a les telecomunicacions de catalunya - Col·legi Oficial d'Enginyers ...

núm. 21 Setembre’10 any 9
a les
telecomunicacions
de catalunya
Entrevistes a:
Carme Capdevila,
consellera d’Acció
Social i Ciutadania
de la Generalitat
de Catalunya
Jordi Bosch,
secretari de la Secretaria
de Telecomunicacions i
Societat de la Informació
de la Generalitat de
Catalunya

S Sumari
SUMARI
La veu del degà............................................................................................................................................3
Informe Especial
- 9a Diada de les Telecomunicacions: esperit de superació.................................................5
Entrevista
- A Carme Capdevila, consellera d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat
de Catalunya ........................................................................................................................................................10
EDITA
Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics
de Telecomunicació de Catalunya
Mandri, 3, baixos, 08022 Barcelona
Tel. 93 434 20 70 Fax: 93 434 46 28
e-mail: info@coettc.com
www.coettc.cat
CONSELL EDITORIAL
Miguel E. Arredonda
Mar Hernando
Antonio Martínez
Ramon Sagarra
DIRECCIÓ EDITORIAL
Salvador Ramon i Paulí
COMUNICACIÓ I PUBLICITAT
Margarida Cuscó
PORTADA
Vista dels Castellers 4 de 8 a la Plaça de la Vila de Gràcia.
Foto cortesia de Montserrat Torres Muñoz
DISSENY I MAQUETACIÓ
MªCarmen Hernando
IMPRESSIÓ
Artes Gráficas Jurado, S.L. .
D.L.: B-9889-2006
D’aquesta publicació, se n’editen 5.000 exemplars que es distribueixen gratuïtament a tots
els membres del Col.legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya i també
a les escoles universitàries de Catalunya, institucions i empreses del sector.
Aquesta publicació no es responsabilitza del contingut íntegre de la revista ni tampoc de
les opinions dels seus col·laboradors.
Tots els drets reservats. Queda prohibida la reproducció total o parcial sense l’autorització
escrita de l’editor.
S Seu
Com accedir-hi:
Amb autobús línies 14 - 70 - 16 - 74 - 64 - 58
FFCC - La Bonanova
Informes Especiales
- Barcelona Moon Team, un projecte tractor per al sector aeroespacial................14
- Les telecomunicacions a Catalunya: un sector en canvi .................................................16
- I després de la TDT?... TDT o només TV?....................................................................................20
- Impacte acústic dels parcs eòlics ......................................................................................................22
Tècnica
- La Societat del Coneixement i les Administracions Locals ............................................26
- La revolució audiovisual del 3D ja és una realitat...............................................................29
- Seguretat: sistemes UTM i pendrives xifrats per hardware.......................................32
- Galactic Suite Spaceresort, un hotel a l’espai.........................................................................36
- La realitat augmentada............................................................................................................................38
- Els reptes de la protecció de dades.................................................................................................40
- El mercat P2C del llibre............................................................................................................................44
Opinió
- Les oportunitats derivades de la LOPD.........................................................................................48
- La PIME sempre salva la situació......................................................................................................50
- Els enginyers, els metges de les empreses.................................................................................52
- Càncer de pròstata (CaP): la detecció precoç sí importa................................................54
Entrevista
- A Jordi Bosch, secretari de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat
de la Informació de la Generalitat de Catalunya ..................................................................57
Informes
- Manifest en defensa de les inversions en Telecomunicacions i del projecte
xarxa oberta ......................................................................................................................................................62
- Perfils professionals: nous reptes (VII) ..........................................................................................66
Convenis................................................................................................................................................................69
Jurídic
- L’advocat respon: La judicialització de l’acústica.................................................................70
Actualitat del COETTC
- Gran èxit de la 3a Jornada de la TDT a Catalunya ..............................................................73
- El COETTC celebrà el dia Mundial de sensibilització contra el Soroll ...................74
- El COETTC celebra la “Jornada Accions Anticrisis” ............................................................75
- El COETTC va celebrar, al Parlament de Catalunya, el Dia Mundial de les
Telecomunicacions ......................................................................................................................................76
- Gran èxit de participació en el VI Congrés d’Escoles.........................................................76
- El COETTC va presentar les al·legacions en defensa del Visat...................................77
- Jornada: inauguració i posada en marxa de l’oficina de LOPD del COETTC...77
- Premis Millor Expedient ...........................................................................................................................78
Ressò a la Premsa .................................................................................................................................79
Agenda i llibres.........................................................................................................................................81
2
Serveis al col·legiat ...........................................................................................................................82

La veu del degà
D
Tots junts, avançant a pas ferm....
Amb la recent entrada en vigor del Real de Decret 1000/2010, de 5 d'agost, sobre la regulació del
visat col·legial i amb la nova creació del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Telecomunicació de
Catalunya, com una institució independent i segregada del Col·legi Estatal, se'ns plantegen nous
escenaris que ofereixen noves oportunitats de millora en el funcionament i en el servei del Col·legi
cap els col·legiats, a tot el sector i a la societat civil, en general.
Per això des del COETTC estem fen l'esforç en potenciar encara més, entre d'altres, les actuacions dins
els àmbits propis dels professionals que conformen aquest col·lectiu tan actiu i que s'ha guanyat el
prestigi davant les administracions i de les empreses del sector. No ens conformem amb el que tenim,
sinó que, encara volem més... Volem fer servir aquest potencial, ja que el nostre col·lectiu d'enginyers
tècnics és un referent a Catalunya dels temes relacionats amb: telecomunicacions, electrònica, seguretat,
acústica, telemàtica i electricitat. Ara més que mai ens toca treballar per oferir millors serveis, vetllar
per la carrera-curricular professional i posicionar als lliure exercents per a què els clients sol·licitin al
màxim els seus serveis i que aquests acreditin la seva vàlua visant tot tipus de documents.
Pel que fa a l'obligatorietat del visat, cal destacar que aquest serà obligatori sempre i quan ho demani
l'administració, quan actuí com a tal, quan ho demani el propi client o bé quan ho desitgi el propi
col·legiat. El visat s'ha de veure com una garantia i qualitat de servei. Els col·legiats al visar els projectes
també tenen la cobertura corresponent de l'assegurança de responsabilitat civil. Per això entenem
que ara s'obre un ventall de possibilitats que al visar, a preus quasi simbòlics, els projectes, dictàmens,
peritacions, pressupostos, informes i tot el que s'escaigui, es promourà la prestació de serveis de
telecomunicacions en benefici de la nostra societat.
D'altra banda, amb aquest escrit vull informar-te, per tal que valoris i comprenguis la situació real
en la qual ha estat sotmesa la demarcació catalana del COETTC aquests darreres anys, abans de ser
Col·legi Català. El camí, que es va iniciar a principis de l'any passat, no ha estat fàcil. D'una banda el
Col·legi Estatal, al principi no ho veia amb bons ulls i això va provocar un seguit d'entrebancs que
amb el temps hem anat superant. Per l'altre banda, l'Administració ha trigat molt de temps per
aprovar el Decret de la creació del nou col·legi català.
Només dir-vos que si haguéssim imaginat el patiment, angoixes i els mals de caps que ens ha sotmès
tot aquest procés, segurament no ens haguéssim atrevit a embarcar-nos a aquesta aventura de la
creació per segregació del nou col·legi català.
Malgrat tot, cal destacar que la gran professionalitat de les persones al capdavant del COETTC, ha
fet possible que aquesta singladura cap el nou col·legi s'hagi assolit amb èxit. Durant tot aquest
temps i malgrat les dificultats, el COETTC ha anat deixant un llegat d'activitats i de serveis que als
col·legiats de la demarcació catalana han de posar en valor. No hem volgut traslladar, fins ara, aquests
patiments al col·lectiu, ja que estem just arribant amb èxit al nostre objectiu amb el nou col·legi
constituït.
Com sabeu, els enginyers no justifiquem el treball únicament amb l'esforç, sinó pels seus resultats.
Per això avui us comunico que l'esperança de què en els propers dies tinguem el col·legi català segregat
de l'estatal, ens anima i ancoratge a seguir treballant molt durament amb la finalitat de que aquest
nou marc, del col·legi segregat, ens oferirà la possibilitat de donar uns millors
serveis.
Per acabar, dir-vos que a la portada de la revista, hem volgut posar un castell
culminat amb la senyera del COETTC. Això ha de simbolitzar l'esforç i el compromís
de tot el col·lectiu que ens ha de permetre ser millors i assolir els nostres objectius
amb èxit
Ferran Amago
Degà del COETTC
3

CTP
Recepción de
documentos
por FTP
DEPARTAMENTO PREIMPRESION
Impresión
SAKURAI 2 Colores 52 x 72
SPEEDMASTER 37 x 52 2 colores
Encuadernación
GUILLOTINA Polar 115
PLEGADORA
SAKURAI 4 Colores 60 x 76
MULLER
Entrega
C/ Fontsanta, 2 baixos - 08970 Sant Joan Despí (Barcelona)
e-mail: jurado@graficasjurado.net - web: www.graficasjurado.net
Teléfono 93 477 17 51 - Fax 93 477 65 10

9a Diada de les Telecomunicacions: esperit de superació
Especial
E
9a Diada de les Telecomunicacions:
esperit de superació
De la Diada de les Telecomunicacions podria dir-se allò de l'eslògan olímpic
“cada vegada més alt, més fort...!”.
Tot apunta que aquesta nova edició, que celebrarem el dia 21 de setembre, en lloc de l’habitual 29,
en el CosmoCaixa, superarà les anteriors en contingut i en participació.
d'enginyeria i FP, i a tots aquells que tinguin inquietud
per estar al dia en el sector TIC.
A la Diada es pren el pols al Sector; s'analitza el que
ha estat l'últim any, i es fa una prospecció del que
serà el futur immediat. Les diferents ponències no
són panells d'alt contingut científic, sinó exposicions
i plantejaments de tendències futures: tot això amb
un llenguatge fàcil i assequible.
La Diada de les Telecomunicacions a Catalunya és un
dels esdeveniments més importants i representatius
del Sector TIC de quants s'organitzen a Catalunya i,
possiblement en tot l'Estat espanyol.
La 9a Diada la conformen quatre activitats:
•Un debat inaugural, protagonitzat per dos personatges
rellevants, sobre un tema d'actualitat.
•Deu taules rodones, distribuïdes en 3 temes o tracks.
•Networking: es facilita als assistents diversos moments
perquè puguin relacionar-se, comunicar-se i fer
negocis entre ells.
•El lliurament dels Premis Excel·lència a les Telecomunicacions,
es farà després de l'acte de cloenda en el
mateix auditori del CosmoCaixa.
Objectius
La Diada està orientada al públic en general, als
professionals del sector TIC, i en particular empresaris,
directius, universitaris, comercials i polítics relacionats
amb les TIC. És d’especial interés per als estudiants
Novetats en la 9a edició
Procurem introduir constants novetats en l'organització
i logística de la Diada. Cada any, fem un balanç
crític davant els nostres patrocinadors i escoltem els
seus comentaris i suggeriments. Per a aquesta edició
les novetats són:
a) Celebrar-ho, per segon any, al CosmoCaixa, prestigiós
museu de la Ciència.
b) Celebrar-lo només al matí.
c) Lliurar els Premis Excel·lència, en l'acte de cloenda.
d) Excepte les taules 9 i 10, que es desenvoluparan
segons el sistema convencional (ponències de 15 a
20 minuts), les demés comptaran amb 5 o 6 ponents,
els quals realitzaran intervencions molt breus, però
en canvi respondran a nombroses preguntes del
públic.
e) Diada ON-LINE. Consta de dues parts. Diversos
mesos abans de l'esdeveniment, els inscrits podran
participar interactivament de dues formes:
5

E
Especial
9a Sistema Diada de les Galileu Telecomunicacions: esperit de superació
•Formular preguntes via web als membres de les
taules.
•Enviar les seves pròpies opinions sobre els temes
tractats en les diferents taules, creant-se una espècie
de fòrum.
f) Modificar les bases de participació dels Premis
Excel·lència, de manera que els candidats podran
ser presentats per gent del seu entorn, i també
pels membres del Jurat.
g) En aquesta edició es transmetran tots els actes que
tindran lloc en la sala Auditori: acte inaugural,
taules 1 i 2, acte de cloenda i entrega dels Premis
Excel·lència EN DIRECTE a través de TV en telèfon
mòbil, Internet, i per TDT. Veure més informació a
la web www.coettc.com
TIC? Estan preparats els ciutadans per participar
activament en l'e-democràcia? Com seleccionar els
temes que s'han de consultar als ciutadans (Estratègia
de la Consulta de la Diagonal de Barcelona)?
3a Taula. - FIBRA ÒPTICA, REALITAT O IL·LUSIÓ?
Quan s'acabarà el cabal actual de les xarxes de coure
i quan ja no podrà ser possible desplegar fibra per
tal d'assegurar les demandes de l'usuari? La Fibra
òptica és la solució al baix nombre de llars connectades
a xarxes de banda ampla? Un cop tenim fibra òptica,
hem de canviar els nostres hàbits de consum? Quina
és l'oferta diferenciadora d'aquestes xarxes? Les
administracions han de desplegar xarxes de fibra? El
cabal sobrant d'una xarxa corporativa és profitosa
per a les empreses?
PROGRAMA GENERAL
TRACK 1 - ÀREA D'INFLUÈNCIA DE LES TIC
1a Taula. - LES TIC COM A SOLUCIÓ PER SORTIR DE
LA CRISI
(Amb la col·laboració de Tertúlia digital)
Estan invertint els empresaris per incorporar les TIC
en els negocis? S'està impulsant des de les administracions
per tal que les TIC siguin realment la sortida
de la crisi? Quin model empresarial s'està incentivant:
el de 4 persones o el de 1.000 persones?
4a Taula. - ELS MUNICIPIS I LA PARTICIPACIÓ CIUTA-
DANA, EXEMPLES PIONERS D'E-ADMINISTRACIÓ
“CLOUD COMPUTING” i SMART CITIES -POBLACIONS
INTEL·LIGENTS, XARXES SOCIALS I LIVING LAB.
2a Taula. - LA DEMOCRÀCIA ELECTRÒNICA: DE LA
PARTICIPACIÓ A LA IMPLICACIÓ ACTIVA. E-DEMOCRÀCIA
Després de l'èxit de Barack Obama en la seva campanya
electoral als EUA, en què ha tingut un gran
protagonisme les xarxes socials, com ho estan extrapolant
els partits polítics catalans davant les eleccions
vinents? Quin ús estan fet o faran els partits de les
Els municipis estan realitzant esforços per a la modernització
i obertura a una nova relació ciutadana dins
de l'e-govern. Estan preparats els ciutadans per participar
en la vida municipal? Estan previstos els procediments
administratius i tecnològics per tal que els
ajuntaments puguin avançar? Sense participació serà
més complexa la gestió local? Quines són les noves
polítiques públiques d'innovació i la seva incidència
en la vida social i econòmica juntament amb la intel·ligència
de la xarxa?
TRACK 2 - ÀREA DE NEGOCI I ECONOMIA
5a Taula. - HI HA VIDA I NEGOCI DARRERE LA TV
DIGITAL?
Poca gent ha entès que els continguts són els mateixos
que els de la TV analògica; per això, i desprès de
6

9a Diada de les Telecomunicacions: esperit de superació
Especial
E
Què entenem per periodisme digital i revista digital?
Es crearan noves professions? Convergència de redacl'apagada
analògica, hi ha més negoci per diferenciar
els continguts? Quan tindrem la TDT Interactiva en
alta definició i en 3D? Les televisions de proximitat
no han estat aprofitades per la cohesió territorial
degut al desert del concurs, quan tindrem omplerts
els múltiplexos que manquen per omplir?
6a Taula. - SOCIOLOGIA I TIC: NOVES APLICACIONS
I SERVEIS PER MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA DELS
CIUTADANS
(Amb la col·laboració del Club de Marketing de
Barcelona)
7a Taula. - MERCAT LABORAL DE LES TIC: ES SE-
GUEIXEN CREANT LLOCS DE TREBALL?
Com es comporta el mercat laboral de les TIC a nivell
europeu, estatal i nacional? El mercat TIC no decreix
tot i la crisi, però és a costa dels salaris? En els darrers
anys han minvat les vocacions per estudis d'enginyeria.
Com es comporta el mercat laboral davant la reducció
de titulats? Entenen els empresaris els conceptes de
les noves titulacions del Pla Bolonya?
Definició de client digital. Qui és el nostre futur client?
Quines necessitats té? Com actua? Com es comunica?
La tecnologia és el contingut o els continguts crearan
les noves maneres d'entendre la tecnologia? Perspectives
del mercat d'equipament digital.
COMITÈ D'HONOR
•SAR Felipe de Borbón y Borbón, Príncep d'Astúries
•Molt Honorable Sr. José Montilla, President de la Generalitat
de Catalunya
•Sr. Miguel Sebastián, Ministre d'Indústria, Turisme i Comerç
•Molt Honorable Sr. Ernest Benach, president del Parlament
de Catalunya
•Excm. Sr. Jordi Hereu, alcalde de Barcelona
•Sr. Bernardo Lorenzo, Secretari d'Estat de les Telecomunicacions
•Hble. Sr. Jordi Ausàs, Conseller de Governació
•Hble. Sr. Ernest Maragall, Conseller d'Educació
•Hble. Sr. Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura i Mitjans
de Comunicació
•Hble. Sr. Josep Huguet, Conseller d'Innovació, Universitat i
Empresa
•Hble. Sra. Carme Capdevila, Consellera d'Acció Social i Ciutadania
•Hble. Sr. Francesc Baltasar, Conseller de Medi Ambient
•Excm. Sr. Antoni Fogué, President de la Diputació de Barcelona
•Sr. Ramon Font, President del Consell de l'Audiovisual de
Catalunya
•Sr. Sebastián Muriel, Director general de Red.es
•Excm. Sr. Miquel Valls, President de la Cambra Oficial de
Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona
•Sr. Joan Rosell, President de Foment
•Sr. Josep González, President de la Pimec
•Sr. Jordi Bosch, Secretari de Telecomunicacions i per a la
Societat de la Informació
•Sr. Carles Mundó, Secretari de Mitjans de Comunicació
•Sr. Santiago Ramentol, Conseller secretari del CAC
•Sr. Josep Lluís Checa, Gerent del Centre de Telecomunicacions
i Tecnologies de la Informació
•Sr. Jesús Banegas, President d'AETIC
•Sr. Josep Rof, President de SECARTYS
•Sr. Martín Pérez Sánchez, President d'ASIMELEC
•Il·lm. Sr. Pere Navarro, President de Localret i Alcalde de
Terrassa
•Il·lma. Sra. Carme Botifoll, Directora general d'ACC1Ó
•Sr. Reinaldo Rodríguez, President de la Comisión del Mercado
de las Telecomunicaciones (CMT)
•Sra. Patrícia Remiro, Directora general Comunicació i Serveis
de Difusió Audiovisual
•Sr. Joan Cornet, Executive Chairman de TIC Salut
•Sr. Alberto Durán López, Vicepresident primer executiu de la
Fundación ONCE
•Sr. Francisco Moza Zapatero, Secretari general del Real Patronato
sobre Discapacidad
•Il·lm. Sr. Ferran Amago, Degà del Col·legi Oficial d'Enginyers
Tècnics de Telecomunicació (COETTC)
8a Taula.- PERIODISME I COMUNICACIÓ DIGITAL
(Amb la col·laboració de la Asociación Iberoamericana
de Periodistas Especializados y Técnicos-AIPET)
COMITÈ TÈCNIC
•Sr. Andreu Bru, Director de Noves Tecnologies de PIMEC
•Josep Ramon Ferrer, director gral. Xarxes i Infraestructures
de la STSI
•Sr. Ginés Alarcón, Vicepresident de Lavinia
•Sr. Andrés Font, Director de Digiworld - Madrid
•Sr. Josep Miquel Piqué, President de 22@ Barcelona
•Sr. Jordi Arandes, Subdirector d'Explotació d'Abertis Telecom
•Xavier Jové, Director Innovació Desenvolupament Empresarial
de Cambra de Comerç de Barcelona
•Gonzalo Díe, Director Relacions Externes i Comunicació de
Red.es
•Sr. Manuel Brufau, Director General d'Indra
•Sr. Miguel Angel Alloza, Director Tècnic de Vodafone Catalunya
•Sr. Bruno Vilarasau, Director Desenvolupament de Negoci
i Societat de la Informació de Telefónica
•Sra. Mónica Sala, Directora General d'Orange Catalunya
•Sr. Joan Rosell, President de Foment del Treball
•Sr. Xavier Castillo, Director d'AETIC Catalunya
•Sr. Martín Pérez, President d'Asimelec
•Sr. Toni Iruela, President del Club de Marketing
•Sr. Manel Domínguez, Àrea de Presidència Delegació per
a la Societat del Coneixement de la Diputació de Barcelona
•Sra. Isabel Ordoyo, Director Divisió Administració Pública
Autonòmica d'Altran
•Sr. Ferran Amago, Degà del COETTC
•Sr. Miguel Arredonda, Vicedegà del COETTC
•Sra. Mar Hernando, Vocal de la Junta del COETTC
•Sr. Alfonso Rodríguez, Vocal de la Junta del COETTC
•Sr. Josep Mompín Poblet, Coordinador 9a Diada (director
d’IKONOS Comunicació)
7

E
Especial
9a Diada de les Telecomunicacions: esperit de superació
cions: paper i digital. Eines
de treball del periodista
digital. Com fidelitzar als
ciberlectors? Rendibilitat
d'una revista digital. Diferència
entre l'èxit i no
èxit d'una publicació digital.
El futur de les revistes
digitals.
Históric dels Premis Excel·lència
Excel·lència
Empresarial
Excel·lència
Innovació
Tecnològica
Excel·lència
Desenvolupament
Sostenible
8è Premis 7è Premis 6è Premis 5è Premis 4t Premis 3è Premis 2n Premis 1r Premis
(2009) (2008) (2007) (2006) (2005) (2004) (2003) (2002)
Abertis
Telecom
Ajuntament
de Barcelona
Accèsit:
Genaker
Fundación
Orange
Mier
Comunicaciones
Indra i Parc
d'Innovació
La Salle
Fundació
ECOTIC
Lleida Net
Voz
Telecom
ETNIA
Grup
Intercom
Scytl
A. Andromines
Al-Pi
CTT
CTC Applus
Grupo
Intercom
Acefhat
Cap Prov.
Telecom Girona
Abertis
Telecom
Fractus
Cesva
Enditel
Desert
Ajuntament
de Sant Cugat
TRACK 3 - ÀREA TIC I
DISCAPACITAT
(VII Trobada Telecomunicacions
i Discapacitat)
9a Taula. - TREBALL, VIDA
INDEPENDENT, ACCESSI-
BILITAT UNIVERSAL I IN-
TERACTIVITAT
Divulgació TIC en
Televisió
Divulgació TIC en
Diaris
Divulgació TIC en
Ràdio
Divulgació TIC en
BTV
EXPANSION
CADENA
SER
COMPUTER
WORLD
Canal Blau TV
Vilanova i la
Geltrú
Desert
COM
Ràdio
A+Auditoria
y Seguridad
TV3
Noticias.com
Catalunya
Ràdio
Comunicaciones
World
BTV
Món
Empresarial
COM
Ràdio
Mundo
Electrònico
TV3
El Periódico
de Catalunya
Catalunya
Ràdio
Revista TCN
Quins treballs són els més adequats per a les persones
amb discapacitat, encara fent ús de les eines cada
vegada més potents que ofereixen les telecomunicacions?
És possible una vida independent fins i tot
disposant dels recursos tècnics més avançats que se'n
disposen a l'actualitat? Què més es pot i cal fer? S'ha
de seguir incidint en l'accessibilitat universal, en
especial pel que fa a les grans empreses i administracions?
10a Taula. - TDT, IDENTIFICACIÓ DE LES NECESSITATS
DELS TELESPECTADORS AMB DISCAPACITAT
Receptors i descodificadors, són realment útils i accessibles
per a persones amb greus dependències?
Quines noves utilitats aporten a les persones amb
discapacitats auditiva i visual? Quines noves aplicacions
funcionen; s'han desenvolupat o es desenvoluparan
per tal de facilitar la vida de tots? Hi ha aparells de
televisió pensats exclusivament per a persones amb
discapacitat? Estat del seguiment de l'accessibilitat.
R+D+i en TDT i discapacitat.
La data de presentació de candidatures es va tancar
el 22 de juny. El Jurat les ha tingut fins al 7 de setembre,
data que s'ha reunit per a produir la fallada.
Quan vam escriure aquestes línies (abans de l'estiu),
desconeixíem la llista de guanyadors
Premis Excel·lència
Un any més el Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de
Telecomunicació de Catalunya, atorgarà, després de
l'acte de clausura de la Diada dels Telecomunicacions
els 9 ens Premis Excel·lència a les Telecomunicacions,
en les 4 categories:
•Excel·lència Empresarial
•Excel·lència a la Innovació Tecnològica
•Excel·lència al Desenvolupament Sostenible
•Excel·lència a la Comunicació i/o Divulgació de les TIC
Josep Mompín Poblet
Coordinador 9a Diada
Director d’Ikonos Comunicació
8

El nostre agraïment a:
RELACIÓ DE PATROCINADORS DE LA 9a DIADA
Membres col·laboradors d'Honor
Són les empreses/institucions que ens donen suport i patrocinen tots els esdeveniments que organitza
el COETTC i l’AETTEC durant l’any, inclosa la Diada de les Telecomunicacions a Catalunya.
Patrocinadors específics de la 9a Diada
Media partners
Amb el suport de
IKONOS
Comunicació
9

E Entrevista
Carme Capdevila
Consellera d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya.
Membre del Comitè d’Honor de la 9a Diada de les Telecomunicacions
(VII Trobada de les Telecomunicacions i Discapacitat)
Sistema Català de Serveis Socials. El sistema representa
tots els actors que intervenen en l'àmbit dels serveis
socials, i que tenen com a objectiu satisfer el dret de
les persones a viure dignament, garantint la cobertura
de les necessitats personals i socials durant totes les
etapes de la seva vida.
Parlava dels drets de ciutadania, també.
Nosaltres hem tingut molt present que les polítiques
socials havien de servir per a generar més igualtat
d'oportunitats per a tothom al nostre país. Per això,
hem defensat l'impuls dels drets de ciutadania, sobretot
per aquells col·lectius de població que pateixen
situacions de discriminació o desigualtat: dones, joves,
immigrants, infants...
Com resumiria el balanç de la feina feta aquests
quatre anys al capdavant del Departament d'Acció
Social i Ciutadania?
Amb tres conceptes: serveis socials per a tothom,
potenciació dels drets de ciutadania i creixement de
la despesa en serveis socials.
Per un cantó, hem passat de l'assistencialisme i de
donar ajudes a uns pocs, a la universalitat del dret
d'accés als serveis socials gràcies a la llei de serveis
socials catalana i la Llei d'autonomia personal i atenció
a les persones amb dependència. D'aquesta manera,
avui donem drets a tota la població perquè pugui
cobrir les seves necessitats socials en qualsevol moment
de la seva vida.
A més, això ens serveix per avançar cap a un nou
model d'acció social que s'ha de bastir damunt del
Per això, hem potenciat accions per erradicar la violència
masclista i el foment de l'atenció i serveis a totes les
dones amb la Llei del dret de les dones a eradicar la
violència masclista, hem fet possible l'impuls de l'acollida
de la immigració amb català amb la Llei d'acollida de
les persones immigrades i les retornades a Catalunya.
Amb aquesta llei es fomenta el català com a instrument
inclusiu i de mobilitat social. També hem augmentat
els recursos per a la protecció a la infància i no només
això sinó que també hem aprovat la Llei dels drets i
les oportunitats de la Infància i l'adolescència, que
tracta tota la infància per igual i no diferencia els nens
i nenes tutelats dels que no ho són. Durant aquests
anys hem triplicat el pressupost destinat a polítiques
d'infància i adolescència: de 75 milions d'euros que
estaven pressupostats pel 2003, hem ampliat fins a 203
milions pel 2010 el pressupost d'aquesta.
Al marge d'actuacions amb els col·lectius de la societat
més febles, li he posat exemples amb dones, persones
immigrades i infants, hem reforçat els serveis socials.
Nosaltres teníem la voluntat de convertir el sector de
l'atenció a les persones en un element central del
sistema de protecció social al nostre país. L'augment
del pressupost del Departament d'Acció Social i Ciutadania
des del 2003 fins al 2010 ha estat de més
d'un 190%. Aviat està dit.
10

