquies de gust i els efectes de distinció en la nostra cultura? ¿Com intervenen les
representacions i les pràctiques culturals en la construcció de la identitat i la subjectivitat, tant pel
que fa al cos com pel que fa a l’espai? ¿Quina és la relació entre la identitat de gènere i la identitat
nacional? ¿Quins efectes té la globalització sobre les cultures petites o minoritàries? ¿Quin paper té
el mercat i la política cultural en els processos que acabem d’esmentar? Aquestes són algunes de les
preguntes que es formulen els Estudis Culturals, i que en aquest treball intentarem respondre, a
partir de diversos tipus d’artefactes i representacions (textos literaris, visuals, cinematogràfics o
televisius), així com pràctiques, fenòmens o discursos pertanyents a la cultura catalana. Durant el
procés d’elaboració del treball es posarà un èmfasi especial en l’aprenentatge de la metodologia de
recerca, en la formulació de preguntes i en la construcció d’una argumentació coherent i sòlida.
Feina que caldrà fer:
L’estudiant, amb l’ajuda del tutor, haurà de triar un tema i acotar
el camp de recerca. Exemples de temes podrien ser els següents: la
representació del paisatge i la construcció de la identitat a la
narrativa catalana contemporània; l’ús de simbologia animal en els
debats identitaris a Catalunya; els discursos sobre la “transició
democràtica” als llibres de text d’Història a l’ensenyament
secundari; la mercantilització de la cultura a Catalunya; l’evolució
de la música popular: de la Nova Cançó al pop català;
representacions de la immigració a la televisió catalana; l’ús
d’Internet per part de les colles castelleres; espai i subjectivitat al
cinema català; etc. (Aquests són només exemples, no propostes
concretes.) Un cop hagi formulat el seu tema, l’estudiant haurà
d’acotar l’abast de la recerca i decidir quins artefactes vol analitzar
i quines preguntes vol intentar respondre al seu treball. Això
implicarà l’establiment d’un marc teòric per fonamentar l’anàlisi i
una recerca bibliogràfica per conèixer l’estat de la qüestió (per a
aquestes tasques és convenient poder llegir en anglès). A partir
d’aquí, l’estudiant haurà de construir una argumentació sostinguda
sobre el seu tema de recerca.
Resultat final esperat: Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000
caràcters, comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos).
Bibliografia
Oferim les següents referències merament a tall indicatiu:
Josep-Anton Fernàndez (2009). “De Les exxcursionistes calentes a
Les elegies de Bierville, i viceversa: Els estudis culturals”, dins
Literatura i cultura: Aproximacions comparatistes, ed. Mercè
Picornell i Margalida Pons. Palma: Lleonard Muntaner. pp. 61-91.
Josep-Anton Fernàndez (2008). El malestar en la cultura catalana:
La cultura de la normalització 1976-1999. Barcelona: Empúries.
Joan Ramon Resina (2008). La vocació de modernitat de Barcelona:
Auge i declivi d’una imatge urbana. Barcelona: Galàxia
Gutenberg/Cercle de Lectors.
De l’aplec sardanista al Sònar: La cultura popular catalana, avui,
número especial de Cultura, 1 (2007) [cinquena època]
Requisits
Es recomana haver cursat Teoria Literària I i II o alguna assignatura
de sociolingüística catalana.
Tutor/a de TFC:
Josep Anton Fernández (Hjfernandezmont@uoc.eduH)

Llegir la literatura catalana des de la teoria cultural
Àmbit i justificació: Dins la Filologia Catalana, l’enfocament dominant de l’estudi de la literatura és de
caràcter marcadament historicista. Les propostes de la teoria cultural ens ajuden a superar les limitacions
d’aquest plantejament i, tot situant fermament la literatura com una part més de la producció i les
pràctiques culturals, ens proporcionen els instruments per formular preguntes rellevants sobre els
processos d’institucionalització de la literatura, les pràctiques de producció i consum dels textos, i el
paper de la literatura en els processos de reproducció i legitimació de les jerarquies socials, en les lluites
per l’hegemonia i en els processos de dominació i resistència. La teoria cultural també ens convida a
interrogar-nos sobre els contextos espacials i temporals dels textos (l’experiència urbana, l’exili, la
representació de la vida rural, la immigració, la memòria històrica) i ens forneix de l’utillatge conceptual
necessari per analitzar el paper de la literatura en la construcció de les identitats (especialment de la
identitat nacional) i en la formació de la subjectivitat. En aquest projecte podreu explorar algunes
d’aquestes qüestions en textos i autors concrets de la literatura catalana contemporània.
L’estudiant, amb l’ajuda del tutor, haurà de triar un tema concret i
Feina que caldrà fer:
definir el camp de recerca. Un cop triat i formulat el tema, l’estudiant
haurà d’acotar l’abast de la recerca i decidir quins autors i obres vol
estudiar, així com formular les preguntes que intentarà respondre al seu
treball. Això implicarà l’establiment d’un marc teòric per fonamentar
l’anàlisi i una recerca bibliogràfica per conèixer l’estat de la qüestió
(encara que no sigui imprescindible, ser capaç de llegir en anglès
suposarà un avantatge). A partir d’aquí, l’estudiant haurà de construir
una argumentació sostinguda sobre el seu tema de recerca.
Resultat final esperat:
Bibliografia
Requisits:
Tutor/a de TFC:
Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters,
comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos)
Josep-Anton Fernàndez, ed. (2010). Literatura, cultura i societat a
Catalunya (materials UOC)
Mercè Picornell i Margalida Pons, eds. (2009). Literatura i cultura:
Aproximacions comparatistes. Palma: Lleonard Muntaner.
Teoria Literària II, Literatura Catalana Contemporània II
Josep-Anton Fernàndez, jfernandezmont@uoc.edu
44

4.2 ÀREA DE LLENGUA I LINGÜÍSTICA
Publicació periòdica digital en Lectura Fàcil
Àmbit i justificació: Moltes persones es veuen privades de l’accés a la cultura, a la literatura i a la
informació per dificultats lectores i de comprensió, dificultats que poden ser de caràcter transitori o
permanent. Des de la seva creació l’any 2002, l’Associació Lectura Fàcil (ALF) assessora i col·labora
amb entitats, institucions i editorials que elaboren i editen materials adreçats a aquests col·lectius,
per tal de contribuir a la seva inclusió social i cultural. Revisa els textos per garantir que s’ajusten a
les pautes internacionals de LF avalades per l’IFLA (International Federation of Library Associations
and Institutions) i els atorga el logo LF.
Les versions en Lectura Fàcil de notícies representen per als esmentats col·lectius l’únic mitjà
d’exercir el dret democràtic a estar informats sobre la societat. Els articles dels diaris són, però,
massa llargs i escrits en un llenguatge difícil. La creació d’una revista en Lectura Fàcil ajudaria a
introduir el català com a llengua de cultura i de comunicació entre les persones mancades de
material adequat a les seves necessitats de formació i d’informació. El format digital permetria
treballar amb uns costos més reduïts i que podrien ser assumits més fàcilment per entitats que
treballin per a la inclusió social dels diferents col·lectius destinataris de la LF.
Feina que caldrà fer:
a) Prospecció i breu anàlisi de publicacions periòdiques en format
Lectura Fàcil existents en altres països i comparar contingut i
forma amb d’altres existents al nostre país.
b) Redactar i dissenyar un primer número d’un butlletí o publicació
periòdica de notícies, -en suport digital- adreçat a persones amb
dificultats lectores (extensió màxima en paper: 8 pàgines,
format DIN A4)
c) Comprovar, mitjançant lectures de prova, l’adequació del text a
les necessitats lectores d’algun dels grups destinataris d’aquests
materials, p.e.: alumnes d’escola d’adults, centres educatius,
clubs de lectura a biblioteques, centres d’educació especial, etc.
d) Redactar un informe que doni pautes per elaborar futurs
butlletins i que reculli els resultats de les sessions de lectura de
prova, que hauran permès validar o replantejar l’adequació
d’alguns dels criteris de Lectura Fàcil al context educatiu o
social dels lectors triats.
Resultat final esperat: Un treball de recerca d’unes 30 pàgines (uns 70.000 caràcters com a
màxim, inclosos annexos i bibliografia) que serveixi de guia
metodològica per a l’elaboració de futurs butlletins o publicacions
periòdiques. El treball inclourà, com a annex, una proposta de
primer número d’un butlletí o publicació periòdica de notícies, en
suport digital, adreçat a persones amb dificultats lectores.
Bibliografia
La tutora proporcionarà i exemples de revistes en suport paper i
electrònic publicades en altres països i bibliografia relativa a
l’elaboració i validació de textos LF.
Requisits
Es recomana cursar abans o alhora l’Hipertext en les humanitats.
També pot ser útil haver cursat Llengua catalana II: gèneres i
registres i Llengua catalana III: pragmàtica i discurs.
Tutora de TFC:
Eugènia Salvador Mencerré
esalvadorm@uoc.edu; esalvador@ordenatas.es
45

Els llibres de Lectura Fàcil: elaboració i avaluació de textos adreçats a
col·lectius amb dificultats lectores
Àmbit i justificació: Moltes persones estan privades de l’accés a la cultura, a la literatura i a la
informació per dificultats lectores i de comprensió, dificultats que poden ser de caràcter transitori o
permanent. Des de la seva creació l’any 2002, l’Associació Lectura Fàcil (ALF) assessora i col·labora
amb entitats, institucions i editorials que elaboren i editen materials adreçats a aquests col·lectius
per tal de contribuir a la seva inclusió social i cultural. Revisa els textos per garantir que s’ajusten a
les pautes internacionals de LF avalades per l’IFLA (International Federation of Library Associations
and Institutions) i els atorga el logo LF.
La varietat de causes i de situacions que originen aquestes dificultats lectores fan imposible una
tipificació dels textos en funció del públic destinatari. Es solen classificar, però, en tres nivells de
dificultat, en base a la simplicitat del vocabulari i de les estructures lingüístiques i també de la
proporció entre il·lustracions i text. En aquest sentit, hi ha un ampli camp de recerca obert per
establir una metodologia que relacioni el rendiment lector i el nivell de dificultat textual.
Feina que caldrà fer:
Analitzar textos de Lectura Fàcil corresponents als dos nivells de
dificultat establerts des de l’Associació i comprovar en quina
mesura aquests nivells s’ajusten als de competència lectora definits
en documents de referència, com per exemple l’informe PISA. Els
textos hauran de ser contrastats amb persones que presenten
dificultats lectores i/o de comprensió, per determinar en quina
mesura les pautes de LF els ajuden a assolir una millor competència
lectora, eina bàsica per completar amb èxit el procés
d’aprenentatge de la llengua d’acollida. Des del punt de vista de
l’ALF, un dels col·lectius prioritaris per a l’estudi podria ser el dels
immigrants.
Resultat final esperat: Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 80.000
caràcters, comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos),
que senti unes bases metodològiques per analitzar el nivell de
dificultat dels textos de LF, en base a la descripció dels 7 nivells de
rendiment en lectura contemplats en l’informe PISA 2009.
El treball haurà d’incloure un informe que reculli els resultats de les
sessions de lectura de prova, i que permeti validar o replantejar
l’adequació d’alguns dels criteris de Lectura Fàcil al context
educatiu o social dels lectors triats.
Bibliografia
Requisits
Tutor/a de TFC:
Directrius per a materials de Lectura Fàcil. Bror Tronbacke (ed.).
Barcelona: COBDC. 1999.
Informe PISA 2009
Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre,
ensenyar, avaluar. 2002 (http://www.gencat.cat/llengua/marc)
Jaume Serra: “Adaptació de novel·les juvenils a Lectura Fàcil per a
nouvinguts. Un exemple: El presoner de Zenda, d’Anthony Hop” TFC
de Filologia Catalana (UOC. 2008)
Altra bibliografia facilitada des de l’ALF
Assessorament i serveis lingüístics. Són d’utilitat les assignatures
Llengua catalana II: gèneres i registres i Llengua catalana III:
pragmàtica i discurs.
Eugènia Salvador Mencerré
(esalvadorm@uoc.edu; ;esalvador@ordenatas.es)

El català naixent
Àmbit i justificació: Tothom és conscient que el naixement d’una llengua no té ni dia ni hora fixats, ans
és el resultat d’un procés complex en el qual intervenen no pocs factors, tant de caire polític, com
cultural, com també factors sociolingüístics. És per això que el català també naix en un context social
molt marcat, arran de la desmembració del llatí vulgar, i amb unes característiques que el confegeixen
com una de les llengües del bloc gal·loromànic de la Romània Occidental. L’anàlisi de les
característiques internes, a més de les estrictament sociolingüístiques, podria donar llum a la
peculiaritat del romanç naixent a casa nostra, de tal manera que una descripció lingüística (interna i
externa) oferiria resultats molt interessants en l’avanç del coneixement dels orígens de la llengua
catalana.
Feina que caldrà fer:
Caldria elaborar un comentari d’un text (que es pactarà amb el
tutor) tot descrivint-ne tant les evolucions lingüístiques a partir del
llatí vulgar, com les característiques socials i culturals del nostre
territori. Per a dur a terme aquest comentari, caldrà situar el
context social que ha provocat el desenllaç que tothom coneix, el
naixement d’una nova realitat lingüística, a partir de la realitat
plural existent després de la fragmentació de l’Imperi Romà i les
invasions bàrbares, entre altres circumstàncies. Així mateix, s’han
d’aportar comparacions romàniques sobre les llengües del voltant:
l’espanyol, el portuguès, el francès i l’italià principalment.
Finalment, s’oferirà una classificació dels components no llatins en
la configuració de la llengua catalana.
Resultat final esperat: Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000
caràcters, comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos).
Bibliografia
Casanova, Emili (1989): “Gramàtica històrica catalana: proposta
d’un mètode d’estudi”, Caplletra, 6, pp. 7-19.
Moll, F. de Borja (2006): Gramàtica històrica catalana, València,
Publicacions de la Universitat de València [Edició de 1991 corregida
i anotada per Joaquim Martí Mestre].
Requisits
Gramàtica històrica catalana I i Gramàtica històrica catalana II. A
més, recomanables: Història de la llengua catalana I i Història de la
llengua catalana II.
Tutor/a de TFC:
Vicent Garcia Perales (vgarciaper)
47

L’interès per l’estudi de la llengua catalana
Àmbit i justificació: Al llarg de la nostra història, els catalanoparlants hem demostrat una
sensibilitat especial pels temes relacionats amb la llengua. Prova d’això és la gran quantitat d’obres
gramaticals i lexicogràfiques elaborades bé per l’estudi i divulgació de la llengua catalana o, en
ocasions, per facilitar l’aprenentatge d’altres llengües, especialment el castellà, depenent de les
circumstàncies políticosocials de cada moment.
Feina que caldrà fer:
Resultat final esperat:
Bibliografia
Estudi i anàlisi d’una obra gramatical o lexicogràfica, fixant-se en les
seues característiques, les idees i plantejaments lingüístics que conté; a
més, caldrà situar-la en el conjunt de la producció del seu autor i en el
seu context històric, relacionant-la especialment amb la problemàtica
que viu la llengua catalana en el moment de la seua elaboració. En
aquest sentit, s’haurà d’incidir en valorar les aportacions de l’obra
analitzada a l’estudi de la llengua i les repercussions en autors i obres
posteriors.
Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters,
comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos)
En funció del tema del treball s’indicarà la bibliografia.
Tot i això, es pot partir del següent estudi: Gramàtica i lexicografia
catalanes: síntesi històrica, d’Albert Rico i Joan Solà, [València]:
Universitat de València, 1995. Biblioteca lingüística catalana; 16.
Requisits:
Haver cursat l’assignatura Història de la llengua catalana II
Tutor/a de TFC: Josep Daniel Climent Martínez jclimentmart@uoc.edu
48

