Faig input ROMA humanístic

Faig input
ROMA
humanístic
Feta
Per
Adrià Mateo Martin
Faig 1 ESO a
Per Joan Ribera

ÍNDEX DE CONTINGUTS
1.-Història de Roma ............................................................................................... 2
2.-Les ciutats .......................................................................................................... 3
3.-El Patrimoni ....................................................................................................... 4
4- LA VIDA QUOTIDIANA ................................................................................. 5
1

1.-HISTÒRIA DE ROMA
Roma va ser fundada l’any 753 a.C. pels
bessons Romul i Rem que van ser
amantats per una lloba, que es situava a
prop del riu Tiber sobre el mont Palatí. Era
un lloc de pas per vies comercials. En el
seu origen Roma va ser un poble de
pastors, provinents dels montes Albanès.
Prop de 200 anys els romans aconseguiran
alliberar-se dels etruscos; i, poc a poc,
aniran aconseguint fer-se amb tot Itàlia, i
poc després es començar a conquerir
Grècia.
A la historia de Roma es distingeixen tres grans períodes: la monarquia, la república
i l’imperi.
Monarquia: Començar el segle VIII a.C. fins el segle VI a.C. Època de molta
influència etrusca en ell sorgeix l’estat Romà i la idea un nou sistema polític.
República: es que els romans es desfan dels etruscs i formaren la republicà romana
i començar la expansió per el mar mediterrani on hauran de derrotar el seu gran
enemic cartagó a les anomenades guerres púniques:
A la primera d’elles entre l’any 264-241 a.C.
A la segona d’elles el cartaginès Aníbal derrotarà als Romans a Tesino, Trebia,
Tasimeno i Canaan en canvi Julio Colmeno Esipion anar en direcció Hispania i
guanyar a la guerra de Lipa . a la guerra de Zama a l’any 202 a.C. roma guanyarà el
seu principal enemic
A la
roma republicana Roma el fòrum era l centre de vida de les
persones travessat per la cloaca màxima a prop hi havia el temple
de les sacerdotesses.
La més gran de les figures romanes es la d’en Callo Julio Cèsar
l’any 59 a.C. cèsar conquesta les Galies que fa que Roma a la
seva mort a l’any 44 a.C. controli tot el mediterrani així des de
Hispania fins Síria.
Les tropes Romanes les mes poderoses del moment els enviaren
als punts de el mediterrani mes difícils d’arribar. El campament Romans
s’estableixen a les províncies sota control.
2

Cèsar fou assassinat a l’any 44 a.C.
Imperi: L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món
mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador
de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476. La part oriental va anar perdent
territori, però va subsistir ininterrompudament fins al 1453, quan els turcs otomans
van prendre Constantinoble. Els governants de diversos estats successors dels
Imperis Occidental o Oriental van utilitzar títols adoptats de l'Imperi Romà fins a
l'època moderna.
2.-LES CIUTATS
3

4
3.-EL PATRIMONI

4- LA VIDA QUOTIDIANA
1.- EXPLICA ELS DIVERSOS TIPUS DE CASES ROMANES. DOMUS,
INSULAE, VILLAE . PLANELL D´ALGUNA D´ELLES.
INSULAE
Les insulae eren els blocs de cases que ocupaven una illa entre
carrers. Els habitatges de les insulae tenien finestres al carrer i
només si eren de grans dimensions i tenien en el seu interior
un pati quadrat obrien finestres i portes al pati interior. Les
diferents divisions d'una insulae es denominaven cenacula , és
a dir, habitatges independents amb algunes dependències
cadascuna d'elles -com els pisos d'un bloc d'habitatges
actualment, pel que la seva concepció és vertical. Ja al segle III
a. C. es coneixien a Roma insulae de tres pisos d'alçada
(trucades Corall tabulat , contabulationes o contignationes );
Ciceró, De lege agrària 2, 96, deia Romam ... cenaculis sublatam
atque suspensam ("Roma sotmesa als cenacula i suspesa ").
Donat el risc que suposava l'elevació dels edificis, va ser
5