Entrevista
E
La Llei de l'autonomia personal i atenció a la dependència
en el seu desplegament ha patit molts entrebancs.
Com està la situació actualment?
La posada en marxa amb presses electorals per part
del govern de Zapatero d'una llei tan complexa ha
estat enorme. S'havien creat unes expectatives molt
grans perquè hi havia una necessitat molt gran però
no es va explicar, per exemple, que la llei suposava
i suposa un canvi tan gros que no es pot fer de cop.
Vull dir que fins fa 3 anys, la responsabilitat estava
centrada exclusivament en les famílies de les persones
dependents i de cop i volta la llei fa que l'administració
s'hi involucri i ajudi a les persones. Per això, dic que
el canvi és molt gran i per això la llei té un desplegament
gradual fins el 2015. Avui, tres anys després de
la seva posada en marxa, aquesta llei ha fet possible
que moltes persones, més de 132.000, tinguin accés
a ajudes que abans no rebien. Més de la meitat de
persones que reben la prestació abans no havien
tingut mai cap contacte amb els serveis socials.
Quines són les últimes dades de prestacions donades?
En data 1 de juliol el Govern havia atorgat 173.741
prestacions, comptant ajuts econòmics i serveis, a les
persones acollides a la Llei de la dependència, com
a resultat d'haver resolt 132.068 Programes Individuals
d'Atenció (PIA), que són els plans que donen dret a
les prestacions. A més a més dels 132.068 plans individuals
s'han fet també 20.849 modificacions de PIA
bàsicament de persones que han demanat canvis en
el servei que rebien. Pensi que la llei de l'Autonomia
Personal i Atenció a les persones amb dependència
ha suposat des de la seva implantació fins ara que
les famílies catalanes rebessin directament en prestacions
econòmiques o de serveis 1.700 milions d'euros.
Això són molts diners.
Ara estem treballant per millorar l'atenció amb noves
mesures com l'ampliació de la prestació d'assistent
personal a tots els graus i nivells de la dependència.
D'aquesta manera el nostre país serà pioner en el
desenvolupament d'aquesta prestació. Hem continuat
treballant amb la Plataforma de suport a les persones
cuidadores no professionals, que inclou la novetat
d'estades respir per a les persones cuidadores.
Per últim, no em puc estar de dir que gràcies al
desplegament de la llei, més de 23.000 persones,
comptant llocs de treball directes i indirectes, s'han
incorporat al mercat de treball gràcies al sistema de
serveis socials català.
Creen ocupació en temps de crisi?
Sí. Els serveis socials són un dels filons d'ocupació que
creixen malgrat la crisi. A la nostra societat augmenten
les necessitats socials fruit, entre d'altres, de l'envelliment
i necessitem mà d'obra per donar serveis. És curiós
perquè els serveis socials sempre s'havien percebut
com a despesa i nosaltres els entenem com una inversió
i a més els entenem com un sector que en temps de
crisi està creant ocupació. Per això, és tan important
la formació dels professionals dels serveis socials.
Des del departament d'Acció Social i Ciutadania hem
impulsat moltes mesures en aquest sentit i estem fent
constantment cursos de formació. La major part de
les persones que hi participen tenen feina de seguida,
moltes vegades no hi ha ni borsa de treball.
No podem oblidar que els serveis socials ofereixen
moltes possibilitats en l'àmbit de la recerca i el desenvolupament,
pel que fa a la millora de l'accessibilitat
en les tecnologies de la comunicació, o l'adequació
dels espais per a persones amb discapacitat o mobilitat
reduïda.
Hem defensat l'impuls dels drets
de ciutadania, sobretot per aquells
col·lectius de població que pateixen
situacions de discriminació o
desigualtat: dones, joves, immigrants,
infants...
Però, la crisi ha tingut un impacte directe en l'augment
de la demanda de serveis socials, oi?
Sí. La reducció de l'activitat econòmica ha portat a
moltes persones a l'atur. Gent que mai havia necessitat
l'ajuda dels serveis socials ha hagut de fer-los servir.
Aquests nous usuaris de perfils tan diversos com
persones que treballaven en l'àmbit de la construcció,
famílies d'origen immigrant, famílies monoparentals
o famílies amb ingressos baixos demanen, sobretot,
ajudes d'urgència per pagar el pis o comprar aliments.
Conscients de l'enorme dificultat en la que es troben
molts ciutadans i ciutadanes hem posat en marxa
mesures extraordinàries que sobrepassen les nostres
competències i que reforcen les accions més estructurals
que el Govern ha pres per ajudar a sortir al
país de la crisi. Em refereixo, per exemple, a l'aportació
extraordinària de 5 milions d'euros durant aquets
2010 per fer front a les urgències socials.
D'altra banda, cal dir que la crisi també ha fet disparar
la renda mínima d'inserció. Per aquest any, hem hagut
de destinar-hi 31 milions més que l'any passat.
11

E Entrevista
Durant la legislatura ha parlat molt de la importància
dels serveis socials bàsics com a porta d'entrada al
sistema de serveis socials català.
És veritat. Els ajuntaments i els consells comarcals són
qui millor coneixen les necessitats socials del territori,
i són els qui poden actuar amb més rapidesa i efectivitat
per fer front als processos d'exclusió social. Per
això, hem impulsat mesures per millorar la seva
actuació. Així, el 2010 hem reforçat el finançament
d'ajun-taments i consells comarcals amb una aportació
de gairebé 182 milions d'euros per als nous contractes
programa, que representen un 14,5% més que al
2009.
També, hem fet créixer els professionals de les arees
bàsiques de serveis socials i hem implantat el programa
Minuts menuts en 28 municipis per afavorir la conciliació
de les famílies catalanes. Igualment estem
desplegant la Xarxa Nacional d'Emancipació Juvenil,
gràcies al treball coordinat entre el Departament,
ajuntaments i consells comarcals. Fins ara hem posat
en marxa 10 Oficines Joves pilot, d'àmbit comarcal.
Alhora, estem fent una forta aposta per la concertació
de places, per donar una major estabilitat i seguretat
als usuaris i treballadors. Les places concertades
permeten, a més, donar una major garantia de drets
d'acord amb la Llei de Serveis Socials, l'assoliment de
la ràtio de places, així com la qualitat del servei.
El nostre model de serveis socials és clarament municipalista,
i aposta per la descentralització i la proximitat
tal com marca la llei de serveis socials.
Quin és el paper que han de tenir les entitats del 3er
sector en el desplegament de les polítiques socials
a Catalunya?
Tenen un paper important perquè no oblidem que
el sistema de serveis socials s'ha aguantat durant
molts anys gràcies a la seva bona feina. El conjunt
d'entitats i empreses que formen el sector de l'atenció
social, ja siguin empreses o entitats sense ànim de
lucre, aporten qualitat i professionalitat en l'atenció
a les persones amb necessitats socials. I ofereixen uns
valors intangibles, imprescindibles pel bon funcionament
de la nostra societat. Parlo de la cohesió, la
solidaritat o el compromís en favor d'un país més just.
Les entitats que configuren el Tercer Sector Social
donen servei a un milió de persones i gestionen un
pressupost anual superior als 900 milions d'euros. El
sector l'integren unes 7.500 associacions, fundacions
i cooperatives d'iniciativa social, dóna feina a més de
100.000 persones i disposa de més de 245.000 voluntaris.
Per això, des del 2002 els ajuts del Govern al Tercer
Sector s'han incrementat en un 22%, fins arribar als
800 milions d'euros el 2009.
La pobresa persisteix a Catalunya. Un 18 % de la
població viu en aquesta situació.
Una xifra indignant per a qualsevol societat democràtica
i cohesionada com la que volem construir. Des
del Departament hem liderat la lluita contra la pobresa
i l'augment de les desigualtats en els últims anys, i
ho hem fet desplegant la Llei de prestacions
econòmiques d'assistència social, que va ser aprovada
gràcies a l'impuls d'Esquerra al Parlament i que
garanteix per llei una seguretat econòmica per a
totes aquelles persones que tenen més necessitats.
També, hem impulsat el Pla d'Acció per a la Inclusió
i Cohesió Social a Catalunya 2010-2013, que ha estat
aprovat per la corresponent Comissió Rectora. Aquest
pla inclou les mesures que el Govern de la Generalitat
impulsa per lluitar contra l'exclusió social. Alhora,
durant aquest any 2010, any Europeu contra la pobresa
i l'exclusió social, crearem l'Observatori català
de la pobresa i desenvoluparem indicadors de la
pobresa a Catalunya perquè els experts i els professionals
tinguin millors eines per a fer polítiques socials
més efectives.
El tema de l'atur és un dels problemes
dels joves i hi hem fet front.
L'altre problema que té la joventut
és l'emancipació. Han estudiat molt
però tenen feines amb sous baixos
i feines inestables que els impedeix
emancipar-se
La societat canvia, com també ho fan els tipus
d'estructures familiars que conviuen avui al país. Què
s'ha fet per a donar suport a les diferents unitats
familiars?
Esquerra ha adaptat l'acció de Govern a aquestes
noves realitats i, per exemple, hem reconegut legalment
la família monoparental. Però no només això,
sinó que s'ha creat un títol familiar que atorga avantatges
a aquestes famílies i tendeix a equiparar-les,
en drets, a les famílies nombroses. Es preveu que al
voltant de 257.000 famílies es poden beneficiar
d'aquest carnet. De moment, hi ha més de 17.000
famílies que ja el tenen.
Passem a les polítiques per la infància.
Per a mi ha estat un honor poder treballar en la
direcció de les polítiques d'infància del país. La meva
12

Entrevista
E
vinculació amb la protecció de la infància ve de lluny.
Vaig ser directora d'un centre d'acolliment de menors
i directora d'un centre residencial d'acció educativa,
a més de ser la responsable de l'àrea de recursos de
la Direcció General d'Atenció a la Infància i
l'Adolescència de Girona.
Per això, estic molt satisfeta de l'avenç que hem fet
en l'àmbit de la protecció als infants del nostre país.
En set anys, hem triplicat el pressupost destinat a
polítiques d'infància i adolescència.
Hem creat un servei de detecció i prevenció de maltractaments
infantils per millorar la coordinació entre
administracions i institucions. Hem canviat el model
dels centres i intentem que siguin més petits, més
similars a les famílies. I, sobretot, hem impulsat una
llei, la dels drets i les oportunitats de la infància i
l'adolescència, que aporta nombroses novetats i molts
beneficis per a la infància. Per exemple, amb aquesta
llei agilitzarem les adopcions nacionals, donant sortida
a molts nens i nenes dels centres de tutela de la
Generalitat.
D'altra banda, també hem potenciat la figura de
l'acolliment, per tal que els infants puguin estar en
famílies i puguin rebre el seu escalf mentre els seus
pares biològics no se'n puguin fer càrrec. A Catalunya
tenim poca tradició en fer acolliments però animo a
les famílies que en facin. Hi ha modalitats de curta
durada o de llarga durada, de caps de setmana i
vacances... Ajudar un infant costa molt poc.
La joventut també ha estat una de les arees que
vostè ha dirigit des de la conselleria.
Tenim la generació de joves més ben formada de la
història i hem de fer el possible perquè tinguin cabuda
en el mercat laboral i cobrin sous justos en relació a
la seva formació. Per això, hem fet possible l'Acord
per l'ocupació juvenil amb els sindicats i les organitzacions
empresarials del país. Aquest acord té un
pressupost de més de 200 milions d'euros i serveis
per millorar la qualitat de l'ocupació i potenciar la
inserció laboral dels nostre joves
El tema de l'atur és un dels problemes dels joves i hi
hem fet front. L'altre problema que té la joventut és
l'emancipació. Han estudiat molt però tenen feines
amb sous baixos i feines inestables que els impedeix
emancipar-se. Per això, hem donat un impuls a les
politiques d'emancipació, després que durant molts
anys només s'haguessin potenciat les polítiques de
lleure. Per això hem creat les Oficines d'Emancipació
Juvenil. La feina feta és destacable com ho demostra
el fet que cada dia 9 joves catalans s'independitzin
i trobin un habitatge de lloguer a la seva zona gràcies
a l'ajuda d'aquests equipaments.
Què ha de significar la Llei d'acollida per a la gestió
de la immigració al nostre país?
La llei ens dóna instruments per a poder fer una
gestió ordenada i intel·ligent de la immigració. Instaura
un servei de primera acollida per als nouvinguts,
que inclou una formació sobre la nostra realitat
nacional i social, un suport per trobar feina i
l'aprenentatge de la llengua catalana. No hem
d'oblidar que el català és el gran ascensor social del
nostre país i obre les portes a la integració social i
laboral.
La violència masclista segueix sent però, un dels
enemics a combatre per a construir una societat més
igualitària en drets entre homes i dones. Quin balanç
fa sobre les polítiques de dones impulsades des del
Govern en aquest àmbit?
La violència contra les dones és una xacra contra la
que lluitem molt activament des del Departament
d'Acció Social i Ciutadania. Per això, hem fet la llei
per l'eradicació de la violència masclista, que coordina
les diferents administracions per donar una resposta
ràpida i efectiva davant la detecció de qualsevol cas
de violència masclista.
La feina feta ha estat molta. Hem obert 6 serveis
d'acolliment i recuperació arreu de Catalunya; al
Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Oriental, Gironès,
Segrià i Tarragonès, 8 serveis d'acolliment substitutori
de la llar al Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Oriental,
Gironès, Tarragonès i Segrià.
No em vull oblidar dels Centres d'Intervenciò Especialitzada
que hem inaugurat arreu. Durant aquest
any es preveu posar-ne en funcionament dos més.
Per altra banda, hem ampliat la xarxa de SIAD (Servei
d'Informació i Atenció a les Dones), hem iniciat una
línia d'atenció a les dones víctimes de violència: 900
900 120. Un servei gratuït i confidencial que atén les
demandes relacionades amb situacions de violència
contra les dones, sigui quina sigui la seva forma
d'expressió, i hem ampliat el nombre de punts de
trobada, un recurs destinat al compliment del règim
de visites dels fills i filles establert per als supòsits de
separació o divorci dels progenitors, quan es fa inviable
el contacte o la relació entre els dos progenitors
Redacció
13

E
Especial
BARCELONA MOON TEAM, un projecte tractor per al sector aeroespacial
BARCELONA MOON TEAM, un projecte tractor per al
sector aeroespacial
El Barcelona Moon Team és el primer equip amb seu a Espanya a participar en el
Google Lunar X-PRIZE, una competició internacional per aconseguir portar un robot a la Lluna amb
finançament majoritàriament privat. L'equip es compon d'empreses privades, centres tecnològics,
professionals de l'espai i científics. El COETTC és Patró de la Fundació que impulsa aquest projecte.
L'objectiu final de l'equip és desenvolupar aquesta activitat que involucri a la societat, sigui viable
tecnològica i econòmicament, amb l'esperança de contribuir a un canvi de paradigma en l'enfocament
actual per la posada en marxa de projectes tecnològicament innovadors i intensius en coneixement.
L'any 2007 la X-Prize Foundation, una
institució educativa americana sense
ànim de lucre amb la missió de
crear avenços radicals en benefici
de la humanitat a través de la
competició, va presentar la
competició internacional Google
Lunar X-PRIZE, que premia
amb 30 milions de dòlars
als equips que siguin capaços
de fer aterrar un robot a la
Lluna, recórrer 500 metres
sobre la seva superfície, i enviar
imatges i dades de tornada
a la Terra.
El Barcelona Moon Team té, a més
dels marcats pel GLXP, objectius
científics, industrials, legals, de captació
de fons i de comunicació. Entre els
objectius industrials s'inclouen el
promoure i facilitar un augment
de les activitats espacials i les
capacitats actuals a Catalunya
i Espanya, així com fomentar
una cooperació més estreta
entre empreses, universitats
i organismes d'investigació.
Són objectius científics, un
estudi sobre protecció planetària
i demostrar la viabilitat
de l'extracció d'oxigen
de regolit in situ. L'equip
també intenta, juntament amb
altres iniciatives en el sector
aeroespacial, desenvolupar una
legislació específica sobre espai amb
la definició d'una autoritat específica
14

BARCELONA MOON TEAM, un projecte tractor per al sector aeroespacial
Especial
E
interès públic pel Govern central.
L'equip Barcelona Moon Team
està liderat per l'emprenedor
Xavier Claramunt, al capdavant
de Galactic Suite Moonrace,
una empresa filial de Galactic
Suite Design, que també promou
i desenvolupa el Galactic
Suite Spaceresort, el primer hotel
espacial que té la intenció
d'oferir una experiència completa
de turisme espacial mitjançant
la combinació de diversos
elements en Terra i en
òrbita. Altres membres de
l'equip inclouen com a soci
tecnològic el Centre de Tecnologia
Aeroespacial (CTAE), amb
seu a Viladecans, el científic
Ignasi Casanova i el seu equip
de la Universitat Politècnica de
Catalunya (UPC), Rafael Harillo
de Stardust Consulting, assessoria
especialitzada en dret espacial,
i Jordi Rigual, de New
Output (NOP), que proporciona
suport estratègic i comercial
que s'encarregui de l'organització de les activitats
espacials tant públiques com privades. Pel què fa a
la divulgació, l'equip vol impulsar activitats de difusió
i educació sobre l'espai involucrant a l'opinió pública
i fomentant les vocacions dels joves per seguir carreres
científiques i tècniques.
Per aconseguir-ho l'equip està treballant per atreure
inversió privada i pública (amb un màxim d'un 10%
permès per les regles de la competició), en especial
de les empreses no vinculades al sector espacial i que
poden beneficiar-se dels avantatges que suposa que
aquest fet sigui considerat esdeveniment d'especial
Més informació:
Sobre el Barcelona Moon Team, www.barcelonamoonteam.com
Sobre el Google Lunar X PRIZE, www.googlelunarxprize.org.
Sobre la X-Prize Foundation www.xprize.org.
Marc Zaballa
Cap de projectes de
Galactic Suite Design
15

E
Especial
Les Sistema telecomunicacions Galileu a Catalunya: un sector en canvi
Les telecomunicacions a Catalunya: un sector en canvi
Aquestes són una part de les conclusions de l'estudi del COETTC “Anàlisi de les telecomunicacions
a Catalunya” i desenvolupat pels autors a l'any 2008 i que combina una anàlisi
de dades secundàries sobre les característiques bàsiques del sector i la seva importància relativa,
i una anàlisi Delphi en el qual van participar un conjunt clau d'actors institucionals i
empresarials del sector.
manera creixent, el segment
de continguts digitals.
Així, es detecta una tendència
progressiva de canvi de
l'estructura empresarial en
dues direccions. D'una banda,
cap a processos de fusions i
adquisicions i, de l'altra, cap
a la construcció d'aliances
estratègiques, no només dins
dels diferents segments del
sector sinó també de caràcter
intersectorial. Aquesta tendència
és coincident amb
l'arribada al mercat de les
telecomunicacions de nous
actors procedents de la
indústria de continguts per
Internet, els equipaments
tecnològics i les utilities.
Aquest procés de transformació
afecta la cadena de
generació -que es va traslladant
progressivament cap als
segments de continguts i el
desenvolupament de multiplataformes
digitals mòbils i
interconnectades- i d'apropiació
de valor del sector.
El sector de les telecomunicacions a Catalunya, tot i
el seu pes reduït, es manifesta com un element cabdal
en la construcció de riquesa i en la millora del nivell
de productivitat agregada del país. Des d'una perspectiva
global, en els darrers anys s'està produint una
redefinició d'aquest sector des del segment
d'operadors i de fabricants d'equipaments de telecomunicacions
cap a fronteres més difoses, passant a
incloure tant les infraestructures com els serveis de
telecomunicacions, l'ús comercial d'Internet, el software,
l'hardware d'IT i de telecomunicacions i, de
Les empreses europees si bé
ofereixen, en general, un bon desplegament infraestructural
i lideren els mercats d'operadors de telefonia
(especialment mòbil), encara mostren un desavantatge
competitiu evident en aquells sectors on el potencial
de demanda futura sembla ser més potent, com és el
cas del sector dels continguts, en el qual el domini de
les empreses dels Estats Units és molt clar. D'altra
banda, la competència de les empreses asiàtiques ha
perjudicat sensiblement la posició competitiva europea
en el mercat dels equipaments de telecomunicacions,
en un sentit ampli.
16

Les telecomunicacions a Catalunya: un sector en canvi
Especial
E
A nivell d'estructura empresarial espanyola, es revela
una forta concentració del sector, de les companyies
estratègiques i de bandera i dels centres de decisió
a Madrid. En aquest context, el sector de les telecomunicacions
a Catalunya es veu afectat -d'altra banda,
com d'altres activitats productives de l'economia
catalana- pels processos de globalització, liberalització
econòmica i privatització, de dependència del finançament
i de la política d'inversions en infraestructures.
Es pot afirmar que el sector és relativament petit, en
termes de contribució al PIB català i espanyol i en
termes de localització de centres de poder/decisió.
Aquesta visió restrictiva fa que, fins i tot, alguns
professionals del sector es preguntin si realment
podem parlar d'un sector de les telecomunicacions
autòcton a Catalunya. Certament, no existeixen moltes
seus centrals d'empreses amb gran dimensió i pes
estratègic a Catalunya, tot i que hi són presents a la
regió metropolitana de Barcelona centres de R+D+i
de grans operadors internacionals. En qualsevol cas,
fins al moment, la presència d'aquests centres encara
no exerceix els desitjables significatius efectes
d'arrossegament cap al teixit industrial català, tot i
que comencen a manifestar-se algunes interaccions
estratègiques rellevants.
Al seu torn, a Catalunya també es posa de manifest
una tendència cap a la concentració i reducció de
companyies en el sector (nacionals i internacionals),
especialment en el segment de proveïdors de serveis
a empreses. Aquesta reestructuració no fa preveure,
de moment, que aquestes empreses puguin
marxar del territori, encara que fossin
absorbides per altres companyies amb seu
central fora del Principat. La seva localització
ve definida principalment per
l'existència d'una oferta local de treball
especialitzat i de serveis de qualitat com
també per l'accés a una demanda interna
-molt relacionada amb la massa crítica
d'activitat econòmica existent a Catalunya-
, que valora la proximitat, la confiança i
la resposta ràpida a les seves necessitats
que ofereixen aquestes empreses.
La potencialitat del sector va més enllà
però, del pes relatiu que té en el conjunt
de l'economia. A començament del segle
XXI es manifesten relacions intersectorials
transcendents per a l'economia catalana,
en les quals la presència dels serveis de
telecomunicacions és decisiva. En particular,
caldria citar-ne dues. Primera, el vincle
estret amb les activitats de serveis a les
empreses, que permet sustentar uns processos
d'externalització que milloren
l'eficiència d'una indústria catalana molt
sotmesa a la pressió competitiva exterior.
Segona, la important interrelació existent
amb el complex de l'edició-publicitat-arts
gràfiques i la indústria dels continguts en
general, segment aquest on l'evolució de
la demanda es preveu més favorable,
sempre i quan es desenvolupi amb encert
la seva transició cap al producte digitalitzat.
Aquest desitjable canvi d'especialització
en el sector cap a la indústria de continguts
digitals està encara limitat per l'escassetat
relativa de operadors privats d'audiovisuals
17

E
Especial
Les Sistema telecomunicacions Galileu a Catalunya: un sector en canvi
i per les deficiències en el desplegament
d'infraestructures de banda ampla. Probablement,
ambdós factors íntimament relacionats. En qualsevol
cas, de no resoldre ràpidament la manca d'inversions
i consolidar-se una massa critica d'operadors rellevants
podria perillar la localització en el Principat d'algunes
de les productores actuals.
tecnològics, vivers, agències de promoció i centres de
recursos per a emprenedors. L'emergència d'aquests
nous emprenedors i professionals, amb experiència
i d'alta qualificació exigeix un ventall modern i adaptat
de polítiques financeres, d'habitatge, de formació,
de comercialització, d'internacionalització, de networking
i de suport al creixement, totes elles de la
màxima qualitat. En aquest sentit, semblaria urgent
la reorientació de les plataformes universitàries
i dels centres de recursos locals.
Per tal d'avançar en aquest objectiu i generar
un cluster d'èxit en el sector, es manifesta la
necessitat de disposar d'un nombre molt més
significatiu d'iniciatives emprenedores. Aquestes
iniciatives però, afronten alguns colls d'ampolla:
• Escassa oferta de serveis legals especialitzats
en tecnologia i poca atenció a la penetració del
sector als mercats internacionals
• Escàs prestigi social de la figura de l'empresari
• Manca de mecenatge i de business angels
especialitzats en activitats TIC
• Escassetat de models de referència amb èxit
internacional
• Fortes dificultats per a l'accés als fons de
capital risc
• Manca de polítiques de suport al creixement
de les noves empreses
Doncs, com es previsible que afrontin el futur
immediat les empreses localitzades a Catalunya?
D'altra banda, es manifesta una gran potencialitat
en el segment empresarial de les microempreses,
procedents d' iniciatives d'start up, amb una forta
especialització de producte i amb vocació internacional,
especialment en l'àmbit del software de comunicacions
i en les aplicacions de telecomunicacions per
altres sectors (biotecnològic/salut, oficines mòbils,etc).
Actualment, es continua posant de relleu la capacitat
de Barcelona per atreure una oferta important
d'emprenedors/empreses i de treballadors altament
qualificats i amb experiència laboral, a fi de treballar
en empreses punteres del sector tecnològic. Aquest
fet mostra la transcendència que té l'encert en les
polítiques que es desenvolupin als diferents trampolins
La realitat de les infraestructures de telecomunicacions
a Catalunya encara necessita de
millores substancials per tal de no perjudicar
la competitivitat de les empreses. Aquest problema
s'agreuja per la posició de domini de
l'operador principal, algunes decisions preses
per la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions
- les quals són independents d'on estigui
localitzada la institució- i per l'avenç limitat de les
polítiques reguladores, fins i tot en comparació amb
les directrius de la Unió Europea. Tanmateix, la riquesa
del teixit industrial català fa que hi hagi tot un sector
de serveis TIC (integradors, consultores, serveis a les
empreses...) amb presència de transnacionals i de
companyies mitjanes catalanes que, fins al moment,
mostra una saludable posició competitiva, resultant
de les seves pràctiques innovadores. Però, la seva
evolució sembla dependre molt més del comportament
de l'economia en general que no pas de
l'evolució específica del sector de les telecomunicacions.
Així i tot, es manifesta una clara vocació de
creixement en les empreses d'aquest àmbit, per mitjà
de dues vies, l'ampliació del ventall de serveis que
18

Les telecomunicacions a Catalunya: un sector en canvi
Especial
E
s'ofereixen als mercats actuals i l'adquisició d'altres
empreses del sector i de fora del Principat. Però el
fet de que el seu mercat principal sigui generalment
l'intern dificulta que puguin desenvolupar un rol de
pal de paller, al voltant del qual es desenvolupi una
indústria més potent de les telecomunicacions a
Catalunya.
Tot i amb això, hi ha un conjunt de companyies
punteres de telecomunicacions i Internet, proveïdores
de serveis al sector empresarial i les llars que han
situat Barcelona en el mapa de les telecomunicacions
-també gràcies al World Mobile Congress-, a les companyies
i als inversors internacionals. Malgrat esser
aquesta una interessant oportunitat estratègica, la
massa crítica assolida fins al moment no sembla ser,
però, suficient.
També existeix un conjunt de companyies en el sector
continguts digitals IT amb una dimensió suficient i
amb possibilitats de crear efectes d'arrossegament
La realitat de les infraestructures
de telecomunicacions a
Catalunya encara necessita de
millores substancials per tal de no
perjudicar la competitivitat de les
empreses
que poden ser la base d'un complex autòcton telecomunicacions-continguts-publicitat-serveis
a les empreses
que seria més potent si la rica indústria editorial
catalana evoluciona amb
èxit cap al sector digital.
No obstant, també és un
escenari difícil, i més quan
els processos en curs de
fusions i aliances en el
sector audiovisual espanyol
poden afectar directament
aquest escenari.
En definitiva, a mesura que
el sector de telecomunicacions
es va reestructurant
i van emergint companyies
i aliances estratègiques
horitzontals i a
mesura que avança la reestructuració
cap al segment
dels continguts, es
Josep Lladós
Universitat Oberta
de Catalunya
Lluís Garay
Universitat Oberta
de Catalunya
va posant de manifest que actualment a Catalunya
no hi ha gaires jugadors de pes internacional (ni en
equipaments, ni en operadors ni en continguts). De
no avançar cap a polítiques que fomentin l'emprenedoria,
afavoreixin estratègies adequades de
creixement i promoguin la localització de noves
empreses, es fa difícil pensar que Barcelona pugui
competir amb molt d'èxit amb altres ciutats informacionals
que mostren una clara voluntat de competència
global. En conclusió, des d'una perspectiva a curt
termini es pot afirmar que la situació del sector a
Catalunya és saludable però, des d'una vessant més
estratègica, caldria manifestar que de no incidir amb
urgència en els factor crítics de competitivitat el futur
no semblaria ser tan prometedor.
Destacar per últim, la importància que té la tasca
desenvolupada per entitats com ara el propi COETTC,
amb les seves accions i actes que organitza i impulsa
cada any i que tenen un efecte cohesionador i tractor
del sector a Catalunya
Ramon Ribera
Universitat Oberta
de Catalunya
M. Jesús Martínez
Universitat Oberta
de Catalunya
19

E
Especial
I després Sistema de la Galileu TDT?... TDT o només TV?
I després de la TDT?... TDT o només TV?
Fa molt pocs anys, planava sobre la TDT un greu interrogant sobre el seu procés implantació,
i una severíssima sentència sobre la seva vigència. Molts no es creien que el
procés de desaparició de la televisió analògica acabés bé o que ho fes dins el calendari previst;
i més d'un expert pronosticava que la TDT ja era una tecnologia obsoleta, que seria ràpidament
arraconada al museu de les tecnologies caducades.
Ecosistema multipantalles en què estem immersos.
Avui, pocs mesos després de l'apagada analògica a
tot el país, val la pena apuntar alguna realitat consolidada
i apuntar -amb la lògica prudència - la incidència
de les noves tecnologies televisives en el consum
audiovisual domèstic.
Primer de tot, cal reconèixer l'enorme esforç de molts
enginyers i tècnics en telecomunicacions que han fet
possible una ràpida i eficaç transició des d'una tecnologia
que molts ciutadans pensaven quasi eterna. A
Catalunya, l'estreta col·laboració entre el sector privat
de les telecomunicacions -fabricants, operadors de
xarxa i instal·ladors- i el Govern de la Generalitat ha
permès que el resultat hagi estat categòricament
positiu, malgrat la nostra complexa orografia i disseminació
urbanística. La demostració inequívoca
20

