You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
SANT<br />
JORDI<br />
2015<br />
Escola<br />
Nadal
ELS PREMIATS DE L’EDICIÓ D’ENGUANY:<br />
CICLE INFANTIL<br />
CURS LLENGUA MODALITAT<br />
TÍTOL<br />
P3-A<br />
MARIETES<br />
P3B<br />
PEIXOS<br />
IRISATS<br />
P4-A<br />
OSSOS<br />
PANDA<br />
P4-B<br />
ESQUIROLS<br />
CATALÀ<br />
CATALÀ<br />
CATALÀ<br />
CATALÀ<br />
POESIA<br />
POESIA<br />
POESIA<br />
POESIA<br />
LA PRIMAVERA<br />
LA PRIMAVERA<br />
POESIA DE LA<br />
PRIMAVERA<br />
POESIA DE LA<br />
PRIMAVERA<br />
P5-A<br />
ORQUES<br />
P5-B<br />
DOFINS<br />
CATALÀ<br />
CATALÀ<br />
POESIA<br />
POESIA<br />
ELS PLANETES DELS<br />
COLORS<br />
ELS PLANETES DELS<br />
COLORS
CICLE INICIAL<br />
CURS LLENGUA MODALITAT PREMI<br />
1r-A<br />
Català<br />
Prosa<br />
1r-B Català Prosa<br />
2n-A<br />
COL.LECTIU: “El<br />
monstre-arbre”<br />
COL.LECTIU: “El<br />
Peix Fufi”<br />
Català Prosa Jose Manuel López<br />
Castellà Prosa Ainhoa Cruz<br />
Català Prosa Pol Santamaría<br />
TÍTOL<br />
Arnau Villena /<br />
Núria Nájar<br />
Pau Edo / Aroa<br />
Mera<br />
L’ocell que va fer la<br />
volta al món<br />
El tesoro del<br />
fantasma<br />
El conte del cíclop<br />
2n-B<br />
Castellà Prosa Anastasia Volkova<br />
El hombre<br />
atropellado
ELS PREMIATS DE L’EDICIÓ D’ENGUANY:<br />
CICLE MITJÀ<br />
CURS LLENGUA MODALITAT PREMIAT TÍTOL<br />
3r-A<br />
3r-B<br />
4t-A<br />
Prosa Carolina Navarro La porta de la fantasia<br />
Català<br />
Poesia Sandra Borrego Els cargols<br />
Castellà Poesia Eloi Ratsivalaka Las Profesiones<br />
Anglès Poesia Col.lectiu<br />
El millor monstre del<br />
Prosa<br />
Eric Ruiz<br />
Català<br />
món<br />
Poesia Estela Galindo El lleó<br />
Castellà Poesia Júlia Martínez Don Federico<br />
Anglès Poesia Col.lectiu<br />
Català<br />
Prosa Lucía González El bosc encantat<br />
Poesia Ouail Adghir Els colors de la terra<br />
Castellà Prosa Gerard Artó<br />
El mundo del dragón<br />
rojo<br />
Anglès Poesia Col.lectiu<br />
Prosa Duna Gómez. La festa de pijames<br />
Català<br />
Poesia Carla Gómez L’arc de Sant Martí<br />
4t-B<br />
Castellà Prosa Yasmine Salamat. Quiero ser pintora<br />
Anglès Poesia Col.lectiu<br />
Participants dels jocs florals de l’ajuntament:<br />
Màxim Balbuena 3r A : Tinc por<br />
Yaiza Alba 4t A : l’amistat<br />
Yasmin Salamat 4t B: El silenci ( guanyadora dels Jocs Florals de Sant Feliu)
CICLE SUPERIOR<br />
CURS LLENGUA MODALITAT PREMIAT TÍTOL<br />
5è-A<br />
5è-B<br />
6è-A<br />
6è-B<br />
Català<br />
Castellà<br />
Prosa<br />
Andrea Vicente<br />
T’imagines si<br />
fóssim invisibles?<br />
Poesia Adrian Borrego ELS ESPORTS<br />
Prosa<br />
Sofía Pin<br />
El sol, la luna y el<br />
arco íris<br />
Poesia<br />
Hafsa Jebari<br />
Haikús: La hierba y<br />
El lenguado<br />
Anglès Poesia Col·lectiu<br />
Prosa Kevin Méndez Què passaria si...<br />
Català<br />
Poesia Lucía García Els estels<br />
El niño mago del<br />
Prosa<br />
Noelia Mesa<br />
Castellà<br />
arco iris<br />
Poesia Carla Jacobs La noche<br />
Anglès Poesia Col·lectiu<br />
Català<br />
Prosa Cristina López La Princesa i el drac<br />
Poesia Aleix Romero Un amic<br />
Castellà<br />
Prosa Victor Purificación<br />
La casa<br />
abandonada<br />
Poesia<br />
Txell Pagès<br />
Las cuatro<br />
estaciones<br />
Anglès Prosa Col·lectiu Kinderland<br />
Català<br />
Castellà<br />
Prosa<br />
Ivan Jiménez<br />
Un desig molt<br />
especial<br />
Poesia Rebeca López Sant Jordi<br />
Prosa<br />
Cèlia Daudé<br />
La historia de<br />
nuestro día y<br />
noche<br />
Poesia Joel Moral La rosa<br />
Anglès Poesia Col·lectiu
POEMA DE PRIMAVERA<br />
SI VE UNA PAPALLONA<br />
JO NO L'AGAFARÉ<br />
QUE VOLI, QUE VOLI<br />
AL CEL ESTÀ MÉS BÉ!!<br />
LES FLORS COM CADA DIA<br />
VOLDRAN FER-LI UN PETÓ<br />
QUE HI VAGI, QUE HI VAGI<br />
QUE L'OMPLIRAN D'OLOR!!<br />
P3
POESIA<br />
DE LA PRIMAVERA<br />
AL JARDÍ JO M’ ENTRARÉ<br />
I FLORETES COLLIRÉ<br />
SI VOLS VEURE OCELLS VOLAR<br />
VÉS PEL MAIG A LA MUNTANYA.<br />
SI VOLS VEURE OCELLS VOLAR,<br />
VES PEL MAIG AL COLOMAR.<br />
ALLÍ CANTA EL ROSSINYOL,<br />
LA GUATLLA I LA CADERNERA.<br />
TAMBÉ CANTA LA PUPUT<br />
EN EL TEMPS DE PRIMAVERA.<br />
JOAN AMADES<br />
P4
ELS PLANETES DE COLORS<br />
ELS PLANETES DALT DEL CEL,<br />
SEMBLEN BOLETES DAURADES,<br />
PERÒ JO ELS VULL DIBUIXAR,<br />
AMB TONALITATS VARIADES.<br />
EN FARÉ UN COLOR DE MEL,<br />
UN IGUAL QUE EL BLAU DEL CEL,<br />
UN DE GRIS COM L’ULL DEL LLOP,<br />
I UN DE NEGRE COM UN CORB.<br />
TOTS JUNTETS I AMB TANTS COLORS,<br />
FARAN UN CEL TAN LLUENT,<br />
QUE DIRÀ TOTA LA GENT:<br />
- QUIN FIRMAMENT TAN<br />
PRECIÓS!<br />
M. Roser Algué<br />
P5
El monstre-arbre<br />
Hi havia una vegada un arbre, normal i<br />
corrent, però un dia una bruixa malvada el<br />
va convertir en un monstre-arbre.<br />
El monstre-arbre es menjava les plantes, les<br />
cols i els arbres. Però van venir uns cavallers<br />
amb una poció màgica que va desfer<br />
l'encanteri.<br />
L'arbre va tornar a ser normal i corrent, i la<br />
bruixa es convertir en bona i a partir d'aquell<br />
dia va cuidar les plantes.<br />
1r B
EL PEIX FUFI<br />
Hi havia una vegada una família molt pobre, eren<br />
molts germans. La germana petita, la Martina, estava<br />
molt nerviosa perquè era el seu aniversari i li volien<br />
fer un regal. Van anar a una botiga de peixos i li van<br />
comprar un peix que era el més barat perquè era de<br />
color gris i ningú el volia comprar.<br />
Quan van arribar a casa, a la Martina no li va agradar<br />
perquè estava molt brut i li va posar de nom Fufi,<br />
com el fum. La mare el va netejar i li van sortir tots<br />
els colors: taronja, groc i blanc. La Martina es va<br />
posar molt contenta, però el peix estava trist. Van<br />
anar al mar i el van llançar perquè jugués amb els<br />
altres peixos i es va posar molt content.<br />
I cada aniversari, el Fufi anava a la platja a visitar-la.<br />
Conte contat, ja s’ha acabat.<br />
1r B
L’OCELL QUE VA FER LA VOLTA AL MÓN<br />
Hi havia una vegada un ocell que volia fer la volta al<br />
món.<br />
L’ocell que era d’una nena que es deia Marta. Un dia,<br />
quan la Marta va sortir de casa per anar-se’n a l’escola,<br />
es va deixar la gàbia de l’ocell oberta. Així que l’ocell va<br />
sortir de la gàbia i va sortir per un forat petit de la casa.<br />
