Socials Faig Pic: Humanístic La salle figueres

Socials Faig Pic: Humanístic
La salle figueres

Socials Faig Pic: Humanístic
La història de Roma ....................................................................................................................... 3
Les construccions romanes ........................................................................................................... 4
Tarraco .......................................................................................................................................... 4
....................................................................................................................................................... 6
Mapa d’Hispània............................................................................................................................ 6
Els temples romans ....................................................................................................................... 6
Les pintures romanes .................................................................................................................... 7
La vida quotidiana romana ........................................................................................................... 7
El comerç entre Roma i Hiapània .................................................................................................. 7
Les monedes romanes .................................................................................................................. 7
Els deus romans............................................................................................................................. 7
Menú romà .................................................................................................................................... 7
La mobilitat.................................................................................................................................... 7
La salle figueres

Socials Faig Pic: Humanístic
La història de Roma
Roma va tenir quatre etapes que van ser: Monarquia, República, Imperi i Caiguda de
l´imperi.
Roma va ser fundada per dos germans que deien que van ser amamentats per
una lloba. Van començar siguent un simple poblat assentat al riu Tiber a Roma,
que era un lloc de pas. Tot això va començar l’ant 753 abans de Crist, al segle
VI aC.
Després de ser una tribu van arriba a conquerir tota la península d’Itàlia, aquesta
etapa és la de la República.
Després, la civilització romana es va desenvolupar al voltant del mar
Mediterrani, en l’època de l’Imperi, el qual els romans anomenaven Mare
Nostrum, que en llatí vol dir «el nostre mar». L'anomenaven d'aquesta manera
perquè els romans van dominar terres en els tres continents que banya el mar
Mediterrani: Europa, Àfrica i Àsia. Finalment, van venir una raça estrangera
anomenada bàrbars que van envair tots els romans i els van esclavista o els van
matar, que va ser la època final de Roma anomena caiguda de l’Imperi.
La salle figueres

Socials Faig Pic: Humanístic
Les construccions romanes
La seva distribució:
Circ: Era on hi havia on hi havia diversos espectacles com les carreres de cavalls.
Amfiteatre: Lluitaven els gladiadors i la gent es divertia.
Termes: Era on els romans anaven a passar l’estona, descansar i divertir-se.
Aqüeductes: servien per transportar l’aigua d’un lloc a altres.
Teatre: Eren més petits que els amfiteatres però es realitzaven els mateixos
espectacles.
Foro: Eren al centre de les ciutats i estava rodejat per botigues.
Tarraco
La salle figueres

Socials Faig Pic: Humanístic
Teatre romà: construït en l’època de August, que aprofitava el fort desnivell del
terreny per a recolzar-hi, en part, la graderia. Malgrat haver estat objecte
d’importants destruccions en el decurs del segle XX, conserva restes de les tres
parts fonamentals de l’edifici: cavea (graderia), orchestra (hemicicle al peu de la
graderia) i scaena (l’espai escènic), així com algunes estructures, que formarien
part d’un recinte lúdic annex.
Torre dels Escipions: Monument funerari en forma de torre construit a la primera
meitat del segle I dC al costat- de la Via Augusta, a uns 6 km al nord-est de
Tàrraco. Està format per tres Cossos superposats i a la façana de l'intermedi
presenta Dues figures d'Atis - Divinitat oriental funerària - que sostenen 1
inscripció.
L’arc de Bera: Arc Honorífic Situat en el traçat de la Via Augusta, a uns 20 km al
nord-est de Tàrraco. Fou erigit per disposiciói testamentaria de Luci Licini Sura
entre el 15 i el 5 aC i Dedicat a l'emperador August.
Vil·la romana de centelles: Vila romana, localitzada 1 Constantí, a 6 km de
Tarragona, que ha esdevingut ONU monument clau de l'paleocristià art. En Una
de les Seves estances, conservada en su totalitat, és Pot Contemplar el mosaic
de cúpula de Temàtica cristiana més antic del món romà.
Vil·la romana de dels Monts: Aquesta Vila Romana localitzada 01:00 Altafulla, a
12 km de Tarragona, ES dels més importants de l'ONU Conjunts d'Hispània en
su categoria. Un important residencial NUCLI, RICS AMB elements decoratius,
era com mostra La Residència d'1 alt Càrrec de l'Administració de Tàrraco.
La salle figueres