I després de la TDT?... TDT o només TV?
Especial
E
d'aquest bon resultat la trobem en la baixíssima
demanda de la TDT per satèl·lit, a diferència d'algunes
zones espanyoles on aquestes instal·lacions no són
pas exòtiques. El Pla Catalunya Connecta ha situat la
TDT SAT en el terreny de l'excepcionalitat.
Això és el passat més immediat, i ara? Doncs la universalització
de la connexió ciutadana a la TDT, i la
les televisions públiques, conjuraria el risc que alta
definició i televisió de pagament acabessin sent
sinònims. Si l'enorme esforç de diner públic en favor
de la TDT es justifica per la universalització d'un accés
gratuït als continguts televisius, per coherència amb
les prestacions dels equipaments domèstics actuals,
que ens permeten gaudir de la qualitat d'imatge dels
continguts similar a com van ser realitzats, aquest
accés lliure i gratuït a la TDT ha de contemplar
també una part de continguts en
HD.
El 3D, derivat directament de l'estereoscòpia
de les noves sales de cinema digital, se suma
a l'HD, però els requeriments per al seu
visionat (ulleres especials sobre tot) el
converteixen en una opció per a determinades
ocasions, mentre que l'HD és una
opció de millora de qualitat d'imatge per
a qualsevol circumstància que vulguem
veure la televisió, amb tota comoditat.
Espectadors amb ulleres especials per a 3D
La comoditat de l'accés gratuït i
amb les connexions “de sempre”,
sumat a l'HD, és un argument poderós
i convincent per a bona part
de la ciutadania
irrupció de noves prestacions dels equips ens està
portant a una diversificació de característiques dels
continguts que ens arriben al mateix aparell del
menjador o la sala d'estar. A més dels canals de
pagament, i l'autèntica millora per a la TDT el representarà
l'alta definició (HD) que si -com és l'aposta
de TV3- forma part de les ofertes estratègiques de
L'accés domèstic -també-als continguts que
poden circular per Internet, portarà a dues
modalitats de consum que, durant molts
més anys dels que alguns pronosticaven,
cohabitaran: el de moltes, moltes persones
que amb l'oferta de la TDT seguiran amb
ella com a via d'accés completa a la programació
televisiva, i no es plantejaran cap
canvi; i els qui totalment o parcial optaran
pels canals IP. Però si ja és una realitat la
diversitat de prestacions del que fins avui
hem denominat “televisió”, la TDT -fins i
tot si ens quedem amb la configuració clàssica en SDha
vingut per quedar-se força anys amb la família.
La comoditat de l'accés gratuït i amb les connexions
“de sempre”, sumat a l'HD, és un argument poderós
i convincent per a bona part de la ciutadania. La
universalització de la lliure connexió televisiva per la
TDT ha estat una actuació encertada dels poders públics
i els sectors empresarials que l'han feta possible
Daniel Condeminas i Tejel
Director del Programa
d'Impuls de la TDT
Departament de Cultura i
Mitjans de Comunicació de la
Generalitat de Catalunya
21

E
Especial
Impacte acústic dels parc eòlics
Un problema actual que demana control i rigor tècnic
Impacte acústic dels parcs eòlics
Aquest article vol plasmar, en primer lloc, la complexitat específica que envolta
aquestes fonts de soroll, tant pel que fa a la seva caracterització acústica (basada en normatives ISO)
com a l'avaluació del seu impacte o a la predicció del soroll que emeten. En segon lloc es vol fer palesa
la necessitat d'establir protocols o guies tècniques de caracterització,
mesures d'impacte i predicció de parcs eòlics, a fi d'evitar els errors més comuns que s'esdevenen en
la gran majoria de les situacions reals.
La creixent implantació de parcs eòlics al nostre país,
marcada per l'augment de la demanda en instaurar
fonts energètiques sostenibles, duen a la necessitat
d'estudiar, avaluar i definir tot el referent al control
i impacte acústic dels aerogeneradors.
Ja són molts els casos d'estudis d'impacte fallits, parcs
eòlics que després d'aprovar-se són motiu continu de
queixa per contaminació acústica, mesures de soroll
d'aerogeneradors realitzades erròniament, mesures
d'immissió mal avaluades o simulacions amb softwares
de predicció que no corresponen a la realitat.
Un aerogenerador està composat bàsicament per un
rotor, un multiplicador mecànic i un generador elèctric
situats al capdamunt d'una torre d'alçada variable
(la majoria es troben entre 50 - 80 metres), cimentada
sobre formigó armat. El rotor, es composa d'una boixa
solidària a l'anomenat eix lent, amb tres pales (habitualment)
que s'hi uneixen. Un circuit de control pot
controlar l'angle d'orientació de les pales posant-les
a través o encarant-les al vent, aconseguint així controlar
la seva superfície vista en la direcció del vent
i per tant la força que trameten a l'eix lent.
L'eix lent, que entra cap a l'interior de la caseta del
capdamunt de la torre (anomenada góndola), fa girar
els engranatges que conformen el multiplicador
mecànic i que governen l'anomenat eix d'alta velocitat.
Aquest eix ràpid està connectat al generador que
converteix l'energia mecànica en elèctrica. Finalment,
es necessari instal·lar un transformador a la base de
la torre o a l'exterior per adaptar la tensió de sortida
a la xarxa de distribució.
Paral·lelament al sistema de captació i generació,
l'aerogenerador té molts sistemes de control addicionals
que en permeten el correcte funcionament. Val
la pena destacar el sistema d'orientació de les pales,
el de frenada del rotor y la unitat de refrigeració.
A continuació es presenta una breu introducció a
aquestes fonts de soroll, a la seva normativa de mesura
de caracterització, a les característiques principals del
soroll que emeten i als aspectes més importants de
l'impacte acústic que provoquen.
Funcionament dels aerogeneradors
Quant els sistemes de control de l'aerogenerador
detecten una velocitat de vent suficientment elevada
(per exemple 2 o 3 m/s) donen l'ordre de posicionament.
A partir d'aquestes velocitats ja es desactiven
els frens, el rotor comença a girar i l'aerogenerador
comença a produir electricitat. Habitualment, el règim
de correcte funcionament de l'aerogenerador arriba
fins a uns 25 m/s, velocitat a partir de la qual els
sistemes de control frenen el rotor i giren la góndola
per a que no quedi encarada al vent.
Característiques del soroll dels aerogeneradors
Quan els aerogeneradors estan parats es perceben
els següents tipus de sorolls:
• L'anomenat soroll de posicionament, que té una
durada d'uns 5 segons aproximadament i que produeix
aleatòriament cada vegada que el penell detecta un
canvi marcat en la direcció del vent. És un soroll similar
22

Impacte acústic dels parc eòlics
Especial
E
al d'una bomba hidràulica i té una component
tonal en la zona freqüencial pròxima als 200Hz.
• El soroll que produeixen les pales, ja sigui de
caire aerodinàmic, mecànic o físic, degut a que
encara que els molins estiguin parats el vent fa
que les pales girin lentament.
Una vegada els molins estan en marxa, els sorolls
esmentats són imperceptibles i queden emmascarats
per aquells produïts per l'aerogenerador.
En ple funcionament es poden distingir
i diferenciar bàsicament dos tipus de
sorolls, tot i que òbviament la suma de fonts sonores
presents en la gòndola i torre és major. Aquest dos
focus són:
• El causat per la turbina. És un soroll continu de
baixa freqüència amb presència de components tonals
d'alta freqüència.
• El soroll aerodinàmic causat pel moviment de les
pales. És periòdic de baixa freqüència i es produeix
en el moment que una de les pales passa per davant
de la torre.
Es pot considerar que aquests sorolls es generen a
gran altura, però s'ha de matissar que al peu de la
torre hi ha una porta que s'utilitza per pujar fins a la
gòndola per l'interior d'aquesta. En alguns models,
a través d'aquesta porta es percep un alt nivell de
La creixent implantació de parcs
eòlics al nostre país, marcada per
l'augment de la demanda en
instaurar fonts energètiques sostenibles,
duen a la necessitat d'estudiar,
avaluar i definir tot el referent al
control i impacte acústic dels aerogeneradors
soroll procedent de la turbina. Això fa incrementar
el nivell de pressió sonora present a poca distància
del peu del molí i sobretot en la direcció de la porta
d'aquest.
A mesura que hom s'allunya dels molins es va dificultant
la distinció d'aquests dos tipus de fonts sonores, alhora
que la periodicitat marcada també va minvant transformant-se
en un soroll amb un regim temporal continu.
No cal oblidar la substació transformadora que s'ubica
en les immediacions del parc. Aquest tipus
d'instal·lacions tenen unes emissions sonores de nivells
variables en funció del grau d'aïllament acústic vers
l'exterior que presenten, i es caracteritzen per contenir
en el seu espectre freqüencial components tonals
marcades derivades de la freqüència de xarxa elèctrica
i els seus harmònics.
Generalment, en l'entorn en el que s'ubica un parc
eòlic hi ha altres fonts emissores de so que s'hauran
de tenir en compte en tota mesura sonomètrica, tals
com infraestructures de transport, els propis d'un
ambient de natura, etc.
Caracterització del soroll dels aerogeneradors. Complexitat
del mesurament
Existeix un estàndard (UNE-EN-ISO 61400-11: Aerogeneradores,
Parte 11: Técnicas de medida de ruido
acústico) que descriu el procediment de mesura del
soroll generat per aquesta tipologia de font. Els
resultats permeten obtenir, per a un aerogenerador
determinat, la potencia acústica aparent en nivells
de terços d'octava i l'existència de components tonals.
La mesura és complexa, doncs el soroll aerodinàmic
provocat pel vent típic al voltant dels parcs eòlics
afecta significativament als valors mesurats.
Aquesta normativa exposa les condicions a seguir per
a un mesurament correcte, entre d'altres:
- Alçada i distancia de mesura, per a caracteritzar
correctament la font sense allunyar-se en excés.
- Es demana un nombre mínim de 30 mesures de font
i de soroll de fons, a velocitats del vent de 6, 7, 8, 9
i 10 m/s.
- Es citen altres factors a tenir en compte com la
rugositat del terreny, correcció d'alçades de mesura o
la protecció antivent necessària per als sonòmetres.
Es tracta doncs d'una mesura de caracterització llarga,
rigorosa i exigent en quant a equipament i condicions.Mesura
i avaluació d'impacte acústic d'un parc eòlic.
23

E
Especial
Impacte acústic dels parc eòlics
L'impacte acústic d'un parc
eòlic resulta especialment
problemàtic quan la velocitat
del vent es suficientment
gran. Aquest fet comporta
que les condicions idònies
per al funcionament d'un
parc d'aerogeneradors dificultin
el correcte mesurament
del nivell d'immissió.
En aquesta situació l'excés
de vent genera un fals soroll
degut a la sobrepressió que sofreix el micròfon i, en
conseqüència, s'han d'adoptar tècniques que permetin
eliminar aquest fenomen. Per evitar aquest falsejament
de la mesura es recomanen diversos procediments:
- Utilitzar tècniques de correlació entre dos micròfons
iguals que recullin el mateix soroll de forma sincronitzada.
- Muntar el micròfon sobre una superfície reflectant
que es disposa verticalment protegint el sonòmetre
del vent directe. (Posteriorment serà necessària una
correcció per reflexió).
- Utilitzar micròfons ultra direccionals
- Utilitzar una segona pantalla antivent de dimensions
grans (especialment útil per augmentar la relació
senyal - soroll a baixa freqüència).
Tant la direcció com la velocitat del vent resulten
determinants en la propagació del so en l'exterior, i
davant aquest fenomen la temperatura i l' humitat
relativa esdevenen gairebé insignificants. Quan les
condicions de vent no són favorables (vent en direcció
contrària al receptor o downwind) gairebé no es
percep molèstia. En canvi, quan les condicions són
favorables (upwind) es formen canals en direcció al
receptor i la propagació del so pot arribar a distàncies
molt llargues. Per tant, és molt important conèixer
dades meteorològiques fiables de la zona a estudiar,
així com l'orografia i rugositat del terreny.
A l'hora de prendre mesures d'immissió es difícil
distingir les diferents fonts de soroll esmentades
anteriorment, ja que es combina la influència del
soroll de les turbines, del soroll aerodinàmic i del
soroll de fons. Aquesta diferenciació es fa més complicada
a mesura que ens allunyem del parc eòlic i,
en aquestes condicions, determinar el soroll de fons
pot resultar problemàtic.
Queda clar que el procediment indicat en la norma
UNE EN ISO 61400-11:2004 no es suficient per avaluar
l'impacte acústic d'un parc eòlic complert, ja que la
molèstia que perceben els receptors depèn de les
condicions de clima i ubicació del parc i, per tant, es
requereix d' un protocol de mesura que permeti
caracteritzar amb profunditat cada zona indicada. A
més, per a realitzar aquest tipus d'estudis també es
imprescindible tenir un control total dels aerogeneradors
durant les mesures, fet que depèn totalment
de les condicions de vent.
Estudis d'impacte de parcs eòlics futurs: models de
predicció o simuladors
Dia a dia és més freqüent l'ús de models per a fer
prediccions d'impacte acústic d'infraestructures. S'ha
de tenir molta cura perquè modelar és relativament
senzill, ara bé, els resultats no sempre són fiables ni
realistes, ja que aquests depenen de la veracitat de
les dades d'entrada dels models i, en el cas dels parcs
eòlics, no són clares: falta informació per part dels
fabricants. No cal oblidar que el comportament dels
models a llarga distància tenint en compte efectes
de gradients de vent i temperatura encara s'han de
contrastar amb mesures in situ; una orografia complicada
poc comportar resultats poc fiables. Per tant,
és necessari ser curós abans d'acceptar un estudi basat
en un model de predicció.
Propostes de futur
Després d'aquest breu recorregut per normatives, caracterització,
estudi d'impacte i mesures en parcs eòlics,
es fa prou palesa la complexitat que sorgeix en el
moment de tractar correctament aquestes fonts sonores.
S'ha d' incidir en la importància del planejament en
la implantació d'aquest tipus d'infraestructures. És
necessari de fugir de les grans concentracions de molins
que es troben avui en dia i que generen un alt impacte
acústic, així com visual, només beneficiant a l'empresa
explotadora. El futur hauria de tendir a executar petits
parcs generant i consumint de forma més local i a
petita escala.
És clar que existeix una necessitat actual de determinar
la manera tècnicament correcta d'avaluar els soroll
dels aerogeneradors i caracteritzar-los amb rigor, així
com d'estudiar la bondat dels softwares de predicció
o simulació en aquestes situacions,
a fi de poder preveure amb encert
l'impacte real d'un parc eòlic i
evitar així els problemes que, avui
en dia, tots coneixem
Josep Martí
President de la comissió
d'acústica del COETTC
24

T
La La Societat TDT i del Coneixement pla ICT-Renove i les Administracions Locals
La Societat del Coneixement i
les Administracions Locals
L’esforç dels ajuntaments en posicionar-se en la societat tecnològica del coneixement i
en els serveis de relació electrònica amb les persones és molt més que un procés intel·lectual,
és una realitat evident que lluita amb la necessitat d'incorporar més banda ampla com eix central
de la xarxa i de la nova economia.
En l'actual entorn macroeconòmic, les tecnologies de
la informació i la comunicació (TIC) constitueixen un
element clau en el desenvolupament social i en la
millora de la competitivitat. A la Diputació de Barcelona
volem assolir el repte de potenciar totes les
possibilitats d'ús de la tecnologia disponible en favor
dels municipis i de les persones que hi viuen. Volem
que la seva relació mitjançant l'e-administració sigui
una prioritat com a servei; amb usos en diferents
àmbits com l'educació o la sanitat i facilitant, també,
la cohesió social del territori. Volem que les TIC es
converteixin en una palanca de progrés, creiem que
el seu ús estratègic i intel·ligent és l'eina clau del
nostre futur.
Ara per ara la Societat del coneixement viu dintre
d'un futur en constant evolució. Sembla que ja no
construïm el futur; aquest forma part de cada segon
de les nostres vides. Ara som mobilitat, ubiqüitat,
xarxa social i gran dosi de comunicació interpersonal,
amb molta comunicació audiovisual que augmenta
les nostres realitats de forma progressiva.
26

La Societat del Coneixement i les Administracions Locals
T
Possiblement aquesta és una forma d'interpretar la
velocitat conceptual i de les possibilitats a les quals
estem sotmesos. Mai una societat torna a ser com
havia estat, però en l'actualitat, aquesta situació
sembla més evident que mai. El salt és tant immens,
que a més sembla que no es nota. Alguns continents
com Àfrica, han passat de l'era agrícola a la globosfera
del coneixement, la informació i la tecnologia, és a
economia del segle XXI. Situació que a mig i llarg
termini provocarà una altre món de possibilitats
interactives i de serveis per als ajuntaments en la seva
nova relació amb la ciutadania.
Amb tot, dins l'àmbit de la Societat del Coneixement,
la Diputació de Barcelona té com a objectiu principal
aconseguir que, mitjançant diferents iniciatives de
dir donant un salt a l'actualitat sense passar per la
revolució industrial, han obviat més d'un segle. No
disposen de recursos per a construir universitats, però
poden crear cercles de coneixement, formació i informació
en xarxa.
Al costat d'aquestes realitats globals els 311 municipis
de la província de Barcelona treballen per a identificar
i formar part amb polítiques de proximitat de la nova
Ara per ara la Societat del
coneixement viu dintre d'un futur
en constant evolució. Sembla que
ja no construïm el futur; aquest
forma part de cada segon de les
nostres vides
modernització en les tecnologies de la informació i
la comunicació i d'impuls de l'e-administració, els 311
ajuntaments de la província avancin cap al govern
electrònic per tal que puguin prestar serveis públics
més propers i efectius als seus ciutadans i ciutadanes.
Aquesta iniciativa contribuirà a què els Ajuntaments
siguin referents en sistemes d'informació i d'atenció
ciutadana ja que, mitjançant l'accés electrònic de la
ciutadania als serveis públics, es fomenta l'ús i la
millora de les noves tecnologies.
Són precisament els ciutadans i les ciutadanes els que
constitueixen l'interès prioritari d'aquesta proposta
de modernització; el nostre principi és la innovació
al servei dels municipis.
Durant l'any 2010 i en el transcurs del 2011 impulsarem
dos projectes innovadors que són els principals punts
de sortida per a la modernització dels nostres ajuntaments.
27

T
La La Societat TDT i del Coneixement pla ICT-Renove i les Administracions Locals
El primer, és el Pla de xoc per al compliment de la
Llei d'accés electrònic dels ciutadans als serveis públics.
Amb aquest Pla s'adequaran les 171 webs
d'ajuntaments de la província gestionades per la
Diputació per fer possible que els ciutadans i ciutadanes
puguin accedir on-line als serveis públics municipals.
El segon, sota l'epígraf de projecte e-dibam, dins el
concepte tecnològic de Cloud Compunting inclou un
conjunt d'actuacions adreçades a desplegar
l'administració electrònica més avançada als nostres
ajuntaments. El projecte té una primera fase on es
desenvolupa una prova pilot amb 19 ajuntaments;
un cop consolidada aquesta fase, s'elaborarà un pla
director d'assistència en e-govern adreçat a tots els
municipis de la província.
Estem obligats a identificar, assessorar, formar, ajudar
a les activitats dels municipis i canalitzar recursos per
a la recuperació de l'ocupació, del teixit productiu i
La Diputació de Barcelona té com
a objectiu principal aconseguir
que, mitjançant diferents iniciatives
de modernització en les tecnologies
de la informació i la comunicació
i d'impuls de l'eadministració,
els 311 ajuntaments
de la província avancin cap
al govern electrònic per tal que
puguin prestar serveis públics més
propers i efectius als seus ciutadans
i ciutadanes
l'augment de la democràcia en la societat i a la no
renuncia de les accions progressistes en l'economia
del segle XXI. Si els ciutadans utilitzen la tecnologia
també canviaran les formes de fer política.
Òbviament amb això mateix estem avançant en tecnologia
i en les possibilitats de la Televisió Digital
Terrestre (TDT), situació que a mig i llarg termini
provocarà un altre món de possibilitats interactives
per als ajuntaments en la seva relació amb els ciutadans
i les ciutadanes. Creiem que també hem d'estar
dins del procés d'evolució tecnològica interactiva dels
continguts audiovisuals, les dades i els serveis.
La formació i l'educació és vital per a la transformació
i la potenciació dels valors de la democràcia i la
refundació de la política, la tecnologia ho permet.
Durant l'any 2010 i en el transcurs
del 2011 impulsarem dos
projectes innovadors que són els
principals punts de sortida per a
la modernització dels nostres
ajuntaments
Els processos han deixat de ser verticals com la televisió,
ara solament interessa el que anem a fer, la persona
tria en funció de les preocupacions socials, de la salut,
educatives, econòmiques o les seves conviccions morals.
Cal tornar a entendre, cal començar de nou, la
clau està en treballar en aquesta direcció; no refundar,
cal començar altra vegada, ara en la xarxa i en el seu
entorn tecnològic i de possibilitats, amb noves dinàmiques
aplicades a l'acció quotidiana i específica, on
els homes i les dones trien.
Estem en el principi, com participar davant 4000
milions de ciutadans del món connectats via mòbil,
en xarxa terrestre. És el principi d'un nou concepte
de democràcia + educació + valors + participació +
comunicació social visual.
L'èxit no radica només en els diners, ni en el coneguts
lobbys de poder sinó en la xarxa personals de contactes
i com la gestiones, l'utilitzes. Internet, en principi és
l'economia de l'abundància, els mitjans de comunicació
actuals sembla que ja no tenen recursos, ni espai,
encara que tinguin molta informació. Les eines de la
tecnologia formen part sens dubte del coneixement
col·lectiu i de la nostra capacitat d'interactuar per a
construir una societat formada, transversal, més solidaria
i millor, una societat de la informació, de la
relació multidisciplinar i el valors de les persones en
xarxa
Ezequiel Martínez Mulero
Diputat delegat per a la Societat
del coneixement de la
Diputació de Barcelona
28

La revolució audiovisual del 3D ja és una realitat
T
La revolució audiovisual del 3D ja és una realitat
Actualment estem immersos en una revolució tècnica d'un abast insospitat, en el segment audiovisual:
el 3D. Potser sigui el salt més alt de la història del cinema, sense oblidar que tots els àmbits multimèdia
de la nostra vida adoptaran a poc a poc aquesta tecnologia. Una mostra d'això la tenim en els últims
24 mesos, doncs s'han estrenat en sales de cinema comercial més de 20 títols, avalant així aquesta
nova manera de percebre una realitat recreada. També apareixen les primeres TV 3D d'ús domèstic,
notebooks amb aquesta capacitat i fins i tot càmeres fotogràfiques amb aquesta tècnica,
amb una qualitat acceptable.
Què és el 3D?
Tot espai o objecte ve definit per les seves dimensions
(amplada, llargada i profunditat). Així doncs, tot
objecte que es trobi en un espai ocupa una posició
(coordenades) en aquest, és a dir, que a la nostra vista
aquest objecte adquireix un aspecte tridimensional
en funció dels eixos X, Y i Z.
Habitualment es cau en l'error d'atribuir el qualificatiu
de 3D a produccions cinematogràfiques d'animació
pel simple fet de realitzar-se amb
figures “volumètriques”
contingudes en un espai
amb profunditat,
lluny ja dels
primers dibuixos
animats
on els
personatges
i escenaris
s'unien
en el mateix
pla.
D'aquesta
manera, i per tal de diferenciar el 3D
visualitzat en formats “plans” tals com
pantalles de TV, projecció o monitors
convencionals, del 3D real, en el que hi ha una
percepció verdadera de sensació de relleu o profunditat,
sorgeix la denominació de S3D (Stereoscopic
3D) a nivell tècnico-professional. L'estereoscòpia és
la tècnica que permet recollir informació visual tridimensional.
L'any 300 a.C. el matemàtic grec Euclides va establir
algunes bases de la geometria volumètrica que varen
perdurar fins el segle XIX, el 1838 Charles Wheastone
va descriure el procés estereoscòpic i va inventar un
aparell que permetia visualitzar 3D a partir de 2
imatges planes (l'estereoscopi) i el 1890 el retratista
britànic William Friese-Greene va experimentar amb
càmeres que podien crear imatges en 3D i va patentar
el primer sistema cinematogràfic amb aquest sistema.
Cinc anys més tard el fotògraf francès Louis Ducos du
Hauron crea el primer anàglif: imatge 3D que es pot
visualitzar mitjançant les típiques ulleres amb filtre
vermell i blau. La contribució per part de Santiago
Ramón y Cajal i el seu “Atlas estereoscópico del sistema
nervioso” també fou interessant. Finalment el 1922
el productor Harry K. Fairall i el càmera Robert F.
Elder, estrenaven a les sales comercials de Los
Ángeles, la primera pel·lícula en 3D, The
Power of Love.
Actualment hi ha diferents
sistemes de
visualització
en 3D, alguns
d'ells
ofereixen
una
qualitat
excel·lent
i la capacitat
de ser visionat
en qualsevol
espai, no
necessàriament
en sales de cinema.
Les antigues
ulleres anàglifes (ull
vermell i blau) amb les que
percebem sensació de profunditat en
algunes pel·lícules, ja ens queda obsolet, doncs la
percepció real dels colors i la gran definició de les
imatges en els sistemes 3D actuals garanteixen l'èxit
d'aquesta metamorfosi en el segment audiovisual.
Fins ara la capacitat de gaudir de continguts 3D es
reduïa a les sales de cinema tipus Imax o parcs temàtics
especialitzats, però des de fa una mica més de dos
anys, el cinema 3D apareix en sales de cinemes comer-
29

T
La La revolució TDT i el audiovisual pla ICT-Renove
del 3D ja és una realitat
cials, però fins llavors únicament podíem parlar de
sistemes de projecció i de caràcter professional. A
aquests nivells, i en aplicacions estretament lligades a
enginyeria i molt determinades s'utilitzen monitors (o
sistemes similars) capaços de recrear relleu i profunditat.
Però no tan sols es transformen els sistemes de visualització,
la revolució és global, i necessàriament total
en tots els àmbits. Des dels sistemes de reproducció
o visualització fins els de gravació i edició passant
pels estudis o productores de cinema o televisió que
L’espectacularitat de les imatges en 3D fan que semblin reals
La viabilitat del 3D està estretament lligada a la
capacitat de fer-lo domèstic i de gran difusió, d'aquesta
manera i com a colofó a una evolució tècnica natural
en pro d'un major realisme a l'hora de gaudir dels
continguts audiovisuals, les grans multinacionals de
l'electrònica de consum llancen al mercat els primers
sistemes de reproducció i visualització 3D domèstics:
monitors 3D per a PC, projectors 3D i TV 3D. Degut
a la seva possible presència en les llars i per tant
possible volum de negoci, està clar que el futur del
3D passa indiscutiblement per la distribució massiva
de televisors d'aquesta tecnologia.
adoptin aquest format. També s'obren excel·lents
oportunitats de negoci al sector hardware i software,
doncs cal destacar el volum generat pel sector del
videojoc. A nivell institucional caldrà establir directrius
de regulació i normalització en molts dels aspectes i
processos referents a aquesta tecnologia.
Actualment, el “coll d'ampolla” del 3D domèstic està
en la falta de continguts (pel·lícules 3D) a l'igual que
va passar quan van aparèixer els primers reproductors
de vídeo /VHS, Beta i 2000). S'entén que aquest contratemps
és temporal i que en breu l'oferta creixerà
30

La revolució audiovisual del 3D ja és una realitat
T
de forma exponencial per
tal de satisfer al consumidor.
La necessària actualització
de tot el sector audiovisual
i en tots els seus àmbits
generarà un volum de negoci
de mils de milions
d'euros promoguts per les
grans multinacionals Sony,
Samsung, Panasonic, LG
(entre altres) com a primeres
firmes interessades en
el seu desenvolupament i
comercialització. En definitiva
el 3D a més a més de
significar un salt qualitatiu
sense precedents, és una
perfecta oportunitat de
rellançar una economia
fràgil que sense dubte necessita
nous i innovadors
reptes per a remuntar.
L'empresa catalana 3DIntegral S.L., actua com a productora
3D i especialista en la posada en marxa de
qualsevol tipus de projecte 3D, des de disseny i fabricació
de sistemes de gravació, reproducció o visualització
3D, fins el muntatge de sistemes de visualització
3D en qualsevol espai, passant per la creació de vídeo,
continguts o animació en 3D autèntic, consultoria de
projectes, participació en conferències, elaboració de
cicles formatius, organització d'esdeveniments (presentacions,
convencions, congressos…) tot en 3D
Cesar Marruedo
Director Tècnic
3Dintegral S.L.
31

T
Seguretat: La TDT sistemes i el pla ICT-Renove
UTM i pendrives xifrats per hardware
Noves tendències per la seguretat perimetral i per les unitats
d'emmagatzematge portables
Seguretat: sistemes UTM i pendrives xifrats per hardware
Per augmentar els nivells de seguretat de les empreses, cada vegada més, es fan servir sistemes de
Gestió Unificada d'Amenaces (UTM - Unified Threat Management) basats en la identificació
de l'usuari ("qui fa que").
D'altra banda, per assegurar la confidencialitat de les dades que es porten a les memòries flash (USB)
hi han al mercat productes que xifren la informació, a nivell de hardware,
amb algoritmes de xifrat AES 256-bits.
La gestió unificada d'amenaces basada en la identificació
de l'usuari.
Les noves tecnologies de la informació estan plenament
integrades a les empreses, i amb elles la informació
de clients, proveïdors i empleats, amb dades
personals, fiscals, empresarials, ... amb el deure de
custodiar i, paradoxalment, les empreses poques
vegades són conscients de les seves debilitats en
matèria de seguretat.
La seguretat s'està convertint en una tasca cada
vegada més difícil a causa de la manca de personal
especialitzat i al ràpid avanç de les TI que intensifiquen
els problemes de la seguretat. Els darrers estudis
publicats constaten que després dels ciberatacs les
tres pèrdues principals són, el robatori de propietat
intel·lectual, el robatori d'informació de targetes de
crèdit de clients o altra informació financera i la
filtració d'informació que pot identificar els clients.
Totes les empreses han de tenir la figura del responsable
de la seguretat i realitzar anàlisis sobre els riscos
específics, avaluant la seva importància i els possibles
impactes i establint plans d'acció que contemplin les
mesures necessàries a adoptar per minimitzar els riscos
de sabotatge (Hackers i altres), virus (Internet, correu
electrònic, dispositius de memòria, ...), errors de
maquinari o programari, errors de xarxa, desastres
naturals, mala fe d'empleats i errors humans.
La gestió unificada d'amenaces
basada en la identitat de l'usuari
pot oferir una completa protecció
contra les amenaces emergents per
permetre un entorn empresarial
segur i tenir el control sobre la responsabilitat
legal controlant les
activitats de l'usuari i complint amb
els requisits de conformitat quan
estan regulats
A més dels controls 'tradicionals' s'afegeix l'aplicació de polítiques
basades en la identitat de l'usuari
Les amenaces a les xarxes són cada vegada més sofisticades,
pel fet que els agressors llancen atacs dirigits
utilitzant formes combinades. En l'actualitat, les xarxes
de les empreses es veuen amenaçades per una combinació
d'amenaces externes com ara virus, cucs,
programes espia, troians, phishing, pharming i crosssite
scripting. L'enfocament tradicional consistent a
implementar únicament firewalls i solucions antivirus
32

