23.04.2015 Views

o_19jjcoo971oia1tl110usmmf2d7a.pdf

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

SANT<br />

JORDI<br />

2015<br />

Escola<br />

Nadal


ELS PREMIATS DE L’EDICIÓ D’ENGUANY:<br />

CICLE INFANTIL<br />

CURS LLENGUA MODALITAT<br />

TÍTOL<br />

P3-A<br />

MARIETES<br />

P3B<br />

PEIXOS<br />

IRISATS<br />

P4-A<br />

OSSOS<br />

PANDA<br />

P4-B<br />

ESQUIROLS<br />

CATALÀ<br />

CATALÀ<br />

CATALÀ<br />

CATALÀ<br />

POESIA<br />

POESIA<br />

POESIA<br />

POESIA<br />

LA PRIMAVERA<br />

LA PRIMAVERA<br />

POESIA DE LA<br />

PRIMAVERA<br />

POESIA DE LA<br />

PRIMAVERA<br />

P5-A<br />

ORQUES<br />

P5-B<br />

DOFINS<br />

CATALÀ<br />

CATALÀ<br />

POESIA<br />

POESIA<br />

ELS PLANETES DELS<br />

COLORS<br />

ELS PLANETES DELS<br />

COLORS


CICLE INICIAL<br />

CURS LLENGUA MODALITAT PREMI<br />

1r-A<br />

Català<br />

Prosa<br />

1r-B Català Prosa<br />

2n-A<br />

COL.LECTIU: “El<br />

monstre-arbre”<br />

COL.LECTIU: “El<br />

Peix Fufi”<br />

Català Prosa Jose Manuel López<br />

Castellà Prosa Ainhoa Cruz<br />

Català Prosa Pol Santamaría<br />

TÍTOL<br />

Arnau Villena /<br />

Núria Nájar<br />

Pau Edo / Aroa<br />

Mera<br />

L’ocell que va fer la<br />

volta al món<br />

El tesoro del<br />

fantasma<br />

El conte del cíclop<br />

2n-B<br />

Castellà Prosa Anastasia Volkova<br />

El hombre<br />

atropellado


ELS PREMIATS DE L’EDICIÓ D’ENGUANY:<br />

CICLE MITJÀ<br />

CURS LLENGUA MODALITAT PREMIAT TÍTOL<br />

3r-A<br />

3r-B<br />

4t-A<br />

Prosa Carolina Navarro La porta de la fantasia<br />

Català<br />

Poesia Sandra Borrego Els cargols<br />

Castellà Poesia Eloi Ratsivalaka Las Profesiones<br />

Anglès Poesia Col.lectiu<br />

El millor monstre del<br />

Prosa<br />

Eric Ruiz<br />

Català<br />

món<br />

Poesia Estela Galindo El lleó<br />

Castellà Poesia Júlia Martínez Don Federico<br />

Anglès Poesia Col.lectiu<br />

Català<br />

Prosa Lucía González El bosc encantat<br />

Poesia Ouail Adghir Els colors de la terra<br />

Castellà Prosa Gerard Artó<br />

El mundo del dragón<br />

rojo<br />

Anglès Poesia Col.lectiu<br />

Prosa Duna Gómez. La festa de pijames<br />

Català<br />

Poesia Carla Gómez L’arc de Sant Martí<br />

4t-B<br />

Castellà Prosa Yasmine Salamat. Quiero ser pintora<br />

Anglès Poesia Col.lectiu<br />

Participants dels jocs florals de l’ajuntament:<br />

Màxim Balbuena 3r A : Tinc por<br />

Yaiza Alba 4t A : l’amistat<br />

Yasmin Salamat 4t B: El silenci ( guanyadora dels Jocs Florals de Sant Feliu)


