Document PDF - Consell Comarcal del Baix Llobregat

Cada àmbit va comptar amb la presència de persones expertes que van estar encarregadesd’introduir el tema a partir d’una ponència marc:, Mercè Otero Vidal, feminista i professorade secundària, va tractar la coeducació: El repte de la coeducació més enllà de l’escolamixta. Miguel Comino Haro, regidor de Joventut i Ciutadania de l'Ajuntament de Sant Vicençdels Horts, va parlar de la conciliació i la coresponsabilitats i usos del temps: La(co)responsabilitat: ajudes, comparteixes o no va amb tu?. Aharon Fernández, Psicòleg iinvestigador en gènere, masculinitat i violència a la Universitat de Barcelona, va tractar lesnoves masculinitats: “Masculinitats i feminitats: discursos nous, conductes conegudes?”.Totes les ponències van exposar la necessitat de transformar la masculinitat i d’introduir laperspectiva de gènere en tots els àmbits on es donen relacions de gènere. Després es vanrealitzar tallers participatius amb la ciutadania, on es feien dinàmiques per reflexionar sobreles aportacions fetes a les ponències i per elaborar propostes per a Castelldefels i per alCongrés de les Dones.Àmbit Coeducació: “El repte de la coeducació: més enllà de la escola mixta”,Cal tenir present que l’escola mixta no és l’escola coeducativa i que l’escola mixta, si no esfa una intervenció alhora a favor de la igualtat i la diferència entre dones i homes, tendeix aser androcèntrica de formes i continguts.Parlar de coeducació es fer una crítica i una crida a la superació dels estereotips, totevidenciant la necessitat d’intervenir en l’ús sexista i androcèntric de la llengua. És incidir enl’ocupació que fan els noies i les noies en l’espai al pati i en general, diversificar els jocs irevisar críticament els contes i les lectures. Es va fer palès la necessitat de revisar i“completar” els continguts de les diferents àrees educatives i de les matèries docents comdel currículum ocult. La coeducació és també potenciar el “tenir cura” de les relacions entreiguals, reflexionar sobre les relacions jeràrquiques, sobre la formació afectiva-sexual i de leseleccions i l’orientació professional vers l’alumnat.Àmbit Coresponsabilitat: “La (co)responsabilitat: ajudes, comparteixes o no va amb tu?”Tot i que s’ha avançat molt en temes d’igualtat, la vida privada -l’esfera reproductiva on esrealitzen les tasques de cura- és un assignatura pendent per als homes i el mateix estat. Laincorporació de les dones a l’esfera pública no ha anat acompanyada d’una incorporacióproporcional dels homes a l’àmbit privat. Per arribar a la igualtat efectiva i a lacoresponsabilitat és necessari establir un nou pacte social: un nou contracte social degènere. El mateix estat assumeix un posició discriminatòria i subordinada de les dones i aixího podem veure a les estadístiques: les dones tenen doble jornada i les mesures deconciliació van dirigides a elles normalment, elles dediquen més temps a les tasquesdomèstiques i familiars, i moltes dones amb edat de treballar són mestresses de cases,representant gran part de la població inactiva. L’ocupació femenina és molt baixa i les donestenen taxes d’atur més altes i salaris més baixos. Una de les solucions és apostar per unanova masculinitat, sota l’eslogan: un pas endavant: sumar-se a la lluita per la igualtat; un pasenrere: deixar espai per a les dones.Àmbit Noves Masculinitats: “Masculinitats i feminitats: discursos nous, conductesconegudes?”Mitjançant el foment de noves masculinitats es qüestiona el model masculí tradicional,perjudicial per a les dones i per als propis homes, tant al camp afectiu, ja que és opressorper a les dones i limitador per als homes, com al professional, ja que ajuda a reproduir lesdesigualtats de gènere en el món laboral. El canvi a noves masculinitats és un eixfonamental per a aconseguir la igualtat de gènere, ja que implica un canvi de mentalitat enels homes.3

En els tallers participatius, l’objectiu era reflexionar quin tipus de feminitat, discriminacions iestereotips de gènere s’estaven donant en els mitjans de comunicació i en l’esport.En el taller Dones i mitjans de comunicació, es va posar de manifest que tot i que La LleiOrgànica 3/2007, de 22 de març, para la igualtat efectiva de dones i homes contempla queels mitjans de comunicació de titularitat pública han de vetllar per transmetre una imatgeigualitària, plural i no estereotipada de les dones en la societat, hi ha nombrosos exemplesdel tractament estereotipat de la imatge i el cos de les dones. A més, hi ha una segregacióvertical accentuada en aquest àmbit. En el Taller varem reflexionar sobre : Com ens veuenels mitjans de comunicació? Quina imatge de dona transmet la TV? Quins contingutsradiofònics s’adrecen a les dones? Quan som notícia? Quina violència de gènere es mostra?En què pensa la publicitat quan pensa en dones? Quantes dones són presidentes decadenes o de grups de mitjans de comunicació? Necessitem ser professionals guapes ijoves per treballar en els mitjans?La metodologia que es va emprar va ser participativa, orientada a promoure la reflexió i lacrítica entorn a la manera com les dones són representades en els mitjans de comunicació,s’ha treballat amb el conjunt de les persones participants, en grups reduïts per a una millorreflexió, debat i elaboració de propostes en el que tothom participava, i la selecció de lespropostes van ser seleccionades democràticament a partir d’unes votacions.Els materials que es van utilizar per a la reflexió van ser els documents de 3r Congrés de lesDones, (Re)imagina’t, de l’Observatori de les Dones en els mitjans de comunicació id’elaboració pròpia de l’Àrea de Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament de Castelldefels.En el taller Esport i dones: necessitats, obstacles i avenços, varem reflexionar entre allòquè preveu la legislació i el que passa en la realitat. L’article 29 de La Llei Orgànica 3/2007,de 22 de març, para la igualtat efectiva de dones i homes preveu que tots els programespúblics de desenvolupament de l'esport incorporin principi d'igualtat real i efectiva entredones i homes en el seu disseny i execució. També obliga al Govern a promoure l'esportfemení i afavorir l'efectiva obertura de les disciplines esportives a les dones, mitjançant eldesenvolupament de programes específics en totes les etapes de la vida i en tots els nivells,inclosos els de responsabilitat i decisió. Varem observar que si bé Castelldefels és unmunicipi sensible a la participació femenina en l’esport, existeixen moltes desigualtats entrenois i noies a l’hora de poder practicar esport, sobretot professionalment. Varem intentarreflexionar sobre les següents qüestions: Hi ha esports vetats a dones? Hi ha prejudicis? Hiha entrenadores? S’escullen a presidentes per a les federacions o associacions esportives?Com tracten els mitjans de comunicació a l’esport femení? Hi ha els mateixos recursos per atots i totes? Hi ha menys dones fent esport?A part es van presentar dades sobre la participació femenina a l’esport a Castelldefels:Quota participació femenina en lesentitats de CastelldefelsSegregació horitzontal i desequilibride participació femeninaPercentatgeEntitats deParticipacióCastelldefelsfemenina0-25% 65,52% 13 0%25%-75% 17,24% 2 100%50%-75% 3,45%75%-100% 13,79%4

Principals propostesI Jornades homes per la igualtat■■■■■■■Treballar la coeducació a tots els nivells.Creació d’un grup d’homes a Castelldefels (associació federada a associacionsd’altres municipis del baix Llobregat).Implica’t: cursos pre-part per a homes.Cursos de masculinitat alternativa a les empreses.Promoure la coresponsabilitat entre homes i dones.“Premi per la igualtat associativa”.Jocs compartits a les escoles: que el professorat s’impliqui per evitar la discriminacióen els jocs al pati.Jornada Subseu: “Noves masculinitats: una altra perspectiva de gènere?”Àmbit Coeducació: “El repte de la coeducació: més enllà del col·legi mixta”■■■■■■■■■■■■■Realitzar concurs de jocs no sexistes, que incorporin tasques de la llar compartits.Crear premis per incentivar a les persones participants.Realitzar tallers sobre jocs no sexistes per a pares i mares.Realitzar activitats amb conta-contes igualitaris.Establir el compromís de les biblioteques i sales de lectura municipals a eliminar elscontes infantils que perpetuen els rols masculins i femenins més conservadors iancestrals.Impartir tallers sobre coeducació per a pares i mares, a les escoles i instituts.Realitzar formació al professorat sobre coeducació. Tant per a l’educació formal comper a l’educació en el lleure.Augmentar el nombre de places a les escoles bressol municipals i que siguingratuïtes.Impartir curs/tallers i entregar guies sobre llenguatge no sexista, adreçat al personaltècnic i administratiu. Tant de l’ajuntament com de l’escola.Establir el compromís ajuntament- entitats (culturals i juvenils) per a no fer ús dellenguatge sexista, ni fer servir imatges sexistes en les seves publicacions, webs, etc.Que l’ajuntament vetlli per a que els missatges que s’envien en las revistes juvenils iels mitjans de comunicació no siguin sexistes.Establir mecanismes de relació entre les escoles/instituts i les famílies (més enllà delos consells escolars) per tractar qüestions d’igualtat i mecanismes de treball en elscentres educatius des de la base del joc, tallers etc. En funció de l’edat.Formació en drets per a que les dones no siguin explotades a la feina.Permís de paternitat obligatoris5

Àmbit Coresponsabilitat: “La (co)responsabilitat: ajudes, comparteixes o no va amb tu?”■Tallers per a la ciutadana sobre coresponsabilitat:o Establir canals i taller per a dialogar sobre la importància del repartiment deles tasques de cura i domèstiques vers tot els membres de la família.o Educar als infants el valor de coresponsabilitat i a la ciutadania en general dequè significa la coresponsabilitat, posar de manifest els diferents usos deltemps d'homes i dones.o Donar a conèixer i fer un reconeixement de l'esforç que suposa el treballdomèstic i de cura. Fer entendre que és treball encara que no siguiremunerat.■Empreses:o Formació continua en gènere, conciliació i coresponsablitat.o Donar premis, reconeixement públic per al tràfic comercial de lesorganitzacions empresarialso Intentar fer horaris més europeus■Formació a professorat i família en coeducació i coresponsabilitat:o Educar al infants sobre la importància i el valor de la coresponsabilitat,atorgant-los tasques i responsabilitats de curao Incentivar als i les joves la autonomia personal: saber cuidar-se a sí mateix/ao Que els i les adolescents prenguin consciència sobre la interdependència:saber cuidar als altres■■■Augmentar la infraestructura de cura: més places d’escoles bressols, centres de dies,etcImpartir assignatures en les escoles que treballin la coresponsabilitatAplicació íntegra i amb recursos de la llei de dependènciaÀmbit Noves Masculinitats: “Masculinitats i feminitats: discursos nous, conductesconegudes?”■■■■■Accions per assolir la plena coeducació a les escoles.Formació als pares i mares per que s’adonin de la importància de donar unaeducació no sexista als seus fills i filles i per que sàpiguen com portar-lo a terme.Mes connexió i comunicació entre pares/mares i escoles/instituts, perquè puguincomunicar-se sobre la importància i d'accions a portar a terme sobre l'educació nosexista.Formació a professionals de diferents àrees (mèdics, jutges, etc.) perquè exerceixinla seva professió de manera no sexista.Promoció a la formació d'associacions d'homes per la igualtat de gènere.6

■■■■Accions per a influir en els mitjans de comunicació per a la transformació de laimatge d'identitat masculina transmesa, de manera que se substitueixi la identitatmasculina clàssica per models de noves masculinitats.Ampliació de l'oferta d'accions formatives (xerrades, tallers, etc.) dirigides a homes,de cara que assumeixin la importància de la realització de les tasques domèstiquesper a ells i per a les dones, i la urgència de començar a realitzar-les en les sevesllars.Ampliar la durada del permís de paternitat.Accions per a què l'Estat reconegui la importància econòmica de la realització deltreball reproductiu, incloent la creació de pensions de jubilació a persones que s'hanencarregat de les tasques de la llar i millorant notablement les pensions de viduïtat.Dones i mitjans de comunicació.■■Transmissió de valors no sexistes en els mitjans de comunicacióMesures per conciliar la vida laboral, personal i familiar.o Internament, la doble presència i la retallada de condicions laborals de laprofessió fa que cada vegada sigui més difícil poder fer un treball de qualitaten el periodisme. Les dones ho sofreixen més al ser encara les responsablesprincipals de la cura de la família i no poder compaginar els horaris de treball ide família.o De cara al públic i a la societat, els mitjans de comunicació haurien depromoure la importància de la conciliació i la coresponsabilitat entre els sexes■■Que els missatges de les informacions i de la publicitat dels productes relacionatsamb les responsabilitats domèstiques i familiars (neteja i cura de la llar, personesgrans, infància, etc) vagin adreçats ambdós sexes i sense contingut sexista.Fomentar la formació i el reciclatge amb perspectiva de gènere per als i lesprofessionals dels mitjans de comunicació.o És molt important que un professional de la comunicació sàpiga fins a on espot arribar en la seva funció d’informar sobretot en notícies que han de veuresobre les dones.■Augment de les dones en les seccions dels mitjans de comunicació considerades deprestigi i augment de l’accés de les dones a espais on es prenen decisions.o La presència de dones en els mitjans de comunicació està segregada. Moltpoques dones treballen en les denominades seccions de prestigi oimportants, com ara internacional, economia o política.o Les dones no hi són present en els consell de redacció, que es on esdecideixen quines notícies es publicaran.■Revisió del codi deontològic de la professió amb perspectiva de gènere i creació d’unorganisme que vetlli per la dignitat de les persones, en especial les dones, i queimposi sancions quan es faci un ús sexista, estereotipa, degradant o ofensiu de laimatge de la dona detecti.7

EnsSubseu MartorellComunicacióEixTemaNous valors, nous rolsOn som respecte a la coeducació. Unaaproximació a la realitat des del món localTreball precongressualMartorell ha tornat a ser de nou subseu d’aquest 3r Congrés de les Dones del BaixLlobregat, com ja ho va ser pel 2n Congrés fa quatre anys. Per tant hem participat demanera activa en el procés precongressual, igual que els altres vuit municipis de la comarcaque també n’han estat subseus. El tema de treball que hem triat ha estat el de lacoeducació, que s’emmarca dins de l’eix Nous valors, Nous rols. Hem triat la coeducacióatès que la considerem una eina pedagògica necessària i imprescindible peraconseguir en el futur un veritable canvi en les relacions entre les dones i els homes; iperquè, malgrat els avenços que s’han produït en aquest tema, encara hi ha unamanca de consciència coeducativa, que comença molt sovint amb el desconeixementde la definició de coeducació i el que aquesta implica a la pràctica.Fa anys que des del Servei d’Atenció a les Dones de l’Ajuntament de Martorell, com fantambé altres ajuntaments de la comarca, oferim tallers adreçats als i les alumnes delsinstituts del municipi, que són activitats que podem considerar com a coeducatives.L’objectiu d’aquests tallers ha estat el de reflexionar sobre la configuració de les identitats degènere, diferents per a nois i per a noies, i les relacions personals, facilitant un espai dereflexió que permeti, des d’una perspectiva crítica i personal, el replantejament del conceptede violència en la parella com a problema social, amb presència i repercussions en lesnostres relacions i en la nostra vida.Les conclusions a les quals s’ha arribat amb aquestes intervencions són:■■Els estereotips de gènere estan ja molt marcats i interioritzats.Aquests estereotips i rols es posen en funcionament en les relacions de parellajustificant o naturalitzant comportaments i actituds que poden ser indicadors deviolència.■ La naturalització de les manifestacions subtils de la violència, com elcondicionament de les decisions de parella per motius de gelosia, el fet de postergarels desitjos personals per cobrir les necessitats de l’altre, el sentiment demenyspreu...Aquests resultats ens han reafirmat en la importància d’abordar el tema de la coeducacióperò:■Des d’una actuació molt més àmplia que la d’activitats puntuals i temes específics,tot i que continuem treballant en la línia que hem seguit fins ara i hem ampliat l’ofertade tallers a les escoles.10

■Treballant amb les persones que tenen més influència i contacte amb els nens i lesnenes en el seu procés de socialització.■ Començant les intervencions des d’edats molt més primerenques, a partir dels 0anys.■Comptant amb la col·laboració d’altres departaments de l’Ajuntament implicats enaquest tema: Ensenyament, Joventut, Cultura, Esports...Com a primer pas, ens hem plantejat crear espais de reflexió i debat en els àmbitsfamiliar i educatiu (en el social també però ja el tenim obert amb la resta d’actuacions queduem a terme) per saber d’on partim, quina és la realitat del nostre municipi respecte ala coeducació, per més endavant poder plantejar accions que corresponguin a la nostrarealitat i que siguin realment coeducatives. En aquest sentit hem realitzat:■■■Un qüestionari adreçat al professorat de les llars d’infants i de les escoles:què entenen per coeducació, quines pràctiques coeducatives duen a terme, si tenenformació al respecte,...Un taller adreçat a mares i pares sobre la coeducació a la família.Una jornada amb el títol del nostre treball: “Om som respecte a la coeducació.Una aproximació a la realitat des del món local”. En aquesta jornada es vanpresentar els resultats de les diferents actuacions i vam comptar amb l’aportació,quant a idees i elements de reflexió, de dues persones expertes en el tema.Els resultats d’aquestes intervencions, fruit del treball coordinat entre el Servei d’Atenció ales Dones i el Departament d’Ensenyament, són els que presentem en aquesta comunicaciói la nostra aportació a aquest 3r Congrés de les Dones del Baix Llobregat.Idees principalsQüestionari adreçat al professorat de les llars d’infants i dels CEIP.L’objectiu d’aquesta actuació ha estat el de fer una aproximació a l’estat de la coeducacióals centres d’ensenyament de Martorell. En aquest sentit, vam plantejat un qüestionari ambcinc preguntes adreçat al professorat de les llars d’infants municipals i de les escoles.Aquesta proposta ha tingut una molt bona acollida i tots els centres hi han col·laborat, cosaque els agraïm.Han estat 87 els i les professionals que han respost de manera voluntària el qüestionari, 22educadores de les llars d’infants i 65 professors i professores de les escoles, participacióque considerem molt satisfactòria.Del total de la mostra, el 87% són dones, dada que reflecteix la realitat dels centreseducatius de Martorell, on el 100% de les educadores de les llars d’infants i el 94% delprofessorat de les escoles són dones.La feminització de la professió en l’ensenyament de 0 a 12 anys ens ha portat a reflexionar,entre d’altres qüestions relacionades amb la coeducació, sobre la manca de nous modelsidentitaris de masculinitat per als alumnes i sobre la possible aculturació de lesprofessores respecte als sabers de les dones i l’aportació d’aquestes a la història.L’augment del nombre d’homes que en un futur es dediquin a aquests ensenyamentspot ser també un repte a llarg termini per la coeducació.Abans de conèixer les respostes a les cinc preguntes del qüestionari vam tenir una primerainformació que ens va semblar rellevant respecte al lloc, de centralitat o no, on les escolessituen la coeducació, i que vam obtenir mirant les pàgines web de les escoles; només 3 dels11

