Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
<strong>Faig</strong> <strong>input</strong><br />
<strong>ROMA</strong><br />
<strong>humanístic</strong><br />
Feta<br />
Per<br />
Adrià Mateo Martin<br />
<strong>Faig</strong> 1 ESO a<br />
Per Joan Ribera
ÍNDEX DE CONTINGUTS<br />
1.-Història de Roma ............................................................................................... 2<br />
2.-Les ciutats .......................................................................................................... 3<br />
3.-El Patrimoni ....................................................................................................... 4<br />
4- LA VIDA QUOTIDIANA ................................................................................. 5<br />
1
1.-HISTÒRIA DE <strong>ROMA</strong><br />
Roma va ser fundada l’any 753 a.C. pels<br />
bessons Romul i Rem que van ser<br />
amantats per una lloba, que es situava a<br />
prop del riu Tiber sobre el mont Palatí. Era<br />
un lloc de pas per vies comercials. En el<br />
seu origen Roma va ser un poble de<br />
pastors, provinents dels montes Albanès.<br />
Prop de 200 anys els romans aconseguiran<br />
alliberar-se dels etruscos; i, poc a poc,<br />
aniran aconseguint fer-se amb tot Itàlia, i<br />
poc després es començar a conquerir<br />
Grècia.<br />
A la historia de Roma es distingeixen tres grans períodes: la monarquia, la república<br />
i l’imperi.<br />
Monarquia: Començar el segle VIII a.C. fins el segle VI a.C. Època de molta<br />
influència etrusca en ell sorgeix l’estat Romà i la idea un nou sistema polític.<br />
República: es que els romans es desfan dels etruscs i formaren la republicà romana<br />
i començar la expansió per el mar mediterrani on hauran de derrotar el seu gran<br />
enemic cartagó a les anomenades guerres púniques:<br />
A la primera d’elles entre l’any 264-241 a.C.<br />
A la segona d’elles el cartaginès Aníbal derrotarà als Romans a Tesino, Trebia,<br />
Tasimeno i Canaan en canvi Julio Colmeno Esipion anar en direcció Hispania i<br />
guanyar a la guerra de Lipa . a la guerra de Zama a l’any 202 a.C. roma guanyarà el<br />
seu principal enemic<br />
A la<br />
roma republicana Roma el fòrum era l centre de vida de les<br />
persones travessat per la cloaca màxima a prop hi havia el temple<br />
de les sacerdotesses.<br />
La més gran de les figures romanes es la d’en Callo Julio Cèsar<br />
l’any 59 a.C. cèsar conquesta les Galies que fa que Roma a la<br />
seva mort a l’any 44 a.C. controli tot el mediterrani així des de<br />
Hispania fins Síria.<br />
Les tropes Romanes les mes poderoses del moment els enviaren<br />
als punts de el mediterrani mes difícils d’arribar. El campament Romans<br />
s’estableixen a les províncies sota control.<br />
2
Cèsar fou assassinat a l’any 44 a.C.<br />
Imperi: L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món<br />
mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador<br />
de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476. La part oriental va anar perdent<br />
territori, però va subsistir ininterrompudament fins al 1453, quan els turcs otomans<br />
van prendre Constantinoble. Els governants de diversos estats successors dels<br />
Imperis Occidental o Oriental van utilitzar títols adoptats de l'Imperi Romà fins a<br />
l'època moderna.<br />
2.-LES CIUTATS<br />
3
4<br />
3.-EL PATRIMONI
4- LA VIDA QUOTIDIANA<br />
1.- EXPLICA ELS DIVERSOS TIPUS DE CASES <strong>ROMA</strong>NES. DOMUS,<br />
INSULAE, VILLAE . PLANELL D´ALGUNA D´ELLES.<br />
INSULAE<br />
Les insulae eren els blocs de cases que ocupaven una illa entre<br />
carrers. Els habitatges de les insulae tenien finestres al carrer i<br />
només si eren de grans dimensions i tenien en el seu interior<br />
un pati quadrat obrien finestres i portes al pati interior. Les<br />
diferents divisions d'una insulae es denominaven cenacula , és<br />
a dir, habitatges independents amb algunes dependències<br />