CICLE SUPERIOR<br />

CURS LLENGUA MODALITAT PREMIAT TÍTOL<br />

5è-A<br />

5è-B<br />

6è-A<br />

6è-B<br />

Català<br />

Castellà<br />

Prosa<br />

Andrea Vicente<br />

T’imagines si<br />

fóssim invisibles?<br />

Poesia Adrian Borrego ELS ESPORTS<br />

Prosa<br />

Sofía Pin<br />

El sol, la luna y el<br />

arco íris<br />

Poesia<br />

Hafsa Jebari<br />

Haikús: La hierba y<br />

El lenguado<br />

Anglès Poesia Col·lectiu<br />

Prosa Kevin Méndez Què passaria si...<br />

Català<br />

Poesia Lucía García Els estels<br />

El niño mago del<br />

Prosa<br />

Noelia Mesa<br />

Castellà<br />

arco iris<br />

Poesia Carla Jacobs La noche<br />

Anglès Poesia Col·lectiu<br />

Català<br />

Prosa Cristina López La Princesa i el drac<br />

Poesia Aleix Romero Un amic<br />

Castellà<br />

Prosa Victor Purificación<br />

La casa<br />

abandonada<br />

Poesia<br />

Txell Pagès<br />

Las cuatro<br />

estaciones<br />

Anglès Prosa Col·lectiu Kinderland<br />

Català<br />

Castellà<br />

Prosa<br />

Ivan Jiménez<br />

Un desig molt<br />

especial<br />

Poesia Rebeca López Sant Jordi<br />

Prosa<br />

Cèlia Daudé<br />

La historia de<br />

nuestro día y<br />

noche<br />

Poesia Joel Moral La rosa<br />

Anglès Poesia Col·lectiu


POEMA DE PRIMAVERA<br />

SI VE UNA PAPALLONA<br />

JO NO L'AGAFARÉ<br />

QUE VOLI, QUE VOLI<br />

AL CEL ESTÀ MÉS BÉ!!<br />

LES FLORS COM CADA DIA<br />

VOLDRAN FER-LI UN PETÓ<br />

QUE HI VAGI, QUE HI VAGI<br />

QUE L'OMPLIRAN D'OLOR!!<br />

P3


POESIA<br />

DE LA PRIMAVERA<br />

AL JARDÍ JO M’ ENTRARÉ<br />

I FLORETES COLLIRÉ<br />

SI VOLS VEURE OCELLS VOLAR<br />

VÉS PEL MAIG A LA MUNTANYA.<br />

SI VOLS VEURE OCELLS VOLAR,<br />

VES PEL MAIG AL COLOMAR.<br />

ALLÍ CANTA EL ROSSINYOL,<br />

LA GUATLLA I LA CADERNERA.<br />

TAMBÉ CANTA LA PUPUT<br />

EN EL TEMPS DE PRIMAVERA.<br />

JOAN AMADES<br />

P4


ELS PLANETES DE COLORS<br />

ELS PLANETES DALT DEL CEL,<br />

SEMBLEN BOLETES DAURADES,<br />

PERÒ JO ELS VULL DIBUIXAR,<br />

AMB TONALITATS VARIADES.<br />

EN FARÉ UN COLOR DE MEL,<br />

UN IGUAL QUE EL BLAU DEL CEL,<br />

UN DE GRIS COM L’ULL DEL LLOP,<br />

I UN DE NEGRE COM UN CORB.<br />

TOTS JUNTETS I AMB TANTS COLORS,<br />

FARAN UN CEL TAN LLUENT,<br />

QUE DIRÀ TOTA LA GENT:<br />

- QUIN FIRMAMENT TAN<br />

PRECIÓS!<br />

M. Roser Algué<br />

P5


El monstre-arbre<br />

Hi havia una vegada un arbre, normal i<br />

corrent, però un dia una bruixa malvada el<br />

va convertir en un monstre-arbre.<br />

El monstre-arbre es menjava les plantes, les<br />

cols i els arbres. Però van venir uns cavallers<br />

amb una poció màgica que va desfer<br />

l'encanteri.<br />

L'arbre va tornar a ser normal i corrent, i la<br />

bruixa es convertir en bona i a partir d'aquell<br />

dia va cuidar les plantes.<br />

1r B


EL PEIX FUFI<br />

Hi havia una vegada una família molt pobre, eren<br />

molts germans. La germana petita, la Martina, estava<br />

molt nerviosa perquè era el seu aniversari i li volien<br />

fer un regal. Van anar a una botiga de peixos i li van<br />

comprar un peix que era el més barat perquè era de<br />

color gris i ningú el volia comprar.<br />

Quan van arribar a casa, a la Martina no li va agradar<br />

perquè estava molt brut i li va posar de nom Fufi,<br />

com el fum. La mare el va netejar i li van sortir tots<br />

els colors: taronja, groc i blanc. La Martina es va<br />

posar molt contenta, però el peix estava trist. Van<br />

anar al mar i el van llançar perquè jugués amb els<br />

altres peixos i es va posar molt content.<br />

I cada aniversari, el Fufi anava a la platja a visitar-la.<br />

Conte contat, ja s’ha acabat.<br />

1r B


L’OCELL QUE VA FER LA VOLTA AL MÓN<br />

Hi havia una vegada un ocell que volia fer la volta al<br />

món.<br />

L’ocell que era d’una nena que es deia Marta. Un dia,<br />

quan la Marta va sortir de casa per anar-se’n a l’escola,<br />

es va deixar la gàbia de l’ocell oberta. Així que l’ocell va<br />

sortir de la gàbia i va sortir per un forat petit de la casa.<br />

L’ocell tenia ganes de fer la volta al món i va marxar.<br />

Quan la Marta va tornar va dir:<br />

On està el meu ocellet? Mareeee- cridava trista a la<br />

seva mare Montse.<br />

El meu ocell s’ha anat de casa. Potser que algun lladre<br />

l’hagi agafat.<br />

Però no, l’ocell estava donant la volta al món. I va fer un<br />

llarg viatge, van passar molts dies i mesos fins que va<br />

arribar a la Xina. Allà va veure coses sorprenents de les<br />

que no estava acostumat a veure. I va pensar:<br />

Que podré menjar aquí? Ah se.,. Arròs del camp.<br />

Després va volar fins a Mèxic i va menjar blat de moro i<br />

així de país en país fins que va tornar a Europa i<br />

finalment va tornar a la seva casa de Barcelona amb la<br />

Marta.<br />

La Marta es va posar molt contenta perquè el seu ocell<br />

havia tornat a la gàbia i l’ocell també estava molt feliç<br />

per haver pogut veure el món.<br />

Jose Manuel 2nA


EL TESORO DEL FANTASMA<br />

Había una vez una casa muy vieja donde vivía un niño y<br />

sus padres, Los antepasados del niño escondían un<br />

secreto.<br />

Un día el niño tenía que hacer una exposición para el<br />

cole.<br />

El niño preguntó:<br />

¿Papá me cuentas la historia de nuestros antepasados?.<br />

¡ Sí, hijo encantado!<br />

Había una vez en una casa super vieja, un mapa de los<br />

faraones. Nuestros antepasados descubrieron el mapa<br />

hace muchos años pero ninguno encontró el tesoro. Dice<br />

la leyenda que el tesoro está en esta casa y ni tu madre ni<br />

yo ni tu hermana hemos encontrado el tesoro. El padre<br />

explicó que 60 años antes, un niño se convirtió en<br />

fantasma. En su tumba estaba el tesoro.<br />

El niño que ahora vivía en la casa tenía una amiga que le<br />

gustaban los misterios. El niño le contó la leyenda y los<br />

dos se fueron a la buscar la tumba. Cuando encontraron<br />

la tumba había una escritura que ponía que el verdadero<br />

tesoro, mil monedas, estaba en el corazón de la cueva de<br />

las trampas. Los dos niños fueron allí pero apareció el<br />

fantasma y les dijo:<br />

¿Qué hacéis aquí?. Este tesoro es mío.<br />

Y los niños se lo devolvieron. El fantasma dijo que ya no<br />

quería el tesoro sino sus almas. Y los niños se<br />

convirtieron también en fantasmas.<br />

Cuento contado ya se ha acabado.<br />

FIN<br />

Ainhoa 2A


EL CONTE DEL CICLOP<br />

Hi havia una vegada en el regne de la fantasia<br />

un ciclop que es deia el ciclop de la Natura.<br />

Tenia dues cames de tronc com un arbre. Als<br />

braços tenia herba i arbres, i només tenia un<br />

ull gran. Molts follets tenien les mans com<br />

tisores i els follets volien trobar el ciclop<br />

perquè els habitants del regne de la fantasia<br />

expliquen que el seu ull dona sort.<br />

I un cavaller es va assabentar que l’ull del<br />

ciclop donava sort. El cavaller va anar al bosc<br />

amb el seu cavall de lego per treure l’ull, i el<br />

cavaller i els follets es van trobar al bosc i van<br />

decidir lluitar junts. Es van trobar amb el ciclop<br />

i li van treure l’ull i ho van compartir. I així van<br />

tenir bona sort.<br />

Pol Santamaría 2nB


EL HOMBRE ATROPELLADO<br />

Había una vez un hombre que se llamaba Pepe que<br />

tenía cincuenta años.<br />

Un día, salió a pasear por la calle para ir al mercado, y<br />

al pasar por un paso de cebra cuando el semáforo<br />

estaba en rojo, el hombre cruzó y lo atropello un<br />

coche rojo. Su mujer, al enterarse de lo ocurrido<br />

llamó a la ambulancia. El hombre murió.<br />

Después de un mes, nadie fue a su tumba, ni su mujer.<br />

Así que Pepe se levantó un día de su tumba y volvió a<br />

su casa. Al llegar no podía creer lo que vio…. ¡había<br />

otro hombre en su casa!<br />

Pepe dijo:<br />

¿Quién es ese? ¡Yo soy el hombre de esta casa!


Gritó muy enfadado.<br />

Pero en verdad yo estoy muerto, debería volver a<br />

mi tumba…- Y se fue triste de allí. – Al fin y al cabo,<br />

yo soy una momia.<br />

De camino al cementerio, se encontró una señora<br />

que también era una momia. Se miraron, se<br />

gustaron y finalmente se casaron.<br />

Fin<br />

Anastasia 2nB


LA PORTA DE LA FANTASIA<br />

Hi havia una vegada uns nens que anaven d’excursió<br />

amb la seva escola.<br />

Ells es pensaven que es tractava d’una excursió com<br />

moltes altres però els esperava una gran sorpresa.<br />

Van anar amb autocar i el destí era… la selva!<br />

En arribar, van passejar entre les plantes per<br />

descobrir aquell paisatge tan increïble.<br />

Com havia molta vegetació, unes nenes es van<br />

despistar i van arribar fins un lloc on havia un arbre<br />

molt original: tenia una porta en el seu tronc!<br />

Eren molt curioses i la van empènyer. Llavors van<br />

quedar meravellades: hi havien molts Arcs de Sant<br />

Martí, també unicornis, fades i més personatges<br />

fantàstics!<br />

Mai haguessin imaginat que existís un lloc com<br />

aquell.


Mai havien vist una cosa semblant, només en els<br />

contes.<br />

Encara que els hagués agradat quedar-s’hi, van<br />

buscar el camí de tornada.<br />

Quan van aconseguir retrobar-se amb tots els<br />

companys, no paraven d’explicar tot el que havien<br />

vist i, és clar, ningú no s’ho creia.<br />

Però elles mai més van oblidar el seu descobriment i<br />

sempre pensaven que qualsevol dia, per molt avorrit<br />

que semblés, podia transformar-se en fantàstic i<br />

meravellós.<br />

CAROLINA NAVARRO GIMÉNEZ<br />

3r A


EL MILLOR MONSTRE DEL MÓN<br />

Hi havia una vegada, en un món d’humans, un monstre<br />

que es deia Ralph. Tenia l’edat d’un nen de tercer, era blau,<br />

tenia dues potes i volava. Ell, volia ajudar a la gent, però<br />

tothom que el veia sortia corrent. Ho va intentar moltes<br />

vegades, però els humans seguien espantant-se.<br />

Un dia anava pel bosc i va escoltar uns crits molt forts.<br />

Va anar cap allà, on sentia els crits, i va arribar a la vora del<br />

riu. Hi havia un nen que havia caigut a l’aigua i s’estava<br />

ofegant. Els pares demanaven auxili perquè no sabien nedar.<br />

El Ralph va pensar que era una bona oportunitat, i com que<br />

podia volar, es va llançar al rescat. Va passar volant per<br />

damunt del nen i el va agafar amb les dues potes, el va<br />

treure de l’aigua i el va deixar, amb molta cura, al costat dels<br />

seus pares. Els pares li van agrair el que havia fet pel seu fill i<br />

van anar al poble per explicar a tothom el que havia passat.