Seguretat: sistemes UTM i pendrives xifrats per hardware
T
ja no és suficient, i les empreses necessiten solucions
de seguretat múltiples per enfrontar-se a les amenaces
combinades contra les xarxes.
Per la part de les dades, els usuaris de l'empresa
representen la major amenaça a la seguretat de la
mateixa, ja que tenen fàcil accés a informació corporativa
sensible, aplicacions i recursos de la xarxa, i
poden posar en perill la seguretat a causa del seu
desconeixement o per males intencions. Per això, una
solució de seguretat basada en la identitat que ofereixi
informació sobre la identitat i les activitats de l'usuari
dins de la xarxa és fonamental per a les empreses.
La gestió unificada d'amenaces basada en identitat
permet:
• Identificar i controlar els usuaris en qualsevol lloc
de la xarxa mitjançant la identificació i la política
per nom d'usuari.
• Oferir elevats nivells de seguretat fins i tot en
entorns d'IP dinàmica, gràcies a la identificació de
l'usuari fins i tot en entorns DHCP i Wi-Fi i en
empreses en les que la relació entre usuaris i ordinadors
sigui major de 1:1.
• Permetre el control d'amenaces en temps real
mitjançant els informes basats en la identitat de
l'usuari amb una clara visualització de l'ús i els
patrons d'amenaça de cada usuari.
• Facilitar la gestió de la conformitat amb les regulacions,
informant de "qui està accedint a què",
agilitar els cicles d'auditoria i informació, a més de
controlar la fuga de dades.
• Establir plantilles de conformitat per poder disposar
d'informes crítics sobre els usuaris i les activitats,
per tal de satisfer els requisits de conformitat legals.
regulats. Cal tenir visibilitat completa i control sobre
tots els usuaris, en qualsevol lloc de la xarxa per poder
actuar ràpidament i canviar de forma senzilla les
polítiques de seguretat d'usuaris individuals per evitar
errors de seguretat en les seves xarxes de manera
proactiva.
Per fer front a aquesta realitat és necessari incorporar
a les polítiques de seguretat sistemes de gestió unificada
d'amenaces basades en la identitat de l'usuari,
superant els sistemes que basen les seves polítiques
únicament en la direcció IP de l'usuari, i passar a les
solucions que permeten identificar l'usuari que hi ha
darrere de cada dispositiu per poder tenir visibilitat
completa sobre "qui està fent què" en la seva xarxa
i poder identificar l'usuari fins i tot en entorns de
DHCP i Wi-Fi o entorns de dispositius compartits per
poder disposar de polítiques de seguretat més precises
i més fiables.
La gestió unificada d'amenaces basada en la identitat
de l'usuari pot oferir una completa protecció contra
les amenaces emergents per permetre un entorn
empresarial segur i tenir el control sobre la responsabilitat
legal controlant les activitats de l'usuari i
complint amb els requisits de conformitat quan estan
S'ha de poder eliminar la possibilitat d'ús incorrecte
dels privilegis d'altres usuaris, i no permetre als usuaris
que decideixin sobre on poden accedir. S'ha de poder
vincular el nom d'usuari al lloc de treball, evitant
l'accés no autoritzat a la xarxa abusant dels drets de
xarxa d'una altra persona per obtenir majors nivells
de seguretat i de confidencialitat de les dades.
33

T
Seguretat: sistemes UTM i pendrives xifrats per hardware
Si trobes cara una memòria USB segura, és que no
la necessites.
Quan hem que posar preu al valor que té la seguretat,
si una mesura la trobem cara el més probable és que
no la necessitem o que podem passar amb una de
més econòmica.
Quan ens trobem en la necessitat
d'haver de portar informació
altament confidencial en un
dispositiu de memòria USB no
podem limitar-nos a no posar-li fàcil
a qui vulgui accedir-hi amb una
simple contrasenya, hem d'utilitzar
dispositius segurs
Si es necessita transportar informació en un dispositiu
de memòria USB (un stick o un pendrive) el prudent
és fer-ho amb dispositius que permetin el control
d'accés amb contrasenya, en cas de pèrdua o robatori
no l'hi hem de posar fàcil a ningú perquè envaeixi la
nostra intimitat, per pública que sigui la informació
que portem.
Pel que fa a informació d'empreses, administració
pública o qualsevol tipus d'organització, el més habitual
és que la utilització de dispositius de memòria
USB sigui una excepció, restringida i regulada.
No obstant això, hi ha situacions en què és inevitable
emmagatzemar informació altament sensible en
aquest tipus de dispositius, protegida per la LOPD
(salut, seguretat de l'estat, …) o per ser la dels alts
directius.
També és cert que qualsevol informació pot ser altament
sensible en un determinat moment o en segons
quines circumstàncies, però ja entraríem en el terreny
del particular i en aquest sentit cadascú és responsable
del que fa o deixa de fer.
Quan ens trobem en la necessitat d'haver de portar
informació altament confidencial en un dispositiu de
memòria USB no podem limitar-nos a no posar-li fàcil
a qui vulgui accedir-hi amb una simple contrasenya,
hem d'utilitzar dispositius segurs.
Un stick és realment segur quan incorpora un xip de
seguretat infranquejable, amb protecció contra atacs
Les 7 principals deficiències del xifrat per software
en memòries USB
1. És tan feble com ho és la contrasenya utilitzada.
Una contrasenya de sis caràcters es pot hackejar en
mitja hora amb un PC domèstic.
2. Permet atacs ràpids i fàcils. En l'argot dels intrusos
es diu atac en línia paral·lela.
3. És cara i fa perdre molt temps. Suport car, amb
problemes per usar-se en ambients molt diferents,
s'infecten amb freqüència i es trenquen amb facilitat.
4. Exposició de la informació i corrupció de dades.
No es recomana l'ús d'anivellació de desgast (wear
leveling) combinat amb l'ús de programari de xifrat.
5. Pot ser manipulada. És fàcil canviar les funcions
de codificació i executar el seu codi alterat sense que
l'afectat ho sàpiga.
6. És lenta. El xifrat per programari l'executa l'equip
que allotja el dispositiu i afecta al seu rendiment.
7. Es pot desactivar, eliminar i induir a error. Pot ser
eliminat (accidentalment i sense mala intenció) i
emmagatzemar dades sense protecció. L'usuari sense
saber-lo assumeix riscos i fugides d'informació.)
i força bruta, i que xifri tota la informació continguda
o extreta, utilitzant algorismes de xifrat AES 256 bits,
i aquesta seguretat ja la podem trobar al mercat.
Cal destacar que pel gran increment de capacitat
d'aquests dispositius i a que ja poden ser realment
segurs, s'estan utilitzant cada vegada més per emmagatzemar
còpies de seguretat o de salvaguarda de
manera fiable, amb garanties i ocupant el mínim
d'espai físic
Miquel Boix
Vicedegà de Coordinació
d'Organitzacions Afins
del Col·legi Oficial d'Enginyeria
Informàtica de Catalunya
CEO d’aTICser STI
34

T
Galactic Suite Spaceresort, un hotel a l'espai
Galactic Suite Spaceresort, un hotel a l'espai
El Galactic Suite Spaceresort és el nom que rep el segment orbital de la iniciativa
de la companyia aeroespacial Galactic Suite Design, fundada a Barcelona l'any 2007
per construir un hotel en òrbita al voltant de la Terra. El projecte inclou també el desenvolupament
d'un segment en una illa privada per a l'allotjament i l'entrenament dels turistes espacials.
L'objectiu és oferir al públic una experiència global
de turisme espacial i desenvolupar petites estacions
espacials bioinspirades, a partir de tecnologia existent
però amb el disseny i glamour d'un hotel d'incomptables
estrelles des d'on el turista podrà gaudir de les
millors vistes de la Terra, al voltant de la qual farà
una volta cada 90 minuts, cosa que li permetrà veure
16 postes de sol al dia.
Les dificultats que planteja col·locar en òrbita
una petita estació privada són molts i molt
diversos. Evidentment hi ha el tema del finançament
del projecte que demana que el
projecte hagi estat assumit com una estratègia
de país per a donar un impuls a la indústria
del s.XXI. També apareixen els temes de regulació
de les activitats privades a l'espai, tema
que es troba en el centre del debat internacional.
El projecte requereix el desenvolupament
en els països involucrats d'una legislació
específica sobre espai amb la definició d'una
autoritat específica que s'encarregui de
l'organització de les activitats espacials, incloent-hi
tots els aspectes bàsics de l'activitat,
com són el règim d'autorització, explotació,
seguretat, certificació, règim de responsabilitat,
adequació de normativa en matèria d'assegurances,
etc.
Pel què fa als aspectes tècnics de la proposta,
el concepte general per al Galactic Suite Space
Resort és el d'un refugi en òrbita terrestre baixa
ocupada en períodes curts per una tripulació
incloent astro-nautes professionals i turistes
espacials. Per tal d'optimitzar el cost de
l'acoblament i el manteniment, s'acorda amb
la indústria aeroespacial europea una estratègia
de reutilització d'elements ja existents amb un
mínim de modificacions. D'aquesta manera els
mòduls de l'hotel podran beneficiar-se àmpliament
de les tecnologies desenvolupades
per Astrium-ST, especialment en l'alt nivell
d'automatisme del vehicle ATV i dels sistemes
de suport a la vida i protecció contra micrometeorits
del laboratori espacial permanent
Columbus, tal i com va quedar demostrat l'any
36

Galactic Suite Spaceresort, un hotel a l'espai
T
2008 en les respectives missions d'acoblament a la
Estació Espacial Internacional (ISS).
llançats mitjançant coets Ariane 5 des del Centre
Spatial Guyanais a Kourou.
Es defineixen també els subsistemes necessaris
(energia, tèrmic, comunicacions, control
d'actitud, dades, renovació de l'aire, gestió de
l'aigua, dels residus, seguretat, etc). Donat el
caràcter de l'equipament es requereix atendre
les especials necessitats de la tripulació pel què
fa a la cuina i al sistema d'alimentació, així com
les cambres higièniques. En general el sistema
es defineix com a obert, basat en l'abastiment
de l'exterior, però alguns dels subsistemes seran
en bona part de cicle tancat, com per exemple
el sistema de reciclatge de residus d'abord.
Els reptes a nivell tècnic van començar amb la definició
dels requeriments de la missió i els sistemes en base
en la tecnologia existent aplicable que reduïssin costos
i riscos per a la missió. Qüestions com la duració de
l'estada, el nombre d'ocupants de la nau, l'accés a
òrbita en una primera fase i a llarg termini, el creixement
modular de l'hotel, el manteniment i logística,
els requeriments i restriccions a nivell de sistemes de
suport a la vida, les comunicacions amb la Terra, etc.
van ser objecte d’interacció per a assolir els estàndards
demanats a un equipament que acollirà turistes d'alta
volada.
D'aquest procés apareix la configuració de l'hotel,
format inicialment per un mòdul on aniran acoblantse
automàticament altres mòduls fins a un màxim de
cinc. Un dels mòduls estarà modificat especialment
per a complir les funcions de node on s'aniran acoblant
la resta deixant flexibilitat en aquest creixement. De
les possibilitats actuals d'accés a l'espai, garantit
únicament pels coets Soyuz russos, s'estableix una
tripulació inicial de 3 persones en períodes de 7 dies,
on el manteniment i l'abastiment seria fet per la
mateixa tripulació. Més endavant, amb nous sistemes
d'accés, aquesta capacitat podrà ampliar-se fins a 6
turistes i dos tripulants. Pel què fa als mòduls, seran
El volum habitable de cadascun dels mòduls és de
48m3 i les especials necessitats dels turistes s'han
traduït en l'estudi de la mida i nombre de finestres,
l'estudi dels interiors que s'ha desenvolupat per a
maximitzar el volum lliure implementant els subsistemes
a l'interior de la secció de la paret. Aquesta
topografia sobre les parets per-met ocultar aquells
sistemes més voluminosos i alhora provocar zones
més recollides dins del volum continu que ofereixen
privacitat per al descans, l'accés a la cambra higiènica,
etc. Els revestiments també es defineixen per a complir
amb els requeriments de flamabilitat i emissió de
fums, i alhora permetre una experiència única de
flotar lliurement en la microgravidesa i permetre el
descans i la contemplació
Més informació:
- Sobre el Galactic Suite SpaceResort:
www.galacticsuite.com
- Sobre el Galactic Suite Design:
www.galacticsuitedesign.com
Xavier Claramunt
Fundador i CEO
de Galactic Suite
37

T
La realitat Sistema augmentada Galileu
La realitat augmentada
L’augment de potencia de càlcul i l'augment de la velocitat en les connexions
de telecomunicacions que estan rebent de forma exponencial tots els aparells electrònics fixos i
portàtils, majoritàriament els telèfons mòbils, permeten que comencin a aparèixer aplicacions
“software” amb funcionalitats avançades que canviaran radicalment les nostres vides.
Una de les aplicacions mes impressionants és la Realitat
Augmentada (RA). Es defineix la RA com una visió
directa o indirecta d'un entorn físic del món real, els
elements es combinen amb elements virtuals per a la
creació d'una realitat mixta a temps real, és a dir,
augmentar la informació de la vida real de forma
artificial.
Vegem-ne diversos casos pràctics.
Aplicació en la vida real. RA en les relacions socials
com ampliació tècnica de les xarxes socials facebook,
tuenti,twiiter, etc...
Ja han començat a aparèixer videojocs (per la PSP de
Sony, “InviZimals”) que utilitzen aquesta tecnologia
de mesclar imatges reals amb imatges del vídeo joc
per tal de crear un entorn virtual dintre d'una imatge
real. Aquest vídeo-joc és un primer pas de la RA en
la electrònica de consum però les aplicacions de la
RA es poden donar en tots els àmbits de la societat:
En l'arquitectura, en l'entreteniment, la indústria, la
moda, en la publicitat, navegació, medicina, etc...
Exemple de RA: mentre s'està donant una conferencia els espectadors
l'enfoquen amb els seus telèfons mòbils i la RA retorna sobre
la imatge el vostre nom i fins i tot el CV o la presentació power.
Aquest concepte d'aplicació per a mòbils creat per
The Astonishing Tribe augura un inquietant futur
per a les xarxes socials mòbils. I sembla bastant proper,
potser per a una nova generació de telèfons mòbils.
Assignar al teu perfil unes dades, des de la companyia
per a la qual treballes en reunions de treball, el teu
perfil està associat a la teva cara i qualsevol amb
l'aplicació en el seu mòbil pot veure aquestes dades
amb realitat augmentada al voltant de la teva cara.
L'explicació del sistema és una mica enrevessada,
però teniu un vídeo descriptiu del sistema a YOUTUBE
(busqueu:
http://www.youtube.com/watch?v=tb0pMeg1UN0 )
Aquesta aplicació portada a la practica en les empreses
com Meetic.es (portal exclusiu per la recerca de parella
o amistats) permetria que en les festes organitzades
38

La realitat augmentada
T
Exemple de RA: un tècnic de BMW
porta unes olleres on es mescla la imatge
real del cotxe a reparar i una imatge
virtual dels cargols/peces que ha
de tocar per tal de realitzar la reparació
pertinent.
aplicada en aquest camp té la
gran aplicació de substituir el
manual de reparacions en paper
o format electrònic. El tècnic
que repararà els nostres
cotxes en un futur tindrà unes
olleres amb càmera de vídeo
integrada. El tècnic indicarà en
l'ordinador la reparació que vol
efectuar i les olleres mesclaran
la imatge real del motor a reparar
amb els cargols que haurà
de descargolar. Teniu un
vídeo descriptiu del sistema a
YOUTUBE (busqueu:
http://www.youtube.com/wat
ch?v=P9KPJlA5yds)
per Meetic.es al enfocar amb el telèfon a una persona,
aquest, indiqui quines son les seves preferències i per
tant podràs decidir acostar-te o desistir en l'intent.
Aplicacions mes serioses en el camp industrial de la
RA són a nivell dels fabricants d'automòbils. La RA
Assignar al teu perfil unes dades,
des de la companyia per a la qual
treballes en reunions de treball, el
teu perfil està associat a la teva cara
i qualsevol amb l'aplicació en el seu
mòbil pot veure aquestes dades
amb realitat augmentada al voltant
de la teva cara
La RA té moltes altres aplicacions,
imaginem el portal FOTO-
CASA que afegeixi la opció de
donar d'alta el pis en venta o
en lloguer al sistema RA. Aleshores,
qualsevol persona que
passegi pel carrer i enfoqui un
edifici, en el cas que l'edifici
estigui donat d'alta en la RA
es mostraria el preu de venta
o preu de lloguer, un vídeo,
fotos internes i el telèfon de contacte del venedor
o llogater.
La moda tampoc queda exclosa d'aquesta aplicació,
així, et podràs provar conjunts de roba
en un provador virtual.
Com podeu observar som tot just al començament
i naixeran infinites idees i possibilitats de
treball entorn aquesta nova tecnologia
David Ferré Gutiérrez
Enginyer tècnic de
Telecomunicacions
www.dferre.d2g.com
39

T
Els La reptes TDT de i el la pla protecció ICT-Renove de dades
Els reptes de la protecció de dades
L'Agència Catalana de Protecció de Dades és una autoritat independent que vetlla per garantir el
dret fonamental que tots tenim a la protecció de les nostres dades personals.
El model català de protecció de dades està basat en la prevenció i té com a objectiu vetllar per
l'adequació dels tractaments de dades personals a la normativa reguladora d'aquesta matèria. La
finalitat d'aquest model és ajudar les entitats que es troben en l'àmbit d'actuació de l'APDCAT a
resoldre els dubtes en matèria de protecció de dades evitant-ne així la vulneració.
A l'Agència Catalana de Protecció de Dades vetllem
pels drets que tenim sobre la nostra informació de
caràcter personal. Assessorem sobre quins són aquests
drets, com s'exerceixen i què s'ha de fer en cas que
no siguin respectats. També informem de les obligacions
que preveu la legislació i controlem que les
entitats la compleixin.
A l'APDCAT podeu trobar, entre altres:
-El servei d'atenció al públic, on podeu sol·licitar
informació, adreçar les vostres queixes o consultar
els dubtes que tingueu en relació a la protecció de
dades personals.
-L'Assessoria Jurídica, que elabora informes sobre
projectes normatius per controlar que es respecti
40

Els reptes de la protecció de dades
T
la protecció de dades. Fa dictàmens
per respondre consultes formals
fetes per les entitats públiques i
redacta informes jurídics.
-L'Àrea de Registre de Protecció de
Dades, on podeu registrar fitxers,
consultar els fitxers inscrits per les
institucions públiques de Catalunya
i per les institucions privades que
fan funcions públiques, saber quina
entitat n'és responsable i on exercir
els vostres drets. També oferim un
servei de consultoria personalitzat
a aquelles institucions que vulguin
adequar-se a la normativa de protecció
de dades.
-L'Àrea d'Inspecció, que controla
que aquestes institucions compleixin
la legislació de protecció de dades personals i
sanciona les que vulneren aquest dret.
L'Agència Catalana de Protecció de Dades actua en
dos àmbits: per una banda, en les entitats vinculades
o dependents de les institucions públiques de Catalunya,
de l'Administració de la Generalitat, dels
ens locals i de les universitats de Catalunya i de les
corporacions de dret públic que exerceixen les seves
funcions exclusivament a Catalunya; per l'altra, les
persones físiques o jurídiques que gestionin serveis
públics i les entitats privades que presten serveis o
activitats a les institucions públiques de Catalunya.
Biblioteca de l'Agència Catalana de Protecció de Dades.
Dades de caràcter personal: qualsevol informació
numèrica, alfabètica, gràfica, fotogràfica, acústica
o de qualsevol altre tipus que concerneix persones
l'APDCAT ofereix cursos
d'especialització per a responsables
de fitxers i encarregats de
tractament de dades personals,
cursos per tractar les dades
personals en sectors d'alt risc
com els de salut, etc.
l'Agència potencia un model de
protecció de dades basat en el
control preventiu que
complementa les funcions descrites.
Els actuals plans d'auditoria
permeten avaluar el grau de compliment
de la normativa i les
mesures per corregir les
deficiències detectades
La normativa de protecció de dades estableix una
sèrie d'obligacions per a totes aquelles institucions
i particulars que tracten dades personals. Els conceptes
que determinen les actuacions que estan
subjectes a la normativa de protecció de dades són
els següents:
físiques identificades o identificables.
-Responsable del fitxer o del tractament: persona
física o jurídica, de naturalesa pública o privada, o
òrgan administratiu, que sol o conjuntament amb
altres decideixi sobre la finalitat, el contingut i l'ús
del tractament, encara que no ho faci materialment.
També poden ser responsables del fitxer o del
tractament els ens sense personalitat jurídica que
actuïn en el tràfic com a subjectes diferenciats.
-Fitxer: qualsevol conjunt organitzat de dades de
caràcter personal que permeti l'accés a les dades
d'acord amb uns criteris determinats, sigui quina
sigui la forma o modalitat de la seva creació, emmagatzematge,
organització i accés.
-Tractament de dades: qualsevol operació o procediment
tècnic, ja sigui automatitzat o no, que
41

T
Els reptes de la protecció de dades
cas de ser vulnerat és difícil de restaurar.
A l'Agència disposem de diversos mecanismes
de prevenció, com la formació, els
plans d'auditoria i les publicacions com
també, les instruccions, recomanacions o
manuals.
Pel que fa a la formació, l'APDCAT ofereix
cursos d'especialització per a responsables
de fitxers i encarregats de tractament de
dades personals, cursos per tractar les
dades personals en sectors d'alt risc com
els de salut, etc. També es facilita que els
professors universitaris incorporin la
matèria de protecció de dades, així com
ajuts d'investigació i cursos de col·laboració
amb altres universitats tant espanyoles
com d'altres estats.
Edifici de l'Agència Catalana de Protecció de Dades.
permeti la recollida, gravació, conservació, elaboració,
modificació, consulta, utilització, cancel·lació,
bloqueig o supressió, així com les cessions de dades
que resultin de comunicacions, consultes, interconnexions
i transferències.
Respecte a l'àmbit educatiu a les escoles
i als instituts, l'any passat es van presentar,
conjuntament amb el Departament
d'Educació, uns manuals per a nens i joves
que, per franges d'edat presenten els
riscos als quals s'enfronten quan utilitzen
les noves tecnologies: les dades personals
són com les claus de casa, de manera que
més val pensar abans de penjar qualsevol
informació a la xarxa. No donar dades
identificatives o de localització, activar
opcions de màxima privacitat, utilitzar
pseudònims i una adreça electrònica exclusiva
són alguns dels consells que val la
pena tenir en compte a la xarxa. En aquest
entorn, L'APDCAT té un nou repte davant
les noves tecnologies. Es tracta de tenir
en compte els nous riscos que comporta
el seu ús per a la informació personal.
Aquest i els altres temes exposats ocupen
l'actualitat de l'Agència Catalana de Protecció de
Dades
Com hem comentat, l'Agència potencia un model de
protecció de dades basat en el control preventiu que
complementa les funcions descrites. Els actuals plans
d'auditoria permeten avaluar el grau de compliment
de la normativa i les mesures per corregir les deficiències
detectades.
Però, per què potenciar un model preventiu? Doncs
perquè estem davant d'un dret fonamental que en
Esther Mitjans
Directora de l'Agència Catalana
de Protecció de Dades
42

Crecemos contigo
Para obtener el más alto rendimiento, además de tener buenos recursos, debes saberlos aplicar.
En XMS aportamos un enfoque de servicio integral basado en tres pilares fundamentales; la visión
de negocio, la visión de gestión y la visión técnica del servicio.
Todo sustentado con un fuerte compromiso con el medio ambiente y la responsabilidad social.
Cloud Computing | Virtualización | Unified Communication | Sotfware Factory | Outsourcing
LLevamos a cabo nuestros servicios y soluciones en los diferentes sectores de actividad:
Sector Público. Gobiernos y administraciones. - Banca y Seguros - Industria - Utilities y servicios
INGENIERÍA IT - OUTSOURCING - MANTENIMIENTO
Disponemos de cuatro líneas de negocio
para poder ofrecer un servicio global
adaptado a tus necesidades.
CONSULTORIA DE ORGANIZACIÓN Y NEGOCIO
CONSULTORÍA EN SISTEMAS DE INFORMACIÓN
RSE y SOSTENIBILIDAD
www.xms.es
XMS Servicios Centrales
c/París, 175, 4º 2ª
08036 BARCELONA
Tel: 93 326 22 75
Fax: 93 200 29 95
XMS CPD Servicios Gestionados y Software Factory
c/Reverendo Antonio Solanas, 41
08830 SANT BOI DE LLOBREGAT
Tel: 93 652 42 33
Fax: 93 654 62 03

T
El mercat P2C del llibre
El mercat P2C del llibre
L’aparició dels lectors de llibres electrònics (eReaders) i l'existència de noves plataformes per
vendre continguts obren un escenari de relació comercial nova. Internet facilita l'accés a llibreries o
biblioteques en qualsevol lloc del món. Apareix una oportunitat
que els autors venguin les seves creacions directament als lectors, es necessita desenvolupar un mercat
del productor al consumidor (P2C) del llibre.
Novetat tecnològica, la tinta electrònica i el lector de
llibres electrònics.
El lector de llibres electrònics (eReader), són dispositius
dissenyats específicament per mostrar llibres
electrònics (eBooks). Les seves característiques essencials
són baix pes, portabilitat, llegibilitat i autonomia.
Això és possible gràcies a la tecnologia de tinta
electrònica (eInk), que permet llegir de manera confortable
fins i tot a la llum del sol, que no fatiga la
vista, al no necessitar retroalimentació.
Una pantalla de tinta electrònica de blanc i negre,
conté milers de diminutes micro càpsules, aquestes
alhora, conten amb partícules blanques amb càrrega
positiva, i partícules negres amb càrrega negativa
suspeses en un fluid transparent. Aplicant un camp
magnètic positiu, les partícules blanques es mouen
cap a la superfície, oferint un “píxel” blanc, mentre
que un camp negatiu produeix l'efecte contrari, fent
aflorar les partícules negres. Invertint els camps magnètics,
passarem a posar el que estava blanc a negre
i viceversa. Una vegada que la pagina del llibre s'ha
“pintat”, no es necessita energia per mantenir-la, la
qual cosa representa un estalvi molt important
d'energia, i un increment de l'autonomia.
Impactes en el negoci editorial
Fins ara per publicar ha estat necessari contar amb
una editorial, que aportava finançament per comprar
paper, edició, impressió, magatzematge, publicitat,
logística i vendes, gestió de drets d'autor, etc. això
requeria de personal qualificat, coneixement, i estructura
organitzativa i comercial.
Fig.1 Fonament de la tecnologia de tinta electrònica. (Font wikipedia.org)
L'eReader estableix un nou escenari on les funcions
d'edició, impressió, distribució i magatzematge són
reemplaçades, i també la necessitat de suport financer
i de recursos humans es veuen molt afectades.
44

El mercat P2C del llibre
T
Per a la creació d'una novel·la, es necessita imaginació,
saber fer i un ordinador, el contingut en origen ja és
Aplicant un camp magnètic positiu,
les partícules blanques es mouen
cap a la superfície, oferint un
“píxel” blanc, mentre que
un camp negatiu produeix l'efecte
contrari, fent aflorar les
partícules negres
Store” de Nokia on dissenyadors d'aplicacions SW, en
la seva majoria d'entreteniment, disposen d'un comerç
en Internet per fer arribar a tot el món els seus
productes, donant lloc a un escenari comercial molt
simplificat, del Productor al Comerç, i d'aquest al
Consumidor.
digital, aquest contingut es pot comprar i descarregar
a través d'Internet, es pot emmagatzemar en una
targeta de memòria, i presentar (imprimir per a la
seva visualització) en un eReader, amb un confort de
lectura similar al del paper físic.
Un nou escenari de mercat
S'estan desenvolupant mercats amb molt poca intermediació,
així per exemple l'“Apple Store” o l'“Ovi
Fig.2 Experiència pilot d'Read & Go d'Orange (Foto Orange).
45