Socials Faig Pic: Humanístic
Mapa d’Hispània
Aqüeducte de Segovia
Arc de triomf de Tàrraco
Circ de Mérida
Amfiteatre de Còrdova
Els temples romans eren una construcció romana on els romans anaven a resar
als seus deus i fer les ofrenes i les sacrificacions que s’havien de fer en la seva
religió.
El temple romà era l'edifici consagrat al culte típic de la religió romana, sent
altres per exemple els altars i els laraium (petits altars dedicats als lars). Temple
deriva del vocable llatí templum, que no només indica l'edifici en si, sinó el lloc
consagrat, orientat segons els punts cardinals, seguint el ritual de la inauguració
o inaguratio, orientació que correspon a l'espai
sagrat del cel.
La salle figueres

Socials Faig Pic: Humanístic
Les pintures romanes
L'arquitectura romana utilitza els ordres clàssics dels grecs: el dòric, el jònic i
el corinti, però en molts casos aquests deixen de ser elements estructurals i
passen a ser elements simplement decoratius. Un canvi important respecte als
estils grecs va ser la distància entre columnes, que augmentava gràcies a la
millora en les tècniques de construcció de voltes. Els romans evolucionen les
tècniques de construcció: descobreixen un mineral que convertit en pols i barrejat
amb calç produeix un material amb característiques semblants a les de
l'actual ciment. Aquest ciment serà molt útil per a la construcció de murs i,
sobretot, per a la construcció de voltes de canó i voltes d'aresta.
La pintura romana és la part de l'art romà de la qual es conserven menys restes.
Només excepcionalment ens han arribat mostres de les pintures romanes i de
fet només han sobreviscut les pintures sobre materials resistents.
La pintura romana exercí una influència significativa en l'evolució de la pintura
occidental. La seva tradició reemergí en diversos moments de la història durant
molts segles essent especialment important en la gestació de l'art
paleocristià, bizantina i romànica, i donant moltes idees als pintors
del Renaixement, del Neoclassicisme i de la Romanticisme.
Els mosaics romans estaven fets amb petites peces anomenades tessel·les,
per aquest motiu es referissin a ells també comopus tessellatum. Les tessel·les
són peces de forma cúbica, fetes de pedra calcària o de vidre o ceràmica, molt
cuidades i elaborades i de diferents mides. L'artista les disposava sobre la
superfície, com un trencaclosques, distribuint el color i la forma i aglomerats amb
una massa de morter.
La salle figueres

Socials Faig Pic: Humanístic
La vida quotidiana romana
1-Les cases romanes
Domus: Va ser ou l'habitacle típic de l'antiga Roma, ben conegut gràcies a
l'anomenada Casa del Menandre (pel nom d'un fresc del
poeta Menandre trobada a les seves ruïnes), que es considerava el tipus de
casa urbana habitual durant la República i l'Imperi, a diferència de les vil·les,
habitatges situats fora de les muralles de la ciutat (vil·la suburbana), o al mig del
camp, on disposaven d'espais annexos per a les feines agrícoles (vil·la rústica).
Insulae: Les insulae (paraula en llatí que significa 'illes', en singular, insula) eren
blocs d'habitatges -normalment en règim de lloguer- de diversos pisos en el
període imperial romà. Eren utilitzades pels ciutadans que no podien permetre
tenir habitatges particulars (domus).
A la part inferior s'instal·laven botigues i tallers. Les insulae es construïen de maó
i argamassa, similars als edificis d'apartaments actuals. Els exemples més ben
conservats, datats en els segles II i III, estan a Roma prop del Capitoli i en Ostia
(el port de Roma), on s'han classificat dos tipus:
Primer tipus: en el qual se situen botigues i tallers a la planta baixa. En l'entresòl
es disposaven els allotjaments per als treballadors d'aquests
negocis i les plantes superiors es dividien en apartaments.
Segon tipus: a la planta baixa en lloc de botigues i tallers es
disposaven els habitatges al voltant d'un jardí o un passadís.
Les Villae: Són les cases als afores de les ciutats o al camp. Les cases dels romans
més modestos es deien insulae (com les nostres "illes" de cases). Eren de molts pisos,
de vegades massa grans. Se sap que, ja en temps de l'emperador August, es va prohibir
La salle figueres

