Sandra Balsells Xavier Basiana Lothar Baumgarten ... - Xavier Ribas

La metamorfosi experimentada per Barcelonades dels anys vuitanta s’ha plasmat en milionsd’imatges, però molt poques d’aquestesfotografies han aconseguit fins ara incorporar-sea la memòria i l’imaginari col·lectius.Falten encara les imatges del nostre temps,aquelles que permetin objectivar les granstransformacions del present i perfilar lesintuïcions sobre la ciutat futura.La selecció d’imatges que es publiquenaquí formen part d’un estudi fotogràfic dela ciutat realitzat entre 2007 i 2008. L’estudipresenta una cerca focalitzada en les polaritatsde la metamorfosi de la ciutat i organitzada al’entorn de tres grans eixos: Treballs i poders,Confluències i dispersions i Representacions.2007 Imatgesmetropolitanesde la novaBarcelonaSandra BalsellsXavier BasianaLothar BaumgartenPatrick FaigenbaumHans-Peter FeldmannDavid GoldblattWilliam KleinManolo LaguilloAna MullerMarc PatautXavier RibasAndrea Robbins i Max BecherGilles SaussierJean-Louis SchoellkopfAllan SekulaAhlam Shibli

ÍndexDes dels inicis de la fotografia, la missiófotogràfica ha estat un mitjà fonamentala l’hora de fer visibles moments d’inflexióhistòrica. La relació entre fotografia i històriaha estat de condicionament mutu, perquè lesimatges, en configurar les percepcionsi les opinions, també incideixen en el procéshistòric. Al segle xix, campanyes com la MissionHéliographique a França o els surveys geològicsde l’Oest de Nord-amèrica van influir enla cultura del paisatge i del patrimonii en la conformació dels discursos sobrel’Estat-nació. Al segle xx, projectes fotogràficscom el de la Farm Security Administration vanesdevenir indissociables de la formulació delNew Deal roosveltià a partir de la crisi de 1929,i per tant de nocions de polítiques públiques.A la dècada de 1980, la missió fotogràfica de laDATAR va difondre els nous paisatges de l’erapostindustrial a la França de Mitterrand.Imatges en circulacióJa el 1927, John Dewey insistia en la confluèncianecessària entre l’art i les ciències socials per alprojecte modern de la democràcia en tempsde societats de masses, tot recalcant el pes de lesimatges en els processos de comunicació i debatpúblic. Això abocava a una de les constantsdel segle xx: la reflexió sobre el potencialde veritat de les imatges davant del seu úsen el modelatge de l’opinió pública d’ençàque, a principis de segle, la capacitat tècnicad’impressió de fotografies va revolucionardiaris, revistes i llibres. La revista Life simbolitzael moment culminant de l’hegemonia de lafotografia en els mitjans de comunicació delsegle xx. A Barcelona en van ser exemples bendiferents la revista Barcelona atracción, amb laseva promoció d’una imatge pública de regustnoucentista, i la revista AC, en la qualva difondre els seus treballs el GATCPAC,amb voluntat de crear opinió a partirde l’impacte visual.Malgrat la competència d’altres mitjansaudiovisuals, la producció d’imatges encirculació i alhora perdurables en la memòriaha estat el potencial específic de la fotografia.Les noves tecnologies digitals, tot i quesemblen trastocar les nocions tradicionalsdel realisme fotogràfic, han reobert el debatsobre la necessitat del document. Tanmateix,el creixement exponencial del nombred’imatges en circulació, tant a través dels vellscanals com dels nous, no garanteix la capacitatde crear-ne de significatives d’un lloc i d’untemps determinats. Ens cal, doncs, reinventarels postulats moderns propis del radicalismedemocràtic de Dewey sobre les condicionsen què fructifica la relació significativa entreimatge i debat públic.La metamorfosi experimentada perBarcelona des dels anys vuitanta s’ha plasmaten milions d’imatges i no hi han faltat treballsde qualitat. Però molt poques d’aquestesfotografies han aconseguit fins ara incorporarsea la memòria i l’imaginari col·lectius, mésenllà de les imatges tòpiques de postal fetesper al consum ràpid. La imatge popular dela ciutat a l’inici del segle xxi encara estàarrelada en treballs fotogràfics «neorealistes»de mitjan segle xx, com els de Català Roca,Miserachs o Colom, que han configurat lapercepció urbana de successives generacionsi que constitueixen en bona mesura el llegatfotogràfic modern barceloní per excel·lència.Ens falten, però, les imatges delnostre temps, que permetin copsar les granstransformacions del present i intuir la ciutatfutura. Aquestes imatges són necessàries, d’unabanda, per desfamiliaritzar-nos amb les ideesrebudes convertides en tòpics i, d’altra banda,per donar forma als nous processos urbans,complexos i sovint molt abstractes. És enaquest sentit que les imatges poden contribuira la comprensió de la història en curs.Encàrrecs fotogràficsCom fer visibles els subjectes socials emergentsd’aquesta ciutat cada vegada més complexai cosmopolita? Com reinventar les nocionsmodernes d’universalitat i ciutadania, enmigde la necessària negociació de subjectivitatsindividuals i col·lectives? Com distingir elsproblemes de les oportunitats? Com definirl’agenda política de Barcelona en l’Europadel segle xxi?Per avançar en la distinció fonamentalentre allò nou i allò que no ho és tant calcomençar a construir una vertadera històriametropolitana, de la trajectòria material,cultural i política de la ciutat gran. Elsinterrogants que podem plantejar sobre laciutat a través d’aquest estudi fotogràfic sóntambé, en bona mesura, els interrogants sobrela condició urbana en el nou segle. El 2009es compliran 150 anys del pla Cerdà i del seupaper orientador i motor en la conformacióde la ciutat moderna. Ara que les relacionsentre fluxos i ciutat i entre urbs i natura estornen a plantejar amb força, aquest projectede construcció de noves representacions desdel camp artístic vol confluir amb la reflexiódes de les ciències socials sobre la metròpoliemergent: de l’aposta metropolitanavuitcentista de Cerdà als interrogants sobrela ciutat del segle xxi, passant pel desig decapitalitat que expressaven les Exposicionsde 1888 i 1929 i pel gran pacte social que vasignificar el Pla General Metropolità. Però quinssón avui els interrogants sobre la ciutat futura?La intuïció de l’existència de novesoportunitats col·lectives, juntament ambuna precarietat social difusa; l’erosió delsmecanismes de representació política, ambla qüestió del govern metropolità convertidaen tabú; o els problemes d’encaix entreBarcelona, Catalunya, Espanya i Europa, nosón sinó alguns dels símptomes d’un ràpid saltd’escala en les relacions socials, econòmiquesi polítiques –només cal veure l’impacted’Internet i dels vols a baix preu– que tambéindueix canvis profunds en la composicióhumana i en la vida diària a la ciutat.Aquest projecte fotogràfic té la intenciód’interpel·lar la ciutadania. Aquestes pàginesconstitueixen un apunt dels resultats de larecerca fotogràfica iniciada a finals de 2006i actualment presentada al MACBA en el marcde l’exposició L’arxiu universal. La condició deldocument i la utopia fotogràfica moderna(octubre de 2008 - gener de 2009). Entreels artistes que hi prenen part s’hi trobenmembres de les tres generacions que hanencarnat els debats fotogràfics de la segonameitat del segle xx: des dels protagonistesdel neorealisme humanista dels anys cinquantai seixanta fins als qui han experimentat ambles noves formes del documental en el trànsitcap al nou segle, passant per la generaciódel conceptualisme crític dels setanta.Qualsevol representació que no vulguiadquirir l’aura d’un moment convertit endefinitiu, en estàtic, se situa inevitablement enun balanç sempre difícil entre continuïtati canvi. No es tractava de traçar una topografiaurbana i humana de la metròpoli barcelonina,sinó d’emprendre una cerca focalitzada enles polaritats de la metamorfosi: fenòmensemergents i també fenòmens ben establertsperò amb un significat que es modifica.L’estudi s’ha organitzat a l’entorn de tresgrans eixos: Treballs i poders, Confluències idispersions i Representacions.1. Treballs i poders4 Ahlam ShibliInterdependències domèstiques. Cuidadors6 Marc PatautCadenes industrials per al nou segle. SEAT8 David GoldblattConnexions globals. L’epicentre de les comunicacionsi la logística10 Allan SekulaTransnacionals locals. Gas Natural12 Patrick FaigenbaumLes elits urbanes. El pes de la continuïtat14 Sandra BalsellsEscoles de mànagers. IESE16 Jean-Louis SchoellkopfAltres xarxes socials. Els Latin Kings2. Confluències i dispersions18 William KleinEl centre banalitzat. La Rambla20 Andrea Robbins i Max BecherLa compra total. Centres comercials22 Gilles SaussierNoves centralitats difuses. El vincle oriental24 Xavier RibasActualitat del polígon. Una sort històrica variable26 Xavier BasianaAna MullerLa ciutat que no ho és. Urbanització dispersa i condominis3. Representacions28 Andrea Robbins i Max BecherPaisatges consagrats. L’èxit del Barri Gòtic30 Hans-Peter FeldmannPaisatges humans. Del mite del Xino al mite del Rawal32 Lothar BaumgartenPaisatges reivindicats. Patrimonis del Poblenou33 Manolo LaguilloPaisatges retòrics. De la plaça d’Espanya a la plaça d’Europa3