L’ocell tenia ganes de fer la volta al món i va marxar.<br />
Quan la Marta va tornar va dir:<br />
On està el meu ocellet? Mareeee- cridava trista a la<br />
seva mare Montse.<br />
El meu ocell s’ha anat de casa. Potser que algun lladre<br />
l’hagi agafat.<br />
Però no, l’ocell estava donant la volta al món. I va fer un<br />
llarg viatge, van passar molts dies i mesos fins que va<br />
arribar a la Xina. Allà va veure coses sorprenents de les<br />
que no estava acostumat a veure. I va pensar:<br />
Que podré menjar aquí? Ah se.,. Arròs del camp.<br />
Després va volar fins a Mèxic i va menjar blat de moro i<br />
així de país en país fins que va tornar a Europa i<br />
finalment va tornar a la seva casa de Barcelona amb la<br />
Marta.<br />
La Marta es va posar molt contenta perquè el seu ocell<br />
havia tornat a la gàbia i l’ocell també estava molt feliç<br />
per haver pogut veure el món.<br />
Jose Manuel 2nA
EL TESORO DEL FANTASMA<br />
Había una vez una casa muy vieja donde vivía un niño y<br />
sus padres, Los antepasados del niño escondían un<br />
secreto.<br />
Un día el niño tenía que hacer una exposición para el<br />
cole.<br />
El niño preguntó:<br />
¿Papá me cuentas la historia de nuestros antepasados?.<br />
¡ Sí, hijo encantado!<br />
Había una vez en una casa super vieja, un mapa de los<br />
faraones. Nuestros antepasados descubrieron el mapa<br />
hace muchos años pero ninguno encontró el tesoro. Dice<br />
la leyenda que el tesoro está en esta casa y ni tu madre ni<br />
yo ni tu hermana hemos encontrado el tesoro. El padre<br />
explicó que 60 años antes, un niño se convirtió en<br />
fantasma. En su tumba estaba el tesoro.<br />
El niño que ahora vivía en la casa tenía una amiga que le<br />
gustaban los misterios. El niño le contó la leyenda y los<br />
dos se fueron a la buscar la tumba. Cuando encontraron<br />
la tumba había una escritura que ponía que el verdadero<br />
tesoro, mil monedas, estaba en el corazón de la cueva de<br />
las trampas. Los dos niños fueron allí pero apareció el<br />
fantasma y les dijo:<br />
¿Qué hacéis aquí?. Este tesoro es mío.<br />
Y los niños se lo devolvieron. El fantasma dijo que ya no<br />
quería el tesoro sino sus almas. Y los niños se<br />
convirtieron también en fantasmas.<br />
Cuento contado ya se ha acabado.<br />
FIN<br />
Ainhoa 2A
EL CONTE DEL CICLOP<br />
Hi havia una vegada en el regne de la fantasia<br />
un ciclop que es deia el ciclop de la Natura.<br />
Tenia dues cames de tronc com un arbre. Als<br />
braços tenia herba i arbres, i només tenia un<br />
ull gran. Molts follets tenien les mans com<br />
tisores i els follets volien trobar el ciclop<br />
perquè els habitants del regne de la fantasia<br />
expliquen que el seu ull dona sort.<br />
I un cavaller es va assabentar que l’ull del<br />
ciclop donava sort. El cavaller va anar al bosc<br />
amb el seu cavall de lego per treure l’ull, i el<br />
cavaller i els follets es van trobar al bosc i van<br />
decidir lluitar junts. Es van trobar amb el ciclop<br />
i li van treure l’ull i ho van compartir. I així van<br />
tenir bona sort.<br />
Pol Santamaría 2nB
EL HOMBRE ATROPELLADO<br />
Había una vez un hombre que se llamaba Pepe que<br />
tenía cincuenta años.<br />
Un día, salió a pasear por la calle para ir al mercado, y<br />
al pasar por un paso de cebra cuando el semáforo<br />
estaba en rojo, el hombre cruzó y lo atropello un<br />
coche rojo. Su mujer, al enterarse de lo ocurrido<br />
llamó a la ambulancia. El hombre murió.<br />
Después de un mes, nadie fue a su tumba, ni su mujer.<br />
Así que Pepe se levantó un día de su tumba y volvió a<br />
su casa. Al llegar no podía creer lo que vio…. ¡había<br />
otro hombre en su casa!<br />
Pepe dijo:<br />
¿Quién es ese? ¡Yo soy el hombre de esta casa!
Gritó muy enfadado.<br />
Pero en verdad yo estoy muerto, debería volver a<br />
mi tumba…- Y se fue triste de allí. – Al fin y al cabo,<br />
yo soy una momia.<br />
De camino al cementerio, se encontró una señora<br />
que también era una momia. Se miraron, se<br />
gustaron y finalmente se casaron.<br />
Fin<br />
Anastasia 2nB
LA PORTA DE LA FANTASIA<br />
Hi havia una vegada uns nens que anaven d’excursió<br />
amb la seva escola.<br />
Ells es pensaven que es tractava d’una excursió com<br />
moltes altres però els esperava una gran sorpresa.<br />
Van anar amb autocar i el destí era… la selva!<br />
En arribar, van passejar entre les plantes per<br />
descobrir aquell paisatge tan increïble.<br />
Com havia molta vegetació, unes nenes es van<br />
despistar i van arribar fins un lloc on havia un arbre<br />
molt original: tenia una porta en el seu tronc!<br />
Eren molt curioses i la van empènyer. Llavors van<br />
quedar meravellades: hi havien molts Arcs de Sant<br />
Martí, també unicornis, fades i més personatges<br />
fantàstics!<br />
Mai haguessin imaginat que existís un lloc com<br />
aquell.
Mai havien vist una cosa semblant, només en els<br />
contes.<br />
Encara que els hagués agradat quedar-s’hi, van<br />
buscar el camí de tornada.<br />
Quan van aconseguir retrobar-se amb tots els<br />
companys, no paraven d’explicar tot el que havien<br />
vist i, és clar, ningú no s’ho creia.<br />
Però elles mai més van oblidar el seu descobriment i<br />
sempre pensaven que qualsevol dia, per molt avorrit<br />
que semblés, podia transformar-se en fantàstic i<br />
meravellós.<br />
CAROLINA NAVARRO GIMÉNEZ<br />
3r A
EL MILLOR MONSTRE DEL MÓN<br />
Hi havia una vegada, en un món d’humans, un monstre<br />
que es deia Ralph. Tenia l’edat d’un nen de tercer, era blau,<br />
tenia dues potes i volava. Ell, volia ajudar a la gent, però<br />
tothom que el veia sortia corrent. Ho va intentar moltes<br />
vegades, però els humans seguien espantant-se.<br />
Un dia anava pel bosc i va escoltar uns crits molt forts.<br />
Va anar cap allà, on sentia els crits, i va arribar a la vora del<br />
riu. Hi havia un nen que havia caigut a l’aigua i s’estava<br />
ofegant. Els pares demanaven auxili perquè no sabien nedar.<br />
El Ralph va pensar que era una bona oportunitat, i com que<br />
podia volar, es va llançar al rescat. Va passar volant per<br />
damunt del nen i el va agafar amb les dues potes, el va<br />
treure de l’aigua i el va deixar, amb molta cura, al costat dels<br />
seus pares. Els pares li van agrair el que havia fet pel seu fill i<br />
van anar al poble per explicar a tothom el que havia passat.
