3.6 Aire - Ajuntament de Llagostera On line

3.6. Contaminació atmosfèrica. Balanç d’emissions
La contaminació atmosfèrica és un procés que s'inicia a partir de les emissions a l'aire des de
diferents focus emissors de contaminants. Aquests contaminants segueixen una dinàmica
condicionada pels processos de transport i dispersió propis del medi atmosfèric.
Per tant, en analitzar la contaminació atmosfèrica de Llagostera cal considerar, d'una banda, les
emissions (contaminants emesos per una font determinada), i d'altra banda, les immissions
(presència de contaminants a l'aire que afecten a diferents receptors).
Tot i que en general hi ha una certa correlació entre emissions i immissions, no són necessàriament
equivalents, ja que es poden donar processos a l'atmosfera que poden transportar, dispersar,
concentrar o, fins i tot, modificar la naturalesa dels contaminants.
3.6.1. Anàlisi dels principals focus emissors i estimació de les emissions
Les emissions atmosfèriques són difícils de quantificar, donat que majoritàriament solen ser difuses
(emissions difuses industrials i domèstiques) o bé mòbils (mitjans de transport).
Quant a la classificació, se solen diferenciar les fonts naturals i les fonts antropogèniques. Tot i que a
escala planetària les fonts naturals (erupcions volcàniques, incendis forestals, etc.) contribueixen a la
contaminació global en un grau superior que les de tipus antropogènic (processos industrials,
calefaccions, trànsit, etc.) per l’abast municipal d’aquest estudi només es prendran en consideració
les fonts d’origen humà. D'aquestes fonts, les més remarcables són el trànsit motoritzat, els processos
industrials i les fonts domèstiques.
En el cas dels mitjans de transport, les emissions s’han calculat a través de les característiques de la
mobilitat en el territori municipal de Llagostera. En canvi, pels sectors industrial i domèstic les
emissions de contaminants s’han estimat a partir dels consums de combustibles d’origen fòssil.
a) Els mitjans de transport
El trànsit automobilístic representa un dels principals focus emissors de contaminants a l’atmosfera,
tant per les característiques com per la quantitat de contaminants emesos. D’entre els productes
emesos pels automòbils, hi destaquen, fruit de la combustió del gasoil o la gasolina:
- el monòxid de carboni (CO)
- els òxids de nitrogen (NO x )
- les partícules en suspensió (PST) i els fums negres (FN)
- el metà (CH 4 )
- alguns metalls pesants com el plom (amb clara reducció degut a una major implantació de les
gasolines sense plom).
- els òxids de sofre (SOx) en alguns vehicles de gas-oil
i fruit de l’evaporació del combustible sobretot en processos de reposició:
- els compostos orgànics volàtils (COVs), grup principals dins dels hidrocarburs (HC)
3. Aspectes de sostenibilitat ambiental – Atmosfera
Auditoria municipal i Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat de Llagostera
197

A Llagostera, la policia local no ha portat a terme cap campanya de control de fums als vehicles de la
població. L’únic control existent és, doncs, el que s’efectua directament a través de les ITVs.
Estimació de les emissions procedents del transport
La determinació de les emissions de contaminants emesos pel transport s’ha efectuat d’acord amb la
informació disponible relativa a la mobilitat del municipi i de manera similar a l’estimació del consum
de gasolis i gasolines (vegeu, també, els apartats de mobilitat i energia):
- Vies interurbanes i autopistes. Per determinar quantitativament les emissions de contaminants
procedents del transport s’utilitzen les dades d’intensitats mitjanes de trànsit (IMD) disponibles de
les principals carreteres interurbanes (C-65, C-35, GI-681 i GI-674). Per convertir les dades
d’intensitat de trànsit a tones de contaminant atmosfèric cal aplicar uns factors de conversió
(extrets de bibliografia del Departament de Medi Ambient i del Corinair). Aquests factors varien en
funció de:
- El combustible consumit (gasolina, gas-oil)
- El tipus de vehicle
- i la via per la qual transita, és a dir, tenint en compte la velocitat del desplaçament.
- Vies locals. Per la xarxa local s’ha considerat el parc mòbil municipal i un recorregut de mitjana per
cada vehicle (d’entre 10-15 km/dia). Amb els factors de conversió s’obtenen així les diferents
emissions associades a aquests desplaçaments.
Les emissions totals s’obtenen sumant les associades al trànsit interurbà a les associades al trànsit
urbà.
Taula 3.6.1.
Emissió de contaminants atmosfèrics del sector transport en funció del tipus de vehicles i de la xarxa viària
Contaminant
g/km
Xarxa
local
Gasolina Gas-oil < 3,5 t. Gas-oil > 3,5 t.
Xarxa Xarxa Xarxa Xarxa
interurbana local interurbana local
Xarxa
interurbana
CO 30 15 2 0,8 18,8 7,3
NO x 3 2,7 1,6 1,2 8,7 7,4
PST - - 0,25 0,25 0,95 0,82
CH 4 0,15 0,04 0,005 0,005 0,085 0,01
N 2 O 0,006 0,006 0,017 0,017 0,03 0,03
COVs
Entre 1,37 i 0,44 g/km
Ciclomotors (0,6 - 0,3)
Nota: l’emissió de COVs es dóna per processos d’evaporació, no de combustió
Font: CORINAIR90 (CORe INventory of AIR emissions methodology, 1990).
0,42 2,01
Així, seguint aquesta metodologia, s’obté que les emissions atmosfèriques de l’automoció a Llagostera
són de: 1.218 tn CO, 273 tn NOx, 16 tn PST, 4,3 tn CH 4 , 1,2 tn N 2 O i 83 tn de COVs.
Aproximadament un 77 % d’aquestes emissions s’originen en les vies interurbanes.
198
Document I: Memòria Descriptiva
Auditoria municipal i Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat de Llagostera