T
El mercat P2C del llibre
Si es desitja cobrar per un fitxer
electrònic un ordre de magnitud similar
al que es cobra per una obra
impresa, segurament s'aconseguirà
que apareguin milers de còpies pirates
en la xarxa. Escanejar, passar un sistema
de reconeixement de text (OCR),
i aconseguir un llibre electrònic a
partir d'un imprès aquesta a l'abast
de milions de persones.
Si considerem els estalvis de costos
derivats d'aquesta tecnologia (vegi's
la taula d'impactes, paper, tinta,
magatzematge, distribució, comercialització,
finançament, etc), el preu
final ha de reduir-se. Si a més sumem
els avantatges que introdueix, pes
reduït, accés a qualsevol edició, descatalogada
o no, evitar desplaçaments,
facilitat de recerca i consulta.
Figura 1. Impactes derivats de l'aparició d'eReaders.
La comercialització d'eBooks necessita que el contingut
aquest en un format compatible (PDF, ePUB, Word,
etc.). També fa falta cobrir altres aspectes, la garantia
d'autoria, així com el compromís per part dels autors,
que les opinions, o judicis expressats en els textos,
incumbeixen exclusivament a ells mateixos, i que
descarreguen de qualsevol responsabilitat al comerç.
L'eReader estableix un nou escenari
on les funcions d'edició, impressió,
distribució i magatzematge
són reemplaçades, i també la
necessitat de suport financer i de
recursos humans es veuen molt
afectades
Es necessita desenvolupar un mercat
del llibre, que redueixi la intermediació,
recompensi a l'autor o amo dels drets i traslladi
els estalvis als consumidors.
Els fabricants d'eReaders estan aquí per quedar-se, o
es pren la iniciativa i es desenvolupa un mercat del
llibre electrònic del productor al consumidor, que
ofereixin garantia de qualitat i autenticitat o repetirem
els errors del mercat digital de música
Es poden establir mecanismes dissuasoris per evitar
o minimitzar la pirateria, a part de les solucions de
protecció de copyright (DRM), es poden incorporar
marques d'aigua visibles que incorporin informació
personal del comprador, com ara el nom, adreça
electrònica, nombres de DNI, o de telèfon, o fins i tot
de targeta de crèdit, que desanimin a posar aquests
fitxers a la disposició d'uns altres en Internet.
Julián Hernández Martínez
Enginyer Expert d'Innovació
France Telecom R&D España
Orange Labs, R&D Spain
46

Opinió
Les oportunitats derivades de la LOPD
Les oportunitats derivades de la LOPD
Gràcies a l'oficina tècnica en matèria de protecció de dades, els col·legiats tenen l'oportunitat
d'introduir-se en un àmbit d'acció que pot permetre incrementar i reivindicar la seva vàlua professional.
Per exemple, pels qui treballin per compte aliè, l'assessorament i formació de l'oficina tècnica els hi
permetrà aplicar a la seva organització les metodologies que marquin un full de ruta per a
l'acompliment de les mesures de seguretat reglamentàries.
Per tots aquells que ofereixin serveis TIC, els hi permetrà
incloure a la seva cartera de serveis la consultoria
i/o auditoria LOPD.
Els anteriors són potser els fruits més obvis i epidèrmics,
però en aquest article es pretén traspassar aquesta
escorça i demostrar com al llarg d'un camí d'assimilació
de les obligacions poden eixir altres oportunitats.
Assolir les mesures de seguretat provoca una reflexió
de l'estratègia sobre la seguretat TIC en els Departaments
de Tecnologies de la Informació. I fruit
d'aquesta, molt sovint neix la necessitat d'adquirir
noves solucions.
A continuació s'identificaran alguns dels serveis derivats
que es poden generar fruit del marc legal vigent.
D'aquesta manera, tots aquells que potser es considerin
llunyans a la llei podran divisar una aplicació
pràctica; i fins i tot trobar l'excusa perfecte per reclamar
l'adquisició de certes tecnologies TIC.
El primer recurs tecnològic que s'esmentarà són les
memòries externes. Sens dubte un dels grans mal de
caps de molts sistemes de seguretat.
La gran penetració de les memòries i discs externs,
exigeix prendre atenció a les mesures del reglament
que n'identifiquen els requeriments d'us.
Els articles 92, 97 i 101 demanen objectius com: xifrar
les unitats durant el seu trasllat, disposar d'un inventari
del dispositius i realitzar un registre d'entrada i sortida.
Si els Enginyers coneixen i es formen en aquelles eines
capaces d'assolir els anteriors aspectes, poden oferir
un servei molt valuós als responsables dels fitxers.
Així com dinamitzar el sector.
48

Les oportunitats derivades de la LOPD
Opinió
Vinculat a l'anterior problemàtica s'han de considerar
les obligacions referents als sistemes de còpies de
seguretat. Sense anar més lluny, els articles 94 i 102
demanen: emmagatzemar les dades en ubicacions
diferents dels originals, realitzar còpies amb una
periodicitat mínima setmanal i portar a terme una
verificació semestral.
Els anteriors punts han disparat les ofertes comercials
per a la realització de còpies de seguretat on-line,
client i informar-lo de l'acompliment en una de les
mesures.
En tercer lloc es destaca l'obligació de l'article 113 on
es marca la obligació d'identificar l'accés als documents
paper quan estiguin disponibles a múltiples usuaris.
L'anterior fet obre les portes per convèncer molts
entorns de treball per digitalitzar la documentació
en paper i per tant implementar sistemes de gestió
documental.
Igualment, té un impacte directe en totes les impressores
compartides per múltiples usuaris, ja que pot
justificar l'adquisició d'impressores en xarxa que
exigeixin PIN d'usuari, quan aquest vulgui recollir els
documents impresos a la cua.
I per últim, es destaca breument la necessitat
d'identificar i autenticar els usuaris autoritzats, descrita
en els articles 91, 93 i 98. Els esmentats punts reclamen
directives de contrasenyes que en garanteixin la seva
complexitat i robustesa.
servei del qual un consultor se'n pot erigir com prescriptor.
En aquest cas, també s'hauria de garantir
l'acompliment de l'article 104 que apunta la necessitat
de xifrar les comunicacions en xarxes públiques.
Com bé coneixen els administradors de sistemes i
bases de dades, l'anterior motiu requereix un treball
addicional en el desplegament de qualsevol servei de
backoffice. Els coneixements dels enginyers poden
permetre que aquest ítem s'inclogui en la gènesi de
qualsevol aplicació, estalviant costosos canvis de rumb.
Els anteriors són tan sols alguns apunts pràctics per
l'acompliment de la LOPD. A més, cal destacar que
alguns dels articles que s'han esmentat només es
consideren en funció del nivell de dades.
De ben segur que l'assessorament en matèria de
protecció de dades no és un projecte tancat sinó que
pot iniciar una estreta col·laboració entre l'assessor
i el departament de sistemes de la informació. Sens
dubte, aquestes exigències legals són un molt bon
aliat per aconseguir un salt qualitatiu en la seguretat
telemàtica de l'entitat
Així mateix, totes aquelles empreses de serveis informàtics
que realitzin manteniment de les infraestructures
poden incloure les verificacions semestrals com
un reconeixement envers la confiança rebuda pel
Genís Margarit i Contel
Enginyer de Telecomunicacions
IPNET Centralized Solutions, S.L.U.
gmargarit@centralip.net
49

Opinió
La PIME sempre salva la situació
La PIME sempre salva la situació
En aquest article vaig a posicionar-me com a defensor de l'empresa, doncs després d'analitzar
aquest escrit, la PIME ha estat i està sent la més maltractada en els vaivens de l'economia
d'oportunitat, com aquesta última bombolla immobiliària ens ha demostrat per segona vegada en
la nostra ja madura democràcia.
Que n'és d'injusta l'economia d'oportunitat per a les
PIME, que han estat i són sempre el recurs per acudir
quan les coses van malament per a l'economia d'aquest
país, circumstància que sempre es demostra i que ara
més que mai veiem en les entitats financeres, a l'acudir
ara a elles com a possessos, després d'haver-les oblidat
un altre vegada més en els últims 16 anys, per a
compensar el fracàs immobiliari com a resultat de la
política econòmica de l'oportunisme.
Dit d'altra manera,
mentre no es va descobrir
el “boom” immobiliari,
el suport de
l'economia i de les
entitats financeres
estava basat en les
empreses i més concretament
en la PIME,
al ser les més nombroses
del parc empresarial
del país, però
a l'arribar el maó tots
es van oblidar d'elles,
deixant-les abandonades
com a una
mascota a les vacances,
en pro de la hipoteca
que alguns
anomenem la bomba
“H”, doncs deixa
l'edifici impecable,
però els qui viuen
dintre els destrossa,
veient ara els resultats a l'aplicar la pujada dels interessos,
que no poden suportar la majoria de les economies
domèstiques.
Quina vergonya va passar a l'estar en un país que ha
enganyat i de quina manera als seus ciutadans, al
deixar-los creure que el preu pel qual adquirien els
seus habitatges era de debò, comprovant ara que les
entitats taxadores en combinació amb les entitats
financeres, les mateixes que van taxar el seu habitatge
fa molt pocs mesos per un preu, ara no li garanteixen
ni el 80% d'aquest valor.
Després d'aquest pròleg en defensa del que crec és
una injustícia, desitjo començar expressant que la
PIME com empresa, és el més semblat a un miracle
del món modern, ja que qui la sofreix o la dirigeix,
veu com cada trenta dies i des de zero, ha de generar
centenars de milers d'euros, que cada fi de mes tornen
a desaparèixer en pro dels quals treballen en ella i
les seves famílies, proveïdors i la hisenda pública.
No oblidem que la PIME té en contra a la majoria dels
quals l'envolten, sent encara més miraculós que pugui
aconseguir cada mes la quantitat que necessita, i com
50

La PIME sempre salva la situació
Opinió
exemple podem comprovar que el propi govern, el
qual és soci a través d'hisenda, no defensa el llarg
termini de cobrament que els clients li obliguen a
suportar, i mes si són del sector de les obres públiques,
on el termini s'allargaria a més de mig any.
També tenim a les entitats financeres, que amb el
seu pla de renovació de personal deixen en mans
inexpertes i massa pressionades pels objectius que
se'ls exigeix, als empresaris de PIME que necessiten
del finançament d'aquestes, sent condicionats per no
dir amenaçats, a aportar ells els objectius que els
bancs obliguen a les seves delegacions, ja que són els
mes febles i els necessiten.
No cal dir que gran part dels proveïdors, i cada vegada
més, són grans empreses multinacionals que al ser
tan fortes i en molts casos dominen monopolis encoberts,
imposen les seves condicions de cobrament i
pagament que sempre són beneficioses per a ells, no
per a la nostra soferta PIME, que sempre veurà com
per pagar li donaran molt poc temps i per a cobrar li
obliguessin a veure el passar dels mesos, havent de
buscar finançament a costos en molts casos desmesurats.
Encara que són per a molts els més febles, no hem
d'oblidar als empleats, que sota aquesta creença de
debilitat, molts d'ells abusen, i de quina manera, dels
drets que l'empresa i les lleis els atorguen, començant
pels abusos de les baixes mediques, que en molts
casos no es justificarien i que els metges de la SS
davant una por esglaiadora a la responsabilitat, donen
la baixa sota l'epígraf “per si de cas”.
No vull ometre la responsabilitat que també té el
propi empresari, o empresaris en plural, doncs són
socis o famílies senceres les quals habitualment viuen
de les PIME, que en molts casos són ells els que no
ajuden que sigui estable i forta, davant tanta amenaça
quotidiana com hem llegit anteriorment.
Per acabar m'agradaria fer una reflexió, sol·licitant
al govern d'aquest país que delimiti millor la defensa
de les PIME davant la força de les multinacionals i de
les entitats financeres, aquestes últimes a les quals
respecto el principi del lliure comerç i la competitivitat,
però que crec haurien de tenir un criteri més empresarial
a l'hora d'exigir resultats solament de les PIME
i no també de les multinacionals.
També m'agradaria reclamar un sentit de responsabilitat
als sindicats i a la SS, per fomentar l'educació
de la responsabilitat dels treballadors davant els seus
semblants en l'empresa, doncs cada vegada que alguns
n'abusen, posen en perill a dites semblants.
Per tot l'anterior, no tinc cap dubte que si professionalitzéssim
només una mica la gestió dels empresaris
de les PIME, aconseguiríem que aquests defensessin
millor davant els seus proveïdors les seves debilitats,
comprenent millor als seus col·laboradors i treballadors,
aconseguint que aquest país deixi de ser la
vuitena economia mundial, per a ser un dels països
més respectats en tot el món, al fer dels micromercats,
que és el que són les PIME, una economia de defensa
davant qualsevol crisi que ens amenaci
Javier García Bas
Socio-Director
NEXUM MANAGEMENT
Consultoría en
Estrategia & Organización
de Empresas.
Socio-Director
IBAÑEZ & ALMENARA & Asociados
Abogados & Economistas.
www.ialmenara.com
51

Opinió
Els enginyers, els metges de les empreses
Els enginyers, els metges de les empreses
Des de l'àmbit de l'enginyeria de telecomunicacions fora interessant
mirar-nos el melic i preguntar-nos: com estem aprofitant aquest canvi de model econòmic
en plena crisi global?
Tots ja sabem que estem davant una crisi que l'estat
espanyol té un suplement, uns creixements centrats
en el sector immobiliari, amb una mà d'obra de baix
valor afegit que ens ha situat al conjunt de l'estat en
unes dificultats importants, amb una pèrdua de dos
punts de competitivitat tecnològica en l'última publicació
a l'Economist, a banda d'esmentar que les xarxes
a Espanya, per dir-ho d'alguna manera, són de les
més lentes.
Amb aquesta crisi d'identitat actual, els enginyers
catalans hauríem de tornar al capdavant, a través de
l'esforç, treball i innovació, i sobretot sense espantarnos.
Estem sobradament preparats.
Així com a la crisi hem entrat individualment, treballant
com a lliures exercents, o a enginyeries, opera-
Catalunya té una densitat important d'empreses TIC,
i per tant de creativitat. O sigui que tenim moltes
Amb aquesta crisi d'identitat actual,
els enginyers catalans hauríem
de tornar al capdavant, a través
de l'esforç, treball i innovació, i
sobretot sense espantar-nos. Estem
sobradament preparats
neurones, i el que ens falten són connectors, sempre
sota una cultura de la cooperació.
Alguns exemples són les anelles científiques,
industrial, o logística, així com els col·legis
professionals.
Si tenim aquests elements de cooperació
sobre la taula, els enginyers catalans estem
en excel·lents condicions d'abordar i donar
la volta a la situació.
Catalunya és una regió econòmica de dimensions
humanes, que a una hora o hora i
mitja de trànsit podem passar del virtual al
presencial. Per tant la combinació de virtual
i presencial, és la que dóna força i una malla
de densitat de matèria gris a aquesta regió,
tal com diuen alguns experts en la matèria
com són el geògraf Richard Florida o
l'economista Ramon Tremosa.
dores, consultores, etc. Està clar que no en sortirem
si no ho fem junts.
El valor de la cooperació, per tant, ha d'anar en
creixement, especialment a casa nostra, ja que és un
valor fonamen tal per abordar aquest nou paradigma
econòmic que tenim al davant.
Avui en dia la innovació és oberta, és a dir, els avenços
i el coneixement es comparteix a la xarxa, i això és
imparable.
A continuació s'enumeren 5 preguntes-respostes, útils
a nivell personal per avaluar el nostre acompliment per
a l'àmbit de l'enginyeria o consultoria tecnològica TIC:
52

Els enginyers, els metges de les empreses
Opinió
Com es pot definir un enginyer en temps de crisi com
l'actual?
Com un metge que fa una anàlisi, en aquest cas de
l'empresa sector públic/privat, i li recepta allò que li
va a guarir o recuperar en gran mesura.
Què caracteritza a un bon enginyer / consultor
tecnològic?
Sobretot, al principi, saber escoltar el client com si
anés el primer dia, per tal de poder fer una bona
anàlisi de la situació. Cada client i cada situació
requereixen una resposta original i diferent. Un bon
enginyer ha de conèixer els esquemes per redefinir
un negoci, identificant l'estratègia comercial a llarg
termini. En els últims anys han anat apareixent models
tals com: Model de l'avantatge sostenible, core competence,
Boston Consulting Group, McKinsey, o el
nostre benvolgut Porter. Si es coneixen les regles del
negoci, es deriva i es parametritza fàcilment en un
patró tecnològic, ajudant-nos del proveïdor adequat.
Com afecta la
crisi a l'àmbit de
l'enginyeria /
consultoria tecnològica?
Els mercats estan
molt regirats
i quan es
mouen, hi ha
una major necessitat
d'establir
nous models,
d'adaptarlos
i adequar-los
a les organitzacions
del moment.
Si les empreses
segueixen
fent el mateix,
caurà la
seva activitat entre un 30-40% depenent del sector.
Es tracta de veure quines coses diferents cal fer per
compensar amb una major participació en el mercat
(marketshare), el que el propi sector va a caure. Cal
veure en quins segments, amb quins clients, amb
quines propostes de valor, amb quins processos de
venda es va a treballar. Cal per tant saber adequar
els models de negoci.
Què aporta a l'empresa la tasca d'un enginyer /
consultor?
Una anàlisi més professional, amb menys tòpics, i més
precís, ja que aporta el 50% de la solució. I també
neutralitat, ja que dóna fe del que observa en el
mercat.
La consultoria de negoci TIC és un negoci amb futur?
Cada vegada més, encara que també de major complexitat.
La consultoria exigeix majors nivells de
professionalització en un mercat difícil. I tot això a
lloms de la globalització, on estem assistint a una
disminució de la demanda, un augment del cost
financer, i per tant un ensorrament d'inversions (com
per exemple licitacions públic-privades).
Catalunya és una regió econòmica
de dimensions humanes, que a una
hora o hora i mitja de trànsit
podem passar del virtual al
presencial. Per tant la combinació
de virtual i presencial
En el nou esquema econòmic mundial, per exemple
la simple existència d'un port, aeroport o base logística
en el territori, amb una sòlida base industrial darrere
(hinterland), ens garanteix un paper preeminent com
territori logístic i de comunicacions intenses.
La immigració ens dóna embranzida: puja una generació
de nous catalans molt preparats i amb ganes
de menjar-se el món, i als indígenes ens tocarà reeixirnos
volem anar a la avantguarda.
Els enginyers hem de donar un enfocament fresc,
gens funcionarial, que vinculi l'èxit dels projectes a
la voluntat del client i dels sectors productius del país.
Podem afirmar que es requereix innovació i creativitat,
pel que una postura de cos present és fatal per a
l'àmbit de l'enginyeria.
Tant de bo la realitat no ens desmenteixi
Ignasi Aso Otín
Public Sector & Health
Account Manager
Siemens Enterprise Communications
Ignacio.aso@gmail.com
53

Opinió
Càncer de pròstata (CaP): la detecció precoç sí importa
Càncer de pròstata (CaP): la detecció precoç sí importa
El càncer de pròstata és el càncer més comú i la 2a causa de mort per càncer en l'home. La seva
incidència és 1 molt similar a la del càncer de mama. Es presenta en dos nivells: localitzat (curable) i
avançat (mortal). Per això, la seva detecció precoç és vital. Per reduir la seva mortalitat
se suggereix un control anual del nivell de PSA en sang a partir dels 50 anys. Si PSA > 4 amidar el PSA
lliure i calcular el ràtio PSA lliure / PSA total. Si és < 0,2 és probable un CaP
que hauria de confirmar-se mitjançant biòpsia.
El càncer de pròstata és el càncer més comú i la 2a causa
de mort per càncer en l'home. La seva incidència 2 és
molt similar a la del càncer de mama. Afectarà a un
30% dels majors de 50 i d'aquests pacients un 20%
morirà. És molt probable que vostè és una dona es
faci controls del càncer de mama.
L'absència de campanyes fa que la ignorància sobre
el CaP estigui molt estesa. Es diu que és un mal
d'ancians. Sí, l'edat mitjana a Espanya són 74, però
el CaP comença a partir dels 50 i fins i tot abans.
Es diu que és curable, però només el 79% dels pacients
segueixen estant vius als 10 anys. D'aquí la importància
vital de la seva detecció precoç. El problema del CaP
és que pot romandre sense símptomes durant molt
de temps i manifestar-se quan ja ha generat metàstasi 3 ,
sobretot als ossos, però llavors hem arribat massa tard.
Finalment, es diu que evoluciona lentament. Això
dependrà de la seva malignitat, i això només es pot
quantificar mitjançant una biòpsia 4 .
No obstant, si vostè és un home, es fa controls anuals
per detectar el CaP?
El CaP és el més comú en l'home. Afectarà a un 30%
dels majors de 50 i d'aquests pacients un 20% morirà
per aquesta causa.
Un recent estudi a la UE demostra
que una població entre 55 i 69 anys
sota control periòdic del PSA
mor un 20% menys per CaP que
la que no està sota control
1.Cancer Facts and figures 2008, American Cancer Society
2. Cancer Facts and figures 2008, American Cancer Society
3 Extensión a otras partes distantes del cuerpo
4 Extracción de muestras de tejido de la próstata
5 Prostate Specific Antigen ( en inglés = Antígeno Específico de la
Próstata)
6 Screening and prostate cancer mortality in a randomized european
study, Schröder y otros, New England Journal of Medicine, 26
Marzo 2009.
54

Càncer de pròstata (CaP): la detecció precoç sí importa
Opinió
periòdic a partir dels 50 mitjançant la senzilla mesura
del PSA total 5 en sang. Un recent estudi a la UE
demostra que una població entre 55 i 69 anys sota
control periòdic del PSA mor un 20% menys per CaP
que la que no està sota control 6 .
Controli anualment el seu nivell de PSA en sang a
partir dels 50.
Si PSA > 4 mesuris el PSA lliure
Si PSA lliure/PSA total < 0,2 pot ser que tingui CaP.
Plantegis una biòpsia.
Si PSA lliure/PSA total >0,2 pot ser que tingui pròstata
gran però benigna.
Fig. 1. Probabilitat de CaP en funció del rati PSA lliure / PSA total
Com a supervivent d'un CaP li vaig proposar al meu
uròleg escriure un llibre, “Comprendre el càncer de
pròstata” a fi de divulgar la necessitat d'un control
I si per desgràcia, en una biòpsia, a
vostè o a un familiar se li diagnostica
CaP, sàpiga que es presenta en dos
nivells: localitzat (curable amb
múltiples tractaments disponibles) i
avançat (mortal a mig termini)
I si per desgràcia, en una biòpsia, a vostè o a un
familiar se li diagnostica CaP, sàpiga que es presenta
en dos nivells: localitzat (curable amb múltiples tractaments
disponibles) i avançat (mortal a mig termini).
És per aquest motiu que la seva detecció precoç és
vital. El llibre li facilita informació rigorosa sobre les
diverses opcions disponibles, dels seus avantatges i
inconvenients, perquè pugui prendre una decisió
informada que, l'hi garanteixo, no és fàcil, però serà
vital per a la seva supervivència.
Enric Barba Ibáñez
Doctor Enginyer de
Telecomunicació
Membre del Consell
Assessor del COETTC
enric.barba@terra.es
55

Entrevista
E
Jordi Bosch
Secretari de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de
la Generalitat de Catalunya
- Aviat arribarem al final de la legislatura. Com valora
la gestió de la Secretaria de Telecomunicacions en
els darrers quatre anys?
La valoro molt positivament, perquè hem fet moltes
coses, hem tirat endavant molts projectes i, al meu
entendre, hem assentat les bases d'un model de
telecomunicacions propi de Catalunya, lluny de les
inèrcies de l'Estat.
I el més important és que la
consolidació d'aquest model
l'hem duta a terme amb la
col·laboració d'institucions i
persones del sector. En aquest
sentit, l'orgull més gran per
mi, com a persona encarregada
de liderar aquests projectes,
és que hem aconseguit,
entre tots, superar la
neutralitat aparent del mercat,
lligada a una idea més
liberal d'autoregulació, i hem
intervingut en tot allò que
hem pogut. I aquesta intervenció
ha estat “a la
catalana”, és a dir, presidida
pel consens i el traspàs
d'informació, parlant i escoltant
els diversos agents,
des dels col·legis professionals
als ajuntaments, passant per
les empreses i les entitats que
les representen. Tothom que
ha volgut parlar ha pogut fer-ho i, entre tots hem
dissenyat aquest model català, basat en un concepte
tan propi del país com és “l'enraonar”, concepte que
uns limiten a un acte de reflexió i que, a Catalunya,
esdevé del simple fet de parlar les coses i arribar a
acords satisfactoris per tots.
- Anem a pams i, si li sembla, fem un repàs dels
diferents projectes que ha liderat la Secretaria que
vostè representa. Per començar, quina ha estat la
relació entre les polítiques de telecomunicacions i
les altres polítiques del Govern?
Entenc que l'aportació més gran que hem fet, i que
ja no té marxa enrere, ha estat la de donar a les noves
tecnologies el valor polític que tenen, no només en
l'àmbit de les aplicacions, sinó també en l'àmbit
infraestructural. Partint de la
base que els desplegaments
d'infraestructures i tecnològics
no són, ni ho han estat mai,
desplegaments neutres o purament
tècnics, sense interpretació
política, de concepte o
model de país.
En aquest sentit, per nosaltres
era molt important seguir una
línea fonamental del Govern
que ha estat la de l'equilibri
territorial, amb tot el que implica
en un país que anava a
dues velocitats. El mes de juny
del 2008, el Govern va adoptar
l'Acord de mesures per fomentar
l'extensió d'infraestructures
de telecomunicacions
(MEITel), a través del qual
qualsevol obra pública promoguda
per la Generalitat de Catalunya
ha d'incorporar la
construcció d'infraestructures
de telecomunicacions o les
previsions per a desplegar-les. Igualment hem definit
les instruccions tècniques que han de servir de guia
als redactors dels projectes de diverses tipologies
d'obres públiques per incorporar les telecomunicacions
als projectes constructius i, finalment, hem treballat
amb les diverses unitats que promouen obra pública
a la Generalitat per definir els procediments i la
metodologia de treball per a la implantació efectiva
del MEITel.
57

E Entrevista
En aquests dos anys, hem aplicat el procediment
MEITel a més de 100 obres de diversa tipologia, Això
vol dir que, un cop s'executin totes aquestes obres,
disposarem de prop de 500 km de noves canalitzacions.
En vista dels resultats, hem convidat a la resta
d'administracions públiques catalanes a afegir-se a
l'aplicació del MEITel, a què apliquin el concepte
d'incorporació de les telecomunicacions a qualsevol
obra que promoguin. Si es van sumant esforços en
aquest sentit, en pocs anys disposarem a tot el territori
d'infraestructures de telecomunicacions de nova
generació les quals, no ho oblidem, són la condició
per poder somiar amb una Catalunya plenament
connectada. Aquesta ha estat una aposta estratègica,
que posa a les telecomunicacions al mateix nivell de
transcendència que les infraestructures viaries o
energètiques.
- El Pla Catalunya Connecta també ha estat un element
fonamental i de molta presència al territori...
Efectivament. A més de treballar la capa tècnica i
infraestructural, hem procurat estendre aquest concepte
d'equilibri territorial, que va molt lligat a la
igualtat d'oportunitats, a l'adherència de les persones
i els professionals al seu territori, al desenvolupament
humà, en definitiva, més enllà del simple desenvolupament
econòmic, hem procurat, dic, arribar a les
persones, amb independència de la seva facilitat
d'accés al mercat. Així, hem dut a terme més de 2.400
actuacions, desplegant 180 noves torres de telecomunicacions
i compartint-ne altres 200, instal·lant, en
total, 1.700 equips dels diferents serveis arreu del
territori. El Pla Catalunya Connecta està essent molt
important per al país, tot acostant les comunicacions
electròniques a tots els indrets de Catalunya, per
remots i solitaris que siguin i un motor econòmic,
tant pel que significa d'inversió pública (157 M¤) en
el sector com, a més llarg termini, per les oportunitats
que genera al territori, a nivell turístic, comercial o
productiu.
Parlem doncs, del sector productiu...
Parlem-ne. En primer lloc, val a dir que una part molt
important del Pla Catalunya Connecta ha estat la
destinada a assegurar els mínims de cobertura de
telefonia mòbil i de Banda Ampla a la totalitat dels
polígons industrials del país, als 1769 polígons industrials
catalans.
Però hem anat més enllà, amb l'establiment del
projecte Banda Ampla Industrial que, al seu temps,
consta del projecte d'anelles sectorials i d'un projecte
específic per als polígons industrials, que té una
inversió de 16M€ i és un projecte innovador a nivell
internacional. Aquest projecte consisteix en la connexió
mitjançant fibra òptica de 34 polígons -de les
quals 6 ja es troben en execució i iniciarem les obres
de 24 durant el mes de setembre-. Degut a què en
molts polígons industrials els serveis de banda ampla,
prestats majoritàriament mitjançant infraestructures
de parell de coure, no satisfan en molts casos les
necessitats de les empreses en termes de qualitat,
aquesta iniciativa ha generat força expectativa al
territori per part d'ajuntaments, teixit empresarial,
cambres de comerç, etc, que sol·liciten la seva incorporació
en el projecte, especialment arran de la
inauguració de la prova pilot de Bufalvent.
Es tracta, en definitiva, d'ajudar a consolidar un model
productiu de qualitat, amb el valor afegit de la
tecnologia com un dels elements de promoció de
Catalunya i les seves empreses i com un dels reclams
per a la inversió i, el que és més important, per un
repartiment d'aquesta inversió més igualitari territorialment.
- Com veu la banda ampla en mobilitat a Catalunya?
hi ha cobertura de servei a tot arreu? podran arribar
els nous serveis en mobilitat a tota la ciutadania?
Com poden impulsar des de les administracions la
extensió dels serveis en mobilitat?
És evident que el gran esforç l'haurem de fer en les
xarxes i els serveis de nova generació i, en aquest
sentit, és important no quedar-se enrere, si bé actualment
, observem que hi han desplegaments importants
d'HSPA per part dels operadors a les zones
urbanes de Catalunya, de manera que podem dir que
les ciutats comencen a gaudir de la banda ampla en
mobilitat. Tot i això, se segueix constatant que hi ha
dificultats per trobar emplaçaments on instal·lar les
antenes, i en aquest sentit estem treballant amb eines
de generació de consens social, com ara el projecte
GECODIT.
Però encara falta que els operadors iniciïn el desplegament
de la banda ampla en mobilitat tot esperant
que el Ministeri els ho deixi fer a les freqüències de
900 MHz, que quedin cobertes les vies de comunicació,
tant viàries com ferroviàries, sense comptar, és clar,
les línies d'AVE. I falta completar el desplegament
d'infraestructures de comunicacions mòbils, que són
el pilar dels serveis avançats en mobilitat. En aquest
sentit, conjuntament amb la Direcció General de
Qualitat Ambiental, hem dissenyat la Governança
Radioelèctrica, que té com objectiu principal coordinar
les polítiques de la Generalitat de Catalunya en
matèria de comunicacions electròniques i medi am-
58