1.Treballs i podersEls canvis tecnològics de les darreres dècades,juntament amb la globalització de l’economia,han comportat una gran transformació delssistemes laborals. Els límits entre «amos»i «treballadors» s’han modificat. Hi ha novesformes d’organització i divisió del treballi també noves combinacions de les velles:el sistema de fàbrica i de grans empreses ésben viu i vigorós a la metròpoli, el cor de laciutat batega també al ritme d’autònoms,subempleats legals i il·legals, treballadorsdomèstics i petites empreses de professionals,de vegades autoexplotats. Ni les classessubalternes ni les classes mitjanes són ara comeren fa tan sols quinze anys. També s’hanmodificat les xarxes de poder, tot i que enmenor mesura. La continuïtat d’una elit nogaire nombrosa en els diferents campseconòmics, socials, polítics i culturals és un delstrets destacats de Barcelona. Tanmateix, laglobalització comença a fer-se notar, de vegadesamb manifestacions inesperades. Una de les mésrecents, l’entrada en bloc de l’empresariat xinèsbarceloní a la Cambra de Comerç.Victor, de l’Equador, aguanta el bastóde Francisco, per deixar-li les manslliures i permetre-li escriure una notaa la cantonada dels carrers Casanova iCòrsega, Eixample, 15 de novembre de2007Manin, de les Filipines, tapa amb llençolsels mobles de la sala d’estar abans queCarmen i José Manuel se’n vagin devacances, mentre José Manuel juga alsescacs. Passeig de Sant Joan, Eixample, 23de juliol de 2007Ahlam ShibliInterdependències domèstiques. CuidadorsConsuelo, del Perú, escombra la salad’estar de Pilar i Oleguer. Carrer DoctorRoux, Sant Gervasi, 27 de juliol de 2007Aquestes fotografies pertanyen a la sèrieDependència, 200