Quan van arribar, tota la gent del poble va fer una<br />
festa en honor del Ralph que havia salvat la vida al<br />
nen. Tots estaven molt contents i la festa va ser molt<br />
divertida. Van menjar molt i s’ho van passar molt bé.<br />
Al dia següent, van omplir la ciutat amb uns<br />
cartells amb la cara del monstre i unes lletres que<br />
deien:<br />
NO TINGUEU POR D’AQUEST MONSTRE, ÉS MOLT BO!<br />
A partir d’aquell dia, tota la gent estava molt<br />
contenta de tenir aquell monstre com amic. Ell els<br />
ajudava cada vegada que podia i tots van ser molt<br />
feliços.<br />
ERIC RUIZ AGUSTÍN 3rB
ELS CARGOLS<br />
Cargol treu les banyes<br />
i vine a la muntanya.<br />
Cargolets treieu les banyetes<br />
i veniu a la muntanyeta.<br />
Quan escolteu la cançó<br />
sortiu a buscar el Sol.<br />
Quan el silenci és aquí<br />
dormiu al vostre llit.<br />
A l’hortet de casa teva<br />
tens cargols en una bleda.<br />
Si el menjar no els ha agradat<br />
un altre lloc buscaran.<br />
Herba fresca els donaràs<br />
perquè no vulguin marxar.<br />
SANDRA BORREGO ARRIBAS 3r A
EL LLEÓ<br />
El lleó es ferotge,<br />
i porta un rellotge,<br />
també porta una melena<br />
que pentina a casa seva.<br />
El lleó es va perdre,<br />
va a desaparèixer.<br />
Aviat va tornar<br />
i va començar<br />
a berenar.<br />
No sabia que fer.<br />
Va començar a jugar<br />
i es va posar malalt.<br />
Tenia febre,<br />
no parava de menjar pebre.<br />
Es va curar amb un xarop<br />
que li va donar el doctor.<br />
Sóc un lleó, sóc un guanyador!<br />
ESTELA GALINDO 3RB
LAS PROFESIONES<br />
Yo quiero ser zapatero<br />
y ganar mucho dinero.<br />
Pero claro, eso es normal,<br />
quiero ir a ver una aurora boreal.<br />
Camionero quiero ser<br />
y un camión poder tener.<br />
O tal vez ser astronauta<br />
y aprender a tocar la flauta.<br />
Pastelero quiero ser<br />
y una tienda poder tener.<br />
Hay muchas para escoger,<br />
pero solo una puedo hacer.<br />
ELOI RATSIVALAKA SICART 3r A
DON FEDERICO<br />
Don Federico perdió su cartera<br />
y fue a comprarse una nueva.<br />
Iba con una camisa rockera<br />
y se enamoró de la costurera<br />
La costurera llevaba abanico<br />
y se enamoró de Don Federico.<br />
Un día antes de la boda<br />
escogieron un vestido<br />
que estaba muy de moda.<br />
Era blanco y rosa<br />
llevaba una mariposa.<br />
El día de la boda<br />
se dieron un besito,<br />
estaba muy contento<br />
Don Federico.<br />
JÚLIA MARTÍNEZ YERGA 3r B
TINC POR<br />
A vegades quan plou<br />
hi ha llampecs i trons.<br />
Jo m’amago sota els llençols.<br />
Tinc molta por!<br />
Crido la meva mare<br />
perquè em canti una cançó.<br />
Jo m’adormo ben tranquil.<br />
Dic adéu a les pors<br />
que surten volant<br />
de la meva habitació.<br />
És la meva mare<br />
qui ha aconseguit<br />
que dormi bé<br />
durant tota la nit!<br />
MÁXIMO BALBUENA TORRENTE 3r A<br />
(participant al jocs florals de Sant Feliu)
L’AMISTAT<br />
L’amistat quan és sincera<br />
supera qualsevol barrera.<br />
No li afecta la distància,<br />
el temps o la discrepància.<br />
És un llaç que si és fort,<br />
No el trenca ni la mort.<br />
És un tresor valuós,<br />
únic i fabulós.<br />
Yaiza Alba 4t A<br />
(participant al jocs florals de Sant Feliu)
El SILENCI<br />
Si fas silenci escoltaràs com respira la naturalesa,<br />
com viu, com s’alimenta, com absorbeixen les sals del<br />
terra.<br />
Si fas silenci escoltaràs com viuen els animals,<br />
com dormen, com cacen, com viuen en ramats.<br />
Si fas silenci escoltaràs el mar,<br />
com es mou, com fa so, com està ple de sal.
Si fas silenci escoltaràs com bufa el vent,<br />
apropant-nos les veus de la gent.<br />
Si fas silenci escoltaràs les formigues<br />
que treballen amb les seves amigues.<br />
Xxxxt ! Faig silenci!<br />
Xxxxt ! Fem silenci !<br />
Yasmine Salamat 4t B<br />
Guanyadora dels Jocs Florals de Sant Feliu
El bosc encantat<br />
Hi havia una vegada dos germanes, la més gran es deia<br />
Lucia i l’altre Aina.<br />
La Lucia i l’Aina volien fer una excursió a un bosc, i per<br />
això es van preparar dos entrepans i una ampolla d’<br />
aigua.<br />
Quan van arribar al bosc van donar un passeig i l’Aina li<br />
deia tota l’estona a la Lucia:<br />
- Tinc gana, tinc gana…. Tota l’estona igual.<br />
La Lucia va dir:<br />
- Aina! ,Tot cridant.<br />
- Ara pararem a menjar, però calla!<br />
Van veure un prat molt bonic i l’Aina va dir:<br />
- Mengem allà? – Aquest prat és molt bonic!!<br />
I la Lucia va contestar:<br />
- Si, vinga anem.<br />
Quan van arribar al prat van escoltar una veu que sortia<br />
d'un arbre i deia:<br />
- Aneu en compte, aquest bosc està encantat i per molt<br />
que aquest prat sigui tant bonic és on viuen les<br />
criatures de la nit, són molt perilloses.<br />
Les dues germanes es van espantar i l’Aina va cridar:<br />
-“Les criatures de la nit?”
L’arbre que les va avisar, les va agafar amb les seves<br />
branques i les va posar a la seva capsada i les<br />
germanes van dir a l’hora:<br />
- Què bonic , des de aquí dalt !!!!<br />
L’arbre les va baixar de la seva capsada i va dir:<br />
-Aneu amb molta compte per si de cas, perquè no us<br />
podre ajudar he de quedar-me aquí vigilant el bosc.<br />
I l’Aina va dir:<br />
-Per què no vens amb nosaltres a casa nostra?<br />
I l’arbre va respondre:<br />
-D’acord!<br />
I la Lucia va dir cansada:<br />
-Dons vinga anem!!<br />
Quan van arribar a casa l’arbre va saludar a la mare de<br />
les dues nenes i la mare es va posar a cridar i va caure<br />
al terra, i l’Aina es moria de riure.<br />
De cop i volta es va sentir “Ring- Ring- Ring”. La Lucia<br />
es va despertar de cop. Tot havia estat un somni.<br />
Quan estaven a la cuina esmorzant la Lucia li anava<br />
explicant aquell somni tan extraordinari a la seva mare<br />
i a la seva germana.<br />
I conte contat, conte acabat.<br />
Lucia González 4t A
LA FESTA DE PIJAMES<br />
–Iuuuupi! –va cridar la Júlia mentre es posava a ballar.<br />
–Noia –vaig dir jo– No et desesperis! Només és una festa!<br />
Aquell vespre havia convidat a les meves amigues a sopar i<br />
després es quedarien a dormir.<br />
–Ding, dong! –va fer el timbre.<br />
–Ja són aquí, ja són aquí! –va tornar a cridar la Júlia.<br />
Vaig obrir la porta i la Carla i la Martina van passar a dins.<br />
–Benvingudes! –vaig dir .<br />
–Hola, Duna! Què bonica que és la teva casa! –va dir la<br />
Martina.<br />
–Gràcies!<br />
–Vina! A què juguem? –va dir la Carla– Una mica més de<br />
“salero”!<br />
Vam jugar una hora i després vam sopar tot xerrant:<br />
–Què us agradaria fer? Veure la tele? –vaig preguntar.<br />
–No! –va dir la Júlia–. Jo vull ballar fins a les tantes!
–I si aneu a rentar-vos les dents? –va dir la mare.<br />
–D’acoooord ...! –vam dir totes plegades.<br />
A continuació de rentar-nos vam anar a la meva habitació.<br />
–Mireu! Us agrada? –vaig dir.<br />
–Uaaau!<br />
–Què guai!<br />
–M’agrada molt!<br />
–Doncs bé, ara us diré un secret que no podeu dir a ningú<br />
–vaig fer–<br />
–No ho direm –van respondre.<br />
I el meu secret era una porta amagada a l’armari per<br />
poder creuar a un món fantàstic ... Vam creuar la porta i<br />
vam sentir una veu:<br />
–Haureu de tornar abans de les tres de la matinada<br />
perquè, si no, no podreu tornar al vostre món...<br />
–Per casualitat ... algú té rellotge? –va dir la Martina.<br />
–No.<br />
–No.
–Jo si –vaig contestar.<br />
De sobte, va aparèixer un ordinador i ens vam ficar<br />
totes a dins.<br />
–Estem dins d’un videojoc –vaig comentar.<br />
Vam jugar i jugar fins que es van fer les dues de la<br />
matinada. Vam sentir uns plors de lluny ...<br />
–Suposo que deu ser la meva amiga, Lara la fada.<br />
–La fada Lara? –va preguntar la Júlia<br />
–Noooo! Lara la fada! –vaig confirmar.<br />
–D’acord. I qui és aquesta? –va preguntar la Carla.<br />
–Una fada ... –va contestar la Martina.<br />
–I tu, com ho saps?!?! –vaig dir.