Quan van arribar, tota la gent del poble va fer una<br />

festa en honor del Ralph que havia salvat la vida al<br />

nen. Tots estaven molt contents i la festa va ser molt<br />

divertida. Van menjar molt i s’ho van passar molt bé.<br />

Al dia següent, van omplir la ciutat amb uns<br />

cartells amb la cara del monstre i unes lletres que<br />

deien:<br />

NO TINGUEU POR D’AQUEST MONSTRE, ÉS MOLT BO!<br />

A partir d’aquell dia, tota la gent estava molt<br />

contenta de tenir aquell monstre com amic. Ell els<br />

ajudava cada vegada que podia i tots van ser molt<br />

feliços.<br />

ERIC RUIZ AGUSTÍN 3rB


ELS CARGOLS<br />

Cargol treu les banyes<br />

i vine a la muntanya.<br />

Cargolets treieu les banyetes<br />

i veniu a la muntanyeta.<br />

Quan escolteu la cançó<br />

sortiu a buscar el Sol.<br />

Quan el silenci és aquí<br />

dormiu al vostre llit.<br />

A l’hortet de casa teva<br />

tens cargols en una bleda.<br />

Si el menjar no els ha agradat<br />

un altre lloc buscaran.<br />

Herba fresca els donaràs<br />

perquè no vulguin marxar.<br />

SANDRA BORREGO ARRIBAS 3r A


EL LLEÓ<br />

El lleó es ferotge,<br />

i porta un rellotge,<br />

també porta una melena<br />

que pentina a casa seva.<br />

El lleó es va perdre,<br />

va a desaparèixer.<br />

Aviat va tornar<br />

i va començar<br />

a berenar.<br />

No sabia que fer.<br />

Va començar a jugar<br />

i es va posar malalt.<br />

Tenia febre,<br />

no parava de menjar pebre.<br />

Es va curar amb un xarop<br />

que li va donar el doctor.<br />

Sóc un lleó, sóc un guanyador!<br />

ESTELA GALINDO 3RB


LAS PROFESIONES<br />

Yo quiero ser zapatero<br />

y ganar mucho dinero.<br />

Pero claro, eso es normal,<br />

quiero ir a ver una aurora boreal.<br />

Camionero quiero ser<br />

y un camión poder tener.<br />

O tal vez ser astronauta<br />

y aprender a tocar la flauta.<br />

Pastelero quiero ser<br />

y una tienda poder tener.<br />

Hay muchas para escoger,<br />

pero solo una puedo hacer.<br />

ELOI RATSIVALAKA SICART 3r A


DON FEDERICO<br />

Don Federico perdió su cartera<br />

y fue a comprarse una nueva.<br />

Iba con una camisa rockera<br />

y se enamoró de la costurera<br />

La costurera llevaba abanico<br />

y se enamoró de Don Federico.<br />

Un día antes de la boda<br />

escogieron un vestido<br />

que estaba muy de moda.<br />

Era blanco y rosa<br />

llevaba una mariposa.<br />

El día de la boda<br />

se dieron un besito,<br />

estaba muy contento<br />

Don Federico.<br />

JÚLIA MARTÍNEZ YERGA 3r B


TINC POR<br />

A vegades quan plou<br />

hi ha llampecs i trons.<br />

Jo m’amago sota els llençols.<br />

Tinc molta por!<br />

Crido la meva mare<br />

perquè em canti una cançó.<br />

Jo m’adormo ben tranquil.<br />

Dic adéu a les pors<br />

que surten volant<br />

de la meva habitació.<br />

És la meva mare<br />

qui ha aconseguit<br />

que dormi bé<br />

durant tota la nit!<br />

MÁXIMO BALBUENA TORRENTE 3r A<br />

(participant al jocs florals de Sant Feliu)


L’AMISTAT<br />

L’amistat quan és sincera<br />

supera qualsevol barrera.<br />

No li afecta la distància,<br />

el temps o la discrepància.<br />

És un llaç que si és fort,<br />

No el trenca ni la mort.<br />

És un tresor valuós,<br />

únic i fabulós.<br />

Yaiza Alba 4t A<br />

(participant al jocs florals de Sant Feliu)


El SILENCI<br />

Si fas silenci escoltaràs com respira la naturalesa,<br />

com viu, com s’alimenta, com absorbeixen les sals del<br />

terra.<br />

Si fas silenci escoltaràs com viuen els animals,<br />

com dormen, com cacen, com viuen en ramats.<br />

Si fas silenci escoltaràs el mar,<br />

com es mou, com fa so, com està ple de sal.


Si fas silenci escoltaràs com bufa el vent,<br />

apropant-nos les veus de la gent.<br />

Si fas silenci escoltaràs les formigues<br />

que treballen amb les seves amigues.<br />

Xxxxt ! Faig silenci!<br />

Xxxxt ! Fem silenci !<br />

Yasmine Salamat 4t B<br />

Guanyadora dels Jocs Florals de Sant Feliu


El bosc encantat<br />

Hi havia una vegada dos germanes, la més gran es deia<br />

Lucia i l’altre Aina.<br />

La Lucia i l’Aina volien fer una excursió a un bosc, i per<br />

això es van preparar dos entrepans i una ampolla d’<br />

aigua.<br />

Quan van arribar al bosc van donar un passeig i l’Aina li<br />

deia tota l’estona a la Lucia:<br />

- Tinc gana, tinc gana…. Tota l’estona igual.<br />

La Lucia va dir:<br />

- Aina! ,Tot cridant.<br />

- Ara pararem a menjar, però calla!<br />

Van veure un prat molt bonic i l’Aina va dir:<br />

- Mengem allà? – Aquest prat és molt bonic!!<br />

I la Lucia va contestar:<br />

- Si, vinga anem.<br />

Quan van arribar al prat van escoltar una veu que sortia<br />

d'un arbre i deia:<br />

- Aneu en compte, aquest bosc està encantat i per molt<br />

que aquest prat sigui tant bonic és on viuen les<br />

criatures de la nit, són molt perilloses.<br />

Les dues germanes es van espantar i l’Aina va cridar:<br />

-“Les criatures de la nit?”


L’arbre que les va avisar, les va agafar amb les seves<br />

branques i les va posar a la seva capsada i les<br />

germanes van dir a l’hora:<br />

- Què bonic , des de aquí dalt !!!!<br />

L’arbre les va baixar de la seva capsada i va dir:<br />

-Aneu amb molta compte per si de cas, perquè no us<br />

podre ajudar he de quedar-me aquí vigilant el bosc.<br />

I l’Aina va dir:<br />

-Per què no vens amb nosaltres a casa nostra?<br />

I l’arbre va respondre:<br />

-D’acord!<br />

I la Lucia va dir cansada:<br />

-Dons vinga anem!!<br />

Quan van arribar a casa l’arbre va saludar a la mare de<br />

les dues nenes i la mare es va posar a cridar i va caure<br />

al terra, i l’Aina es moria de riure.<br />

De cop i volta es va sentir “Ring- Ring- Ring”. La Lucia<br />

es va despertar de cop. Tot havia estat un somni.<br />

Quan estaven a la cuina esmorzant la Lucia li anava<br />

explicant aquell somni tan extraordinari a la seva mare<br />

i a la seva germana.<br />

I conte contat, conte acabat.<br />

Lucia González 4t A


LA FESTA DE PIJAMES<br />

–Iuuuupi! –va cridar la Júlia mentre es posava a ballar.<br />

–Noia –vaig dir jo– No et desesperis! Només és una festa!<br />

Aquell vespre havia convidat a les meves amigues a sopar i<br />

després es quedarien a dormir.<br />

–Ding, dong! –va fer el timbre.<br />

–Ja són aquí, ja són aquí! –va tornar a cridar la Júlia.<br />

Vaig obrir la porta i la Carla i la Martina van passar a dins.<br />

–Benvingudes! –vaig dir .<br />

–Hola, Duna! Què bonica que és la teva casa! –va dir la<br />

Martina.<br />

–Gràcies!<br />

–Vina! A què juguem? –va dir la Carla– Una mica més de<br />

“salero”!<br />

Vam jugar una hora i després vam sopar tot xerrant:<br />

–Què us agradaria fer? Veure la tele? –vaig preguntar.<br />

–No! –va dir la Júlia–. Jo vull ballar fins a les tantes!


–I si aneu a rentar-vos les dents? –va dir la mare.<br />

–D’acoooord ...! –vam dir totes plegades.<br />

A continuació de rentar-nos vam anar a la meva habitació.<br />

–Mireu! Us agrada? –vaig dir.<br />

–Uaaau!<br />

–Què guai!<br />

–M’agrada molt!<br />

–Doncs bé, ara us diré un secret que no podeu dir a ningú<br />

–vaig fer–<br />

–No ho direm –van respondre.<br />

I el meu secret era una porta amagada a l’armari per<br />

poder creuar a un món fantàstic ... Vam creuar la porta i<br />

vam sentir una veu:<br />

–Haureu de tornar abans de les tres de la matinada<br />

perquè, si no, no podreu tornar al vostre món...<br />

–Per casualitat ... algú té rellotge? –va dir la Martina.<br />

–No.<br />

–No.


–Jo si –vaig contestar.<br />

De sobte, va aparèixer un ordinador i ens vam ficar<br />

totes a dins.<br />

–Estem dins d’un videojoc –vaig comentar.<br />

Vam jugar i jugar fins que es van fer les dues de la<br />

matinada. Vam sentir uns plors de lluny ...<br />

–Suposo que deu ser la meva amiga, Lara la fada.<br />

–La fada Lara? –va preguntar la Júlia<br />

–Noooo! Lara la fada! –vaig confirmar.<br />

–D’acord. I qui és aquesta? –va preguntar la Carla.<br />

–Una fada ... –va contestar la Martina.<br />

–I tu, com ho saps?!?! –vaig dir.