Entrevista
E
bient per tal de millorar l'accés a les xarxes de comunicacions
sense fil. Es tracta de fer un desplegament
ordenat, sostenible i respectuós amb les persones i
amb el medi ambient, i procurant, alhora, que la
ciutadania obtingui el màxim profit de la societat de
la informació.
- El COETTC ha promogut un manifest en suport del
projecte Xarxa Oberta, el projecte que ha de dur la
fibra a tots els municipis catalans creant una xarxa
que vertebri les comunicacions electròniques del país
al segle XXI. Al manifest s'han adherit múltiples
associacions i empreses del país així com ciutadans
a títol personal. Aquest manifest ha estat promogut
per recolzar el projecte vistes les pressions d'algun(s)
agent(s) del mercat. Com veu el projecte Xarxa Oberta?
El projecte Xarxa Oberta és una necessitat en l'actual
moment econòmic. Les necessitats de la pròpia Generalitat
en consum de banda ampla s'estan incrementant
per projectes de digitalització d'imatge en sanitat,
telediagnosi, pels projectes d'Educació, Justícia o
Interior, per citar-ne alguns. Això ens porta a la decisió
de tantes famílies de si apostar per un lloguer o per
una hipoteca. Actualment, mitjançant el model de
contractes de serveis amb operadors de comunicacions
és com si estiguéssim pagant un lloguer. A la Generalitat
el que hem plantejat és canviar el model i cercar
al sector privat algú qui construeixi una xarxa de fibra
òptica i a qui li contractem aquests serveis en règim
de concessió, obtenint com a retorn tant el servei (de
molta més capacitat) com la xarxa completa al cap
de vint anys. És a dir, un model hipoteca. Fets els
números ens resulta pràcticament igual el cost mensual
d'un model o de l'altre, el que fa molt més atractiu
el model hipoteca que el de lloguer. Un valor afegit
del model hipoteca és el poder posar l'excedent de
capacitat d'aquesta xarxa a disposició del mercat, el
que permetria a altres operadors accedir a la xarxa
i poder oferir els seus serveis a llocs on fins ara no el
poden oferir.
Per tant, en un moment de crisi com l'actual, ens
sembla que és el moment per, mantenint el nivell de
despesa (no incrementant-la), apostar per crear una
infraestructura molt necessària, tal com diu el manifest,
que ajudi a contenir els costos malgrat la necessitat
de l'increment de capacitat, i que tingui un
retorn clar als vint anys, quan ja solament s'hagin
d'afrontar els costos de manteniment i no del servei.
A més, aquesta infraestructura, aprofitada pel teixit
productiu del país, recolzarà la competitivitat, la
productivitat i serà un element clau en la cohesió
territorial digital.
- Parlem ara de l'evolució del sector TIC a Catalunya
els darrers anys.
Segons els resultats de l'Estudi del sector empresarial
de les TIC a Catalunya 2009, de la Fundació Observatori
per a la Societat de la Informació de Catalunya (FOB-
SIC), el volum total de facturació del conjunt
d'empreses TIC de Catalunya es va situar el 2009 a
l'entorn dels 14.000 milions d'euros. Tot i que el total
de facturació empresarial TIC es va reduir el 2009,
amb una caiguda del 4,4%, les perspectives dels
empresaris per a enguany són clarament favorables
i s'espera un creixement del 3,2% per al 2010. Pel
que fa a l'ocupació el sector empresarial de les TIC
de Catalunya va ocupar a gairebé 65.000 assalariats,
essent un sector que genera una ocupació neta d'uns
5.000 treballadors anuals en els darrers dos anys.
Aquestes dades demostren fins a quin punt les noves
tecnologies són un factor de creixement econòmic
per al nostre país, i que un context de crisi és una
gran oportunitat per focalitzar els nostres esforços
en projectes tractors en aquest sector, que sens dubte
tindran un efecte multiplicador en tota la nostra
economia. Això, però, no seria possible sense politiques
públiques d'impuls de la millora de la competitivitat
de les empreses i dels professionals catalans
del sector TIC emmarcades dins del pla TIC.cat.
- Pel que fa als professionals, quines perspectives
ofereix el sector de les tecnologies de la informació
i la comunicació?
Les professions TIC son professions amb futur i de
futur. Això ho demostra l'estudi realitzat per la FOBSIC
i el programa ENGINYCAT que quantifica que la taxa
d'atur entre els titulats en estudis tècnics és del 7,6%
respecte al 17,9% de la mitjana de la societat catalana,
és a dir, 10 punts inferior. L'elevada demanda de
professionals de les TIC és transversal, prové de tots
els sectors públics i privats, i és una oportunitat per
als joves que es plantegen el seu futur professional.
Es tracta a la vegada d'un sector intensiu en valor
afegit i innovació que permet superar millor situacions
de crisi econòmica.
En aquest sentit el Govern va posar en marxa el pla
ENGINYCAT, que compta amb la participació de la
Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació,
i pretén despertar noves vocacions
d'enginyers i corregir el dèficit de professionals que
es preveu per al 2015. Un any després de la posada
en marxa del programa, la demanda per estudiar
alguna especialitat d'enginyeria ha augmentat un
11,2%. L'augment més espectacular s'ha produït en
59

E Entrevista
l'àmbit de l'edificació, amb un 18,3%, seguit de
l'enginyeria de telecomunicacions i informàtica, amb
un 12,3%.
- Quins projectes més destacats està duent a terme
la Generalitat de Catalunya amb l'objectiu de facilitar
la incorporació de les empreses en la Societat de la
Informació?
El Departament de Governació i Administracions
Públiques i el Departament d'Innovació, Universitats
i Empreses treballem conjuntament en un doble
vessant, per una part mitjançant polítiques de foment
de la "demanda" mitjançant el pla PIMESTIC que ha
generat una inversió en noves tecnologies superior
als 80M¤ en quatre anys i que ha format i orientat
a més de 10.000 empresaris de petites i mitjanes
empreses catalanes amb l'objectiu de millorar la seva
productivitat i competitivitat mitjançant un ús eficient
de la tecnologia, i d'altra banda, mitjançant polítiques
de foment de "l'oferta" amb la posada en marxa del
pla TIC.cat, que neix amb l'objectiu d'ajudar les
empreses TIC catalanes a créixer millorant alguns
dels àmbits clau per al negoci. En els dos primers
anys d'execució d'aquest pla ja han participat més
de 4.000 empresaris i s'ha generant una inversió en
el sector de més de 100 M€. I cal afegir l'esforç
d'impulsar dins del Govern l'aprovació d'un Pla de
seguretat de la informació a Catalunya i la creació
del CESICAT com l'eina per garantir una Societat de
la Informació segura per a la ciutadania, les empreses
i les administracions públiques, i per donar resposta
a la problemàtica dels incidents informàtics. Aquests
incidents afecten molt negativament la confiança
en els mitjans electrònics, cosa que inhibeix el desplegament
de la Societat de la Informació com a
eina per a la circulació d'idees, informació i coneixement,
i també de la seva utilització per relacionarse
amb les administracions públiques o per efectuar
transaccions comercials.
- Finalment, com veu el futur de les polítiques
públiques en telecomunicacions, cap a on anem?
Ja he dit abans que les tecnologies no són neutres
igual que no ho són les polítiques públiques. Hi ha
un fort component d'ideologia en la política
d'infraestructures, també en la gestió de les telecomunicacions.
D'entrada, un dels reptes dels propers
anys serà reflexionar sobre la intervenció pública en
el mercat, sobre si ha de ser major o menor i en funció
de què. En el cas de les telecomunicacions, la reflexió
haurà de ser profunda, perquè ens hi juguem el
futur econòmic del país que, en cap cas, ha d'estar
sotmès només als capricis del mercat.
D'altra banda, s'haurà de treballar amb el convenciment
que el futur del país, en la mesura que depengui
de les telecomunicacions, no pot estar determinat
només per decisions preses lluny de la realitat catalana,
a nivell internacional, es clar, però tampoc per decisions
preses des d'un Estat centralista i amb una nul·la
sensibilitat territorial com l'Estat espanyol. Després
d'aquest temps al capdavant de la Secretaria de
Telecomunicacions, estic més convençut que mai,
perquè tinc molts elements per a poder afirmar-ho
amb rotunditat, que Catalunya necessita un model
propi, que en bona part ja hem pogut implantar i
que està planificat, que exploti totes les possibilitats
de la seva gent i del seu territori. Posar les noves
tecnologies al servei d'un país lliure, just i equilibrat,
al servei de la seva economia i la seva prosperitat o
deixar tot això en mans dels designis del mercat i dels
desitjos de les grans corporacions; aquest és, en tot
cas, el dilema. I tenir clar que els models tecnològics
són com són en tant els models de país són els que
són. El model tecnològic d'un independentista no
pot ser mai el mateix que el de un nacionalista espanyol.
- Com ha de ser, doncs, el model català de telecomunicacions?
Doncs, tal com ja he dit, ha de ser un model “a la
catalana”, és a dir, un model basat en el diàleg i la
col·laboració, en allò que dèiem abans, “enraonar”,
i això és, per dir-ho d'una manera aristotèl·lica, arribar
al punt just, a la justa mesura, sobre el que li pertoca
fer a un i el que li pertoca fer a l'altre. La col·laboració
entre el sector públic i el sector privat és possible;
nosaltres ho hem demostrat al llarg del temps que
portem dirigint les telecomunicacions catalanes, i
esperem seguir amb aquest model perquè és el que
funciona. Es tracta, al capdavall, que uns i altres ens
ajudem i anem intercanviant els papers quan es tracta
d'innovar, crear entorns, posar en marxa iniciatives
tractores, estimular la demanda, obrir mercats... Són
molts els elements que uneixen els dos sectors , masses
per a deixar-ho tot en mans d'un o altre. Això, és clar,
depèn molt, com he dit abans, del model de societat
que es vulgui en un futur, del model de país que es
tingui. És en aquest sentit que estic convençut que
a Catalunya li pertoca un model propi, diferent, si es
vol, en la mesura que és un país diferent, amb una
realitat diferenciada de l'Estat espanyol, un país en
el que conflueixen circumstàncies específiques, no
necessàriament millors o pitjors però sí diferents
d'altres territoris de l'Estat espanyol
Redacció
60

I Informe
Manifest en defensa de les inversions en Telecomunicacions i del projecte xarxa oberta
Manifest en defensa de les inversions en
Telecomunicacions i del projecte xarxa oberta
El Govern de la Generalitat de Catalunya ha estat treballant des de ja fa uns anys en el projecte
que s'ha denominat Xarxa Oberta, que consisteix en el desplegament i la construcció d'una xarxa
troncal, comarcal i urbana de comunicacions electròniques de gran ampla de banda basada en fibra
òptica. Aquesta Xarxa arribarà a totes les seus corporatives de la Generalitat i a tots els municipis de
Catalunya, donant servei a les administracions públiques.
horitzons a les empreses de noves eines de competitivitat
i assentant les bases del que ha de ser un nou
model productiu basat en el valor i el coneixement.
Tant en el vessant de ciutadans catalans com en la de
representants professionals, empresarials, universitaris
i de recerca, volem expressar el nostre recolzament
al projecte Xarxa Oberta i exigir la seva realització
per part dels gestors públics.
Presentació del MANIFEST EN DEFENSA DE LES IN-
VERSIONS EN TELECOMUNICACIONS I DE LA XARXA
OBERTA
El desenvolupament d'aquest projecte és clau per
crear a Catalunya les bases de futur de la nova Societat
de la Informació i del Coneixement gràcies al seu
impacte en l'àmbit públic, social i econòmic.
El projecte Xarxa Oberta permetrà incrementar
l'eficiència i la productivitat dels serveis públics gràcies
a les possibilitats que ofereix la gran capacitat de
connexió, per exemple en l'àmbit de la salut amb la
telediagnosi, en educació amb la informatització
definitiva de les aules o en la justícia amb les declaracions
per videoconferències per evitar desplaçaments.
Alhora, també representarà la creació d'una autopista
de la informació que potenciarà l'equilibri territorial
i una nova oferta de serveis tot respectant la lliure
competència i la capacitat d'escollir del consumidor,
potenciant el desenvolupament de les telecomunicacions
i de l'economia del coneixement, fomentant la
innovació i l'atracció d'inversió privada en zones on
fins ara no era possible. Al mateix temps, gran part
de la inversió prevista es dedicarà a obra pública i de
telecomunicacions.
Així, els sotasignants creiem que ara és el moment
d'impulsar i fer realitat la Xarxa Oberta, sense duplicar
infraestructures existents, perquè és en moments de
crisi econòmica quan les Administracions Públiques
han de realitzar projectes que mobilitzin la inversió
privada, que combinin el sector públic i privat, que
usin sectors tradicionals per crear l'economia del
coneixement, creant ocupació però alhora obrint
El dijous dia 15 de juliol del 2010, es va realitzar l'acte
d'adhesió al Manifest en defensa de les inversions en
Telecomunicacions i de la xarxa oberta.
Estem vivint un moment determinant per al impuls
de la nova Societat de la Informació i del Coneixement.
El Projecte Xarxa Oberta, serà clau per crear a Catalunya
les bases d'aquest nou futur, i tindrà un efecte
tractor arribant el seu impacte d'immediat a l'àmbit
públic, social i econòmic.
El Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació
de Catalunya (COETTC) ha impulsat l’adhesió al
Manifest en defensa de les Inversions en Telecomunicacions
i del Projecte Xarxa Oberta. El dia 3 d’agost,
el Consell de Govern de la Generalitat de Catalunya,
finalment, va donar llum verda al projecte “Xarxa
Oberta”. Aquest, inicialment, es desplegarà amb
infraestructura disponible a totes les seus i municipis
de les Terres de l’Ebre, amb un total de 696 edificis i
96 municipis connectats.
Per últim, el passat 11 d’agost, la Comissió Europea
va aprovar, de conformitat amb les normes d'ajut
estatal de la UE, el desenvolupament de la xarxa
oberta pública (Xarxa Oberta) a Catalunya.
Aquest manifest compte amb el suport de més de 279
entitats adherides de la societat civil, els col·legis
professionals, les patronals, les universitats i les empreses
del sector TIC. Representant aquestes a més de
200.000 empreses i a més de 24.000 professionals.
Veure el Llistat a continuació:
62

Manifest en defensa de les inversions en Telecomunicacions i del projecte xarxa oberta
Informe
I
Entitats adherides al MANIFEST
- ÀBAC Consultors dels Vallès, SLU
- Acquamedia Techologies SL
- Activa Software, SL
- ADQA S.L
- ADTEL Sistemas de Telecomunicación, SL
- Advancare, S.L
- Afirmma IT Services
- AGGAROS
- Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya
- AIS, Aplicacions Intel·ligència Artificial SA
- Ajuntament de Cardedeu
- Ajuntament de Xerta
- Ajuntament del Pla del Penedès
- Ajuntament de Sant Martí de Tous
- AKUABA S,L
- Aladetres, SCP
- Algorismia SL
- Anigami Aventura SL
- APFUTURA INTERNACIONAL APLICACIONES, SL
- APLICACIONES Y PROYECTOS INFORMÁTICOS
- Associació Catalana d´Enginyeria Electrònica
- Associació Catalana d'Executius Directius i Empresaris
- Associació Catalana de Tecnologia (ACTEC)
- Associació Catalana de Tecnologies de la Informació
Geospacial
- Associació Catalna d'Empreses Consultores
- Associació d'Empresaris del Garraf, Alt Penedès i
Baix Penedès
- Associació de Mestres Industrials i Tècnics Superiors
(AMITS)
- Associació de Tècnics Informàtics (ATI)
- Associació d'Empreses de Noves Tecnologies de
Girona (AENTEG)
- Associació d'Empreses Informàtica i Tecnologies de
la Comuncicació de Catalunya (ASEITEC)
- Associació digitasl de Capellades
- ATICSER, SL
- Atmosferia Projecs Sl
- aTotArreu.com, SCP
- AUDIFLIN ABI, SL
- Autoescola Sabat
- AVANÇ, SA
- Axia NetMedia Company
- Barcons i Henry, SL
- Bassó SA
- BC Sistemes de Comunicació SL
- BeOne Telecom SA
- BT- España SAU
- Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Girona
- CAN ANTAVIANA, SL
- Cast Info, SA
- CECABLE (Centre d'Estudis sobre El Cable)
- CECOT
- Centre d'Aplicacions TIC de Manresa (CATIC)
- Centre deTecnologies Ituarte (CETEI) - F JOAN XXIII
- Centre d'Innovació en Productivitat (CIP)
- Cide Xarxes i Telecomunicacions, SL
- Cige informàtica SA
- Circulo Legal
- Col·legi d'Enginyers Tècnics d'Obres Públiques de
Catalunya - CETOP
- Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona
- Col·legi Oficial d'Enginyeria en Informàtica de
Catalunya
- Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Telecomunicació
de Catalunya
- Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya
- Col·legi Professional d'Audiovisual de Catalunya
(CPAC)
- COLL Lampisteria SL
- COMANT VP SL
- Computer dos ordinadors de Barcelona SL
- Conseil General de Seine-et-Marne (FRANCE)
- Consell comarcal de la Ribera d'Ebre
- Consorci Llotja de Bellpuig
- Consulting Group Soluciones SL
- Corporació MEGATEL, SL
- Davinci Consulting Tecnológico, SAU
- Deltic Informàtica SL
- DINAMIZA SL
- DOFI, Maquinas y Equipos S.L
- DUNA, S.L
- EACOM. Enginyers, Arquitectes i Consultors S.A
- ECO-RECICLAT, S.L
- Einesa Cable, SL
- Electrónica Saltó, S.L
- ELSY S.L
- Empren Solucions Integrals per a l'empresa SL
- EMSER S,L
- Esquerra Republicana de Catalunya
- EURONA Wireless Telecom
- EVOLOIUM MANAGEMENT, S.L
- EXPECTRA TECHNOLOGY , SAU
- Farmàcia Codina
- Farran S.L
- Federació d'associacions empresarials TIC de Catalunya
(FAETICC)
- Federació d'empreses i Empresaris del Sector Industrial
Telecomunicacions i Electrònica (FESITEL)
- Federació d'Organitzacions empresarials de Girona
( FOEG)
- Fi-4 opensource , SL
- Fibra i Sistemes SL
- Filaman SL
- Fund. Xarxa Oberta Lliure i Neutral (Guifi.net)
- Fundació Centre Tecnològic de Telecomunicacions
de Catalunya (CTTC)
- Fundació Josep Irla
- Fundació Plataforma Educativa
- Fundació Privada Claperós
- Fundació Privada I2cat
- Fundació Punt Cat
63

I Informe
Manifest en defensa de les inversions en Telecomunicacions i del projecte xarxa oberta
- Fundació Tecnocampus MATARÓ-MARESME (TCM)
- Fundació TICSALUT
- Fusión Pagès SL
- Gapla.cat
- GEST-COM, SL
- GNULinux, S.L
- GOLDMAR Sistemas de Comunicación SA
- Gràfix, Gestió Informàtica SL
- Gremi de la Construcció del Vallès
- Grupo Castilla
- Hobancare S.L
- Hotel 2 CHANNEL
- Hotel fonda Cal Blasi
- Hotel Jaume, Explotacions hoteleres de Cerdanya, S.L
- Icot SA
- ICSA RECURSOS HUMANOS
- Idom
- Inforber SCCL
- Informática El Corte Inglés
- Informàtica Industrial IN2. SA
- INSDO, SL
- Instal Mivat SA
- Instal·lacions Jaume Girona, SL
- Institut de Promoció i Economia de Vic (IMPEVIC)
- Institut Industrial de Terrassa
- Insyte instalaciones S.L
- INTAREX, SL
- Interclima Penedès, SL
- InterVideo
- ITALTEL, S.A
- ITC-2, SA
- J. ARNANT Vidres i vitralls, SL
- Joan Padrós, SL
- Kaisermatic SL
- Lana2.net
- Management System Solutions, SL
- MasiVirtual.com
- Mediaconti SL
- Mediamovil Unidad de Producción SL
- Mega-Express SL
- MEGATRO C.B
- Mobbiz Comunicació SL
- Moggyl Opens Solutions SC
- Mont-Roig Instal·lacions CB
- Muficata SL
- NAE Comunicacions
- Nanocom Comunicación y Publicidad SL
- Net Soft Ingenieria
- Nexica COM2002, SL
- NOMOTECH SAS
- NOUDI SL
- Olis Muntañé
- OPTIXCAT
- Organisme Autònom per la Societat de la informació-
Diputació de Tarragona (OASI)
- Ortea de Servicios, SA
- Other Side Mirror SLU
- P&C Premsa i Comunicació SL
- Park Tecnologies de la Informació S.L
- PC Imagin SCP
- Perception Tecnologies S.L
- PIMEC
- Planol.info
- PLATONIC .CAT
- PROMAX ELECTRÒNICA, SA
- ProSiComWan, S.L.L
- PYMES SOFT VALLÈS, SL
- Quality EASY Internet Solutions S.L
- Semantic System SL
- SEMI, S.A
- SETESCA Consulting BCL, SL
- Sian Electronica, SL
- SISinf SL
- SPARK IBERICA, SA
- Sperit IT Consulting Services SL
- Tecnical Centre Tecnologies del Bages SA
- Tecnocom España Solutions, SL
- TECSIDEL SA
- Tertulia digital
- TFO, Tecnologia en Fibra Optica Tecnologies i Solucions
- T-Systems ITC IBERIA S.A
- Unió de Pol·ligons Industrials de Catalunya
- Unió empresarial de l'Anoia (TICAnoia)
- Unió Empresarial Metal·lúrgica
- UNIRED Comunicacions S.L
- Unitronics Comunicaciones, SA
- Universitat Politècnica de Catalunya
- UPCNet, SL
- V&H Enginyers Consultors SCCL
- VIA 21 Solucions Antic SL
- VIDEO STREAM NETWORKS, SL
- WAVE CONTROL, S.L
- W-ONESYS , SL
- Xip Solution Tic
- Zyncro Tech SL
- 8 Administracions Públiques
5 Ajuntaments
1 diputació
2 consells generals de França
- 24 Associacions
12 patronals i associacions empresarials d'empreses
usuàries (200.000 empreses)
7 patronals i associacions empresarials d'empreses
TIC (500 empreses)
- 5 associacions professionals TIC (5.000 professionals)
- 6 col·legis professionals (13.000 col·legiats)
- 1 Universitat
- 137 Empreses (principalment TIC però també
d'altres sectors i 1 de França)
- 14 Fundacions (centres tecnològics, promoció
de la SI)
- 89 persones a títol individual
TOTAL: 279
64

Professional multiEstrella
“Jo ja tinc
avantatges pel fet
de ser autònom”
Perquè entenem el dia a dia de
l’autònom, a ”la Caixa” hem creat un
programa que premia la teva confiança
i dóna resposta a les teves necessitats:
Professional multiEstrella.
Un programa que et permet beneficiarte
de condicions exclusives en
productes financers i avantatges
per al temps lliure i, a més, aconseguir
Punts Estrella i multiplicar-los.
Vine a la teva oficina de ”la Caixa” i
descobreix Professional multiEstrella.
Parlem?
Rènting de vehicles 1
Vehicle de substitució
Hipoteca bonificada
Compra d’habitatge
Targeta MasterCard
Professional
Bonificació del 2% en carburants 2
Punts Estrella
Multiplica x2, x3 o x4
1
Rènting de vehicles de CaixaRenting, SAU. Gran Via de les Corts Catalanes, 130-136. 08038 Barcelona. NIF: A58662081.
2
Bonificació en carburants en estacions de servei de Repsol, Campsa i Petronor.
Patrocinador de l’Equip
Olímpic Espanyol
www.laCaixa.es

I Informe
Perfils professionals: nous reptes (VII)
Perfils professionals: nous reptes (VII)
Josep Martí Carceller
Col·legiat núm. 12.244
Consultor Acústic
L'any 2004 vaig acabar la
carrera d'Enginyer Tècnic de
Telecomunicacions, a la
Universitat Politècnica de
Catalunya. Tot i que en
aquell moment treballava
en la gestió de xarxes, ja
estava decidit a encarar el
meu perfil cap al camp de
l'acústica, i vaig decidir
cursar el Màster en Acústica
Arquitectònica i Mediambiental
a l'escola La SALLE. Tot just acabar, vaig començar
a treballar a dBplus Consultors Acústics, una
empresa que iniciava la seva activitat en acústica
mediambiental. A dia d'avui sóc gerent de projectes,
especialitzat en acústica industrial i protecció del
treballador. Aquesta especialització m'ha portat a
complementar la meva formació realitzant el curs de
Tècnic Superior en Riscos Laborals que ofereix la
Generalitat, especialitzant-me així en un sector molt
jove dins l'enginyeria de telecomunicacions: la protecció
del treballador respecte als riscos derivats de
l'exposició al soroll.
Paral·lelament a l'exercici dins l'empresa, l'any 2007
em van invitar a impartir una classe de barreres
acústiques al mateix Màster que havia estudiat. La
experiència va ser molt enriquidora i durant aquests
anys he anat augmentant progressivament la meva
implicació en l'àmbit docent. A dia d'avui, sóc professor
extern i director del segon mòdul del Postgrau en
Acústica Ambiental a l'escola La SALLE. Durant aquests
anys, la relació amb l'alumnat ha resultat molt
satisfactòria i m'ha obligat a mantenir un reciclatge
constant en la matèria que no sempre és fàcil d'obtenir
en el món empresarial. A més, les tasques docents
tenen objectius diferents a les d'empresa, on la facturació
esdevé una prioritat. Per totes aquestes raons,
sempre que la vida laboral m'ho permeti, estic segur
que mantindré el contacte amb l'àmbit universitari
i la docència
Joan Yebras
Col·legiat núm.11.287
Professor de l’EUSS
El meu perfil laboral està
clarament definit dins del
camp de l'ensenyament.
Mentre estudiava l'enginyeria
ja donava classe amb
els Salesians de Sarrià a
l'antiga F.P. d'electrònica
especialitzada en imatge i
so. Un cop acabada l'enginyeria
tècnica de telecomunicacions
especialitzada
en imatge i so m'incorporo
a la docència universitària a l'Escola Universitària
Salesiana de Sarrià (EUSS) el mateix any de la seva
creació de la mà de Salvador Ramon i Paulí (actual
gerent del COETTC i promotor-fundador de l'EUSS),
lloc on encara exerceixo de professor i de cap de
laboratori de sistemes gràfics.
En els darrers cursos he d'afegir un altra fita com a
formador: professor a temps parcial a l'escola SIL, de
Barcelona, davant d'alumnes de l'ESO i de batxillerat.
Destaco com a especialment engrescador l'experiència
de preparar nois per la selectivitat.
A dia d'avui puc presumir que porto donant classes
més de la meitat de la meva vida.
Les matèries que he ensenyat sempre han estat diverses,
encara que sovint han girat entorn l'expressió
gràfica. Ja son tres els plans d'estudis diferents en els
que, a l'EUSS, m'he fet càrrec del dibuix; tant en la
vessant de ma alçada com en la del disseny assistit
per ordinador. A part imparteixo, o he impartit,
assignatures de Realitat Virtual aplicada a l'enginyeria,
Disseny mecànic, programació en llenguatge d'alt
nivell, etc...
Al principi la meva principal preocupació era majoritàriament
formar en continguts tecnològicament
útils, punters i d'acord amb la indústria que acollirà
els nous enginyers. És per això que, en el meu afany
66

Perfils professionals: nous reptes (VII)
Informe
I
de perfeccionisme, he treballat simultàniament amb
diferents empreses, durant anys he fet diferents tipus
projectes pel sector de la construcció i, fins i tot, he
escrit diversos llibres molt específics sobre software
de disseny assistit per ordinador (Microstation).
de telecomunicacions, representem la millor alternativa
per assessorar e implementar aquestes eines a
les empreses
Des d'aquesta perspectiva me n'adono que l'essència
de l'enginyer radica més en el saber fer com a persona
que en els coneixements que es puguin acumular.
Que un enginyer és més una manera de pensar que
una simple compilació de coneixements.
És per això que continuo treballant en escoles que
prioritzen els seus esforços en la formació dels alumnes
com a persones, ben formades, però en definitiva,
persones
Erick Nicolàs
Col·legiat núm. 9.310
Tècnic de desenvolupament
de solucions per al sector
audiovisual
Un cop finalitzada la carrera
d'Enginyeria Tècnica de
Telecomunicació, vaig cursar
el Màster en Programari
Lliure per la UOC i Màster
en Bussines Administration
(MBA).
Professionalment parlant,
després d'una etapa vinculada
al sector audiovisual
com a responsable de les
infraestructures de telecomunicacions i del departament
IT d'un canal de televisió he ampliat el meu
camp d'actuació realitzant projectes de: producció
de webs, elaboració i implementació d'un Bussines
Plan basat en un model de negoci e-commerce per
un producte alternatiu, nova unitat de negoci orientada
a la consultoria sobre adaptació tècnica i legal
sobre LOPD a les empreses i llançament d'aplicacions
per smartphones basats en SO Android de tipus
professional i d'oci.
Considero que la conjuntura social i econòmica actual
provocaran canvis en els models estructurals i estratègics
de les empreses, cap a nous models basats en
la cerca de sinergies, la millora de l'eficiència en els
processos, la internacionalització i la comunicació
directa amb el client, entre d'altres. És inqüestionable
que models que no contemplin algunes d'aquestes
estratègies presentaran dificultats en la seva viabilitat.
En aquest sentit les TIC representen una eina imprescindible
en la implementació d'aquestes estratègies
i nosaltres, com a professionals experts en matèria
La digitalització de les aules
Sergi Salas
Col·legiat
núm. 11.762
Fa uns mesos em vaig incorporar al Centre de Telecomunicacions
i Tecnologies de la Informació com a cap
del projecte EduCAT 1x1 del Departament d'Educació.
D'aquest projecte últimament se'n parla molt en tots
els àmbits donat que afecta directament a la manera
en què s'impartirà l'educació a gran part dels centres
educatius de Catalunya. Es tracta d'un gran salt
tecnològic, ni més ni menys, i es tracta de substituir
els llibres de text de tota la vida per ordinadors
portàtils. Tot això requereix dotar les aules amb una
infraestructura de telecomunicacions que sigui capaç
de suportar una demanda de connectivitat d'aquestes
característiques. La tasca encarregada al Centre de
Telecomunicacions és liderar aquest desplegament
d'adequació d'aules així com la contractació de xarxa
de banda ampla pels centres amb els operadors. Per
portar a terme aquest projecte s'ha hagut de crear
una oficina tècnica dedicada exclusivament a aquest
i que s'encarrega de gestionar tot el desplegament.
La infraestructura de les aules és en una xarxa LAN
Ethernet basada en una connectivitat Wi-FI. Pel que
fa a la xarxa de banda ampla, com a solució transitòria,
s'ha optat per una solució ADSL, mentre no arriba a
tot els centres la tan esperada “Xarxa Oberta” de
fibra òptica de la Generalitat de Catalunya de la qual
s'espera el seu desplegament en els propers 5 anys.
Com a cap del projecte destacaria la importància de
definir en tot moment l'abast d'un projecte tant gran
com aquest i sobretot lo imprescindible de treballar
com un equip i que l'integrin bons professionals. En
aquest darrer punt he tingut molta sort
67

confia en els professionals de les
telecomunicacions i les TIC
Visa ja els teus... estudis, projectes,
dictàmens, peritacions, informes,
certificats, etc. i demostra que pertanys
a una gran xarxa de professionals!