La codificació del català contemporani
Àmbit i justificació: La recuperació literària iniciada durant la Renaixença i consolidada en anys
posteriors, la implantació del catalanisme polític i sobretot el domini de la Lliga Regionalista com a
partit hegemònic a Catalunya a principis del segle XX, propiciaren l’establiment de les bases
institucionals sobre les quals bastir la normativitzacio de la llengua catalana. En aquest sentit, la
celebració del I Congrés Internacional de la llengua catalana (1906), el naixement de l’Institut
d’Estudis Catalans (1907) o la creació de la Secció Filològica (1911) són elements clau en l’inici
d’aquest procés que encara trigaria uns anys en aconseguir els seus objectius. Així mateix, la
normativització de la llengua catalana no la podríem entendre sense l’actuació de personatges com
Pompeu Fabra i Enric Prat de la Riba a Catalunya o Antoni M. Alcover a les Illes, que portaren a
terme una ferma i decidida tasca tant en l’àmbit lingüístic com en el polític, o fins i tot amb
actuacions més vacil·lants com les de Lluís Fullana al País Valencià.
Feina que caldrà fer:
Resultat final esperat:
Bibliografia
Estudi i anàlisi de la tasca duta a terme per persones i entitats de tots
els territoris del nostre domini lingüístic per propiciar la codificació
ortogràfica i gramatical de la llengua catalana al llarg dels segles XIX i
XX.
En aquest sentit, el treball pot incidir en la recerca sobre aspectes com
els que assenyalem a continuació, a tall d’exemple:
1.- Descripció i anàlisi de les activitats relacionades amb l’estudi i
divulgació de la llengua catalana d’un personatge concret.
2.- Estudi de les posicions mantingudes per una institució o entitat
cultural al voltant de la normativització de la llengua catalana.
3.- Examen dels plantejaments defensats per un setmanari o revista
sobre qüestions lingüístiques.
4.- Polèmiques sobre les formes de la llengua culta.
Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters,
comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos)
En funció del tema del treball s’indicarà la bibliografia.
Tot i això, es pot partir del següent estudi: Història de l'ortografia
catalana, de Mila Segarra, Barcelona: Empúries, 1985, Les Naus
d'Empúries. Timó; 1.
Requisits:
Haver cursat l’assignatura Història de la llengua catalana II
Tutor/a de TFC: Josep Daniel Climent Martínez jclimentmart@uoc.edu
49

Estudi de l’Epistolari d’Antoni M. Alcover (1880-1931)
Àmbit i justificació: Antoni M. Alcover i Sureda. Folklorista, historiador, lingüista i activista cultural,
la seua trajectòria intel·lectual estigué totalment vinculada a l’estudi i divulgació de la llengua
catalana, bé recorrent la pràctica totalitat dels territoris del nostre domini lingüístic en els treballs
previs del Diccionari Català-Valencià-Balear, bé organitzant el I Congrés Internacional de la Llengua
Catalana, o bé des de la presidència de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Per tots
aquests motius en l’actualitat és considerat com una de les personalitats que més va treballar per la
normativització de la llengua catalana.
Per a conèixer adequadament la seua obra i la tasca que va dur a terme disposem d’una valuosa
documentació, el seu Epistolari, publicat en suport informàtic sota el títol «Epistolari d’Antoni M.
Alcover (1880-1931)» per Maria Pilar Perea. Es tracta d’un conjunt de més de 16.000 documents
elaborats per més de 3.000 emissors.
Feina que caldrà fer:
Resultat final esperat:
Bibliografia
En l’estudi citat a la bibliografia, M. Pilar Perea analitza minuciosament
el conjunt de l’Epistolari, classifica els autors de les cartes, tant
emissors com receptors, l’ofici que tenien, el sexe, l’interval temporal,
la procedència i els temes.
Per la vostra part, hauríeu de seleccionar un o diversos autors que van
mantenir correspondència amb el canonge manacorí per tal d’analitzar
detingudament les missives, parant especial atenció en les qüestions
relacionades amb la història de la llengua.
A més a més, heu de preparar l’edició de les cartes amb la
corresponent anotació de tots els personatges i circumstàncies que
considereu necessàries per a una millor comprensió del text i del
context en el qual es produeixen, i així ajudar a interpretar la
informació implícita existent.
Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters,
comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos)
- Epistolari d'Antoni M. Alcover [Recurs electrònic] : (1880-1931) / a
cura de Maria Pilar Perea Publicació Palma de Mallorca [etc.]:
[Conselleria d'Educació i Cultura. Govern de les Illes Balears] [etc.],
2008. Descripció: 1 disc òptic (CD-ROM).
- Maria Pilar Perea (2009): “La publicació de l’«Epistolari d’Antoni M.
Alcover (1880-1931)», Barcelona, Estudis Romànics [Institut d’Estudis
Catalans], Vol. 31 p. 279-309.
http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/viewFile/39719/39622
Requisits:
Haver cursat l’assignatura Història de la llengua catalana II
Tutor/a de TFC: Josep Daniel Climent Martínez jclimentmart@uoc.edu
50

Enquesta dialectal
Àmbit i justificació: La Dialectologia inclou els estudis de la distribució geogràfica de les variants
diatòpiques de la llengua. Sabut és que resulta difícil, si no impossible, delimitar els dialectes de cada
llengua, per a la qual cosa s’utilitzen les línies imaginàries que separen algun tret lingüístic en un
territori. Efectivament, les isoglosses o línies imaginàries resulten una eina fonamental per a l’estudi
dels parlars catalans. Un feix –o conjunt– d’isoglosses poden arribar a delimitar un subdialecte d’un
altre.
Però cada zona, cada poble, cada ciutat forma part del que s’anomena continuum lingüístic, en el
sentit que no hi ha fronteres dialectals estrictes (només entre llengües). Per això, convindria realitzar
estudis monogràfics de cada poble, per a entendre que és possible que molts trets (fonètics,
morfosintaxis o lèxics) propis d’altres zones, es retroben en alguns indrets aliens.
Feina que caldrà fer:
Mitjançant el mètode geogràfic es pot delimitar una qüestionari
d’enquesta per tal de realitzar entrevistes en un punt (poble, zona,
comarca) determinat.
Una vegada dut a terme el qüestionari, l’alumne ha de triar un lloc
per dur a terme una sèrie d’enquestes a fi de determinar les
característiques que l’agrupen en el bloc dialectal corresponent i al
mateix temps, que el singuralitzen dins del mateix grup.
Les enquestes ha de seguir el mètode de la dialectologia
tradicional, mitjançant el corrent Wörder und Sachen (paraules i
coses), de tal manera que s’haurà de confeccionar un àlbum de
fotos i altres materials auxiliars.
Resultat final esperat: Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000
caràcters, comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos).
Hauria de tenir el format de “monografia dialectal”, amb apartats
descriptius de la llengua de la localitat o de la zona triada.
Bibliografia
Veny, Joan (1998): Els Parlars catalans : síntesi de dialectologia,
Palma de Mallorca, Ed. Moll, 1998 (12a Ed.)
Veny, Joan (1986): Introducció al a dialectologia catalana,
Barcelona, Enciclopèdia Catalana.
Requisits
Gramàtica històrica catalana I i Gramàtica històrica catalana II.
Tutor/a de TFC:
Vicent Garcia Perales (vgarciaper)
51

Audiovisual dialectal
Àmbit i justificació: L’aprofitament de les tecnologies no és aliena al sistema universitari actual, ans al
contrari, aporta un grau de metodologia de treball molt interessant en tots els àmbits. I la Dialectologia
no podia quedar-se darrere, perquè precisament la comparació interdialectal que apareix descrita als
manuals sol ser molt teòrica i difícil de constatar si no és amb l’estudi empíric de les dades.
Darrerament han proliferat algunes publicacions en aquest sentit, des de vídeos o àudios fins a CD que
transcriuen dades dialectals.
Feina que caldrà fer:
Resultat final esperat:
Bibliografia
Requisits
Tutor/a de TFC:
Primerament caldria delimitar l’objecte d’estudi, atesa la capacitat i
disponibilitat de l’alumnat. Cal, doncs, delimitar si es vol estudiar el
bloc oriental o l’occidental o bé algun subgrup.
Una vegada realitzada la tria de la zona dialectal, caldrà enregistrar
una sèrie de vídeos amb entrevistes i amb materials preparats
(qüestionari pactat). Proposem que siguen 10 vídeos, tot i que
aquesta quantitat podria ser superada segona l’àrea dialectal que es
trie.
Un treball original amb dos apartats:
a) Un DVD amb les gravacions dels 10 o més pobles.
b) Una transcripció del material recollit, amb una descripció
lingüística de trets dialectals i una situació històrica i sociolingüística
de l’àrea triada.
Corpus Oral Dialectal (COD):
Hhttp://www.ub.edu/cccub/corpusoraldialectal-cod.html
Veny, Joan (1998): Els Parlars catalans : síntesi de dialectologia,
Palma de Mallorca, Ed. Moll, 1998 (12a Ed.)
Dialectologia. Recomanables: Gramàtica històrica catalana I i
Gramàtica històrica catalana II
Vicent Garcia Perales (vgarciaper)
52

Estudi de l’argot català
Àmbit i justificació: L’argot català té assignat un estigma de poc genuí i no són pocs els autors que
afirmen que no hi ha solucions pròpies sinó que provenen de calcs d’estructures i paraules del
castellà. L’objectiu d’aquest TFC consisteix a identificar a partir de corpus orals o escrits de l’àmbit
que l’estudiant decideixi treballar paraules d’ús argòtic, analitzar-les i proposar-ne la fitxa lèxica
que permeti posteriorment valorar-ne la pertinència lexicogràfica.
Feina que caldrà fer:
En primer lloc, l’estudiant haurà de triar un àmbit per poder
treballar l’argot (món juvenil, de les drogues, del sexe, etc.) i
determinar quina serà la font de buidatge (oral —una sèrie de
televisió, un programa radiofònic, etc.— o escrita —ja siguin obres
literàries o no—). En segon lloc, haurà d’establir els criteris de
selecció i recollir, segons aquests paràmetres, les paraules que
identifiquin l’àmbit.
La valoració final del treball dependrà de la seva originalitat, la
claredat amb què s’exposin els objectius i les conclusions, i el rigor
de la descripció de les paraules.
Resultat final esperat: Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000
caràcters, comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos).
Es valorarà especialment que el text resultant sigui adequat,
coherent, cohesionat, amb correcció gramatical, i que segueixi els
paràmetres habituals (estructura, contingut, citacions
bibliogràfiques, etc.) d’un article de recerca.
Bibliografia
Una lectura inel·ludible és el treball de Lluís Payrató (1996), en què
es presenta succintament les característiques dels parlars argòtics.
A més, es poden consultar també els treballs de Pujolar (1997),
Pompermayer (2003) o Faura (2006).
Faura, N. (2006). “El català i els neologismes”. Òmnium 4. 26-27.
Payrató, L. (1996). Català col·loquial. Aspectes de l’ús corrent de la
llengua catalana. València: Publicacions de la Universitat de
València.
Pompermayer, S. (2003). “Llengües brutes”. Dins Martí, J.; Mestres,
J. M. (ed.). L’oralitat i els mitjans de comunicació (Actes del
seminari del CUIMPB-CEL 2002). Barcelona: Institut d’Estudis
Catalans. 57-61.
Pujolar, J. (1997). De què vas, tio? Barcelona: Empúries.
Requisits
Llengua catalana III, Lexicologia catalana,
Tutor/a de TFC:
Elisenda Bernal Gallén (Hebernalg@uoc.eduH)
53

Estudi de l’oralitat fingida
Àmbit i justificació: L’oralitat fingida és l’oralitat que crea o configura un escriptor o artista en la
ficció, i que busca la versemblança. No s’ha d’oblidar, però, que es tracta de llengua escrita per ser
dita com si no fos escrita, i que en cap cas pot reproduir les característiques de la llengua oral real,
perquè generaria rebuig entre els parlants. Cal tenir en compte també que la llengua que es difon a
través dels mitjans de comunicació audiovisuals esdevé un model de llengua per a tots els parlants.
En el context del català, a més, trobem una situació sociolingüística peculiar, que fa que, d’una
banda, els mitjans de comunicació tinguin una tasca pedagògica associada, i de l’altra, que el
registre col·loquial conté molts elements aliens a la llengua (castellanismes, anglicismes), i cal
trobar un equilibri entre estàndard, col·loquial i versemblança.
Feina que caldrà fer:
L’estudiant haurà de triar quina mena de treball vol fer: una anàlisi
d’un guió televisiu d’una sèrie (Ventdelplà, Jet lag, etc.) o bé
l’anàlisi d’una adaptació d’una obra literària al format audiovisual,
etc. L’anàlisi haurà de cobrir tots els nivells: fonològic, morfològic,
sintàctic i lèxic i haurà de concloure amb una reflexió sobre les
diferències entre els dos canals i les repercussions que té sobre el
text i una reflexió sobre els límits i la permissibilitat a l’hora
d’introduir elements foranis per guanyar versemblança.
La valoració final del treball dependrà de la seva originalitat, la
claredat amb què s’exposin els objectius i les conclusions, i el rigor
de la descripció.
Resultat final esperat: Un petit treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000
caràcters, comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos).
Es valorarà especialment que el text resultant sigui adequat,
coherent, cohesionat, amb correcció gramatical, i que segueixi els
paràmetres habituals (estructura, contingut, citacions
bibliogràfiques, etc.) d’un article de recerca.
Bibliografia
Per fer aquesta mena de treball, a més de conèixer l’obra de
Payrató (treballada a l’assignatura de Llengua catalana III), cal
llegir, entre d’altres:
• Agost, R. (1997). “La traducció per al doblatge: a la recerca
de l’equilibri entre oralitat i l’escriptura”. Quaderns de
filologia 2. 109-124.
• Andújar, Gemma; Brumme, Jenny (ed.). Construir,
deconstruir y reconstruir. Mímesis y traducción de la
oralidad y la afectividad. Berlín: Frank & Timme.
• Julià-Muné, J. (2004). El llenguatge de la ràdio i de la TV.
Alzira: Bromera.
• Vallverdú, F. (2003). “L’oralitat als mitjans audiovisuals: les
limitacions del llenguatge col·loquial”. Dins Martí, J.;
Mestres, J. M. (ed.). L’oralitat i els mitjans de comunicació
(Actes del seminari del CUIMPB-CEL 2002). Barcelona:
Institut d’Estudis Catalans. 47-55.
Un exemple de treball comparatiu entre escrit i oral del mateix text
el trobem a:
• Bernal, E. (2008). “Del escrito al oral: El caso de El perquè
de tot plegat”. Dins Brumme, J.; Resinger, H.; Zaballa, A.
(ed.). La oralidad fingida: descripción y traducción. Teatro,
cómic y medios audiovisuales. Frankfurt – Madrid: Vervuert –
Iberoamericana. 65-80.
O el següent treball, en què s’analitzen contes “orals” de Rodoreda:
Bernal (en premsa). “Bernal, Elisenda. “The Translation of Fictive
Orality and Diastratic Variation: Appreciative Derivation”. Dins
54

Requisits
Tutor/a de TFC:
Brumme, Jenny; Espunya, Anna (ed.). The Translation of Fictive
Dialogue. Amsterdam: Rodopi.
Llengua catalana III: Pragmàtica i discurs, Anàlisi de la normativa
catalana, Sociolingüística catalana
Elisenda Bernal Gallén (ebernalg)
55

