Caldes d'Estrac, dels banys a la cultura - CapGros.com

ONSECaldes d’Estrac, delsPER RAFAEL VALLBONAbanys a la culturaFOTOS: SERGIO RUIZLes cures balneàries i el marhan estat font d’inspiraciód’escriptors i poetes84 85

ONESA la portada,Caldes d’Estrac,el poble més petitdel Maresme,amaga una deles mirades mésinfinites.El bar Marcel·lí,hereu del primerdels banys creatsa Caldes el 1875.Quan, al darrer terç delsegle XIX, els banys amar es van començara posar de moda entreles classes benestantsde Barcelona, la petita Caldes d’Estrac esva convertir en una de les viles pioneresen aquella nova forma d’estiueig modern icosmopolita. De banys, a Caldes, feia anysque se’n prenien, i d’això li ve el nom. Ladeu d’aigua que brolla a 39º va bé per alreuma i les afeccions de l’aparell respiratori,però el que va transformar del tot aquestminúscul fondal en un indret de referènciaarreu del país va ser la seva platja.Cap a fi nals del segle XIX, el prestigide les aigües termals de Caldes es veuamenaçat per la nova moda, els banys amar. Els balnearis marítims comencen aocupar el litoral. El 1870 en Josep Santarromanaobre els primers al límit oriental delpoble. Cinc anys després obren els banysMarcel·lí, davant de l’estació. La memòriad’aquests sobreviu avui encara, ja quedonen nom a una guingueta amb terrassaque hi ha a la platja, just a tocar del parcJoan Maragall, i on s’està d’allò més béprenent un refresc.Poc després, el 1881 obren els banysColón, un impressionant edifi ci de fustadotat amb totes les comoditats de l’època.Aquests banys aviat van afegir a les sevesinstal·lacions un restaurant i després un casino.Finalment es van convertir en un hotel,que avui, en un edifi ci nou de fa pocs anys,és un dels establiments de més prestigi dellitoral català. L’hotel Colón d’avui disposad’un modern centre d’aigües termals i talassoteràpia,unes magnífi ques habitacionsamb vistes a l’horitzó marí i un restaurant,el Mariagalante, de gran categoria.Uns anys més tard encara van obrir elsbanys Esteve, a la platja de la riera. Enaquells temps els primers estiuejants jaomplia les fondes que hi havia a banda ibanda de la riera o al carrer de Sant Perei uns quants privilegiats s’havien fet casesals carrers del Callao i Santa Teresa. Pocdesprés, la segona allau d’estiuejants vacomençar a instal·lar-se a primera línia demar, entre el tren i la platja. Cap a 1920 elcarrers Ciutat de la Paz i l’aristocràtic Passeigdels Anglesos ja estaven pràcticament totsconstruïts, i l’any 25 es van urbanitzar.Dels banys a la culturaEl refi nament i el cosmopolitisme d’aquellsestius va tenir agradables conseqüènciesque encara avui defi neixen la personalitatmoderna del poble. Els estiueigs d’abansno eren aquest estrès de quinze dies d’avui.Cap al 1880 les vacances de la gent ambpossibles podien ser tranquil·lament de tresmesos. Tancaven la casa de Barcelona, encobrien amb llençols i vànoves els moblesi les butaques i, amb la minyona, la nurse,el xofer i tot el servei que convingui, capa Caldes hi falta gent. Imagineu-vos quinambient més selecte el d’aquells estius:l’any 1883 Claudio López Bru, marquèsde Comillas, va encarregar a l’arquitecteJ. Oriol Mestres, pare d’Apel·les Mestres,que li construís una casa (desgraciada-El platjol baix iallargassat és eltresor natural dela vila.86 87

ONSEEl restaurant del’Hotel Colom ésun dels indretsfashion de lacomarca.La tradiciód’estiueig valligada a unric patrimoniarquitectònic.ment desapareguda). Evidentment JacintVerdaguer va sojornar a Caldes; era elcapellà dels marquesos i, a més, hi teniaun cosí. Allà va escriure el poema Vora lamar. “Al cim d’un promontori que dominales ones de la mar / quan l’astre rei cap aponent declina me’n pujo a meditar. / Ambla claror d’aqueixa llàntia encesa contemplomon no-res; / contemplo el mar i el cel, illur grandesa, m’aixafa com un pes.” Peròla família d’Apel·les Mestres no era allà percasualitat. Amb més modèstia, també vanpassar-hi llargues temporades entre 1885i 1897, hostatjats a la fonda Borràs, una deles cinc que hi havia a la vila. L’escriptor ipintor n’estava tant de Caldes, que es vainspirar en la gent de mar del poble perescriure les marines, la més popular deles quals, Sirena, es va estrenar amb enorme èxit l’any1905 al teatre Romea. El protagonista de l’obra en unacte era en Gibert, un paler del poble.A partir de 1901, el poeta Joan Maragall, que necessitavacures balneàries, va anar a Caldes durantun grapat d’anys. Ell era ja de la segona fornada d’estiuejants.Instal·lat en una casa del carrer de la Paz, vaescriure diversos poemes amb referències al mar, quees van publicar l’any 1911 amb el títol de Seqüències.El nou hotelColón també hacreat una novaplaça, el parcMaragall.Les termes deCaldes són detitularitat pública ide franc per a totsels veïns.88 89

ONSEEl passeig del Callaoconserva senyalsarquitectònics dela primera onadad’estiuejants que vandescobrir Caldes, a lesdarreres dècades delsegle XIX.90 91