Fàbrica SEAT, Martorell, julioli novembre de 2007Marc PatautCadenes industrials per al nou segle. SEAT7

A dalt a l’esquerra:Vista d’un polígon industrial,juliol de 2007A baix a l’esquerra:Falcó, Terminal Sud, aeroportde Barcelona, juliol de 2007A dalt a la dreta:Magatzem de la zona logística,juliol de 2007A baix a la dreta:Camioners turcs en un polígon industrial,juliol de 2007David GoldblattConnexions globals. L’epicentrede les comunicacions i la logística

R o v a r á s z H í r a d ó , 5 9 . s z á m .2 0 1 0 . o k t ó b e rpéldányok egyikét a Magyar Természettudományi Múzeum Hymenoptera Gyűjteményénekadományoztam.Irodalom: Józan Zsolt 2006: Adatok Dél-Dunántúl fullánkos hártyásszárnyú (Hymenoptera,Aculeata) faunájának ismeretéhez. – Natura Somogyiensis 279–288.Sipos Bánk Botond, FoktőElismerés és lehetőség: hazánk rendezhette a IX. Európai RovartaniKonferenciát (IX. Euroepan Congress of Entomology, Budapest, 2010)Az Európai Rovartani Konferenciák történetében Magyarország már másodszor rendezhette meg azeurópai rovarászok egyik legrangosabb rendezvényét. 1991-ben Gödöllőn, a XIII. Közép-európaiEntomofaunisztikai Szimpóziummal (SIEEC) közösen szerveztük meg a IV. Európai RovartaniKonferenciát; ez a mostani a sorban már a kilencedik volt. Hazánk a rendezés jogát négy évvelezelőtt, a törökországi Izmirben megrendezett VIII. Európai Rovartani Konferencián nyerte el.A konferencia szakmai előkészítést három intézmény, a Magyar Rovartani Társaság, a MagyarTermészettudományi Múzeum, valamint az MTA Növényvédelmi Kutatóintézet (az ÁllattaniOsztály és az Ökotoxikológiai és Környezetanalitikai Osztály), a technikai lebonyolítást pedig aHencsey Gusztáv által irányított SCOPE Kft. végezte. A hazai entomológusokból álló 19 tagúNemzeti Szervező Bizottságot Dr. Vásárhelyi Tamás vezette, a konferencia titkári posztját KindlMariann (SCOPE Kft.) látta el. A rendezvénynek 2010. augusztus 22–27. között az EuropaCongress Center adott otthont.A konferenca 532 regisztrált résztvevője és a több tucat egynapos vendég a világ mintegy 60országából érkezett Budapestre, némileg felülírva az European Congress of Entomology elnevezést.Európát a német entomológusok képviselték a legnagyobb számban (57 fő), az EgyesültKirályságból 28-an, Oroszországból 27-en regisztráltak, az Egyesült Államokból pedig19 fő vettrészt a kongresszuson. Számosan érkeztek az afrikai kontinensről és Ázsiából is. Sajnálatosan többregisztrált résztvevő vízumproblémák miatt nem utazhatott Magyarországra. A magyarjelentkezőknek biztosított kedvezményes részvételi díj is hozzájárulhatott, hogy hazánkból 56résztvevő vett rész a konferencián.A konferencia a rovartani kutatások szinte teljes vertikumát felölelte, közülük a legfontosabbakatsoroljuk fel: etológia, filogenetika, fiziológia, genetika, infokémiai és akusztikus kommunikáció,ökológia, taxonómia, zoogeográfia. Örvendetes, hogy nagy hangsúllyal szerepeltek az életminőségjavításával, az élhető környezettel, a fenntartható fejlődéssel kapcsolatos rovartani kutatások(integrált- és bioracionális növényvédelem, erdészeti rovartan, talajzoológia, városi- és tájökológia,GMO-szervezetek és a rovarok kölcsönhatása).A konferencia szakmai gerincét a plenáris előadásokhoz kapcsolódó, több mint 60 szimpóziumkeretében elhangzó 340 előadás és közel 400 poszter jelentette. A prezentációk öszefoglalói a 260oldal terjedelmű Programme and Book of Abstract kötetben jelentek meg.A kongresszus szerves részét képezte a Magyar Rovartani Társaság alapítása 100. évfordulójaalkalmából, a Magyar Természettudományi Múzeumban rendezett ünnepség. Az ünnepi beszédet atársaság elnöke, Dr. Vig Károly tartotta, majd a Holland Rovartani Társaság (NetherlandsEntomological Society) nevében Dr. Matty P. Berg köszöntötte a jubiláló társaságot. Az ünnepség400 fős hallgatósága pezsgővel a kezében a múzeum Hatlábúak birodalma című kiállítását ismegtekintette.A konferenciához kapcsolódó kirándulásokon 120 résztvevő ismerkedhetett hazánk természetiszépségeivel, és közel 200-an gyönyörködhettek a Dunáról Budapest esti fényeiben a gálavacsorasorán. Öt kiállító cég (Brill, Elsevier B.V., Noldus Information Technology, Pensoft Publishers,Wiely-Blackwell) a rovartani témájú kiadványok és számítástechnikai programok széles skálájátkínálta a résztvevőknek.6

Carlos LosadaMiquel VallsIsak AndicJosep Maria ÁlvarezSantiago Dexeus Luís Martínez SistachJordi Hereu Salvador GabarróPatrick FaigenbaumLes elits urbanes. El pes de la continuïtat13