Llengua estàndard, dialectologia i mitjans de comunicació
Àmbit i justificació: L’aportació de la dialectologia a la llengua estàndard moderna és indiscutible:
per tal de fer funcional una varietat que siga comuna, neutra i que facilite la intercomprensió de
tots els parlants d’una comunitat lingüística, cal que tinguem un coneixement de les varietats
geogràfiques (diatòpiques) de la llengua. De fet, la llengua estàndard és posterior a la llengua
històrica (=dialecte o conjunt de varietats que formen una família) i creada (no s’identifica amb cap
varietat geogràfica ni històrica ni social) per donar unitat al conjunt de varietats.
Una vegada teníem un estàndard escrit més o menys assolit (policèntric, amb participació de totes
les varietats geogràfiques), l’aparició dels grans mitjans de comunicació de masses va propiciar
l’adaptació d’aquesta varietat per a contextos d’ús que mai s’havien conreat en català: entrevistes,
reportatges, programes d’entreteniment, notícies... De fet, l’estàndard oral és el que més
problemes ha tingut per satisfer les necessitats de l’audiovisual. I això és aplicable a tota la
comunitat catalanoparlant (Illes Balears, Principat, País Valencià, Catalunya Nord, l’Alguer...). Però
com que no hem tingut un mitjà de comunicació que abraçara tot el domini lingüístic (tot i que TV3
i la revista El Temps podrien ser-ne les excepcions, amb matisos), cada zona territorial ha
desenvolupat un estàndard (o parastàndard) diferent.
Feina que caldrà fer:
A partir d’un dels cinc grans dialectes (català, valencià, balear,
rossellonés, alguerés), fer un seguiment dels mitjans de
comunicació (orals i escrits) en dita varietat, crear un corpus
d’exemples i estudiar de quina manera s’interrelaciona l’estàndard
utilitzat (artifici) amb la llengua del carrer (dialecte), tot
classificant els “nivells de llenguatge”, o siga, les varietats
lingüístiques per registres, per tipologia de programes, per públic al
qual van destinats...
Resultat final esperat: Un treball d’investigació inèdit d’entre 30 i 40 pàgines (màxim
84.000 caràcters, comptant bibliografia i notes, i sense comptar
annexos), al costat d’un DVD amb els materials del corpus d’estudi
(oral, escrit).
Bibliografia
Veny, J. (2001): Llengua històrica i llengua estàndard, València,
Publicacions de la Universitat de València.
Requisits Dialectologia catalana, Anàlisi de la normativa catalana,
Sociolingüística catalana.
Tutor/a de TFC:
Vicent Garcia Perales (vgarciaper)
56

El llenguatge dels mitjans
Àmbit i justificació: Els mitjans de comunicació audiovisuals i interactius proporcionen el volum més
important de comunicació oral en català, i, en la mesura que es van implantant els mitjans
interactius (webs, blogs, xats, correu electrònic), també escrita, amb la particularitat que és en
totes dues direccions: del mitjà a l’audiència i de l’audiència al mitjà. Les discussions sobre la
qualitat del llenguatge dels mitjans audiovisuals apareixen de tant en tant als mitjans escrits i
donen lloc a publicacions i jornades. Però sovint es parla del llenguatge dels mitjans des de les
impressions que cada autor n’ha conservat, més o menys subjectives, més o menys acumulades.
Convé, per tant, disposar de dades objectives i ponderades, basades en estudis de corpus, que
permetin valorar amb més precisió els diversos aspectes que configuren la qualitat del llenguatge
dels mitjans.
Feina que caldrà fer:
A partir de la transcripció d'entre 60 i 120 minuts de llenguatge
audiovisual o de l'equivalent en textos de webs, blogs i xats, s'han
d'observar diversos registres de llenguatge:
e) Formal: informatius i/o debats tipus Àgora, o reportatges
tipus 30minuts.
f) Col·loquial de ficció: sèries / pel·lícules
g) Col·loquial mediatitzat / formal espontani: magazins.
h) Escrit en web: formal, blogs, xats...
En un sol treball hi pot haver un sol registre o més d'un; és
recomanable no dispersar-se massa, per aconseguir una
observació més sòlida; però, p. ex., una observació d'informatius
ràdio-tele-webs d'un mateix dia pot donar resultats interessants.
A partir de la transcripció, s'ha de fer un treball de corpus:
observant el seguiment o trangressió de la normativa en diversos
nivells: genèric de l'IEC (DIEC + Proposta + gramàtica 1918 +
proposta a l web de l'IEC); específic de la CCMA (ésAdir), altres
obres de referència (GCC...).
No es tracta de treballs només de lèxic, sinó que
és important observar les construccions
sintàctiques i el grau d'elaboració del discurs.
Preferiblement, les qüestions teòriques s'han de deduir del treball
de corpus, més que no pas organitzar el treball a partir d'un
plantejament teòric de l'estudiant.
Resultat final esperat: Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000
caràcters, comptant bibliografia i notes, i sense comptar
annexos).
Bibliografia
Bassols, Margarida i Mila Segarra (ed.) (2009) El col·loquial dels
mitjans de comunicació. Vic, Eumo Editorial.
Camps, Oriol (2002). “Llenguatge, expressió i comunicació”.
Material didàctic de l’assignatura Llenguatge, expressió i
comunicació de UOC.
Camps, Oriol (2007) “Sobre la qualitat de la llengua dels mitjans
de la CCRTV”. Quaderns del CAC. [en línia]. Núm. 28. Barcelona:
Consell de l'Audiovisual de Catalunya.
http://www.cac.cat/web/recerca/quaderns/hemeroteca/detall.j
sp?NDg%3D&MQ%3D%3D&Jyc%3D&MzA%3D
Casals i Martorell, Daniel (2007). Ràdio en català. Contribució de
Catalunya Ràdio a la creació d’un llenguatge radiofònic per als
informatius. Barcelona: PAM.
57

El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans
Audiovisuals: http://esadir.cat/
Pla i Nualart, Albert (2010). Això del català. Podem fer-ho més
fàcil? Barcelona:Columna.
Requisits:
Assessorament i serveis lingüístics. Igualment, són d’utilitat les
assignatures Llengua catalana II: gèneres i registres i Llengua
catalana III: pragmàtica i discurs.
Tutor/a de TFC: A designar per la CCMA (coordinador: Oriol Campsocamps@uoc.edu)
58

Proposta de llibre d’estil en mitjans de comunicació locals orals i escrits
Àmbit i justificació: Al nostre país, l’interès per l’estudi de la llengua oral i els processos
d’establiment de la varietat estàndard estan molt relacionats amb l’ús de la llengua en els mitjans
de comunicació. L’objectiu central del TFC consisteix a descriure l’ús lingüístic d’un mitjà de
comunicació oral o escrit per permetre la formulació de propostes aplicades a les necessitats
lingüístiques. Així doncs, es treballarà en la descripció de l’ús, oral o escrit, i en l’establiment i
l’aplicació de propostes a les necessitats expressives del mitjà.
Feina que caldrà fer: A partir de l’anàlisi de necessitats del mitjà de comunicació triat i
de la descripció del seu ús lingüístic actual, explicar de manera
justificada i reflexionada (i fonamentada en la bibliografia
adequada), la proposta de llibre d’estil que caldria fer, i
desenvolupar-ne amb detall només una mostra representativa. Cal
tenir en compte que aquest no és un TFC institucional, de manera
que la UOC no es pot responsabilitzar d’obtenir els permisos i la
documentació de l’organització triada per l’estudiant.
Resultat final esperat: Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000
caràcters, comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos).
Bibliografia
Llibre: TVC (1995): El català a TV3. Llibre d’estil. Barcelona:
Edicions 62.
Llibre: COROMINA, E. (1991): El 9 Nou. Manual de redacció i estil.
Vic: Eumo editorial.
Article: NAVARRO, B. & RULL, X. (1998): “Plantejament de criteris i
actuacions en els mitjans de comunicació orals”. Llengua i Ús, 12
(segon quadrimestre 1998).
Article: CREUS, I. & ROMERO, S. (1999): “Els mitjans de
comunicació orals a Lleida”. Llengua i Ús, 14 (primer quadrimestre
1999), 31-36.
Dossier: CATALUNYA RÀDIO (1999 [1986]): Orientacions
lingüístiques. Barcelona: Catalunya Ràdio, SRG, SA.
Web: És a dir (Portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans
Audiovisuals) http://esadir.cat/
Llibre d’estil (digital): Vilaweb
http://10anys.vilaweb.com/llibreestil/pdf/Llibreestil-v1.pdf
Requisits
És recomanable (però no imprescindible) haver cursat algunes de les
assignatures següents: Assessorament i serveis lingüístics, Anàlisi de
la normativa catalana i Política i planificació lingüístiques.
Tutor/a de TFC:
Anna Montserrat Ciurana (amontserratc@uoc.edu)
59

Les oracions comparatives
Àmbit i justificació: Sintaxi, semàntica i pragmàtica del català
L’estudi de les oracions comparatives té un interès especial dintre de la gramàtica perquè no
s’ajusten clarament als patrons sintàctics de les subordinades adverbials i perquè presenten una
estructura discontínua quantificador + terme quantificat + oració comparativa. Així mateix, són
singulars des d’un punt de vista pragmàtic ja que s’infereix el grau en què es manifesta l’element
comparat a partir de la relació amb un altre element el grau del qual forma part del coneixement
compartit entre els interlocutors.
Feina que caldrà fer:
Analitzar el comportament sintàctic i semàntic de les oracions
subordinades comparatives del català, esmentar les propietats més
rellevants i proposar una classificació
Resultat final esperat: Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000
caràcters, comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos)
Bibliografia
Gutiérrez Ordóñez, S. (1994a) Estructuras comparativas. Madrid:
Arco Libros.
Sáez, L (1999) "Los cuantificadores: las construcciones
comparativas y superlativas", dins I. Bosque i V. Demonte
(eds.) 1999. Gramática descriptiva de la lengua española.
Vol. I, Madrid: RAE/ Espasa Calpe. 1129-1188.
Saragossà, A. (2002) “Les construccions comparatives i les
consecutives”, cap. 30, vol. 3, de J. Solà ed. (2002) Gramàtica del
Català Contemporani, Barcelona, Empúries. 3097-3169.
Requisits:
Formació bàsica en gramàtica del català i interès pel tema
Tutor/a de TFC:
Avel·lina Suñer Gratacós: asuner@uoc.edu
60

L’expressió del grau superlatiu
Àmbit i justificació: Sintaxi i semàntica del català
A diferència d’altres fenòmens gramaticals que són més estables en el temps, l’expressió del grau
màxim es caracteritza per la fluïdesa i pel canvi en les estructures que manifesten aquest contingut.
És, per aquest motiu, que existeix molta variació dialectal i també configuracions diverses per a
registres diferents des dels més cultes fins a les formes més orals. L’interès d’aquest treball rau
justament en trobar un fil conductor entre les diferents manifestacions formals del grau superlatiu i
en destriar els valors afectius que sovint hi van associats.
Feina que caldrà fer:
Presentar una classificació de les diferents estratègies que
permeten expressar grau superlatiu en català (altíssim, molt alt,
alt de debó, la tira d’alt, alt com un Sant Pau, etc.) i detectar
quines són les característiques comunes a totes elles.
El treball es pot enfocar cap als adjectius (molt alt) o cap als verbs
(dormir molt/ com una marmota/ com un tronc)
Resultat final esperat: Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000
caràcters, comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos)
Bibliografia Sáez, L. (1999) "Los cuantificadores: las construcciones
comparativas y superlativas" dins I. Bosque i V. Demonte
(eds.) 1999. Gramática descriptiva de la lengua española.
Vol. I, Madrid: RAE/ Espasa Calpe. 1129-1188.
Picallo, M. C. (2002) “L’adjectiu i el sintagma adjectival”, cap. 10,
vol. 2, de J. Solà ed. (2002) Gramàtica del Català
Contemporani, Barcelona, Empúries. 1643-1691.
Requisits:
Formació bàsica en gramàtica del català i interès pel tema
Tutor/a de TFC:
Avel·lina Suñer Gratacós: asuner@uoc.edu
61

Les oracions exclamatives
Àmbit i justificació: Sintaxi, semàntica i pragmàtica del català.
Fins fa relativament pocs anys, les gramàtiques s’havien dedicat preferentment a la descripció de les
oracions enunciatives o de modalitat no marcada i no havien explorat a fons les propietats
d’interrogatives, exclamatives o imperatives. Per fortuna, aquesta tendència s’ha corregit i en l’actualitat
existeixen manuals i estudis esplèndids on es tracten aquestes oracions de forma rigorosa i detallada. Les
oracions exclamatives són d’especial interès dintre de les oracions amb modalitat no marcada perquè
presenten molta variació entre les llengües i també entre les diferents varietats d’una mateixa llengua.
Tot i així es poden identificar propietats comunes a qualsevol enunciat exclamatiu com ara l’expressió
d’un grau màxim, una entonació especial i el fet d’expressar un fet que l’emissor percep com una veritat.
Feina que caldrà fer:
Descriure les propietats prosòdiques, sintàctiques, semàntiques i
pragmàtiques de les oracions exclamatives en català. Distingir els
patrons principals i presentar una classificació.
Resultat final esperat: Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters,
comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos)
Bibliografia Alonso-Cortés, Á. (1999) “Las construcciones exclamativas. La
interjección y las expresiones vocativas”, dins I. Bosque i V.
Demonte (eds.) (1999) Gramática descriptiva de la lengua
española, Vol. III, Madrid, Espasa Calpe/ RAE. 3993-4050.
Castroviejo, E. (2006) Wh-exclamatives in Catalan. Doct. Diss.
Universitat de Barcelona, Barcelona,
Payrató, L. (2002) “L’enunciació i la modalitat oracional” cap. 3, vol. 2,
de J. Solà ed. (2002) Gramàtica del Català Contemporani,
Barcelona, Empúries. 1151-1222.
Requisits:
Tutor/a de TFC:
Formació bàsica en gramàtica del català i interès pel tema
Avel·lina Suñer Gratacós: asuner@udg.edu
62

Les oracions interrogatives
Àmbit i justificació: Sintaxi, semàntica i pragmàtica del català
Fins fa relativament pocs anys, les gramàtiques s’havien dedicat preferentment a la descripció de les
oracions enunciatives o de modalitat no marcada i no havien explorat a fons les propietats
d’interrogatives, exclamatives o imperatives. Per fortuna, aquesta tendència s’ha corregit i en l’actualitat
existeixen manuals i estudis esplèndids on es tracten aquestes oracions de forma rigorosa i detallada. La
descripció de les oracions interrogatives planteja reptes interessants pel fet que no hi ha una
correspondència estricta entre un esquema interrogatiu i una pregunta. És a dir, no sempre que
desconeixem alguna cosa fem servir una interrogació perquè el nostre interlocutor ens informi del que no
sabem. O a la inversa, no sempre que fem servir una interrogació, ignorem la resposta al que estem
preguntant. Algú que diu a un altre Em podries donar el teu telèfon?, en realitat no està fent una
pregunta, sinó que està sol·licitant que el receptor li doni el número de telèfon. Així mateix en la
interrogativa Oi que vindràs? l’emissor no desconeix totalment la resposta. En realitat, té expectatives
que el seu interlocutor respongui afirmativament. Un cop feta la distinció entre pregunta i interrogació,
l’estudiant que faci aquest treball hauria de descriure les propietats gramaticals d’aquest tipus
d’enunciats i fer-ne una classificació.
Feina que caldrà fer:
Descriure les propietats prosòdiques, sintàctiques i semàntiques de les
oracions interrogatives parcials (amb pronom interrogatiu) en català.
Classificar els enunciats interrogatius segons el grau d’orientació de la
pregunta.
Resultat final esperat: Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters,
comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos)
Bibliografia Escandell, V. (1999) “Los enunciados interrogativos. Aspectos
semánticos y pragmáticos” dins I. BOSQUE i V. DEMONTE (eds.)
(1999) Gramática descriptiva de la lengua española, Vol. III,
Madrid, Espasa Calpe/ RAE. 3929-3992.
Payrató, L. (2002) “L’enunciació i la modalitat oracional” cap. 3, vol. 2,
de J. Solà ed. (2002) Gramàtica del Català Contemporani,
Barcelona, Empúries. 1151-1222.
Requisits:
Formació bàsica en gramàtica del català i interès pel tema
Tutor/a de TFC:
Avel·lina Suñer Gratacós asuner@udg.edu
63

