Socials Faig Pic: Humanístic La salle figueres

Socials Faig Pic: Humanístic
El sesterci (en llatí sestertius) fou una moneda romana de plata, de vegades
anomenada també nummus. Equivalia a la quarta part del denari i es va emetre després
del 269 aC. Al principi tenia al tomb d'1
gram de plata (inicialment 1,137 grams,
però al segle I aC només 0,97 grams).
El nom deriva del seu valor original:
inicialment valia 2 asos i mig fr
bronze. Sestertius ve de semis-tertius,
que significa «la meitat del terç», és a dir,
la meitat del terç de l'as. D'un valor inicial de 2 asos i mig, en un segon moment (quan
el denari ja té un valor de 16 asos), el sesterci va passar a equivaler a 4 asos.
Sextant fou una moneda fraccionària romana (6 sextant = 1 as). El valor estava
representat per la moneda anomenada Sextula,
mesura equivalent a la sisena part d'una unça (2
ciats) o d'un as.
Fou la més petita denominació del diner que va
estar en ús entre els romans segons esmenta Marc
Terenci Varró. Igual que l'unça es va aplicar el
nom sextula a altres magnituds, però la moneda petita fou la més recordada.
La síliqua va ser una petita moneda
romana de plata encunyada al segle IV de la nostra era
per estabilitzar el sistema monetari.
El terme «síliqua» prové de siliqua graeca, la llavor
del garrofer. Una síliqua era una unitat de mesura
romana equivalent a 0,19 grams.
L'unça és una unitat fraccionària, inicialment designava la dotzena part d'algunes unitats. A
l'antiga Roma fou una unitat de mesura del pes equivalent
a 27,29 grams. Dotze unces eren un as o lliura romana, 10
unces eren un as greu, 4 unces un terç d'as o lliura, 3 unces
un quart d'as o lliura i 2 unces un sisè d'as o lliura. L'unça
es dividida en dos semunciae, tres duellae, quatre sicilici,
sis sextulae, 24 escrúpols i 144 siliquae. S'aplicava també
a la moneda, as romà. Varró diu que derivava d'unus.
Els deus romans
La salle figueres