D1sZM

DE LITERATURA, D´ALTRES
ARTS I DE BIBLIOTEQUES
Silenci, sí, és clar, però potser no tant: sempre he cregut que els llibres són
éssers vius i mantenen una conversa continuada amb nosaltres. Com tampoc
nosaltres no podem evitar mantenir un diàleg obert amb d´altres lectors: com
oblidar que sense aquesta corretja de transmissió la cultura no existiria?
Llegim, doncs, callem (―Hablando mucho no evitarás el pecado‖, ens
assevera la regla dels monjos de l´abadia de Santo Domingo de Silos), i
parlem quan calga, amb el to de veu que pertoque, perquè com ens diu el
poeta menorquí Ponç Pons al seu recent llibre El rastre blau de les formigues:
―A l´infern hi ha gent que crida, cotxes que passen i màquines que fan renou.
El cel és una biblioteca‖
SÍMILE nº 26