Figura 3.6.1.
Emissions de CO, NOx, N 2 O, PST, CH 4 i COVs generades pel transport a Llagostera.
1400,0
1200,0
1000,0
468,0
t/any
800,0
600,0
400,0
200,0
0,0
749,7
79,9
0,3 4,9 2,3
19,7
193,2 0,9 11,2 2,0
63,3
CO NOX N2O PST CH4 COVs
Vies interurbanes
Vies urbnes
Font: Elaboració pròpia, 2001.
D’altra banda, la combustió dels gasoils i gasolina provoca l’emissió de CO 2 a l’atmosfera, gas que té
un component importat d’efecte hivernacle. Les emissions de CO 2 s’estimen a partir del consum
d’aquest tipus d’energia (vegeu el capítol 3.9) i del factor de d’emissió que està entre 2,87 i 3,20
tones CO 2 /tep (IPPC, 1996)
Figura 3.6.2.
Emissions de CO2 generades pel transport a Llagostera.
t/any
18000
16000
14000
12000
10000
8000
6000
4000
2000
0
Vies interurbanes
9.027
17.615
CO2
Vies urbanes
Font: Elaboració pròpia, 2001.
3. Aspectes de sostenibilitat ambiental – Atmosfera
Auditoria municipal i Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat de Llagostera
199

) Els processos industrials i les fonts comercials i domèstiques
Control d’emissions industrials
Les diferents activitats industrials generen un tipus característic d’emissions i, per tant, de
contaminants atmosfèrics. Aquestes emissions també varien, segons el tipus de procés, la tecnologia
emprada, o el tipus i la qualitat de les matèries primeres utilitzades. A l’annex I del Decret 322/1987,
de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de Protecció de
l’Ambient Atmosfèric, s’estableix el Catàleg d’Activitats Potencialment Contaminants de l’Atmosfera
(CAPCA). En aquest catàleg hi figuren totes aquelles activitats industrials emissores de contaminants,
catalogades en tres grups (A, B, C) de més a menys contaminants, a partir de controls d’emissió
periòdics que realitza el Departament de Medi Ambient. A Llagostera existeixen 2 empreses inscrites
al CAPCA, una del grup B i una del grup C.
Cereales i Fertilizantes
Viñas, SA.
Taula 3.6.2.
Empreses de Llagostera inscrites al CAPCA, 2001.
Empresa CAPCA Focus Activitat
13-B-3 2 captadors (emissió de partícules
sedimentables)
Calderes de vapor i calefacció
exemptes de control
Productos i Maquinaria
del Corcho, SA.
12-C-8
Font: Departament de Medi Ambient. Any 2001
Extractor de dissolvent (emissió HC)
Extractor de talc (emissió de PSTs)
Fabricació i assecat de
pinsos i processat de cereals
en gra
Emmagatzematge o envasat
de dissolvents i productes
químics
Cal esmentar que d’acord amb la Llei 3/1998, d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental, el
control dels establiments dels annexos II.2 i III passa a ser competència municipal, en aquest sentit
l’ajuntament ha tramitat actes d’inspecció a totes dues activitats.
Taula 3.6.3.
Empreses de Llagostera amb control d’emissions efectuats pel Departament de Medi Ambient.
Empresa Unitats PST CO HCT
Cereales i fertil.
Viñas, SA.
Productos i
Maquinaria del
Corcho, SA.
Mesures
correctores
Data darrer
control
Mg/m 2 91
Desconegudes
/dia
1999
235
ppm 5000 Desconegudes 1996
ppm 80,8 Desconegudes 1998
Mesura
Mg/m 3 13
Límit
Mg/m 3 150
Font: Departament de Medi Ambient, 2001
Desconegudes 1999
200
Document I: Memòria Descriptiva
Auditoria municipal i Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat de Llagostera

