D1sZM

DE LITERATURA, D´ALTRES
ARTS I DE BIBLIOTEQUES
- « Disculpe, podria parlar una miqueta més baixet?”, va demanar la bibliotecària, sol.lícita
i atenta. ―Per què‖ –preguntà l´home, d´edat avançada i posat seriós, qui havia anat a la
biblioteca a per un llibre per al nét-, ―que potser et trobes malalta?‖... És indubtable que
l´home protagonista d´aquesta anècdota no en tenia ni idea del que significava el silenci en
les biblioteques. I hem d´admetre que tampoc no és un cas aïllat, ni de bon tros. Hi ha una
pel.lícula protagonitzada per Danny Kaye i Virginia Mayo, la qual fa, per cert, el paper de
bibliotecària, (Un hombre fenómeno, 1945) on, a pesar dels cartells de silenci, una dona no deixa
de parlar en veu alta, com si allò no anara amb ella. I, després de les repetides demandes de
silenci, aquella bona senyora acaba per respondre amb unes paraules que, vullgues o no, a
hores d´ara comencen a ser habituals: ―Ningú no em farà callar, estic en una biblioteca pública i
jo pague els meus impostos!‖.
DIVAGACIONS
SOBRE EL SILENCI
Ramón Guillem Alapont
Bibliotecari i escriptor
Així, no hauria de resultar-nos tan estrany que, en arribar els examens, moltes universitats
hagen d´iniciar una campanya per a promoure el silenci en les seues biblioteques, de tant de
guirigall que sol haver per certes contrades. Ja se sap que això d´estudiar és una mica pesat, i el
tràngol s´ha de passar com bonament es puga. Ja ho va dir Hemingway, en una d´aquelles
frases celebres que va voler deixar-nos: ―Es necessiten dos anys per a aprendre a parlar i
seixanta per a aprendre a callar‖. Un pèl exagerat, l´escriptor nord-americà, això sí. Per aquest
motiu, a mi m´agrada més imaginar-me la veu d´oca de Pablo Neruda recitant el seu poema
―Pido silencio‖ (inclòs al llibre Estravagario ):―Pero porque pido silencio / no crean que voy a
morirme: / me pasa todo lo contrario: /sucede que voy a vivirme‖. Ja posats, però, a desitjar
silenci, només puc aconsellar ara l´audició de 4‘33‖ , la coneguda composició de John Cage, que
SÍMILE nº 26