Socials Faig Pic: Humanístic
que tinguessin més de set pisos perquè no fossin massa perilloses.
Tot i així, algunes feien més de 18 metres d'altura, com la famosa ínsula Felicles. Els
inquilins vivien en pisos llogats que es deien cenacula. Però, com que els lloguers eren
molt cars, era freqüent que l'inquilí rellogués habitacions a altres. Un dels perills més
temibles era el dels incendis, ja que els inquilins usaven brasers a l'hivern.
El comerç entre Roma i Hiapània
El comerç romà va ser l'activitat d'intercanvi de productes per diners o altres productes que
es produïa a Roma, i que es va desenvolupar durant la República per arribar al màxim els
segles I i II afavorit per la seguretat i les bones comunicacions.
Per al comerç s'organitzaven mercats diaris, un cada nona és a dir cada vuit dies,
anomenats Nundinae. Existien altres mercats periòdics com fires, anomenats Mercatus. Al
principi el pagament de grans quantitats es feia en bous i
moltons (1 bou = 100 asos = 10 moltons; 1 moltó = 10 asos),
el bronze (aes) fou també adoptat com tipus de canvi.
Els intercanvis comercials, inicialment pagats en bous o ovelles,
més tard es pagaven en moneda de coure. La
primera moneda fou la lliura de coure i després van venir les
monedes de plata (denari i sesterci).
El comerç de Roma amb la província d'Hispània Citerior tingué un producte destacat: el vi,
era portat cap als mercats celtibèrics mitjançant Calagurris (Calahorra) i altres ciutats.
Els turdetans, que cultivaven el vi des d'antigament, ampliaren limitadament la seva
producció.
La salle figueres

Socials Faig Pic: Humanístic
Les monedes romanes
L'antoninià: del llatí Antoninianus, fou una moneda romana encunyada per primer cop
per l'emperador Marc Aureli Antoní Caracal·la el 214 dC. Valia dos denaris i de fet va
acabar substituint aquesta altra moneda. De totes maneres la llei de l'antonià va anar
devaluant-se progressivament fins que durant el regnat de Galiè ja es feia totalment de
coure. Després la reforma d'Aurèlia va pretendre restablir-ne el seu valor. Tenia una
corona imperial radiada i un creixent sota el bust de les emperadrius a les seves cares.
L'argenteus: era una moneda de plata romana que va encunyar per primera vegada
l'emperador Dioclecià amb un pes de 3,4 grams. Més endavant la reforma de Constantí
el Gran va substituir l'argenteus per la síliqua.
L'as: era una unitat de mesura romana de pes que es coneixia també com
a lliura romana i equivalia a 12 unces (unzia). Es dividia en as greu (10 unces), terç d'as
(4 unces), quart d'as (3 unces), sisè d'as (2 unces), i l'unça. En un principi, al voltant del
500 aC l'as era simplement un lingot (aes rude) al qual més endavant s'hi començaren
a gravar marques (aes signatum).
La salle figueres