necessària la regulació de l'altura dels mateixos, prohibint-se la
construcció d' insulae superiors als 70 peus (= 20 metres)
d'altura. Així trobem testimonis de insulae de més de tres pisos
(Marcial, Juvenal, etc.), en concret de cinc i sis pisos.
VILLAE
És per això que des de molt antic les villae constaven de dues
parts ben diferenciades: la villa rustica , és a dir, la part
dedicada als criats que s'encarregaven de les tasques agrícoles
i ramaderes, i la vila urbana , és a dir, la part on residia el
propietari de la vila i la seva família, així com els seus convidats.
Aquesta divisió també es deixava sentir a l'hora de la seva
construcció, ja que la villa rustica obeïa a principis de
funcionalitat en funció de les exigències de la pràctica agrícola
i ramadera, mentre que la vila urbana es construïa a l'ús de les
domus senyorials de Roma i , si la fortuna de l'amo ho permetia,
amb tots els luxes, arribant a convertir fins i tot en autèntics
palaus.
DOMUS
Domus és la paraula llatina amb la qual es coneix a un tipus de
casa romana . Les domus eren els habitatges de les famílies
d'un cert nivell econòmic, el cap de família ( pater familias )
portava el títol de dominus . L'erupció del Vesuvi al 79 dC que
va sepultar Pompeia i Herculà , ha conservat moltes d'elles en
un magnífic estat i ha permès als arqueòlegs realitzar estudis
sobre la seva arquitectura.
2.- EXPLICA EL COMERÇ ENTRE ROMA I HISPANIA.
El comerç romà fou l'activitat d'intercanvi de productes per diners o altres
productes que es produïa a Roma, i que es va desenvolupar durant la
República per arribar al màxim els segles I i II afavorit per la seguretat i les
bones comunicacions, i en general per la pax romana.
3.- LES MONEDES ROMANES
L'As: moneda de bronze utilitzada com unitat de mesura romana. ( 1 As=
88 lliures).
6

Denari: feta de plata. (1 Denari= 10 Asos= 880 lliures). El Denari va
substituir l'As ja que es deixava d'utilitzar.
Libel·la: era feta de plata. Va durar un llarg període. És equivalent a un AS.
Quinari: moneda de plata. ( 1 Quinari= 5 Asos).
Aquestes són les monedes fraccionaries:
· Quadrant (4 Quadrants= 1 As ).
· Semis ( 1 Semis= 1/2 As)
· Sextant ( 6 Sextants = 1 As).
· Trient ( 3 trients = 1 As).
Unça. Aquesta moneda és de mesura i equival a 27,29 grams. Llavors 12
Unces és igual a 1 As.
7

4.- ELS DEUS. IMATGE DE CADASCUN I UNA BREU DESCRIPCIÓ DE
5.- LA CUINA ROMANA: ELABORA UN MENÚ ROMÀ : UN PRIMER
PLAT,UN SEGON I UNES POSTRES. (EN LLATÍ I CATALÀ)
De primer:
Carn adornada amb flors
De segon:
Estofat de carn
De postres:
Raïm
Per hoc:
Meat floribus arnatum
Ut curari:
Bubulae pulmentun
Dessert
plurius nonum
8

5.-LA MOBILITAT
1.-IDENTIFICA LES DIFERENTS RUTES TERRESTRES I MARÍTIMES EN
UN MAPA DE L`ÈPOCA. SITUA EN EL MAPA AQUESTS IMPORTANTS
INDRETS PORTUARIS: CIVITAVECCHIA, OSTIA, PORTUS, LEPTIS
MAGNA, CAESAREA PALAESTINA.
9

2.- LES VIES DE COMUNICACIÓ EN L´ IMPERI ROMÀ: MAPA DE LES
CALÇADES CERCA TAMBÉ UNA FOTOGRAFIA D´ UNA CALÇADA I
EXPLICA-LA.
6.- DIVISIÓ TERRITORIAL.
10

7.-PASATEMPS
1.-QUI ES CADA UN
Gladiador Ciutada Emperador
11