–Perquè suposo que és ella. –va contestar altre cop la<br />
Martina, tot assenyalant a algú que plorava.<br />
Ens vam apropar a ella i ens va dir:<br />
–No trobo la meva vareta! Em podeu ajudar?<br />
–Es clar que si! –vam fer a la vegada–. T’ajudarem.<br />
Vam buscar tres quarts d’hora i, al final, la vam trobar<br />
darrera d’uns arbustos.<br />
–Hem de tornar!<br />
–Jo us portaré per art de màgia –va dir la fada.<br />
L’endemà ens vam trobar totes al terra de la meva<br />
habitació i vam compartir les emocions de la nit anterior.<br />
Duna Gómez Castro 4t B
ELS COLORS DE LA TERRA<br />
El verd de les fulles<br />
El groc del Sol<br />
El vermell de les flors<br />
El blau del mar<br />
El taronja del jaguar<br />
El marró de l’ordinador<br />
El gris del barret de la miss<br />
El blanc de la neu<br />
Les algues del mar d’un verd brillant<br />
Les flors de mil colors<br />
Tots els colors de la Terra<br />
Són de pau i no de guerra<br />
Ouail Adghir (4t.A)
L’ARC DE SANT MARTÍ<br />
Un arc de Sant Martí<br />
s’ha escampat pel meu jardí,<br />
i les flors avorrides<br />
ara estan acolorides.<br />
Verd, blau i també vermell<br />
donen vida al món sencer.<br />
Quan estic desanimat<br />
miro el verd<br />
i em poso content.<br />
Quan estic preocupat<br />
miro el color blau,<br />
em relaxo i no em veus enfadat.<br />
Quan estic adormit<br />
penso en vermell<br />
i m’aixeco amb un crit.<br />
Al meu arc de Sant Martí<br />
hi ha colors que no tenen fi.<br />
CARLA GÓMEZ VILCHEZ 4t B
EL MUNDO DEL DRAGÓN ROJO<br />
Había una vez un mundo en el que vivía<br />
un dragón rojo, pero lo extraño es que el dragón era<br />
bueno. Además tenía un rival que era un dragón<br />
verde. Éste era el ser más malo de este mundo, lo<br />
asaltaba todo y el dragón rojo, que era bueno,<br />
ayudaba a la gente a reconstruir todo lo que había<br />
roto el otro.<br />
Lo peor era que el dragón verde, aparte<br />
de destruir todo a su paso, se quedaba con las<br />
riquezas de los hombres y las guardaba en su cueva.<br />
Ahí había tanto oro y dinero que era incontable.<br />
Hasta que un día el dragón rojo vió un sitio donde<br />
había una lámpara. Él la tocó y salió un genio.<br />
El genio, que era azul y muy alto, le dijo:<br />
-¡Tienes tres deseos!<br />
Al momento vino el dragón verde y le dijo:
-¡Dame esa lámpara!<br />
Y el dragón rojo no entendía por qué.<br />
Él le dijo que era para hacer el bien y entonces,<br />
cuando estaba a punto de dársela, en el último<br />
segundo se dio cuenta de que mentía:<br />
-Genio, quiero pedir mi primer<br />
deseo. –dijo el dragón rojo.<br />
Y el genio preguntó cuál era ese<br />
deseo. El dragón rojo dijo que quería que el<br />
dragón verde devolviese todo lo que había<br />
robado. Y al instante el dragón verde hizo lo<br />
que le mandó el dragón rojo.<br />
Luego dijo al genio:<br />
-Mi segundo deseo será que el<br />
dragón verde se vuelva bueno.<br />
Y rápidamente se cumplió su deseo.<br />
-Y para acabar quiero que mi último<br />
deseo sea que te conviertas en una persona y<br />
ayudes a todo el mundo.<br />
Así el dragón rojo tuvo un amigo<br />
humano para siempre y pudo seguir haciendo<br />
buenas cosas. Y tuvieron una lámpara<br />
maravillosa … para decorar.<br />
Gerard Artó 4t A
QUIERO SER PINTORA<br />
Había una vez una niña que se llamaba Aurora, quería<br />
ser pintora. Un día anunciaron que al mes siguiente se<br />
celebraría un concurso de pintura. Todos se querían<br />
apuntar y Aurora también.<br />
Se fue a su casa y le preguntó a sus padres si se podría<br />
apuntar.<br />
¿Me puedo inscribir?- le dijo a sus padres.<br />
Sí, pero tienes que practicar mucho.<br />
¡Bien!!- cotestó Aurora.<br />
Era muy tarde, eran casi las doce de la noche y Aurora<br />
seguía practicando. Su madre fue a la habitación y vió<br />
que Aurora seguía trabajando en us dibujos.<br />
¿Puedes dejarlo ya y ponerte a dormir? Ya es muy tardele<br />
dijo su madre.<br />
De acuerdo... hasta mañana.<br />
Se durmió rápidamente. A la mañnna siguiente tenía que<br />
darse prisa porque tenía que asistir a la clase de pintura,<br />
pero antes tenía que desayunar, cambiarse, etc.<br />
Salió de su casa y se fue directa a la clase. Llegó un poco<br />
tarde y el profesor no le dijo nada.
Buenos días- saludó<br />
Llegas un poco tarde- dijo el profesor<br />
Disculpe no volverá a pasar- respondió Aurora.<br />
Hicieron muchos trabajos porque se acercaba el día del<br />
concurso. Aurora se fue a su casa para seguir<br />
practicando y practicó y practicó. Pasaron los dí y<br />
finalmente llegó el día esperado. Entonces fue al<br />
concurso y la organizadora dijo:<br />
¡Comenzad!<br />
Aurora dibujó una playa con plameras, arcos iris,<br />
cofres...Pasó una hora y la organizadora dió un aviso.
¡Tiempo, teneis que dejar de pintar!<br />
A continuación el jurado pasó por todas las mesas, y al<br />
llegar a la mesa de Aurora dijeron:<br />
¡Es muy bonito lo que acabas de realizar!<br />
Cuando acabaron de revisar todos los trabajos eligieron al<br />
ganador.<br />
El ganador del consurso es....<br />
¡Aurora!!<br />
Entonces ella se puso a llorar de alegría.<br />
Colorín colorado este cuento se ha acabado.<br />
Yasmin Salamat (4tB)
T’IMAGINES QUE PASARIA SI…<br />
Fóssim invisibles?<br />
Seria molt divertit , vull dir , va ser molt divertit….<br />
Un dia pel matí , vaig menjar un suc i una galeta , la<br />
galeta era una mica estranya , però jo, me la vaig menjar .<br />
Al col·legi vaig veure a la Carla , la vaig saludar, però era<br />
com si no hi fos , no hem va veure. Jo vaig anar corrents<br />
al lavabo i, al mirall no hi havia ningú. Era…INVISIBLE!!!<br />
Vaig pensar i pensar i pensar…però no recordava que<br />
hem va fer invisible. De cop i volta vaig recordar que pel<br />
matí vaig menjar una galeta estranya. Era això el què<br />
hem va fer invisible!<br />
En aquell moment vaig pensar tot el que podia fer amb el<br />
poder de d’invisibilitat: fer bromes, colar-me en llocs , fer<br />
coses sense que ningú hem pugui veure ,etc.<br />
Desprès de 3 mesos seguia sent invisible, al principi<br />
m’agradava però després, vaig pensar que si ningú hem<br />
podia veure, doncs , qui era jo?<br />
Quant va passar un any seguia sent invisible, hem va<br />
entristir molt perquè jo necessitava , a la meva mare ,al<br />
meu pare , a la meva germana, a la meva família! Hem<br />
vaig posar a plorar com una boja, però no hi havia solució<br />
.
Desprès de 5 anys, encara ho era .Cada nit, quant<br />
passejava pel parc, n’hi havia un estel molt bonic,<br />
tenia forma d’un trebol de 4 fulles. Hem recordava<br />
que, pot ser, algun dia, tornaria a ser visible.<br />
Ja era una mica gran , però encara tenia el cor com<br />
el d’ una nena de 10 anys , encara m’agradava jugar<br />
amb les joguines ,els animalets i, amb totes les<br />
coses. Seguia recordant a la meva família , segur<br />
que ells també hem recordem a mi. Per la tarda vaig<br />
trobar un amulet que s’obria i per dins posava: Pots<br />
dir alguna cosa ,el que vulguis i, es farà realitat. Vaig<br />
pensar que tenia molta sort , podia demanar el què<br />
fos, com ser un altre vegada visible, ho vaig demanar<br />
.Es va fer realitat i vaig anar corrents a casa i vaig<br />
donar un petó a tothom. I així es la meva historia , i<br />
la vostra?<br />
ANDREA VICENTE MACÍAS<br />
5è A
QUÈ PASSARIA SI…<br />
Kevin Mendez 5eB<br />
Era un dia normal com tots fins que va arribar la tarda .Jo<br />
vaig convidar els meus amics a casa meva a jugar. Quan<br />
estàvem jugant va passar una cosa molt estranya. De sobte<br />
el videojoc es va parar i la televisió va obrir un portal que<br />
conduïa al videojoc. En aquell moment tots estàvem molt<br />
nerviosos . No sabíem què fer<br />
-Millor ens anem .Anar al videojoc és molt perillós .Va dir<br />
el Victor<br />
-No serà molt divertit, anem tots. Va dir la sara<br />
-D’acord .Va dir el Pau<br />
-Si no hi ha més opcions , jo també hi aniré<br />
De seguida que vam entrar es va tancar el portal i vam<br />
caure al mar . Allí vam trobar taurons, ratlles, meduses ...<br />
Vam intentar nedar molt ràpid però aquells animals eren<br />
molt mes ràpids. Quan pensaven que ens atacarien el Pau<br />
va recordar un joc que se semblava al que estan fent.<br />
-Si estem en un videojoc i haurà alguna cosa per escapar.<br />
Va dir el Marc .<br />
-Però quina cosa. Va dir el Victor<br />
El Pau els va explicar una tàctica d’un videojoc. Era anar<br />
d’esquerra a dreta i de dalt a baix .Quan vam terminar una<br />
forca va sortir dels nostres cossos i vam nedar molt ràpid.<br />
Tan ràpid que vam arribar a una illa molt estranya . Allí<br />
vam descobrir animals mitològics, Pegassos,<br />
unicorns,capes,sirenes,etc...