Segons dades de l’IAE, impost d’activitats econòmiques, del municipi, la indústria predominant a
Llagostera és la transformadora del suro (fins a 15 establiments). La contaminació atmosfèrica que
genera aquest tipus d’indústria sol relacionar-se amb els compostos orgànics volàtils (COV) emesos
com a conseqüència de la fabricació d’aglomerat i de fullola, i amb l’emissió de Partícules totals en
suspensió (PST) produïdes pels processos mecànics com els serratges i laminatges, degut als
processos de combustió d’algunes de les indústries també es poden emetre determinades quantitats
de SO 2 , CO i hidrocarburs totals.
Com es pot observar amb les dades de la taula anterior, els controls realitzats fins a la data es limiten
a les partícules en suspensió totals. A l’empresa dedicada al tractament del suro no s’ha efectuat cap
control de les emissions ni dels nivells de COVs. A més, les possibles mesures correctores són
desconegudes per l’administració. Aquestes consistirien en realitzar una postcombustió (en els
processos de torrada i cocció) per eliminar els COV i en la instal·lació de filtres o ciclons per reduir
l’emissió de partícules, en funció de l’etapa on es vulgui aplicar.
Control de fonts domèstiques i serveis
En l’àmbit domèstic i dels serveis els principals focus d’emissió tenen l’origen en les calefaccions
domèstiques i serveis, així com les instal·lacions d’escalfament d’aigua i les cuines. La contaminació
d’aquestes instal·lacions varia, segons el tipus de combustible emprat, sigui propà, butà, gas-oil, fuel
o gas natural. Donat que no hi ha un control directe d’aquests focus emissors, les emissions s’han
estimat a partir dels consums d’aquests combustibles, aplicant els factors de conversió corresponents,
tal i com s’explica al següent apartat.
Estimació de les emissions del sector industrial i domèstic
Donat el baix nombre d’empreses que tenen control d’emissions (i que per tant estan al CAPCA), les
emissions del sector industrial s’han estimat conjuntament amb les procedents del sector domèstic
considerant els focus d’emissió de contaminants generats per processos de combustió energètica, i
aplicant uns valors d’emissió segons el tipus de combustible consumit: gas-oil, fuel-oil, GLP i Gas
Natural.
Taula 3.6.4.
Valors d’emissió relatius als sectors industrial i domèstic (tones/Tep)
Sector Font CO 2
SO x
NO x
CO PST COV CH 4
GN* 1,05-2,33 - 0,0021 0,0042 0,00005 0,0008 0,000048
Industrial Gas-oil 2,87-3,20 0,002 0,0025 0,0012 0,00034 0,00034 0,000085
Fuel-oil 2,87-3,20 0,021 0,0074 0,0006 0,00051 0,00006 0,000083
GN 1,05-2,33 - 0,0021 0,0042 0,00005 0,00048 0,00046
Domèstic GLP* 1,05-2,33 - 0,0018 0,0005 0,00053 0,00005 0,000053
Gas-oil 2,87-3,20 0,019 0,0025 0,0012 0,00029 0,00034 0,000085
*On GN= gas natural i GLP= gasos liquats del petroli (butà i propà)
Font: Departament de Medi Ambient, 1993.
3. Aspectes de sostenibilitat ambiental – Atmosfera
Auditoria municipal i Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat de Llagostera
201

Per a quantificar les emissions s’ha considerat que el consum de fuel-oil només es consumeix a la
indústria. El consum de propà i butà s’ha obtingut a partir de les dades cedides per l’empresa
distribuïdora de Repsol Butano (Butano Castillo, S.A.), mentre que el consum de gas-oil i fuel-oil s’ha
estimat a partir dels consums provincials en relació al percentatge de població del municipi (vegeu
l’apartat de balanç energètic). Les dades de gas natural les ha subministrat l’empresa distribuïdora
Gas Natural, SDG.
Figura 3.6.3.
Emissions de SOx, NOx, CO, PST, COVs i CH 4 generades en el sector industrial, i domèstic de Llagostera (tn/any).
8
7
6,7
6
5,5
5
t/any
4
3
2
1
0
3,4
2,2
1,2
2,3
0,3
0,3
0,3
0,3
0,1
0,2
SOx NOx CO PST COV CH4
Industrial-Serveis
Domèstic-Municipal
Font: Elaboració pròpia
Les emissions de CO 2 generades en el municipi de Llagostera tant per les activitats industrials, com
per les domèstiques i de serveis, per a cada tipus de combustible es presenten a la figura següent:
Figura 3.6.4.
Emissions de CO 2 generades en el sector industrial i domèstic de Llagostera (tones /any)
t/any
1800
1600
1400
1200
1000
800
600
400
200
0
697
637
1.617
1.078
135
0
257
454
GN Fuel-oil GLP Gas-oil
Industrial-Serveis
Domèstic-Municipal
Font: Elaboració pròpia
202
Document I: Memòria Descriptiva
Auditoria municipal i Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat de Llagostera