Fonaments fonètics de la fonologia
Àmbit i justificació: Aquesta proposta de treball integra dues disciplines: la fonètica i la fonologia, amb
l'objectiu de superar la separació que es dóna sovint entre totes dues. L'objectiu del treball és escollir un
tema amb interès fonològic i cercar els aspectes fonètics que poden ajudar a explicar-lo. Quan diem
aspectes fonètics ens referim bàsicament a les condicions físiques de producció i percepció dels segments
de la parla. Així, per exemple, es poden explicar els processos d'ensordiment final d'oclusives i fricatives
que es donen en tot el domini del català per la dificultat de mantenir la vibració de les cordes vocals en
aquesta posició; o es pot explicar la confusió que es dóna entre sons fricatius durant l'adquisició dels sons
del català per semblances perceptives. En definitiva, es tracta de cercar tot els aspectes fonètics que
ajuden a entendre el comportament dels processos fonològics.
Aquesta proposta es pot aplicar a qualsevol tema de fonologia de tot el domini del català, o es pot fer
comparant sistemes dialectals. També es pot aplicar a fets que es donen durant l'adquisició del català, o a
l'aprenentatge del català quan és una llengua addicional per a l'aprenent.
Feina que caldrà fer:
Resultat final esperat:
Bibliografia
Requisits:
Tutor/a de TFC:
-Escollir el tema que es vol estudiar de les possibilitats que s'han
esmentat en l'apartat anterior.
-Cercar bibliografia sobre el fet fonològic escollit.
-Formular hipòtesis.
-El cos central del treball, que conté l'explicació dels fets, contempla
tres possibilitats, que depenen del tema escollit i també de l'interès de
l'estudiant: Hi ha la possibilitat de fer el treball només de forma
descriptiva, però també es poden dur a terme enregistraments i anàlisi
fonètica i estadística posterior. Una tercera possiblitat és utilitzar la
Teoria de l'Optimitat per explicar els fets.
Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters,
comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos)
S'utilitzarà la bibliografia de fonètica i fonologia del català (entre
altres, Recasens 1991 i Wheeler 2005), així com articles específics
sobre el tema escollit. També es llegiran diversos treballs de
fonamentació fonètica d'autors de referència, com ara Steriade, Ohala o
Flemming. Per a una aplicació de fonaments fonètics de la fonologia al
fets del català, es poden utilitzar Llach (1998) i Llach (2007).
Haver cursat Lingüística General II. L’estructura de les llengües i
Fonètica i fonologia catalanes.
Sílvia Llach (sllach@uoc.edu)
64

Pensar per parlar: una anàlisi psicolingüística de l’expressió de l’espai en
llengua catalana
Àmbit i justificació: L’objectiu d’aquest TFC consisteix a verificar amb dades del català la proposta
del Thinking for Speaking tal com ha estat implementada pel psicolingüista Dan I. Slobin en el marc
de la semàntica cognitiva de Talmy (1991, 2000): els parlants d’anglès no construeixen el discurs
oral de la mateixa manera que ho fan els que parlen espanyol perquè la tipologia lingüística a què
pertanyen les llengües germàniques i les romàniques és diferent. En aquest TFC es farà un estudi
psicolingüístic de les construccions de moviment físic en narracions naturals i espontànies de
parlants de català de diferents edats.
Feina que caldrà fer:
En primer lloc, es repartirà a infants, adolescents i adults de parla
catalana unes vinyetes sense text escrit a sota (cf. el llibret de
vinyetes Frog, Where are You? de Mayer 1969), les quals afavoreixen
que el discurs oral dels parlants tracti bàsicament d’escenes de
moviment. S’enregistraran les expressions naturals i espontànies
dels parlants. En segon lloc, es farà un estudi lingüístic dels
diferents recursos expressius utilitzats pels parlants en les seves
narracions elicitades d’escenes de moviment. En tercer lloc, es farà
l’anàlisi estadística de les dades, tot seguint la metodologia que
Slobin (1996) va aplicar a les dades de l’anglès i el castellà. A
continuació, es verificarà si les conclusions rellevants d’aquest
treball són vàlides també per al català.
Resultat final esperat: Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000
caràcters, comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos).
Bibliografia:
SLOBIN, D. I. (1996): “From ‘Thought and Language’ to ‘Thinking for
Speaking’”. Dins Gumperz, J. & Levinson, S.C. (1996). Rethinking
Linguistic Relativity. Cambridge: Cambridge University Press, pàg.
70-96.
Requisits:
Lexicologia catalana i Sintaxi catalana. Pot ser d’utilitat cursar
simultàniament com a lliure elecció l’assignatura de Psicologia del
llenguatge, de la llicenciatura de Psicologia.
És necessari poder llegir bibliografia en anglès.
Tutor/a de TFC:
Jaume Mateu Fontanals (jmateuf)
65

Forma i significat de les frases fetes
Àmbit i justificació: arran dels nous avenços i descobriments de la ciència cognitiva, l’estudi de les frases
fetes ha guanyat un nou impuls tant en la lingüística com en la psicolingüística modernes. Així, per
exemple, Jackendoff, un destacat lingüista generativista, defensa que l’estudi de les frases fetes és
fonamental per a esbrinar quina és l’arquitectura de la facultat del llenguatge. D’altra banda, des del
marc teòric de la lingüística cognitiva, autors com Lakoff o Gibbs han defensat que les frases fetes
aporten una evidència molt important a favor de la teoria de les metàfores conceptuals, les quals
esdevenen crucials a l’hora de motivar-ne el significat.
Si bé hi ha força treballs on s’apliquen aquestes teories actuals a l’anglès, encara hi ha un buit
considerable a la llengua catalana, que convindria anar omplint amb treballs com el que proposem.
Feina que caldrà fer:
En primer lloc, es delimitarà la classe o classes de frases fetes que es
vulguin estudiar. En segon lloc, s’analitzaran alguns treballs bàsics que
tractin les propietats gramaticals i conceptuals que solen caracteritzar
les frases fetes. En tercer lloc, se’n farà una aplicació a l’àmbit empíric
triat.
El treball es pot enfocar tant des d’una perspectiva descriptiva com des
d’una de més aplicada (e.g., l’ensenyament de les frases fetes: cf.
Espinal i Mateu 2005; Kövecses i Szabo 1996). També es podrà fer el
treball des d’una perspectiva contrastiva (e.g., català vs. anglès; cf.
Mateu i Espinal 2007).
Resultat final esperat:
Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters,
comptant bibliografia i notes i sense comptar annexos).
Bibliografia:
M. T. Espinal i J. Mateu (2005). “La llengua a les frases fetes”. Articles.
Revista de didàctica de la llengua i de la literatura. 36: 20-31.
Mateu, J. i M. T. Espinal (2007). “Argument structure and
compositionality in idiomatic constructions”. The Linguistic Review 24:
33-59.
Kövecses, Z. i P. Szabo (1996). “Idioms: A view from cognitive
semantics”. Applied Linguistics 17 (3): 326-355.
Requisits:
Lexicologia catalana i Sintaxi catalana. És recomanable poder llegir
bibliografia en anglès.
Tutor/a de TFC:
Jaume Mateu Fontanals (jmateuf@uoc.edu)

Llenguatge i pensament: la metàfora com a procés cognitiu
Àmbit i justificació: En el marc teòric de la lingüística cognitiva, s’argumenta que les metàfores no són
únicament figures del llenguatge poètic, sinó que impliquen processos del pensament mitjançant els quals
les àrees més abstractes de l’experiència són conceptualitzades en termes d’altres dominis més concrets.
Lakoff i Johnson distingeixen tres tipus fonamentals de metaforització: orientacional (feliç és cap amunt,
trist és cap avall), ontològica (la ment humana és un recipient) i estructural (una discussió és una guerra).
Les metàfores orientacionals organitzen un sistema de conceptes en relació a la nostra percepció de
l’espai i neixen de la nostra constitució física. Mitjançant les metàfores ontològiques es caracteritza un
fenomen abstracte en termes d’una entitat física. En les metàfores estructurals, una experiència
s’estructura en termes d’una altra de més coneguda o més ben establerta conceptualment.
Feina que caldrà fer:
En primer lloc, l’estudiant s’haurà de situar en el marc teòric de la
semàntica cognitiva a partir d’algunes lectures fonamentals.
En segon lloc, haurà de triar un estudi d’un cas concret, tenint en compte
fonamentalment tres eixos – exemples de metàfores (p.e. un debat és una
guerra), àmbit conceptual (p.e. una campanya electoral) i tipus de
corpus (p.e. diaris d’informació general). Exemples: (i) analitzar els
processos de metaforització implicats en la informació sobre una
campanya electoral o sobre un determinat esport en un mitjà de
comunicació; es podrà també fer el mateix comparant dos o més mitjans
de comunicació, p.e. fer una anàlisi de les metàfores de campanya
electoral a l’Avui i a El Periódico (fins i tot es pot pensar a comparar
mitjans de diferents llengües, e.g., El Punt i La Razón); (ii) (ii) analitzar
les metàfores conceptuals en una o més obres d'un determinat autor; (iii)
analitzar un estudi de cas des del punt de vista de la lingüística
contrastiva (e.g., comparar l’expressió lingüística de les metàfores
orientacionals del català amb les de l’anglès).
Resultat final esperat: Un treball de recerca original d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000
caràcters, comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos).
Bibliografia
Lakoff, G. I M. Johnson (1980), Metaphors we live by, Chicago and
London, The University of Chicago Press.
Kövecses, Z. (2000), Metaphor and emotions, NY: Cambridge University
Press.
Ynglès, M. T. (1996). “El temps no passa en va: correlació forma-significat
en les expressions temporals”. Llengua & Literatura 7: 235-270.
Requisits
Lexicologia catalana i Sintaxi catalana
Tutor/a de TFC:
Jaume Mateu Fontanals (jmateuf)

El paper de la metàfora conceptual per parlar de les emocions en català
Àmbit i justificació:
Des de la lingüística cognitiva s’ha fet especial esment al paper de la metàfora com a procés cognitiu
essencial que ens permet explicar experiències abstractes a partir de camps d’experiència molt més
concrets com les nostres interaccions amb el món.
El camp d’anàlisi del llenguatge que usem per a parlar de les emocions, especialment amb els treballs de
Z. Kövecses, s’ha guanyat un espai propi dins del corrent de la semàntica cognitiva.
Feina que caldrà fer:
Resultat final esperat:
Bibliografia
Requisits:
Tutor/a de TFC:
A través de la feina d’anàlisi de corpus es tracta de fer un buidatge i
una classificació de les metàfores conceptuals més usuals en català per
tal de referir-nos a les emocions: amor, ràbia, odi, pena, alegria, etc.
Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters,
comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos).
Lakoff, G. I M. Johnson (1980), Metaphors we live by, Chicago and
London, The University of Chicago Press.
Kövecses, Z. (2000), Metaphor and emotions, NY: Cambridge University
Press.
Millor haver cursat Lingüística general II i Lexicologia catalana i poder
llegir obres en anglès, però no és imprenscindible.
Roger Pérez i Brufau (rperezbr@uoc.edu)

Poètica cognitiva
Àmbit i justificació: La Lingüística Cognitiva (LC) és un corrent d’anàlisi lingüística que cada cop compta
amb més seguidors i més estudis en el conjunt de llengües del món. Una de les seves branques més
actives és l’anomenada Poètica cognitiva, que bàsicament se centra en l’anàlisi d’obres literàries des dels
postulats de la semàntica cognitiva defensada especialment per G. Lakoff i els seus seguidors. Aquest
tipus d’anàlisi no és encara habitual en llengua catalana i proposem, doncs, omplir aquest buit.
Feina que caldrà fer:
Resultat final esperat:
Bibliografia
Requisits:
Tutor/a de TFC:
Assimilar els principals postulats de la semàntica cognitiva per tal
d’analitzar una obra o el conjunt d’obres d’un autor a partir d’aquest
paradigma lingüístic.
Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters,
comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos).
Lakoff, G. I M. Johnson (1980), Metaphors we live by, Chicago and
London, The University of Chicago Press.
Lakoff, G i M. Turner, More than cool reason, Chicago and London, The
University of Chicago Press.
Millor haver cursat Lingüística general II i Lexicologia catalana i poder
llegir obres en anglès, però no és imprenscindible.
Roger Pérez i Brufau (rperezbr@uoc.edu).
69

Aplicacions de la Lingüística Cognitiva a l’anàlisi del català
Àmbit i justificació:
La Lingüística Cognitiva (LC) és un corrent d’anàlisi lingüística que cada cop compta amb més seguidors i
més estudis en el conjunt de llengües del món. Tot i això, el català encara ha estat poc examinat des
d’aquest punt de vista i es tracta, per tant, d’omplir aquest buit.
Si fem cas de les tres afirmacions essencials de Lakoff i Johnson (1999) —“la ment és inherentment
encarnada, el pensament és majoritàriament inconscient i els conceptes abstractes són essencialment
metafòrics”— esdevé clar que teories com la dels esquemes d’imatge (Johnson 1987) o de la gramàtica
cognitiva (Langacker 2008) són absolutament necessàries per examinar qualsevol llengua del món.
Feina que caldrà fer:
Resultat final esperat:
Bibliografia
Requisits:
Tutor/a de TFC:
Així dons, a partir d’una assimilació profunda d’aquestes teories, es
tracta de reunir expressions, construccions, formes, idiosincràsies, etc.
del català per tal d’examinar-les des del punt de vista de la LC, ja sigui
des de la semàntica cognitiva com des de la gramàtica cognitiva, donant
especial rellevància al paper dels esquemes d’imatge i les
representacions imagístiques.
Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters,
comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos).
Johnson, M. (1987), The body in the mind, Chicago and London, The
University of Chicago Press.
Lakoff, G. i M. Johnson (1980), Metaphors we live by, Chicago and
London, The University of Chicago Press.
Lakoff, G. i M. Johnson (1999), Philosophy in the flesh, NY: Basic books.
Langacker, R. (2008), Cognitive Grammar: A basic introduction, Oxford
University Press.
Millor haver cursat Lingüística general II i Lexicologia catalana i poder
llegir obres en anglès, però no és imprenscindible.
Roger Pérez i Brufau (rperezbr@uoc.edu).

La metàfora conceptual en català: anàlisi d’un camp d’experiència concret
Àmbit i justificació:
A partir de la lectura de textos essencials de la semàntica cognitiva es tractaria de descobrir com la
metàfora conceptual ha ajudat els parlants catalans a conceptualitzar determinats camps d’experiència
abstractes a partir de les experiències físiques que compartim: cf. La música (que pot ser dolça, àcida,
pesada, lleugera, etc.), Internet (on descarreguem o pugem coses), etc.
Feina que caldrà fer:
Resultat final esperat:
Bibliografia
Requisits:
Tutor/a de TFC:
Triar un camp d’experiència concret tal com es manifesta en les
expressions catalanes i aplicar-hi la teoria de la metàfora conceptual de
Lakoff i Johnson per tal de descobrir regularitats, constants, jerarquies,
etc.
Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters,
comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos).
Lakoff, G. I M. Johnson (1980), Metaphors we live by, Chicago and
London, The University of Chicago Press.
Kövecses, Z. (2002), Metaphor: A practical introduction, Oxford
Universisty Press.
Millor haver cursat Lingüística general II i Lexicologia catalana i poder
llegir obres en anglès, però no és imprenscindible.
Roger Pérez i Brufau (rperezbr@uoc.edu).