Convenis
C
A continuació trobareu els nous convenis signats pel COETTC, exclusius per als col·legiats/ades.
A l’apartat de serveis d’aquest mateix número de la revista trobareu un extracte de tots els convenisserveis
que en aquest moment s’ofereixen als col·legiats/ades. La informació completa de cadascun
d’ells es troba a l’ÀREA PRIVADA del web www.coettc.com.
Bufete Escura col·laborarà amb el COETTC
Bufet Escura ha signat un conveni de col·laboració amb el Col·legi Oficial d'En-ginyers
Tècnics de Telecomunicació de Catalunya (COETTC) per oferir assessorament jurídic.
Amb aquest acord, Bufet Escura assessorarà al COETTC en dret jurídic mercantil (dret
societari, contractes, constitucions, reorganitzacions i tancaments d'empreses), jurídic
processal (recuperació de morosos, civil, penal), recursos humans i fiscal-contable
(assessoraments, gestió i planificació fiscal-contable).
El COETTC farà difusió de TECNONEWS
El passat dia 20 de maig, es va signar l'acord entre el Col·legi Oficial d'Enginyers
Tècnics de Telecomunicació (COETTC) i Tecnonews per tal de poder incloure informació
en aquest mitjà informatiu de les diverses activitats que realitza el Col·legi i els seus
col·legiats. L'acord ha de permetre la distribució de continguts, opinions i entrevistes
de membres del col·lectiu un cop al mes, a més dels 20.000 lectors que té Tecnonews.
És molt important que el nostre col·lectiu i el sector de les Telecomunicacions tinguin
un altaveu potent com és Tecnonews, va declarar el degà Sr. Ferran Amago, també
va declarar que en aquests moments, amb la Llei Òmnibus a la porta, és important
unir els esforços. Tecnonews es presenta com una eina d'opinió del sector TIC i cada
dia s'està consolidant més, de ben segur que aquesta aliança ens enfortirà mútuament,
va declarar el Sr. Carles Martín, director de Tecnonews.
Col·laboració amb la CCMA
El COETTC està realitzant un projecte, de iniciativa conjunta del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de
la Generalitat de Catalunya i del COETTC, per tal oferir a la ciutadania una guia d'informació i indicacions per tal que
puguin dur a terme una compra responsable de dispositius TIC. No es tracta d'oferir una visió comercial dels elements
TIC, sinó d'aportar una informació bàsica perquè el usuaris tinguin una idea clara i definida de les diferents característiques
dels elements, abans d'afrontar un procés de compra. La CCMA, dins de les seves possibilitats, ha signat aquest conveni
per tal d'aportar el seu suport a l'hora de buscar informació per farcir aquest projecte de contingut, en cadascuna de
les temàtiques o categories, que aquest projecte vetllarà: telefonia, televisió, informàtica i altres.
El COETTC signa el conveni PIMESTIC amb la Generalitat de Catalunya
El 29 de juny, el COETTC va signar el conveni per impulsar l'ús de les TIC, en el marc
del Pla Pimestic, amb la Generalitat de Catalunya. Aquest conveni té per objectius
bàsics el de col·laborar i cooperar en la realització i donar difusió de jornades Pimestic
i accions sectorials, difusió i formació en eines TIC. Aquest conveni li ha de servir al
COETTC, com un element potenciador de les activitats que realitzi la recent creada
Oficina de LOPD i Seguretat de la Informació.
L'empresa XMS donarà suport tecnològic al COETTC
XMS és una empresa que es dedica a oferir serveis relacionats amb les tecnologies
de la informació. La signatura d'aquest conveni, celebrada el dia 19 de juny, té per
objectiu la col·laboració mútua, de ambdues institucions, mitjançant la qual es fa
palesa la col·laboració entre XMS i el COETTC. L'objectiu bàsic d'aquest acord és que
l'empresa XMS donarà suport a l'administració dels sistemes informàtics de la seu del
COETTC en els temes subscrits en aquest conveni.
69

J Juridic La judicialització de l'acústica
En els darrers anys, les notícies de contaminació ambiental en general, i els de
contaminació acústica en particular, han aparegut cada vegada amb més freqüència als mitjans de
comunicació generalistes. La sensibilitat de la societat cap a aquests temes ha augmentat,
i per tant també la repercussió mediàtica.
Casos de judicis per contaminació
acústica de les activitats (discoteques,
bars, restaurants, terrasses,
etc.) han omplert moltes
pàgines en els nostres
diaris, traspassant el
que seria una falta
administrativa que
derivaria en sancions
econòmiques i tancament
d'activitats fins
a arribar a processos penals
amb sentències condemnatòries
amb penes de
presó. De la judicialització de
l'acústica estem passant al
que podríem denominar
“criminalització” de la mateixa.
S'estan considerant
delictes contra el medi ambient,
per la qual cosa les
sancions van en conseqüència.
La legislació en aquesta matèria,
com sol ser habitual, ha anat per darrere de les
necessitats de la societat, si bé en aquests moments
ens trobem en un punt d'inflexió. Recau sobre les
administracions municipals la responsabilitat
d'adaptació o millora de les seves ordenances - en cas
de tenir-les - a les exigències de lleis recentment
aprovades, que són de rang superior (autonòmica,
estatal i europeu).
Aquest nou marc normatiu, ens evitarà haver d'anar
a resoldre les diferències als jutjats? Tot apunta que
no podem ser optimistes en aquest sentit.
Pendents de veure el redactat final de les diferents
normatives municipals en cada cas - un esborrany de
la de l'Ajuntament de Barcelona es troba ara en
exposició pública- i havent revisat les dues “ordenances
tipus” que la Generalitat de Catalunya ha posat a
disposició dels municipis, aspectes importants que
podrien ajudar a evitar la referida “judicialització de
l'acústica” es troben a faltar.
D'una banda l'establiment de processos de mediació
entre les parts. Estem davant problemes de convivència
veïnal que com veiem diàriament són complexos i
difícils de resoldre. Abans d'arribar als jutjats, hi ha
molt de treball que es podria fer, com més aviat es
comenci amb aquests processos millor.
Per altra banda, la falta de col·laboració dels veïns
afectats, que en alguns casos han impedit als tècnics
l'accés al seu habitatge per a la realització de mesures
acústiques i l'anàlisi de la problemàtica -passos imprescindibles
per a la resolució dels problemes- duen a la
impossibilitat de plantejar solucions eficients i assumibles
econòmicament.
Certament, el veí està en el seu dret. Ningú no pot
entrar en la seva propietat sense una ordre judicial;
Ara bé, no resulta paradoxal que qui denuncia no
accedeixi a col·laborar per a resoldre el seu problema?
L'administració municipal hauria d'engegar accions
concretes per a evitar aquesta situació, advertint -per
posar un exemple- que aquesta denúncia s'arxivarà
si continua la seva falta de col·laboració.
Finalment, els qui tenim la responsabilitat de resoldre
aquests problemes, les empreses especialitzades, amb
personal tècnic competent, apareixem davant l'opinió
del veí afectat com “algú que m'envia el que m'està
causant problemes”… Ja d'entrada, no anem bé…
Les administracions, recolzant-se en els Col·legis Professionals,
Associacions empresarials, Universitats, etc.
podrien ajudar informant a les parts en conflicte sobre
la problemàtica associada a la detecció i resolució
d'aquest tipus de problemes i sobre les funcions que
els tècnics especialistes han d'ocupar. Lògicament,
que facin bé o no el seu treball, ja són figues d'un
altre paner; però al final, el mercat acaba posant a
cadascun en el seu lloc i en qualsevol cas, el control
últim del procés ho té la pròpia administració.
Soroll. Regulació en el Dret Romà
El soroll ha estat sempre un problema ambiental per a
l'ésser humà. A l'antiga Roma, ja existien normes per a
70

Juridic
J
controlar el soroll emès per les rodes de ferro dels carros
que copejaven el sòl i pertorbaven el somni de la població.
En algunes ciutats de l'Europa Medieval no es permetia
usar carruatges ni cavalcar durant la nit.
L'anàlisi i control de la contaminació acústica, com avui
s'anomena, presenta una dificultat clara a causa de la
falta de criteris objectius als quals atenir-nos per a
avaluar-la i controlar-la, que tinguin una relació directa
amb l'apreciació de les persones, que sempre és subjectiva.
És sabut que la sensibilitat auditiva varia amb les
persones, la seva edat, el seu sexe, i que per tant, la
percepció del mateix soroll pot diferir considerablement
d'un subjecte a un altre. El que a uns ciutadans li pot
provocar molèsties, deixa indiferents d'altres pel que
fa a l'anàlisi dels problemes de soroll ho converteix en
un element subjectiu, que dificulta la seva determinació.
El control de l’Administració local. Política de sorolls
L'any 2006, l'Ajuntament de Barcelona va començar el
que podríem anomenar “una creuada contra el soroll”,
per decisió dels responsables polítics en l'àmbit de medi
ambient. Durant els anys següents, el Consistori va
dictar ordres de precinte sobre més de 200 locals de la
Ciutat. Són coneguts els casos de Lasermon, La Coloma,
Donegal, El Cranc, entre d'altres. En altres municipis
importants, demogràficament parlant, han succeït
esdeveniments similars.
El procediment seguit ha estat sempre el mateix: s'activa
mitjançant denúncia presentada per un o diversos veïns
que habiten habitatges confrontants al local. Aquestes
denúncies es formulen davant l'Ajuntament. Aquestes
denúncies provoquen la intervenció de l'òrgan administratiu,
que ordena al titular de l'activitat que adopti
mesures correctores per a evitar la immissió sonora en
l'habitatge del denunciant, generalment el cas més
crític.
Es realitza un mesurament per sorpresa en l'habitatge
del denunciant, realitzat pels tècnics de l'administració.
Si els valors de la mesura sonomètrica i la seva posterior
avaluació superen el límit establert per la norma, pot
comportar el cessament automàtic de l'activitat i precinte
del local, argumentant falta d'aïllament entre l'activitat
i el veí afectat.
Per a la reobertura de l'activitat, l'Ajuntament disposa
que es realitzin les mesures pertinents d'aïllament
acústic entre l'activitat i el veí afectat, prova comunment
coneguda com a “soroll rosa”. Sense la certificació
d'haver portat a terme aquesta prova i amb resultats
satisfactoris, és impossible la reobertura del local.
Aquesta situació de cessament d'activitat, mantinguda
en el temps, esdevé insostenible, ja que l'empresari
difícilment pot suportar les despeses habituals (lloguer
o hipoteca, personal, proveïdors,...) sense comptar amb
una font d'ingressos estable. A més, el procés pot
agreujar-se a l'operar, per aplicació de l'article 105 de
la Llei de Societats Limitades, la Responsabilitat dels
Administradors, per a aquells supòsits en els quals
l'administrador, en els casos de persones jurídiques,
no adopti les mesures necessàries, declarant el Concurs
de la mercantil, estenent-se llavors la responsabilitat
als seus béns personals, amb els quals haurà de respondre.
I com ja s'ha exposat anteriorment, per a la realització
d'aquesta mesura d'aïllament inicial, o per a la comprovació
dels nivells aconseguits després de l'execució
de les actuacions que s'hagin considerat oportunes,
el personal tècnic haurà de forçosament accedir a
l'habitatge del veí afectat. Si aquest no ho autoritza,
no es pot certificar que el treball s'hagi realitzat
correctament i s'allarga el procés, en perjudici de
l'empresari.
Aspecte penal del delicte contra el Medi Ambient
En l'aspecte penal, el delicte de contaminació acústica
ve regulat en l'article 325 del Codi Penal. El delicte
contra el medi ambient està integrat pels següents
elements: la realització d'alguna de les conductes
descrites en el precepte, entre elles la producció de
sorolls, element descriptiu del tipus que aquesta emissió
contravingui les Lleis o disposicions generals protectores
del medi ambient, i que aquesta conducta suposi un
risc concret i greu per a la salut de les persones. Aquest
element és el que diferencia la infracció administrativa
de l'il·lícit penal.
El Tribunal Suprem, en Sentències de 24 de febrer de
2003 i 18 de juliol de 2005, estableix que és la gravetat
del risc produït, per a la salut de les persones, la nota
clau que permetrà establir la frontera entre l'il·lícit
administratiu i l'il·lícit penal. Per a acreditar aquesta
posada en risc greu, resulten essencials els informes
pericials.
A la possible comissió d'un delicte contra el medi
ambient, tipificat amb penes de fins a 4 anys de presó,
se suma el delicte de lesions, de l'article 147 del Codi
Penal, que pot ser castigat amb penes de fins a 3 anys
de presó.
Tot això ha provocat que els titulars d'activitats del
sector d'oci nocturn, s'enfrontin a penes de presó que,
en algunes ocasions i encara que resulti “paradoxal”,
poden superar aquelles penes establertes per als
delictes d'homicidi.
Pel que s'ha exposat anteriorment, ens trobem davant
un paradigma que s'aborda des d'almenys, quatre
àmbits jurisdiccionals, a saber:
- Àmbit del Dret Administratiu.
- Àmbit del Dret Penal.
71

J Juridic
- Àmbit del Dret Civil, o Responsabilitat Civil del titular
de l'activitat.
- Àmbit del Dret Mercantil o Responsabilitat de
l'Administrador.
La importància del mesurament sonomètric. La prova
principal en el procés.
Una dada fonamental per al Tribunal, i per a la resolució
de la litis, és la manera que les mesures sonomètriques
s'han portat a terme. El mesurament apareix com la
prova principal o “l'estrella”, per a conduir el procés.
A la prova sonomètrica se li ha atorgat la presumpció
de veracitat, a l'haver-se realitzat en presència dels
Inspectors Municipals i per extensió sembla que també
a les empreses subcontractes per l'Administració per
a realitzar mesures per compte del consistori com és
l'administració per a realitzar mesuraments per compte
del consistori com és el cas de l'empresa Business
Strenghts Engineering S.L. per a la ciutat de Barcelona.
En conseqüència, la Sala o Tribunal pot declarar la
nul·litat probatòria de la inspecció realitzada, si
s'aprecia la inconsistència de la prova sonomètrica
aportada.
Igualment, la jurisprudència ha manifestat la necessitat
que els mesuraments acústics s'efectuïn en més d'una
ocasió, doncs en cas contrari és molt difícil desvirtuar
la presumpció d'innocència (Sentència del Tribunal
Superior de Justícia de les Illes Balears, Sala del Contenciós
- Administratiu, de 16 de juny de 1998).
Finalment, també sembla necessari que estigui present
el titular de la instal·lació, o en defecte d'això un
representant seu, de manera que de no ser així pot
provocar la nul·litat de la sanció si escau imposada.
Així les coses, podem entendre per quins són els
mesuraments sonomètrics realment importants en
aquests processos judicials:
Per a la interpretació del resultat dels mesuraments
els jutges haurien de tenir uns mínims coneixements
en acústica que actualment la immensa majoria no té
a l'actualitat. De segur els sembla “inexplicable“ que
incrementar 3 decibels en un mesurament, correspongui
a tenir el doble de soroll en l'activitat o que un
ciutadà presenti informes mèdics amb diagnòstics de
stress, insomni, etc. associats a sorolls amb nivells
acústics amidats d'entre 22 i 30 decibels quan per
exemple els nivells acústics que es podrien mesurar a
les sales de vista, en total silenci, poden estar entre 45
i 60 decibels. I arribats a aquest punt, algú d'ells es
preguntarà interiorment, I què és un decibel i com es
correspon amb el que escolto?
Els mesuraments sonomètrics i la seva posterior utilització
per a l'avaluació de l'activitat haurien de tenir
el màxim de garanties d'haver-se realitzat correctament.
No oblidem que les conseqüències poden arribar
a provocar des de greus perjudicis econòmics a sentències
amb penes de presó. I pensant en la part
contrària, el veí afectat per la contaminació acústica,
pot seguir sense veure resolt el seu problema i continuar
sofrint la molèstia de forma reiterada, amb
afectacions a la seva vida privada i la seva salut.
És públic i notori, que existeix un àrea de millora
important en aquest camp com s'ha estat comentant
en els fòrums especialitzats celebrats recentment.
L'actualització de les normatives, en la part que correspon
a l'avaluació de l'impacte acústic, permetrà
afinar millor alguns aspectes de caràcter tècnic, que
molts dels especialistes fa temps que estaven reclamant.
(Correcció del Soroll de fons, claredat en l'aplicació
de factors de penalització,…). Ara bé, no existeix
normativa que pugui contemplar tota la casuística en
aquesta matèria.
Per aquest motiu, de nou veiem que la clau la tenen les
persones, “els tècnics competents” encarregats de realitzar
els mesuraments, valoracions de camp, anàlisis, etc.
De nou, el paper de l' enginyer especialitzat agafa
especial rellevància. De les seves competències, la seva
perícia i bones pràctiques, de la seva indispensable
imparcialitat,... Però això ja seria motiu d'anàlisi i
reflexió en un nou article, on inevitablement, hauríem
també de parlar -a l'àmbit de Catalunya- de les entitats
EPCA (Entitats per a la Prevenció de la Contaminació
Acústica), de recent creació, concebudes per intentar
“ordenar” les males praxis en l'àmbit de les mesures
acústiques. Tot i que no s'ha oblidar que elles no
haurien de ser les que resolguin els problemes
Patrícia del Cerro
Ramón
Advocat
Assessora Legal de
Grosche Associats
p.cerro@grosche.es
Enric Grosche Sirarols
Consultor Acústic
Enginyer de Telecomunicació
Director de Grosche Associats S.L.
e.grosche@grosche.es
72

Actualitat
A
ACTUALITAT
"La importància de la certificació professional en
temps de crisis”
Aquest “Acte” va comptar amb la participació de
destacats membres dels principals col·legis professionals
de l'àmbit de la Tecnòloga, entre els quals hi va
haver el COETTC, així com els responsables de certificacions
d'ISACA.
L'esdeveniment se va celebrar el dia 2 de març a: IL3
- Institut de Formació Continua - Universitat de Barcelona.
Gran èxit de la 3a Jornada de la TDT a Catalunya
El passat 4 de març es va celebrar la 3a Jornada de
la TDT a Catalunya, organitzada pel Col·legi Oficial
d'Engin-yers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya
(COETTC), amb el suport i col·laboració de la secretaria
de Mitjans de Comunicació del Departament
de cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat
de Catalunya.
Es van reunir en aquesta jornada els professionals
de les telecomunicacions, gestors de cadenes de
televisió, operadors d'infraestructures i professionals
interessats per les oportunitats que està obrint la
TDT.
la coordinació dels esforços de tots en aquest difícil
procés de consciència de substitució i de relleu
tecnològic que ha implicat l'encesa digital.
Només fa 3 anys tothom coincidia que era molt
difícil que s'acomplissin els terminis d'apagada, atès
que en aquell moment el share era del 18%, les
instal·lacions fetes del 40% tot i que la cobertura ja
estava en un 955 d la població. El coneixement dels
usuaris pel que fa a la TDT era pràcticament nul. Es
parlava d'encesa i no d'apagada ja que es volia
positivar el tema de la TDT. Tothom feia pedagogia
i parlava de tres accions que s'havien de fer per
obtenir la TDT: cobertura, instal·lació d'edifici i canvi
de TV o instal·lació de desco.
L'any passat, el Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics
de Telecomunicació de Catalunya (COETTC) va posar
en marxa el Voluntariat de la TDT i volia apropar a
la gent gran uns estudiants que els ajudessin a fer
de néts avantatjats per posar els descodificadors.
Però la gran sorpresa i la popularització de la TDT
va arribar al setembre de l'any passat, quan es va
començar a parlar de futbol. Però això sí, de futbol
del bo i sota la TDT de pagament. A partir d'aquí ja
estava guanyada la guerra de la socialització de la
TDT, ja que els caps de setmana sense TDT (volem
dir, futbol), no es podia viure!
El degà del COETTC, Sr. Ferran Amago pensa que el
tancament que es començarà a realitzar a partir del
10 de març es farà de forma tranquil·la, ja que la
TDT ja no és d'uns quants sinó de tots en major o
menor mesura i se sap que és la TDT i el que comporta
que se'ns apagui la TV analògica tot i que no
entenem el per què.
El COETTC creu que els consorcis públics que encara
no han decidit la seva amissió haurien de tenir un
termini per posar-se en marxa. També aquelles
privades que tenen un canal de múltiplex de proximitat
i ja no existeixen o no l'utilitzen haurien de
retornar al canal per ser novament exposat
públicament. L'espectre és limitat i si està buit és
una dilapidació.
L'acte inaugural va anar a càrrec del Sr. Ramon Font,
president del Consell de l'Audiovisual de Catalunya
(CAC), del Sr. Albert Sàez, president de la Corporació
Catalana de Mitjans Audiovisuals i del degà del
COETTC, Sr. Ferran Amago, qui va destacar les accions
de reordenació de les televisions de proximitat,
l'àmplia oferta que ofereix la TDT i l'accés igualitari
a la mateixa. Aquesta jornada ha ajudat a visualitzar
les accions fetes per tots els actors implicats i també
La TV digital no és el mateix que l'analògica tot i
que alguns continguts són els mateixos. Per aquet
motiu, s'ha de començar a posar, a més de la TDT
de pagament, continguts en Alta Definició, en 3D
o interactius. Això és el que l'usuari està esperant.
Diferenciar i gaudir d'una nova televisió més propera
a les noves tecnologies i que cobreixin territoris
mitjançant recursos pel Catalunya Connecta que ha
de facilitar l'arribada d'aquestes tecnologies al nostre
país.
73

A Actualitat
Sopar solidari de les Telecomunicacions
i de les TIC
El Col·legi Oficial d'Enginyers
Tècnics de Telecomunicació
de Catalunya i l'Associació
d'Antics Alumnes de La Salle
van organitzar el 16 de març
de 2010 el Sopar solidari de
les Telecomunicacions, al que
es van adherir les Escoles
d'Enginyeria, Associacions
Públiques i Privades, els Col·legis Professionals, les
empreses i els professionals de les TIC de Catalunya.
El sopar va tenir lloc al Campus Universitari La Salle.
L'objectiu va ser el de reunir a tots els que formem
part del sector de les Telecomunicacions i de les TIC
de Catalunya, i recaptar un fons (una part de l'import
del tiquet) que es va destinar al programa “Empreses
amb Cor” de Càritas Barcelona. A més, les persones
que van asistir al sopar van lliurar alguns aliments de
primera necessitat que Càritas va distribuir entre les
persones més desfavorides.
etc. Després de la conscienciació i de la sensibilització,
hem de passar a l'acció.
Les fonts més habituals de contaminació a les llars
són múltiples i van des de veïns, a las instal·lacions
comercials, el trànsit i els avions.
Fa més d'una dècada que es parla del soroll com a
contaminant, malgrat això, difícilment se'l troba
considerat en l'educació ambiental, ja que aquesta
centra el seu interès en el món ecològic.
Hem pogut fer palès l'interès que aquest tema ha
despertat a les administracions públiques, ja que
aquestes han reaccionat en els darrers anys desplegant
tot un seguit de normatives i ordenances per regularitzar
les activitats alhora que contamina des del
vessant acústic.
L'acte va estar amenitzat per professionals de l'humor,
de reconegut prestigi, la companyia KATRASKA de
teatre i humor, entre d'altres.
Les empreses van aprofitar aquesta ocasió per adquirir
tiquets per oferir-los als seus comitès de direcció,
clients i amics. També les empreses o institucions que
ho van considerar oportú van fer una aportació
solidària especial tot adherint-se a la TAULA ZERO
del sopar solidari.
El COETTC celebrà el dia Mundial de sensibilització
contra el Soroll
El 20 d'abril el Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de
Telecomunicació de Catalunya (COETTC), va celebrar
la Jornada: “ Com poder compatibilitzar el soroll i
el descans. Un repte de la societat del segle XXI”
emmarcada dins els actes que se celebraran amb
motiu del Dia Mundial de Sensibilització Contra el
Soroll del dia 28 d'abril.
El soroll és un dels principals factors de preocupació
entre la població, ja que incideix en el nivell de
qualitat de vida i, a més a més, pot provocar efectes
nocius sobre la salut, en el comportament i l'activitat
de l'home, així com efectes psicològics i socials.
La contaminació acústica ha mobilitzat tots els actors,
col·lectius professionals vinculats, polítics, institucions,
A la jornada, hi van participar representants de
l'Ajuntament de Barcelona, del Departament de Medi
Ambient de la Generalitat de Catalunya i destacats
Enginyers Tècnics de Telecomunicacions, que van
aportar el seu punt de vista a tot aquest tema que
preocupa cada dia més a la ciutadania.
Els temes abordats han conclòs, entre d'altres, en els
següents punts:
• Destacar la importància i la necessitat de paper
l'enginyer tècnic de telecomunicacions en els projectes
d'impacte acústic.
• La millora de la regulació a l'hora de fer les peritacions
en temes acústics, ja que no sempre les fan els
tècnics competents en acústica
• La importància que cada cop més se li dona des de
l'administració pública a l'impacte que té la mobilitat
sobre el soroll.
• Caldrà avançar en comunicar i educar millor per
evitar la Judicialització de l'Acústica, que actualment
s'està produint.
74

Actualitat
A
Visita a la nova seu de la Generalitat de Catalunya
a Girona
A través del nostre Representant Territorial Sr. Lluís
Llimargas, el 9 d'abril va tenir lloc una visita exclusiva
a l'emblemàtic edifici de l'antic Hospital de Santa
Caterina, la nova seu de la Generalitat de Catalunya
a Girona. Es va tenir l'oportunitat de visitar aquest
nou equipament públic abans de la inauguració oficial,
contrastar la magnífica tasca arquitectònica que s'ha
dut a terme i veure les solucions tècniques adoptades
en diferents aspectes relacionats amb la nostra professió
(xarxes, automatitzacions, seguretat, etc.)
El punt de trobada va ser a la plaça Pompeu Fabra
cantonada c/Joan Maragall, davant la porta de l'edifici.
Com a gironins, aquesta visita va oferir una oportunitat
per conèixer de prop les nostres institucions al territori.
Però també va servir per a què els col·legiats d'aquesta
àrea del país, es trobessin i s’activessin com a col·lectiu.
El COETTC celebra la “JORNADA ACCIONS ANTICRISIS”
El passat dia 23 d'abril es va realitzar la Jornada “Accions
anticrisi i de diversificació de la professió, com afecta
la Llei Òmnibus?”.
Comentaris a la Llei Òmnibus. Les conclusions que
s'extreu de l'anàlisi de les implicacions de la, Llei
Òmnibus, nova llei 25/2009 de “modificació de diverses
lleis per a la seva adaptació a la Llei sobre el lliure
accés a les activitats de serveis i el seu exercici”, coneguda
com llei Òmnibus, posen en entredit
l'obligatorietat dels visats. Hem de tenir present que
totes aquestes modificacions de les funcions col·legials
s'estan duent a terme sense un diàleg previ amb el
col·lectiu de col·legis que en resultaran especialment
afectats. D'altra banda un estudi realitzat sobre aquest
tema, desvetlla que:
• El 74% de la població opina que eliminar els visats
dels treballs i projectes d'enginyeria perjudicarà a la
seguretat i a la seva qualitat.
• Dos de cada deu ciutadans afirmen que el sistema
de col·legiació obligatòria per els enginyers s'ha de
mantenir.
• El 92% de la població opina que els Col·legis
d'Enginyers haurien de visar tots els documents i
treballs tècnics dins els seus àmbits d'actuació.
Diversificació de la professió. Després de fer un repàs
a la situació actual de crisi, calen esforços i noves
iniciatives que ajudin al col·lectiu, ara més que mai.
Com a conseqüència, s'informà detalladament a tots
els assistents de la creació per part del COETTC de dues
noves oficines: Licitacions i LOPD.
• L'oficina de seguiment de licitacions públiques,
ajudarà als col·legiats a obtenir contractes amb les
diferents administracions públiques: local, autonòmica
i de l'estat. Aquesta oficina, un cop estigui operativa,
tindrà les funcions necessàries, per tal d'assolir els seu
objectiu amb èxit.
• L'oficina LOPD, es va donar informació detallada de
la pròxima creació, per part del COETTC, de l'oficina
per la creació d'orientadors i auditors pel compliment
de la LOPD i temes relacionats amb la seguretat informàtica.
XV Jornades del cable i la banda ampla a Catalunya
El Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics
de Telecomunicació de Catalunya
(COETTC), va col·laborar a aquestes
Jornades que es van celebrar els dies
4, 5 i 6 de maig a l'Escola d'Enginyeria
(Seu de Sabadell) de la UAB.
El COETTC va participar, el dia 6, a la
taula rodona de debat que portà per
títol: “Impactes d’Inversi de les Xarxes
de Banda Ampla”.
L'assistència a aquestes Jornades van tenir un preu
simbòlic de 10 euros per a tots els col·legiats que van
acreditar la seva condició de col·legiat a l'hora de fer
les inscripcions.
Els Enginyers Tècnics de Telecomunicació, presents
a la manifestació del passat dia 7 de maig a Madrid
Més de deu mil enginyers i arquitectes de tot l'Estat,
el passat dia 7 de maig, es van concentrar davant
Economia en defensa del servei col·legial de visat
com a garantia de la integritat física i de seguretat
de les persones.
Per primer cop a la història els enginyers i els arquitectes
hem hagut de sortir al carrer per defensar la
qualitat i seguretat dels nostres treballs. Es va reclamar
l'aplaçament de l'aprovació del Real Decreto i
l'obertura d'un debat bilateral entre ministeris i
col·legis professionals.
El COETTC va participar amb un estand a la Fira
d’empreses de la UB
El COETTC va participar el passat 11 de maig amb un
estand a la “Fira d'Empreses” que anualment organitza
la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona,
amb l'objectiu de posar en contacte els futurs
graduats i les empreses. Aquesta “Fira” es fa conjuntament
amb la Facultat de Química ja que hi ha
moltes empreses que tenen presència en els dos
sectors. Pensem que va ser una bona ocasió per:
-D'una banda, donar a conèixer el nostre col·lectiu
entre els futurs Enginyers i així poder presentar els
nostres serveis i implicacions amb el sector de les
Telecomunicacions i les TIC.
-D'altra banda, la Fira fos una oportunitat per estrènyer
i augmentar les relacions entre el COETTC i el
món empresarial, de la Recerca, Innovació i Noves
Tecnologies.
75