ONSED’aquest recull en forma part El pi d’Estrac:“Aquell és aquell pi com una catedral / quevora de la mar s’està secularment / beventl’aire i la llum amb copa colossal / que maitravessa el sol, ni la pot moure el vent”.Muntanyà i PalauL’any 1934 Alfonso Muntanyà va tornarde Cuba i es va instal·lar a Caldes d’Estrac,on es va fer construir una luxosa mansióamb un autèntic parc al seu darrere. Avui,després de permutes, canvis i adquisicions,la casa és la seu de la Fundació Palau i elparc és el pulmó verd de la vila. La culturaha recalat així defi nitivament a Caldes i esconverteix en un poderós senyal d’identitatde la vila amb la superfície més petita de lacomarca, i potser de Catalunya.La Fundació Palau es va inaugurar l’anyLa riera és elcarrer principal deCaldes.Des del 2003,la Fundació Palaumostra el llegatdel poeta Palau iFabre.L’ermita delRemei està lligadaa les aigüestermals i curatives.2003 i exhibeix i difon el fons artístic, labiblioteca i l’arxiu del poeta i erudit de PabloPicasso, Josep Palau i Fabre, que enguanycompleix 90 anys. El centre es vertebraa partir de tres espais principals. La saladedicada a l’obra de Picasso, amb una cinquantenad’obres de l’artista malagueny; lad’artistes catalans del segle XX, amb obresde Gargallo, Torres García, Mallol, Tàpies iMiró; i la destinada a artistes actuals comBarceló, Perejaume o Pepe Yagües. Aquestadarrera sala s’ha obert a l’antiga Casa deles Monges, que ha suposat la primeraampliació de la Fundació. A més de centred’exposicions, la Fundació Palau organitzarecitals de poesia i concerts musicals.L’any 1987 es va inaugurar el parc decan Muntanyà un impressionantjardí que s’enfi la pel turó que tanca92 93

ItinerariONParc Can MuntanyàQuan Adolfo Muntanyà vatornar de Cuba l’any 1934 esva construir una luxosa casa,avui seu de la Fundació Palau,envoltada d’un magnífic jardíque s’enfilava pel turó i que,des de 1987, és el gran espaiverd de la vila.Banys termalsAls banys termals públicsl’aigua brolla a 39º i és indicadaper a afeccions de l’aparelllocomotor i de l’aparell respiratori.L’edifici, de 1818, és d’unasola nau amb coberta de voltade canó.Can Comillas i can NadalA finals del segle XIX l’aristocràciava estiuejar a Caldes. Elmarquès de Comillas s’hi va feruna casa ja desapareguda. Esconserva la del qui fou alcaldede Barcelona Josep MariaNadal Vilardaga, que destacapels motius neomoriscos dela façana.Passeig dels AnglesosEntre 1917 i 1920 es vanaixecar moltes cases d’estiueigentre la via del tren i laplatja, tot i que el passeig es vaurbanitzar l’any 1925. Llavorsse li va posar aquest nom asemblança amb el de Niça.Els banysEls banys a mar es vancomençar a popularitzar a lesdarreries del XIX. Els Santarromanaes van obrir el 1870. El1875 els Marcel·lí, que avui sónuna terrassa arran de mar, i el1881 els Colón, ara un hotel degran categoria.SECaldes d’Estrac pel nord. A més de quatrellacs, l’espai és ple de mimoses, lliris, farigolaromaní, eucaliptus, llimoners, tarongers,moreres, xiprers i una bona mata de pinsdarrere dels quals el poble es dilueix en elterme municipal d’Arenys de Mar.L’antic jardí dela finca d’AdolfoMuntanyà és ara unenvejable parc públic,pulmó verd de Caldesd’Estrac.La Torre Verda, enprimer pla, i la Torredels Encantats,al fons, són llocscarregats dellegendes.A l’altra banda, si feu la volta pel carrerde l’Església, carrer Major i pel carrer delRemei, que davalla de nou cap a l’estació i lacapella del Carme, tindreu una panoràmicaforça exacta d’aquest petit poble; amb elparc Muntanyà dominant-lo des de dalt, il’aglomerat de cases i casetes escampadesal llarg de la riera i enfi lant-se amunt, volentguanyar terreny allà on no n’hi ha més. Nonomés els banys a mar converteixen un llocen terra de poetes.Us imagineuuna princesaàrab refugiantsea la torre delsEncantats i sortintde nit a prendrebanys termals?La llegenda dels EncantatsCaldes té tres torres de guaita que conformenl’sky line de la vila; la verda, la decan Busquets i la dels Encantats, per bé queés en terme d’Arenys de Mar.D’aquesta darrera se n’explica unallegenda. Els pirates berbers van raptar unadonzella d’Arenys de nom Leonor, que vaanar a parar a una família de descendentsnaturals de Mahoma. Es veu que la fillad’aquesta família, Fathma, patia la lepra.La jove esclava va parlar a la noia de lesbondats de les aigües termals de Caldes ide la Verge del Remei, la capella de la qualés al darrere de les termes.Com que la seva salut empitjorava, elspares van decidir portar-la al Maresme. Elseguici va desembarcar de nit a la poblaciói, per uns viaranys secrets, van pujar fins ala torre, on es van instal·lar. Cada nit baixavenen secret a prendre les aigües. La jovees va guarir i, convertida al catolicisme, esva casar amb el jove de can Busquets. Avui,la Fathma i en Busquets són els gegantsde Caldes, però en aquells temps, la gentdel poble creia que, aquelles ombres quedavallaven amb la fosca, eren les ànimesamb pena que vagaven sense consol delsmusulmans morts a les batalles hagudesdurant anys amb els berbers.94 95