Pensàvem que no passaria res, però de sobte va sortir<br />
un cocorila una mescla d’un cocodril amb un goril·la i<br />
un togre una banya de toro amb cos de tigre<br />
-Com cada videojoc hem de tenir un súper poder. Va<br />
dir la Sara<br />
-Nosaltres tenim un?. Va dir el Victor<br />
-Només hi ha una manera de descobrir-ho .<br />
En aquell moment el Marc va sortir corrents a atacar a<br />
els animals . No els va fer mal, els va petrifica!!!<br />
-Tinc un súper poder!!!<br />
-Quin morro, jo també vull un .<br />
De sobte va arribar un Pegaso i un fènix controlats pel<br />
Pau<br />
-Tinc el poder de telepatia!!!<br />
Ens vam muntar en ells i vam arribar a una selva. Allí<br />
vam trobar animals perillosos, però el Marc els<br />
petrificava. Al final de la selva vam trobar un volcà en<br />
erupció. En comptes de lava sortien lleons. Dos lleons<br />
anaven a atacar a la Sara i el Victor. Ells els van donar<br />
un cop que va matar a tots els lleons<br />
-Tenim un súper poder!!!. Van dir la Sara i el Victor<br />
-Ara només quedo jo per tenir un súper poder. Ara us<br />
demostraré de que sóc capaç de fer. Hi vaig di jo<br />
De sobte hi vaig fer un cop de puny al terra, i es va<br />
obrir un portal que anava a casa meva .<br />
-Ha estat molt divertit. Va dir el Victor<br />
I així vam guanyar el joc i vam tornar a casa
ELS ESPORTS<br />
El waterpolo és l’esport,<br />
que més m’agrada,<br />
perquè jugo amb els meus amics.<br />
Quan anem a un partit,<br />
Tant ens dóna si guanyem,<br />
Com si perdem.<br />
El més important és<br />
que ho passem molt bé.<br />
El nostre crit de guerra,<br />
és molt potent,<br />
i li agrada a tota la gent.<br />
El nostre entrenador,<br />
sempre ens anima a tots.<br />
Li agrada molt cridar-nos<br />
Som un crit molt unit,<br />
Tant els nens com les nenes,<br />
fem molt bons equips.<br />
Adrián Borrego 5è A
ELS ESTELS!<br />
ELS ESTELS,AL CEL ESTAN<br />
TOTS TREBALLANT.<br />
FENT LLUM SENSE PARAR I<br />
SENSE DESCANSAR.<br />
POTSER ALGUN DIA VEURAS<br />
UN ESTEL FUGAÇ,<br />
SI DEMANES UN DESIG<br />
POTSER ES COMPLIRÀ<br />
O POTSER S’AMAGARÀ.<br />
ELS ESTELS FORMEN CONSTEL.LACIONS<br />
DE MOLTES FORMES I COLORS.<br />
ELS ESTELS AL CEL ESTAN<br />
TOTS TREBALLANT.<br />
UN DIA ELLS BAIXARAN I<br />
UN FORAT FARAN.
A L’ESTIU A LA NIT<br />
NINGÚ ESTÀ ADORMIT,<br />
VEIENT ELS ESTELS ESTAN<br />
I TAMBÉ DISFRUTANT.<br />
HI HA UNA ESTRELLA POLAR<br />
QUE ET FA DE GUIA<br />
TANT SI ÉS DE NIT<br />
COM SI ÉS DE DIA.<br />
ELS ESTELS DE NIT<br />
ES VEUEN GENIAL<br />
I MOLT MÉS SI VAS<br />
AMB ACOMPANYANT.<br />
SI DEMANES AMOR<br />
A UN ESTEL FUGAÇ ,<br />
MILLOR QUE SIGUI<br />
AMB LA TEVA PARELLA IDEAL.<br />
AQUEST POEMA S’HA ACABAT<br />
ESPERO QUE L’HAGUEU DISFRUTAT.<br />
5è B<br />
LUCÍA GARCÍA
El Sol, la Luna y el Arco Iris<br />
Había una vez, en el firmamento, una luna y un sol<br />
que se querían mucho, pero ninguno era capaz de<br />
decir lo que sentía por el otro. La luna pensaba,<br />
qué pasaría si le dice a él lo que siente y éste no<br />
siente lo mismo por ella. El sol pensaba que no<br />
podían tener una relación porqué estaban muy<br />
lejos. Pero los dos se amaban mutuamente en<br />
silencio.<br />
Un día muy bonito ,el sol se despertó pensando en<br />
ella y, decidió ir hablar con ella para decirle lo que<br />
sentía. Y así fue, se lo dijo. La luna le dijo que ella<br />
sentía lo mismo por él. A partir de entonces su<br />
amor dejó de ser un secreto.<br />
Cuando pasaron años, tuvieron hijos: tres soles y<br />
cuatro lunas. Eran de color rojo ,naranja, amarillo<br />
,verde ,azul , añil y violeta. Los siete astrosatélites<br />
eran muy aventureros y sentían curiosidad por<br />
todo lo relacionado con el planeta Tierra, así que<br />
pidieron permiso a sus padres para visitarla.
Los padres les dijeron que no podían ir<br />
porque era muy peligroso. Los niños se<br />
enfadaron y por la noche fueron hacia la<br />
Tierra, pero cuando quisieron volver no<br />
pudieron. Así que se quedaron atrapados,<br />
juntos formando un puente de color rojo,<br />
naranja, amarillo, verde, azul, añil y<br />
violeta, al que los humanos llamaron arco<br />
iris. Los padres cuando lo vieron, echaron<br />
a llorar pues sabían que jamás podrán<br />
estar todos juntos de nuevo. Por eso,<br />
cuenta la leyenda, que cada vez que sale el<br />
arco iris es porque la luna llora a sus hijos<br />
y, el sol sale a consolarla.<br />
Sofía Pin
EL NIÑO MAGO DEL ARCOIRIS<br />
Noelia Mesa 5è B<br />
Cuenta la leyenda que un día, un niño se fue de<br />
excursión a una montaña con sus padres. Mientras<br />
caminaba por el bosque se encontró un árbol un tanto<br />
extraño...<br />
Aquel árbol tenia un agujero, y el agujero estaba todo<br />
oscuro, pero después de estar un rato mirándolo, se<br />
encendió una luz.<br />
Se acercó al agujero, pero en aquel instante no pudo ver<br />
nada, ya que misteriosamente se metió en el agujero<br />
dejándolo inconsciente.<br />
Al despertar, aquel niño vio a su alrededor siete<br />
pequeñas hadas de los siguientes colores: rojo, naranja,<br />
amarillo, verde, azul, añil y violeta.
Cada una tenía un trabajo especial:<br />
Rojo: Tenía que controlar el inframundo y el amor.<br />
Naranja: Tenía que controlar las estaciones.<br />
Amarillo: Tenía que controlar el Sol y la Luna.<br />
Verde: Tenía que hacer crecer las flores, los<br />
árboles, la hierba y toda la vegetación.<br />
Azul: Controlaba el agua y las nubes, hacía llover.<br />
Añil: Controlaba el cielo, hacía que dejara de<br />
llover.<br />
Violeta: Controlaba la fauna entera.<br />
El niño quedó alucinando, pero al quedarse un<br />
buen rato allí, comprendió que era la realidad.<br />
El niño preguntó que qué hacia allí y el hada de<br />
color Violeta le respondió:<br />
- Estás aquí porque necesitamos un mago del<br />
arco iris.<br />
- ¿Qué es el mago del arco iris? - preguntó el<br />
niño.
