1iKBMzl

Recommendations

Info

 El procés. Revista contracultural ‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐ Barcelona,  van  començar  a arribar  de França autobusos Chausson que  se’ls  van  menjar  sencers, amb  ‘trole’ i tot .   Després  d’aquesta  visita  a  les  grans  màquines, pujàvem, a peu, cap a Sarrià, cap a la Carretera  de  les  Aigües  fins  un  solidíssim  dipòsit  d’aigua  en  forma  de  búnquer  des  d’on  baixàvem  corrents  fins  un poblet‐barri‐popular. Cases, molt  poques, de parets  blanques i  gossos, a  tocar  de  les mansions de  Pedralbes, on hi  havia un  xiringuito. L’únic  perill per  a aconseguir  fer  el  recorregut sencer  era el  fet  que  en arribar a la pastisseria Foix de Sarrià, en J.V. Foix  ens veiés, i s’obrís pas, encorbatat, elegant, entre els  clients de pastís de diumenge, per sortir a saludar el  meu  pare. Aquí  s’acabava  el  trajecte. Punt  i  final.  En Foix i  el  meu pare es posaven  a parlar  i  als menors  de set  o  vuit  anys  no  ens  quedava més  remei  que  entretenir‐nos  amb  el  què  fos. No teníem  Nintendos. Ara ja me n’he oblidat, però en aquell temps  sabia exactament quantes rajoles hi havia a la vorera que va del Carrer de la Creu cantonada Major de  Sarrià fins al Carrer de Cornet i Mas. Era una trobada  de  poetes. Una llarga  conversa, llarguíssima.  Foix i  Vinyoli eren  amics i es respectaven molt, i  m’imagino  que  ara, una  transcripció exacta  d’aquelles converses serien  un llibre que gairebé cap  editor es negaria a publicar. Nosaltres no escoltàvem, contàvem  absurdament  rajoles, o  el  nombre de Citroën, Peugeot o  Ford  que  passaven, tres o  quatre. Més tard,  avui, per exemple, llegeixo:                                                    En veritat us dic Que no es fa res en veritat sinó Per la paraula creadora de silenci. I em pregunto sobre el silenci dels records i la  contundència  del  present  on  hi  ha,  com  en  tants  poemes de Vinyoli,  la bellesa  i  la  no  bellesa de la  vida.                                                 ... He decidit escriure poesies concretes. Envelleixo, calen realitats, no fum.                                                   I tant mateix, un fum ara m’entela, s’interposa, fluix, entre la Cosa i jo, que totes les arestes afina: ja el món quasi no fa mal... També  em  pregunto  per  la  majúscula  d’aquesta Cosa i la minúscula d’aquest fum.  Preguntes. 8
 El procés. Revista contracultural ‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐   9
Page 2 and 3: El procés. Revista contracul
Page 4 and 5:  El procés. Revista contra
Page 58 and 59:
 El procés. Revista contra
Page 60 and 61:
Page 62 and 63:
Page 64 and 65:
Page 66 and 67:
Page 68 and 69:
Page 70 and 71:
Page 72 and 73:
Page 74 and 75:
Page 76 and 77:
Page 78 and 79:
Page 80 and 81:
Page 82 and 83:
Page 84 and 85:
Page 86 and 87:
Page 88 and 89:
Page 90 and 91:
Page 92 and 93:
Page 94 and 95:
Page 96 and 97:
Page 98 and 99:
Page 100 and 101:
Page 102 and 103:
Page 104 and 105:
Page 106 and 107:
Page 108 and 109:
Page 110 and 111:
Page 112 and 113:
Page 114 and 115:
Page 116 and 117:
Page 118 and 119:
Page 120 and 121:
Page 122 and 123:
Page 124 and 125:
Page 126 and 127:
Page 128 and 129:
Page 130 and 131:
Page 132 and 133:
Page 134 and 135:
Page 136 and 137:
Page 138 and 139:
Page 140 and 141:
Page 142 and 143:
Page 144 and 145:
Page 146 and 147:
Page 148 and 149:
Page 150 and 151:
Page 152 and 153:
Page 154 and 155:
Page 156 and 157:
Page 158 and 159:
Page 160 and 161:
Page 162 and 163:
Page 164 and 165:
Page 166 and 167:
Page 168 and 169:
Page 170 and 171:
Page 172 and 173:
Page 174 and 175:
Page 176 and 177:
Page 178 and 179:
Page 180 and 181:
Page 182 and 183:
Page 184 and 185:
Page 186 and 187:
Page 188:
show all

1iKBMzl

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?