Caldes d'Estrac, dels banys a la cultura - CapGros.com

ONESA la portada,Caldes d’Estrac,el poble més petitdel Maresme,amaga una deles mirades mésinfinites.El bar Marcel·lí,hereu del primerdels banys creatsa Caldes el 1875.Quan, al darrer terç delsegle XIX, els banys amar es van començara posar de moda entreles classes benestantsde Barcelona, la petita Caldes d’Estrac esva convertir en una de les viles pioneresen aquella nova forma d’estiueig modern icosmopolita. De banys, a Caldes, feia anysque se’n prenien, i d’això li ve el nom. Ladeu d’aigua que brolla a 39º va bé per alreuma i les afeccions de l’aparell respiratori,però el que va transformar del tot aquestminúscul fondal en un indret de referènciaarreu del país va ser la seva platja.Cap a fi nals del segle XIX, el prestigide les aigües termals de Caldes es veuamenaçat per la nova moda, els banys amar. Els balnearis marítims comencen aocupar el litoral. El 1870 en Josep Santarromanaobre els primers al límit oriental delpoble. Cinc anys després obren els banysMarcel·lí, davant de l’estació. La memòriad’aquests sobreviu avui encara, ja quedonen nom a una guingueta amb terrassaque hi ha a la platja, just a tocar del parcJoan Maragall, i on s’està d’allò més béprenent un refresc.Poc després, el 1881 obren els banysColón, un impressionant edifi ci de fustadotat amb totes les comoditats de l’època.Aquests banys aviat van afegir a les sevesinstal·lacions un restaurant i després un casino.Finalment es van convertir en un hotel,que avui, en un edifi ci nou de fa pocs anys,és un dels establiments de més prestigi dellitoral català. L’hotel Colón d’avui disposad’un modern centre d’aigües termals i talassoteràpia,unes magnífi ques habitacionsamb vistes a l’horitzó marí i un restaurant,el Mariagalante, de gran categoria.Uns anys més tard encara van obrir elsbanys Esteve, a la platja de la riera. Enaquells temps els primers estiuejants jaomplia les fondes que hi havia a banda ibanda de la riera o al carrer de Sant Perei uns quants privilegiats s’havien fet casesals carrers del Callao i Santa Teresa. Pocdesprés, la segona allau d’estiuejants vacomençar a instal·lar-se a primera línia demar, entre el tren i la platja. Cap a 1920 elcarrers Ciutat de la Paz i l’aristocràtic Passeigdels Anglesos ja estaven pràcticament totsconstruïts, i l’any 25 es van urbanitzar.Dels banys a la culturaEl refi nament i el cosmopolitisme d’aquellsestius va tenir agradables conseqüènciesque encara avui defi neixen la personalitatmoderna del poble. Els estiueigs d’abansno eren aquest estrès de quinze dies d’avui.Cap al 1880 les vacances de la gent ambpossibles podien ser tranquil·lament de tresmesos. Tancaven la casa de Barcelona, encobrien amb llençols i vànoves els moblesi les butaques i, amb la minyona, la nurse,el xofer i tot el servei que convingui, capa Caldes hi falta gent. Imagineu-vos quinambient més selecte el d’aquells estius:l’any 1883 Claudio López Bru, marquèsde Comillas, va encarregar a l’arquitecteJ. Oriol Mestres, pare d’Apel·les Mestres,que li construís una casa (desgraciada-El platjol baix iallargassat és eltresor natural dela vila.86 87