o_19gomjg5d1dp10qqemreqouca.pdf

Jupiter: En la mitologia romana
Júpiter (Iuppiter en llatí) és el déu
suprem del cel, cap del panteó i déu
del llamp. Segons els mites, Júpiter
va negociar els principis de la religió
romana, entre ells els sacrificis,
amb Numa Pompilius, el segon rei
de Roma.La seva figura evolucionà
a partir del mem de Dyeus havent
estat molt influenciat per
Zeus.L’element més representatiu
d’aquest déu és el llamp; el seu animal sagrat, l'àguila, que es va
convertir en un dels símbols més comuns als exèrcits romans i el
seu arbre, el roure.Era el líder de la primera tríada capitolina, amb
Mart (mitologia) i Quirí, i en la segona era el principal protector
de l’Estat, amb Minerva i Juno. El seu equivalent grec era Zeus. En
la mitologia influenciada pels grecs, Júpiter és germà de Neptú i
Plutó, amb qui es va repartir les tres parts del món: el cel, el mar i
l’Inframón. De vegades també se l’associava a Diespiter el déu
itàlic del cel. El seu equivalent en mitologia etrusca és Tinia.
Juno: En la mitologia romana, Juno era
l'esposa de Júpiter. El seu origen es podria
trobar en l'etrusca Uni, per bé que es
relacionà amb la deessa grega Hera de la que
n'absorbí gran part de la personalitat. El seu
nom, si no és una corrupció de l'etrusc,
s'associa amb l'arrel indoeuropea que indica
"joventut". Els romans dedicaren el juny al
seu honor, que llavors era el quart mes de
l'any. Forma part de l'anomenada tríada
capitolina junt amb el seu marit i Minerva.
28