Les persones que van participar en el taller entenien que coeducar és educar les filles iels fills en igualtat d’oportunitats. Tenint en compte això van estar d’acord en laimportància de les famílies quant a la transmissió dels rols de gènere i com aquestsinflueixen en la construcció de la identitat del seus fills i les seves filles, i de parar atenció a:quins models d’identificació des del punt de vista emocional, de llenguatge id’actuació ofereixen; com ensenyen a resoldre conflictes, i com legitimeninstitucions, instàncies socials i rols.Van reflexionar sobre la pròpia pràctica coeducativa a partir de l’anàlisi de les tasques de lallar, dels contes, de la publicitat..., i van arribar a les conclusions següents:■■■■■■S’ha avançat molt quant a la coresponsabilitat a la llar, però encara falta molt per fer.Qui acostuma a organitzar la logística de les tasques continuen sent les dones.Dificultat de les dones per deixar espais als homes perquè es responsabilitzin,especialment de la cura dels fills i les filles.L’entorn més pròxim, família extensa amb molta relació, continua defensant rols méstradicionals i qüestiona els nous rols proposats per les mares i els pares.És difícil trobar l’equilibri entre els valors que intenten transmetre als seus fills i lesseves filles i la pressió de la publicitat (joguines...), dificultat per fer-hi front al 100%.La pressió quant a regalar joguines sexistes és més gran respecte als fills querespecte a les filles.Educar en igualtat és més fàcil quan són infants, a l’adolescència la pressió de grupés més important.Principals propostesÀmbit educatiu■ Aprofundir en l’anàlisi dels resultats dels qüestionaris amb el professorat delscentres educatius, comptant amb l’assessorament de persones expertes en el temaque ens donin llum a una interpretació més acurada de les dades.■ Sensibilitzar i motivar el professorat per tal que la coeducació ocupi un paperrellevant en la seva tasca educativa quotidiana.■ Incrementar el nombre de centres educatius que nomenin una persona referent decoeducació en el Consell Escolar o que es creï una comissió formada per diferentsmembres del claustre.■ Promoure que cada centre educatiu faci un diagnòstic de com està el centre enreferència a la coeducació, oferint elements metodològics per dur-lo a terme.■ Observar el comportament de les nenes i els nens per veure si en els jocs perracons, en la utilització dels materials i en l’ús dels espais reprodueixen els rolstradicionals.■ Engegar propostes de formació en coeducació adreçades al professorat i donarsuport a les existents.■ Demanar a l’administració educativa el suport necessari per tirar endavant projectescoeducatius.■ Fer extensiu aquest treball als instituts i serveis i entitats d’esbarjo (activitatsextraescolars).■ Continuar amb l’oferta de tallers adreçats als centres educatius del municipi i fer unseguiment de continuïtat de la demanda, dels resultats...■ Implicar els serveis que adrecen activitats als centres educatius i utilitzar les xarxesja existents, com és el cas de la Xarxa d’Infància.Àmbit familiarGenerals13

EnsPSC Baix LlobregatComunicacióEixTemaNous valors, nous rolsHomes del PSC per la igualtatTreball precongressualDes del treball que històricament han fet les dones socialistes a la comarca, ha sorgit ungrup d’homes convençuts en voler formar part de la lluita contra les desigualtats, un grupd’homes que van explicant a la resta, que és responsabilitat de tots acompanyar en lareflexió i en les accions a les dones del PSC. Hem fet un procés formatiu, un procés reflexiui un procés de diàleg dintre de la nostra federació , i ara estem fent presentacions a lesnostres agrupacions per tal de sensibilitzar a mes homes i incorporar-los als temes degènere.Idees principalsDintre del marc del Partit dels Socialistes de Catalunya, (PSC) s’ha constituït un grupd’homes, militants i simpatitzants, per tal de sumar els esforços als que ja realitzen lesdones i companyes, per aconseguir una societat més justa, més democràtica, méssolidaria i sobretot més igualitària.En el Programa Marc es defineixen les noves polítiques per a nous temps, quedesenvoluparà el nostre partit durant els pròxims anys. Es marquen, entre d’altres, lesPolítiques d’ Igualtat de gènere, on s’estableixen com a un dels eixos principals laimportància de teixir complicitats i de que els homes ens sumem al camí cap a la igualtat,perquè si no, mai arribarem a la igualtat plena entre dones i homes.Fins ara, i gràcies a les dones i al feminisme, s’han aconseguit moltes coses. Hanaconseguit modificar la societat, per aconseguir igualtat de drets entre dones i homes.Existeix una igualtat legal però no acaba de ser real.Encara es donen molts casos de discriminació laboral, diferències salarials, assetjamentsexual, sostre de vidre per accedir a lloscs de responsabilitat, mes atur femení, moltes mortscada any per violència masclista, discriminació a les aules, neomatxisme adolescent, etc.I es en aquest context en el que ens organitzem, perquè no podem continuar així. Esnecessiten definir nous rols masculins per als homes, trencant amb el model tradicional, quea hores d’ara, només ens porta més problemes, com a homes i com a societat.Els objectius que volem assolir com a grup són:■primer, defensar els valors igualitaris del feminisme socialista del PSC.Aconseguir una societat més justa, més igualitària i més democràtica per alshomes i dones en un projecte comú, i defensar l’aplicació de polítiques15

específiques per assolir els drets de les dones i que aquestes siguin prioritàriespel conjunt del projecte socialista.■■■■Segon, difondre l’existència del grup i sumar altres homes al projecte. És moltimportant que molts homes pensin com nosaltres, que una societat diferent espossible, ja que sense el convenciment dels homes no aconseguirem una igualtatreal pera totes i tots.Tercer, crear discurs polític sobre politiques d’igualtat adreçades també alshomes. Són necessàries unes politiques especifiques orientades als homes, pertreballar la coresponsabilitat en la igualtat, i sobretot, treballar en una educaciómés orientada a eradicar les diferències entre gèneres, perquè sense educacióno tindrem èxit.Quart, generar opinió sobre la importància dels homes en la igualtat. Cal introduira l’agenda política dels partits la importància de que els homes ens sumem alcamí per la igualtat de la ma de les dones. Sembla que d’aquelles coses que nose’n parla no existeixen, per tant, hem de difondre el nostre missatge, perquè aquanta més gent arribi, mes possibilitats de canviar la societat tindrem, es qüestiótambé de quantitat.I Cinquè, promoure les noves masculinitats, nous rols masculins igualitaris. Elcanvi més important l’hem de fer els homes. És important visualitzar que cappersona té privilegis sobre altres, pel simple fet biològic d’haver nascut home.Calen nous rols masculins basats en la igualtat, que trenquin amb els valorstradicionals de la masculinitat. Identifiquem nous lideratges masculins, pertransmetre una visió diferent del que significa ser homes avui dia, i orientar alsaltres homes en el camí de ser més feliços i més complerts.Principals propostesÉs important que treballem bé els nostres objectius, per què sense desmerèixer la dura feinaque han fet les dones durant més de cent anys, ja es hora que els homes ens hi posem enserio, apostem per la igualtat i millorem la societat en que vivim, i que les generacionsvinents no s’hagin de preocupar d’aquest tema perquè no existeixin aquestes desigualtatsentre dones i homes, al cap i a la fi, entre iguals.Nosaltres treballarem en el sí del nostre partit, per tal de que cada cop siguem més homesels que pensem així, que tothom reflexioni i d’una vegada es prengui seriosament unasituació que no pot ser de cap manera un tret d’aquesta dècada i d’aquest segle.El PSC del Baix Llobregat, les seves dones i els seus homes treballaran plegats per assoliruna societat igualitària en el sentit més ampli de la seva paraula.16

EnsSubseu El Prat de LlobregatComunicacióEixTemaNous valors, nous rolsComunicacióTreball precongressualTaller de radio: "Les dones diem la nostra. Perdre la por als micròfons" (nivell mitjà) de 2hores de durada, a El Prat Radio. Aquest taller, fet el 25 de març de 2010, és la continuaciód'una sèrie de 3 tallers, fets l'any 2009, de les mateixes característiques, però de nivellinicial. Després del desbordament causat per l'entusiasta participació de les dones de laciutat, que va ocasionar que es fessin 3 edicions del mateix taller, i un cop fet el buidatge deles enquestes de valoració realitzades per les participants, es va veure la necessitat decontinuar les sessions formatives, incrementant el nivell dels continguts impartits i lacomplexitat dels exercicis a realitzar. Dels 4 tallers fets, l'any 2009 i 2010; en total, hi hahagut 70 participants, entre les quals hi ha 2 homes. Una qüestió important és que el tallerestà portat a terme per una professional, periodista, de El Prat Comunicació, AriadnaCastillo; que a més és vocal del Consell de les Dones del Prat de Llobregat en representaciódels mitjans de comunicació públics locals, des de la constitució del Consell en març de2007.El disseny i metodologia emprada en el taller és el següent: dins d'un grup de màxim 18persones es fa una primera introducció sobre les dones i els mitjans de comunicació. Acontinuació es donen alguns consells pràctics (posició corporal, respiració, modulació de laveu, etc) a l'hora d'enfrontar-se a un micròfon i indicacions per estructurar un parlament, opossibles preguntes a contestar. I a continuació, es reprodueix amb tota l'escenificació, comsi fos real, una tertúlia, entrevista i/o presentació pública. Tot això no es fa públic, no surt al'aire, però si que s'enregistra un DVD perquè cada participant s'ho emporti i així puguivalorar els seus exercicis. El taller es fa en grup, on les dones se senten reforçades ivalorades un cop realitzats els diversos exercicis.Idees principalsL'anàlisi crítica de la representació i la participació de les dones en els mitjans decomunicació sempre ha estat una constant en les polítiques de gènere de la ciutat del Prat ide la comarca del Baix Llobregat. Diversos projectes i accions portades a terme a lacomarca, i al Prat, des de fa molts anys han posat en evidència com les dones no estemrepresentades en igualtat i quan ho estem, ho som de manera segregada a sectors de lesnotícies determinats i de manera esbiaixada. Els espais centrals dels grans Mitjans decomunicació sovint són ocupats per qüestions relacionades amb les Infraestructures,l'Economia, Política nacional i internacional... responent a una visió androcèntrica de larealitat. A vegades els aspectes relacionats amb la cura de les persones i reproducció del'espècie humana són considerats menors, serveixi com a exemple: l'Educació, els aspectesrelacionats amb la Salut de les persones i la Qualitat de vida, etc.17

Però al Prat no ens hem volgut quedar en aquesta postura de denúncia i diagnosi delproblema. A continuació es reprodueix un resum del camí encetat ja fa anys per transformarla realitat.L'empresa municipal El Prat Comunicació va ser convidada i va participar en el Pla Locald'Igualtat d'Oportunitats Dones-homes 2007-2010, i a continuació, en constituir formalmentel Consell de les Dones, també va ser cridada a formar part. El Prat Comunicació forma partd'aquest òrgan de participació per les polítiques de gènere al nostre municipi, i des delprincipi aquest fet ha suposat que les diverses iniciatives i projectes treballats en el si delConsell siguin amplificades, i conegudes per molta més ciutadania de la que en un principicabria esperar.Aquest fet, a més, ha promogut l'intercanvi de sabers i coneixements entre les polítiques degènere i els mitjans de comunicació locals, que s'ha vist concretat en projectes i accionsinnovadores i molt ben valorades pel teixit associatiu i la pròpia organització municipal.Aquest treball de proximitat i comunicació constant amb El Prat Comunicació ens vapermetre diagnosticar, en el seu moment, la dificultat en què dones que dins de les entitatsestaven portant a terme accions innovadores i importants a la ciutat; anessin als mitjans decomunicació, a la radio, a parlar.On d'altres podíem haver vist un problema, nosaltres vam veure una oportunitat i és que deseguida es va veure que si les dones d'algunes de les entitats i procedents d'altrescol·lectius no formals, eren reticents a aparèixer als mitjans de comunicació locals, no eraper manca de mèrits i valors, sinó simplement perquè ho havien fet poc, o no ho havien fetmai. Per tant calia dissenyar una intervenció perquè les dones "perdessin la por alsmicròfons" reproduint una situació ordinària com ara una entrevista o un col·loqui, en quèelles eren les protagonistes o contertulianes, tot igual que si fos "in viu" però sense quesortís a l'aire, i per tant no fos escoltat més enllà del grup de dones. A més l'activitat es fa engrup on les diferents participants es poden sentir "reconegudes", "reafirmades en la sevavàlua" i "valorades" de forma immediata.Aquest ha estat un breu repàs del camí recorregut i els fruits extrets del treball en xarxa ambels mitjans de comunicació públics locals i la Regidoria de les Dones del Prat de Llobregat.En aquest sentit continuen emergint projectes cada cop més rics i complexes, i per això mésencoratjadors.Principals propostesAprofitem aquest espai que ens dona el Congrés de les Dones per fer visible, el llarg camíque ens queda per recórrer pel reconeixement en tots els àmbits de la vida, i també elsmitjans de comunicació audiovisuals i escrits. Però també volem compartir amb totes lesciutats de la nostra comarca els nostres projectes de comunicació, participació i gènere quesón transformadors per la vida de les dones, i per tant volem transmetre que des delsmodest mitjans que tenim a les corporacions locals i a nivell micro és possible transformarla realitat. En el Prat ho estem aconseguint. També és necessari reconèixer l'enormevoluntat i gran tasca que porten a terme els mitjans de comunicació locals, de estar propers iproperes a la ciutadania; esdevenint altaveus de les experiències i sabers de les dones. Nopodem oblidar-nos, no obstant, que amb les desigualtats de gènere interseccionen altrescom les de classe social, edat, diversitat funcional i origen; i aprofitem també per ressaltarles accions afirmatives que des de El Prat Comunicació es porten a terme perquè totes lesveus i perspectives estiguin reflectides.Proposem llavors projectes que es consideren senzills d'implementar:18

1.- Que des de tots els mitjans de comunicació locals de les diverses ciutats s'organitzintallers de formació per apropar les dones i també altres persones que tradicionalment hanestat desprovistes de veu i presència en els Mitjans.2.- Que també la representació gràfica dels diversos mitjans i les veus escoltadescorresponguin a la composició real de la societat; per la qual cosa proposem encetar unaguia de recomanacions o indicadors a tenir en compte perquè això sigui possible.2.- Proposta als mitjans de comunicació públics de totes les ciutats que generin espais fixesde debat i reflexió amb l'objectiu de tractar diversos temes des de la perspectiva de gèneredonant així eines a la ciutadania perquè adquireixi criteri i emetre opinions i judicis ambconeixement de causa, per abordar qualsevol tema.3.- Continuar amb les accions encaminades per implementar el llenguatge no androcèntric atotes les comunicacions dels mitjans de comunicació: com ara guies locals ambrecomanacions de com fer servir el llenguatge no androcèntric. Es proposa que aquestesguies es facin de manera transversal comptant amb la col·laboració de les Regidories deDones, Regidories d'Educació, Regidories de Participació, Mitjans Públics de Comunicació,Consells de participació de dones i els Consorcis locals de Normalització Lingüística, aixícom comptar amb la participació i implicació de tots aquells agents comunitaris interessantsper al projecte.4.- Encetar el debat i la reflexió critica en com s'està fent la comunicació en les diaris digitalsi diverses formes de comunicació i participació que s'estan fent a través plataformeselectròniques. Perquè incorporin la perspectiva de gènere, el llenguatge no androcèntric isiguin representatius de tota la societat.(aquesta comunicació pot tenir petites correccions posteriors de redacció i millora d'estil, la versiódefinitiva i actualitzada la trobareu al web del Congrés de les Dones del Baix Llobregat)19