cadascuna d'elles -com els pisos d'un bloc d'habitatges<br />
actualment, pel que la seva concepció és vertical. Ja al segle III<br />
a. C. es coneixien a Roma insulae de tres pisos d'alçada<br />
(trucades Corall tabulat , contabulationes o contignationes );<br />
Ciceró, De lege agrària 2, 96, deia Romam ... cenaculis sublatam<br />
atque suspensam ("Roma sotmesa als cenacula i suspesa ").<br />
Donat el risc que suposava l'elevació dels edificis, va ser<br />
5
necessària la regulació de l'altura dels mateixos, prohibint-se la<br />
construcció d' insulae superiors als 70 peus (= 20 metres)<br />
d'altura. Així trobem testimonis de insulae de més de tres pisos<br />
(Marcial, Juvenal, etc.), en concret de cinc i sis pisos.<br />
VILLAE<br />
És per això que des de molt antic les villae constaven de dues<br />
parts ben diferenciades: la villa rustica , és a dir, la part<br />
dedicada als criats que s'encarregaven de les tasques agrícoles<br />
i ramaderes, i la vila urbana , és a dir, la part on residia el<br />
propietari de la vila i la seva família, així com els seus convidats.<br />
Aquesta divisió també es deixava sentir a l'hora de la seva<br />
construcció, ja que la villa rustica obeïa a principis de<br />
funcionalitat en funció de les exigències de la pràctica agrícola<br />
i ramadera, mentre que la vila urbana es construïa a l'ús de les<br />
domus senyorials de Roma i , si la fortuna de l'amo ho permetia,<br />
amb tots els luxes, arribant a convertir fins i tot en autèntics<br />
palaus.<br />
DOMUS<br />
Domus és la paraula llatina amb la qual es coneix a un tipus de<br />
casa romana . Les domus eren els habitatges de les famílies<br />
d'un cert nivell econòmic, el cap de família ( pater familias )<br />
portava el títol de dominus . L'erupció del Vesuvi al 79 dC que<br />
va sepultar Pompeia i Herculà , ha conservat moltes d'elles en<br />
un magnífic estat i ha permès als arqueòlegs realitzar estudis<br />
sobre la seva arquitectura.<br />
2.- EXPLICA EL COMERÇ ENTRE <strong>ROMA</strong> I HISPANIA.<br />
El comerç romà fou l'activitat d'intercanvi de productes per diners o altres<br />
productes que es produïa a Roma, i que es va desenvolupar durant la<br />
República per arribar al màxim els segles I i II afavorit per la seguretat i les<br />
bones comunicacions, i en general per la pax romana.<br />
3.- LES MONEDES <strong>ROMA</strong>NES<br />
L'As: moneda de bronze utilitzada com unitat de mesura romana. ( 1 As=<br />
88 lliures).<br />
6
Denari: feta de plata. (1 Denari= 10 Asos= 880 lliures). El Denari va<br />
substituir l'As ja que es deixava d'utilitzar.<br />
Libel·la: era feta de plata. Va durar un llarg període. És equivalent a un AS.<br />
Quinari: moneda de plata. ( 1 Quinari= 5 Asos).<br />
Aquestes són les monedes fraccionaries:<br />
· Quadrant (4 Quadrants= 1 As ).<br />
· Semis ( 1 Semis= 1/2 As)<br />
· Sextant ( 6 Sextants = 1 As).<br />
· Trient ( 3 trients = 1 As).<br />
Unça. Aquesta moneda és de mesura i equival a 27,29 grams. Llavors 12<br />
Unces és igual a 1 As.<br />
7
4.- ELS DEUS. IMATGE DE CADASCUN I UNA BREU DESCRIPCIÓ DE<br />
5.- LA CUINA <strong>ROMA</strong>NA: ELABORA UN MENÚ ROMÀ : UN PRIMER<br />
PLAT,UN SEGON I UNES POSTRES. (EN LLATÍ I CATALÀ)<br />
De primer:<br />
Carn adornada amb flors<br />
De segon:<br />
Estofat de carn<br />
De postres:<br />
Raïm<br />
Per hoc:<br />
Meat floribus arnatum<br />
Ut curari:<br />
Bubulae pulmentun<br />
Dessert<br />
plurius nonum<br />
8
5.-LA MOBILITAT<br />
1.-IDENTIFICA LES DIFERENTS RUTES TERRESTRES I MARÍTIMES EN<br />
UN MAPA DE L`ÈPOCA. SITUA EN EL MAPA AQUESTS IMPORTANTS<br />
INDRETS PORTUARIS: CIVITAVECCHIA, OSTIA, PORTUS, LEPTIS<br />
MAGNA, CAESAREA PALAESTINA.<br />
9
2.- LES VIES DE COMUNICACIÓ EN L´ IMPERI ROMÀ: MAPA DE LES<br />
CALÇADES CERCA TAMBÉ UNA FOTOGRAFIA D´ UNA CALÇADA I<br />
EXPLICA-LA.<br />
6.- DIVISIÓ TERRITORIAL.<br />
10
7.-PASATEMPS<br />
1.-QUI ES CADA UN<br />
Gladiador Ciutada Emperador<br />
11