Llengües imaginàries
Àmbit i justificació: S’ha calculat que existeixen entre 5000 i 6000 llengües naturals en el món. Aquesta
quantitat contrasta molt visiblement amb el càlcul aproximat sobre les llengües artificials o imaginàries
creades pels homes: unes 400.000. En aquest TFC es proposa fer un estudi sobre alguna llengua
imaginària o un petit recull de la històriad’unes quantes i opinar amb rigor sobre quines són les raons
que té l’home per voler trobar una llengua perfecta.
Feina que caldrà fer:
Sota el rètol de llengües imaginàries s’amaguen molts possibles TFCs
en funció de l’interès de l’autor del treball. Com s’ha dit abans hi ha
un nombre considerable de llengües imaginàries o artificials. Les
classificacions que s’han proposat tenen a veure amb l’origen del
vocabulari (llengües a priori, a posteriori o mixtes) o bé sobre la
finalitat: crear una llengua de comunicació universal (esperanto,
latino sine flexione, solresol, europanto), finalitats lúdiques, per
caracteritzar móns o personatges imaginaris (klingon, la llengua dels
personatges de La guerra de les galàxies, d’Star Trek, del Senyor dels
anells, etc.)entre moltes altres. El TFC podria orientar-se cap a
l’estudi d’una d’aquestes llengües, d’un grup similar (els “dialectes”
de l’esperanto, les llengües creades a la CE, etc.) o bé a intentar
explicar el per què d’aquesta cerca constant de l’home per trobar una
llengua perfecta que el permeti de superar els problemes creats per la
diversitat lingüística
Resultat final esperat:
Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters,
comptant bibliografia i notes i sense comptar annexos).
Bibliografia:
U. Eco (1994) La búsqueda de la lengua perfecta. Barcelona: Crítica.
L. González Baixauli (1999) La lengua de los elfos. Una gramática para
el Quenya de J.R. Tolkien. Barcelona. Minotauro
M.C. Jones i I. Singh (2005) Exploring Language Change. London:
Rouledge.
M. Yaguelo (1988) Catalogue des Idées reçues sur la Langue. París:
Seuil.
Requisits:
Tutor/a de TFC:
Lingüística General I i II
Avel·lina Suñer Gratacós
asuner@uoc.edu
72

Elaboració d’una mostra catalana de lapsus linguae (errors de parla)
Àmbit i justificació: els errors de parla (lapsus linguae) són errades involuntàries que un subjecte
produeix durant la seva parla espontània i que ens informen dels processos responsables de l’emissió
verbal. Malgrat els estudis dels segles XVIII-XIX, no fou fins al 1973 que Victoria Fromkin dedicà un
esforç a l’estudi d’aquests errors des de les perspectives psicolingüística i lingüística. L’objectiu
d’aquest TFC consisteix en l’elaboració d’un petit estudi inicial dels lapsus linguae que es donen en
parlar català. Mitjançant una metodologia observacional, es tracta de copsar si les característiques
dels errors de parla comesos per catalanoparlants són semblants o diferents als observats en corpora
d’altres llengües (anglès, alemany, holandès, portuguès, italià, castellà).
Feina que caldrà fer:
1. Documentació bibliogràfica perquè l’estudiant se situï en el marc
teòric psicolingüístic i lingüístic del treball.
2. Elaboració del corpus: hi ha dues tècniques possibles per elaborar
una mostra: la naturalística (o observacional) i l’experimental. Dins la
tècnica observacional, hi ha dos procediments: anotació de lapsus
linguae de converses espontànies (amb anotació d’informació
complementària) i gravació de converses dirigides en certes condicions
(com ara, situacions d’estrès o fatiga, converses de temes més o
menys desconeguts, descripcions exhaustives sense gaire temps, etc.).
S’hauran de fer servir les dues tècniques, però el procediment de
gravació tindrà més importància i s’espera obtenir-ne més errors de
parla. Només en casos excepcionals, es podran fer servir algunes
tècniques experimentals: realitzar experiments que motivin l’aparició
d’errors de parla o dictar textos per obtenir errors d’escriptura.
3. Anàlisi de les dades: amb les dades obtingudes, s’ha de realitzar una
petita classificació prenent en consideració els esquemes que ja
existeixen en la literatura especialitzada (substitucions, intercanvis,
còpies, ancoratges, etc.). A continuació, es proposen dues valoracions
de les quals l’estudiant en triarà una: o bé una valoració lingüística de
les dades (taxonomia des dels nivells fonètic, morfològic, semàntic,
etc.), o bé una comparació d’algunes dades amb les presentades pel
corpus castellà d’errors de parla.
Resultat final esperat: Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters,
comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos).
Bibliografia
- Viso, S. del (1990), Errores espontáneos del habla y producción del
lenguaje. Tesi doctoral, Universidad Complutense de Madrid [menys
l’annex].
- Stemberger, J-P. (1993), “Spontaneous and evoked slips of the
tongue”, dins G. Blanken, J. Dittmann, H. Grimm, J.C. Marshall y C-W
Wallesch (eds), Linguistic disorders and pathologies. Walter de
Gruyter, Berlin / Nova York, pp. 53-65.
Requisits
Lingüística general II: l'estructura de la llengua
Tutor/a de TFC:
Faustino Diéguez Vide (fdieguez)
73

Adquirint competències: la construcció de la referència discursiva per part
d’adults alfabetitzats
Àmbit i justificació. L’estudi de Ribera i Cuenca (2004) posa de relleu que una de les diferències
entre les produccions textuals dels escriptors experts i les dels escriptors inexperts (o aprenents) és
el percentatge d’ús que fan els uns i els altres, en els textos que produeixen, dels dos grans tipus de
marcadors referencials: els mecanismes gramaticals (anàfora, elisió i dixi) i les relacions lèxiques
(repetició, sinoníma, hiponíma, etc.); així, mentre que en les produccions dels escriptors experts hi
ha un equilibri entre aquests dos tipus de marcadors, en les dels inexperts hi ha un desequilibri a
favor dels mecanismes gramaticals: hi ha un abús d’aquests i, en conseqüència, unes relacions
lèxiques defectives. El corpus d’estudi de Ribera i Cuenca el conformen textos d’alumnes de quart
d’ESO (al qual han confrontat textos extrets de la pàgina web de Televisió de Catalunya). El que se’t
proposa en aquest TFC és que analitzis els marcadors referencials d’un corpus de textos d’alumnes
més competents però encara no experts (com ara alumnes de segon de batxillerat) a fi d’obtenir
dades per a l’estudi del desenvolupament de la construcció de la referència discursiva per part
d’adults alfabetitzats.
Feina que caldrà fer
1. Lectura de la bibliografia.
2. Constitució, per part de l’estudiant, d’un corpus de textos
d’alumnes en principi més competents que els alumnes de quart
d’ESO analitzats per Ribera i Cuenca (2004).
3. Anàlisi, còmput i interpretació dels marcadors referencials dels
textos dels corpus.
4. Comparació dels resultats obtinguts a la fase 3 amb els resultats
obtinguts per Ribera i Cuenca (2004) i extracció de les conclusions
pertinents.
Resultat final esperat Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000
Bibliografia
caràcters, comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos).
Carolina FIGUERAS (2000) “Las expresiones referenciales en el texto
académico”, dins E. Montolío (coord.) Manual práctico de escritura
académica (Barcelona, Ariel, vol. III, p. 17-75).
Josep M. RIBERA (2008) La cohesió lèxica en seqüències narratives.
Tesi doctoral, Universitat de València. Disponible a http://
www.tdx.cat/TDX-0917109-143808.
Requisits
Tutor/a de TFC
Josep M. RIBERA i M. Josep CUENCA (2004) “Els pronoms fòrics:
problemes en els usos textuals dels escrits dels aprenents”, Articles
de Didàctica de la Llengua i de la Literatura 33, p. 69-77.
Lingüística general I, Lingüística general II i Llengua catalana III
Josep Besa (jbesac@uoc.edu)
74

Un text i tres lectures
Àmbit i justificació. Les escoles que han afrontat l’estudi dels discursos són a hores d’ara molt
nombroses, i, tot i que es poden considerar complementàries, les bases conceptuals en les quals
s’assenten són diferents. D’entre aquestes escoles, s’han fet un lloc propi i destacat la retòrica, la
lingüística del text i la pragmàtica. En aquest TFC es proposa a l’estudiant que esculli un text i que
en faci tres anàlisis, cadascuna des d’una d’aquestes tres perspectives, i que, un cop fetes, en
mostri una possible integració, a fi de posar èmfasi més en els punts d’acord i de confluència entre
les escoles que no pas en la seva divergència. És un TFC, doncs, que combina l’anàlisi (del text) i la
metaanàlisi (l’anàlisi de les escoles d’anàlisi del text).
Feina que caldrà fer
1. Lectura de la bibliografia.
2. Tria, per part de l’estudiant, del text que serà objecte d’anàlisi;
s’aconsella que el text sigui (a) no literari, (b) de tipus
argumentatiu i (c) de tres pàgines com a màxim.
3. Anàlisi del text des de la perspectiva de la retòrica, la lingüística
del text i la pragmàtica.
4. Elaboració, a partir de les anàlisis realitzades, de la redacció del
treball.
Resultat final esperat Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000
caràcters, comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos).
Bibliografia
Pere BALLART (1997) “Els estudis literaris i el lloc de la teoria
literària”, dins J. Abellan, P. Ballart i E. Sullà (ed.) Introducció a la
teoria de la literatura (Manresa, Angle, p. 5-43); n’interessen
especialment (no pel contingut, sinó pel procediment) les pàgines
31-43, on l’autor il·lustra les idees i els instruments d’anàlisi de
diferents escoles d’estudi (positivisme, formalisme,
desconstructivisme, psicoanàlisi, feminisme, etc.) servint-se d’un
únic text (el poema de Joan Maragall “Conjugal”).
Requisits
Tutor/a de TFC
Helena CALSAMIGLIA i Amparo TUSÓN (1999) Las cosas del decir.
Manual de análisis del discurso (Barcelona, Ariel); n’interessen
especialment les pàgines 19-26 (“Diferentes disciplinas implicadas
en el análisis del discurso”) i la bibliografia que proporcionen de les
quatre disciplines que interessen el TFC.
Lingüística general I, Lingüística general II i Llengua catalana III
Josep Besa (jbesac@uoc.edu)
75

L’explicació de la no transmissió intergeneracional d’una llengua
Àmbit i justificació: Aquest TFC consistirà en un treball de recerca que permeti donar una
explicació dels diferents motius pels quals una parella no ha transmès a la seva descendència la
llengua inicial dels dos cònjuges.
Feina que caldrà fer:
Resultat final esperat:
Bibliografia
Requisits
Tutor/a de TFC:
1. Documentació bibliogràfica: Es proporcionarà a l’estudiant el material
necessari per emmarcar teòricament la recerca.
2. Exploració: Caldrà que l’estudiant apliqui alguna de les tècniques
qualitatives de recerca (entrevistes, històries de vida, grups de discussió,
etc.) a una mostra teòrica (o significativa) de parelles que no hagin
transmès als seus fills La seva llengua inicial comuna.
3. Pla de recerca: a partir de la lectura de la bibliografia, es plantejarà la
pregunta (o les preguntes) de recerca.
4. Mètode de recerca: Segons les característiques de les preguntes
l’estudiant triarà el mètode més adient per a per a comprovar si són
pertinents.
5.Resultats de la recerca: Els resultats es compararan amb la resta
d’estudis sobre el tema.
Un treball de recerca entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters,
comptant la bibliografia i les notes, i sense comptar annexos).
Boix-Fuster, Emili (2010): Català o castellà amb els fills? La transmissió de
la llengua en famílies bilingües a Barcelona. Sant Cugat del Vallès:
Edicions Rourich
Haver superat l’assignatura de Sociolingüística catalana
Ernest Querol Puig (equerolp@uoc.edu)
76

Demolingüística actual d’un territori dels Països Catalans
Àmbit i justificació: Aquest TFC consistirà en un treball de recerca que permeti presentar un estat
de la qüestió actual sobre l’àmbit (o els àmbits) d’ús del territori de parla catalana que l’estudiant
triï. Les darreres operacions estadístiques, especialment, el Baròmetre de la comunicació i la cultura
(2011), l’Enquesta d’usos lingüístics de la població (2008) i l’Enquesta demogràfica (2007) aporten
dades recents que permeten, d’una banda, una descripció acurada de la situació sociolingüística
actual i, de l’altra, mostrar les tendències evolutives dels darrers anys, en posar-les en relació amb
les enquestes i els censos anteriors.
Feina que caldrà fer:
S’haurà de consultar totes les operacions estadístiques del territori
que l’estudiant haurà triat.
Resultat final esperat: Un treball de recerca entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters,
comptant la bibliografia i les notes, i sense comptar annexos).
Bibliografia
- El mòdul en paper de l’assignatura de Sociolingüística catalana:
" Dades i procediments de recerca"
- Les guies del web de l'aula de l’assignatura de Sociolingüística
catalana:
- "La construcció de dades"
- "L'aprofitament de dades ja existents"
Per a Catalunya, per exemple, s’hauran de tenir en compte les
següents fonts:
-BARÒMETRE DE LA COMUNICACIÓ I LA CULTURA (2011). El català, al 2011:
capacitat d’atracció i llengua de consum als media [En línia].
http://www.iec.cat/Comunicacio_IEC/catala_2011.pdf [Consulta: 12
de maig de 2012]
- IDESCAT. Què cal saber de l'Enquesta demogràfica 2007 [En línia].
Barcelona, 2009.
[Consulta: 12 de maig de 2012]
- IDESCAT. Banc de dades de l'Enquesta demogràfica 2007 [En línia].
[Consulta: 12 de maig de 2012]
- IDESCAT. Enquesta d’usos lingüístics de la població [En línia].
Barcelona,
2009. [Consulta: 12 de maig de 2012]
- QUEROL, E. (2009). "Demolingüística: nova enquesta demogràfica,
nous mètodes i noves dades" Llengua i ús, núm. 46, pàg. 95-108. [En
línia]: [Consulta:
12 de maig de 2012]
- QUEROL, E. (coord.) (2007). Llengua i societat als territoris de parla
catalana a l’inici del segle XXI. L’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya
Nord, la Franja, Illes Balears i País Valencià. Barcelona, Generalitat de
Catalunya, Secretaria de Política Lingüística, Publicacions de l’Institut de
Sociolingüística Catalana, Sèrie Estudis, núm. 11.
[Consulta: 12 de maig de 2012]
- QUEROL, E. (2006). El coneixement del català. Anàlisi sociolingüística
del Cens de Població de 2001 de Catalunya. Barcelona, Generalitat de
Catalunya, Secretaria de Política Lingüística, Publicacions de l’Institut
de Sociolingüística Catalana, Sèrie Estudis, núm. 10.
[Consulta: 12 de maig de 2012]
Requisits
Haver superat l’assignatura de Sociolingüística catalana
77

Tutor/a de TFC:
Ernest Querol Puig (equerolp)
78

Ser multilingüe o no ser...?
Àmbit i justificació: Aquest TFC consistirà en un treball de recerca que permeti copsar com un grup
de persones (amb alguna característica sociodemogràfica comuna) es representen les llengües dels
seus contextos.
Feina que caldrà fer
1. Documentació bibliogràfica: Es proporcionarà a l’estudiant el
material necessari per emmarcar teòricament la recerca.
2. Exploració: Caldrà que l’estudiant apliqui alguna de les tècniques
qualitatives de recerca (entrevistes, històries de vida, grups de
discussió, etc.) a una mostra teòrica (o significativa) de persones.
3. Pla de recerca: a partir de la lectura de la bibliografia, es formularà
un mínim d’una pregunta de recerca.
4. Mètode de recerca: Segons les característiques de les preguntes
formulades l’estudiant triarà el mètode més adient per a comprovar si
són pertinents.
5. Resultats de la recerca: Els resultats es compararan amb la resta
d’estudis sobre el tema.
Resultat final esperat
Bibliografia
Requisits
Tutor/a de TFC
Un treball de recerca entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters,
comptant la bibliografia i les notes, i sense comptar annexos).
QUEROL, E. (2011): Ser multilingüe o no ser...? Les representacions de
les llengües dels joves barcelonins. Barcelona: Editorial UOC
[Consulta: 12 de maig de 2012]
Hi ha una versió en pdf que facilitarà el tutor. També se’n pot obtenir
gratuïtament una versió en paper.
Haver superat l’assignatura de Sociolingüística catalana
Ernest Querol Puig (equerolp@uoc.edu)
79