A Llagostera el fet que la indústria no consumeixi gas natural, fa que a nivell d’emissions
atmosfèriques el sector industrial es divideixi en dos grans grups: els que com a alternativa
consumeixen electricitat, i que per tant no emeten contaminants a l’atmosfera degut a aquest consum
i els que consumeixen combustibles líquids (gas-oil i fuel-oil) emetent, així, majors quantitats de
contaminants.
c) L’abocador de Solius
El 22 d’octubre del 2001 la Junta de Govern del consorci va aprovar el Projecte de Desgasificació i
aprofitament energètic en les zones 1 i 2 de l’abocador de residus de Solius (redactat per Tubkal
Catalunya, S.L.).
L’aprofitament del biogàs permetria, primer, reduir el risc d’explosions i incendis, i segon, minimitzar
els problemes d’olors (que actualment són molt acusats a l’entorn de l’abocador) i les emissions a
l’atmosfera de gasos amb un acusat efecte hivernacle com el CH 4 , metà (component majoritari del
biogàs). L’alt poder energètic del metà, fa que el biogàs sigui, alhora, una font energètica més per a
suplir les necessitats de la mateixa instal·lació.
Actualment, però, tot el biogas que es produeix a Solius, emigra de les diferents capes del sòl
cap a la superfície fins que finalment s’emet a l’atmosfera. La producció de biogàs depèn de
varis factors, com el tipus de residu abocat (residus municipals), el temps que té l’explotació (Solius
inicià l’activitat l’any 1989), les quantitats abocades (des de 50.000 tones anuals a 100.000 tones
anuals en 10 anys) etc. de manera que durant els 5 primers anys la producció de metà creix
exponencialment fins que comença a decréixer lentament durant uns 25 anys o més.
Segons dades de l’esmentat Projecte de Desgasificació, les emissions actuals de biogàs (quan s’han
abocat més de 1 milió de tones de residus municipals) són d’uns 1340 m 3 /h. Suposant que el biogàs
es compon d’un 50% de CH 4 i un 50% de CO 2 i considerant que el metà té un potencial de
reescalfament global 21 vegades superior al CO 2 , les emissions de CO 2 equivalent, és a dir, la
contribució de l’abocador a l’efecte hivernacle és alt i arriba a significar unes emissions de 93.169
tones de CO 2 equiv. a l’any.
El projecte de desgasificació de les zones 1 i 2 preveu un aprofitament energètic que consumirà el
60% del biogàs produït, la resta se seguirà emetent a l’atmosfera. L’actuació permetrà reduir a la
meitat, en el futur, la contribució de l’efecte hivernacle de l’abocador, efecte que se sumarà al fet que
amb els anys la producció natural de biogàs disminueix.
d) Emissions globals del municipi
A Llagostera, els condicionants climatològics no són negatius, en principi, doncs al ser un territori
obert, no es veu afectat per processos d’inversió tèrmica, fet que es reflecteix en les poques dades
existents d’immissió dels diferents contaminants atmosfèrics (vegeu l’apartat d’immissions), això no
significa, però que no hi hagi, degut a l’emissió de contaminants, certes incidències, tant a nivell local
com global.
3. Aspectes de sostenibilitat ambiental – Atmosfera
Auditoria municipal i Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat de Llagostera
203

Efectes locals de les emissions atmosfèriques
Segons les diferents estimacions anteriors es pot considerar que les emissions anuals de
contaminants atmosfèrics de Llagostera són de 1.221,2 tn CO, 83,7 tn COV, 278,8 tn NOx, 12,2 tn
SOx, 4,6 tn CH 4 i 16,7 tn PST. La major part de les emissions provenen del transport, a excepció dels
òxids de sofre.
Figura 3.6.5.
Emissions amb efectes locals generades a Llagostera en el sector industrial-serveis, transport i domèstic
Monòxid de
carboni (CO)
Comp. Orgànics
Volàtils (COV)
t/any
t/any
1200
900
600
300
0
80
60
40
20
0
1,2 2,3
0,3 0,3
1.218
83,0
Industrial
Domèstic
Transport
Industrial
Domèstic
Transport
Òxids de Nitrogen
(NOx)
Òxids de Sofre
(SOx)
t/any
t/any
225
150
75
0
30
20
10
0
3,4 2,2
5,5 6,7
273
Industrial
Domèstic
Transport
Industrial
Domèstic
Transport
Partícules en
suspensió (PST)
t/any
20
15
10
5
0
0,3 0,3
16,1
Industrial
Domèstic
Transport
Metà
(CH4)
t/any
5
4
3
2
1
0
0,1 0,2
4,3
Industrial
Domèstic
Transport
Font: Elaboració pròpia
204
Document I: Memòria Descriptiva
Auditoria municipal i Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat de Llagostera