IESE, juny de 2007 i febrer de 2008Sandra BalsellsEscoles de mànagers. IESE 15

Plaça 25 de Setembre, Rubí,setembre de 2007Plaça Joaquim Xirau i Palau, Barri Gòtic,i Parc de les Tres Xemeneies, Paral·lel,juliol-novembre de 2007Jean-Louis SchoellkopfAltres xarxes socials. Els Latin Kings17

2. Confluènciesi dispersionsEls canvis d’escala comporten sempre canvisqualitatius, a més dels quantitatius. El procésde recosit urbanístic que ha tingut lloc enels darrers vint-i-cinc anys ha fet del cor deBarcelona un gran centre metropolità ques’estén fins i tot més enllà dels límits delmunicipi. Al mateix temps, han aparegutsubcentres metropolitans: cors urbans ambtota mena d’espais i activitats. Tanmateix,aquesta activitat recentradora d’una metròpolique, sota el franquisme –durant els anys deldesarrollo sense democràcia–, havia crescutd’una manera extensiva, té com a reversla ràpida expansió de la ciutat difusa. Unurbanisme dispers que, entre condominisd’alt estànding, cases aparellades de classesmitjanes i antigues urbanitzacions precàriesque ara s’habiten de manera permanent, hacreat un espai difícil de comunicar i d’equipar,molt dependent del transport privat. Unespai que si, en alguns casos, pot conciliar elsavantatges de la ciutat i del camp, en moltsaltres és una suma de desavantatges difícilmentsostenible en termes ecològics i pressupostaris.Són extensions de baixa densitat marcadesper una gran homogeneïtat social, siguinriques o pobres, que han proliferat coma resultat d’una ideologia antiurbana quepreconitza viure prop de la ciutat com si nose’n formés part i, sobretot, com a resultat del’encariment desaforat del preu de l’habitatge:aquesta ha estat fins ara l’autèntica creu de latransformació metropolitana.William KleinEl centre banalitzat. La RamblaLa Rambla, febrer de 2008

Robbins-Becher:Centres comercials, Barcelona, julioli desembre de 2007Andrea Robbins i Max BecherLa compra total. Centres comercials 21

Gilles SaussierNoves centralitats difuses.El vincle orientalPolígon industrial de Badalona, novembrede 2007 - març de 2008La Sagrera, febrer - març de 2008

1425Xavier RibasActualitat del polígon.Una sort històricavariable31 Can Serra2 Ciutat Satèl·lit3 La Mina4 Bellvitge5 Ciutat Meridiana6 Ciutat BadiaJuliol i desembre de 20076

Xavier BasianaDe Vallvidrera a Sant Cugat del Vallès,novembre de 2007 - març de 2007Ana MullerSant Just Desvern i Sant Quirze del Vallès,febrer i abril de 2007Xavier BasianaAna MullerLa ciutat que no ho és. Urbanització dispersai condominis27

3. RepresentacionsLes nocions de patrimoni i paisatge no hanfet més que ampliar-se des dels temps de laRevolució Industrial. A Barcelona, desprésde l’operació de rescat d’algunes gransedificacions gòtiques a mitjan segle xix, davantl’impacte de l’enderroc de Santa Caterina, i dela construcció d’una nova avinguda burgesaal passeig de Gràcia, la formalització de gransespais amb voluntat representativa ha anat moltlligada als esdeveniments internacionals que hananat conformant la ciutat: 1888, 1929, 1992.En el cas del 1888 i del 1992, va predominarla voluntat de dissenyar nous elements i espaispúblics qualificats per consolidar el teixit urbà.El component escenogràfic va ser, en canvi,molt més destacat en la ideació de la segonaexposició a Montjuïc, gestada enmig de laconvulsa història barcelonina del primer terçdel segle xx i finalment celebrada l’any 1929.Quasi un segle després, la febre retòrica semblainstal·lar-se de nou a la ciutat, amb iniciativescom la plaça d’Europa, una vasta operació ja enmarxa sense que existeixi una idea de conjuntdels grans espais metropolitans de referència.El Barri Gòtic, juliol de 2007Andrea Robbins i Max BecherPaisatges consagrats. L’èxit del Barri Gòtic29

Hans-Peter FeldmannPaisatges humans. Del mite del Xino al mitedel RawalEl Raval, febrer, maig i juliol de 200731

El Poblenou, juliol de 2007Lothar BaumgartenPaisatges reivindicats. Patrimonisdel Poblenou

Gran Via, febrer de 2008Manolo LaguilloPaisajes retòrics. De la plaça d’Espanyaa la plaça d’Europa35