Wikisociolingüística
Àmbit i justificació: Aquest TFC consistirà en un treball de recerca que permeti, d’una banda,
descriure els articles que hi ha en la Viquipèdia de temes referents a la sociolingüística catalana
i, de l’altra, proposar esmenes que millorin les entrades que ja hi són o bé redactar-ne de noves.
Feina que caldrà fer: En primer lloc, s’haurà de fer un inventari dels articles que hi ha
actualment en la Viquidèdia de temes de sociolingüística catalana.
En segon lloc, caldrà detectar, d’una banda, les mancances dels
articles actuals i, de l’altra, aquells conceptes i aquells autors
importants que encara no hi figuren.
En tercer lloc, s’haurà d’esmenar els articles actuals que es consideri
que no són prou adequats i, finalment, redactar propostes d’articles
nous, tant d’autors com de temes.
Resultat final esperat:
Publicació del treball
Bibliografia
Requisits
Tutor/a de TFC:
Un treball de recerca entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters,
comptant la bibliografia i les notes, i sense comptar els annexos).
S’Introduiran en la Viquipèdia els articles esmenats i els redactats de
nou i s’en proveirà una còpia del resultat en els annexos.
“Com escriure un bon article”
[Consulta: 12 de maig de 2012]
“Articles de qualitat”
[Consulta: 12 de maig de 2012]
Haver superat l’assignatura de Sociolingüística catalana
Ernest Querol Puig (equerolp@uoc.edu)
80

Les principals aportacions a la sociolingüística catalana: teories i autors
Àmbit i justificació: la sociolingüística catalana s’ha caracteritzat per haver-se centrat més en
l’anàlisi de conceptes aïllats que no pas en haver-los estudiat contextualitzats en els principals
corrents teòrics de les disciplines de les quals beu (sociologia, psicologia social, antropologia,
etc.) ni en haver-los situat dins de les aportacions dels seus autors més rellevants.
Aquest TFC consistirà en un treball de recerca que se centri en estudiar la importància d’una
teoria (o més d’una) i/o en les aportacions d’un autor (o més d’un) en la sociolingüística
catalana.
Feina que caldrà fer:
Resultat final esperat:
Publicació parcial del
treball
Bibliografia
Si es tria l’anàlisi d’un concepte aportat per la sociolingüística
catalana, s’haurà de contextualitzar en el marc teòric en el qual
s’inscriu.
Si es tria un autor, s’analitzaran les seves principals aportacions i
s’estudiaran els principals corrents teòrics que l’han influït.
Un treball de recerca entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters,
comptant la bibliografia i les notes, i sense comptar els annexos).
S’introduirà en la Viquipèdia una entrada del concepte (o conceptes)
analitzat i/o de l’autor (o dels autors) estudiat.
Els articles que se centren en una disciplina publicats a La
sociolingüística catalana. Balanç i reptes de futur (número 21 de la
revista Treballs de Sociolingüística catalana, 2011).
[Consulta: 12 de maig de 2012]
Requisits
Tutor/a de TFC:
Haver superat l’assignatura de Sociolingüística catalana
Ernest Querol Puig (equerolp@uoc.edu)
81

Parelles lingüístiques: adopció i transmissió del català
Àmbit i justificació:
Entre els recursos de més èxit per aprendre català fora de l’entorn formal d’un curs de llengua trobem les
iniciatives de voluntariat lingüístic, que consisteixen a posar en contacte una persona catalanoparlant
amb una persona que està aprenent la llengua catalana per tal que comparteixin algunes hores de
conversa amical. Aquestes iniciatives han anat multiplicant-se arreu del domini lingüístic, d’ençà que el
Consorci per a la Normalització Lingüística les va posar en marxa al 2003. Avui, institucions públiques i tot
tipus d’organitzacions de caire associatiu posen en contacte persones catalanoparlants amb persones que
arriben al país i volen consolidar el seu català oral.
La informació sociolingüística que ens poden aportar les persones que participen en programes d’aquest
tipus és valuosa i hauríem de poder recollir dades sociolingüístiques sobre el perfil d’aprenents i
voluntaris, i anar-les renovant periòdicament. A través del que elles ens diguin podrem fer-nos una idea
de la importància real de la llengua com a factor de cohesió social o no.
Feina que caldrà fer:
En aquest treball es proposa a l’estudiant que entrevisti 10 persones
d’origen estranger que fan o hagin fet de voluntaris lingüístics i
n’analitzi les característiques sociolingüístiques (tant les variables
macro –edat, sexe, nacionalitat, primera llengua, professió…- com les
històries de vida que ens han d’aportar informació micro sobre les
representacions socials, motivacions lingüístiques, identitats i
identificacions, etc.).
Ens interessa treballar sobre aquest perfil concret: persones d’origen
estranger que ja són catalanoparlants i estan fent un servei de
voluntariat lingüístic per a altres persones que estan aprenent català,
com ells ja han fet abans.
Tanta importància té la planificació prèvia d’aquest treball com la
realització posterior de les entrevistes i l’anàlisi que se’n pugui
desprendre. En l’etapa de planificació prèvia caldrà elaborar les
preguntes de l’entrevista, detectar els organismes on cal demanar
permís per poder prendre contacte amb els voluntaris, escollir les zones
geogràfiques que ens interessin, etc.
Resultat final esperat:
Bibliografia
Requisits:
Tutor/a de TFC:
Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters,
comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos)
Per determinar
Sociolingüística catalana, Política i planificació lingüístiques
Montserrat Casacuberta mcasacubertap@uoc.edu
82

Aprendre català en el si d’una parella lingüística: un projecte institucional i
associatiu
Àmbit i justificació:
Entre els recursos de més èxit per aprendre català fora de l’entorn formal d’un curs de llengua trobem les
iniciatives de voluntariat lingüístic, que consisteixen a posar en contacte una persona catalanoparlant
amb una persona que està aprenent la llengua catalana per tal que comparteixin algunes hores de
conversa amical. Aquestes iniciatives han anat multiplicant-se arreu del domini lingüístic, d’ençà que el
Consorci per a la Normalització Lingüística les va posar en marxa el 2003. Avui, institucions públiques i tot
tipus d’organitzacions de caire associatiu posen en contacte persones catalanoparlants amb persones que
arriben al país i volen consolidar el seu català oral.
La informació sociolingüística que ens poden aportar les persones que participen en programes d’aquest
tipus és valuosa i hauríem de poder recollir dades sociolingüístiques sobre el perfil d’aprenents i
voluntaris, i anar-les renovant periòdicament. A través del que elles ens diguin podrem fer-nos una idea
de la importància real de la llengua com a factor de cohesió social o no.
Feina que caldrà fer:
Resultat final esperat:
Bibliografia
Requisits:
Tutor/a de TFC:
En aquest treball es proposa a l’estudiant que faci un recull exhaustiu
de totes les iniciatives de voluntariat lingüístic d’associacions i
institucions desplegades arreu del domini lingüístic. Ens interessa saber
qui està fent voluntariat lingüístic, per què en fa, com l’anomena, com
l’organitza, què ofereix al seu públic, a quin tipus de públic arriba,
quina és la valoració que en fa, etc.
Es proposa a l’estudiant que faci un treball recopilatori de totes les
iniciatives que s’estan portant a terme o s’han portat a terme en algun
moment aquests darrers anys i entrevisti en profunditat un mínim de 5
responsables d’aquestes entitats i/o institucions públiques.
Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters,
comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos)
Per determinar
Sociolingüística catalana, Política i planificació lingüístiques
Montserrat Casacuberta mcasacubertap@uoc.edu
83

Els nous parlants de català
Entenem com a “nous parlants” les persones que usen la llengua d’una comunitat lingüística sense ser-ne
parlants nadius o sense haver-lo parlat en família de petits. Al Principat de Catalunya, segons l’Enquesta
d’usos lingüístics 2003, el 36,8% dels joves d’entre 15 i 34 anys tenen el català com a llengua d’origen,
mentre que el 55,1 % tenen el castellà i el 8 % totes dues llengües. Amb tot, aquesta població és molt
majoritàriament bilingüe i fa ús de totes dues llengües en la vida diària. Dels que usen habitualment el
català amb major o menor mesura, el 41,6% tenen el castellà com a llengua familiar o d’origen.
En aquest TFC, proposem de fer un estudi sobre biografies lingüístiques de nous parlants de català.
L’estudiant pot triar el perfil concret i les característiques d’una mostra d’entrevistats: sexe, edat, lloc
de residència (dins o fora dels PPCC), estudis, professió, etc. Els tutors li subministraran un guió per a fer
entrevistes en profunditat a entre 4 i 6 persones. Aquest tipus d’entrevistes duren una mitjana de 40
minuts i després cal transcriure-les i analitzar-les. L’anàlisi es basarà en comparar els resultats amb els
estudis referenciats més avall sobre el mateix tema, i se centraran en comprendre les circumstàncies,
motivacions, riscos, beneficis, avantatges, dificultats i facilitats que comporta el procés d’adopció i ús del
català en la vida diària.
Feina que caldrà fer: - Llegir la bibliografia recomanada pels tutors.
- Decidir la mostra de l’estudi.
- Formular les preguntes concretes.
- Entrevistar les persones escollides.
- Transcriure les entrevistes.
- Codificar les entrevistes en relació a les preguntes.
- Analitzar les respostes, exposar els resultats i relacionar-los
amb la bibliografia.
Resultat final esperat: Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters,
comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos)
Bibliografia Pujolar, Joan, Isaac Gonzàlez, Anna Font, i Roger Martínez. 2010.
Llengua i joves. Usos i percepcions lingüístics de la joventut catalana.
Barcelona: Secretaria de Joventut. Generalitat de Catalunya Recuperat
(http://www20.gencat.cat/docs/Joventut/Documents/Arxiu/Publicacio
ns/Col_Aportacions/aportacions43.pdf).
Pujolar, Joan, Isaac Gonzàlez, i Roger Martínez. 2010. «Les mudes
lingüístiques dels joves catalans». Llengua i ús: revista tècnica de
política lingüística (48):65–75.
http://www6.gencat.net/llengcat/liu/48_42.pdf
Requisits:
Haver cursat almenys Sociolingüística o Sociolingüística
catalana. Es recomana també haver cursat Pragmàtica i
discurs.
Tutor/a de TFG: Joan Pujolar (jpujolar@uoc.edu), Maite Puigdevall
(mpuigdevallse@uoc.edu)
84

L’aplicació i el seguiment de la Llei de política lingüística en un institut de
secundària
Àmbit i justificació: L’educació és una de les peces clau a l’hora de determinar el procés de
socialització i l’adquisició de models lingüístics de l’individu. A Catalunya, la convivència entre les
dues llengües oficials en aquest àmbit d’ús està regulada des de la legislació lingüística, amb
discriminació positiva envers l’ús del català. Amb tot, estudis recents mostren la dificultat de
vehicular amb normalitat l’ús de la llengua catalana a l’aula. Així, l’objectiu d’aquest treball de
recerca se centra en un microestudi sobre l’ús del català i el castellà en un IES, concretament en un
grup de 4t d’ESO, per tal de veure quins són els factors que determinen l’ús d’una llengua o d’una
altra en l’aula, així com el coneixement de la legislació lingüística en aquest sentit per part de la
comunitat educativa (alumnat i professorat, especialment).
Feina que caldrà fer:
Establiment de dos qüestionaris breus, un adreçat a cada
professor/a de l’equip docent d’aquell grup, i un altre per a
l’alumnat sobre l’ús del català i el castellà en la relació professoratalumnat
en l’àmbit de la classe, i també en relació amb el
coneixement de la legislació lingüística en l’àmbit de l’educació
secundària a Catalunya. Un cop recollides les dades, aquestes
s’analitzaran i cal treure’n conclusions sobre els objectius
proposats. La UOC no es responsabilitzarà d’obtenir els permisos i la
documentació de l’organització (IES) que col·labori amb l’estudiant.
Resultat final esperat: Text d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters, comptant
bibliografia i notes, i sense comptar annexos).
Bibliografia
Legislació lingüística: HLlei de normalització lingüística (1983)H (art.
14-15)
- HDecret sobre l'aplicació de la Llei de Normalització Lingüística a
l'ensenyament (1983)
- HLlei de política lingüística (1998)H (art. 20-21)
Monogràfic: El model lingüístic escolar a Catalunya: balanç i reptes
. Revista LSC.
Estudi: HSíntesi de l’estudi sociodemogràfic i lingüístic als centres
d’educació secundària a Catalunya.
Requisits
Tutor/a de TFC:
Política i Planificació Lingüístiques.
Marina Solís Obiols (Hmsoliso@uoc.eduH)
85

Actuacions per impulsar el compliment de la Llei del cinema a Catalunya
Àmbit i justificació: La situació de subordinació de l'ús de la llengua catalana en diferents àmbits,
com ara el de les indústries culturals i, especialment en el cinema, va comportar que la Llei de
política lingüística de 1998 fixés unes quotes sancionables en relació amb les pel·lícules que havien
d’estar, per exemple, doblades i exhibides en català als cinemes de Catalunya.
Tot i això, la negativa reiterada de diferents agents socials (exhibidors, distribuïdors...) per complir
la normativa lingüística suara esmentada, va comportar l’elaboració de la Llei del cinema a
Catalunya (2010), que té com a un dels seus objectius la promoció del català en la producció, la
distribució i l’exhibició cinematogràfica, en tant que llengua pròpia de Catalunya.
Així, en aquest context, l’objectiu del treball serà l’establiment d’actuacions innovadores en aquest
àmbit per tal de fomentar l’ús del català, i des de la perspectiva de la política i la planificació
lingüístiques.
Feina que caldrà fer
Resultat final esperat:
Bibliografia
- Caracterització de tota la normativa juridicolingüística
existent per fomentar l’ús del català al cinema.
- Recull de les actuacions governamentals i no governamentals
que s’han fet en aquest sentit en els darrers vint anys.
-Anàlisi i resultats de les diferents actuacions dutes a terme en
aquest àmbit fins a l’actualitat.
-Proposta d’actuacions innovadores en aquest àmbit a partir dels
objectius i les fases de la planificació lingüística.
- La UOC no es responsabilitzarà d’obtenir els permisos i la
documentació de l’organització que col·labori amb l’estudiant.
Text d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters, comptant
bibliografia i notes i sense comptar annexos).
Dossier de premsa de la Llei del cinema a Catalunya:
http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/Cultura/Docu
ments/Documents%20VJ/Arxiu%202009/Dossier_premsa._Bases_llei_
cine.pdf
Dossiers temàtics: a) El Decret del cinema en català (1994); b) La
llengua catalana i les indústries culturals (1994)
http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.1d08009f
459b71e7a129d410b0c0e1a0/?vgnextoid=091e929450071110VgnVCM1
000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=091e929450071110VgnVCM1000
000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
Legislació
lingüística:
http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.1ab5a94f
ef60a1e7a129d410b0c0e1a0/?vgnextoid=8647f9465ff61110VgnVCM10
00000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=8647f9465ff61110VgnVCM100000
0b0c1e0aRCRD
Estudis de la Plataforma per la Llengua en Cultura i Audiovisual:
https://www.plataforma-llengua.cat/estudis
Requisits
Política i Planificació Lingüístiques
Tutor/a de TFC:
Marina Solís Obiols (msoliso@uoc.edu)
Nombre d’estudiants 2
86