Efectes globals de les emissions atmosfèriques
El diòxid de carboni es troba normalment a l’atmosfera en una concentració mitjana del 0,03 %. Si es
produeix un increment de la seva concentració a l’atmosfera, es contribueix a accentuar l’Efecte
Hivernacle (escalfament del planeta), ja que aquest gas absorbeix la radiació infraroja provinent del sòl
i dels oceans.
Hi ha, a més del CO 2 , altres gasos amb efecte hivernacle, com el metà, que té un potencial
d’escalfament global 21 vegades superior al CO 2 (IPPC, 1996) i que, per tant, també s’ha considerat
alhora de valorar la contribució del municipi a l’escalfament global del planeta. Per fer-ho, s’han
traduït aquestes emissions a “CO 2 equivalent”, considerant les tones de CO 2 que s’haurien d’emetre
per tenir el mateix efecte hivernacle que les tones de CH 4 que s’emeten anualment al municipi.
D’aquesta manera podem dir que les emissions de CO 2 equivalent del municipi són de:
Figura 3.6.6.
Emissions amb efectes globals generades a Llagostera
100.000
93.160
CO2 equivalent
t/any
80.000
60.000
40.000
20.000
0
2.648
2.234
26.733
Industrial-Serveis
Domèstic
Transport
Abocador Solius
Font: elaboració pròpia a partir de dades del Panel Intergubernamental para el Cambio Climático (IPPC) publicats a la
Guidelines for National Greenhouse Gas Inventories i les estimacions de les emissions de CO 2 realitzades
anteriorment.
Direm que el municipi contribueix a l’escalfament global del planeta si emet més CO 2 del que pot fixar
a través dels ecosistemes forestals. Així, si es relacionen les emissions de CO 2 amb la superfície
forestal que el podria fixar, tindrem una idea més global sobre si es consumeixen i exploten els
recursos naturals a un ritme sostenible o per sobre d’aquest.
Així, segons les aproximacions realitzades, Llagostera necessitaria una superfície forestal d’unes
18.900 hectàrees per tal d’equilibrar el sistema, és a dir, per fixar tot el CO 2 equivalent, això suposa
que es necessitaria una superfície forestal 4,1 vegades superior a la superfície forestal actual.
3. Aspectes de sostenibilitat ambiental – Atmosfera
Auditoria municipal i Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat de Llagostera
205

Taula 3.6.5.
Efecte Hivernacle de Llagostera
Situació actual
Emissions de CO 2 equivalent
124.774 tones
Hectàrees de bosc dens 4.661 hectàrees
Factor de fixació del CO 2 (valor mitjà anual
6,6 tn CO 2 / ha i any
de 1 hectàrea de bosc madur)
Hectàrees de bosc necessàries per absorbir
18.905 hectàrees
les emissions de CO 2 equiv.
Nº vegades la superfície de bosc actual 4,1 vegades
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Inventari Ecològic Forestal de Catalunya, i les
estimacions de les emissions de CO 2 realitzades anteriorment.
Aquesta situació, però, ha de canviar significativament amb l’entrada en funcionament de la
recuperació del biogàs de l’abocador de Solius. Aquesta actuació permetrà reduir significativament les
emissions de CO 2 equivalent de manera que la superfície forestal necessària per absorbir aquestes
emissions també serà menor. S’estima que al voltant de l’any 2010 la superfície necessària serà de
1,3 vegades la superfície forestal actual.
Taula 3.6.6.
Efecte Hivernacle futur de Llagostera
Situació futura 2010
Emissions de CO 2 equivalent
39.098 tones
Hectàrees de bosc dens 4.661 hectàrees
Factor de fixació del CO 2 (valor mitjà anual
6,6 tn CO 2 / ha i any
de 1 hectàrea de bosc madur)
Hectàrees de bosc necessàries per absorbir
5.924 hectàrees
les emissions de CO 2 equiv.
Nº vegades la superfície de bosc actual 1,3 vegades
Nota: suposant que no augmenten les emissions domestiques, industrials i del transport, ni es redueix la superfície forestal del municipi
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Inventari Ecològic Forestal de Catalunya, i les
estimacions de les emissions de CO 2 realitzades anteriorment.
e) Influències dels municipis veïns
En determinades zones del territori, la proximitat d’un important focus contaminant, juntament amb
una geografia i climatologia determinada, poden repercutir directament la qualitat de l’aire d’un punt
relativament allunyat al focus de contaminació. En aquest sentit, la contribució de l’entorn immediat a
la contaminació atmosfèrica de Llagostera pot tenir una incidència baixa degut a:
- La gran extensió de zones agrícoles i forestals de què gaudeix el municipi de Llagostera i el
fet que la zona nord del municipi i municipis veïns com Santa Cristina d’Aro està
representada per la zona forestal de les Gavarres i la zona sud pel Massís de les Cadiretes.
- La inexistència de nuclis de població i indústries importants propers al terme municipal de
Llagostera. Els municipis veïns, Cassà de la Selva, Caldes de Malavella, Santa Cristina
206
Document I: Memòria Descriptiva
Auditoria municipal i Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat de Llagostera

d’Aro, Vidreres i Tossa de Mar, tot i presentar teixits industrials importants, el seu
potencial contaminant no és excessivament elevat i estan suficientment allunyats com
perquè la seva incidència sobre la contaminació atmosfèrica de Llagostera no sigui
significativa.
- L’única zona amb una contaminació atmosfèrica potencialment major seria l’activitat
industrial de Girona i municipis veïns, però degut a la considerable distància respecte
Llagostera, considerem una incidència baixa o molt baixa en la contaminació atmosfèrica
del municipi.
3. Aspectes de sostenibilitat ambiental – Atmosfera
Auditoria municipal i Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat de Llagostera
207