–Perquè suposo que és ella. –va contestar altre cop la<br />

Martina, tot assenyalant a algú que plorava.<br />

Ens vam apropar a ella i ens va dir:<br />

–No trobo la meva vareta! Em podeu ajudar?<br />

–Es clar que si! –vam fer a la vegada–. T’ajudarem.<br />

Vam buscar tres quarts d’hora i, al final, la vam trobar<br />

darrera d’uns arbustos.<br />

–Hem de tornar!<br />

–Jo us portaré per art de màgia –va dir la fada.<br />

L’endemà ens vam trobar totes al terra de la meva<br />

habitació i vam compartir les emocions de la nit anterior.<br />

Duna Gómez Castro 4t B


ELS COLORS DE LA TERRA<br />

El verd de les fulles<br />

El groc del Sol<br />

El vermell de les flors<br />

El blau del mar<br />

El taronja del jaguar<br />

El marró de l’ordinador<br />

El gris del barret de la miss<br />

El blanc de la neu<br />

Les algues del mar d’un verd brillant<br />

Les flors de mil colors<br />

Tots els colors de la Terra<br />

Són de pau i no de guerra<br />

Ouail Adghir (4t.A)


L’ARC DE SANT MARTÍ<br />

Un arc de Sant Martí<br />

s’ha escampat pel meu jardí,<br />

i les flors avorrides<br />

ara estan acolorides.<br />

Verd, blau i també vermell<br />

donen vida al món sencer.<br />

Quan estic desanimat<br />

miro el verd<br />

i em poso content.<br />

Quan estic preocupat<br />

miro el color blau,<br />

em relaxo i no em veus enfadat.<br />

Quan estic adormit<br />

penso en vermell<br />

i m’aixeco amb un crit.<br />

Al meu arc de Sant Martí<br />

hi ha colors que no tenen fi.<br />

CARLA GÓMEZ VILCHEZ 4t B


EL MUNDO DEL DRAGÓN ROJO<br />

Había una vez un mundo en el que vivía<br />

un dragón rojo, pero lo extraño es que el dragón era<br />

bueno. Además tenía un rival que era un dragón<br />

verde. Éste era el ser más malo de este mundo, lo<br />

asaltaba todo y el dragón rojo, que era bueno,<br />

ayudaba a la gente a reconstruir todo lo que había<br />

roto el otro.<br />

Lo peor era que el dragón verde, aparte<br />

de destruir todo a su paso, se quedaba con las<br />

riquezas de los hombres y las guardaba en su cueva.<br />

Ahí había tanto oro y dinero que era incontable.<br />

Hasta que un día el dragón rojo vió un sitio donde<br />

había una lámpara. Él la tocó y salió un genio.<br />

El genio, que era azul y muy alto, le dijo:<br />

-¡Tienes tres deseos!<br />

Al momento vino el dragón verde y le dijo:


-¡Dame esa lámpara!<br />

Y el dragón rojo no entendía por qué.<br />

Él le dijo que era para hacer el bien y entonces,<br />

cuando estaba a punto de dársela, en el último<br />

segundo se dio cuenta de que mentía:<br />

-Genio, quiero pedir mi primer<br />

deseo. –dijo el dragón rojo.<br />

Y el genio preguntó cuál era ese<br />

deseo. El dragón rojo dijo que quería que el<br />

dragón verde devolviese todo lo que había<br />

robado. Y al instante el dragón verde hizo lo<br />

que le mandó el dragón rojo.<br />

Luego dijo al genio:<br />

-Mi segundo deseo será que el<br />

dragón verde se vuelva bueno.<br />

Y rápidamente se cumplió su deseo.<br />

-Y para acabar quiero que mi último<br />

deseo sea que te conviertas en una persona y<br />

ayudes a todo el mundo.<br />

Así el dragón rojo tuvo un amigo<br />

humano para siempre y pudo seguir haciendo<br />

buenas cosas. Y tuvieron una lámpara<br />

maravillosa … para decorar.<br />

Gerard Artó 4t A


QUIERO SER PINTORA<br />

Había una vez una niña que se llamaba Aurora, quería<br />

ser pintora. Un día anunciaron que al mes siguiente se<br />

celebraría un concurso de pintura. Todos se querían<br />

apuntar y Aurora también.<br />

Se fue a su casa y le preguntó a sus padres si se podría<br />

apuntar.<br />

¿Me puedo inscribir?- le dijo a sus padres.<br />

Sí, pero tienes que practicar mucho.<br />

¡Bien!!- cotestó Aurora.<br />

Era muy tarde, eran casi las doce de la noche y Aurora<br />

seguía practicando. Su madre fue a la habitación y vió<br />

que Aurora seguía trabajando en us dibujos.<br />

¿Puedes dejarlo ya y ponerte a dormir? Ya es muy tardele<br />

dijo su madre.<br />

De acuerdo... hasta mañana.<br />

Se durmió rápidamente. A la mañnna siguiente tenía que<br />

darse prisa porque tenía que asistir a la clase de pintura,<br />

pero antes tenía que desayunar, cambiarse, etc.<br />

Salió de su casa y se fue directa a la clase. Llegó un poco<br />

tarde y el profesor no le dijo nada.


Buenos días- saludó<br />

Llegas un poco tarde- dijo el profesor<br />

Disculpe no volverá a pasar- respondió Aurora.<br />

Hicieron muchos trabajos porque se acercaba el día del<br />

concurso. Aurora se fue a su casa para seguir<br />

practicando y practicó y practicó. Pasaron los dí y<br />

finalmente llegó el día esperado. Entonces fue al<br />

concurso y la organizadora dijo:<br />

¡Comenzad!<br />

Aurora dibujó una playa con plameras, arcos iris,<br />

cofres...Pasó una hora y la organizadora dió un aviso.


¡Tiempo, teneis que dejar de pintar!<br />

A continuación el jurado pasó por todas las mesas, y al<br />

llegar a la mesa de Aurora dijeron:<br />

¡Es muy bonito lo que acabas de realizar!<br />

Cuando acabaron de revisar todos los trabajos eligieron al<br />

ganador.<br />

El ganador del consurso es....<br />

¡Aurora!!<br />

Entonces ella se puso a llorar de alegría.<br />

Colorín colorado este cuento se ha acabado.<br />

Yasmin Salamat (4tB)


T’IMAGINES QUE PASARIA SI…<br />

Fóssim invisibles?<br />

Seria molt divertit , vull dir , va ser molt divertit….<br />

Un dia pel matí , vaig menjar un suc i una galeta , la<br />

galeta era una mica estranya , però jo, me la vaig menjar .<br />

Al col·legi vaig veure a la Carla , la vaig saludar, però era<br />

com si no hi fos , no hem va veure. Jo vaig anar corrents<br />

al lavabo i, al mirall no hi havia ningú. Era…INVISIBLE!!!<br />

Vaig pensar i pensar i pensar…però no recordava que<br />

hem va fer invisible. De cop i volta vaig recordar que pel<br />

matí vaig menjar una galeta estranya. Era això el què<br />

hem va fer invisible!<br />

En aquell moment vaig pensar tot el que podia fer amb el<br />

poder de d’invisibilitat: fer bromes, colar-me en llocs , fer<br />

coses sense que ningú hem pugui veure ,etc.<br />

Desprès de 3 mesos seguia sent invisible, al principi<br />

m’agradava però després, vaig pensar que si ningú hem<br />

podia veure, doncs , qui era jo?<br />

Quant va passar un any seguia sent invisible, hem va<br />

entristir molt perquè jo necessitava , a la meva mare ,al<br />

meu pare , a la meva germana, a la meva família! Hem<br />

vaig posar a plorar com una boja, però no hi havia solució<br />

.


Desprès de 5 anys, encara ho era .Cada nit, quant<br />

passejava pel parc, n’hi havia un estel molt bonic,<br />

tenia forma d’un trebol de 4 fulles. Hem recordava<br />

que, pot ser, algun dia, tornaria a ser visible.<br />

Ja era una mica gran , però encara tenia el cor com<br />

el d’ una nena de 10 anys , encara m’agradava jugar<br />

amb les joguines ,els animalets i, amb totes les<br />

coses. Seguia recordant a la meva família , segur<br />

que ells també hem recordem a mi. Per la tarda vaig<br />

trobar un amulet que s’obria i per dins posava: Pots<br />

dir alguna cosa ,el que vulguis i, es farà realitat. Vaig<br />

pensar que tenia molta sort , podia demanar el què<br />

fos, com ser un altre vegada visible, ho vaig demanar<br />

.Es va fer realitat i vaig anar corrents a casa i vaig<br />

donar un petó a tothom. I així es la meva historia , i<br />

la vostra?<br />

ANDREA VICENTE MACÍAS<br />

5è A


QUÈ PASSARIA SI…<br />

Kevin Mendez 5eB<br />

Era un dia normal com tots fins que va arribar la tarda .Jo<br />

vaig convidar els meus amics a casa meva a jugar. Quan<br />

estàvem jugant va passar una cosa molt estranya. De sobte<br />

el videojoc es va parar i la televisió va obrir un portal que<br />

conduïa al videojoc. En aquell moment tots estàvem molt<br />

nerviosos . No sabíem què fer<br />

-Millor ens anem .Anar al videojoc és molt perillós .Va dir<br />

el Victor<br />

-No serà molt divertit, anem tots. Va dir la sara<br />

-D’acord .Va dir el Pau<br />

-Si no hi ha més opcions , jo també hi aniré<br />

De seguida que vam entrar es va tancar el portal i vam<br />

caure al mar . Allí vam trobar taurons, ratlles, meduses ...<br />

Vam intentar nedar molt ràpid però aquells animals eren<br />

molt mes ràpids. Quan pensaven que ens atacarien el Pau<br />

va recordar un joc que se semblava al que estan fent.<br />

-Si estem en un videojoc i haurà alguna cosa per escapar.<br />

Va dir el Marc .<br />

-Però quina cosa. Va dir el Victor<br />

El Pau els va explicar una tàctica d’un videojoc. Era anar<br />

d’esquerra a dreta i de dalt a baix .Quan vam terminar una<br />

forca va sortir dels nostres cossos i vam nedar molt ràpid.<br />

Tan ràpid que vam arribar a una illa molt estranya . Allí<br />

vam descobrir animals mitològics, Pegassos,<br />

unicorns,capes,sirenes,etc...


