Casar-se en la intimitat - CapGros.com

Al port d’Arenys de Mar hi ha l’ermita de
Mont Calvari, del segle XVI,
restaurada recentment.
L’ermita de la
Misericòrdia de
Canet és una de
les que acull més
bodes.
De la mateixa manera que
cadascú creu en el seu déu,
cada poble venera els seus
sants i segons les necessitats:
els mariners demanaven
bona mar; els pagesos, bona collita i les
dones, fertilitat. Tant és així, que el sant
pot variar amb el temps; això sí, buscant
el millor protector per a cada mal. La pesta
que va afectar tot el Maresme al segle XVI
va impulsar que l’ermita de Santa Eulàlia de
Dosrius passés a l’advocació de Sant Llop,
protector contra aquesta epidèmia.
Al Maresme hi ha hagut 63 ermites; avui
en dia en resten en actiu el 57%. Celebren
casaments, misses i, algunes, un aplec. “A
l’ermita de la Mare de Déu de l’Alegria només
podem casar gent del poble, perquè
estem desbordats”, explica el rector de
Tiana, Joan Ballús. Per la seva banda,
Josep Colomer, de la parròquia de Sant
Pere de Premià de Dalt, comenta que “al
santuari de la Mare de Déu de la Cisa s’hi
casa més gent que no pas a Sant Pere”.
El motiu: la majoria d’ermites són temples
de dimensions reduïdes i això permet unes
celebracions de caire més íntim.
Però no tots els santuaris, que antigament
eren capelles amb un ermità que se’n cuidava
–d’aquí els ve el nom– són públiques; n’hi
ha també de privades. Aquest és el cas de
l’Ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes, a
Òrrius, i la de Sant Salvador de Can Boquet,
a Vilassar de Dalt. D’aquesta darrera en té
cura, des del segle XVIII, la família Boquet,
en plet per haver tret l’estuc de la façana
principal de 1920. A Òrrius, també, hi ha la
Capella del priorat de Sant Pere de Clarà,
privada, tot i que permet la celebració de
bodes.
Moltes de les ermites del Maresme estan
construïdes als punts més elevats de la Serralada
Litoral i en encreuaments de termes
municipals. Un exemple és l’Ermita de Sant
Sebastià de Vilassar de Dalt, un edifi ci d’un
romànic tardà situat a 350 metres i a tocar
de Cabrils. L’ermita no està oberta de forma
regular, tot i que pot acollir casaments. Se’n
cuida un treballador del cementiri que sent
especial devoció per aquest santuari, que
l’ha vist créixer.
La Cisa, marinera i guaridora
La Mare de Déu de la Cisa és una verge
marinera. Explica la llegenda que les
barques que passaven per davant del seu
temple feien sonar les sirenes en senyal de
salutació. Però també és una marededéu
guaridora. “El 1939 a Premià de Dalt hi
havia un nen petit malalt. Quan les tropes
italianes van entrar, els soldats van veure
la criatura i van anar a buscar la medecina
que el menut necessitava. I així es va guarir.
La família, en senyal d’agraïment, va deixar
un jersei blau del seu fi ll al santuari. Avui
encara es pot veure”, explica el rector de
L’ermita de la
Mare de Déu de
l’Alegria de Tiana va
ser reconstruïda al
segle XX.
54 55