3.6.2. Immissions dels contaminants mesurats
La taula següent resumeix les principals característiques dels contaminants atmosfèrics, així com les
seves fonts d'emissió d'origen antropogènic i el mètode de mesura que s'utilitza en les estacions de
control.
Taula 3.6.7.
Característiques i principals fonts d’emissió dels contaminants mesurats
SO 2
(diòxid de sofre)
Característiques Fonts emissores antropogèniques Mètode de mesurament
Gas incolor i d’olor forta i sufocant
En una atmosfera humida es
transforma en àcid sulfúric i causa la
deposició àcida
A partir de concentracions >0.1
ppm es produeix una important
reducció de visibilitat
Refineries de petroli
Transport: principalment vehicles de
gas-oil
Centrals tèrmiques
Combustió de carburants: carbó i fueloil
Pèrdues en processos industrials:
foneries, preparació del coc, refinatge
de petroli
Incineració de residus
Analitzador automàtic per
fluorescència ultraviolada
Captador manual i anàlisi posterior
per thorina
PST (partícules totals en suspensió)
Característiques Fonts emissores antropogèniques Mètode de mesurament
Matèria en suspensió a l’aire
PST: partícules de diàmetre

CO (monòxid de carboni)
Característiques Fonts emissores antropogèniques Mètode de mesurament
Gas inodor i incolor
Tòxic a altes concentracions i a
exposicions curtes de temps
Gran indicador del trànsit
Transport: principalment vehicles de
gasolina
Centrals tèrmiques
Pèrdues en processos industrials:
foneries, refineries de petroli,
acereries, fundicions de ferro
Incineració de residus
Cremacions agrícoles
Analitzador automàtic per absorció
de radiació infraroja
Sulfur d’hidrogen (H 2
S)
Característiques Fonts emissores antropogèniques Mètode de mesurament
Gas incolor i amb una forta olor (olor
a ous podrits)
Límit olfactible molt baix (a partir de
2 ppb)
Tòxic a altes concentracions i a
exposicions curtes de temps
Indústries papereres
Refineries de petroli
Curtits i colorants
Depuradores d’aigües residuals i
clavegueram
Analitzador automàtic per
fluorescència ultraviolada amb forn
d’oxidació
Hidrocarburs totals (HCT)
Característiques Fonts emissores antropogèniques Mètode de mesurament
Família de compostos formats per
hidrogen i carboni
Intervenen en la formació de la boira
fotoquímica
Combinats amb altres elements,
provoquen problemes de males olors
També anomenats COV's
(Compostos Orgànics Volàtils)
Evaporacions i combustions de
matèria orgànica
Transport
Centrals tèrmiques
Combustió de carburants: gas natural,
carbó, fuel-oil
Fabricació de pintures
Pèrdues en processos industrials:
refineries de petroli, gasos líquids
naturals, amoníac
Analitzador automàtic per ionització
mitjançant flama d'hidrogen
Plom (Pb)
Característiques Fonts emissores antropogèniques Mètode de mesurament
Metall pesant, sòlid, que queda en
suspensió amb les partícules
Tòxic a altes concentracions
Indicador del trànsit de vehicles
Lleugers a betzina
Vehicles de gasolina
Foneries de recuperació de plom
Fàbriques de ceràmica
Captador manual d’alt o mig volum i
posterior anàlisi per absorció
atòmica
Font: “La Qualitat de l’aire a Catalunya” . Dades manuals i Automàtiques. Període 1999-2000. Direcció General
de Qualitat Ambiental, Departament de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya.
a) Concentracions d’immissió segons la normativa
Per determinar la qualitat de l'aire, la legislació actual defineix els termes següents:
- Valors guia: Concentracions dels diferents contaminants destinades a servir per a la
previsió a llarg termini en matèria de salut i de protecció del medi ambient.
- Valors límit: Concentracions dels diferents contaminants que no han d'ésser
sobrepassades durant uns períodes determinats a fi de protegir en particular la salut de
l'home. Cal considerar, però, que el fet de sobrepassar un valor límit no significa que hi
hagi efectes negatius sobre la salut, sinó que n’hi poden haver.
3. Aspectes de sostenibilitat ambiental – Atmosfera
Auditoria municipal i Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat de Llagostera
209