Planificació de materials i accions de difusió i normalització lingüístiques, del
servei lingüístic d’un col·legi professional o organització
Àmbit i justificació: Els col·legis professionals i les organitzacions sindicals, esportives, etc. tenen
una gran importància perquè arriben a molts usuaris del mateix àmbit, de manera que el seu paper
com a difusors d’informació de qualitat resulta clau. També es tracta d’agents socials que coneixen
les necessitats lingüístiques de cada col·lectiu específic (tipologia de documents, terminologia, etc.)
i, cada vegada més, ofereixen serveis de caràcter lingüístic als seus usuaris i/o afiliats. Cal pensar,
doncs, a desenvolupar sistemes de circulació fluïda d’informació útil.
Feina que caldrà fer: A partir de l’anàlisi de necessitats de l’organisme triat, explicar de
manera justificada i reflexionada (i fonamentada en la bibliografia
adequada), els materials que caldria elaborar i les actuacions que s’hi
podrien dur a terme, i desenvolupar-ne amb detall només una tria
representativa. Cal tenir en compte que aquest no és un TFC
institucional, de manera que la UOC no es pot responsabilitzar
d’obtenir els permisos i la documentació de l’organització triada per
l’estudiant.
Resultat final esperat: Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000
caràcters, comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos).
Bibliografia
Lloc web: Servei Lingüístic del Consell de Col·legis d’Advocats de
Catalunya (formularis jurídics, butlletí electrònic, traducció, etc.)
http://www.cicac.org/sl/recursos/formularis/
Lloc web: Servei Lingüístic de la UFEC (documents administratius per
a la gestió esportiva)
http://www.ufec.cat/servei_linguistic.php
Lloc web: Servei Lingüístic de CCOO (papers sindicals, serveis, etc.)
http://www.conc.es/sl/
Lloc web: Servei Lingüístic d’ESADE (models de documents,
terminologia, serveis, etc.)
http://www.esade.es/sl/assessor/assessorament.htm
Article: DOMÍNGUEZ, F. (1998): “L’anàlisi de l’entorn: l’experiència
del Servei Lingüístic del Consell de Col·legis d’Advocats de
Catalunya”. Llengua i Ús, 12 (segon quadrimestre 1998).
Article: NAVAS, M. (1998): “La terminologia en els llibres d’estil o
com donar resposta als dubtes lèxics d’un col·lectiu professional”.
Llengua i Ús, 12 (segon quadrimestre 1998).
Requisits
És recomanable (però no imprescindible) haver cursat algunes de les
assignatures següents: Assessorament i serveis lingüístics, Anàlisi de
la normativa catalana i Política i planificació lingüístiques.
Tutor/a de TFC:
Anna Montserrat Ciurana (amontserratc@uoc.edu)
87

Extracció automàtica de terminologia: patrons terminològics en català i castellà i
creació d’un glossari terminològic català- castellà de legislació
Àmbit i justificació: Existeixen diverses tècniques d’extracció automàtica de terminologia que
faciliten enormement la tasca de realització de reculls terminològics bilingües. Una d’aquestes
tècniques es basa en una anàlisi morfosintàctica prèvia del corpus de treball i una cerca posterior de
patrons de combinacions de categories gramaticals. Per poder fer aquesta cerca cal prèviament
estudiar quines combinacions de categories gramaticals poden constituir unitats terminològiques.
Feina que caldrà fer:
En aquest treball es pretenen estudiar els patrons de categories
gramaticals més freqüents que configuren les entrades
terminològiques en català i castellà i els patrons de traducció entre
ells. La utilitat d’aquest estudi recau en la seva aplicació en
l’extracció automàtica de terminologia i la cerca d’equivalents de
traducció a corpus paral·lels. La recerca que caldrà que faci l’alumne
serà més aviat de tipus lingüístic i no cal que l’alumne tingui cap
coneixement de programació. La part tecnològica de la recerca
consistirà en executar una sèrie d’aplicacions informàtiques molt
senzilles sobre un conjunt de corpus que proporcionarà el tutor del
treball. Es treballarà sobre un corpus paral·lel del Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya.
Resultat final esperat: Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000
caràcters, comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos). El
treball descriurà el procés realitzat així com el recull de patrons
terminològics i els patrons possibles de traducció. Inclourà, com a
annex, un recull terminològic català-castellà sobre legislació. Aquest
recull es crearà de forma semiautomàtica i constarà d’entre 500 i
1000 entrades.
Bibliografia
Requisits
Tutor/a de TFC:
N/A
Lexicografia i terminologia, Llengua catalana IV
Antoni Oliver (aoliverg@uoc.edu)
88

Extracció automàtica de terminologia: patrons terminològics en anglès i castellà i
creació d’un glossari terminològic anglès – castellà de l’àmbit de les Nacions
Unides
Àmbit i justificació: Existeixen diverses tècniques d’extracció automàtica de terminologia que
faciliten enormement la tasca de realització de reculls terminològics bilingües. Una d’aquestes
tècniques es basa en una anàlisi morfosintàctica prèvia del corpus de treball i una cerca posterior de
patrons de combinacions de categories gramaticals. Per poder fer aquesta cerca cal prèviament
estudiar quines combinacions de categories gramaticals poden constituir unitats terminològiques.
Feina que caldrà fer:
En aquest treball es pretenen estudiar els patrons de categories
gramaticals més freqüents que configuren les entrades
terminològiques en anglès i castellà i els patrons de traducció entre
ells. La utilitat d’aquest estudi recau en la seva aplicació en
l’extracció automàtica de terminologia i la cerca d’equivalents de
traducció a corpus paral·lels. La recerca que caldrà que faci l’alumne
serà més aviat de tipus lingüístic i no cal que l’alumne tingui cap
coneixement de programació. La part tecnològica de la recerca
consistirà en executar una sèrie d’aplicacions informàtiques molt
senzilles sobre un conjunt de corpus que proporcionarà el tutor del
treball. Es treballarà sobre un conjunt de documents de les Nacions
Unides descarregats de la web http://documents.un.org . Aquests
documents s’alinearan de manera automàtica per crear un corpus
paral·lel.
Resultat final esperat: Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000
caràcters, comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos). El
treball haurà de descriure el procés realitzat així com el recull de
patrons terminològics i els patrons possibles de traducció. També
inclourà, com a annex, un recull terminològic català-castellà sobre
legislació. Aquest recull es crearà de forma semiautomàtica i
constarà d’entre 500 i 1000 entrades. Com a resultat addicional es
crearà un corpus paral·lel anglès-castellà de documents de les
Nacions Unides.
Bibliografia
N/A
Requisits
Lexicografia i terminologia, Llengua catalana IV
Tutor/a de TFC:
Antoni Oliver (aoliverg@uoc.edu)
89

Lingüística de corpus
Àmbit i justificació: La Lingüística de Corpus és una de les subdisciplines més esteses de la lingüística
aplicada actual que es basa en l’anàlisi de grans col·leccions de textos naturals d’una o més llengües
(corpus) amb l’objectiu d’identificar patrons d’ús d’un determinat conjunt de categories gramaticals,
classes semàntiques i /o estructures sintàctiques.
Feina que caldrà fer:
Determinar el format i la codificació més adequada per a recopilar el
corpus de la llengua triada
Recopilar un corpus lingüístic adequat a l’estudi que es proposi
desenvolupar
Triar o desenvolupar l’eina informàtica adequada a la tasca
Obtenir dades lingüístiques rellevants per a l’estudi que es proposi
desenvolupar a partir del corpus lingüístic
Treure conclusions de les dades obtingudes
Resultat final esperat: Un corpus lingüístic
Una eina desenvolupada o triada d’entre les existents amb un petit
resum de les instruccions bàsiques
Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000
caràcters, comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos).
Bibliografia
Biber, Douglas, Susan Conrad i Randi Reppen, Corpus linguistics
investigating language structure and use. Cambridge: Cambridge
University Press, 1998
Requisits
Lingüística Computacional
Tutor/a de TFC:
Antoni Oliver (aoliverg@uoc.edu)
90

Millora d'un corrector gramatical del català
Àmbit i justificació: La correcció gramatical automàtica és un ajut de gran utilitat per als usuaris
d'eines ofimàtiques. Des de la UOC s'ha creat un nou corrector gramatical del català anomenat
AVI.cat. Aquest sistema requereix una millora i ampliació constant per assolir un bon nivell de
qualitat.
Feina que caldrà fer:
Resultat final esperat:
Bibliografia
Requisits
Tutor/a de TFC:
Detectar els punts o aspectes més febles del corrector AVI.cat i
modificar o crear les regles necessàries per solucionar aquests punts
més febles.
Un conjunt de regles que millorin algun aspecte concret del
corrector AVI.cat.
A més caldrà lliurar un document que expliqui el procés i que
inclogui una avaluació de les noves regles.
Naber, D. 2003. “A Rule-based Style and Grammar Checker”.
Master’s thesis, University of Bielefeld.
Oliver, A., S. Climent, and M. Coll-Florit. 2011. “AVI. Cat: Asistente
Virtual Para La Mejora De La Redacción En Catalán.” Procesamiento
De Lenguaje Natural 47 (0): 313–314.
Domingo, Judith, Guillem Massó, Òscar Puente, Bernat Grau, Toni
Badia, and Martí Quixal. 2008. Especificacions D’errors d’El
Corrector. GLiCom, Grup de Lingüística Computacional. Universitat
Pompeu Fabra.
Per realitzar aquest projecte cal haver cursat i superat l'assignatura
Llengua Catalana IV Les tecnologies del llenguatge
Antoni Oliver (aoliverg@uoc.edu)

Estudis diversos (quantitatius i/o qualitatius) sobre neologismes documentats als
mitjans de comunicació (escrits i/o orals) accessibles a través d’Internet.
Àmbit i justificació: Les llengües canvien i evolucionen, i l’estudi dels neologismes o paraules noves
esdevé un bon indicador del nivell de vitalitat d’una llengua determinada; i també un mirall que
reflecteix els esdeveniments polítics, culturals i econòmics que acaparen l’atenció d’una
determinada societat en un període de temps concret. En aquest sentit, les dades recollides per
l’Observatori de Neologia de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu
Fabra (Hhttp://www.iula.upf.edu/obneo/obpresca.htmH) ens proporcionen un material idoni per dur
a terme anàlisis i estudis d’índole diversa (lingüisticoformal, sociolingüístic, lexicogràfic...), que
poden contribuir a augmentar el nostre coneixement sobre els mecanismes neològics actuals de la
llengua catalana.
Feina que caldrà fer:
Fixar un objectiu específic a assolir a partir de l’estudi i anàlisi
d’un conjunt determinat de neologismes procedents de l’OBNEO.
Resultat final esperat: Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000
caràcters, comptant bibliografia i notes, i sense comptar
annexos).
Bibliografia
Observatori de Neologia (2004). Llengua catalana i neologia.
Barcelona: Meteora
Cabré, M. Teresa; Freixa, Judit; Solé, Elisabet (ed.) (2002). Lèxic
i neologia. Barcelona: Observatori de Neologia. Institut
Universitari de Lingüística Aplicada. Universitat Pompeu Fabra
Requisits:
És recomanable haver cursat Lexicografia i terminologia.
Tutor/a de TFC:
A designar per l’OBNEO (coordinadora: Ona Domènech)
92

Lexicografia digital
Àmbit i justificació: La lexicografia digital ofereix possibilitats de representació de la informació
lexicogràfica que la lexicografia impresa no podia preveure: elements multimèdia i hipertext,
informació organitzada per capes, formes alternatives de representar l’equivalència, etc. Tot i que
els estudis sobre lexicografia digital tenen antecedents des dels anys 90, encara disposem de pocs
estudis que aprofundeixin en les possibilitats d’aquesta nova lexicografia.
Feina que caldrà fer:
El TFC que es proposa té l'objectiu d'explorar formes alternatives per
representar la informació lexicogràfica en diccionaris digitals. El
treball pot centrar-se en aspectes diversos, a elecció de l’estudiant.
Alguns exemples poden ser l’estudi dels paràmetres d’avaluació de
diccionaris digitals, el tractament de l’equivalència en diccionaris
bilingües, els criteris de selecció de la nomenclatura per a
diccionaris especialitzats per la temàtica, etc. Metodològicament,
el treball hauria de partir d'una revisió bibliogràfica dels darrers
estudis sobre la matèria, identificar l’objecte d’estudi, analitzar
algunes de les possibilitats que ofereix la lexicografia digital actual
i, finalment, proposar una representació alternativa per a un conjunt
reduït d'articles.
Resultat final esperat: Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000
caràcters, comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos).
Bibliografia
Gelpí, C.(2006). “L’equivalència en la lexicografia bilingüe digital
per a la traducció jurídica: tractament lexicogràfic i proposta de
representació”. En BernaL, Elisenda y Janet Ann DeCesaris (ed.):
Palabra por palabra. Estudios ofrecidos a Paz Battaner. Barcelona:
Institut Universitari de Lingüística Aplicada. (Sèrie Monografies, 10).
93-108.
Nielsen, S. (2002). Lexicographical Basis for an Electronic Bilingual
Accounting Dictionary: Theoretical Considerations.
Requisits
Tutor/a de TFC:
Hhttp://www.sprog.asb.dk/sn/lexicographicalbasis.htmH
És recomanable haver cursat l'assignatura Lexicografia i Terminologia
Cristina Gelpí (cgelpi@uoc.edu)
93

Traducció castellà-català: eines i recursos en línia
Àmbit i justificació: La traducció castellà-català disposa d’eines i recursos variats, útils per resoldre
problemes de traducció: repertoris lèxics, sistemes de traducció assistida i automàtica, portals
lingüístics i temàtics, corpus textuals, alineadors de traduccions, criteris de traducció, etc. El
traductor d’avui té a l’abast un repertori ampli de recursos, bona part dels quals són accessibles
gratuïtament a Internet, però no els té ordenats ni descrits atenent les necessitats traductològiques a
què s’enfronta.
Feina que caldrà fer:
El TFC que es proposa té l’objectiu d’ordenar i de descriure un
conjunt ampli però abastable de recursos útils per a la traducció
castellà-català, general o especialitzada. Metodològicament, el
treball hauria de partir d’una exploració de les eines i els recursos
existents, hauria de descriure les necessitats comunicatives d’un
traductor típic i emmarcar-se en una situació de traducció
versemblant; l’estudiant hauria de seleccionar un conjunt concret de
recursos, proposar-ne una classificació rigorosa i descriure’ls atenent
les necessitats traductològiques per a les quals són útils.
Resultat final esperat: Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000
caràcters, comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos).
Bibliografia
Requisits
Tutor/a de TFC:
Domènech, O. i C. Gelpí (2001) “Recursos terminològics bilingües
castellà-català per a la traducció jurídica”. Dins Chabás, J.; Cases,
M.; Gaser, R. (coord.). Proceedinsgs. First International Conference
on Specialized Translation (Barcelona: Universitat Pompeu Fabra,
Facultat de Traducció i Interpretació; Museu de la Ciència-Fundació
“la Caixa”, 2-4 de març 2000). Barcelona: Universitat Pompeu Fabra,
2001, pàg. 31-34.
Gelpí, C. (2008) “Recursos en línia per a l’aprenentatge del
llenguatge jurídic en català: tipus, usuaris i accessibilitat.” Llengua i
Dret, 49, pàg. 11-25.
És molt recomanable haver cursat l'assignatura Teoria i pràctica de la
traducció
Cristina Gelpí (cgelpi@uoc.edu)