EnsComunicacióServei Comarcal de Joventut delBaix LlobregatEixTemaNous valors, nous rolsGènere en clau joveTreball precongressualAmb motiu de la celebració del III Congrés de les Dones del Baix Llobregat, la TaulaComarcal de Joventut del Baix Llobregat, va acordar realitzar una jornada de Joves i Gènereper tal de reflexionar sobre les relacions de desigualtat.A la jornada “Gènere en clau Jove”, vam tractar les desigualtats que generen els nous rolsjuvenils i com aquest afecten al fracàs escolar. També vam reflexionar sobre lesdesigualtats en diferents àmbits molt relacionats amb el jovent: mercat laboral, món esportiui la repercussió dels mitjans de comunicació.Ens plantegem un objectiu per aquet congrés, transmetre i reflexionar sobre diferents eixosde desigualtat entre el jovent i fomentar el treball en xarxa i transversal per tal de disminuirles desigualtats esmentades.Som conscients que ens deixem àmbits molt importants on les desigualtats també sónpresents, com ara la salut o el treball reproductiu. Estem doncs, davant d’una problemàticatransversal que implica a tota la societat i que requereix de voluntat, compromís iresponsabilitat per a ser abordat, i tenim el convenciment de treballar amb profunditat peraconseguir una solució sòlida i de continuïtat.Per tal de poder exposar les principals idees sorgides de la Jornada Gènere en Clau Jove,vam organitzar una comissió oberta, que fos l’encarregada de resumir i redactar aquestdocument. Aquesta comissió està formada pel personal tècnic del Consell Comarcal,personal dels ajuntaments i regidors/res que treballen projectes amb joves i gènere.Idees principalsSabem que molts dels i les joves actualment tenen un discurs de la igualtat assumit, això esdegut gràcies a les conquestes del feminisme, que han fet assolir i incorporar valors socialsen drets. Els joves d’avui en dia, han viscut canvis socials importants que han modificat lesformes de relacionar-se, la manera de pensar, les seves prioritats, i la seva manera depercebre el món i el futur. Un exemple positiu d’aquesta transformació es troba en el fet quemoltes dones joves han superat barreres que per les seves àvies i mares eren impensables.Malgrat tot això, queda molt camí per recórrer, molts rols i estereotips segueixen impregnatsen la societat patriarcal actual, pautes de comportament socialitzades que s’assumeix ambuna normalitat inqüestionable.L’origen de les desigualtats per raons de gènere entre el jovent rau en la invisibilitat delsmecanismes de construcció de valors masclistes, és a dir, la societat crea i transmetdeterminats valors pocs igualitaris entre els i les joves. Actualment podem identificar20

diversos agents que construeixen i transmeten aquest valors: la família, l’ensenyament /centres educatius, els mitjans de comunicació, amics, xarxes socials...etc.Un exemple clarificador, sobre com els valors masclistes han generat desigualtat de gènere,és la relació entre sexe i el fracàs escolar, i com aquest afecta més al nois que a les noies,és a dir, les expectatives que les noies tenen del món acadèmic és molt diferent a les quetenen els nois. Les noies han entès el mon acadèmic, com a una oportunitat per a construirla seva pròpia realitat, un espai que les ajuda a ocupar llocs en la societat equiparables allocs que fins ara ocupaven els nois, i per tant, demostren major rendiment acadèmic que elsnois. Com escriu en Daniel Gabarró al seu estudi 3 , la seva llibertat estava lligada a la sevaformació. En canvi, els nois, la societat els hi va transmetre i ells han percebut el mónacadèmic com a poc masculí i per tant tenen molt més fracàs escolar que no pas les noies.El gènere es demostra que és un factor clau en l’èxit escolar.Per tant, l’educació com a agents de transmissió de valors, és la clau per reduir lesdesigualtats de gènere. Per aquest motiu, calen més que mai polítiques adreçades als i lesjoves, elaborades mitjançant els treball en xarxa entre administració ( dept. Educació,igualtat i joventut) amb els centres educatius i les famílies.Com ja sabeu les dones joves obtenen millors qualificacions en el món acadèmic que no pasels nois joves. Els nois tenen una visió més pràctica de l’educació postobligatoria i estudienensenyaments de caire professional a diferència de les noies, que continuen amb estudismés elevats.La realitat del mercat laboral és encara discriminatori per a les dones, així, les noies jovesestan sofrint situacions tant injustes com tenir sous més baixos en una mateixa feina,categories professionals feminitzades que disposen de pitjors condicions laborals, donesjoves qualificades no es troben ocupant llocs de responsabilitat a la feina, la vida laboral deles noies joves no es continua, potser perquè no ens adonem que les dones joves en unfutur hauran d’assimilar un rol que injustament els hi pertoca.Pel que respecta al tractament mediàtic del gènere, als mitjans de comunicació adreçats alsjoves, ha suposat la mediatització de la identitat del joves en tots els aspectes de la sevavida mitjançant reality Shows, fotologs, blogs, xarxes social, flickr, you tube, i com aconseqüència, la construcció del rols que han d’adoptar els joves.La identitat mediatitzada, d’una banda, reflexa models juvenils trencadors amb la societatperò també molts altres models juvenils masclistes, que es visualitzen en el mitjans decomunicació, sobretot a la televisió, revistes juvenils i a la premsa d’esport. Reproduintconductes patriarcals amb imatges que sovint mostren dones subordinades, a l’home, o coma objectes sexuals, o com a víctimes mentrestant els nois són divertits, poderosos, assertiusi resolutius.L’ esport, és un altre dels àmbits on es reprodueixen desigualtat que ningú es qüestiona.Actualment existeixen barreres en la pràctica esportiva de les noies, que fa que l’esportfemení no es tingui en compte alhora d’elaborar polítiques de gènere que trenquin ambaquesta desigualtat.Una de les barreres més important, és la manca de visibilitat de l’esport femení en el mitjansde comunicació i el que comporta, no només en el finançament d’equip, clubs i federacions ila seva desaparició, sinó en el canvi de valor que s’ha de realitzat el món de l’Esport, per aquè no es donin desigualtats.3 Daniel Gabarró, Fracàs escolar? La solución inesperada del gènere i la cooeducació.21

Una altra de les barreres importants que tenen les noies joves a l’hora de la seva pràctica del’esport es l’oferta d’esport a l’equipament. Molta d’aquesta oferta està molt masculinitzada,fins i tot la pràctica esportiva en l’espai obert ( pistes de futbol, de basket o skate) estanapropiades per nois joves.Principals propostes■ Treballar en xarxa amb els i les agents d’igualtat i els centres d’ensenyament per tal defomentar valors que afavoreixen les relacions solidàries, basades en la cooperació iigualtat entre els i les joves. Treballar la coeducació.■ Coordinar-nos amb els i les agents d’igualtat i el centre d’ensenyament per mostrar ifomentar les noves masculinitats invisibilitzades.■ Promoure la visibilitat de les noies en tots els àmbits de l’esport, especialment alsmitjans de comunicació.■ Donar suport i recursos per a que els equips i clubs esportius femenins, no tinguindificultats per aconseguir finançament.■ Treballar en la igualtat d’accés i d’ oportunitats de les noies joves i de la sevapermanència estable en el mercat laboral. Assumir que encara som sexistes, quepensem en masculí i que contribuïm en la conservació d’estereotips, per a poder superarel model patriarcal del mercat laboral.■ Potenciar un tracte mediàtic igualitari, evitant estereotips i tòpics que influenciïn en elsjoves. Dedicar una espai de notícies al món de les dones joves, que puguin esdevenirreferents positius i en clau d’èxit social.Estudiar i treballar amb els centres d’ensenyament els usos del temps, en especial, respectea la dedicació del joves a la llar familiar.22

EnsSubseu Sant Boi de LlobregatComunicacióEixTemaIgualtatsEconomia feminista, un nou modeleconòmic i productiuTreball precongressualA Sant Boi de Llobregat les activitats precongressuals han girat el voltant de l’eix estratègicde la Igualtat d’Oportunitats. Dins la línia de treball l’economia feminista, un nou modeleconòmic i productiu, s’han dut a terme una sèrie de ponències a través de les qualspersones expertes de diferents àmbits econòmics i socials han aportat la seva visió delsefectes de la manca de perspectiva de gènere a l’actual model productiu. Prop de 100persones, majoritàriament representants del teixit empresarial, de l’àmbit polític i de lesassociacions del municipi, han assistit a les cinc conferències celebrades els dies 30 d’abril i10 de maig.Principals ideesEn el context econòmic actual protagonitzat per la crisi, s’estan posant de manifest lesdebilitats d’un model de creixement fràgil i generador de desigualtats. Aquesta realitatsuscita una gran varietat de reflexions en les quals es constata, de manera generalitzada,que no s’incorpora la perspectiva de gènere. Entenent la crisi com una oportunitatexcepcional per introduir canvis estructurals, l’Ajuntament de Sant Boi vol facilitar la creaciód’espais que permetin encetar reflexions al voltant d’aquest model sota la premissa de queels canvis no poden servir per ratificar les desigualtats. Es planteja la voluntat d’aprofitar lacrisi per a elaborar propostes que apostin per un nou model més inclusiu i sostenible.Amb aquest objectiu el 30 d’abril té lloc a l’hotel “el Castell” el primer esmorzar-conferènciaadreçat als empresaris i empresàries del territori. Sota el títol Canvi del model econòmicactual: la crisi com a oportunitat, l’Albert Recio Andreu, Doctor en Economia i professord’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, reflexiona sobre lavulnerabilitat del nostre model de creixement i sobre les particularitats que caracteritzen lacrisi de l’economia espanyola. En el context espanyol, la crisi convencional se solapa, enprimer lloc, amb un model fràgil de creixement basat en la construcció. En segon lloc, ambuna crisi ambiental, derivada d’un model de consum insostenible, i en tercer lloc, amb unacrisi de cura resultant de la suma de dos factors: la incorporació de les dones al mercat detreball i l’envelliment de la població. La contradicció entre les dinàmiques del mercat i les deles necessitats domèstiques genera un problema associat a jornades de treballincompatibles amb el sistema de cura tradicional. Aquesta situació es veu agreujada pel fetde que la pressió fiscal a Espanya està molt per sota de la mitjana dels països europeus, elque comporta un dèficit de serveis públics per a cobrir les necessitats vinculades a la cura.La segona ponència, a càrrec de l’Àngels Sallé Alonso, sociòloga, sòcia directora d’ENREDconsultoria i presidenta del patronat de la Fundació Directa, destaca la invisibilitat de les23

dones en l’anàlisi de la crisi, tant en els discursos sobre les seves causes com en lespropostes de solució. Malgrat constituir la meitat de la població mundial les dones sónpercebudes com a minoria, el que ha fet que la contribució femenina a la construcció delmodel econòmic hagi estat mínima. Aquesta absència està propiciant el disseny depropostes de canvi que no integren les aportacions de l’economia domèstica. A aquestainvisibilització s’afegeixen les desigualtats que es produeixen dins de l’economiamonetaritzada. Les dones, malgrat una preparació superior, participen en el mercat detreball en condicions de desavantatge. Al denominat “sostre de vidre”, en referència a lesdificultats que pateixen per accedir a nivells directius, se suma una segregació horitzontalper la qual tendeixen a concentrar-se en els sectors econòmics amb menys possibilitats decreixement. Tot això es tradueix en dos factors de discriminació. D’una banda les dones sónpobres en temps, un dèficit que dificulta la seva participació en la presa de decisions. D’altraes consolida una psicologia del mercat que associa els ingressos als homes i infravalora lesactivitats relacionades amb les dones.Al migdia se celebra a Can Jordana un dinar-conferència adreçat principalment al teixitassociatiu. A la seva ponència Dones i immigració, les cadenes de cura i el treball noremunerat, la Sònia Parella Rubio, sociòloga i professora de la Facultat de CiènciesPolítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, presenta una vessant de lacrisi relacionada amb la seva repercussió en els processos migratoris. La ponent incideix enel fet de que les dones sempre han estat presents en aquests processos, però no ha estatfins als últims anys quan han començat a convertir-se en les protagonistes dels projectesmigratoris. El canvi, doncs, no ha sigut tant de tipus quantitatiu com qualitatiu. La creixentfeminització de la pobresa unida a les noves demandes laborals en les societats d’acollida,explica que siguin elles les que prenguin la decisió d’emigrar i que bona part d’aquestaimmigració femenina s’incorpori al treball domèstic. El dèficit de cura, que es produeix en elspaïsos desenvolupats, resultant de la incorporació de les dones al mercat de treball i del’envelliment de la població, comporta una mercantilització del treball domèstic, unademanda que ja no es limita a les classes socials més acomodades. El problema, però,radica en les condicions de precarietat en que aquesta mercantilització s’està produint. Alspaïsos europeus del mediterrani, on l’Estat del Benestar és de tipus “familista”, el fet depassar d’un model de cura basat en la mestressa de casa a un model mercantilitzat en elqual aquesta responsabilitat recau sobre una dona immigrada té molt a veure amb la falta deregulació. Les dones que treballen en el servei domèstic habitualment ho fan en condicionsde total desprotecció. La precarietat que pateixen es trasllada i multiplica en els seus païsosd’origen, on el fet de que altres dones assumeixin la cura de les seves famílies representauna continuïtat dels patrons de desigualtat.El 10 de maig té lloc el segon esmorzar-conferència adreçat a l’empresariat. Novament al’hotel “el Castell” i amb el títol Perspectiva feminista en la construcció d’un nou modelproductiu i reproductiu, la primera ponència, a càrrec de l’Albert Serra Martín, economista iprofessor d’ESADE, subratlla la necessitat d’analitzar la crisi sota el llum de lescaracterístiques específiques del nostre model d’Estat del Benestar. La fallida del mercatimmobiliari ha suposat la caiguda del PIB, en creixement sostingut des dels anys 70.Aquesta caiguda ha tingut efectes especialment greus sobre els nivells d’atur, reflectint lavulnerabilitat de l’ocupació característica de la nostra economia. Des de les reformes delsanys 1984 i 1994 s’han anat accentuant una sèrie de dualitats en el mercat de treball. Elcontracte temporal, ideat com a via d’accés al mercat, s’ha cronificat fins al punt de que totauna generació pràcticament desconeix els avantatges de la seguretat laboral. Les principalsvíctimes d’aquesta dualitat són les persones que s’han incorporat al mercat amb posterioritata aquestes reformes, fonamentalment les persones joves, les nouvingudes i les dones.D’altra banda, la cultura dels dos sous no ha comportat en el nostre cas un descens de lacàrrega domèstica. A diferència dels països nòrdics, on bona part dels serveis destinats a lafamília s’han traspassat a l’Estat, nosaltres hem destinat el augment dels ingressos familiarsa fer front al desorbitat cost de l’habitatge.24

A l’última ponència la Capitolina Díaz Martínez, doctora en Sociologia i Directora Generalper a la Igualtat en l’Ocupació del Ministerio de Igualdad 4 , destaca la importància d’adaptarel mercat i les polítiques d’ocupació a la realitat actual de les persones treballadores.Tradicionalment el model de treballador respon a la figura d’un home amb total disponibilitatper dedicar-se a la seva activitat laboral, donat que té cobertes les necessitats domèstiques.Però la incorporació de les dones al mercat fa que sigui imprescindible evolucionar des d’unmodel basat en la unitat familiar cap un model basat en la idea de la persona autònoma, queno disposa d’altres persones per tenir cura de les seves necessitats, i que requereix per tantd’un model organitzatiu que li faciliti la conciliació entre les diverses obligacions. Destacatambé l’error econòmic que representa la dedicació exclusiva d’algunes persones al treballdomèstic. L’externalització d’aquestes tasques genera un nou jaciment d’ocupació i suposaun increment del PIB i dels ingressos de la Seguretat Social.Principals propostesLES PRINCIPALS PROPOSTES QUE ES DESPRENEN DE LES CINC PONÈNCIES SÓN:■ Els canvis necessaris per enfrontar la crisi han d’incloure necessàriamenttransformacions a nivell organitzatiu. Només les empreses que s’anticipin a lesnecessitats ecològiques i socials, adoptant models de funcionament més cooperatius isostenibles, seran suficientment competitives i tindran capacitat de superar els efectes dela crisi convencional a mig termini.■■■■■És necessari que la figura de l’home proveïdor doni pas a la de la persona autònoma.Per superar la crisi cal dissenyar un nou model basat en l’equilibri, que elimini lasegregació basada en el gènere i que integri tots els treballs en tant que aportacions alcreixement econòmic.És imprescindible generar nous models de gestió de la cura, sobretot de la gent gran,alhora que és necessari que els nous jaciments d’ocupació vinculats a la cura gaudeixindel reconeixement adequat. La precarietat, la falta de regulació i el desenvolupamentd’aquestes tasques en l’economia submergida no només perjudica a les personesimplicades, sinó que contribueixen a accentuar les desigualtats entre els àmbits productiui reproductiu.En el context espanyol un traspàs dels serveis de cura a l’Estat requeriria d’un fortincrement de la pressió fiscal. Donada la situació actual, una possible alternativa seria lareducció del cost de l’habitatge mitjançant la creació d’un parc públic per part delsgoverns locals.Les mesures de protecció a la dependència i aquelles que persegueixen l’objectiu dedespenalitzar a les persones que decideixen abandonar temporalment el mercat laboralper dedicar-se a la cura dels altres tenen una doble lectura. Una aplicació incorrecta deles mateixes pot convertir-se en una trampa per a les dones, principals demandantsd’aquest tipus de prestacions, condemnant-les a jornades parcials que repercuteixennegativament en les seves trajectòries professionals. És necessari garantir que aquesttipus de mesures es distribueixen de forma equitativa generant nous permisos vinculats ala cura, exclusius per als homes.Les projeccions de població constaten que es produirà un creixent i constant envellimentde la població europea, en aquest sentit, el sector econòmic vinculat a l’atenció de lespersones grans -no només pel que fa pròpiament a l’atenció personal sinó també autensilis, aparells de robòtica, etc,...- pot ser generador de creixement econòmic i creaciód’ocupació.4 Càrrec que ha exercit fins el 7 de juny de 2010.25