A Actualitat
El COETTC va celebrar, al Parlament de Catalunya,
el Dia Mundial de les Telecomunicacions
El passat 19 de maig el Col·legi Oficial d'Enginyers
Tècnics de Telecomunicació de Catalunya (COETTC)
i el Col·legi Oficial d'Enginyers de Telecomunicació
de Catalunya (COETC) vam organitzar conjuntament
la jornada: "Les xarxes de telecomunicacions: suport
d'activitats empresarials i socioculturals". Un debat
sobre la neutralitat de la xarxa per commemorar el
Dia Mundial de les Telecomunicacions, Internet i la
Societat de la Informació al Parlament de Catalunya.
L'acte va suposar tot un èxit d'assistència on van
coincidir personalitats representants d'operadors,
de creadors de continguts i reguladors del sector de
les telecomunicacions i del món de l'economia.
L'esdeveniment va estar presidit pel Molt Honorable
Sr. Ernest Benach, President del Parlament de Catalunya.
Durant la seva intervenció va destacar que les
telecomunicacions, les tecnologies de la informació
i de la comunicació són estratègiques tant pel que fa
a l'economia com per a la societat catalana. El repte
de les Tic és un repte de coneixement i la tecnologia
facilita l'accés a aquest coneixement. També, serveixen
de cohesió social i territorial. Per tant, s'ha de potenciar
la xarxa de les telecomunicacions per a una millora
de l'economia de la societat.
Sota la batuta d'ambdós degans, l'Il·lm. Sr. Ferran
Amago degà del COETTC encarregat d'obrir la taula,
i de l'Il·lm. Sr. Miquel Ramírez degà del COETC, de
tancar-la, es va estructurar un debat, que va estar
conduit pel Sr. Xavier Busquets professor associat del
Dept. Direcció de Sistemes d'Informació d'ESADE, on
hi van participar els següents participants:
• Carles Mundó, secretari de Mitjans de Comunicació
de la Generalitat de Catalunya
• Carles Grau, director general de Microsoft Catalunya
• Mònica Sala, directora general d'Orange Catalunya
• Matías González, director de Regulació de Vodafone
Espanya
• José Luis Ferrero, director tècnic de la Comisión del
Mercado de las Telecomunicaciones.
La cloenda va anar a càrrec del Sr. Jordi Bosch, secretari
de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació
de la Generalitat de Catalunya.
Gran èxit de participació en el VI Congrés d'Escoles
Gran èxit de participació en el VI Congrés d'Escoles,
celebrat el passat dia 20 de maig, que com cada any
ha organitzat el COETTC. Hi han participat els rectors,
directors i caps d'estudis de totes les escoles d'enginyeria
tècnica i de graus de telecomunicacions, un total de
més de 12 escoles hi ha estat representades.
Va obrir el congrés el Sr. Joan Majó, Comissionat
d'Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya.
Tot seguit va fer un balanç del primer any de la
implantació de les noves titulacions, relacionades
amb les telecomunicacions, en el marc de Bolònia”.
Tot seguit el Sr. Josep Ribas, Director General
d'Universitats de la Generalitat de Catalunya va
presentar la radiografia i mapa definitiu de les titulacions
de Telecomunicacions i TIC a Catalunya. A
continuació va presentar el grau d'inscripcions a les
enginyeries i a les titulacions de telecomunicacions.
Va mostrar també la comparativa i evolució en els
darrers anys.
El COETTC, de la mà del seu gerent, Salvador Ramon,
va presentar els resultats obtinguts de la Setmana'09
de les Telecomunicacions i la valoració de la mateixa.
Aquesta acció va consistir en la participació activa
d’estudiants de Batxillerats en activitats didàctiques
relacionades amb les Telecomunicacions, on es va
explicar de forma clara i pràctica els principis de
funcionament i construcció d’instruments, de sistemes
o aparells relacionats amb la robòtica, bioenginyeria,
TV, radar, comunicacions, control i seguiment de
navegació, satèl·lits, telefonia, etc.
Es va decidir tornar a realitzar la Setmana de les
Telecomunicacions per al proper any, tal i com estava
previst. Es considera que l'esforç realitzat per totes
les institucions i empreses implicades ha tingut un
retorn satisfactori. A la primera edició de la Setmana'09
es van mobilitzar i coordinar des del COETTC,
un total de 1.362 persones.
Com a punt de convergència manifestat per totes les
escoles, es va tornar a debatre i es va veure la conveniència
de què cal utilitzar la denominació de “Graduat
en Enginyeria de Telecomunicació” en tots els nous
76

Actualitat
A
títols de l'àmbit de les telecomunicacions. Això haurà
de reforçar la imatge del sector i no provocarà confusions
als estudiants, com ara passa, a l'hora d'identificar
la titulació dins la gran oferta acadèmica per triar a
l'hora d'incorporar-se als ensenyaments universitaris.
Es va celebrar el BDIGITAL GLOBAL CONGRESS, del
17 AL 20 de maig al Caixaforum de Barcelona
El COETTC va ser entitat col·laboradora d'aquesta
edició. Vam conèixer de la mà de grans experts què
ens depararà l'Internet del Futur. Al llarg de les 16
sessions del congrés, es va tenir l'oportunitat d'analitzar
els ecosistemes d'innovació i el seu impacte als negocis,
la web 2.0 en l'àmbit de la salut, l'evolució de les
ciutats intel·ligents o com les aplicacions en cloud
computing estan guanyant terreny.
Ponents de la talla del Professor Michio Kaku o intervencions
d'entitats i empreses líders com l'ILP-MIT, el
Personal Democracy Forum, HP, el Service Research &
Innovation Institute, Fujitsu, ENISA, Atos Origin, el
CSA-Cloud Computing Alliance, ITOBO, Telefónica,
representants de la Comissió Europea o Mangrove,
entre d'altres, van participar i intercanviar coneixements
amb tots els assistents.
El COETTC va presentar les al·legacions en defensa
del Visat
El COETTC segueix treballant, entre d'altres coses,
per defensar al màxim l'obligatorietat del visat en
projectes de telecomunicacions.
El passat dia 21 de maig el COETTC va presentar al·legacions
per evidenciar la inclusió en el grup d'activitats
que, per les seves característiques, són susceptibles
d'exigir un control en garantia del interès públic mitjançant
el visat col·legial, en els següents camps:
• Relacionat amb les ICT, els certificats finals d'obra
És necessari el visat dels projectes ICT i també el certificat
final d'obra, ja que han de ser exigibles en tots
i cadascun dels edificis amb qualsevol número
d'habitatges. No com es feia fins ara, ja que s'ha
manifestat que en els edificis en què no és obligatori
el certificat, és on es produeixen el major nombre
d'incidències, atès que no coincideixen els projectes
realitzats amb la instal·lació implementada.
• Projectes d'estacions base de telefonia mòbil i
projectes d'antenes de radiodifusió
No entenem com els projectes relatius a les Estacions
de Radiocomunicacions no s'han tingut en consideració.
Com se sap, hi ha una gran sensibilitat per part
dels ciutadans que de vegades sobrepassa i provoca
una pressió mediàtica que afegeix més dificultats al
desplegament d'infraestructures tan necessari en les
societats modernes.
Es va desenvolupar en el seu moment un Reial Decret
mitjançant les competències en Sanitat i Medi Ambient
en què es desitjava complir amb les exigències
ciutadanes. Aquesta qüestió ens ha portat a desenvolupar
controls, molt ben assumits per part de tots
els actors, que ens han permès salvaguardar als
ciutadans d'aquests nivells d'exposició. La possibilitat
d'eliminar aquest certificat/visat anual, comportaria
tornar a estar novament en els mitjans de comunicació
i ens comportaria també tornar a nivells dels anys
noranta. No s'ha d'oblidar que si a l'opinió pública
els transmetem que aquests projectes poden ser
presentats sense la necessitat de passar per una
certificació anual visada per un Enginyer o Enginyer
Tècnic de Telecomunicació, competent en la matèria,
podria afegir més incertesa i polèmica a tots pel que
fa a les instal·lacions de telefonia mòbil i a la resta
d'instal·lacions de radiocomunicació.
• Projectes i mesures d'impacte acústic
El Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Telecomunicació
de Catalunya (COETTC), conclou que l'exposició
al soroll i la seguretat de les persones, estan directament
relacionades. També el desplegament de normatives
legals en la que es posen en evidència que
la contaminació acústica és una amenaça per a la
seguretat i la integritat física de les persones, evidencien
aquest fet.
• Projectes de seguretat i de seguretat informàtica
Cal destacar que esl projectes de seguretat física cap
a les persones i els projectes que garanteixen la
seguretat de la informació, ja tenen per objecte el
vetllar i protegir les persones, per la qual cosa entenem
que han de formar part del grup d'activitats “d'interès
públic a protegir ” tal i com cita el RD d'obligacions
de visat col·legial sobre treballs professionals. Pel que
també s'ha reivindicat l'obligació de que dits projectes
hagin de ser visats.
Jornada: inauguració i posada en marxa de l’oficina
de LOPD del COETTC
El passat dia 1 de juny es va fer l'acte inaugural i
posada en marxa de l'Oficina Tècnica LOPD i de Seguretat
informàtica del COETTC. A l'acte hi varen assistir
els col·legiats interessats en poder formar part integral
d'aquesta oficina. A la presentació hi van participar:
el Sr. Ferran Amago, degà del COETTC i el Sr..Ferran
Escura, advocat de Bufete Escura que van presidir
l'acte.
A continuació, el Sr. Salvador Ramon, gerent del
COETTC, va presentar els objectius, les funcions i accions
que aquesta oficina aportarà als col·legiats que s'hi
inscriguin. Els col·legiats, un cop puguin demostrar un
cert nivell de coneixements i experiència, sobre el
tema, formaran part d'un registre que els hi ha de
77

A Actualitat
permetre comptar amb el segell del Col·legi a l'hora
de fer: prediagnòstics, redacció de diagnòstics i la
redacció de documents de solucions.
L'oficina vetllarà per fer el visat de diagnòstics, visat
d'informes d'auditories (documents resolutius), portar
el registre de documents visats,portar el registre de
col·legiats acreditats i mantenir un repositori de documents
visats tipus, oberts a l'ús de tots els membres
registrats. D'altra banda aquesta oficina facilitarà la
formació i homologació dels col·legiats que vulguin
acreditar-se com auditors experts, protocol de diagnòstic
tipus, l'adjudicació de clients als col·legiats orientadors,
la captació de nous clients i l'assessorament i aliances
amb advocats.
Tot seguit hi va haver la conferència, a càrrec del Sr.
Josep Maria Barcelona, advocat Bufete Escura, sota el
títol “Protecció de dades de caràcter personal i comerç
electrònic; la seva implicació en l'activitat de les empreses
i professionals”.
A continuació el Sr. Genis Margarit, col·legiat i enginyer
de Central IP va fer la presentació d'un cas real d'una
auditoria de mesures de seguretat reglamentàries, va
fer el lliurament d'eines i documents que s'utilitzen a
nivell professional.
També hi van participar el Sr. Albert Lladó, Enginyer
Tècnic de Telecomunicacions i president d'ISACA Barcelona,
qui va presentar el funcionament d'ISACA i el
contingut de les certificacions CISA i CISM. A continuació
hi va haver la presentació de l'Associació Professional
Espanyola de Privacitat (APEP), a càrrec de la Sra. Carme
Sánchez, Vicepresidenta de l'Associació qui també va
explicar la certificació ACP.
Per últim el Sr. José Mozo Fernández, Advocat i Enginyer
Tècnic de Telecomunicació, va presentar diferents
elements a tenir en compte i a l'hora va presentar
diferents propostes de col·laboracions per actuacions
d'àmbit estatal.
La cloenda va anar a càrrec del Sr. Miguel E. Arredonda,
vicedegà del COETTC, qui va animar als col·legiats
presents, a què s'integrin en aquesta oficina i que
aportin el seu impuls personal ja que ells són els
autèntics actors i beneficiats d'aquestes accions.
Jornada OPTIXCAT (Girona)
El dia 3 de juny al Parc Científic i
Tecnològic de la UdG de Girona, es
va celebrar la Jornada Optixcat: Les
noves xarxes de fibra òptica.
Aquesta jornada va comptar amb la
participació del COETTC, ja que
l'Àlex Pla, membre de la Junta de
Govern, va fer una ponència que
portà per títol: “La ICT de fibra fins
a la llar i les ICT públiques”.
El COETTC ha participat a la Jornada Telecomunicacions
i governs locals
Els passats dies 28 i 29 de juny la Comisión del Mercado
de las Telecomunicaciones conjuntament amb el
consorci Localret, amb la col·laboració de la Federación
Española de Municipios y Provincias i l'Ajuntament
de Barcelona van celebrar, en el Museu Picasso,de
Barcelona, aquesta jornada.
Interessats: www.localret.cat/jornades/2010/vtrobada/programa.pdf
El COETTC, un dels impulsors de la Nova Mesa de
l'Enginyeria Tècnica
El Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Telecomunicació
de Catalunya (COETTC), conjuntament amb la
resta de Col·legis Professionals de les Enginyeries
Tècniques, arrel del Pla Bolònia (el procés d'adaptació
de les titulacions d'Enginyeria al nou Espai Europeu
d'Educació Superior ), de la Llei Òmnibus (la nova llei
25/2009 de modificació de diverses lleis per a la seva
adaptació a la Llei sobre el lliure accés a les activitats
de serveis i el seu exercici), i per a poder donar serveis
de formació integrals a tots els enginyers tècnics, es
va decidir crear entre tots els degans la Mesa
d'Enginyeria Tècnica de Catalunya.
PREMIS MILLOR EXPEDIENT ESCOLES ENGINYERIA
Escola Universitària Politècnica
de Mataró
El dia 13 d'abril, el COETTC
va estar a l'Acte de Graduació
dels nous titulats i va lliurar
el Premi al Millor Expedient
Acadèmic de l'Escola Universitària
Politècnica de Mataró
a l'alumne José Manuel
Barba Hidalgo.
Escola Universitària d'Enginyeria
Tècnica de Telecomunicació
La Salle
El dia 15 d'abril, i en el decurs
de l'Acte de Graduació el
COETTC va lliurar el Premi el
Millor Expedient acadèmic de
l'EUETT La Salle a l'alumna
Marina Rodríguez Aliberas.
Escola d'Enginyeria de Terrassa
El passat dia 15 de juliol, el nostre vocal Sr. Alex Pla
va lliurar el Premi al Millor Expedient acadèmic a
l'Escola d'Enginyeria Tècnica a l'alumna Cristina Ruiz
Sancho.
78

AVUI
(05 /03/ 2010)
MÓN
EMPRESARIAL
(Abril 2010)
Diari de Tarragona
(15 /05/ 2010)
El País
(27 /07/ 2010)
79

La Vanguardia
(27 /07/ 2010)
20 Minutos
(27 /07/ 2010)
APARICIONS EN TV
I RÀDIO
TELEVISIÓ
TVE 1 Catalunya
31/03/2010
INFORMATIU MIGDIA
TV3
26/07/2010
Telenotícies Migdia
BTB
30/07/2010
RÀDIO
CATALUNYA RÀDIO
26/07/2010
Si has acabat la carrera enguany o
estàs al darrer curs...
COL·LEGIA’T!
COL·LEGI OFICIAL D’ENGINYERS
TÈCNICS DE TELECOMUNICACIÓ DE
CATALUNYA
Ara el primer any és
GRATUÏT
Podràs gaudir de:
• supor i assessorament en la teva
carrera professional
• formació permanent i millora curricular
• amplia oferta de serveis i orientació al
lliure exercici
Informa’t en el web www.coettc.com
o truca al telèfon 93 434 20 70
80

Agenda
A
Data Horari
Tipus
Títol Lloc
9 de setembre de 16:00h a 19:00h Taller "Millora, vendre i vendre't" Seu del COETTC
15 de setembre de 16:00h a 19:00h Curs Com presentar un projecte i negociar en anglès Seu del COETTC
21 de setembre de 9:00h a 14:00h Jornada Diada de les Telecomunicacions a Catalunya Fundació "La Caixa"
23 de setembre On-line Curs Introducció a les ICT's web COETTC
28 i 30 de setembre de 16:00h a 20:00h Curs Serveis Multiplay sobre xarxes unificades Seu del COETTC
6 i 7 d'octubre de 16:00h a 20:00h Curs Comunicacions mòbils professionals Seu del COETTC
8 d'ocubre On-line Curs La llar digital web COETTC
13 i 14 d'octubre de 16:00h a 20:00h Curs Infraestructures TIC i de transport 2.0: més oportunitat de negoci Seu del COETTC
16, 23 i 30 d'octubre de 9:00h a 14:00h Curs Energia Solar Tèrmica Tarragona, lloc a determinar
4,11 i 18 de desembre de 9:00h a 14:00h Curs Energia Solar Tèrmica Seu del COETTC
20 d'octubre de 17:00h a 19:00h Curs Fibra òptica Seu del COETTC
21 d'octubre de 16:00h a 20:00h Taller Com millorar el rendiment, l'organització personal i la gestió del temps Seu del COETTC
22 d'octubre On-line Curs Codi Tècnic Edificació web COETTC
29 d'octubre On-line Curs Projectes d'instal·lacions de xarxes de veu i dades web COETTC
2 i 4 de novembre de 16:00h a 20:00h Curs Pràctic Presentacions en públic Seu del COETTC
12 de novembre On-line Curs Comptabilitat i aplicació del PGC 2007 web COETTC
6,13 i 20 de novembre de 16:00h a 21:00h Curs Elaboració de projectes de cablejat estructurat Lleida, lloc a determinar
24 de novembre de 9:00h a 13:30h Jornada Dia Mundial de la TV Barcelona, lloc a determinar
27 nov. i 4 des. de 9:00h a 14:00 Curs Aspectes generals d'instal·lacions elèctriques Lleida, lloc a determinar
6 i 13 de novembre de 9:00h a 14:00h Curs Aspectes generals d'instal·lacions elèctriques Tarragona, Escola Joan XXIII
16,17 i 18 de novembre de 16:00h a 20:00h Curs Megafonia Seu del COETTC
18 de novembre de 9:00h a 14:00h Taller Gestió del temps a l'empresa Lleida, lloc a determinar
21 i 22 de desembre de 16:00h a 20:00h Curs Llicència d'activitats Tarragona, lloc a determinar
Llibres
CREACIÓN DE NUEVOS COMPONENTES PARA ORCAD 10.3
Autor: Miguel
Pareja Aparicio
Pàgines: 247
Editorial: Marcombo
Preu: 14,42 euros
Es podria dir que aquest llibre és, realment, molt útil per estudiants que necessitin saber
com es realitza una placa o la simulació d'un circuit electrònic amb ORCAD. Es tracta d'un
llibre molt esquemàtic, amb moltes il·lustracions i exemples per poder assimilar cada
concepte.
El llibre comença fent una introducció explicant, de forma molt resumida, que és Pspice,
Capture o Layout. Posteriorment ens explica com fer components simulats per ODCAR, com
els subcircuits o els paràmetres, i també ens inicia en el disseny jeràrquic i ens parla del
component Subparam, etc.
ACTUALITAT I HORITZONS DE L’ENGINYERIA CATALANA
Autors: Diversos
Format: 17 x 24 cm
Pàgines: 385
Editorial: Dobleerre
Aquest llibre, ha contat amb la participació del COETTC, ofereix d'una manera modesta i
en un to clarament divulgatiu una panoràmica general de la tecnologia catalana, que
pretén ser un balanç de situació al començament de la segona dècada del nou segle. Veu
la llum en un moment de paràlisi d'una part considerable de la classe dirigent i enmig
d'una desorientació col·lectiva preocupant. La seva finalitat principal és conscienciar el
públic -que és qui, en darrera instància, decideix - i també, en part esperonar els que estan
obligats a dirigir i gestionar els recursos econòmics i els afers públics. Com veureu, els
autors no s'han plantejat aclaparar els uns i els altres amb un gavadal d'estadístiques, però tanmateix gosen afirmar
que el que exposen s'assembla molt al que realment tenim. Els autors sotmeten a la vostra consideració algunes de
les cartes amb què haurem de jugar la partida de l'esdevenidor.
COMPRENDER EL CÁNCER DE PRÓSTATA
Autors: Miguel Angel
López Costea i
Enric Barba I.
Format: 13,5 x 21,5 cm
Pàgines: 131
Editorial: Amat Editorial
El càncer de pròstata és el tumor més comú i la segona causa de mort per càncer en l'home
en el món occidental.
No obstant això, el seu desconeixement entre el públic és general, al no haver gaudit de
l'impacte mediàtic d'altres tipus de càncer.
a causa de la diversitat de les opcions terapèutiques disponibles.
De totes maneres, aquesta malaltia es presenta en dues formes: localitzat (potencialment
curable) i avançat (mortal). D'aquí la importància vital de la seva detecció precoç. Aquest
llibre, original per ser fruit de la col·laboració entre un uròleg, el Dr. Miguel Angel López
Paga i un dels seus pacients, el Dr. Enginyer de Telecomunicació Enric Barba Ibáñez, pretén
fomentar el seu diagnòstic precoç i a més donar-li al lector, per si ell o un familiar la necessitessin, informació rigorosa
però fàcilment llegible, sobre els diversos tractaments quirúrgics i farmacèutics disponibles a l'actualitat, per a ajudar-li a prendre decisions
al respecte. Amb un únic objectiu: reduir la mortalitat per càncer de pròstata.
81

S
Convenis
Serveis
SERVEIS BANCARIS
SERVEIS CULTURALS
FORMACIÓ
www.professionalsbs.com
www.tnc.es
www.fundacio.upc.edu
www.upcnet.es
www.myentrada.com
www.salleurl.edu
www.caixa-enginyers.com
www.advancecommunication.es/
www.phonepill.com
VIATGES
PROMENTRADA
www.promentrada.com
SOL HOTELES
www.lacaixa.es
ALTRES
www.vilavihotels.com
SERVEIS MÈDICS
www.escura.com
www.barcelo-viajes.es
www.promax.es
www.fiatc.es
www.elmuig.com
www.adeslas.es
www.amicmas.es
www.aenor.es
www.vallnord.com
www.serradedalt.com
www.ioa.es
www.hp.es
www.localret.net
www.fghotels.com
www.mussap.es
www.dir.es
www.mtr.es
www.vanasdive.com
www.mutua-enginyers.com
www.unired.es
www.spanto.com
www.cie.es
Nota: més informació sobre aquests serveis per als col·legiats els trobareu al web: www.coettc.com
(Serveis = Avantatges per col·legiats)
82

Juny 2010 n. 127
ESPECIAL: Destinacions turístiques
El turisme: un
L
Anàlisi mensual d’economia i empresa
Periòdic mensual d’anàlisi econòmica i
empresarial líder a Catalunya:
+ de 3.000 subscriptors
d’institucions i empreses
catalanes
Presència mensual als
quioscos de Catalunya
Entre els a
productivit
cut en dos
Paradoxalme
panya i Grèc
tocats per la
Aquesta con
LES SECCIONS
Juny 2010 n. 127
ESPECIAL: Destinacions turístiques
El turisme: un
L
Juliol 2010 n. 128
ESPECIAL: Emprenedoria
Anàlisi mensual d’economia i empresa
Anàlisi mensual d’economia i empresa
PÀGINES 29 A 42 >>
La crisi afecta l’activitat emprenedora
L’actual situació econòmica ha dificultat que joves gràcies al descobriment de noves oportunitats de negoci
i nous mercats. I és que, malgrat les dificultats,
emprenedors no hagin pogut fer-se el seu lloc dins
el mercat, alhora que d’altres han hagut de tancar hi ha factors que juguen a favor de l’emprenedor,
el negoci. La principal causa ha estat la dificultat com són la seva joventut i la seva facilitat per adaptar-se
a les noves tecnologies.
per accedir al crèdit. Tot i així, els emprenedors que
sí que han aconseguit sobreviure, sovint ho han fet
Menys turistes per al 2010,
però faran més despesa
2 €
ANTONI GIRÓ
RECTOR DE LA UNIVERSI-
TAT T POLITÈCNICA DE
CATALUNYA (UPC)
“Volem consolidar
la valorització del
coneixement”
ENRIC EZQUERRARA
DIRECTOR GENERAL
DE CONDIS
“Volem ser actors
protagonistes”
15.080 exemplars
auditats i controlats
per l’OJD
Promoció
especial
30%
de descompte en
publicitat als
col·legiats de
EMPRESA
Entrevista a Mart
presidenta de l’As
Independent de Jo
Empresaris de Cata
(AIJEC).
Daniel Ortiz defensa
encara queda un llar
a recórrer en RSC.
Miquel Bonet convers
amb Jordi Sala, directo
Entre els anys 200
productivitat nomé
cut en dos països e
Paradoxalment, es tra
panya i Grècia, dos d
tocats per la crisi eco
Aquesta conclusió s
LES SECCIONS
EMPRESA pàg. 3 a 20 >
Entrevista a Marta Martí,
presidenta de l’Associació
Independent de Joves
Empresaris de Catalunya
(AIJEC).
Daniel Ortiz defensa que
encara queda un llarg camí
a recórrer en RSC.
Miquel Bonet conversa
amb Jordi Sala, director de
L’Índex UAB d’Activitat Turística,
que arriba a la seva novena
edició, preveu una caiguda
del 3,3% de l’activitat
turística a Catalunya durant
l’any 2010, és a dir, un descens
més suau que el que va viure el
LES SECCIONS
EMPRESA pàg. 3 a 20 >>
La 9a edició dels Premis
Pimes de PIMEC se celebra
marcada per la crisi.
El Col·legi d’Economistes
debat sobre la viabilitat del
vehicle elèctric.
Miquel Bonet conversa amb
Clotilde Teson, directora
de recursos humans de
Codorniu.
Entrevista a Mar Viola,
directora de màrqueting de
Harley-Davidson a Espanya
i Portugal.
Repassem la història de
l’Aliança, una de les entitats
centenàries més
emblemàtiques.
Les possibilitats de la
cooperació entre empreses
públiques i privades.
sector durant el 2009, en què
va caure un 6%. Al conjunt de
l’Estat, el volum de turistes estrangers
podria patir un lleuger
descens del 0,2% i Espanya
podria perdre el segon lloc
del rànquing mundial en benefici
dels Estats Units. L’estudi
també apunta certs canvis en
la demanda turística: tot i haver
menys turistes i registrar-se
menys pernoctacions, l’estada
mitjana i la despesa d’aquests
augmentarà.
ECONOMIA PÀG. 21 A 28 >>
El catedràtic Joan Tugores
analitza febleses de
l’economia mundial, no
gaire tractades fins ara.
Criteria incorpora Adeslas
al seu grup assegurador.
El mapa del món:
la potencialitat comercial
dels països.
D’altra banda, l’estudi dedica
un apartat especial al turisme
de negocis, un sector en ple
creixement en el qual Espanya
i, en concret, Barcelona estan
molt ben situades.
PÀGINA 3 >>
El consum de les famílies
catalanes millorarà, segons
un estudi de Caixa Catalunya.
ESTILS DE VIDA PÀG. 43 A 46 >>
La província de Lleida ofereix
un gran ventall d’opcions, des
de la muntanya fins la plana.
Propostes culturals
per aquest estiu.
JORDI VINAIXA
PROFESSOR
DE POLÍTICA
D’EMPRESA A ESADE
“L’atur ajuda alguns
emprenedors”
Plural, independent i
amb la
informació imprescindible
www.monempresarial.com
anunci a4 mon promo coett.indd 1 28/07/2010 14:17:51

emo
Revistes de
A3 cat COETT soluciones promo.ai 1 28/07/2010 14:16:42
Imatge corporativa
Memòries
Monogràfics sectorials
vistas
s
Promoció
especial
de descompte
als col·legiats
de
10%
fidelització i captació
Màrqueting directe...
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
T’oferim
solucions integrals
en comunicació
a totes les fases del
procés d’elaboració
Li farem un
producte a la seva mida
93 280 00 08 info@medigrup.com
Elaboració de continguts
Disseny i maquetació
Impressió en diferents formats
Distribució a mida