1. Treballs i poders2. Confluències i dispersionsAhlam ShibliInterdependènciesdomèstiques.CuidadorsAllan SekulaTransnacionals locals.Gas NaturalJean-Louis SchoellkopfAltres xarxes socials. ElsLatin Kings1 . Tr e b a l l s i p o d e r s 2 . C o n fl u è n c i e si d i s p e r s i o n sWilliam KleinEl centre banalitzat.La RamblaXavier RibasActualitat del polígon.Una sort històricavariableJa ha passat el temps en què només els rics tenienservei domèstic. Avui la situació és una altra: ambpoques prestacions socials, sobretot pel que fa al’atenció als avis, i amb una gran part de les donesincorporades al món laboral, fins i tot les famíliestreballadores necessiten suport. La relacióentre empleador i empleat pot ser més o menysdesigual –el del treball domèstic és un sector ambuna notable precarietat laboral–, però, malgrattot, ara és una relació de dependència mútua,d’inevitables complicitats entre les dues parts.Si els cuidadors i les cuidadores familiars, sovintvinguts d’Amèrica, Àsia i Àfrica, desapareguessinde sobte, Barcelona quedaria paralitzada.Marc PatautCadenes industrials peral nou segle. SEATBarcelona inverteix molts recursos en l’aposta perles economies denominades «del coneixement».En canvi, sovint oblida que aquesta «ciutat delconeixement» serà poc sòlida si se’n negligeixla base industrial. Hi ha indústries obsoletes,però la indústria com a tal no ho és, i Barcelonasegueix essent una gran metròpoli industrial, enla qual es troba a faltar una aposta més decididaper la innovació en les formes de producciói en els productes. SEAT va marcar l’inici deldesarrollismo en els llunyans anys cinquanta, i esmanté avui com la gran empresa metropolitana.A Martorell, però també a la Zona Franca. Quanl’altament tecnificada cadena productiva de SEATpateix, Barcelona i tot Catalunya se’n ressenten.David GoldblattConnexions globals.L’epicentre de lescomunicacions i lalogísticaA l’arribada del ferrocarril, en el qual Cerdà vaveure el ferment d’un salt sense precedents enl’escala de les relacions humanes i l’oportunitatd’una nova organització de la ciutat, va seguirla preocupació del primer terç del segle xxper aconseguir un gran port franc i per crearel primer aeroport. La plana deltaica delLlobregat ha estat des d’aleshores el llombrígolde Barcelona, la connexió amb el món. Aquestampli territori experimenta ara una profundametamorfosi, amb la remodelació de l’aeroport,del port i de les infraestructures logístiques, i ambla futura connexió amb el tren d’alta velocitat.De com quedi en depèn en gran mesura el futur.Mentrestant, però, aquest territori que ja no ésel que era, però que encara no ha rebut la sevanova fesomia, s’ha convertit en l’escenari habituald’activitats i col·lectius característics dels margesde la ciutat.En el combat per la posició mundial del teixiteconòmic liderat des de Barcelona, hi tenen unpaper molt important les grans empreses ambseu a la ciutat. Aquests darrers anys, alguneshan sucumbit a la temptació de considerar eltàndem administració de l’Estat / grans empresespúbliques privatitzades / megaaeroport de Barajascom el millor entorn per actuar, des de Madrid,a escala global. D’altres han apostat per manteniri fer créixer els seus grups des de la capital deCatalunya, on s’alcen els seus edificis corporatius:a la cúpula de les grans empreses barceloniness’hi juga així una de les claus de la posició de lametròpoli i del país dins el concert mundial. Altracosa són les implicacions socials del model a escalaglobal, en un moment històric en el qual les gransempreses transnacionals van molt per davantdels Estats i de les organitzacions públiques en elcontrol social dels fluxos de riquesa.Patrick FaigenbaumLes elits urbanes. El pesde la continuïtatL’aspiració de capitalitat de Barcelonaha anat sempre molt unida a la voluntatd’internacionalització: la mirada a Europaha estat una constant històrica, com ho és arala mirada al conjunt del món. Una altra constant,però, ha estat la relativament escassa permeabilitatde les elits de la ciutat. Tot i l’obertura deBarcelona com a epicentre i antena econòmicai cultural global d’un espai que desborda els límitsde Catalunya, el tòpic de la concentració d’ungrau important de poder econòmic, social i políticen «cent famílies» manté encara bona part de laseva vigència. La societat de la metròpoli en elseu conjunt s’ha globalitzat a un ritme més ràpidque les seves elits. Una situació, però,que comença a canviar...Sandra BalsellsEscoles de mànagers.IESENo hi ha dubte que en termes econòmicsi, sobretot, socials, la clau del futur es troba enl’educació de la ciutadania. En l’educació resideixtambé la capacitat de trobar el pòsit comúcompartit pel conjunt dels ciutadans i ciutadanes,a partir del qual poden negociar les sevesdiferències. D’aquí la transcendència del balançentre educació pública i privada i la rellevànciadel percentatge dels recursos que es destinen al’educació. Hi ha, però, un altre tema cabdal imolt menys debatut, i és com es formen les capesdirigents, quines institucions es dediquena aquesta formació, en quin ambient es produeixla formació dels joves executius i sota quinsprincipis s’efectua.Gràcies als nous mitjans de comunicació, idees,religions i organitzacions de tota mena circulenper canals imprevistos. El cosmopolitismetambé forma part de l’altra internacionalització,la de les classes humils, ben diferent de ladels