Pensàvem que no passaria res, però de sobte va sortir<br />

un cocorila una mescla d’un cocodril amb un goril·la i<br />

un togre una banya de toro amb cos de tigre<br />

-Com cada videojoc hem de tenir un súper poder. Va<br />

dir la Sara<br />

-Nosaltres tenim un?. Va dir el Victor<br />

-Només hi ha una manera de descobrir-ho .<br />

En aquell moment el Marc va sortir corrents a atacar a<br />

els animals . No els va fer mal, els va petrifica!!!<br />

-Tinc un súper poder!!!<br />

-Quin morro, jo també vull un .<br />

De sobte va arribar un Pegaso i un fènix controlats pel<br />

Pau<br />

-Tinc el poder de telepatia!!!<br />

Ens vam muntar en ells i vam arribar a una selva. Allí<br />

vam trobar animals perillosos, però el Marc els<br />

petrificava. Al final de la selva vam trobar un volcà en<br />

erupció. En comptes de lava sortien lleons. Dos lleons<br />

anaven a atacar a la Sara i el Victor. Ells els van donar<br />

un cop que va matar a tots els lleons<br />

-Tenim un súper poder!!!. Van dir la Sara i el Victor<br />

-Ara només quedo jo per tenir un súper poder. Ara us<br />

demostraré de que sóc capaç de fer. Hi vaig di jo<br />

De sobte hi vaig fer un cop de puny al terra, i es va<br />

obrir un portal que anava a casa meva .<br />

-Ha estat molt divertit. Va dir el Victor<br />

I així vam guanyar el joc i vam tornar a casa


ELS ESPORTS<br />

El waterpolo és l’esport,<br />

que més m’agrada,<br />

perquè jugo amb els meus amics.<br />

Quan anem a un partit,<br />

Tant ens dóna si guanyem,<br />

Com si perdem.<br />

El més important és<br />

que ho passem molt bé.<br />

El nostre crit de guerra,<br />

és molt potent,<br />

i li agrada a tota la gent.<br />

El nostre entrenador,<br />

sempre ens anima a tots.<br />

Li agrada molt cridar-nos<br />

Som un crit molt unit,<br />

Tant els nens com les nenes,<br />

fem molt bons equips.<br />

Adrián Borrego 5è A


ELS ESTELS!<br />

ELS ESTELS,AL CEL ESTAN<br />

TOTS TREBALLANT.<br />

FENT LLUM SENSE PARAR I<br />

SENSE DESCANSAR.<br />

POTSER ALGUN DIA VEURAS<br />

UN ESTEL FUGAÇ,<br />

SI DEMANES UN DESIG<br />

POTSER ES COMPLIRÀ<br />

O POTSER S’AMAGARÀ.<br />

ELS ESTELS FORMEN CONSTEL.LACIONS<br />

DE MOLTES FORMES I COLORS.<br />

ELS ESTELS AL CEL ESTAN<br />

TOTS TREBALLANT.<br />

UN DIA ELLS BAIXARAN I<br />

UN FORAT FARAN.


A L’ESTIU A LA NIT<br />

NINGÚ ESTÀ ADORMIT,<br />

VEIENT ELS ESTELS ESTAN<br />

I TAMBÉ DISFRUTANT.<br />

HI HA UNA ESTRELLA POLAR<br />

QUE ET FA DE GUIA<br />

TANT SI ÉS DE NIT<br />

COM SI ÉS DE DIA.<br />

ELS ESTELS DE NIT<br />

ES VEUEN GENIAL<br />

I MOLT MÉS SI VAS<br />

AMB ACOMPANYANT.<br />

SI DEMANES AMOR<br />

A UN ESTEL FUGAÇ ,<br />

MILLOR QUE SIGUI<br />

AMB LA TEVA PARELLA IDEAL.<br />

AQUEST POEMA S’HA ACABAT<br />

ESPERO QUE L’HAGUEU DISFRUTAT.<br />

5è B<br />

LUCÍA GARCÍA


El Sol, la Luna y el Arco Iris<br />

Había una vez, en el firmamento, una luna y un sol<br />

que se querían mucho, pero ninguno era capaz de<br />

decir lo que sentía por el otro. La luna pensaba,<br />

qué pasaría si le dice a él lo que siente y éste no<br />

siente lo mismo por ella. El sol pensaba que no<br />

podían tener una relación porqué estaban muy<br />

lejos. Pero los dos se amaban mutuamente en<br />

silencio.<br />

Un día muy bonito ,el sol se despertó pensando en<br />

ella y, decidió ir hablar con ella para decirle lo que<br />

sentía. Y así fue, se lo dijo. La luna le dijo que ella<br />

sentía lo mismo por él. A partir de entonces su<br />

amor dejó de ser un secreto.<br />

Cuando pasaron años, tuvieron hijos: tres soles y<br />

cuatro lunas. Eran de color rojo ,naranja, amarillo<br />

,verde ,azul , añil y violeta. Los siete astrosatélites<br />

eran muy aventureros y sentían curiosidad por<br />

todo lo relacionado con el planeta Tierra, así que<br />

pidieron permiso a sus padres para visitarla.


Los padres les dijeron que no podían ir<br />

porque era muy peligroso. Los niños se<br />

enfadaron y por la noche fueron hacia la<br />

Tierra, pero cuando quisieron volver no<br />

pudieron. Así que se quedaron atrapados,<br />

juntos formando un puente de color rojo,<br />

naranja, amarillo, verde, azul, añil y<br />

violeta, al que los humanos llamaron arco<br />

iris. Los padres cuando lo vieron, echaron<br />

a llorar pues sabían que jamás podrán<br />

estar todos juntos de nuevo. Por eso,<br />

cuenta la leyenda, que cada vez que sale el<br />

arco iris es porque la luna llora a sus hijos<br />

y, el sol sale a consolarla.<br />

Sofía Pin


EL NIÑO MAGO DEL ARCOIRIS<br />

Noelia Mesa 5è B<br />

Cuenta la leyenda que un día, un niño se fue de<br />

excursión a una montaña con sus padres. Mientras<br />

caminaba por el bosque se encontró un árbol un tanto<br />

extraño...<br />

Aquel árbol tenia un agujero, y el agujero estaba todo<br />

oscuro, pero después de estar un rato mirándolo, se<br />

encendió una luz.<br />

Se acercó al agujero, pero en aquel instante no pudo ver<br />

nada, ya que misteriosamente se metió en el agujero<br />

dejándolo inconsciente.<br />

Al despertar, aquel niño vio a su alrededor siete<br />

pequeñas hadas de los siguientes colores: rojo, naranja,<br />

amarillo, verde, azul, añil y violeta.


Cada una tenía un trabajo especial:<br />

Rojo: Tenía que controlar el inframundo y el amor.<br />

Naranja: Tenía que controlar las estaciones.<br />

Amarillo: Tenía que controlar el Sol y la Luna.<br />

Verde: Tenía que hacer crecer las flores, los<br />

árboles, la hierba y toda la vegetación.<br />

Azul: Controlaba el agua y las nubes, hacía llover.<br />

Añil: Controlaba el cielo, hacía que dejara de<br />

llover.<br />

Violeta: Controlaba la fauna entera.<br />

El niño quedó alucinando, pero al quedarse un<br />

buen rato allí, comprendió que era la realidad.<br />

El niño preguntó que qué hacia allí y el hada de<br />

color Violeta le respondió:<br />

- Estás aquí porque necesitamos un mago del<br />

arco iris.<br />

- ¿Qué es el mago del arco iris? - preguntó el<br />

niño.