El color Amarillo tomó la palabra:<br />
- El mago del arcoiris es la persona que nos avisa<br />
cuando tenemos que hacer el arco iris.<br />
- ¿Y cómo se hace el arco iris? - pregunto de nuevo el<br />
niño.<br />
El Añil le contestó:<br />
- El arco iris se hace cuando yo hago que deje de llover.<br />
Entonces, salimos las siete en orden del arco iris y<br />
vamos volando por todo el cielo formando el arco iris.<br />
Todo se quedó en silencio, hasta que las siete gritaron:<br />
- ¡¡¡Por favor, sé nuestro mago del arco iris!!!<br />
El niño se quedó alucinado y dijo:<br />
- ¿Por qué tengo que ser yo?
- Porque cuando hacíamos el arco iris, te veíamos<br />
ayudando a tus amigos y a tu familia. Y de todo el<br />
mundo, tú eres el más honesto, amable, leal,<br />
generoso, sincero y con paciencia - dijo el Rojo.<br />
El niño contestó que sí, pero con una condición...<br />
que se fuera con sus padres.<br />
El Azul le respondió:<br />
- Toma esto. Es un aparato para avisarnos cuando<br />
creas que debemos hacer el arco iris.<br />
El niño lo cogió y se fue con sus padres, sabiendo,<br />
que esa no sería la última vez que vería a las<br />
hadas...
LA NOCHE<br />
La noche estrellada,<br />
oscura y fría,<br />
brillan las estrellas como<br />
fragmentos de cristal,<br />
que reflejan el sol,<br />
todos duermen,<br />
¡qué silencio!<br />
Qué hermoso se ve el cielo<br />
un fondo negro puro,<br />
estrellas como diamantes,<br />
¡Asi es la noche!<br />
Hermoso y misteriosa .<br />
Carla Jacobs 5è
HAIKÚS. HAFSA JEBARI 5è A<br />
LA HIERBA<br />
El color verde,<br />
color de primavera.<br />
¡Míralo y sueña!<br />
EL LENGUADO<br />
El mar aguado<br />
esconde un buen lenguado.<br />
¡Qué buen bocado!
LA PRINCESA I EL DRAC<br />
Fa molt i molt de temps, en un petit poble on sempre<br />
hi havia festa, hi havia un gran castell. En aquell castell<br />
hi vivien un drac, una dragona i tres dragonets, en<br />
Drago, la Dragi i els Xispetes. Aquell poble estava<br />
envoltat de muntanyes i en una d‘aquelles muntanyes<br />
hi havia una cova, on vivien un rei, una reina i una<br />
princesa anomenada Maria.<br />
Però què és això? Us preguntareu. El món al revés?<br />
Tot va començar fa uns mesos, quan en Jordi va voler<br />
salvar a la princesa de les “malvades” urpes del drac i<br />
llavors quan en Jordi estava a punt de matar aquell<br />
inofensiu drac, la princesa va dir:<br />
-Què estàs fent? Deixa’l tranquil. A tu t’agradaria que<br />
si vinguessis d’un altre lloc i volguessis conèixer a algú,<br />
quan estiguéssiu dinant tranquils, vingués alguna<br />
persona i intentés matar-te?
-No però… -va dir en Jordi.<br />
- Ni però ni res, i ara, marxa, no vull veure’t mai més!<br />
-va dir la princesa molt enfadada.<br />
En Jordi va marxar corrent cap a la muntanya.<br />
-Estàs bé? –li va preguntar la princesa al drac.<br />
-Sí, estic bé, però m’ha fet una mica de mal que<br />
aquell noi pensés que et menjaria. –va contestar el<br />
drac una mica trist.<br />
-No li facis cas, jo crec que està una mica tocat del<br />
bolet. Una cosa… Vols venir al meu castell a passar<br />
uns dies? –li va preguntar.<br />
-És clar que sí! –va contestar molt content.<br />
Tots dos van anar al castell ben feliços.<br />
Quan van arribar al castell, la princesa va presentar el<br />
drac als seus pares, i ràpidament van cridar com<br />
bojos.<br />
-Hola, estic encantat de conèixer-te. –va dir el rei.<br />
- Si vols, et pots quedar aquí tot el temps que vulguis i<br />
nosaltres ens podem anar a viure a una cova. –va<br />
proposar la reina molt emocionada.<br />
- Em sembla molt bona idea mare. M’agrada molt que<br />
et preocupis per ell – va contestar la María.
Els reis i la princesa van marxar a una cova i el drac es<br />
va quedar al castell.<br />
Al cap d’uns dies, el drac va anar a donar una volta i va<br />
conèixer a una dragona i van anar a viures junts al<br />
castell. Uns dies després, van tenir dragonets.<br />
El rei, la reina i la princesa van ser molt feliços. Els<br />
dracs, també, perquè ningú els molestava i els<br />
habitants dels poble estaven més que contents perquè<br />
sempre estaven de festa.<br />
Tots estaven feliços i van menjar anissos.
Un amic<br />
En un món on tot és fosc<br />
En un món on tot s’ha fos.<br />
Una persona em va despertar<br />
Una persona em va il·luminar.<br />
Totes les persones van marxar<br />
Però ell es va quedar.<br />
És l’amic que jo esperava<br />
És l’amic que jo he trobat.<br />
Un amic que jo pensava que mai no ho seria<br />
Un amic que ara ho és.<br />
És l’únic que sempre m’ha fet costat<br />
Però que jo mai no m’havia adonat.<br />
Ara aquell amic està amb mi<br />
Aquell amic està aquí<br />
i jo estic molt feliç.<br />
Aleix Romero 6è A
KINDERLAND<br />
Once upon a time, in Kinderland there was a tribe<br />
of Easter Eggs. Eggs were scared because humans<br />
eat them.<br />
In the Easter day, one child ate an out of date egg,<br />
he got crazy and appeared in Kinderland. He was<br />
surprised because he saw a chocolate bar running<br />
around. He started chasing it and arrived to the<br />
Easter egg’s tribe.<br />
All eggs looked like being delicious and then he<br />
caught the Easter Egg’s King and started running to<br />
a quiet place to eat him. The rest of the tribe run<br />
after the child, by the way, his name was Paquito<br />
Thechocolatemaker.<br />
Paquito saw a chocolate factory and entered in.<br />
While he was running the egg’s King melted and left<br />
a trail. Paquito decided to eat the melted king. Once<br />
he finished eating the king, he wanted to open the<br />
present inside the egg but the tribe, following the<br />
trail, arrived and he had to escape and left the<br />
present there.<br />
All the tribe was so sad of seeing their king dead<br />
and decided to jump into the hot water and they all<br />
finished being the world’s biggest egg.<br />
Paquito came back home and decided to buy this<br />
big egg.
LA CASA ABANDONADA<br />
Hubo una vez, un grupo de seis niños que vivían<br />
en Sant Feliu de Llobregat, en Cataluña. Esos<br />
niños eran un poco rebeldes. Un día robaron<br />
comida en una frutería, otro rayaron un coche, y<br />
hacían cosas así.<br />
Aquel día, les apetecía hacer una cosa diferente,<br />
querían colarse en una casa abandonada que<br />
había por las afueras de la ciudad. Y se fueron<br />
de camino hacia allí. Cuando llegaron, no sabían<br />
por donde colarse. Había un muro muy alto<br />
como para treparlo, y también había una puerta<br />
de metal. Así que, decidieron hacer palanca con<br />
la puerta y reventarla. Se fueron a buscar algo<br />
para hacer palanca y encontraron una vara de<br />
metal. Probaron de tirar la puerta abajo y, al<br />
cabo de unos intentos, consiguieron entrar.<br />
La casa era grande y estaba llena de telarañas.<br />
Los niños querían inspeccionar toda la casa, así<br />
que decidieron que cada uno inspeccionaría una<br />
zona de la casa. No encontraron nada<br />
interesante pero, cuando estaban a punto de<br />
irse, vieron en una estantería una especie de<br />
libro. Lo cogieron, y vieron que no era un libro,<br />
era un blog de notas, que decían lo siguiente:
“Me presento, me llamo Fermín y, si estás leyendo esto,<br />
seguramente estaré muerto y te habrás colado en mi casa,<br />
que estará abandonada. Si es así, lee atentamente lo que te<br />
voy a escribir:<br />
Si quieres tener toda mi fortuna, te daré una serie de pistas<br />
para llegar hasta ella.<br />
De momento, tienes que ir al parque más cercano y, al lado<br />
del primer banco que te encuentras nada más entrar, habrá<br />
una bolsa de basura. Ve hasta ella y ábrela, encontrarás la<br />
siguiente pista.”<br />
¿Vamos a encontrar la fortuna de Fermín?- dijo uno de lo<br />
niños.<br />
¡Sí!- exclamaron todos los demás.<br />
Llegaron al parque y, efectivamente, había la bolsa de basura<br />
que decía la nota.<br />
La abrieron y había una nota, junto a tres llaves de moto. La<br />
nota decía:<br />
“Estas llaves son de unas motos. Tendréis que usarlas para ir<br />
a la playa de El Prat, que está al lado de esta ciudad. Allí os<br />
encontraréis un yate de lujo y dentro habrá otra nota.”<br />
Los niños, que tenían catorce años, dijeron:<br />
Dentro de lo que cabe, tenemos edad para conducir una<br />
moto, ¿no?