EnsComunicacióSubseu Esplugues de LlobregatEixTemaIgualtatsNo som botigueres, som empresàriesTreball precongressualLa participació d’Esplugues com a subseu al 3r Congrés de les Dones del Baix Llobregats’emmarca en l’Eix d’Igualtat d’Oportunitats, Economia Feminista, un nou model econòmicproductiu i social.Ho fem amb el títol “No som botigueres, som empresàries”. Una reflexió a un projectecomençat a treballar el 2009, un projecte innovador, D-Dones, subvencionat pel Serveid’Ocupació de Catalunya, pel programa de Projectes Innovadors i cofinançat pel Fons SocialEuropeu, un projecte en el qual seguim treballant amb l’objectiu d’acostar informació iprocessos formatius, amb la finalitat de facilitar l’autonomia personal i lideratge de les dones,tant les dones que no estan inserides en el mercat laboral com les empresàries.Aquest projecte es dirigeix, per un cantó, a dones empresàries analitzant les mancances deconeixement de gestió que sovint té la petita empresària, que ha emprès una activitatmotivada per un coneixement tècnic de la seva àrea d’activitat i que, un cop el negoci estàen marxa, necessita afrontar perquè aquest pugui progressar en l’actual entorn competitiuen què ens trobem i, per l’altre cantó, la millora del posicionament de dones que volenaccedir al mercat de treball, millorar la seva situació professional i garantir la sevapermanència en el mercat de treball, necessitat de coneixements en competències ihabilitats a l’hora de fer una recerca de feina orientada a la demanda actual.En aquesta ocasió, hem organitzat la jornada en un format de taller participatiu on lespersones convocades (25 dones) eren majoritàriament empresàries, però també donestreballadores i dones en atur. Era la primera vegada que participaven en una taula de treballamb aquest tema.L’objectiu principal era saber l’opinió directa de les dones sense influir en el que ellespensen, fer una anàlisi des de la seva realitat. S’han fet quatre grups de treball i cada un,d’ells treballava el mateix. Al final de la sessió, s’han posat en comú les conclusions de cadagrup. En finalitzar-la, ens demanen una altra trobada per seguir reflexionant sobre lesconclusions a, què han arribat i, més important encara, és que al final de la segona sessióens demanen seguir treballant en trobades periòdiques posant sobre la taula aquellsproblemes o inquietuds i poder-los treballar en xarxa.Per tant aquest treball precongressual ens ha permès no només participar en el 3r Congrésde les Dones del Baix Llobregat de forma activa sinó també poder detectar un tema atreballar amb les dones empresàries per tal de millorar la seva situació i facilitar i fomentar lacreació de nous negocis liderats per dones.26

Idees principalsLes principals idees detectades en els tallers les podem distribuir en tres àmbits. En primerlloc, respecte a la identitat de les dones que han creat i tenen un negoci propi; coms’identifiquen, com botigueres, com empresàries, amb què s’identifiquen i què suposa. Ensegon lloc, hem treballat aquestes diferències alhora de construir la identitat d’aquestesdones emprenedores, és a dir, les diferències entre allò que suposa percebres combotiguera i allò que significa identificar-se com empresària. Finalment, el tercer àmbit dereflexió ha estat sobre les dificultats que les dones botigueres-empresàries tenen en el seudia a dia i de quina forma podem facilitar la seva tasca i allò que representa per totes lesdones el fet que hi hagi cada cop més dones liderant projectes i tenint negocis propis.1- Què som, botigueres o empresàries?En el primer punt totes coincideixen en que no hi ha diferència entre botigueres iempresàries. De fet es defineixen com a botigueres, ja que la realitat fa que ho siguin. Sónempresàries perquè son les propietàries del seu negoci i, a la vegada, són botigueresperquè han de fer la feina diària al seu negoci.Ens diuen que la pregunta no està ben plantejada, que té trampa (potser si!!!), que serbotiguera és igual a ser empresària.2- Diferències entre botiguera i empresàriaEn el segon punt, en la definició de botiguera i empresària, comencen les diferències, en elmoment de definir ja no és el mateix una botiguera que una empresària.Les dones fan les definicions d’aquesta manera, per contraposició:Botiguera .................................... Empresàriadona botiguera .................................... home empresaripetita estructura de negoci .................................... major inversió de temps i dinersofici .................................... una mentalitatlímit de creixement de negoci .................................... més ambicióambient familiar reduït .................................... crea llocs de treballdependenta .................................... creativaencarregada .................................... emprenedora, arriscadagestió .................................... innovacióés menys que empresària .................................... és més que botigueraÉs després de fer aquestes definicions que el debat creix. En el moment que es comparenles definicions amb el treball que elles fan, ara ja no està tant clar on situar-se.La importància no està tant en el terme que utilitzem si no en el valor que donem nosaltresa la nostra funció. Per un cantó es defineixen com a botigueres perquè tradicionalment ésaixí com s’han definit sempre però a la pràctica, el dia a dia, en els seus negocis sónempresàries.Sovint les dones tenen l’autopercepció de que són poca cosa. Hi ha aspectes sociològics,culturals, masclistes que fa que sigui així. És la interiorització social dels valors patriarcals.El mercat és molt competitiu i cal innovar per millorar el teu negoci. Aquí és on prenconsciència, de que no sols ets una botiguera, sinó que ets empresària.27

Fan una diferenciació entre les dones que ja fa temps que tenen negoci i les dones quecomencen. A aquestes les defineixen com a emprenedores, ja no sols es tracte de fer“calaix”. Avui en dia cal prendre consciència d’empresa, fer estudis de mercat, marcarobjectius i, per sobre de tot, formació i assessorament continuat.En contra del que opinen les empresàries de si mateixes, les dones que no ho són donenmolt valor a les dones empresàries, diuen que no es donen valor a si mateixes i que noutilitzen la seva posició. Que si no es creuen empresàries no faran cap esforç per ser-ho.3- Dificultats com a dones botigueres – empresàriesPer que fa al tercer punt, totes hi estan d’acord en:■■■■■■■■■Molts negocis estan registrats a nom del marit.Dobles jornades.Més dificultats a l’hora de demanar crèdits.Cal demostrar contínuament les teves habilitats.L’edat dels fills dificulta, genera culpabilitat.També dificulten les obligacions familiars.Jornades de treball llarguíssimes.Manca de dedicació a la formació.Manca d’assessorament per a la millora del negoci.Principals propostesPer tant, a partir del treball precongressual les dones empresàries senyalen que s’han degarantir la igualtat de condicions entre els homes i dones per tal de tenir les mateixesoportunitats. Per les dones emprenedores d’Esplugues les condicions òptimes serien lessegüents:■■■Convicció. Durant segles els sistema patriarcal que ha situat als homes en un espaipúblic i en una posició superior a la de les dones ha dificultat la participació com a gentactiu a l’espai públic, d’aquí que actualment existeixin més negocis liderats per dones ique, en segons quins sectors, la presència femenina sigui pràcticament anecdòtica.D’aquí la necessitat de crear mecanismes que fomentin la confiança i convicció de lesdones en els seus projectes empresarials en la seva forma de lideratge.Formació dins de l’horari laboral. Actualment és importantíssim la formació del personallaboral ja que els avenços especialment tecnològics impliquen una formació constant icontínua. D’aquí la necessitat d’incorporar la formació dins de l’horari laboral,especialment per la seva centralitat i també pel fet que el temps de treball ha de sercompatible amb altres usos del temps com ara el temps de cura i reproducció, el tempspersonal i d’oci etc...Suport familiar. El recolzament familiar és quelcom important per donar seguretat a lesdones emprenedores i facilitar la seva tasca, especialment en l’inici del negoci.28

■■■■■■Suport econòmic. És essencial el recolzament econòmic, sigui privat o públic, per tirarendavant nous projectes i negocis.Organització del temps d’una forma racional i tenint en compte que els usos del tempstambé actualment són desiguals entre dones i homes.Conciliació, coresponsabilitat. Els treballs de cura i de reproducció és unaresponsabilitat de totes i tots malgrat que actualment són les dones les principalstreballadores en aquest sentit. Això malauradament dificulta altres projectes i esrequereix de l’ajuda equilibrada de tots els i les components de les llars.Tenir present el cicle de vida i l’edat de les dones emprenedores ja que les oportunitatstambé varien i són diferents.Xarxes de dones empresàries. La informació i el treball en xarxa és essencial per podertirar endavant els negocis.Coneixement de les tecnologies de les informació, de les seves possibilitats per facilitarla feina i el treball en xarxa.Les conclusions a que s’arriba són:■■■■■Que els estereotips de gènere segueixen molt interioritzats. Moltes dones es senten eninferioritat respecte als homes i no valoren d’igual manera la seva funció.Cal igualtat d’oportunitats.Manca de formació especifica adreçada a millorar les competències en gestió.Crear espais de reflexió i debatCal un posicionament ferm i donar-se valor, cal apoderament.29

EnsUGT Baix LlobregatComunicacióEixTemaIgualtatsNegociació col·lectiva: plans d’igualtat iusos del tempsIntroduccióEl 4 de desembre de l’any 2001, la UGT de Catalunya va fer un nou pas endavant per tal deser el primer sindicat en la defensa dels drets de les persones amb la creació dels AgentsSindicals per a la Igualtat de les Empreses.L’objectiu inicial d’aquesta figura fou tenir persones interlocutores dins les seccions sindicalsde la UGT en temes d’igualtat i no discriminació i donar resposta a la necessitat d’innovacióen propostes socials i de negociació col·lectiva que afavorissin d’igual manera a totes lespersones que treballen.L’any 2005 es feu un pas important en la consolidació de la Xarxa d’Agents Sindicals per ala Igualtat (XASI), convertint-la en un instrument del sindicat en la lluita per al benestarsocial de les persones i ampliant el seu camp d’acció a qualsevol tipus de desigualtat,tot incloent en el seu objectiu l’eradicació de totes les discriminacions que puguin esdevenirseen les empreses per raó de gènere, d’edat, d’orientació sexual, de manca de salut, etc.En aquesta mateixa línia, el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya vaincorporar al seu organigrama la figura de l’Agent per a la Igualtat l’any 2005 amb l’objectiude coordinar totes les accions internes i externes adreçades a la introducció de laperspectiva de gènere, com ara la formació del personal en temes de gènere i igualtatd’oportunitats, l’impuls del llenguatge no sexista, i la incorporació de dones en sectors ambescassa presència. També des de l’any 2005 el Departament de Treball ha ofert ajuts a lesempreses per a la contractació d’Agents per a la Igualtat i per elaborar plans d’igualtat.A l’any 2009, UGT inicia una nova fase en el desenvolupament organitzatiu de la XASI.Aquesta evolució implica anar un pas més enllà mitjançant el desplegament territorial del’estructura de la xarxa. Un desplegament que farà esdevenir a aquesta xarxa uninstrument més pròxim i dinàmic per a facilitar una acció sindical amb més sintonia amb lesinquietuds de cada territori i amb la nova estructura de la nostra organització. El nou repteorganitzatiu implicarà generar Consells Territorials de la Xarxa d’Agents Sindicals per ala Igualtat (XASI) que permetran que aquelles persones Agents Sindicals per a la Igualtattinguin referents de proximitat per al seu treball diari. Tot plegat reforçarà la nostra tascadiària en la lluita contra la discriminació en totes les seves formes fent un esforç per aproparsea les especificitats de cada territori i sector.Qui és un Agent Sindical per a la Igualtat de la UGT de Catalunya?Són els i les delegades sindicals especialitzats en prevenir, sensibilitzar, detectar i actuarsobre qualsevol tipus de discriminació que es produeixi en les empreses sigui per raó desexe, origen, diversitat funcional, salut, orientació sexual, identitat sexual,30

drogodependències, etc. vetllant , per tal que tothom pugui treballar en un ambient laborallliure de qualsevol tipus de discriminació.FuncionsDe les tasques que han de dur a terme els i les agents sindicals per a la igualtat destaquem:■■■■■Informar a les treballadores i als treballadors dels seus drets laborals, fent difusióde la informació i de la Secretaria de Polítiques de Dona i Igualtat de la UGT deCatalunya a través dels diferents mitjans d’informació que disposi la secciósindical.Assessorar i donar resposta a les consultes que els siguin plantejades, creant unclima de confiança i respecte mutu entre les persones treballadores a partir d’unacomunicació directa i personalitzada amb tota i cadascuna de les persones queformen l’empresa.Actuar davant de qualsevol situació de discriminació que pugui produir-se en el side les empreses.Participar activament en la negociació dels plans d’igualtat, convenis col·lectius id’empresa, plantejant clàusules d’acció positiva vers col·lectius especialmentvulnerables, millorant les nostres propostes en matèria de negociació col·lectiva,introduint clàusules que ampliïn i millorin drets que la llei no reconeix o solucionantaquelles deficiències que s‘hi observen.Fomentar l’augment d’afiliació de persones que es troben en situació devulnerabilitat a la UGT per aconseguir tenir més força en el moment de plantejarles reivindicacions a les empreses i en el mateix sindicat.Estructura organitzativaAquesta xarxa, es dota d’una estructura de funcionament a fi de fer les seves accions mésoperatives i sumar esforços i recursos de la organització en matèria d’igualtat.A) Consell Nacional de la XASI- Permanent: és l’òrgan de coordinació, d’impuls de les accions i d’intercanvid’informació de la Xarxa d’Agents Sindicals per la Igualtat.- Plenari: és l’òrgan de debat i participació de les persones Agents Sindicalsper la Igualtat.B) Consells Territorials de la XASISón els òrgans de proximitat de la XASI a nivell de territori amb l’objectiu de reflectirde forma fidel la realitat de l’organització territorial i sectorial i per poder recollir lesdiferents sensibilitats socials.C) XASI i les Federacions NacionalsLes Federacions podran, en el marc de la XASI, donar suport als delegats idelegades en la negociació de plans d’igualtat i de mesures de foment de la igualtaten el si dels sectors i/o les empreses.31

Anàlisi de la situació actualUna de les característiques d’aquesta primera dècada del segle XXI és lasensibilització de la nostra societat per la igualtat de tracte i oportunitats. No obstant,les dones continuen patint discriminacions en general però, específicament, es reflecteixenmés dins de l’àmbit laboral: l’índex d’atur de la dona és més elevat que el dels homes; ladiferència salarial entre dones i homes, la precarietat laboral, la doble jornada i latemporalitat afecten més a les dones; la insuficient presència de les dones en els llocsdirectius és més que evident. Igualment, les dones són les que majoritàriament pateixenl’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe (en tots els àmbits), així com elsproblemes de conciliació de la vida personal i laboral.Per tant, és obvi que encara persisteixen discriminacions, i que calen mecanismes percorregir les desigualtats a fi de poder aconseguir una veritable igualtat d’oportunitats entrehomes i dones. Uns mecanismes que ajudin a resoldre els desequilibris estructuralsexistents. Aquestes discriminacions no sempre són fàcils de detectar, sovint no escomuniquen i les treballadores les viuen en silenci. Fins i tot, moltes vegades ladiscriminació es produeix en el procés de selecció, condicionant l’accés de la treballadoraa l’empresa.Els Plans d’Igualtat poden contribuir a eliminar la situació de discriminació i desigualtat quemantenen les treballadores. Per tant, des de la UGT instem a què es potenciïn aquests, nonomés a empreses de més de 250 persones treballadores sinó també a les petites i mitjanesempreses.En aquest sentit, la negociació col·lectiva és vital en la consecució de la igualtatefectiva entre dones i homes.El conveni col·lectiu regula les relacions laborals en els espais que la llei deixa a lanegociació col·lectiva. Així, des de la perspectiva d’efectivitat, i mitjançant una adequadaregulació, s’evitaria l’aparició de clàusules discriminatòries en els contractes de treball itambé es determinarien els drets i les obligacions de les parts, entre altres.Així mateix, el conveni col·lectiu adapta les lleis a les realitats professionals i, a més, potincidir sobre els poders de l’empresari, limitant l’ús d’aquests poders, (el abús del qual sovintés la causa de discriminacions), o implicant aquests poders en la consecució de la igualtat.Els plans d’igualtat, per tant, s’haurien d’incloure als convenis col•lectius en forma declàusula de compromís.Malauradament, la importància de la negociació col·lectiva en la consecució de la igualtatefectiva entre dones i homes en el món laboral, contrasta amb la no implicació de moltsconvenis col·lectius i, habitualment, amb l’existència de moltes discriminacions. Això pot serdegut a diverses causes, com poden ser, la insuficient participació femenina en les taulesde negociació, la relegació de la igualtat en front als temes retributius i, principalment, elsomnipresents prejudicis de gènere.En un temps de plena crisi econòmica sindicalment ens hem trobat en fortes dificultats peravançar en la negociació col·lectiva, tant en els convenis que estaven en plena negociacióquan va esclatar la crisi, com ara que n’estem patim les conseqüències.Dels aproximadament 1200 convenis en revisió al 2009, entre convenis autonòmics,provincials i d’empresa publicats al DOGC, se n’han tancat aproximadament uns 700,dels quals un 10% contenen clàusules relacionades amb temes d’igualtat. Aquest32