El color Amarillo tomó la palabra:<br />

- El mago del arcoiris es la persona que nos avisa<br />

cuando tenemos que hacer el arco iris.<br />

- ¿Y cómo se hace el arco iris? - pregunto de nuevo el<br />

niño.<br />

El Añil le contestó:<br />

- El arco iris se hace cuando yo hago que deje de llover.<br />

Entonces, salimos las siete en orden del arco iris y<br />

vamos volando por todo el cielo formando el arco iris.<br />

Todo se quedó en silencio, hasta que las siete gritaron:<br />

- ¡¡¡Por favor, sé nuestro mago del arco iris!!!<br />

El niño se quedó alucinado y dijo:<br />

- ¿Por qué tengo que ser yo?


- Porque cuando hacíamos el arco iris, te veíamos<br />

ayudando a tus amigos y a tu familia. Y de todo el<br />

mundo, tú eres el más honesto, amable, leal,<br />

generoso, sincero y con paciencia - dijo el Rojo.<br />

El niño contestó que sí, pero con una condición...<br />

que se fuera con sus padres.<br />

El Azul le respondió:<br />

- Toma esto. Es un aparato para avisarnos cuando<br />

creas que debemos hacer el arco iris.<br />

El niño lo cogió y se fue con sus padres, sabiendo,<br />

que esa no sería la última vez que vería a las<br />

hadas...


LA NOCHE<br />

La noche estrellada,<br />

oscura y fría,<br />

brillan las estrellas como<br />

fragmentos de cristal,<br />

que reflejan el sol,<br />

todos duermen,<br />

¡qué silencio!<br />

Qué hermoso se ve el cielo<br />

un fondo negro puro,<br />

estrellas como diamantes,<br />

¡Asi es la noche!<br />

Hermoso y misteriosa .<br />

Carla Jacobs 5è


HAIKÚS. HAFSA JEBARI 5è A<br />

LA HIERBA<br />

El color verde,<br />

color de primavera.<br />

¡Míralo y sueña!<br />

EL LENGUADO<br />

El mar aguado<br />

esconde un buen lenguado.<br />

¡Qué buen bocado!


LA PRINCESA I EL DRAC<br />

Fa molt i molt de temps, en un petit poble on sempre<br />

hi havia festa, hi havia un gran castell. En aquell castell<br />

hi vivien un drac, una dragona i tres dragonets, en<br />

Drago, la Dragi i els Xispetes. Aquell poble estava<br />

envoltat de muntanyes i en una d‘aquelles muntanyes<br />

hi havia una cova, on vivien un rei, una reina i una<br />

princesa anomenada Maria.<br />

Però què és això? Us preguntareu. El món al revés?<br />

Tot va començar fa uns mesos, quan en Jordi va voler<br />

salvar a la princesa de les “malvades” urpes del drac i<br />

llavors quan en Jordi estava a punt de matar aquell<br />

inofensiu drac, la princesa va dir:<br />

-Què estàs fent? Deixa’l tranquil. A tu t’agradaria que<br />

si vinguessis d’un altre lloc i volguessis conèixer a algú,<br />

quan estiguéssiu dinant tranquils, vingués alguna<br />

persona i intentés matar-te?


-No però… -va dir en Jordi.<br />

- Ni però ni res, i ara, marxa, no vull veure’t mai més!<br />

-va dir la princesa molt enfadada.<br />

En Jordi va marxar corrent cap a la muntanya.<br />

-Estàs bé? –li va preguntar la princesa al drac.<br />

-Sí, estic bé, però m’ha fet una mica de mal que<br />

aquell noi pensés que et menjaria. –va contestar el<br />

drac una mica trist.<br />

-No li facis cas, jo crec que està una mica tocat del<br />

bolet. Una cosa… Vols venir al meu castell a passar<br />

uns dies? –li va preguntar.<br />

-És clar que sí! –va contestar molt content.<br />

Tots dos van anar al castell ben feliços.<br />

Quan van arribar al castell, la princesa va presentar el<br />

drac als seus pares, i ràpidament van cridar com<br />

bojos.<br />

-Hola, estic encantat de conèixer-te. –va dir el rei.<br />

- Si vols, et pots quedar aquí tot el temps que vulguis i<br />

nosaltres ens podem anar a viure a una cova. –va<br />

proposar la reina molt emocionada.<br />

- Em sembla molt bona idea mare. M’agrada molt que<br />

et preocupis per ell – va contestar la María.


Els reis i la princesa van marxar a una cova i el drac es<br />

va quedar al castell.<br />

Al cap d’uns dies, el drac va anar a donar una volta i va<br />

conèixer a una dragona i van anar a viures junts al<br />

castell. Uns dies després, van tenir dragonets.<br />

El rei, la reina i la princesa van ser molt feliços. Els<br />

dracs, també, perquè ningú els molestava i els<br />

habitants dels poble estaven més que contents perquè<br />

sempre estaven de festa.<br />

Tots estaven feliços i van menjar anissos.


Un amic<br />

En un món on tot és fosc<br />

En un món on tot s’ha fos.<br />

Una persona em va despertar<br />

Una persona em va il·luminar.<br />

Totes les persones van marxar<br />

Però ell es va quedar.<br />

És l’amic que jo esperava<br />

És l’amic que jo he trobat.<br />

Un amic que jo pensava que mai no ho seria<br />

Un amic que ara ho és.<br />

És l’únic que sempre m’ha fet costat<br />

Però que jo mai no m’havia adonat.<br />

Ara aquell amic està amb mi<br />

Aquell amic està aquí<br />

i jo estic molt feliç.<br />

Aleix Romero 6è A


KINDERLAND<br />

Once upon a time, in Kinderland there was a tribe<br />

of Easter Eggs. Eggs were scared because humans<br />

eat them.<br />

In the Easter day, one child ate an out of date egg,<br />

he got crazy and appeared in Kinderland. He was<br />

surprised because he saw a chocolate bar running<br />

around. He started chasing it and arrived to the<br />

Easter egg’s tribe.<br />

All eggs looked like being delicious and then he<br />

caught the Easter Egg’s King and started running to<br />

a quiet place to eat him. The rest of the tribe run<br />

after the child, by the way, his name was Paquito<br />

Thechocolatemaker.<br />

Paquito saw a chocolate factory and entered in.<br />

While he was running the egg’s King melted and left<br />

a trail. Paquito decided to eat the melted king. Once<br />

he finished eating the king, he wanted to open the<br />

present inside the egg but the tribe, following the<br />

trail, arrived and he had to escape and left the<br />

present there.<br />

All the tribe was so sad of seeing their king dead<br />

and decided to jump into the hot water and they all<br />

finished being the world’s biggest egg.<br />

Paquito came back home and decided to buy this<br />

big egg.


LA CASA ABANDONADA<br />

Hubo una vez, un grupo de seis niños que vivían<br />

en Sant Feliu de Llobregat, en Cataluña. Esos<br />

niños eran un poco rebeldes. Un día robaron<br />

comida en una frutería, otro rayaron un coche, y<br />

hacían cosas así.<br />

Aquel día, les apetecía hacer una cosa diferente,<br />

querían colarse en una casa abandonada que<br />

había por las afueras de la ciudad. Y se fueron<br />

de camino hacia allí. Cuando llegaron, no sabían<br />

por donde colarse. Había un muro muy alto<br />

como para treparlo, y también había una puerta<br />

de metal. Así que, decidieron hacer palanca con<br />

la puerta y reventarla. Se fueron a buscar algo<br />

para hacer palanca y encontraron una vara de<br />

metal. Probaron de tirar la puerta abajo y, al<br />

cabo de unos intentos, consiguieron entrar.<br />

La casa era grande y estaba llena de telarañas.<br />

Los niños querían inspeccionar toda la casa, así<br />

que decidieron que cada uno inspeccionaría una<br />

zona de la casa. No encontraron nada<br />

interesante pero, cuando estaban a punto de<br />

irse, vieron en una estantería una especie de<br />

libro. Lo cogieron, y vieron que no era un libro,<br />

era un blog de notas, que decían lo siguiente:


“Me presento, me llamo Fermín y, si estás leyendo esto,<br />

seguramente estaré muerto y te habrás colado en mi casa,<br />

que estará abandonada. Si es así, lee atentamente lo que te<br />

voy a escribir:<br />

Si quieres tener toda mi fortuna, te daré una serie de pistas<br />

para llegar hasta ella.<br />

De momento, tienes que ir al parque más cercano y, al lado<br />

del primer banco que te encuentras nada más entrar, habrá<br />

una bolsa de basura. Ve hasta ella y ábrela, encontrarás la<br />

siguiente pista.”<br />

¿Vamos a encontrar la fortuna de Fermín?- dijo uno de lo<br />

niños.<br />

¡Sí!- exclamaron todos los demás.<br />

Llegaron al parque y, efectivamente, había la bolsa de basura<br />

que decía la nota.<br />

La abrieron y había una nota, junto a tres llaves de moto. La<br />

nota decía:<br />

“Estas llaves son de unas motos. Tendréis que usarlas para ir<br />

a la playa de El Prat, que está al lado de esta ciudad. Allí os<br />

encontraréis un yate de lujo y dentro habrá otra nota.”<br />

Los niños, que tenían catorce años, dijeron:<br />

Dentro de lo que cabe, tenemos edad para conducir una<br />

moto, ¿no?