grups socials acomodats i del capital.L’organització Latin Kings va sorgir com aresposta d’immigrants de l’Amèrica central i delsud enfront de la societat nord-americana. Enarribar aquesta organització a Barcelona, es vatrobar amb un entorn social que no coincidiaamb el que l’havia vist néixer. L’Ajuntament hatingut la iniciativa de legalitzar-la, amb l’objectiud’afavorir el seu potencial com a societat culturald’ajuda i socors mutus enfront del seu papercom a banda jeràrquica, territorial i de vegadesviolenta. Encara és aviat per avaluar els resultatsde l’aposta. De moment, però, els Latin Kings deBarcelona ja tenen una història pròpia, que nocoincideix amb la dels seus homòlegs a Madrid.Des del segle xviii, la Rambla ha estat elpasseig per excel·lència de la ciutat. Diuenque Le Corbusier s’hi va referir com «el carrermés democràtic del món». La burgesia delLiceu i els obrers que vivien al districte Cinquèla freqüentaven alhora: les places i carrerscentrals compartits eren i encara són la quintaessència de l’espai públic, i resulten cabdals pera la democràcia. La Rambla es manté com unespai barceloní fonamental i, sens dubte, s’habeneficiat de la revitalització experimentada perCiutat Vella. Però podria estar a punt de morird’èxit. Quan els tòpics dominen l’escena i elsestabliments es transformen a la mida d’aqueststòpics, el turisme mata l’objecte del seu desig.Quan els qui baden són tants i tants que elsbarcelonins que utilitzaven aquest passeig en laseva vida quotidiana en fugen, la ciutat esdevé unbanal aparador del no-res.Andrea Robbins i MaxBecherLa compra total. CentrescomercialsBarcelona ha sabut dotar-se de grans centrescomercials dins de la pròpia ciutat, i així sesostreu en part al ritual de les excursionsals megacentres de compres suburbans tancaracterístic de nombroses ciutats. Però aixòno evita l’atmosfera de cartró pedra en aquestscentres comercials urbans: botigues i passadissossempre iguals, que no poden agafar vida pròpiaperquè el temps no hi pot deixar pòsit, congelatsper les pautes establertes pels gestors del centre.El seu aire fora de la història i de l’entorn témolt a veure amb el seu caràcter d’espai privat,en el qual ni tal sols es permet de fer fotografies.Fotografiar és un bon experiment per distingirentre espais públics i privats.Gilles SaussierNoves centralitatsdifuses.El vincle orientalEs pot parlar encara d’immigració, quan de fetdel que parlem és de grans xarxes de ciutadansconnectats? El Fondo de Santa Coloma i altresbarris de la metròpoli barcelonina no són tansols espais residencials amb una xifra importantde nouvinguts; són també espais econòmicsamb connexions globals. Santa Coloma, escriten caràcters xinesos, és un nucli d’activitatsi serveis on s’entrecreuen xarxes metropolitanes,catalanes i continentals, en les quals treballenciutadans de tots els orígens. Així mateix passa end’altres nuclis d’activitat a la metròpoli, des de lagran perifèria al cor del Raval: ciutadans d’arreudel món prenen la iniciativa i s’entreteixeixenamb l’economia local i amb l’economia global,creant noves centralitats imprevistes en espaisaparentment poc cèntrics i generant unaaportació creixent al producte interior brut delconjunt de la ciutat.En els primers temps dels polígons d’habitatge,les notòries insuficiències urbanístiques id’equipaments es van sumar a les rigideses d’unaforma urbana que, en nom de la separació defuncions, tendia a suprimir el carrer com a lloc dela complexitat i de l’atzar, que són dues qualitatsfonamentals de la ciutat. Els polígons vannéixer amb mala fama. Amb el pas del temps,però, la lluita dels seus habitants va aconseguirque s’urbanitzessin i s’equipessin, la tinençaen propietat del pis ha donat una seguretatrelativa en períodes de crisi econòmica i lescomunicacions han millorat. La vida al polígonha estat així una manera dura, però efectiva,d’incorporació a la ciutat i a la ciutadania per amolts milers de barcelonins. Per bé que amb sortdesigual: si en alguns casos fins i tot es veuenels efectes d’una excessiva revalorització recenta l’empara de les millores urbanístiques –com al’àrea del Besòs–, en d’altres zones de la metròpoliencara s’està a l’espera de deixar de ser polígonper passar a ser, simplement, ciutat.Xavier BasianaAna MullerLa ciutat que no ho és.Urbanització dispersai condominisInvocant les virtuts d’una vida aparentment rurali l’ordre social en una comunitat en la qual tothomes coneix, ja fa més d’un segle que en el mónanglosaxó es van fomentar els models urbans debaixa densitat per absorbir el creixement de lesmetròpolis. Aquesta forma d’expansió suburbialextensiva, que en el cas de Nord-amèrica ha arribata erosionar la noció mateixa de ciutat, va teniralgunes ressonàncies a la metròpoli barceloninades del primer terç del segle xx, sobretot entre lesclasses acomodades, perquè el mite de «la casetai l’hortet» es va revelar aleshores massa costóscom a fórmula d’habitatge popular. Anys després,en els temps del desarrollismo, van proliferar lesurbanitzacions de segona residència entre totes lescapes socials: d’aquí que el luxe d’algunes contrastiencara avui amb l’ambient d’autoconstrucciód’altres. Però no ha estat fins a les darreres dècadesque s’ha produït el boom de la ciutat difusa, d’unaurbanització que no fa ciutat, que ha crescut enparal·lel a la formació d’una Barcelona central cadacop més articulada.36 37