- Llindars: Es defineixen només per a l'ozó, contaminant secundari (no emès directament
des d'un focus a l'aire, sinó que s'hi forma), i indiquen valors orientatius a partir dels quals
pot tenir algun tipus d'efecte negatiu. A diferència dels altres contaminants, aquest no es
pot disminuir mitjançant actuacions sobre les fonts emissores, ja que no és emès per
aquestes fonts.
- Valors d'emergència: Valors de concentració dels diferents contaminants de referència
per a la declaració de situació d'emergència. S'hi han d'aplicar els plans d’actuació
específics.
- Mitjana aritmètica: Suma de tots els valors mesurats. El resultat és dividit entre el
nombre total d'aquests valors.
- Percentil X: Valor de l'element d'ordre K d'una sèrie d'N dades, ordenades segons valors
creixents (X 1 < X 2 < X 3 < ... < X K < ... < X N ), on K s'ha de calcular com a K = (X x
N)/100.
La normativa vigent fixa diferents valors límit i guia els quals cal no superar. A la taula següent es
mostren els principals contaminants i els valors llindar que fixa la normativa vigent.
Taula 3.6.8.
Valors llindars establerts per la normativa actual
Contaminant
Normativa
aplicable
Valor llindar
PST
RD
V. límit anual: 150 g/m 3 (mitjana diària, 1 any)
1321/1992 V. límit anual: 300 g/m 3 (percentil 95, mitjana diària, 1 any)
V.límit anual: 80 o 120 g/m 3 (percentil 50, mitjana diària, 1 any) (1)
SO 2
V.límit anual: 250 o 350 g/m 3 (percentil 98, mitjana diària, 1 any) (1)
RD
V.límit hivernal: 130 o 180 g/m 3 (percentil 50, mitjana diària, 1 hivern) (1)
1613/1985
V. guia diari: 100-150 g/m 3 (percentil 50, mitjana horària, diari)
V. guia anual: 40-60 g/m 3 (percentil 50, mitjana diària, 1 any)
NO 2
RD V. guia anual: 135 i 50 g/m 3 (percentil 98 i 50, mitjana semihorària, 1 any)
717/1987 V. límit anual: 200 g/m 3 (percentil 98, mitjana semihorària, 1 any)
CO D 883/1975
V.límit trihorari: 15mg/m 3 (valor 8-horària)
V.límit semihorari: 45 mg/m 3 (valor semihorari, 30 minuts)
V.límit diari: 36 ppm o 140 mg/m 3 (valor màxim en 24 hores)
HCT D 883/1975
O 3
RD
1494/1995
H S S D 883/1975
V.límit semihorari: 73 ppm o 280 mg/m 3 (màxim dels valors semihoràris)
V. límit de protecció de la salut: 110 g/m 3 , (mitjana 8-horària)
V. límit de protecció de la vegetació: 65 g/m 3 , (mitjana diària) i 200 g/m 3 ,
(mitjana horària)
V. límit d’alerta a la població: 360 g/m 3 , (mitjana horària)
V. límit d’informació a la població: 180 g/m 3 , (mitjana horària)
V.límit diàri: 40 g/m 3 , (valor màxim en 24 hores)
V.límit semihorari: 100 g/m 3 , (màxim dels valors semihoràris)
Pb RD 717/1987
Directiva
V.límit anual: 2 g/m 3 , (mitjana dels valors mitjans diàris, 1 any)
82/884/CEE
Nota (1): en funció dels valors de PST i fums negres.
Font: Direcció General de Qualitat Ambiental, Generalitat de Catalunya.
210
Document I: Memòria Descriptiva
Auditoria municipal i Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat de Llagostera

Tanmateix, en els propers anys s’aplicarà una nova normativa (Directiva 1999/30/CE i modificacions
posteriors) que esdevindrà més restrictiva i en certs casos provocarà canvis substancials en la
metodologia i càlcul de la immissió de diferents contaminants. A la taula següent es mostren els nous
valors llindar que fixarà la normativa i l’any límit d’aplicació. D’altra banda, la Directiva 1999/30 també
proposa el control periòdic de nous paràmetres com el plom, benzè i monòxid de carboni.
Taula 3.6.9.
Valors llindars establerts per la Directiva 1999/30/CE
Contaminant
SO 2
Protecció de la
salut humana
Valor llindar
V límit diari: 125 g/m 3 de la mitjana diària que no podrà
superar-se més de 3 dies/any
V límit horari: 350 g/m 3 de la mitjana horària que no podrà
superar-se més de 24 cops l’any
Límit de
tolerància
aplicable 2001
Data de
compliment
- 2005
500 g/m 3 2005
SO 2
Protecció dels
ecosistemes
NO 2
Protecció de la
salut humana
V límit anual i hivernal: 20 g/m 3 - 2001
V límit anual: 40 g/m 3 de valor horari 60 g/m 3 2010
V límit horari: 200 g/m 3 que no podrà superar-se en més de
18 hores/any
300 g/m 3 2010
NOx
Protecció dels
V límit anual: 30 g/m 3 de valor horari - 2001
ecosistemes
V límit diari: 50 g/m 3 de la mitjana diària que no podrà
superar-se més de 35 dies/any
75 g/m 3
2005
PM10
V límit anual: 40 g/m 3 de valor horari 60 g/m 3
Protecció de la V límit diari: 50 g/m 3 de la mitjana diària que no podrà
salut humana
-
superar-se més de 7 dies/any
2010
V límit anual: 20 g/m 3 de valor horari -
Pb V límit anual: 0,5 g/m 3 1 g/m 3 2005 o 2010 si
està a prop de
focus industrials
Nota: la Directiva fixa també altres valors llindars “d’alerta” i “d’avaluació”
Font: Directiva 1999/30/CE.
Aquesta nova normativa introdueix un canvi important pel municipi de Llagostera: a partir de l’any
2005 les PST(partícules totals en suspensió majors de 30 micres) se substituiran per PM 10 (partícules
menors de 10 micres). Davant d’aquesta situació, seria important que es disposés d’un aparell de
mesura de PM 10 per tal d’avaluar aquest nou paràmetre, sobretot donat que segons el Departament
de Medi Ambient, Independentment que la Directiva estigui o no transposada s'ha de disposar
d'aquestes mesures a partir del 19 de juliol de l'any 2001.
b) Xarxa d’estacions de control del municipi
Actualment, no hi ha cap estació de control de la contaminació atmosfèrica dins del municipi de
Llagostera. El fet de no estar en una zona vulnerable i de gaudir de condicions climàtiques poc
adverses pel que fa a les condicions de dispersió dels contaminants, ha fet que aquestes mesures
mai fossin necessàries. Així, segons els Mapes de Vulnerabilitat i Capacitat del Territori, el municipi de
Llagostera té una capacitat alta, és a dir que ofereix condicions favorables a l’establiment de nous
focus emissors i té una vulnerabilitat, és a dir, un risc d’exposició de la població i dels espais d’interès
natural als contaminants atmosfèrics, molt baixa.
3. Aspectes de sostenibilitat ambiental – Atmosfera
Auditoria municipal i Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat de Llagostera
211