Sí, pero, ¿quién conduce?<br />

Se pusieron de acuerdo sobre quien conduciría, pero<br />

pensaron:<br />

¿Dónde están las motos?<br />

Nada más salir del parque, se encontraron tres motos con dos<br />

cascos en cada una, y las llaves coincidían con las motos.<br />

Condujeron con cuidado hasta llegar a la playa de El Prat. Allí,<br />

se encontraron el yate y entraron dentro. Se encontraron otra<br />

nota que decía que tenían que ir con el yate a más sitios y que<br />

encontrarían otra nota.<br />

Y, así, desplazándose todo el día de nota en nota, acabaron<br />

otra vez a la casa abandonada. Una de las últimas notas decía:<br />

“Vuelve a mi casa, ve a la librería que tengo al lado de la única<br />

cama que hay en toda la casa y quita el libro titulado “Qué<br />

cosas hacer cuando te toca la lotería”.<br />

También, de paso, te lo puedes quedar.”


Hicieron caso a la nota y fueron a la casa. Cuando quitaron el<br />

libro, se encontraron un botón y al lado una nota que decía:<br />

“Púlsame” Lo pulsaron y, al instante, se movió todo el<br />

mueble y pudieron ver lo que había detrás de ella. Había una<br />

sala con un cofre<br />

y una llave. Los chicos abrieron el cofre con la llave y...<br />

¡Sólo hay una nota!¡No hay ni joyas, ni dinero, ni nada!<br />

¡No me lo puedo creer!<br />

Vamos a leer la nota, a ver lo que dice.<br />

Entonces empezaron a leerla:<br />

“ No os penséis que os he timado, porque la verdadera<br />

fortuna es la amistad que tenéis. Además, para que no os<br />

enfadéis, os podéis quedar las motos, el yate, etc. en eso me<br />

he gastado toda mi fortuna. Espero que os lo hayáis pasado<br />

bien.”<br />

Bueno, además de todo lo que hemos hecho juntos, nos<br />

podemos quedar las cosas en las que Fermín se ha gastado<br />

su fortuna.<br />

Y, cuatro años después, cuando ya eran mayores de edad,<br />

pudieron disfrutar de todo eso.<br />

Víctor Purificación 6è A


LA CUATRO ESTACIONES<br />

Escuchando a los pájaros cantar<br />

sé que la primavera va a empezar.<br />

El agradable perfume de las flores<br />

me hacen pensar en todos los colores.<br />

Los campos veo florecer<br />

incluso antes del amanecer.<br />

En un caluroso día de verano<br />

hacia la playa voy andando.<br />

Noto el calor de la arena en mis pies,<br />

y en las olas del mar los intento refrescar.<br />

Cuando el sol me empieza a quemar<br />

busco sombra sin cesar.<br />

Y debajo de una palmera<br />

mi piel ya no se desespera.<br />

Sigo el camino de algodón,<br />

y una cabaña encuentro,<br />

para entrar en calor<br />

al lado del fuego.


En el bosque estoy,<br />

escuchando al viento susurrando,<br />

y a las hojas revoloteando,<br />

maravillosas mariposas de amarillo y marrón,<br />

me marcan el camino,<br />

para poder llegar a mi destino.<br />

En el invierno el frio y la nieve aparece.<br />

Cuando el sol se esconde,<br />

las manos heladas tengo<br />

y una sonrisa intento.<br />

Txell Pagès Solanes 6º A


UN DESIG MOLT ESPECIAL<br />

Hi havia una vegada un nen que es deia Cesc. En<br />

Cesc quasi sempre estava trist perquè a l’escola<br />

tots el tractaven malament: sempre el castigaven,<br />

els “chulitos” l’insultaven, li pegaven sense motius,<br />

etc. Un dia, els seus pares van veure que havia<br />

suspès totes les assignatures i el van castigar sense<br />

jugar amb la Play Station ® i sense sortir a jugar amb<br />

els seus amics durant 6 mesos. Fins i tot s’estaven<br />

proposant de contractar un mestre particular... En<br />

Cesc ja estava fart de tot i va pujar a la teulada a<br />

contemplar els estels i així es va relaxar. Alguns<br />

minuts després, va passar volant un estel fugaç, i el<br />

Cesc va dir:<br />

És impossible!! Un estel fugaç!!<br />

Desprès va desitjar:<br />

Desitjaria ser més fort, valent i llest!<br />

Quan l’estel va desaparèixer es va sentir un<br />

“BOOOOOOOOM!”<br />

El Cesc, sorprès, es va espantar i va dir:<br />

Però què ha sigut això!!<br />

Va decidir investigar i, en un parc que hi havia allà a<br />

uns metres, va veure una nau clavada a terra! De la<br />

nau va sortir un extraterrestre molt estrany. Va dir:<br />

#@*&%$ !<br />

En Cesc, que no havia entès res i li va dir:<br />

No t’entenc. Dóna’m alguna cosa per entendre’t.


L’extraterrestre va treure una xapa i li va enganxar al Cesc.<br />

El marcià va dir:<br />

Has d’ajudar-nos! El nostre planeta ha sigut envaït per els<br />

Conolandos i ens han enviat a tots a la presó! Però, per<br />

sort, jo he aconseguit fugir en una nau i demanar ajuda.<br />

En Cesc va reflexionar i va dir:<br />

D’acord, accepto. Però què em donaràs a canvi?<br />

L’extraterrestre va respondre:<br />

Et donaré el desig que has demanat abans. T’he escoltat<br />

des de la nau. Saps? La nostra raça és capaç de concedir<br />

desitjos als que venen d’un altre planeta.<br />

Al Cesc se li va il·luminar la cara i, en un tres i no res, van<br />

pujar tots dos a la nau en direcció cap al planeta envaït.<br />

Mentre viatjaven, en Cesc va preguntar:<br />

- I com ho farem per derrotar-los? Ells són milions<br />

i nosaltres, només dos!<br />

L’extraterrestre li va respondre:<br />

- Tranquil, els Conolandos tenen un tresor molt<br />

ben custodiat i no s’atreveixen ni a tocar-lo. Es diu Nucli<br />

Con. Si aconseguim trencar-lo tots els Conolandos<br />

s’extingiran.<br />

El Cesc, desconcertat, va pensar: “Aquest extraterrestre<br />

està una mica boig”.<br />

Quan van arribar al castell on estava el Nucli Con, van<br />

aterrar a dalt de tot sense que els veiessin. Però, mentre<br />

estaven caminant, uns guàrdies el van veure i els van<br />

enviar a la presó.