Sí, pero, ¿quién conduce?<br />
Se pusieron de acuerdo sobre quien conduciría, pero<br />
pensaron:<br />
¿Dónde están las motos?<br />
Nada más salir del parque, se encontraron tres motos con dos<br />
cascos en cada una, y las llaves coincidían con las motos.<br />
Condujeron con cuidado hasta llegar a la playa de El Prat. Allí,<br />
se encontraron el yate y entraron dentro. Se encontraron otra<br />
nota que decía que tenían que ir con el yate a más sitios y que<br />
encontrarían otra nota.<br />
Y, así, desplazándose todo el día de nota en nota, acabaron<br />
otra vez a la casa abandonada. Una de las últimas notas decía:<br />
“Vuelve a mi casa, ve a la librería que tengo al lado de la única<br />
cama que hay en toda la casa y quita el libro titulado “Qué<br />
cosas hacer cuando te toca la lotería”.<br />
También, de paso, te lo puedes quedar.”
Hicieron caso a la nota y fueron a la casa. Cuando quitaron el<br />
libro, se encontraron un botón y al lado una nota que decía:<br />
“Púlsame” Lo pulsaron y, al instante, se movió todo el<br />
mueble y pudieron ver lo que había detrás de ella. Había una<br />
sala con un cofre<br />
y una llave. Los chicos abrieron el cofre con la llave y...<br />
¡Sólo hay una nota!¡No hay ni joyas, ni dinero, ni nada!<br />
¡No me lo puedo creer!<br />
Vamos a leer la nota, a ver lo que dice.<br />
Entonces empezaron a leerla:<br />
“ No os penséis que os he timado, porque la verdadera<br />
fortuna es la amistad que tenéis. Además, para que no os<br />
enfadéis, os podéis quedar las motos, el yate, etc. en eso me<br />
he gastado toda mi fortuna. Espero que os lo hayáis pasado<br />
bien.”<br />
Bueno, además de todo lo que hemos hecho juntos, nos<br />
podemos quedar las cosas en las que Fermín se ha gastado<br />
su fortuna.<br />
Y, cuatro años después, cuando ya eran mayores de edad,<br />
pudieron disfrutar de todo eso.<br />
Víctor Purificación 6è A
LA CUATRO ESTACIONES<br />
Escuchando a los pájaros cantar<br />
sé que la primavera va a empezar.<br />
El agradable perfume de las flores<br />
me hacen pensar en todos los colores.<br />
Los campos veo florecer<br />
incluso antes del amanecer.<br />
En un caluroso día de verano<br />
hacia la playa voy andando.<br />
Noto el calor de la arena en mis pies,<br />
y en las olas del mar los intento refrescar.<br />
Cuando el sol me empieza a quemar<br />
busco sombra sin cesar.<br />
Y debajo de una palmera<br />
mi piel ya no se desespera.<br />
Sigo el camino de algodón,<br />
y una cabaña encuentro,<br />
para entrar en calor<br />
al lado del fuego.
En el bosque estoy,<br />
escuchando al viento susurrando,<br />
y a las hojas revoloteando,<br />
maravillosas mariposas de amarillo y marrón,<br />
me marcan el camino,<br />
para poder llegar a mi destino.<br />
En el invierno el frio y la nieve aparece.<br />
Cuando el sol se esconde,<br />
las manos heladas tengo<br />
y una sonrisa intento.<br />
Txell Pagès Solanes 6º A
UN DESIG MOLT ESPECIAL<br />
Hi havia una vegada un nen que es deia Cesc. En<br />
Cesc quasi sempre estava trist perquè a l’escola<br />
tots el tractaven malament: sempre el castigaven,<br />
els “chulitos” l’insultaven, li pegaven sense motius,<br />
etc. Un dia, els seus pares van veure que havia<br />
suspès totes les assignatures i el van castigar sense<br />
jugar amb la Play Station ® i sense sortir a jugar amb<br />
els seus amics durant 6 mesos. Fins i tot s’estaven<br />
proposant de contractar un mestre particular... En<br />
Cesc ja estava fart de tot i va pujar a la teulada a<br />
contemplar els estels i així es va relaxar. Alguns<br />
minuts després, va passar volant un estel fugaç, i el<br />
Cesc va dir:<br />
És impossible!! Un estel fugaç!!<br />
Desprès va desitjar:<br />
Desitjaria ser més fort, valent i llest!<br />
Quan l’estel va desaparèixer es va sentir un<br />
“BOOOOOOOOM!”<br />
El Cesc, sorprès, es va espantar i va dir:<br />
Però què ha sigut això!!<br />
Va decidir investigar i, en un parc que hi havia allà a<br />
uns metres, va veure una nau clavada a terra! De la<br />
nau va sortir un extraterrestre molt estrany. Va dir:<br />
#@*&%$ !<br />
En Cesc, que no havia entès res i li va dir:<br />
No t’entenc. Dóna’m alguna cosa per entendre’t.
L’extraterrestre va treure una xapa i li va enganxar al Cesc.<br />
El marcià va dir:<br />
Has d’ajudar-nos! El nostre planeta ha sigut envaït per els<br />
Conolandos i ens han enviat a tots a la presó! Però, per<br />
sort, jo he aconseguit fugir en una nau i demanar ajuda.<br />
En Cesc va reflexionar i va dir:<br />
D’acord, accepto. Però què em donaràs a canvi?<br />
L’extraterrestre va respondre:<br />
Et donaré el desig que has demanat abans. T’he escoltat<br />
des de la nau. Saps? La nostra raça és capaç de concedir<br />
desitjos als que venen d’un altre planeta.<br />
Al Cesc se li va il·luminar la cara i, en un tres i no res, van<br />
pujar tots dos a la nau en direcció cap al planeta envaït.<br />
Mentre viatjaven, en Cesc va preguntar:<br />
- I com ho farem per derrotar-los? Ells són milions<br />
i nosaltres, només dos!<br />
L’extraterrestre li va respondre:<br />
- Tranquil, els Conolandos tenen un tresor molt<br />
ben custodiat i no s’atreveixen ni a tocar-lo. Es diu Nucli<br />
Con. Si aconseguim trencar-lo tots els Conolandos<br />
s’extingiran.<br />
El Cesc, desconcertat, va pensar: “Aquest extraterrestre<br />
està una mica boig”.<br />
Quan van arribar al castell on estava el Nucli Con, van<br />
aterrar a dalt de tot sense que els veiessin. Però, mentre<br />
estaven caminant, uns guàrdies el van veure i els van<br />
enviar a la presó.
En Cesc, desesperat, va dir:<br />
- Ho sabia! Sabia que no havia de fer aquesta<br />
missió tan arriscada. Tot ho he fet només pel desig. Això<br />
em passa per ser avariciós.<br />
L’extraterrestre, en canvi, no es rendia. Deia que havia<br />
d’intentar escapar o, si no, es quedarien allà per<br />
sempre. En Cesc, al final, es va convèncer que no<br />
s’havien de rendir. Va dir:<br />
- Tens raó. Què tens, que ens ajudi a fugir?<br />
L’extraterrestre li va explicar que només tenia un<br />
tornavís que se l’havia trobat al parc. En Cesc va tenir<br />
una idea. Va descargolar la tapa del conducte de<br />
ventilació i es van ficar allà. Van veure la sala on estava<br />
el Nucli Con. Van baixar sense fer soroll i en Cesc li va<br />
donar una cop de peu i es va trencar. Els Conolandos,<br />
casi morts, van perseguir al marcià i al Cesc. Ells van<br />
pujar a la part més alta del castell, es van pujar a la nau<br />
i van fugir cap al planeta Terra. Quan van arribar,<br />
l’extraterrestre va dir:<br />
Moltes gràcies! Ets el millor! Et recompensaré amb el<br />
desig que volies!<br />
Però en Cesc va dir:<br />
No, millor no. Després d’aquesta aventura he aprés que<br />
cal esforçar-se per aconseguir el que tu vols, i aprendre<br />
això és molt important. Gràcies a tu.<br />
Es va acomiadar de l’extraterrestre i, a partir d’aquell<br />
mateix dia, en Cesc es va esforçar molt per aconseguir<br />
el seu desig. Un desig MOLT especial.<br />
Iván Jiménez 6èB
LA HISTORIA DE NUESTRO DIA Y NOCHE<br />
Estaba el dios Sol , El era capaz de todo en el<br />
mundo en el que vivimos pero aún así se sentía<br />
solo.<br />
Un día como otro cualquiera el Sol recibió una<br />
visita:<br />
-Quién es –dijo él- El chico que se escondía detrás<br />
de la puerta acalorado respondió- Un bufón que le<br />
manda la señora Luna desde el más allá. El Sol<br />
cambio la cara de enfadado y a la vez triste por<br />
una de sorprendido , al empezar el espectáculo<br />
del bufón
Al acabar el espectáculo del bufón el Sol decidió<br />
enviarle una carta a la Luna agradeciéndole la ayuda<br />
pero que aún así se sentía triste igual. La carta<br />
también decía que cada día se aburría mas y que<br />
quería dar un vuelta algún día, para distraerse.<br />
En cuanto la Luna recibió la carta ya había pensado<br />
un plan, no fue muy difícil salvo que el Sol los días de<br />
cada día solo dormía y comía . Al llegar el día<br />
siguiente se encontraron en la puerta del sol y<br />
enseguida Luna le explicó lo que harían , pero tenían<br />
poco tiempo porque Luna se tenía que ir a trabajar.<br />
Solo con contarle el plan del día Sol se sentía mejor y<br />
decidieron empezar. Fueron paseando por toda la<br />
ciudad, mientras los habitantes se les quedaban<br />
mirando, Sol tomó un helado y Luna un chocolate<br />
calentito. Al acabarse el tiempo libre de luna , Sol se<br />
puso triste ,y de camino le empezó a preguntar<br />
sobre su trabajo
Ella se lo contó todo<br />
cuanto podía contar<br />
y Sol se interesaba<br />
cada vez más y más<br />
hasta que se<br />
tuvieron que<br />
despedir. Al día<br />
siguiente Sol decidió<br />
acercarse a saludar a<br />
Luna y se fijó en que<br />
estaba triste y<br />
cansada, y se<br />
preguntó a í mismo<br />
cómo podía<br />
ayudarle. Pasaron<br />
días y días y no se le<br />
ocurría nada hasta<br />
que un día se dio<br />
cuenta de cómo<br />
arreglar su problema<br />
y e de Luna.