percentatge s’incrementa si considerem només els convenis provincials i autonòmicsarribant a un 20%. Tot i que en alguns casos és incloure en el conveni l’articulat de la pròpiallei, en d’altres aquest és millorat. Hem de destacar el fet que quan els convenis provincials iautonòmics contenen en el seu articulat normativa d’igualtat, encara que sigui una còpia dela pròpia llei, els convenis d’empresa del sector milloren les condicions laborals en aqueststemes.Amb tot, les discriminacions per raó de gènere segueixen tenint una importància quantitativaen les relacions laborals. La legislació actual no afavoreix poder compartir la vida laboralamb la personal i familiar dels homes i les dones. La maternitat / paternitat segueix essentpenalitzada i es mantenen les desigualtats salarials. Continua augmentant l’assetjamentsexual i moral a la feina com a forma de violència laboral envers les dones.Propostes de futurEl que hem comentat és només un exemple de la importància que per la UGT té enfortirels convenis de sector d’àmbit provincial i autonòmic com un nivell que estableix elmarc normatiu en cadascun dels sectors, tan en temes d’igualtat com en d’altres aspecteslaborals. De fet, actualment, els poders econòmics estan obligant als Estats de la UnióEuropea i en concret a Espanya, a endegar una reforma laboral que comporta una pèrduade drets dels treballadors i treballadores. Davant de la certesa d’aquest fet, i Grècia n’ésl’evidència, estem veient com en aquest Estat els convenis vigents queden sense aplicar, elssalaris es redueixen, es privatitzen serveis públics, s’allarga l’edat de jubilació i disminueixenles pensions actuals. Per tot això cal impedir l’atomització de convenis ja que disminueix laforça negociadora de la classe treballadora i deixa als treballadors i treballadoresd’empreses on no hi ha representació sindical sotmesos a l’aplicació exclusiva del estatutdels treballadors. En aquells centres de treball on es negocien pactes o convenis d’empresaés necessari que aquests incorporin les mesures incloses en els plans d’igualtat i així quediconstància en el Registre del departament de Treball, donant-li una major validesa legal.Des de la UGT entenem que amb l’actual conjuntura econòmica, i tot i la dificultat denegociar hem de seguir avançant en els temes relacionats amb la igualtat. Com que noels podem tractar tots ens centrarem en la igualtat de gènere i no perquè altres siguinmenys importants, sinó per la seva importància quantitativa i per un tema d’espai i temps.És cert que no s’ha avançat suficient en la negociació col·lectiva, i per ser críticsdirem que una de les raons és la poca sensibilitat en aquests temes per part delshomes i que són majoritàriament els responsables de la negociació col·lectiva. És certque cada cop s’incorporen més dones en aquest àmbit però continua dominat per homesque mantenen el rol tradicional i amb una escala de valors diferents. A més, hi podemd’afegir unes certes contradiccions entre el que la societat públicament defensa i el querealment la societat porta a la pràctica.Per tot plegat des de la XASI del Baix Llobregat ens hem posat com a objectiutreballar, des de tots els àmbits on puguem tenir una incidència, una nova manera degestionar els usos del temps com un dels camins per poder arribar assolir la igualatde gènere.Repensar el temps, és per a la UGT de Catalunya repensar el model productiu actual,integrar dins la societat la necessitat de donar valor per igual al temps social, al familiar i alpersonal. Entendre el temps , com un dret de la ciutadania i no només de les dones.El nou model productiu que es planteja per incrementar la competitivitat de lesempreses haurà de passar necessàriament per entendre que el temps és un dretsubjectiu de les persones i que cal introduir la flexibilitat horària en base a les33

necessitats dels treballadors i treballadores. Alhora que caldrà, uns horaris laborals mésracionals i similars a la resta de països de la Unió Europea que ens permetin una reparticióequitativa entre el temps dedicat a la feina, a la família i a la nostra vida personal.Hem de tenir en compte que si exigim més inversió en formació per afavorir el canvi demodel productiu i no avancem en igualtat, l’Estat perd una gran quantitat dels recursosdedicats en educació. Aquesta pèrdua ve donada pel fet que més del 50% de la poblacióque rep aquesta formació son dones i aquest capital humà es va perdent de manerasistemàtica ja que les dones veuen la seva carrera professional barrada per la maternitat.Les dones tenen uns salaris més baixos que els dels homes i per aquesta raó, son elles lesque demanen reducció de jornada o excedències per tenir cura dels fills o familiars. Per tant,son les dones les que troben dificultats per retornar al món laboral després d’aquestsperíodes.Estaria tothom d’acord en que dones, amb les mateixes o més capacitats que molts homes,no poden assolir els mateixos llocs de responsabilitat dins de les empreses perquècontinuem sent elles les que utilitzem la baixa maternal, les reduccions de jornada i lesexcedències. I els homes, que també podrien gaudir-ne, no ho acostumen a fer.Mentre les coses estiguin així, la igualtat és una utopia i per tan hem de seguir treballant.Aquesta igualtat s’ha de poder aconseguir, primer a nivell de legislació aplicable, que entermes generals ja la tenim i després en els convenis col·lectius. Ara bé, això no es suficientsi no va acompanyat d’un canvi cultural de la nostra societat que faci arribar aquesta igualtata la vida quotidiana, tan en l’àmbit públic/professional com en el privat, sent imprescindibleun nou model d’empresa.Caldria potser parlar més d’una reforma empresarial que d’una reforma laboral. Unareforma empresarial que farà millorar la seva competitivitat en aplicar un concepted’usos del temps pensat pels treballadors i treballadores. Una reforma que reduiràl’absentisme laboral perquè facilitarà la conciliació del temps de les persones, ambindependència del seu gènere, alhora que generarà un clima de tranquil·litat que farà mésproductiu els temps laboral sense necessitat d’allargar les jornada laboral. Tenim constànciade l’èxit d’empreses catalanes que ho han aplicat.Per poder avançar en totes aquestes propostes per la UGT de Catalunya és imprescindibleel treballs dels/les agents sindicals per la igualtat, així com ampliar la seva xarxa. Des quees va crear la figura de l’agent sindical per la igualtat, hem treballat de valent i avui podemdir que comptem amb més de 400 agents. La majoria ha seguit un itinerari formatiu específicen temes d’igualtat, conciliació de la vida personal, familiar i laboral, assetjament sexual, etc.Comptem també amb un servei de consultes i uns mecanismes de comunicació iinformació consolidat.Des de la UGT, s’impulsen accions sindicals per tal de lluitar contra les desigualtats,no només pel que fa a la igualtat de gènere sinó que el seu camp d’acció abasta a qualsevolforma de discriminació. Per tant, informar a les persones treballadores dels seus drets enmatèria de igualtat; actuar davant de qualsevol situació de discriminació que pugui produirseen el sí de les empreses (assetjament sexual i/o moral, manca d’adaptació de llocs detreball per a persones amb diversitat funcional o amb malalties, incompliments de lleis comla llei de conciliació, la Llei d’integració social de persones amb discapacitat, incomplimentde la Negociació Col·lectiva...); participar activament en tots els àmbits dins l’empresa on estractin temes d’igualtat, així com en la negociació dels convenis, tot plantejant clàusulesd’acció positiva vers col•lectius especialment vulnerables i vetllant pel seu acompliment...són les tasques que duen a terme les i els Agents Sindicals per a la Igualtat de la UGT.El treball dut a terme per aquests delegats i delegades és el que ha marcat el camí perdemanar la regulació de la figura de l’agent per la igualtat per llei, equiparant-la als34

delegats i delegades de prevenció en riscos laborals. Creiem que aquesta figura ésabsolutament necessària en el si de les empreses i que només així farem de l’empresa unàmbit igualitari.Es necessari potenciar aquestes persones, majoritàriament dones, en tots els àmbitsperquè així, les dones es vagin introduint en el món de la negociació i en els àmbitson es prenen decisions laborals , polítiques i econòmiques.Perquè algú pensa que si les entitats financeres, el Fons Monetari Internacional, el BancEuropeu, el Banc d’Espanya o les Caixes estiguessin dirigides per dones estaríem comestem?Des de la certesa que les dones som capaces de fer les coses de manera diferent , de dirigiri governar de manera diferent, des de la UGT seguirem lluitant per assolir una veritableigualtat de gènere.EL FUTUR TINDRÀ GÈNERE FEMENÍ35

EnsCCOO Baix LlobregatComunicacióEixTemaIgualtatsNegociació de plans d’igualtat i bonespràctiquesPolítiques d’Igualtat i conciliació a les empresesDes de la UC de CCOO del Baix Llobregat, i a partir del desenvolupament de la Lleiorgànica 3/2007 per a la igualtat efectiva de dones i homes en l’elaboració i negociació delplans d’igualtat, volem posar de manifest que per les comissions obreres i lògicament desd’un punt de vista sindical orientat a arribar a totes les empreses a través de les seccionssindicals definim:Pla d’igualtat: com un conjunt de mesures que s’adopten després de diagnosticar la situacióa una empresa per assolir la igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes, eliminantla discriminació per raó de sexe.Tot això aporta importants canvis simbòlics i introdueix una tímida però a la vegadainnovadora redistribució de rols sexuals ja que defineix la igualtat real entre homes i donescom un element central en la dinàmica empresarial i en la negociació col·lectiva.Les empreses i administracions estan obligades a negociar els plans d’igualtat en lanegociació subsegüent a la 1a denúncia de conveni a partir de l’entrada en vigor de la Lleiabans esmentada.La representació sindical pot prendre la iniciativa a l’hora de proposar i dur a terme un plad’igualtat, negociar-lo, implantar-lo i vetllar pel seu compliment.Exemple sindical de bones pràctiques a la Unió Comarcal de CCOO BaixLlobregatFa un parell de mesos hem signat el pla d’igualtat amb dues empreses de la nostracomarca: Complementos Sanitarios i Synthon Hispania. En aquestes dues empreses lanegociació del pla s’ha dut a terme a través de les seccions sindicals, les quals han demanatla documentació que es necessita per fer el diagnòstic que hem elaborat nosaltres des de laSecretaria de la Dona conjuntament amb l’equip tècnic. Una vegada signat el diagnòstic,hem començat a treballar les mesures correctores del pla, i paral·lelament, el protocold’assetjament sexual i per raó de sexe, els quals s’han dut a terme amb propostes inegociacions amb l’empresa.Cal dir, també, que el temps que comporta elaborar un pla d’igualtat és força extens, pertant, tenim moltes altres empreses de la comarca amb el pla d’igualtat en negociació des defa molt de temps.36

Els nostres objectius prioritaris a tenir en compte en matèria d’igualtat d’oportunitats des deComissions Obreres del Baix Llobregat són:■ Incorporar la perspectiva de gènere en tots els informes i documents que generin lesCCOO.■ Implementar i difondre les polítiques d’igualtat d’oportunitats a través de totes les eines dedivulgació que disposem a la Unió Comarcal.■ Incorporar a la negociació col·lectiva els temes relacionats amb Igualtat d’Oportunitats ino discriminació.■ Sensibilitzar i divulgar aquest tema dintre dels actes i xerrades que es desenvolupinentorn al 8 de març i el 25 de novembre.■ Potenciar la creació de secretaries de polítiques d’igualtat de gènere específiques en elssindicats comarcals, i així poder arribar a tots els sectors d’activitat del món laboral.■ Potenciar la participació de les dones a les eleccions sindicals i impulsar la seva afiliació ales Comissions Obreres.Conclusions i propostes■ Assemblees informatives a les empreses de la Comarca a través de les seccionssindicals.■ Recolzament i formació sindical específica als responsables de les secretaries , delegats idelegades en matèria de polítiques d’igualtat.■ Publicitar i difondre per via digital i a través de les nostres publicacions, tota ladocumentació i legislació aplicable referent a aquest tema.■ Conscienciar i informar de la importància que els equips de treball siguin paritaris.■ Assessorament als delegats i delegades sindicals a fi de realitzar un pla d’igualtat ambobjectius de millora de la situació de treballadors i treballadores.■ Adaptar els convenis col·lectius a la normativa legal en la petita i mitjana empresa que noestà obligada a elaborar un pla d’igualtat.■ Elaborar i difondre un estudi amb dades quantitatives i qualitatives analitzant els acordsestablerts per comprovar que les mesures establertes milloren la situació de les donestreballadores.37

EnsComunicacióConsell Consultiu Comarcal de laGent Gran del LlobregatEixTemaIgualtatsUsos del tempsTreball precongressualEl Consell Consultiu Comarcal de la Gent Gran del Baix Llobregat és un consell participatiuadscrit orgànicament al Consell Comarcal del Baix Llobregat. Des del 1995 fins l’actualitat haestat un ens de participació de la gent gran del territori amb l’objectiu d’influenciar en eldisseny de polítiques públiques adreçades a fomentar un envelliment actiu.El Consell de la Gent Gran del Baix Llobregat valora molt positivament participar en el 3rCongrés de les Dones del Baix Llobregat ja que és una oportunitat per treballarconjuntament per tal d’aconseguir la plena igualtat.En aquest sentit, volem fer la nostra aportació al congrés realitzant una reflexió sobre elsusos del temps que uns i altres fem i com això repercuteix en el nostre dia a dia i generadesigualtats. Per fer-ho, a les comissions de treball del Consell de la Gent Gran hemanalitzat diferents dades estadístiques sobre la utilització del temps, element que ha permèsiniciar una reflexió sobre la situació actual i la necessitat de canviar-la per, en definitiva, viuretots i totes en les millors condicions possibles.Principals ideesExisteixen diferents tipus de temps, està el temps personal, aquell que dediquem a nosaltresmateixos, el temps de cura d’altres persones, infants i persones depenents, el temps decultura, de formació, aquell dedicat a realitzar el treball domèstic i el temps destinat al treballremunerat, entre d’altres.Respecte al treball domèstic i de cura d’altres persones, aquest ha estat majoritàriamentrealitzat per les dones. Tant dones joves, adultes com dones grans destinen molt més tempsque els homes a realitzar els treballs relacionats amb la llar i la cura, és a dir, treballs deneteja i manteniment de la llar, compra de productes, gestió de serveis, elaboració de dinars,cura dels infants o de persones que tenen limitada la seva autonomia personal, etc.Segons l’enquesta d’Usos del Temps (2002-2003), mentre les catalanes destinen al treballdomèstic un promig diari de 4 hores i 13 minuts, els homes només dediquen 1 hora i 38minuts. Són les dones d’entre 45 i 64 anys aquelles que més temps dediquen (5 hores i 22minuts), mentre que els homes d’aquesta edat destinen 1 hora i 41 minuts.Les dones d’entre 45 i 64 anys fan diversos treballs domèstics i, especialment, cuiden delsseus familiars més grans i tenen cura dels infants i de la resta de la família. Totes aquestestasques són imprescindibles pel manteniment de la nostra societat, malgrat que mai estenen en compte perquè pocs cops són valorades i reconegudes. De fet, fins i tot laterminologia de les estadístiques fa evident aquesta manca de reconeixement ja que,38

aquelles persones que no estan en el mercat de treball són classificades com inactives i lesdones grans que han destinat la seva vida a la cura dels altres reben una pensió ques’anomena “no contributiva”, com si no haguessin contribuït amb el seu esforç i dedicació albenestar social i psicològic de la ciutadania.En aquest sentit, s’ha d’assenyalar que les dones grans, aquelles que tenen 65 i més anyscontinuen dedicant molt de temps a la cura dels altres i al treball domèstic ja que destinen unpromig de 4 hores i 51 minuts. La diferència amb els homes grans és considerable, tot i ques’ha de posar en relleu que els homes de 65 i més anys són els que més temps dediquen altreball domèstic i de cura (2 hores i 10 minuts).Així doncs, com és que la gent gran, especialment les dones grans, dediquen tant de tempsals treballs domèstics i de cura. Com és que en aquest moment de la vida han de dedicartant de temps. És aquí on hem de reflexionar sobre el context en el qual viuen les famíliesactualment i el paper que està jugant la gent gran, especialment les dones, en elsosteniment de la societat.Volem posar en relleu i en consideració el paper que actualment està tenint la gent gran comcuidadores i cuidadors dels seus nets i netes i de les tasques de les llars dels seus familiarsmés propers. Aquesta ajuda és imprescindible en un moment en que les persones quetreballen de forma remunerada es veuen obligades a realitzar una jornada laboralinterminable i, el que és pitjor, es veuen obligades a adaptar-se a uns horaris que són cadacop més variables.En els últims anys estem veient com les dificultats de conciliar la vida laboral amb la familiari personal són cada cop més preocupants. El fet que l’organització social estiguideterminada pel temps de treball remunerat evidencia la poca importància que se li dóna altemps destinat a la cura dels altres ja que no es considera una qüestió necessària per tenirlaen compte com a societat.Les famílies estableixen tot tipus d’estratègies per aconseguir, d’una banda, adaptar-se alsrequeriments que la feina estableix per tal de no perdre-la i, d’altra banda, tenir cura de lespersones de la llar que necessiten atenció, siguin grans o petites. És aquí on les àvies i elsavis juguen un paper essencial ja que són els que preparen els dinars, són els que van abuscar als infants al col·legi, estan amb ells, juguen, parlen i els ajuden en tot allò quepoden. Són tasques que les àvies i els avis fan amb molt de gust, especialment els avis, jaque estan participant en un àmbit, el de la cura als altres, del qual havien estat exclosos;mentre que les dones havien estat confinades en aquest àmbit privat, sense possibilitat depoder treballar fora de casa i fer un altre tipus de vida.No oblidem en aquest sentit que nosaltres hem viscut sota el franquisme, una dictadura queva obligar i educar als homes en un determinat espai i a les dones en un altre. Especialmentles dones van patir la repressió d’una dictadura que les obligava a quedar-se a casa, a notenir cap tipus de llibertat i dependre sempre d’un home, fos marit, germà o pare. Les dones,per exemple, no podien estudiar una carrera universitària sense demanar permís, no podienobrir un compte bancari ni tenir carnet de conduir.Així doncs, les dones durant anys i segles han estat socialitzades com a responsables delstreballs domèstics i de cura, mentre que els homes han estat educats per treballar fora decasa i no valorar tot allò relacionat amb les tasques de reproducció i cura dels altres. D’aquíles dades sobre usos del temps on es posa de manifest que les dones, independentment desi tenen un treball remunerat, són les que més temps dediquen a les tasques de cura i de lallar.39

