o_19gomjg5d1dp10qqemreqouca.pdf

Calçada: Les vies o calçades romanes formaven una xarxa de
carreteres que abastava tot l'Imperi Romà. Al seu origen, la xarxa
va ser dissenyada per a mantenir un control efectiu de les zones
incorporades a l'Imperi, però ràpidament van adquirir
importància econòmica, facilitant el comerç i les comunicacions.
El desenvolupament de la xarxa de vies romanes es va produir al
mateix temps que el creixement de l'Imperi. L'anomenat Itinerari
d'Antoní és el document antic més complet per a l'estudi de les
vies romanes, i data de finals del segle III. Fins a finals del segle IV
aC, les calçades romanes eren poc més que senders que conduïen
a Roma des de les distintes ciutats del Laci. Des d'aquest moment
van començar a construir-se segons un pla establert, dissenyat
conjuntament amb el programa tàctic d'expansió. En tenir un
significat militar considerable, es van desenvolupar sistemes més
complexos de construcció de calçades, en vista a fer-les més
permanents i millors per a suportar diferents tipus de trànsit. Es
van usar pedres de distintes grandàries per a construir unes
calçades sòlides: les pedres grans es col·locaven en la base i sobre
aquestes s'establia una capa de pedres més reduïdes. En alguns
casos, normalment en les rutes més importants, sobre aquests
fonaments es col·locava un ferm de llambordes. La via Àpia va
començar a construir-se al voltant del 312 aC, i la via Famínia cap
al 220 aC. l'imperi Romà va arribar a tenir un sistema de carreteres
d'uns 80.000 km, consistent en 29 vies que partien de la ciutat de
Roma, i una xarxa que cobria totes les províncies conquistades
importants, incloent Gran Bretanya. Segons la llei romana tota
persona tenia dret a usar les calçades, però els responsables del
manteniment eren els habitants del districte pel qual passava.
Durant l'edat mitjana el sistema de vies va començar a
desaparèixer.
35