Socials Faig Pic: Humanístic
L'aureus o auri fou una moneda romana d'or que va circular durant el període
imperial. Equivalia a 25 denaris (o 100 sestercis, o 400 asos). El
seu pesera de 7,20 grams d'or. Va aparèixer ja a finals del període de
la República Romana, però fou molt abundant ja amb l'Imperi. El seu
pes es va anar reduint de manera progressiva, fins que la reforma
de Constantí el Gran va substituir l'aureus per una nova moneda:
el sòlid bizantí. Posteriorment, entre els segles X i XII, a Catalunya es
donava el mateix nom a la moneda d'or àrab i a totes llurs imitacions
successives: el dinar, el mancús i el morabatí.
Les centenionalis eren monedes de bronze amb un bany
d'argent instaurades per Constanç i Constanci II per intentar
reintroduir les monedes de bronze entre els anys 320 i 340.
Pesaven entre 3,55 i 2,60 grams i representaven la centèsima
part de la síliqua de plata.
Va ser encunyada fins després de l'emperador Arcadi.
Denari fou una moneda romana de plata (1 denari igual a 10 asos i a 4 sestercis) emesa
després del 269 aC. L'as de bronze, que gairebé no circulava, fou eliminat, i fou substituït
per aquesta moneda, els quinaris i els sestercis. Un denari tenia al començament 4,55 grams
de plata però després del 130 aC es va rebaixar a 3,85 grams.
Durant l'imperi era de 3,80 grams però es va rebaixar a 3,10 grams i progressivament es va
encara abaixar més i es va arribar a fer-la de bronze i només banyada en plata (El 215 fou
substituït per l'anomenat denari antoninianus una vegada i mitja més gran, i suposadament
de valor igual a dos denaris vells, en què un altre cop va descendir la proporció de plata,
passant a 1,45 grams; amb Trebonià Gal només tenia 0,60 grams de plata; vers
el 270 o 280 es va començar a emetre denaris de coure o de bronze platejat).
La salle figueres

Socials Faig Pic: Humanístic
El sesterci (en llatí sestertius) fou una moneda romana de plata, de vegades
anomenada també nummus. Equivalia a la quarta part del denari i es va emetre després
del 269 aC. Al principi tenia al tomb d'1
gram de plata (inicialment 1,137 grams,
però al segle I aC només 0,97 grams).
El nom deriva del seu valor original:
inicialment valia 2 asos i mig fr
bronze. Sestertius ve de semis-tertius,
que significa «la meitat del terç», és a dir,
la meitat del terç de l'as. D'un valor inicial de 2 asos i mig, en un segon moment (quan
el denari ja té un valor de 16 asos), el sesterci va passar a equivaler a 4 asos.
Sextant fou una moneda fraccionària romana (6 sextant = 1 as). El valor estava
representat per la moneda anomenada Sextula,
mesura equivalent a la sisena part d'una unça (2
ciats) o d'un as.
Fou la més petita denominació del diner que va
estar en ús entre els romans segons esmenta Marc
Terenci Varró. Igual que l'unça es va aplicar el
nom sextula a altres magnituds, però la moneda petita fou la més recordada.
La síliqua va ser una petita moneda
romana de plata encunyada al segle IV de la nostra era
per estabilitzar el sistema monetari.
El terme «síliqua» prové de siliqua graeca, la llavor
del garrofer. Una síliqua era una unitat de mesura
romana equivalent a 0,19 grams.
L'unça és una unitat fraccionària, inicialment designava la dotzena part d'algunes unitats. A
l'antiga Roma fou una unitat de mesura del pes equivalent
a 27,29 grams. Dotze unces eren un as o lliura romana, 10
unces eren un as greu, 4 unces un terç d'as o lliura, 3 unces
un quart d'as o lliura i 2 unces un sisè d'as o lliura. L'unça
es dividida en dos semunciae, tres duellae, quatre sicilici,
sis sextulae, 24 escrúpols i 144 siliquae. S'aplicava també
a la moneda, as romà. Varró diu que derivava d'unus.
Els deus romans
La salle figueres

Socials Faig Pic: Humanístic
1-Júpiter
Divinitat itàlica del cel, la llum i els fenòmens atmosfèrics.
Considerat també el déu suprem del panteó antic, per la
seva condició de príncep dels déus va ser identificat amb el
Zeus grec i va assumir els seus mites. Formava primer part
de la Triada amb Mart i Quiri, substituïda després per la
triada Capitolina, amb Juno i Minerva.
2- Minerva
Divinitat itàlica d'origen etrusc, patrona dels artesans. Va
ser inclosa en la tríada capitolina juntament amb Júpiter i
Juno. Al mateix temps la seva identificació amb la deessa
Athena fins que al final va assumir la personalitat i el mite
de la deessa grega.
3- Venus
Divinitat itàlica de la primavera, que presidia la floració de
les plantes d'on passa a ser considerada com a deessa
de la bellesa i de l'amor, per aquests atributs ser
identificada amb l'Afrodita grega. Mare d'Enees i per tant
origen de l'estirp llatina.
4- Mart
Una de les seves funcions era la de protegir els camps en
temps de guerra. A poc a poc va anar derivant a déu de
la guerra a mesura que els romans es van convertir en
una potència militar i per tant se li considerava protector
de l'exèrcit comentant que en algunes ocasions se li havia
vist en primera línia de les tropes en el camp de batalla.
5- Esculapi
Nom que rebia Aclespio entre els romans. El seu culte es
va introduir a Roma el 293 aC com a conseqüència d'una
epidèmia de pesta que va sorgir en aquesta època i
aquest déu va ajudar a eliminar. Tenia un santuari a l'illa
Tiberina.
La salle figueres