3. Representacions3 . R e p r e s e n t a c i o n sAndrea Robbins i MaxBecherPaisatges consagrats.L’èxit del Barri GòticEl Barri Gòtic va néixer com un fill de la ViaLaietana. El trasllat d’edificis rescatats a l’horad’obrir la nova via i l’addició de construccionsneogòtiques van reforçar el caràcter medievala l’entorn dels grans monuments de l’àgorabarcelonina, entre la catedral, el palau Reial, laGeneralitat i l’antic Consell de Cent. Aquestavoluntat de construir història a l’entorn deles seus del poder es va dur a terme amb unaqualitat formal remarcable. Tant els que hiviuen com els visitants es continuen deixantseduir, un segle més tard, pel centre simbòlicreformat arran de l’obertura de l’avinguda queva connectar l’Eixample i el port, projectadaper Cerdà i formalitzada mig segle més tard pelsnoucentistes.Hans-Peter FeldmannPaisatges humans. Delmitedel Xino al mite delRawalPer García Lorca, la Rambla feia de límit entre«un ala gótica donde se oyen claras fuentessonoras y laúdes del quince y otra ala abigarrada,cruel, increíble, donde se oyen los acordeones detodos los marineros del mundo y hay un vuelonocturno de labios pintados y carcajadas alamanecer». A llevant, el Gòtic, i a ponent, el Xino:un barri mític, que va ser símbol internacional del’experiència bohèmia a Barcelona, entre el glamur,la prostitució i el moviment obrer. Des de semprepunt d’arribada a la ciutat, hi ha nascut ara un noumite, el del Rawal, com si la densa realitat humanai urbana a l’entorn de la nova rambla del Raval−amb barcelonins antics i recents que parlenmés de quaranta llengües, estudiants Erasmusi grans equipaments culturals− pogués reduir-se al’impacte visible del puixant comerç pakistanès.La vella etiqueta del Xino per al districte Cinquè,diuen que importada de San Francisco, ha conduït,per mimesi, a la nova etiqueta del Rawal. Totesdues sintetitzen la fascinació ambivalent queexerceix un barri complex i desigual, i amb unacontribució decisiva a la personalitat de la ciutat.Lothar BaumgartenPaisatges reivindicats.Patrimonis del PoblenouNo es tracta de nostàlgia localista ni deveneració per naus velles i rònegues, sinó delllegat patrimonial que dóna caràcter a antiguesperifèries –Sant Martí, Sant Andreu, Gràcia,Sants, Les Corts– i que incorpora al paisatgede la ciutat futura els testimonis del que ha estatla més gran concentració industrial a l’oest de laMediterrània. Després de la inicial concentraciófabril al Raval i al barri de Sant Pere, dins de laciutat emmurallada, el Poblenou va esdevenir elbressol industrial de la Catalunya contemporània,juntament amb Sants, Sant Andreu i altres nuclisdel pla de Barcelona. Des del segle xviii, amb lesfàbriques d’indianes, fins al 22@, el Poblenouha estat un espai innovador en termes tècnicsi econòmics i amb una densa trajectòria obrera.El seu patrimoni mostra l’empenta primerencad’aquella Barcelona tan allunyada de l’epicentrefabril d’Europa i proporciona alguns edificisamb una gran flexibilitat per a la sevareutilització futura.Manolo LaguilloPaisatges retòrics. Dela plaça d’Espanya a laplaça d’EuropaEls espais de l’Exposició de 1888, des del’Arc de Triomf fins a Colom passant per laCiutadella, pretenien ser l’expressió d’unaBarcelona convertida en capital europea. En elsespais vinculats a l’Exposició celebrada el 1929,especialment des de la plaça d’Espanya al granpalau que presidia el conjunt, es palesa a més unanotable voluntat escenogràfica ciutat endins, ambel propòsit de crear un gran espai de masses en unenquadrament urbà impressionant. Una operacióencara avui discutida i discutible, a la qual, però,no es pot negar la qualitat formal. Més enllà, capa l’oest, l’avinguda més llarga del continent, laGran Via, travessarà aviat per sota d’una apostaper la gran retòrica molt més dubtosa: la plaçad’Europa. La magnitud de l’operació contrastavivament amb la seva quasi nul·la presència en eldebat públic sobre el futur de la metròpoli.Les imatges que es publiquen aquí formen part d’un estudi fotogràfic dela ciutat realitzat entre 2006 i 2008. És una iniciativa del Museu d’ArtContemporani de Barcelona (MACBA) en el marc del seu Programad’Estudis Independents (PEI), i es presenta en l’exposició L’arxiu universal.La condició del document i la utopia fotogràfica moderna, del 23 d’octubrede 2008 al 6 de gener de 2009.Aquest projecte compta amb la participació de Sandra Balsells, XavierBasiana, Lothar Baumgarten, Patrick Faigenbaum, Hans-Peter Feldmann,David Goldblatt, William Klein, Manolo Laguillo, Ana Muller, MarcPataut, Xavier Ribas, Andrea Robbins i Max Becher, Gilles Saussier, Jean-Louis Schoellkopf, Allan Sekula, Ahlam Shibli.ProjecteConcepte: Jorge Ribalta, Joan RocaComissari: Jorge RibaltaCoordinació: Hiuwai ChuAssistents: Juny Brullet, Jorge Galilea Nin, Tom Lille, Yann Molina, DiegoSalazar, Francisco Javier Serrano, Barbara Sousa, Job Vermeulen Font,Diana Zapata HincapiéPrograma d’Estudis Independents (PEI), curs 2006-2007:Coordinadora: Antònia M. CerdàProfessors: Xavier Antich, Manuel Asensi, Enric Berenguer, MirenEtxezarreta, Marcelo Expósito, Beatriz Preciado, Carlos Prieto, Joan RocaEstudiants: Anna Arbonés, Katerina Baruch, Mónica Lillian Cano, PriscillaClementi, Marta Delclós, Rosa Estruch, Óscar Fernández López, SoniaFernández Pan, José Gallardo