Per tant, els problemes de conciliació de la vida laboral, personal i familiar recauenespecialment en les dones, joves, adultes o grans, principalment són les que assumeixentota la feina, la de fora i la de dins, repercutint en la seva salut i qualitat de vida.Ens preocupa que el jovent adopti formes masclistes de tal manera que les dones jovessiguin també les que es responsabilitzin del treball domèstic i de cura. Hem de modificaractituds i rols ja que el treball domèstic i de cura no és una qüestió només de les dones, nitampoc només dels homes, sinó que és una qüestió de societat, de tenir cura de lespersones que estimem el temps necessari.Volem posar en relleu que les àvies, especialment elles, estan actualment ajudant moltíssima les famílies i que gràcies a elles moltes llars estan sortint endavant. Volem posar enevidència que aquesta tasca que fan les àvies no es pot considerar una ajudacomplementària sinó essencial. Això suposa que moltes àvies organitzen la seva vida per talde donar ajuda a la seva família, tot perden el seu temps personal i repercutint això en laseva salut i benestar.Fins i tot alguns teòrics comencen a parlar “d’àvies explotades” en el sentit de que moltesdones grans avui dia dediquen moltes hores al dia a ajudar a altres llars en les tasques decura, fins al punt que estan deixant de tenir temps personal per fer esport, divertir-se formarse,etc...Els problemes de conciliació de la vida laboral amb la familiar, professional i personal detotes les persones, homes i dones, està tenint moltes repercussions i el síndrome “d’àviesexplotades” és una de les repercussions més greus que hi ha. La nostra pregunta és, quèpassaria si les àvies i també els avis facin vaga durant un dia. Potser seria la manera de fervisible una tasca essencial per la supervivència humana i que generalment passadesapercebuda i mai surt als diaris...Principals propostes■ Canvi de mentalitat. Tant de la societat per tal de fer coresponsables a totes i tots en eltreball domèstic i de cura i també un canvi de mentalitat de les àvies que han de prendreconsciència de la necessitat de tenir un espai propi i l’han de reivindicar.■ Reorganitzar els temps per tal de poder fer comptable el temps de treball remunerat ambel temps de treball domèstic, de cura, d’oci, de formació, personal, etc...■ Centralitat del temps de cura als altres. Aquest temps i aquesta tasca és essencial per lasupervivència humana però, malgrat això aquesta tasca i les persones que ladesenvolupen passen totalment desapercebudes.40

EnsComunicacióSubseu Sant Feliu de LlobregatEixTemaIgualtatsAportacions per a la convivència i laparticipació social i política de les donesimmigradesTreball precongressualA Sant Feliu, durant els darrers mesos, hem portat a terme diferents sessions per consolidarel treball fet durant els últims anys en l’àmbit de la participació de la dona immigrada a SantFeliu de Llobregat.El 27 de març vam celebrar la jornada “Trajectòria de participació de les immigrades aCatalunya”, organitzada per l’Institut Català de la Dona i la Xarxa de Dones Immigrades.Aquestes trobades, que s’organitzen al voltant del 8 de març i que aquest any és la VIIedició, fan constatar la creixent feminització de la immigració en el context de laglobalització, així com la diversitat de col·lectius i de trajectòries de les nouvingudes. Enaquesta jornada es pretén fer visibles la multiplicitat d’aportacions d’aquestes dones teninten compte que la societat catalana actual és intercultural i diversa.Prèviament a la celebració de la jornada, el Programa de la Dona i el Programa d’Immigracióvan establir dues sessions de treball, el 18 i el 23 de març, amb les entitats Casal de la Donade Sant Feliu de Llobregat i Grup de Dones 21, per preparar la nostra aportació a la taularodona.Les conclusions de la jornada es van treballar en el Consell Municipal de la Dona celebrat el15 d’abril, i el 4 de maig passat vam establir unes propostes de treball que entitats (Donesper l’Esperança, Associació Cultural i Esportiva d’Equatorians de Sant Feliu, Grup de Dones21 i Casal de la Dona de Sant Feliu) i l’Administració aniran desenvolupant en els propersanys.Objectius■■Visualitzar les diferents formes de participació de la dona immigrada.Reforçar l’intercanvi d’experiències i la participació entre dones autòctones i donesimmigrades.Principals ideesContextualització. Durant l’any 2009 el percentatge de població estrangera al nostremunicipi era del 9,22%, d’un total de 43.232 habitants. Aproximadament, la meitat d’aquestapoblació estrangera són dones. En comparació amb els percentatges de la resta d’Espanya,de Catalunya i d’altres municipis del Baix Llobregat, Sant Feliu de Llobregat té unpercentatge de població immigrada inferior.Per procedència, el col·lectiu més nombrós és el llatinoamericà, liderat per la poblacióequatoriana, i el segueix l’africà, i en aquest cas, per població d’origen, el marroquí. La seva41

distribució a la ciutat ha estat força equitativa, i els barris amb més percentatge d’immigraciósón Roses – Castellbell, la Salut i Can Calders, que alhora coincideixen amb el projected’intervenció integral de la Llei de barris.Recorregut migratori. Atès que els dos col·lectius de dones més importants del nostremunicipi són les equatorianes i les marroquines, és important posar en antecedents com haestat el recorregut migratori en general per a cada un d’ells. Tenint en compte lesparticularitats de cada recorregut migratori, podem afirmar que la dona llatinoamericana vaser la primera del nucli familiar que va iniciar el desplaçament. En aquells moments(aproximadament l’any 2000) la demanda, per part de la societat espanyola, de dones pertenir cura de la llar i dels membres de la família era una realitat a causa d’una forta entradade la dona espanyola al mercat laboral. Un cop la dona llatinoamericana aconseguia unmínim d’estabilitat laboral i econòmica, aleshores reagrupava els seus familiars.En el cas de la dona marroquina, el procés ha estat totalment invers, tot i les sevesexcepcions: la gran majoria de dones del col·lectiu marroquí van arribar al nostre municipiamb el permís de residència per reagrupació familiar, un cop les seves parelles havienaconseguit un mínim d’estabilitat laboral i econòmica.Per tant, i tenint en compte com s’han desenvolupat i aplicat les diferents normatives de laLlei d’estrangeria durant aquests anys, la situació jurídica d’aquestes persones ens dónaalgunes de les claus de com ha estat la participació de la dona immigrada a Catalunya. Elcondicionant jurídic de poder incorporar-se o no al mercat de treball ha marcat clarament ladiferència entre aquests dos col·lectius.Seguint la mateixa lògica que comentàvem, la dona llatinoamericana va ser la primera aaconseguir la residència i treball, i, per tant, una incorporació ràpida al mercat de treball. Encanvi, la dona marroquina va arribar a Catalunya mitjançant la reagrupació familiar, ambpermís de residència però sense permís de treball.Davant d’aquesta situació, l’Administració local va prendre diferents polítiques d’actuaciódepenent del col·lectiu amb què treballava. Si bé és cert que a tota la població estrangeras’aplicava les mateixes polítiques d’acollida, d’igualtat d’oportunitats i d’acomodació, mentreamb la població llatinoamericana es treballava més fort en les polítiques d’igualtatd’oportunitats pel que fa a la seva incorporació al mercat laboral i a l’accés als diferentsserveis públics, la dona marroquina va haver de romandre més temps en polítiquesd’acollida, com era el coneixement de l’idioma i de l’entorn.Des de l’Ajuntament de Sant Feliu es van oferir espais d’acollida lingüística i social a lesdones immigrades, però qui en va fer més ús va ser el col·lectiu de dones immigradesoriginàries dels països del Magreb. Fomentar la participació de dones immigrades des del’Administració s’ha d’entendre com l’intent de fomentar el coneixement del seu entorn i, pertant, prendre més autonomia i assolir el coneixement dels seus drets i deures.Pel que fa a la participació de la dona immigrada en les dinàmiques de la nostra ciutat, nopodem obviar aspectes que abans hem destacat: la situació jurídica, l’accés en igualtatd’oportunitats a l’habitatge, a la feina, al coneixement de l’idioma, a l’Administració, etc. Pertant, la participació d’aquestes dones està, en part, condicionada, ja que primer tenen altresmotivacions, com són les de cobrir les seves principals necessitats. Igualment, aquestarecerca de trobar solució a les seves necessitats és també un precursor a reclamar els seusdrets i a participar de manera activa en la societat catalana.Formes de participació de la dona immigrada. La participació de la dona immigrada potser a títol individual o formant part d’una entitat. En comparació amb la dona autòctona, no hiha tantes diferències, ja que un cop la dona immigrada té cobertes les seves principalsnecessitats, la participació activa de les dones, estiguin o no associades, és molt similar.42

Generalment estan relacionades amb el moviment feminista o amb les pràctiquesd’autoajuda que ja practicaven en els seus països d’origen. Com a propostes de tipologies otendències on la dona immigrada participa, igual que la dona autòctona destaquem diferentsgrups a tenir en compte:■■■■■Les que estan relacionades amb els moviments de dones, que posen l’accent en lesrespostes politicopúbliques contra les discriminacions que pateixen les dones.Les d’autoajuda, que se centren en l’autonomia laboral de les dones com a respostade lluita contra les desigualtats.Grups de dones en associacions d’immigrants, on es duen a terme tasques dereivindicació.Grups de dones en associacions culturals o de promoció de cultures dels païsosd’origen.Grups de dones que participen en associacions de suport a immigrants, quedestaquen per tasques de sensibilització sobre la situació de les dones immigrades,ja sigui les que viuen a Catalunya o les que viuen als països del sud.Com a experiència a Sant Feliu, cal dir que tenim una bona representació d’entitats dedones. En destacarem quatre, dues amb una llarga trajectòria al nostre municipi i les altresdues de recent creació, i ens poden dir molt sobre la participació de la dona, i en aquest cassobre la participació de la dona immigrada.El Casal de la Dona de Sant Feliu de Llobregat i el Grup de Dones 21 són entitats amb moltahistòria al nostre municipi i amb un llarg recorregut de lluita pel reconeixement dels drets deles dones. La primera entitat treballa més centrada en polítiques d’acomodació, com és lamillora del coneixement, i de sensibilització per al conjunt de la població, per tal de garantirel pluralisme, la igualtat i la convivència cívica. I la segona està més centrada en polítiquesd’acollida, amb l’aplicació de programes de primera acollida que anticipin situacions dedesinformació, detectin riscos i ajudin a garantir un coneixement correcte de la societatd’arribada i dels drets i deures de la ciutadania, promovent així la plena autonomia de lespersones.Pel que fa a les de recent creació, tenim l’Associació Cultural i Esportiva d’Equatorians deSant Feliu, de configuració mixta i amb vocalia de la dona, i el Grup de l’Esperança, compostper dones originàries del Magreb i que ha sorgit de l’Espai d’Acollida Lingüística i Socialpromogut per l’Ajuntament. El recorregut i les experiències entorn dels espais de relació iparticipació social d’aquestes dues entitats, van creixent a mesura que hi ha mésacomodació de les seves membres a la societat, t també a mesura que, de mica en mica,formen part de les dinàmiques municipals i del teixit associatiu de Sant Feliu.Per tant, podríem parlar d’actuacions puntuals que fan aquestes entitats per reclamar elsseus drets, com poden ser conferències per explicar la llei d’acollida o la nova normativad’estrangeria, o bé per la interrelació amb altres entitats de dones dins del marc de lesFestes de Primavera i Tardor, amb actuacions conjuntes.Durant la jornada celebrada el 27 de març passat, “Trajectòries de participació de les donesimmigrades”, vam gaudir de dues taules rodones per treballar temes tan interessants com“les aportacions per a la convivència i participació social i política” i “la Catalunya queconstruïm les immigrades”. Com a conclusió d’aquestes jornades volem exposar una sèried’opinions i d’idees que van sorgir durant el seu desenvolupament:Recull de la veu de la dona immigrada en les jornades del 27 de març:43

■■■■■■■■■Les dones immigrades participen de manera activa i motivades, en primer lloc per cobrirles seves principals necessitats i les de la seva família.La participació de la dona immigrada en entitats que reivindiquen els seus drets va enaugment, es mouen amb els mateixos interessos que poden afectar la dona en general.S’han de trencar els estereotips i els prejudicis a l’hora de participar envers les donesmigrades (per exemple, la dona marroquina no participa en les dinàmiques municipals) ivisualitzar les seves actuacions.S’ha de reconèixer les diferents maneres de participar i tenir en compte les xarxessocials en què es mouen les dones migrants, així com reconèixer les tipologies departicipació depenent dels seus països d’origen.L’Administració ha de seguir potenciant espais de relació, participació i comunicació pera les dones.El grau de participació social de les dones immigrants permet conèixer si s’estàaconseguint que existeixi una vertadera integració en la societat.Les dones migrades són coneixedores del fet que la seva participació activa en tots elsàmbits (públics, socials, laborals, etc.) tindrà com a resultat l’existència de ciutadanesde ple dret.Les associacions específiques de dones immigrades són vitals en una primera fase delprocés migratori i possibilita que la societat receptora i les seves institucions tinguin unsinterlocutors i interlocutores vàlids.Les AMPA són les associacions no específiques que millor treballen la participació i laintegració de les dones immigrades, ja que no podem obviar que gran part de l’educaciódels fills i filles segueix recaient en les mares.Principals propostes■■■■■■■Les entitats de dones immigrades que ja treballen a la ciutat han de seguir sentprecursores de polítiques d’acollida facilitant a la població immigrada el coneixementdels diferents serveis que estan a disposició de la ciutadania. Han de seguir facilitantl’apropament entre la població immigrada i els serveis de l’Administració.Des de les entitats de dones s’ha de continuar promovent la participació i les accionsconjuntes amb la resta de teixits associatius del municipi, aplicant metodologies perpromoure una bona convivència i sent interlocutores vàlides amb l’Administració.Augmentar la implicació de les dones immigrades i de les seves entitats en el ConsellMunicipal de la Dona.Promoure espais polivalents i públics per a les diferents accions adreçades a les dones,i aconseguir espais de relació i per al desenvolupament de les seves activitats.Promoure la participació de les dones immigrades amb ple dret de presa de decisionsen tots els àmbits (social, polític, etc.). No abusar de la foto de la dona immigrada, quesempre és un bon reclam en campanya electoral.Potenciar la Xarxa de Barris per al coneixement mutu de les diferents entitats ambperspectiva de gènere.Trencar amb la participació política masculinitzada de la població immigrada.Comunicació elaborada pel Consell Municipal de la Dona, el Programa d’Immigració iel Programa de la Dona, de Sant Feliu de Llobregat.44

EnsSubseu Molins de ReiComunicacióEixTemaIgualtatsSalut: Conèixer, prevenir i millorar la salutde les dones, fem-ho plegadesTreball precongressualA Molins de Rei hem volgut contribuir a la realització del III Congrés de Dones del BaixLlobregat amb les aportacions de les dones del municipi, commemorar el Dia Internacionald’Acció per la Salut de les Dones, sensibilitzar la ciutadania, potenciar la perspectiva degènere en la pràctica sanitària, donar visibilitat a la morbiditat diferencial que afecta lesdones i reconèixer l’autoritat de les dones sobre la seva salut. L’organització dels actes s’hafet en col·laboració amb les principals entitats municipals i dones a iniciativa pròpia que,durant els mesos d’abril a maig, han participat en els dos tallers, dues conferències,l’exposició i el qüestionari sobre la salut de les dones.Idees principalsLes dones a Molins de Rei: els condicionants socials, econòmics, geogràfics iculturals de les malaltiesIndicadors geogràficsEl 2010, la població de Molins de Rei és de 12.234 homes i de 12.853 dones. D’aquestesdones, el 93% són espanyoles, 136 dones són de la resta de països d’Europa, 119 donesprocedeixen de l’Àfrica, 48 dones són d’Amèrica del Nord i d’Amèrica Central, 420 donesvénen de l’Amèrica del Sud i 30 dones, d’Àsia.Indicadors econòmicsL’ocupació de les dones en el mercat del treball es concentra sobretot en el sector deserveis.L’any 2009, l’atur femení va afectar 782 dones, majoritàriament d’entre 30 i 40 anys. Lesdones de més de 44 anys augmenten l’atur registrat amb relació a l’any anterior i esconsoliden com el grup amb més atur registrat. La contractació de dones a la comarcacontinua sent inferior a la dels homes.Durant el 2008, 135 persones es varen beneficiar d’ajuts complementaris a la pensió deviduïtat amb un import de 51.600 euros.El 2001, hi havia 2.993 llars, de les 3.770 de Molins de Rei, a càrrec d’una dona: 802 llars onviuen dones soles, 577 llars monomarentals (382 llars constituïdes per una mare i un fill ofilla; 165 llars constituïdes per una mare i dos fills/filles, 27 llars d’una mare i 3 fills o filles, i 3llars amb una mare i 4 fills/filles).45