Sol fue a ver a Luna lo antes que pudo para<br />
contarle su idea. –Luna tengo la solución a<br />
nuestros problemas- dijo él.-Cuenta, cuentadijo<br />
intrigada Luna.-Como yo estoy aburrido<br />
durante el día y tu estas cansada de trabajar<br />
día y noche, puedo trabajar contigo 12h<br />
durante el día y tu 12h durante la nochedijo<br />
el Sol esperando convencerla. ¡¿Qué te<br />
parece!? ¡Estupendo! – dijo Luna ,y así fue<br />
como cada día y cada noche el Sol y la Luna<br />
trabajan para nosotros.<br />
Cèlia Daudé 6è B
LA ROSA<br />
Un día iba por la calle<br />
Mirando a un valle.<br />
De repente me choque<br />
Con otro hombre.<br />
Él iba con prisas<br />
Y sólo me dijo: ¡Por que me pisas!<br />
Yo le pedí perdón<br />
Él exclamó: Para la próxima, ves con cuidado,<br />
¡tontón!<br />
Prosiguió con su camino<br />
Y yo me di cuenta en un momento repentino<br />
De que una cosa se le había caído<br />
Pero era demasiado tarde, ya se había ido.<br />
Lo miré con intriga<br />
Era una semilla<br />
Tan pequeña como una miga<br />
Que dentro de poco<br />
La plantaría en mi villa.
En un diario voy apuntando<br />
Día, color, tamaño<br />
Para las cosas de la flor ir recordando<br />
Durante todo el año.<br />
Julio de 2013:<br />
Te planto en verano<br />
Época perfecta del año<br />
Para no hacerte daño<br />
Porque si te planto en invierno<br />
Estaría todo en vano.<br />
Día uno, día dos,<br />
Día cuatro, veintidós<br />
Espero y espero<br />
A que asome, al menos, el primer pétalo<br />
Septiembre de 2013:<br />
Por fin, Septiembre<br />
Asoma el primer tallo de esta flor<br />
Que tanto le ha costado crecer<br />
Por él terrible calor
Y ahora a proteger a esta flor<br />
Del frío y duro invierno<br />
Que nos toca aceptar.<br />
Así que a esperar y a esperar<br />
Porque largo va a ser<br />
Y no creo que tu puedas crecer.<br />
Enero de 2014:<br />
Yo, a la flor<br />
sólo la voy regando<br />
Porque luz del Sol<br />
Ya le va dando.<br />
Febrero de 2014:<br />
Una gran tempestad<br />
A inundado nuestra ciudad<br />
Te has perdido entre el agua y el barro<br />
Entre las piedras y el carro<br />
Y, a ti, flor sin maldad<br />
Te busco con nervios y a la vez con serenidad.
10 de Febrero de 2014:<br />
Por fin te he encontrado<br />
Y en un frasco te he guardado<br />
Con tierra, con luz y con agua del Llobregat,<br />
que ahora está inundado.<br />
Esperaré hasta que las lluvias torrenciales paren<br />
Para sacarte del frasco al campo<br />
Y espero que no me mareen<br />
Diciendo que llueve y que no llueve.<br />
Marzo de 2014:<br />
Por fin puedo sacarte al campo<br />
Ya que no hay alerta roja de lluvias<br />
Pero un nuevo problema se me plantea<br />
Es otra tormenta mucho más distinta a esta<br />
Una nube oscura lo cubre todo<br />
Es un gas venenoso<br />
Que a una fábrica se le ha escapado<br />
Matando a animales:<br />
Perros, gatos, personas y algún que otro oso<br />
Que puedo hacer si,<br />
Por culpa de la nube<br />
Ya no da el sol<br />
Y no puedo ir a buscar agua<br />
Porque el agua del río está contaminada<br />
Y la carretera cortada.
15 de Marzo de 2014:<br />
La policía, por fin,<br />
Está evacuando a las personas<br />
Nos dicen que cojamos lo esencial<br />
Y yo a ti bella flor, te he cogido<br />
Porque eres mi tesoro mas bonito<br />
20 de Marzo de 2014:<br />
La policía me ha llevado<br />
A un terreno abandonado<br />
Para que yo pueda plantarte, bonita flor<br />
Y tu crezcas con color.<br />
Con suerte, aquí al lado<br />
Hay una casa con un señor mayor<br />
Le he preguntado si me puedo quedar<br />
Para a ti, poderte vigilar.<br />
El señor, muy majo por cierto,<br />
Ha aceptado y en esta casa me estoy<br />
quedando<br />
Yo voy a comprar y le pago el alquiler.<br />
Él tiene todo el poder<br />
Así que cuándo quiera me puede,<br />
De patitas en la calle, poner.
Este terreno abandonado es perfecto<br />
Te da el sol cada día<br />
Y la tierra es fértil y buena<br />
No cómo la que venden en el Día<br />
Y agua, buena y transparente<br />
Consigo en un riachuelo<br />
Cerca del bonito pueblo.<br />
Abril de 2014:<br />
Ya tu tallo ha crecido<br />
Después de todo lo que has sufrido<br />
Y tu primer pétalo ha salido<br />
Y de color rojo ha sido.<br />
El hombre mayor me ha dicho<br />
Qué es una rosa como la copa de un pino<br />
No es de color rojo de lino<br />
Es rojo de rosa, dónde dentro de poco se posará un bicho.
Mayo de 2014:<br />
Con ayuda del señor mayor<br />
Que se llama Alberto Dorador<br />
La rosa ya ha florecido<br />
Sana cómo un niño.<br />
Alberto me ha planteado<br />
Llevarte a un concurso<br />
Que se celebrará dentro de poco<br />
Y yo, cómo no,<br />
He aceptado.<br />
23 de Mayo de 2014:<br />
En el concurso, llega mi turno<br />
Yo te presento<br />
Cómo la flor<br />
Don Alberto<br />
En honor al buen señor<br />
Que me ha ayudado a llevarte a buen puerto.<br />
Al fin describen a la rosa ganadora:<br />
Con un intenso olor de sanadora<br />
Y un fuerte trabajo<br />
Roja cómo una fresa<br />
Trabajada campo abajo.
Con un tallo verde intenso<br />
Y un pétalo inmenso<br />
Grande y a la vez pequeña<br />
Y con bonitas reseñas<br />
La rosa ganadora es:<br />
Don Alberto.<br />
12 de Abril de 2015:<br />
Y así hasta el día de hoy<br />
La rosa a la gente enseñando voy<br />
Con el premio en una estantería<br />
Y la rosa en una vitrina.<br />
Gran rosa<br />
Mi tesoro<br />
Siempre te guardaré<br />
Cómo un gran, gran objeto de oro.<br />
Joel Moral Peña 6è B
SANT JORDI<br />
Sant Jordi<br />
ve de camí,<br />
buscant a la princesa<br />
per donar-li una sorpresa.<br />
Es troba amb el drac<br />
i s’ha de barallar,<br />
acaba vencent<br />
i ho celebrem.<br />
La princesa Violant<br />
es va quedar flipant,<br />
va donar un petó,<br />
per celebrar tot allò.<br />
Rebeca López 6èB
Les il·lustracions han estat realitzades pels alumnes de 3 r i4t