o_19gomjg5d1dp10qqemreqouca.pdf

quatre arcs). A les províncies occidentals, els de Sant
Romieg de Provença i d’Aurenja, aquests de tres arcs i de
grans dimensions. A la península Ibèrica se'n conserven a
Caparra, Medinaceli, a l’entrada del pont d’Alcàntara, i als
Països Catalans destaquen l'arc de Berà, el de l’entrada del
pont del Diable de Martorell, l'arc de Cabanes i potser
també el de Llíria, del qual només resta una pilastra. La
construcció d’arcs de triomf fou represa amb el
Renaixement: Alfons el Magnànim convertí la portada del
Castell Nou de Nàpols en un autèntic arc de triomf, obra
de Francesco Laurana, (1455-58); en honor de Lluís XIV
foren edificades a París les portes de Saint-Denis i de Saint-
Martin (1672-74); a Madrid, la porta d’Alcalà (1764-88)
commemorava l’entrada de Carles III a la capital; la porta
de Brandenburg (1788-93) a Berlín, d’estil marcadament
neohel·lènic, fou construïda sota Frederic Guillem II; i
Napoleó I féu construir a París els arcs del Carrousel (1808)
i de l’Étoile, començat el 1806, obra mestra del gènere a
l’edat moderna. Una repercussió a Barcelona d’aquestes
construccions monumentals fou l’arc de triomf de
Barcelona, que serví de pòrtic a l’Exposició Universal del
1888.
Fòrum: Centre de les ciutats romanes, on hi havia el mercat
i la seu de les actuacions públiques.
Teòricament era emplaçat a l’encreuament de les dues
vies principals, el cardo i el decumanus, tot i que de
vegades era excèntric. Als mateixos campaments militars
hi havia un fòrum enfront del praetorium o tenda del
9