Lingüística aplicada a la traducció: una anàlisi lingüística comparada de les
construccions de moviment de l’anglès i el català
Àmbit i justificació: Un dels objectius més importants de la lingüística aplicada a la traducció és la
resolució eficaç de la varietat de problemes lingüístics que sorgeixen per exemple a l’hora de
traduir una llengua germànica com l’anglès a una llengua romànica com el català. En aquest TFC
s’analitzarà com la tipologia lingüística determina la construcció del discurs escrit: per exemple, els
escriptors anglesos no construeixen el discurs de la mateixa manera que ho fan els de parla
romànica perquè la tipologia lingüística a què pertanyen les llengües germàniques i les romàniques
és diferent. En aquest TFC s’estudiarà aquest “determinisme” lingüístic a partir de la comparació
d’un text original en anglès amb la seva traducció al català.
Feina que caldrà fer:
A tall d’exemple, proposem que l’estudiant faci una anàlisi
lingüística de les construccions de moviment que apareixen al
capítol sisè de l’obra The Hobbit or there and back again de J. R. R.
Tolkien, i les compari amb les de la traducció catalana de Francesc
Parcerisas (El Hòbbit o viatge d’anada i tornada. Barcelona: La
Magrana, 18a ed. 1999).
En primer lloc, s’haurà de fer un buidatge i una classificació de les
construccions de moviment que apareixen tant a l’obra original
anglesa com a la versió traduïda al català. En segon lloc, es farà un
estudi lingüístic comparatiu dels diferents recursos expressius
utilitzats tant per l’escriptor del text original com pel traductor. En
tercer lloc, es verificarà si les conclusions a què va arribar Slobin
(1996, 1997) en el seu estudi de l’anglès i el castellà són vàlides
també a l’hora de comparar l’anglès i el català.
Resultat final esperat: Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000
caràcters, comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos).
Bibliografia:
SLOBIN, D. I. (1996): “Two Ways to Travel: Verbs of Motion in
English and Spanish”. Dins Shibatani, M. & Thompson, S. A. (eds.).
Grammatical constructions. Their form and meaning. Oxford: Oxford
University Press, pàg. 195-219.
SLOBIN, D. I. (1997): “Mind, Code and Text”. Dins Bybee, J. et al.
(eds.). Essays on language function and language type dedicated to
Talmy Givón. Amsterdam / Philadelphia: John Benjamins, pàg. 437-
467.
Requisits:
Teoria i pràctica de la traducció, Lexicologia catalana i Sintaxi
catalana.
És imprescindible tenir bons coneixements d’anglès escrit.
Tutor/a de TFC:
Jaume Mateu Fontanals (jmateuf)

La planificació de l'adquisició de la llengua catalana a l'ESO: la millora de la
competència oral
Àmbit i justificació: La situació actual de l'ús de la llengua catalana entre la joventut de Catalunya
(15-29 anys), que és la població que presenta l'índex més elevat quant als coneixements lingüístics,
però no quant a l'ús social d'aquesta, planteja la necessitat d'una revisió de les estratègies
lingüístiques que s'han seguit fins ara en l'etapa de l'educació secundària obligatòria per tal de
millorar els resultats actuals de competències orals en llengua catalana, sobretot entre l'alumnat
d'entorn clarament castellanoparlant.
El punt de partida per treballar en aquest sentit és el marc teòric de la política i la planificació
lingüístiques (objectius, elements i fases), i més en concret el de la planificació de l'adquisició de la
llengua, que ha comportat en altres comunitats lingüístiques com ara la quebequesa o la israeliana,
l'acompliment dels objectius quant a l'extensió del coneixement, el manteniment de les
competències orals i escrites, i l'extensió de l'ús social de la llengua quant al francès i l'hebreu
modern, respectivament, i des de l'àmbit escolar.
Feina que caldrà fer
Resultat final esperat:
- Caracterització i justificació dels objectius per acomplir en el
marc de la planificació de l'adquisició de la llengua, i en relació
amb les competències orals de l'alumnat quant al català a 4t
d'ESO, tenint en compte la situació sociolingüística actual.
- Elaboració d'almenys dues seqüències didàctiques per tal de
concretar estratègies lingüístiques tenint en compte els
objectius fixats en el marc de la planificació de l'adquisició de la
llengua.
- La UOC no es responsabilitzarà d’obtenir els permisos i la
documentació de l’organització que col·labori amb l’estudiant.
Text d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters, comptant
bibliografia i notes i sense comptar annexos).
Bibliografia Llibre: La planificación lingüística y el cambio social. Robert L.
Cooper. Universitat de Cambridge, 1997. Pàg. 187-193. Consultable
a books.google.es
Dades sintètiques: Enquesta d'usos lingüístics de la població 2008.
Dades sintètiques, Secretaria de Política Lingüística, Generalitat de
Catalunya, 2009.
Llibre: Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l'alumnat de 4t d'ESO
de Catalunya. Avaluació de l'educació secundària obligatòria,
Departament d'Educació, Generalitat de Catalunya, 2009.
Llibre: Montserrat Vilà (coord.). El discurs oral formal. Continguts
d'aprenentatge i seqüències didàctiques. Ed. Graó, 2010.
Llibre: Juli Palou, Carmina Bosch (coords.): La llengua oral a
l'escola. 10 experiències didàctiques. Ed. Graó, 2009.
Article: Bastardas, A.; Solé, J.; Genovès, I.: “Per una política
lingüística per als joves”. Llengua i Ús, 45, 2009.
Lloc web: Bloc del Servei d'Immersió i Ús de la Llengua
Requisits
Tutor/a de TFC:
Política i Planificació Lingüístiques // Metodologia de l'ensenyament
de la llengua
Marina Solís Obiols (msoliso@uoc.edu)
96

Podem capgirar les normes d’ús lingüístic en una aula de l’ESO?
Àmbit i justificació: Tot i que segons la legislació vigent el català és la llengua que s’ha d’utilitzar
normalment en l’ensenyament secundari obligatori, alguns estudis incideixen en el fet que la
norma d’ús lingüístic imperant no solament al pati, sinó també a l’aula en la relació professoralumne,
és l’ús habitual del castellà. Si això realment és així, quines accions podríem dur a terme
per capgirar aquest comportament lingüístic i adequar-lo a la legislació juridicolingüística actual?
Quins aspectes podrien intervenir amb força per impedir, però, un canvi a favor de l’ús del català?
Per què una part del professorat de secundària usa amb normalitat dins i fora de l’aula el castellà?
Feina que caldrà fer:
Resultat final esperat:
Bibliografia
Recerca i anàlisi de fonts de documentació entorn de la legislació
lingüística vigent en l’àmbit educatiu i d’estudis sobre les normes
d’ús lingüístic a l’aula . Descripció i justificació documentada sobre
aquests factors. La UOC no es responsabilitzarà d’obtenir els
permisos i la documentació de l’organització que col·labori amb
l’estudiant.
Estudi d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters, comptant
bibliografia i notes i sense comptar annexos).
-Direcció General de Política Lingüística. Llei 7/1983, de 18 d'abril,
de normalització lingüística “Títol II. De l’ensenyament” [en línia].
Generalitat de Catalunya / darrera actualització: 11-05-2007
-Direcció General de Política Lingüística. Llei 1/1998, de 7 de
gener, de política lingüística: “Capítol III. L’ensenyament” [en
línia]. Generalitat de Catalunya / darrera actualització: 10-05-2007
-Vila, F. Xavier, coord (2004). El model lingüístic escolar a
Catalunya: balanç i reptes [en línia]. Llengua, Societat i
Comunicació, número 1, abril 2004. Barcelona: Universitat de
Barcelona. Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació
-Galindo, M. i Vila, F.X (2009). Els factors explicatius dels usos
lingüístics informals entre l’alumnat català: llengua inicial, xarxes
socials, competència i llengua vehicular d’ensenyament [en línia].
Noves, SL, Revista de sociolingüística. Hivern 2009. Barcelona:
Direcció general de Política Lingüística
-Pujolar, J; González, I.; Martínez, R. (2010). Les mudes
lingüístiques dels joves catalans [en línia]. Llengua i ús. Número 48
Segon quadrimestre 2010. Barcelona: Direcció general de Política
97

Lingüística
-Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2008), Estudi
sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO de Catalunya:
avaluació de l’educació secundària obligatòria 2006 [en línia].
Col·lecció “Informes d’avaluació” 11. Barcelona: Generalitat de
Catalunya
-Consell Social de la Llengua Catalana (2009). Recomanacions al
govern de la Generalitat de Catalunya pel que fa a polítiques de
foment del català entre la joventut [en línia]. Generalitat de
Catalunya. Direcció General de Política Lingüística
[consulta 3/12/2011]
Requisits
Tutor/a de TFC:
Haver cursat Política i Planificació Lingüístiques.
Marina Solís Obiols (msoliso@uoc.edu)
98

ÍNDEX DE TFC PER TUTORS
• Carme Arenas Noguera
1. Traducció literària: intercanvi i influència
2. Les col·leccions d’autor universal: models de penetració
• Lídia Ayats Pedregosa
1. Edició de textos catalans
2. Anàlisi i valoració de la col·lecció MOLC (les millors obres de la literatura
catalana)
3. Mimesi, ordre, harmonia i decòrum: anàlisi i enllaç de la teoria narrativa amb
obres de la literatura catalana
• Elisenda Bernal Gallén
1. Estudi de l’argot català
2. Estudi de l’oralitat fingida
• Josep Besa
1. Adquirint competències: la construcció de la referència discursiva per part
d’adults alfabetitzats
2. Un text i tres lectures
• Xavier Bonillo Hoyos
1. Caracterització i ús dels exemples en l’obra de Ramon Llull
• Josep Camps Arbós
1. Literatura catalana del segle XIX. Textos, contextos i interpretacions (amb
Roger Canadell)
2. Literatura autobiogràfica: memòries, diaris i epistolaris
• Roger Canadell Rusiñol
1. Literatura catalana del segle XIX. Textos, contextos i interpretacions (amb
Josep Camps)
• Neus Carbonell
1. La dialèctica mare-dona en la poesia de Maria-Mercè Marçal. Un estudi
psicoanalític
2. El Nom del Pare en la narrativa catalana del segle XX. Una aproximació
psicoanalítica
• Antònia Carré Pons
1. A la recerca dels referents romànics del Jaufré
2. La coronació del rei descrita per Ramon Muntaner
3. La conquesta de Mallorca vista des de quatre fonts medievals
4. Coses de dones: Lo somni de Bernat Metge i el Corbaccio de Giovanni
Boccaccio
• Montserrat Casacuberta
1. Parelles lingüístiques: adopció i transmissió del català
2. Aprendre català en el si d’una parella lingüística: un projecte institucional i
associatiu
• Josep Daniel Climent Martínez
99

1. L’interès per l’estudi de la llengua catalana
2. La codificació del català contemporani
3. Estudi de l’epistolari d’Antoni M. Alcover (1880-1931)
• Conveni amb l'Associació per a la lectura fàcil (Eugènia Salvador)
1. Publicació periòdica digital en Lectura Fàcil
2. Els llibres de Lectura Fàcil: elaboració i avaluació de textos adreçats a
col·lectius amb dificultats lectores
• Conveni amb l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (Ona
Domènech)
1. Estudis diversos (quantitatius i/o qualitatius) sobre neologismes documentats
als mitjans de comunicació (escrits i/o orals) accessibles a través d’Internet
• Conveni amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (Oriol Camps)
1. El llenguatge dels mitjans
• Conveni amb lletrA (Teresa Fèrriz)
1. Projecte lletrA (UOC), dedicat a l'estudi i la difusió de la literatura catalana a
Internet
• Faustino Diéguez Vide
1. Elaboració d’una mostra catalana de lapsus linguae (errors de parla)
• Equip de docents de literatura moderna (Narcís Figueras)
1. Literatura catalana d’època moderna. Textos, contextos, interpretacions
• Palmira Feixas
1. Literatura comparada i tematologia
• Josep-Anton Fernàndez Montoliu
1. Literatura catalana de dones
2. Gènere i sexualitat en la cultura catalana
3. La construcció de la identitat en la literatura catalana contemporània
4. Estudis culturals catalans
5. Llegir la literatura catalana des de la teoria cultural
• Teresa Fèrriz Roure (Conveni amb lletrA)
1. Projecte lletrA, dedicat a l'estudi i la difusió de la literatura catalana a
Internet
• Narcís Figueras
1. Anàlisi i/o edició de textos memorialístics d’època moderna (amb Laia
Miralles)
2. Territori, paisatge i literatura en les perifèries de la cultura catalana (segles
XIX i XX)
• Vicent Garcia Perales
1. El català naixent
2. Enquesta dialectal
3. Audiovisual dialectal
4. Llengua estàndard, dialectologia i mitjans de comunicació
100

• Olívia Gassol
1. La literatura de Salvador Espriu
• Cristina Gelpí
1. Lexicografia digital
2. Traducció castellà-català: eines i recursos en línia
• Pau Gerez Alum
1. A la recerca d’una èpica medieval catalana
2. Els trobadors i la literatura catalana
3. Hipertextualitat entre novel·les cavalleresques i novel·les de cavalleries en
l’àmbit català
4. Eines i recursos de literatura medieval europea en línia
• Isabel Graña
1. Itineraris literaris d’un escriptor/escriptora del segle XX
• Teresa Iribarren Donadeu
1. Poesia catalana actual
2. Recepció d’escriptors estrangers en la literatura catalana
• Antoni Isarch Borja
1. La narrativa catalana entre 1923 i 1939
2. Aproximació a la novel·lística catalana actual
• Sílvia Llach
1. Fonaments fonètics de la fonologia
• Jaume Mateu Fontanals
1. Pensar per parlar: una anàlisi psicolingüística de l’expressió de l’espai en
llengua catalana
2. Forma i significat de les frases fetes
3. Llenguatge i pensament: la metàfora com a procés cognitiu
4. Lingüística aplicada a la traducció: una anàlisi lingüística comparada de les
construccions de moviment de l’anglès al català
• Noemí Moncunill Martí
1. La versió catalana de l’Èdip rei de Sòfocles dipositada a l’Ateneu Barcelonès
(manuscrit anònim, c. 1870-1920). Estudi i edició
• Anna Montserrat Ciurana
1. Proposta de llibre d’estil en mitjans de comunicació locals orals i escrits
2. Planificació de materials i accions de difusió i normalització lingüístiques, del
servei lingüístic d’un col·legi professional o organització
• Antoni Oliver Gonzàlez
1. Extracció automàtica de terminologia: patrons terminològics en català i
castellà i creació d’un glossari terminològic català-castellà de legislació
2. Extracció automàtica de terminologia: patrons terminològics en anglès i
castellà i creació d’un glossari terminològic anglès-castellà de l’àmbit de les
Nacions Unides
3. Lingüística de corpus
4. Millora d’un corrector gramatical del català
101

• Roger Pérez i Brufau
1. El paper de la metàfora conceptual per parlar de les emocions en català
2. Aplicacions de la Lingüística Cognitiva a l’anàlisi del català
3. Poètica cognitiva
4. La metàfora conceptual en català: anàlisi d’un camp d’experiència concret
• Susanna Pérez Pàmies
1. Teatre català contemporani
• Joan Pujolar Cos i Maite Puigdevall
1. Els nous parlants de català
• Ernest Querol Puig
1. L’explicació de la no transmissió intergeneracional d’una llengua
2. Demolingüística actual d'un territori dels Països Catalans
3. Ser multilingüe o no ser
4. Wikisociolingüística
5. Les principals aportacions a la sociolingüística catalana: teories i autors
• Neus Rotger
1. Teoria de la novel·la
• Eugènia Salvador Mencerré (conveni amb l'Associació per a la lectura fàcil)
1. Publicació periòdica digital en Lectura Fàcil
2. Els llibres de Lectura Fàcil: elaboració i avaluació de textos adreçats a
col·lectius amb dificultats lectores
• Marina Solís Obiols
1. La planificació de l'adquisició de la llengua catalana a l'ESO: la millora de la
competència oral
2. Podem capgirar les normes d’ús lingüístic en una aula de l’ESO?
3. L’aplicació i el seguiment de la Llei de política lingüística en un institut de
secundària
4. Actuacions per impulsar el compliment de la Llei del cinema a Catalunya
• Avel·lina Suñer Gratacós
1. Les oracions comparatives
2. L’expressió del grau superlatiu
3. Les oracions exclamatives
4. Les oracions interrogatives
5. Llengües imaginàries
102