Taula 3.6.10.
Capacitat i Vulnerabilitat atmosfèrica del territori de Llagostera.
Paràmetre Capacitat Vulnerabilitat
Partícules Alta Molt Baixa
SO 2 Alta Molt Baixa
Font: DGQA. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.
La falta de mesures de concentracions d’immissió fa impossible, doncs, el diagnòstic clar de la
qualitat atmosfèrica de Llagostera, tot i que els indicis mostren una qualitat de l’aire bona.
c) Dades de la resta d’estacions automàtiques de la xarxa de vigilància i previsió de la
contaminació atmosfèrica instal·lades al Gironès
Degut a que dins de Llagostera no hi ha captadors manuals ni automàtics per mesurar cap dels
paràmetres, s’ha volgut ampliar la informació sobre el nivell d’immissió amb els valors de les dues
estacions automàtiques de control de la contaminació atmosfèrica instal·lades a la comarca del
Gironès: l’estació de Fornells de la Selva i la de Sarrià de Ter, tot sabent que la correlació entre els
valors d’immissió d’aquestes dues estacions i els de Llagostera és molt baix.
Ambdues estacions estan ubicades dins dels seus respectius nuclis urbans i mesuren els
contaminants SO 2 , NO X , PST i CO. A més l’estació de Sarrià de Ter també mesura l’ozó (O 3 ), el sulfur
d’hidrogen (H 2 S) i hidrocarburs (HCT).
En la taula següent s’observa que els valors que varen registrar ambdues estacions durant el període
1997 – 99 s’adequa a la legislació vigent, trobant-se generalment molt per sota dels valors límit i guia
que fixen les diferents normatives.
Taula 3.6.10.
Resum dels valors llindars establerts i els valors assolits mesurats a les estacions automàtiques de Sarrià de Ter
i Fornells de la Selva.
Valors obtinguts a l'estació automàtica
Contaminant
Valor llindar
Fornells
Sarrià
1997/98 1998/99 1997/98 1998/99
PST
V. límit: 150 g/m 3 (mitjana diària, 1 any) 38 32 49 48
V. límit : 300 g/m 3 (percentil 95, mitjana diària, 1 any) 69 57 82 79
SO 2
V.límit : 80 g/m 3 (percentil 50, mitjana diària, 1 any) 18 13 16 6
V.límit: 250 g/m 3 (percentil 98, mitjana diària, 1 any) 54 55 51 34
NO 2
V. guia : 50 g/m 3 (percentil 50, mitjana semihorària, 1 any) 18 18 32 29
V. límit : 200 g/m 3 (percentil 98, mitjana semihorària, 1 any) 65 63 114 90
CO
V.límit: 15mg/m 3 (valor 8-horària) 1,9 2,2 6,3 4,3
V.límit: 45mg/m 3 (valor semihorari 2,7 3,0 9 27,5
HCT
V.límit: 36 ppm (valor màxim de les mitjanes diàries) - - 5,8 1,4
V.límit: 73 ppm (valor semihorari) - - 1,3 2,4
O 3
Informació a la població: 180 g/m 3 , (mitjana horària) - - 39 44
H S S
V.límit: 40 g/m 3 , (màxim de les mitjanes diàries) - - 5,7 8,1
V.límit: 100 g/m 3 , (màxim de les mitjanes semihoràries) - - 41,3 34,3
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Direcció General de Qualitat Ambiental, Generalitat
de Catalunya .
212
Document I: Memòria Descriptiva
Auditoria municipal i Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat de Llagostera