En Cesc, desesperat, va dir:<br />

- Ho sabia! Sabia que no havia de fer aquesta<br />

missió tan arriscada. Tot ho he fet només pel desig. Això<br />

em passa per ser avariciós.<br />

L’extraterrestre, en canvi, no es rendia. Deia que havia<br />

d’intentar escapar o, si no, es quedarien allà per<br />

sempre. En Cesc, al final, es va convèncer que no<br />

s’havien de rendir. Va dir:<br />

- Tens raó. Què tens, que ens ajudi a fugir?<br />

L’extraterrestre li va explicar que només tenia un<br />

tornavís que se l’havia trobat al parc. En Cesc va tenir<br />

una idea. Va descargolar la tapa del conducte de<br />

ventilació i es van ficar allà. Van veure la sala on estava<br />

el Nucli Con. Van baixar sense fer soroll i en Cesc li va<br />

donar una cop de peu i es va trencar. Els Conolandos,<br />

casi morts, van perseguir al marcià i al Cesc. Ells van<br />

pujar a la part més alta del castell, es van pujar a la nau<br />

i van fugir cap al planeta Terra. Quan van arribar,<br />

l’extraterrestre va dir:<br />

Moltes gràcies! Ets el millor! Et recompensaré amb el<br />

desig que volies!<br />

Però en Cesc va dir:<br />

No, millor no. Després d’aquesta aventura he aprés que<br />

cal esforçar-se per aconseguir el que tu vols, i aprendre<br />

això és molt important. Gràcies a tu.<br />

Es va acomiadar de l’extraterrestre i, a partir d’aquell<br />

mateix dia, en Cesc es va esforçar molt per aconseguir<br />

el seu desig. Un desig MOLT especial.<br />

Iván Jiménez 6èB


LA HISTORIA DE NUESTRO DIA Y NOCHE<br />

Estaba el dios Sol , El era capaz de todo en el<br />

mundo en el que vivimos pero aún así se sentía<br />

solo.<br />

Un día como otro cualquiera el Sol recibió una<br />

visita:<br />

-Quién es –dijo él- El chico que se escondía detrás<br />

de la puerta acalorado respondió- Un bufón que le<br />

manda la señora Luna desde el más allá. El Sol<br />

cambio la cara de enfadado y a la vez triste por<br />

una de sorprendido , al empezar el espectáculo<br />

del bufón


Al acabar el espectáculo del bufón el Sol decidió<br />

enviarle una carta a la Luna agradeciéndole la ayuda<br />

pero que aún así se sentía triste igual. La carta<br />

también decía que cada día se aburría mas y que<br />

quería dar un vuelta algún día, para distraerse.<br />

En cuanto la Luna recibió la carta ya había pensado<br />

un plan, no fue muy difícil salvo que el Sol los días de<br />

cada día solo dormía y comía . Al llegar el día<br />

siguiente se encontraron en la puerta del sol y<br />

enseguida Luna le explicó lo que harían , pero tenían<br />

poco tiempo porque Luna se tenía que ir a trabajar.<br />

Solo con contarle el plan del día Sol se sentía mejor y<br />

decidieron empezar. Fueron paseando por toda la<br />

ciudad, mientras los habitantes se les quedaban<br />

mirando, Sol tomó un helado y Luna un chocolate<br />

calentito. Al acabarse el tiempo libre de luna , Sol se<br />

puso triste ,y de camino le empezó a preguntar<br />

sobre su trabajo


Ella se lo contó todo<br />

cuanto podía contar<br />

y Sol se interesaba<br />

cada vez más y más<br />

hasta que se<br />

tuvieron que<br />

despedir. Al día<br />

siguiente Sol decidió<br />

acercarse a saludar a<br />

Luna y se fijó en que<br />

estaba triste y<br />

cansada, y se<br />

preguntó a í mismo<br />

cómo podía<br />

ayudarle. Pasaron<br />

días y días y no se le<br />

ocurría nada hasta<br />

que un día se dio<br />

cuenta de cómo<br />

arreglar su problema<br />

y e de Luna.


Sol fue a ver a Luna lo antes que pudo para<br />

contarle su idea. –Luna tengo la solución a<br />

nuestros problemas- dijo él.-Cuenta, cuentadijo<br />

intrigada Luna.-Como yo estoy aburrido<br />

durante el día y tu estas cansada de trabajar<br />

día y noche, puedo trabajar contigo 12h<br />

durante el día y tu 12h durante la nochedijo<br />

el Sol esperando convencerla. ¡¿Qué te<br />

parece!? ¡Estupendo! – dijo Luna ,y así fue<br />

como cada día y cada noche el Sol y la Luna<br />

trabajan para nosotros.<br />

Cèlia Daudé 6è B


LA ROSA<br />

Un día iba por la calle<br />

Mirando a un valle.<br />

De repente me choque<br />

Con otro hombre.<br />

Él iba con prisas<br />

Y sólo me dijo: ¡Por que me pisas!<br />

Yo le pedí perdón<br />

Él exclamó: Para la próxima, ves con cuidado,<br />

¡tontón!<br />

Prosiguió con su camino<br />

Y yo me di cuenta en un momento repentino<br />

De que una cosa se le había caído<br />

Pero era demasiado tarde, ya se había ido.<br />

Lo miré con intriga<br />

Era una semilla<br />

Tan pequeña como una miga<br />

Que dentro de poco<br />

La plantaría en mi villa.


En un diario voy apuntando<br />

Día, color, tamaño<br />

Para las cosas de la flor ir recordando<br />

Durante todo el año.<br />

Julio de 2013:<br />

Te planto en verano<br />

Época perfecta del año<br />

Para no hacerte daño<br />

Porque si te planto en invierno<br />

Estaría todo en vano.<br />

Día uno, día dos,<br />

Día cuatro, veintidós<br />

Espero y espero<br />

A que asome, al menos, el primer pétalo<br />

Septiembre de 2013:<br />

Por fin, Septiembre<br />

Asoma el primer tallo de esta flor<br />

Que tanto le ha costado crecer<br />

Por él terrible calor


Y ahora a proteger a esta flor<br />

Del frío y duro invierno<br />

Que nos toca aceptar.<br />

Así que a esperar y a esperar<br />

Porque largo va a ser<br />

Y no creo que tu puedas crecer.<br />

Enero de 2014:<br />

Yo, a la flor<br />

sólo la voy regando<br />

Porque luz del Sol<br />

Ya le va dando.<br />

Febrero de 2014:<br />

Una gran tempestad<br />

A inundado nuestra ciudad<br />

Te has perdido entre el agua y el barro<br />

Entre las piedras y el carro<br />

Y, a ti, flor sin maldad<br />

Te busco con nervios y a la vez con serenidad.


10 de Febrero de 2014:<br />

Por fin te he encontrado<br />

Y en un frasco te he guardado<br />

Con tierra, con luz y con agua del Llobregat,<br />

que ahora está inundado.<br />

Esperaré hasta que las lluvias torrenciales paren<br />

Para sacarte del frasco al campo<br />

Y espero que no me mareen<br />

Diciendo que llueve y que no llueve.<br />

Marzo de 2014:<br />

Por fin puedo sacarte al campo<br />

Ya que no hay alerta roja de lluvias<br />

Pero un nuevo problema se me plantea<br />

Es otra tormenta mucho más distinta a esta<br />

Una nube oscura lo cubre todo<br />

Es un gas venenoso<br />

Que a una fábrica se le ha escapado<br />

Matando a animales:<br />

Perros, gatos, personas y algún que otro oso<br />

Que puedo hacer si,<br />

Por culpa de la nube<br />

Ya no da el sol<br />

Y no puedo ir a buscar agua<br />

Porque el agua del río está contaminada<br />

Y la carretera cortada.


15 de Marzo de 2014:<br />

La policía, por fin,<br />

Está evacuando a las personas<br />

Nos dicen que cojamos lo esencial<br />

Y yo a ti bella flor, te he cogido<br />

Porque eres mi tesoro mas bonito<br />

20 de Marzo de 2014:<br />

La policía me ha llevado<br />

A un terreno abandonado<br />

Para que yo pueda plantarte, bonita flor<br />

Y tu crezcas con color.<br />

Con suerte, aquí al lado<br />

Hay una casa con un señor mayor<br />

Le he preguntado si me puedo quedar<br />

Para a ti, poderte vigilar.<br />

El señor, muy majo por cierto,<br />

Ha aceptado y en esta casa me estoy<br />

quedando<br />

Yo voy a comprar y le pago el alquiler.<br />

Él tiene todo el poder<br />

Así que cuándo quiera me puede,<br />

De patitas en la calle, poner.


Este terreno abandonado es perfecto<br />

Te da el sol cada día<br />

Y la tierra es fértil y buena<br />

No cómo la que venden en el Día<br />

Y agua, buena y transparente<br />

Consigo en un riachuelo<br />

Cerca del bonito pueblo.<br />

Abril de 2014:<br />

Ya tu tallo ha crecido<br />

Después de todo lo que has sufrido<br />

Y tu primer pétalo ha salido<br />

Y de color rojo ha sido.<br />

El hombre mayor me ha dicho<br />

Qué es una rosa como la copa de un pino<br />

No es de color rojo de lino<br />

Es rojo de rosa, dónde dentro de poco se posará un bicho.


Mayo de 2014:<br />

Con ayuda del señor mayor<br />

Que se llama Alberto Dorador<br />

La rosa ya ha florecido<br />

Sana cómo un niño.<br />

Alberto me ha planteado<br />

Llevarte a un concurso<br />

Que se celebrará dentro de poco<br />

Y yo, cómo no,<br />

He aceptado.<br />

23 de Mayo de 2014:<br />

En el concurso, llega mi turno<br />

Yo te presento<br />

Cómo la flor<br />

Don Alberto<br />

En honor al buen señor<br />

Que me ha ayudado a llevarte a buen puerto.<br />

Al fin describen a la rosa ganadora:<br />

Con un intenso olor de sanadora<br />

Y un fuerte trabajo<br />

Roja cómo una fresa<br />

Trabajada campo abajo.


Con un tallo verde intenso<br />

Y un pétalo inmenso<br />

Grande y a la vez pequeña<br />

Y con bonitas reseñas<br />

La rosa ganadora es:<br />

Don Alberto.<br />

12 de Abril de 2015:<br />

Y así hasta el día de hoy<br />

La rosa a la gente enseñando voy<br />

Con el premio en una estantería<br />

Y la rosa en una vitrina.<br />

Gran rosa<br />

Mi tesoro<br />

Siempre te guardaré<br />

Cómo un gran, gran objeto de oro.<br />

Joel Moral Peña 6è B


SANT JORDI<br />

Sant Jordi<br />

ve de camí,<br />

buscant a la princesa<br />

per donar-li una sorpresa.<br />

Es troba amb el drac<br />

i s’ha de barallar,<br />

acaba vencent<br />

i ho celebrem.<br />

La princesa Violant<br />

es va quedar flipant,<br />

va donar un petó,<br />

per celebrar tot allò.<br />

Rebeca López 6èB


Les il·lustracions han estat realitzades pels alumnes de 3 r i4t

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!