Socials Faig Pic: Humanístic
6- Saturn
Divinitat itàlica de caràcter agrària. Protegia els camps
sembrats i els fruits de la terra. Va ser identificat amb el tità
Cronos cosa que el convertia en pare de Júpiter i obliga els
romans a donar un final diferent al mite titanomaquia d'acord
amb l'eminència que aquest déu comptava en la religió
romana.
7- Neptú
Divinitat de les aigües. Al principi els seus dominis es
limitava a les aigües continentals i la pluja, però la seva
identificació amb el déu grec Posidó va fer que fos
considerat déu del mar. Tenia un temple entre l'Aventino i el
Palatino a la via Ostia.
8- Vesta
Culte introduït per Enees segons la llegenda en el Laci.
Numa institueixo el col·legi de Vestals, sacerdotessa
verges encarregades de mantenir la flama sagrada de
l'estat. El seu santuari que comprenia el temple i la casa
ocupava gran part del Fòrum antic.
9- Mercuri
El seu nom deriva de "mercat" i per aquest mateix motiu
tenia la funció de protegir les transaccions comercials i tot el
que se li relacionava a aquesta activitat. Tenia un temple en
l'Aventino.
10- Juny
Protectora de les dones, del matrimoni i dels naixements:
a Roma al costat de Júpiter i Minerva formava la tríada
La salle figueres

Socials Faig Pic: Humanístic
El primer àpat del dia era l'esmorzar -anomenat per ells lentaculum o jentaculuma
una hora molt primerenca. Eren aliments senzills, presos de peu, com pa untat
amb all i sal, potser acompanyat d'una porció de formatge. La classe mitjana
consumia, a més, ous, lactis, mel i tota mena de fruites.
Després hi havia el dinar i podien fer de primer plat:
PRIMA MENSA (Primer plat)
PIT DE POLLASTRE (Pullum paroptum)
PEIX SALAT I FORMATGE (Patellam tirotaricham ex quocumque Salso volueris)
PLAT DE PEIX (Patina piscium)
PATINA DE MOLLS (Patina mullorum boigsalsi)
XAI O CABRIT ROSTIT (Aliter haedinam sive agninam excaldatami)
POLLASTRE VARDANO (Pullum)
XAI assaonat A CRU (Aliter haedus sive agnus syringiatus)
CARN A GARUM (Offellas Garatas)
POP (In Polipo)
PEIX BULLIT AMB SALSA (Locusta elixa cum cuminato)
SECUNDA MENSA (segon plat)
PRÉSSECS (Persica)
TORRADES DE PA (Panis cum lacte)
DOLÇOS CASOLANS (Aliter dulcia)
DOLÇOS VARIS (Aliter dulcia)
PLAT DE PERES (Patina de piris)
DOLÇOS AMB PEBRE (Dulcia piperota)
TRUITA DE LLET (Ova spongia ex lacte)
La salle figueres

Socials Faig Pic: Humanístic
BEGUDES HIDROMEL
RECEPTA PER CONVERTIR EN BLANC AL VI NEGRE (Oleum liburnicum sic facies)
VI DE DÀTILS O FIGUES
VI DE ROSES (Rosatum sic facies)
La mobilitat
La salle figueres

Socials Faig Pic: Humanístic
Les mobilitats de l’imperi romà
Les localitats eren unides per calçades per les que representarien les carreteres en l’actualitat
La salle figueres

Socials Faig Pic: Humanístic
Les diferents divisòries de tot l’imperi romà.
La salle figueres

Socials Faig Pic: Humanístic
Passatemps
La salle figueres