Respecte als ajuts de suport a famílies amb infants, durant el 2008, 1.143 famílies en varenser beneficiàries i 1.299 infants varen beneficiar-se d’aquest ajut.Durant el 2008, 4 persones varen ser beneficiàries d’un subsidi de garantia d’ingressosmínims LISMI, per un import total de 8.390 euros.Indicadors socialsLa població infantil entre 0 i 3 anys és de 1.040 infants (474 nenes i 556 nens). Per contra, hiha 6 llars d’infants amb 380 places en total: 2 de titularitat privada amb 105 places, 1concertada amb 61 places i 3 públiques amb 214 places. Les llars d’infants només podenadmetre el 36,5% del total de nens i nenes que hi ha a Molins de Rei.Altrament, la Regidoria de Polítiques d’Igualtat entre Dona i Home i la Regidoria d’Infància iJoventut duen a terme el projecte “XEL: tallers polivalents de suport a les famílies”,juntament amb la xarxa educativa social, que consisteix en el reforç escolar per a aquellsnens i nenes de famílies monomarentals, en risc d’exclusió social, i el programa“Trencaclosques: servei de minuts menuts”, conduït pels Serveis d’Atenció a la Infància deMolins de Rei, que consisteix en una ludoteca per a infants oberta entre les 16 i les 19.30hores i té un cost d’un euro l’hora.La població de gent més gran de 65 anys a Molins de Rei és de 3.582 persones (2.072dones i 1.510 homes), el 14,3% del total de la població. D’aquest grup, el 58% són donesmés grans de 65 anys. Per contra, el municipi només disposa de 30 places de titularitatpública per a gent gran i existeix un únic centre de dia per a gent gran amb 10 places més.D’altra banda, el 2008 hi havia 539 dones reconegudes legalment per alguna discapacitat.Existeixen 3 llars per a persones amb alguna discapacitat psíquica amb 39 places de i sónde titularitat privada. També existeixen 3 centres ocupacionals privats per a persones ambdisminució psicològica amb 155 places.Els serveis de salutExisteix un centre hospitalari de titularitat privada amb 54 places per a malalts aguts i dellarga estada, i un centre d’atenció primària. L’atenció sanitària que hauria d’atendre lesdiferències biològiques i psicosocials de la salut de les dones es redueix a la seva salutreproductiva i sexual. Es disposa d’un servei de salut mental i d’un programa de planificaciófamiliar o ASSIR i un programa de preparació per a la maternitat realitzat per les llevadoresdel centre. Existeix també un servei d’informació sexual per a joves als instituts i al Puntd’Informació Juvenil. També existeix un programa de manteniment esportiu organitzat pelPoliesportiu Municipal i centres de titularitat privada on es poden realitzar activitats demanteniment del cos saludables on hi ha una alta participació de dones.També hi ha el SIAD, Servei d’Informació i Atenció a Dones, impulsat per l’Ajuntament deMolins de Rei, que compta amb l’assessorament jurídic i l’acompanyament psicològic gratuïtper a dones.D’altra banda, les entitats de salut municipals, promogudes principalment per grups dedones associades al voltant de malalties com el càncer, la fibromiàlgia i l’Alhzeimer, realitzencampanyes anuals dirigides a la població per a la sensibilització, informació i prevenciód’aquestes malalties.Resultats de l’enquesta sobre la salut de les donesS’ha organitzat un taller de debat i s’ha passat una enquesta a un grup de 64 dones deMolins de Rei per obtenir una primera diagnosi sobre la salut de les dones del municipi iconèixer quina n’és la seva valoració i aportacions per millorar o revertir l’actual situació.46

Principals problemes de salut de les donesPercentatgeAnèmies 8 %Dolor crònic 27%Malalties sistema immunològic 3%Malalties endocrines 8%Ansietat/depressió 26%Càncer de mama 8%Hipertensió 10%Altres 10%Segons la població de Molins de Rei, els principals problemes de salut de les dones deMolins de Rei són de morbiditat diferencial, tant per les diferències biològiques com peresdevenir malalties generades per factors socioeconòmics de gènere. En un 25,4% delscasos es tracta d’una morbiditat per ansietat o depressió; en un 26,3%, de dolor crònic; el10,2%, d’hipertensió; el 8,5% han sofert un càncer de mama; el 7,6% pateixen malaltiesendocrines; un 8,5%, anèmies i un 3,4%, malalties del sistema immunològic.Causes dels principals problemes de salut de les PercentatgedonesSobrecàrrega de feines 32%Poca ajuda de la família i la parella 10%Falta de serveis socials: llars d'infants, centres12%de dia, residències per la gent granFalta d'autoestima 12%Poca informació i desconeixement del propi cos 19%No ho sap 10%Altres 5%Les causes d’aquesta morbiditat diferencial són degudes majoritàriament al fet que lesdones tenen un estat de salut pitjor que els homes a causa de factors econòmics, socials iculturals per la sobrecàrrega de feines i la dedicació exclusiva a les feines domèstiques i decura de les persones (en un 32,8% dels casos), per la falta del suport i col·laboració de laparella i la família en el repartiment de tasques reproductives (un 9,8% dels casos), i per lamanca de recursos proporcionats pels serveis socials suficients per cobrir les necessitats decura de les persones com llars d’infants, centres de dia i residències de gent gran (un11,5%). Al tractar-se de treballs monòtons, exigents i poc reconeguts socialment suposen undesgast físic i emocional que afecta l’autoestima de les dones (un 11,5% de les causes demorbiditat). Un altre 19,7% de dones creuen que influeix també en el procés d’emmalaltir lamanca d’informació sobre la prevenció i el desconeixement del propi cos. També éssignificatiu d’això dit que un 9,9% de les dones enquestades no saben a quina causapodrien atribuir el seu malestar.Tot i que el 21,9% de dones enquestades ha de responsabilitzar-se de la cura d’una personade la família malalta crònica, el 66,7% no ha sol·licitat cap suport al desenvolupament de laseva tasca de cuidadora i un 19% l’ha sol·licitat però troba que és un recurs insuficient enfront del 14,3% de dones que el reben i el consideren un bon suport.D’altra banda, en la valoració de l’atenció rebuda pels serveis sanitaris, el temps d’espera iles dilacions en el procés de diagnòstic constitueixen la principal preocupació de les donesvers el tractament de la seva salut. En un 32,4% dels casos, els resultats de les exploracionsmèdiques triguen aproximadament dues setmanes a arribar a les dones; un 17,6% respon47

que triguen una setmana, un altre 20,6% que triguen un mes, un 20,6% més d’un mes i un8,8% més de 2 mesos.Sobre quin és el grau de benestar generat per una atenció sanitària de bona qualitat, el39,6% de dones considera que aquest resol les necessitats de les dones de manerasatisfactòria i el 55,2% de dones el considera insuficient; de la resta, el 2,6% creu que lesseves necessitats han estat resoltes plenament i l’altre 2,6%, que no els han resolt les sevesnecessitats.Pel que fa a la percepció sobre l’atenció rebuda d’acord amb les pròpies expectatives,disminueix el grau de satisfacció en les dones: el 52% considera que és insuficient i un altre36% creu que és satisfactòria. De la resta de dones, el 3% opina que les seves expectativeshan estat assolides plenament i un altre 9% creu que no han estat assolides. Sobre elreconeixement a l’autonomia de cada dona per prendre decisions respecte a la seva salut i al’apropiació del seu propi cos, assumir la responsabilitat i l’autoconeixement amb lainformació rebuda, les dones creuen, en un 34% dels casos, que han estat reconegudes deforma satisfactòria; un 30% plenament satisfactòria, un 24% de forma insuficient i un 12%creu que no ha estat reconeguda la seva autonomia.El benestar de la relació am el sistema sanitari: el Percentatgerespecte als drets de les donesNo les ha assolit 19%Insuficientment 43%Satisfactòriament 32%Sí, assolides plenament 6%Altrament, sobre el respecte als drets de les dones, a la promoció de la seva salut i a la nodiscriminació per la visió androcèntrica de la morbiditat en el sistema sanitari, que vegenerada per la falta d’investigació de les diferències biològiques entre dones i homes i elsdiferents condicionants de gènere de les malalties, el 32% de les dones creu que esrespecten els seus drets de forma satisfactòria; el 42%, creu que de forma insuficient; el19%, creu que els seus drets no han esta respectats i el 6% creu que han rebut un respecteple.Principals propostesEl dret a la salut de les dones per esdevenir ciutadanes en comptes d’usuàries passanecessàriament pel reconeixement d’aquestes a decidir sobre el seu propi cos i a tenirautonomia per l’autocura de la seva salut, a tenir accés als recursos necessaris per prevenirles malalties i per tractar-les, a deixar de ser un objecte passiu i a establir un diàleg amb elssistemes sanitaris per participar de forma activa en la promoció de la seva salut; a disposarde la informació i dels mitjans necessaris per posar paraules al seu malestar i a participar del’organització dels serveis sanitaris. Tenint en compte els seus drets i valorant els factors degènere de la morbiditat, les dones de Molins de Rei varen concloure el debat amb una sèriede propostes per millorar les seves condicions personals i assistencials sanitàries, per tal departicipar de les decisions relacionades amb la seva salut i aconseguir un benestar integral.Són les següents:Propostes per garantir un benestar integral de la salut PercentatgeEnfortir la coordinació entre serveis 52%Potenciar les entitats de salut en les decisions15%municipals48

Tractaments de medicina natural i alternatius 3%Puntualitat del personal sanitari a les visites6%mèdiques programadesTracte humanitari, personalitzat i continuat 15%Visió integral de la salut 3%Servei municipal d’ambulàncies 3%Medicina i exploracions preventives 3%■■■■■■■■■■■■■■■■Constituir equips multidisciplinars de salut per aconseguir una visió integral de la salut.Formar en la igualtat de gènere el personal mèdic.Superar els estereotips de gènere en el diagnòstic quan es tracta de malaltiesdiferencials de dones.Equiparar els criteris de prioritat d’atenció i realització de proves, tant per a les personesque es dediquen al treball remunerat com per a les persones que treballen en tasquesreproductives.Agilitzar i facilitar l’accés als serveis, reduir el temps d’espera. Exigir puntualitat alpersonal sanitari en les visites programades.Incloure el temps i la voluntat dels i les professionals per establir un diàleg, i escoltar lapart emocional de les persones usuàries per garantir un tracte humanitari i personalitzat.Promocionar el dret a decidir amb llibertat.Disposar d’atenció psicològica al centre d’atenció primària.Establir tractaments de medicina natural en el sistema sanitari i de prevenció de lesmalalties.Detectar i atendre les dones de grups de risc.Reduir la medicació excessiva.Establir grups de suport de sessions limitades i amb un nombre reduït de persones,conduïts per un/una professional especialitzada, que atengui tant les necessitatsgenèriques sobre una malaltia, com l’autoestima i l’autodeterminació de cada persona.Enfortir la coordinació entre serveis.Fomentar la coresponsabilitat entre dones i homes de les tasques reproductives i decura.Als hospitals, garantir el dret a la informació de les persones acompanyants.Fer efectiva la línia d’assistència telefònica 24 hores.Potenciar les entitats de salut en les decisions municipals.49

EnsSubseu Cornellà de LlobregatComunicacióEixTemaIgualtatsDones saludables per gaudir. Eines per fervisibles i canviar els biaixos i estereotips degènere a la salutTreball precongressualQuè s’ha fet?Curs de 9 sessions de dues hores setmanals coordinats per la Dra. Carme Valls i a onprofessionals de diferents àmbits de la salut tractaran temes relacionats amb la Salut de lesdones i riscos de gènere, salut mental, com afecta l violència contra les dones, la relació deles dones amb el seu cos, els trastorns alimentació, la salut de les dones per sota i sobredels 50, la promoció de la salut de les dones i la fibromialgiaObjectiuL’objectiu del curs serà fer visibles les causes biològiques, psicològiques, socials, culturals imediambientals que afecten la salut de les dones, en totes les seves etapes vitals, des de laadolescència fins a la vellesa, i analitzar els biaixos de gènere conscients o inconscients quedificulten trobar recursos per canviar-les. Durant el curs es detallaren quines són lesagressions a la salut mental, i les causes del dolor, cansament i la fibromialgia. Es donaranrecursos per fer una promoció de salut amb perspectiva de gènere i evitar la medicalització.ParticipacióAl curs hi participen un total de 35 dones.La dinàmica del curs és un presentació per part de les professionals sobre el tema a exposarsetmanalment amb un posterior debat o treball en grups.Principals ideesEl treball de Promoció de la Salut pel col·lectiu de dones del municipi, té en compte lainformació i formació, no només basada en les diferents franges d’edat i en les sevesnecessitats específiques, si no també en el cost personal al que es veuen sotmeses lesdones degut a l’actual estructura social. Sovint han de fer front. a jornades dobles de treball,amb una creixent responsabilitat laboral i una elevada responsabilitat familiar i a la pobresa.Aquest fet es reflecteix en un nombre més elevat de malalties degudes a l’estrès, palèssobretot entre dones de 35 a 55 anys.El grup de dones que hi participa en aquest taller va plantejar, des de les sevesexperiències, inquietuds i reflexions, les següents idees a tenir en compte i treballar:50

■■■■■■Que des de les diferents àrees sanitàries es millori l’atenció de la salut de les dones.Es tractin a les dones amb més empatia i respecte cap als seus problemes.Que els professionals de l’àmbit sanitari rebin formació amb perspectiva de gènere.Més informació a les dones joves.Suport a les cuidadores: tècnic i emocional.Més coordinació sociosanitària. Especialment en temes de dependència.Objectius1.- Sensibilitzar especialment el col·lectiu de dones sobre la importància de viure amb hàbitssaludables.2.- Fomentar en el Consell de Salut de Cornellà la visió de gènere.3.- Continuar treballant amb el grup de recerca i anàlisi sobre la violència masclista,concretament des de l’àmbit psicològic i la seva afecció a la salut mental.Principals propostesAccions■■■■■■■■■■Oferir programes d’Educació per la Salut dirigits a cobrir les necessitats detectades,des d’una perspectiva de gènere al municipi de Cornellà de Llobregat.Realització de tallers, xerrades, taules rodones... en relació als següents temes:d’Educació Sexual i Afectiva. Inclou formació en: sexualitat, afectivitat, prevenció del VIH/sida, altresinfeccions de transmissió sexual, embarassos no planificats i tècniques de reproducció assistida com atemàtiques més concurrentsLa mirada biomèdica als trastorns de salut: malalties cardiovasculars, càncer, fibromiàlgia, salut mentalObrir a la ciutadania espais de trobada , relació i participació coma a promoció iprevenció de la salut.Realització d’activitats de sensibilització en vers el meu cos: La acceptació de lapròpia imatge corporal : Campanya anual sobre la pressió del cos i la salut de lesdones amb l’Observatori de les Dones als mitjans de Comunicació i difusió del’exposició sobre la representació dels cossos de les dones als mitjans decomunicació.Potenciació d’espais de reflexions sobre els següents aspectes: Dietes, consum deproductes d’estètica, els implantes, la pressió social i mediàtica per tenir un cosextremadament prim i jove problemes que afecten a les noies en la adolescència.Elaboració i execució d’un projecte conjuntament amb l’ASSIR , Educació, ServeisSocials i Joventut, per l’ educació sexual , l’embaràs i maternitat.Formació sobre alimentació i activitat física: recomanacions específiques per a donesen les diferents etapes de la vida.Creació de grups de promotors i promotores de la Salut: per tal de promocionarentre les joves actituds positives envers la salut a través dels seus hàbits.51

■■■Realització de tallers d’autoestima, habilitats socials, relacions abusives, relacionsinterpersonals.Accions encaminades a donar vida als anys: Com orientar i donar suport en aquestaetapa para evitar una mala alimentació, manca de exercici, depressions, i malaltiesmusculoesquelètiques i dependència farmacològica.Programes de suport en salut mental per a dones víctimes de violència masclista:programes específics del CSM i teràpies de grups.52

