3.6 Aire - Ajuntament de Llagostera On line

More documents

Recommendations

Info

Per a quantificar les emissions s’ha considerat que el consum de fuel-oil només es consumeix a la indústria. El consum de propà i butà s’ha obtingut a partir de les dades cedides per l’empresa distribuïdora de Repsol Butano (Butano Castillo, S.A.), mentre que el consum de gas-oil i fuel-oil s’ha estimat a partir dels consums provincials en relació al percentatge de població del municipi (vegeu l’apartat de balanç energètic). Les dades de gas natural les ha subministrat l’empresa distribuïdora Gas Natural, SDG. Figura 3.6.3. Emissions de SOx, NOx, CO, PST, COVs i CH 4 generades en el sector industrial, i domèstic de Llagostera (tn/any). 8 7 6,7 6 5,5 5 t/any 4 3 2 1 0 3,4 2,2 1,2 2,3 0,3 0,3 0,3 0,3 0,1 0,2 SOx NOx CO PST COV CH4 Industrial-Serveis Domèstic-Municipal Font: Elaboració pròpia Les emissions de CO 2 generades en el municipi de Llagostera tant per les activitats industrials, com per les domèstiques i de serveis, per a cada tipus de combustible es presenten a la figura següent: Figura 3.6.4. Emissions de CO 2 generades en el sector industrial i domèstic de Llagostera (tones /any) t/any 1800 1600 1400 1200 1000 800 600 400 200 0 697 637 1.617 1.078 135 0 257 454 GN Fuel-oil GLP Gas-oil Industrial-Serveis Domèstic-Municipal Font: Elaboració pròpia 202 Document I: Memòria Descriptiva Auditoria municipal i Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat de Llagostera
A Llagostera el fet que la indústria no consumeixi gas natural, fa que a nivell d’emissions atmosfèriques el sector industrial es divideixi en dos grans grups: els que com a alternativa consumeixen electricitat, i que per tant no emeten contaminants a l’atmosfera degut a aquest consum i els que consumeixen combustibles líquids (gas-oil i fuel-oil) emetent, així, majors quantitats de contaminants. c) L’abocador de Solius El 22 d’octubre del 2001 la Junta de Govern del consorci va aprovar el Projecte de Desgasificació i aprofitament energètic en les zones 1 i 2 de l’abocador de residus de Solius (redactat per Tubkal Catalunya, S.L.). L’aprofitament del biogàs permetria, primer, reduir el risc d’explosions i incendis, i segon, minimitzar els problemes d’olors (que actualment són molt acusats a l’entorn de l’abocador) i les emissions a l’atmosfera de gasos amb un acusat efecte hivernacle com el CH 4 , metà (component majoritari del biogàs). L’alt poder energètic del metà, fa que el biogàs sigui, alhora, una font energètica més per a suplir les necessitats de la mateixa instal·lació. Actualment, però, tot el biogas que es produeix a Solius, emigra de les diferents capes del sòl cap a la superfície fins que finalment s’emet a l’atmosfera. La producció de biogàs depèn de varis factors, com el tipus de residu abocat (residus municipals), el temps que té l’explotació (Solius inicià l’activitat l’any 1989), les quantitats abocades (des de 50.000 tones anuals a 100.000 tones anuals en 10 anys) etc. de manera que durant els 5 primers anys la producció de metà creix exponencialment fins que comença a decréixer lentament durant uns 25 anys o més. Segons dades de l’esmentat Projecte de Desgasificació, les emissions actuals de biogàs (quan s’han abocat més de 1 milió de tones de residus municipals) són d’uns 1340 m 3 /h. Suposant que el biogàs es compon d’un 50% de CH 4 i un 50% de CO 2 i considerant que el metà té un potencial de reescalfament global 21 vegades superior al CO 2 , les emissions de CO 2 equivalent, és a dir, la contribució de l’abocador a l’efecte hivernacle és alt i arriba a significar unes emissions de 93.169 tones de CO 2 equiv. a l’any. El projecte de desgasificació de les zones 1 i 2 preveu un aprofitament energètic que consumirà el 60% del biogàs produït, la resta se seguirà emetent a l’atmosfera. L’actuació permetrà reduir a la meitat, en el futur, la contribució de l’efecte hivernacle de l’abocador, efecte que se sumarà al fet que amb els anys la producció natural de biogàs disminueix. d) Emissions globals del municipi A Llagostera, els condicionants climatològics no són negatius, en principi, doncs al ser un territori obert, no es veu afectat per processos d’inversió tèrmica, fet que es reflecteix en les poques dades existents d’immissió dels diferents contaminants atmosfèrics (vegeu l’apartat d’immissions), això no significa, però que no hi hagi, degut a l’emissió de contaminants, certes incidències, tant a nivell local com global. 3. Aspectes de sostenibilitat ambiental – Atmosfera Auditoria municipal i Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat de Llagostera 203
Page 1 and 2: 3.6. Contaminació atmosfèrica. Ba
Page 3 and 4: Figura 3.6.1. Emissions de CO, NOx,
Page 5: Segons dades de l’IAE, impost d
Page 9 and 10: Efectes globals de les emissions at
Page 11 and 12: d’Aro, Vidreres i Tossa de Mar, t
Page 13 and 14: CO (monòxid de carboni) Caracterí
Page 15 and 16: Tanmateix, en els propers anys s’

3.6 Aire - Ajuntament de Llagostera On line

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?