Mulero, Alejandro Garay, Miguel ÁngelHerrera, Fernando Herrero, Itziar Imaz, Marta Juan, Doris Leibetseder, JoséAntonio Montes, Ruth Pagès, Maria Pérez, Marta Plaza, Jorge MarceloPlaza, Alejandra Pombo, Francesca Regni, Mauricio Riquelm, MireiaSaladrigues, Carmelo Salazar, Dionisio Sánchez, Esther Serra, AntoniValero, Carmina Vallverdú, Lorenzo VecchiaPublicacióConcepte: Jorge Ribalta, Joan RocaEdició: Clara PlasenciaCoordinació de les fotografies: Dolores Acebal, Hiuwai ChuDisseny: Enric JardíTextos: Jorge Ribalta, Joan RocaEdició dels textos: Mireia CarullaFotomecànica: GrafitexImpressió: Gráficas de Prensa DiariaEditorMuseu d’Art Contemporani de BarcelonaPlaça dels Àngels, 108001 Barcelonat: + 34 93 412 08 10f: + 34 93 412 46 02www.macba.escc edició: Museu d’Art Contemporani de Barcelona, 2008cc textos: els autors, 2008cc fotografies: els autors, 2008© William Klein, 2008Aquesta publicació i els seus continguts –llevat el que se’n excloguiexpressament– incloent textos i imatges, es publica sota la protecció, elstermes i les condicions de la llicència Creative Commons “Reconeixement– NoComercial – SenseObraDerivada 2.5 Espanya”. Per la qual cosa espermet la còpia en qualsevol format, mecànic o digital, sempre que no estiguidestinada a usos comercials, no es modifiqui el contingut dels textos, es respectil’autoria i es mantingui aquesta nota. Qualsevol ús que no sigui el descrit en lallicència esmentada requereix l’aprovació expressa dels autors i editors.Alguns drets reservatsAquesta llicència no s’aplica als continguts publicats pel MACBAprocedents de tercers que expressament l’hagin exclòs.Aquest projecte no hagués estat possible sense la implicació i la generositatdels individus, les associacions, les empreses i les institucions següents:Josep Miguel Abad, Bernie Alejo, Josep Maria Álvarez, Consuelo ÁlvarezRodríguez, Isak Andic, César Andrade, Mercedes Arroyo, Samreen Asad,Montse Asensio, Carmen Balcells, Manuel Ballesteros, David Balsells, RaulBarrajón Gallardo, Montserrat Baulida, Joaquín Beltran, Luis Benvenuty,Anna Birulés, Miguel Ángel Blázquez Acosta, Xavier Boneta, Jordi Borja,Manuel J. Borja-Villel, Ferran Burguilos, Tony Cabré, Erick Hoy Carrilo,Artur Carulla, Josefa Cheto Mahiques, Salvador Claròs, Noemí Cohen,Christy Colmenar, Loredana Cozzi, José Manuel Deó Ridruejo, SantiagoDexeus, Laura Domingo, Nuria Enguita Mayo, Josep Esteve, MiquelFañanàs, Carles Feixa, Bruno Figueras, Putxet Floreta, María AntoniaFontiverio, SalvadorGabarró, Núria Galí, Oleguer Galí Figueras, EnricGarcia Pus, Javier Godó, Susanna González, Chantal Grande, AinhoaGrandes, Jie Guan, Francisco Gurri, Miriam Haydee, Jordi Hereu, MaríaHerrero, Manuel Jacas, Constanza Jacques, Erika Jaramillo, Aurora López,Carlos Losada, Cristina Martínez, Daniel Martínez, Imma Martínez,Ramon Martínez, Lluís Martínez Sistach, Josep Mateu , Jordi Mercader, Mercé Meroño, Fernando Milián Gimeno, José Montilla, Pilar MoralesVila, Patricia Moutero Mediuc, José Pérez i Freijo, Rafael Pena, CarlosPiegari, Lam Chueng Ping, Leonor Plandolit Casaballó, Manin Pobles,Alejandra Pombo, Marian Puig, Lidan Qi, Liding Qi, Olga Silvia QuilliganaGuachi, Horacio Riquelm, Miquel Roca i Junyent , Leopoldo RodésCastañé, Agustín Rodríguez Mas, Joan Rossell , Jaume Roures, CarlosRoca, Mireia Saladrigues, Roser Saladrigues, Julia Sánchez, Narcís Serra,Jordi Suñé Oliveras, Verónica Tan, Mercè Tatjer, Jordi Utges, CarmenValera, Miquel Valls, María Milagros Velázquez de Gúzman, TeresaVentura, Anna Vera, Manuel XXXABX Logístics, Asociación Cultural de Reyes y Reinas Latinos de Cataluña,Direcció de Serveis de Prevenció, Ajuntament de Barcelona, PromocióEconòmica, Ajuntament de Barcelona, Sector Serveis Generals, Imatgei Producció Editorial, Ajuntament de Barcelona, Ajuntament del Pratde Llobregat, Alcaldia de Barcelona, Aeroport de Barcelona, AteneuBarcelonès, Àmbit Dona , Centre Comercial La Maquinista, CentreComercial L’Illa Diagonal, Centro Filipino Barcelona, Cortacans, DiagonalMar Centre Comercial, Diputació de Barcelona , Direcció General deRelacions Externes de Presidència, Generalitat de Catalunya, El Periódicode Catalunya, Església Pompeia. Pares Caputxins, Església de SantAgustí Nou, Enagas, Facultat de Nàutica, Federación de EntidadesLatinoamericanas de Cataluña, Fundació Formació i Treball, FundacióPrivada PRAHU, Fira de Barcelona, Gas Natural , Gran Via 2, HeronCity, Home Personal Services, Hotel Eurostars Grand Marina Barcelona,I.B. Barri Besòs, IESE , LICIT, Maremagnum, Mediapro, Mercabarna,Perruqueria Bell Art, Port de Barcelona , Promoció Econòmica, Ajuntamentde Barcelona, Restaurant El Mató de Pedralbes, Restaurant Fil.Manila,SEAT, Servei Solidari i Missioner dels Caputxins de Catalunya i BalearesTerminal Catalunya, Unión de Asociaciones Chinas en Barcelona,22@ BarcelonaEn el marc d’aquest projecte fotogràfic també s’edita la guia Rutesmetropolitanes per la nova Barcelona que, amb un mateix mapa conceptualde noves polaritats urbanes, aplega els itineraris que han elaborati documentat els alumnes del Programa d’Estudis Independents del MACBA(PEI), curs 2006-2007.Aquesta publicació s’ha distribuït amb el El Periódico del 24 d’octubre de 2008.Patrocinador de comunicacióAmb la col·laboració deAmb el suport de38DL: B-31654-2008