EnsSubseu AbreraComunicacióEixTemaViolènciesViolència, violències. Reflexions sobre laviolència de gènereTreball precongressualViolència, violències va ser l’eix central de la jornada a la subseu d’Abrera. L’Ajuntamentd’Abrera, conjuntament amb el teixit associatiu, concretament amb l’Associació Dones iFutur, l’Associació Contra la Violència de Gènere i la Federació de Dones per la Igualtat, vanorganitzar una reflexió sobre els diferents tipus de violències vers les dones. Aquestesentitats treballen conjuntament en la lluita per l’eradicació de la violència masclista;en aquesta jornada no es va parlar d’una única violència, aquella que és méscontundent i coneguda, que compta amb cert ressò mediàtic i que acostuma a tenirun final tràgic per a les dones, sinó que també es va analitzar i aprofundir en totes lesformes de violència, aquelles visibles i no tan visibles amb les que la societat ha deconviure.El repte és trobar les vies per eradicar totalment la violència de gènere i anar construintel camí cap a la plena igualtat sense cap tipus de violència contra les dones. Per tot aixòs’ha d’oferir i fomentar el debat crític i la participació de les dones en les qüestions que ensafecten directament com a col·lectiu, en aquest cas, fer una reflexió conjunta sobre laviolència de gènere i la seva eradicació.La violència cap a les dones es deriva de l’estructura social masclista i es manifesta dediferents formes i en diferents àmbits. Aquests àmbits abracen tots els de la vida de lesdones. Si els diferenciem és perquè quedi clar que estan tots inclosos, ja que, com se sap,durant segles s’ha intentat reduir la violència contra les dones a l’àmbit de la vida privada.Cal destacar que l’origen d’aquests tipus de violència és el patriarcat. El patriarcat, tal comel descriu Victòria Sau, consisteix en: “una presa de poder històrica per part dels homessobre les dones, l’agent ocasional de la qual va ser d’ordre biològic, si bé elevat aquest a lacategoria política i econòmica”.Es tracta del domini masculí sobre les dones com a resultat d'un procés històric icultural, que el patriarcat “justifica” relegant la dona a l’àrea de la natura. La violènciapatriarcal és estructural i sistemàtica, la seva especificat rau en que va dirigidaintencionalment cap a les dones, pel fet de ser dones.La violència exercida pels homes sobre les dones, tant en la pau com en la guerra, enl'àmbit públic com en el privat, al llarg de la història o avui dia, és un fet freqüent, tolerat igairebé impune. Per bé que l'acceptació o la tolerància de les diferents manifestacions deviolència canvien segons els temps i les cultures, avui ja no és possible desconèixer elcaràcter social i sexista de la violència cap a les dones. No obstant, cal repetir-lo, de53

diferents maneres, en els documents, en les exposicions públiques, de totes les maneresque ens sigui possible, fins que aquesta realitat quedi integrada en la col·lectivitat.Idees principalsLa violència masclista es concreta en una diversitat d’abusos que pateixen les dones,que es manifesten de forma específica: violència física, psíquica, sexual i econòmica.Aquestes formes, tal com expressa la llei són els mitjans per exercir la violència. Així, laviolència patriarcal cap a les dones pren formes específiques dins dels diferents àmbits,segons un moment històric, polític i social determinat.Els àmbits en que es manifesta la violència sexista són l’àmbit de la parella, de lafamília, l’àmbit laboral i el sòcio-comunitari.La forma de violència masclista més comú en tot el món és la violència dins de la parella. Laley orgánica de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género, de 2004, vasuposar un avenç molt important en la lluita per eradicar la violència de gènere. Aquesta lleies refereix a la violència dins la parella sentimental i és un important instrument en la lluitaper eradicar-la.A l’àmbit de la parella, la violència es manifesta de formes extremes (l‘assassinat) i ala forma més soterrada com és la violència psíquica. Per això, en aquest àmbit laviolència psíquica pot ser en un futur la més exercida. La psicologia té instruments perdetectar i demostrar la violència psíquica. No obstant, en aquest moment, es fa necessàriala formació de professionals per aplicar-los, i es requereix que les institucions disposind’aquests professionals.Actualment, unes determinades pràctiques de violència contra les dones que no són noves,però que no eren tan conegudes en el nostre entorn, s’estan apropant a través del fenomende la immigració. Són pràctiques que es poden donar dins l’àmbit tancat de les famílies onés difícil obtenir dades fiables. Es tracta de pràctiques com la mutilació genitalfemenina, els crims d’honor o els matrimonis forçosos.L'infanticidi femení, la selecció prenatal del sexe i la desatenció sistemàtica de les nenesés un fenomen generalitzat a l’Àsia meridional i oriental, al Nord d’Àfrica i orient mitjà. Sónpràctiques que queden fora del radar de les autoritats nacionals i internacionals, i allunyadesdel punt de mira dels mitjans de comunicació i del públic. I aquestes també sónmanifestacions de violència de gènere.Segons l'Organització Internacional del Treball, la violència a la feina augmenta en totel món i en alguns països assoleix nivells d'epidèmia. La inestabilitat de molts tipus dellocs de treball, que és característica en aquests temps, genera enormes pressions al lloc detreball, i veiem que aquests signes de violència apareixen cada vegada amb més freqüència.El nombre de dones que ingressa en el mercat de treball mundial mai no ha estat tan elevat,però elles han de fer front a les taxes de desocupació més elevades i els salaris més baixos.La prostitució de dones és rendible i genera beneficis a organitzacions que operenil·legalment en l'explotació sexual, el trànsit i la trata, però també genera beneficis a altressectors econòmics que operen legalment (mitjans de comunicació, publicitat, empreses derecreació) i és font de divises per als països. L'explotació sexual de dones ha crescut ambles guerres i les ocupacions militars i més recentment amb la indústria turística. Com a puntd'encreuament entre violència sexual i violència econòmica, la prostitució implica l’úsdel cos de la dona com a mercaderia.Cada dia, i arreu del món, les dones són assassinades pels seus marits, les seves parelles,les seves ex parelles. Hi ha assassinats relacionats també amb el crim organitzat —la54

prostitució, la pornografia. En altres casos es tracta de crims en situacions de conflicte armato guerres. Tots són crims lligats a la sexualitat. Tots crims pel fet de ser dones.Davant les noves formes de violència patriarcal, les dones i els homes que lluiten per laigualtat han de continuar utilitzant estratègies antigues que han demostrat la seva eficàcia,complementant-les amb noves estratègies adequades a les característiques dels noustemps.En la lluita contra la violència masclista, la teoria feminista haurà de revelar els nousmètodes d'agressió. Els estudis teòrics, hauran de reflectir la realitat social, identificant elprocés que hi ha sota cadascuna de les formes de violència, en tots els àmbits en que esmanifesta.No hi ha dubte que, al nostre país, s’han posat en pràctica determinades estratègiesde prevenció, detecció i tractament, innovadores i efectives, per eradicar la violènciamasclista; pràctiques en les que participen els governs locals, com és el cas d’avui. Itampoc no hi ha dubte que en el camí que s’ha fet, i que es fa, per eradicar la violènciacontra les dones, les associacions de dones han estat la força principal que haimpulsat els canvis.No obstant això, encara queda molt camí per fer; un camí del que no ens apartem, en elque continuem avançant amb decisió, amb el treball ben fet, de dones i homes que ensacompanyem en la lluita per la igualtat.Principals propostes■■■■■■■■■■■■■Necessitat de que les dones que pateixen maltractament tinguin el suficientrecolzament per a que tinguin seguretat i tiren endavant els processos judicials.Context de crisi: actualment també està en crisi el model de cap de família on l’homeés el principal encarregat. Els homes perden la seva feina i les dones continuen amb lesseves feines (generalment precàries o de temps parcial).Necessitat de resoldre el problema de dependència econòmica, emocional,sentimental i cultural que tenen les víctimes.Mitjans de comunicació tenen un paper cabdal. Han de ser conscients del paper quejuguen per tal de sensibilitzar i evitar sensacionalismes.S’han de continuar fent accions com, per exemple, els minuts de silenci que es fan enalguns municipis de la comarca.Responsabilitat de totes i tots: administració + ciutadania + mitjans de comunicació.Inquirir en programes de prevenció a l’àmbit educatiu i sanitari.Obligatorietat del permís de paternitat amb la finalitat, entre altres, de modificarestereotips.S’observa velocitat del poder ja que les dones van estar aparcades durant 40 anys almón de la política.Coordinació dels agents que intervenen en els circuits contra la violència de gènere.Formació dels professionals que intervenen en els circuits.Informació a la societat civil sobre cóm funcionen els circuits i del que s’ha de fer encas de presenciar un cas de violència masclista.Campanya de sensibilització per la societat en general.55

EnsConsell de les Dones del BaixLlobregatComunicacióEixTemaViolènciesLes polítiques locals i comarcals d’acció contra laviolència masclistaTreball precongressualEl Consell de les Dones del Baix Llobregat és un ens de participació de les dones de lacomarca del Baix Llobregat i dels diferents organismes que hi treballen per fomentar laigualtat d’oportunitats entre dones i homes. Aquest està adscrit orgànicament al ConsellComarcal del Baix Llobregat i es va posar en funcionament al març de 2007 com a respostaa les demandes recollides en el II Congrés de les Dones del Baix Llobregat realitzat al maigde 2006.Les principals directrius del Consell de les Dones del Baix Llobregat estan marcades en el IPla Transversal de Polítiques de Dones del Baix Llobregat, full de ruta de les actuacions ipolítiques d’igualtat de gènere de la comarca.El Consell de les Dones del Baix Llobregat està format per una Assemblea, una Junta i tresComissions de treball permanents: (a) Nous rols, nous valors, (b) Accions afirmatives perassolir la igualtat d’oportunitats i (c) Violència contra les dones.Mitjançant el treball de la Comissió de Violència contra les dones, el Consell de les Donesdel Baix Llobregat vol fer la seva aportació al 3r Congrés de les Dones del Baix Llobregat.Per fer-ho, durant aquests mesos ha iniciat una reflexió sobre les polítiques i accions que esduen a terme a la comarca per tal de prevenir i actuar contra la violència vers les dones.Així, la Secretaria Tècnica va elaborar una enquesta adreçada als ajuntaments i agentsactius en l’eradicació de la violència masclista de la comarca. Els resultats obtinguts es vananalitzar i debatre en comissió, i aquesta comunicació, fruit d’aquest debat, esdevé unaaportació que recull l’essència d’aquesta mesa de treball per al 3r Congrés de les Dones delBaix Llobregat.Idees principalsSegons l’enquesta analitzada, al Baix Llobregat les principals actuacions per eradicar laviolència masclista són, d’una banda, les polítiques de sensibilització i prevencióadreçades a la ciutadania. Els actes de sensibilització generalment es realitzen al voltant del25 de novembre, Dia Internacional de la No Violència contra les Dones, i tenen com aobjectiu posar de relleu que la violència masclista és un problema col·lectiu i que cal unaintervenció activa de totes i tots per aconseguir eradicar-la.D’altra banda, els ajuntaments, organismes i entitats de la comarca, realitzen múltiplesactuacions per tal de detectar i atendre casos de dones víctimes de violència masclista.En aquest sentit, es valora molt positivament l’esforç de coordinació per aconseguir que tots56

els agents implicats en la detecció de casos de maltractament treballin en xarxa, ja queaquesta tasca millora l’atenció a les dones i fa que aquestes se sentin recolzades.Els circuits locals d’atenció a les dones víctimes de violència masclista són un recursmolt útil per al treball en xarxa. Als 15 ajuntaments de més de 20.000 habitants del BaixLlobregat existeix un circuit o xarxa de professionals, en alguns casos, en procés deremodelació per tal d’adaptar-lo a les noves necessitats i als avenços legislatius. No obstantaixò, pel que fa als municipis de menys de 20.000 habitants, només el 33% disposen d’uncircuit o xarxa de coordinació per atendre a les dones víctimes de violència masclista.Aquests 20 circuits o xarxes per actuar davant de casos de violència s’han creat des delmón local i amb la participació activa del teixit associatiu; els circuits es basen en lescomplicitats entre els i les professionals i les entitats i responen a les especificitats de cadaterritori. Són, en definitiva, una bona eina per la prevenció i atenció a les víctimes ja queaglutinen esforços i coordinen recursos de diferents àmbits: sanitaris, socials, culturals,econòmics, etc...Com a cas paradigmàtic d’una bona coordinació podem senyalar el treball que estanrealitzant les forces de seguretat de Sant Boi de Llobregat. La policia urbana, els mossosd’esquadra i la policia nacional han establert protocols per tal d’aconseguir una atenció dequalitat a les víctimes i intercanviar informació de manera àgil i eficaç. D’aquesta maneras’intenta donar recolzament a les víctimes i evitar que aquestes hagin de repetir la sevasituació davant de diferents agents.Un altre recurs molt estès a la comarca són els serveis d’informació i atenció a les dones,serveis que en molts casos incorporen assessorament específic (jurídic i laboral) i atenciópsicològica, i que permeten detectar casos de maltractament i derivar-los a recursosespecialitzats com és el Centre d’Intervenció Especialitzada (CIE) del Baix Llobregat.Malauradament existeixen desigualtats en la comarca, entre els municipis grans i petits, jaque d’aquests últims pràcticament cap no té un servei d’aquest tipus, mentre que a tots elsgrans es pot trobar un servei d’atenció a les dones. Aquestes diferències s’haurien de reduiri s’hauria de garantir que totes les dones de la comarca tinguessin accés a un serveid’atenció a la dona de qualitat i adaptable a les seves necessitats.En aquests sentit, s’ha constatat el fet que hi ha dones que, per preservar l’anonimat,preferirien ser ateses en centres d’informació fora del seu municipi. Per aquest motiudemanem la coordinació de tots els serveis d’informació i atenció a les dones per tal degarantir l’atenció a totes les dones de la comarca. A més a més, cal dissenyar mecanismesque permetin l’intercanvi d’informació entre professionals (serveis socials, servei catalàd’ocupació, àrees d’igualtat de gènere, serveis comarcals, etc..) per garantir que una donavíctima de maltractaments no hagi de reviure constantment la seva situació cada vegadaque canvia la figura d’interlocució.D’altra banda, cal disposar de mecanismes per avaluar els serveis i recursos existentsper garantir la seva qualitat i l’assoliment del seu principal objectiu, que no és un altre que elde protegir a les dones que han patit violència masclista i facilitar eines per que refacin lesseves vides en les millors condicions possibles.En aquest sentit, la comissió de violència senyala la necessitat de tenir dades per poderdissenyar polítiques i serveis adequats a les necessitats de les dones. A més dels informesque el Consell Comarcal del Baix Llobregat elabora sobre les denúncies als partits judicialsque aglutinen la comarca, es necessita informació més específica. D’aquí la idea de crearalgun mecanisme que pugui centralitzar totes les dades que els circuits i les diferentsprofessionals aglutinen a nivell comarcal.57

Alhora, tal i com es recull dels resultats de l’enquesta, entre els aspectes que caldrienmillorar destaca l’ampliació dels serveis d’atenció a les dones, ja sigui ampliant horarisd’atenció o incorporant serveis específics, com ara l’atenció psicològica i jurídica. A més, esdemana que siguin espais específics per a dones i que es millorin els recursos de curta illarga durada per aconseguir que aquest procés sigui el menys traumàtic possible per lesvíctimes de violència.A l’enquesta, com a punt de millora se senyala la coordinació i col·laboració amb elsjutjats de violència i es posa especial èmfasi en la formació i sensibilització de lesjutgesses i jutges, així com de la resta de professionals de la justícia. A més, caldriagarantir que els processos judicials, tant per la via penal com per la civil, fossin gratuïts i queaquesta gratuïtat es fes efectiva ràpidament. També s’hauria de garantir que les dones quevolguessin presentar denúncia, ho poguessin fer disposant de tota la informació possible,per la qual cosa, caldria disposar de serveis jurídics gratuïts, fàcilment accessibles i dequalitat.Un altre resultat obtingut a partir de l’enquesta, senyala que cal actualitzar tots els circuits,així com crear-ne un de comarcal que permeti garantir la coordinació dels recursosintermunicipals i mancomunar serveis per als municipis petits. S’apunta també la necessitatde formar els i les professionals que poguessin detectar casos de maltractament, tant alsambulatoris, escoles, mercats, associacions veïnals, etc... Necessitem formar, alhora quesensibilitzar, sobre la importància d’eradicar la violència masclista i conscienciar tant alsprofessionals com a la ciutadania en general que han de ser agents actius per aconseguirho.Respecte a la sensibilització de la ciutadania sobre aquest problema social, a l’enquesta esvalora molt positivament les activitats realitzades a nivell local i pel que fa a la campanyacomarcal engegada l’any passat, es demana repetir l’experiència i ampliar-la ambactuacions comarcals conjuntes o realitzant un programa on s’informi dels actes desensibilització organitzats per les entitats i els ajuntaments. En aquest sentit, també esproposa l’organització de tallers i cursos que fomentin l’empoderament de les dones(autoconfiança, autodefensa, etc...), concretament, que permetin que les dones siguin i sesentin autònomes i segures.A més a més, respecte als mitjans de comunicació i la informació que els i les professionalspuguin donar sobre la violència masclista, es necessari donar una informació lo mésobjectiva i realista possible. S’ha de tenir molta cura a l’hora de donar dades sobre laincidència de maltractaments, si només es parla de víctimes mortals o només es recullen ales notícies aquests actes i els detalls més agressius i no s’informa de com van evolucionaraquests casos i com les dones van poder sortir endavant; si només arriben a la ciutadaniamissatges negatius, les dones que estan patint violència no tindran la confiança suficient persortir del cicle violent. D’aquí que s’ha de valorar iniciatives com ara la del Col·legi dePeriodistes de Catalunya, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya i altres entitats d’elaborarunes “Recomanacions sobre el tractament de la violència masclista als mitjans decomunicació”. Necessitem difondre la visió d’aquests professionals sobre l’impacte delsmitjans en la realitat en funció del tipus d’informació que es proporciona i de la manera quees fa.Principals propostes■Crear circuits de prevenció i atenció als municipis de menys de 20.000 habitants de lacomarca del Baix Llobregat, així com crear mecanismes d’apropament dels serveis delCIE-Baix Llobregat als municipis més petits que, com a tals, participin en els circuits,facin assessorament a professionals, realitzin activitats de formació per a professionals igrups o tallers per dones, entre d’altres.58

■■■■■■■■■Crear una xarxa de circuits locals del Baix Llobregat per tal de compartir experiències irecursos i mancomunar serveis.Crear una xarxa entre els múltiples serveis d’atenció a les dones existents i donarcobertura a tota la comarca.Garantir que els serveis i recursos adreçats a les dones víctimes de violència masclistasiguin de qualitat i que atenguin a les seves necessitats, tot establint mecanismesd’avaluació d’aquests.Treballar coordinadament entre els circuits i els jutjats de violència masclista de lacomarca, així com proporcionar formació específica a jutgesses, jutges i a la resta deprofessionals de la justícia.Proporcionar formació als professionals dels diferents àmbits on es poden detectarcasos de violència masclista: àmbit sanitari, inserció laboral, educació, esports,associacions, etc.Continuar amb les campanyes de sensibilització locals i comarcals.Crear mecanismes per aglutinar dades, informació i coneixement sobre aquesta realitati la seva evolució a la comarca, així com experiències i iniciatives d’interès.Crear i fer difusió d’un mapa de recursos comarcal.Crear mecanismes per tal de que les i les professionals que es dediquen als mitjans decomunicació siguin conscients de la importància del bon tractament dels casos deviolència masclista per no donar una visió esbiaixada i negativa de la realitat.59