11.07.2015 Views

Caldes d'Estrac, dels banys a la cultura - CapGros.com

Caldes d'Estrac, dels banys a la cultura - CapGros.com

Caldes d'Estrac, dels banys a la cultura - CapGros.com

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

ItinerariONParc Can MuntanyàQuan Adolfo Muntanyà vatornar de Cuba l’any 1934 esva construir una luxosa casa,avui seu de <strong>la</strong> Fundació Pa<strong>la</strong>u,envoltada d’un magnífic jardíque s’enfi<strong>la</strong>va pel turó i que,des de 1987, és el gran espaiverd de <strong>la</strong> vi<strong>la</strong>.Banys termalsAls <strong>banys</strong> termals públicsl’aigua brol<strong>la</strong> a 39º i és indicadaper a afeccions de l’aparelllo<strong>com</strong>otor i de l’aparell respiratori.L’edifici, de 1818, és d’unaso<strong>la</strong> nau amb coberta de voltade canó.Can Comil<strong>la</strong>s i can NadalA finals del segle XIX l’aristocràciava estiuejar a <strong>Caldes</strong>. Elmarquès de Comil<strong>la</strong>s s’hi va feruna casa ja desapareguda. Esconserva <strong>la</strong> del qui fou alcaldede Barcelona Josep MariaNadal Vi<strong>la</strong>rdaga, que destacapels motius neomoriscos de<strong>la</strong> façana.Passeig <strong>dels</strong> AnglesosEntre 1917 i 1920 es vanaixecar moltes cases d’estiueigentre <strong>la</strong> via del tren i <strong>la</strong>p<strong>la</strong>tja, tot i que el passeig es vaurbanitzar l’any 1925. L<strong>la</strong>vorsse li va posar aquest nom asemb<strong>la</strong>nça amb el de Niça.Els <strong>banys</strong>Els <strong>banys</strong> a mar es van<strong>com</strong>ençar a popu<strong>la</strong>ritzar a lesdarreries del XIX. Els Santarromanaes van obrir el 1870. El1875 els Marcel·lí, que avui sónuna terrassa arran de mar, i el1881 els Colón, ara un hotel degran categoria.SE<strong>Caldes</strong> d’Estrac pel nord. A més de quatrel<strong>la</strong>cs, l’espai és ple de mimoses, lliris, farigo<strong>la</strong>romaní, eucaliptus, llimoners, tarongers,moreres, xiprers i una bona mata de pinsdarrere <strong>dels</strong> quals el poble es dilueix en elterme municipal d’Arenys de Mar.L’antic jardí de<strong>la</strong> finca d’AdolfoMuntanyà és ara unenvejable parc públic,pulmó verd de <strong>Caldes</strong>d’Estrac.La Torre Verda, enprimer p<strong>la</strong>, i <strong>la</strong> Torre<strong>dels</strong> Encantats,al fons, són llocscarregats dellegendes.A l’altra banda, si feu <strong>la</strong> volta pel carrerde l’Església, carrer Major i pel carrer delRemei, que daval<strong>la</strong> de nou cap a l’estació i <strong>la</strong>capel<strong>la</strong> del Carme, tindreu una panoràmicaforça exacta d’aquest petit poble; amb elparc Muntanyà dominant-lo des de dalt, il’aglomerat de cases i casetes escampadesal l<strong>la</strong>rg de <strong>la</strong> riera i enfi <strong>la</strong>nt-se amunt, volentguanyar terreny allà on no n’hi ha més. Nonomés els <strong>banys</strong> a mar converteixen un llocen terra de poetes.Us imagineuuna princesaàrab refugiantsea <strong>la</strong> torre <strong>dels</strong>Encantats i sortintde nit a prendre<strong>banys</strong> termals?La llegenda <strong>dels</strong> Encantats<strong>Caldes</strong> té tres torres de guaita que conformenl’sky line de <strong>la</strong> vi<strong>la</strong>; <strong>la</strong> verda, <strong>la</strong> decan Busquets i <strong>la</strong> <strong>dels</strong> Encantats, per bé queés en terme d’Arenys de Mar.D’aquesta darrera se n’explica unallegenda. Els pirates berbers van raptar unadonzel<strong>la</strong> d’Arenys de nom Leonor, que vaanar a parar a una família de descendentsnaturals de Mahoma. Es veu que <strong>la</strong> fil<strong>la</strong>d’aquesta família, Fathma, patia <strong>la</strong> lepra.La jove esc<strong>la</strong>va va par<strong>la</strong>r a <strong>la</strong> noia de lesbondats de les aigües termals de <strong>Caldes</strong> ide <strong>la</strong> Verge del Remei, <strong>la</strong> capel<strong>la</strong> de <strong>la</strong> qualés al darrere de les termes.Com que <strong>la</strong> seva salut empitjorava, elspares van decidir portar-<strong>la</strong> al Maresme. Elseguici va desembarcar de nit a <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ciói, per uns viaranys secrets, van pujar fins a<strong>la</strong> torre, on es van instal·<strong>la</strong>r. Cada nit baixavenen secret a prendre les aigües. La jovees va guarir i, convertida al catolicisme, esva casar amb el jove de can Busquets. Avui,<strong>la</strong> Fathma i en Busquets són els gegantsde <strong>Caldes</strong>, però en aquells temps, <strong>la</strong> gentdel poble creia que, aquelles ombres quedaval<strong>la</strong>ven amb <strong>la</strong> fosca, eren les ànimesamb pena que vagaven sense consol <strong>dels</strong>musulmans morts a les batalles hagudesdurant anys amb els berbers.94 95

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!