Comarca - Consell Comarcal del Baix Llobregat

Consell Econòmic i SocialPel que fa a l’acord en sí, els signantsconsideren que la millora dela qualitat de vida dels ciutadans iciutadanes de la comarca estàestretament lligada a l’assolimentde la plena ocupació i a la sevaconsecució mitjançant la creació demillors llocs de treball per a tothomi una millor cohesió social de lacomarca. Per poder assolir aquestrepte, es considera que el Baix Llobregat ha d’incrementarla competitivitat i la productivitat de laseva economia, amb una aposta decidida per laformació, la participació social, la sostenibilitat i lainnovació tecnològica.En aquest sentit, el Pacte es fixa com a indicadorsquantitatius les directrius fixades enl’Estratègia europea d’ocupació (EEO) i el Plannacional de acción por el empleo (PNAE). Així, esfixa una taxa d’ocupació mitjana del 67% per al’any 2005 i del 70% per a l’any 2010. A més, unestaxes d’ocupació femenines del 57% i del 60%,respectivament, i del 50% per als treballadorsmajors de 50 anys l’any 2010, a més de reduir leselevades taxes de temporalitat contractual i lesdiferències salarials per raons de gènere.Amb aquests objectius el Pacte prioritza, entreles seves polítiques, les accions adreçades alscol·lectius amb més dificultats d’accés al mercatde treball, per millorar la seva ocupabilitat; a l’enfortimentdel teixit empresarial com a principalmotor en la generació d’ocupació gràcies a laseva internacionalització i al desenvolupament deles TIC com a factor de producció; i per últim, a lamillora de les infraestructures i de la mobilitat delterritori com a elements de competitivitat territorial.que es proposen les entitats signants del presentPacte, s’ha consensuat un conjunt de mesuresque s’han classificat en quatre àmbits:- Millora d’infraestructures i de la mobilitat delterritori.- Dinamització del teixit productiu i increment dela competitivitat basat en un model de responsabilitatsocial de les empreses.- Millora de l’ocupabilitat i la inserció laboral deles persones demandants de feina.- Millora de la qualitat de l’ocupació, la no-discriminacióen l’accés i permanència en el mercat detreball i la garantia de la cohesió social.El document sencer es pot consultar a:http://www.elbaixllobregat.net/ces/pacte.htmPer possibilitar l’assoliment d’aquests objectiusComarca 1er trimestre 2006 5

Consorci del Parc AgrariEl Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat s’ampliaamb la incorporació del Departament d’Agricultura de la Generalitat deCatalunyaEl passat gener es va celebrar, alCentre d’Informació i Gestió del ParcAgrari del Baix Llobregat (situat a laMasia de Can Comas) l’acte de signaturadel Protocol d’incorporació de laGeneralitat de Catalunya, a través delseu Departament d’Agricultura,Ramaderia i Pesca (DARP), alConsorci del Parc Agrari. L’acord suposa,a més, l’inici de la col·laboració enl’aplicació de determinades polítiquesagràries i de desenvolupament rural enl’àmbit del Parc Agrari del BaixLlobregat. Antoni Siurana, Consellerd’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitatde Catalunya, i Rosa Boladeras, Presidenta delConsorci del Parc Agrari, van procedir a la signaturadel document.L’òrgan de gestió del Parc Agrari del BaixLlobregat és un Consorci que es va constituir l’any1998. Actualment, està integrat pel món local–representat per la Diputació de Barcelona-, elConsell Comarcal del Baix Llobregat, els 14 ajuntamentsdels municipis que formen la base territorialdel parc i la Unió de Pagesos de Catalunya.Amb el Protocol signat s'inicia el procés per a laincorporació del DARP al Consorci del Parc Agraridel Baix Llobregat, procés que continuarà amb lamodificació dels estatuts del Consorci per tal ques’adaptin a la incorporació del DARP com a membre,així com a la seva participació en els òrgansde govern.A més a més de la modificació dels estatuts, elProtocol preveu la participació del DARP en elfinançament del Consorci i el reconeixement d'aquestdarrer com a ens de referència per a temesrelatius a la gestió, protecció i desenvolupamentdels espais agraris periurbans.La incorporació del DARP al Consorci comportal'encaix del desplegament de les seves competènciesamb les línies estratègiques i objectius delParc Agrari en aquest territori. Per això, en elProtocol es relacionen un seguit d'àmbits d'actuació,de manera que es garanteixi la necessàriacoordinació i es potenciïn les estratègies orientadesal desenvolupament de l'espai agrari i de lesexplotacions agrícoles.En aquest sentit, destaquen els punts delProtocol que fan referència a la constitució de taulesde l’aigua; la gestió d’espais naturals i infraestructuresi paisatge del delta i la vall baixa delLlobregat; l’impuls de la proposta d’inclusió en elproper Pla de Desenvolupament Rural 2007–2013dels espais agraris periurbans per tal de dotar-losde mesures específiques de suport; l’aplicació alterritori del Parc Agrari de programes pilot impulsatsdes del Departament adequats al territori;l’establiment de mesures encaminades a la gestióde l’aigua i la transferència tecnològica; el recolzamenta la comercialització de les produccions hortofrutícoles;la implantació del Contracte globald’explotació, i el foment de les TIC (Tecnologiesde la Informació i Comunicació). El documenttambé recull el suport a la conservació de lesvarietats tradicionals de fruites i hortalisses, aixícom a les polítiques de rehabilitació de masies imillora i manteniment de la xarxa de caminsrurals, entre d’altres.6 Comarca 1er trimestre 2006

Consorci del Parc AgrariEl Parc Agrari del Baix Llobregatun instrument per a la preservació, el desenvolupament i la gestió d’un espaiagrari periurbàDavant la problemàtica derivada d’un espaiagrari deltaic fortament pressionat per l’expansióurbana i industrial de Barcelona i delsmunicipis del delta del riu Llobregat, juntamentamb les reivindicacions dels agricultors a travésde l’organització majoritària a la zona, comho és Unió de Pagesos de Catalunya, surgeixla necessitat de donar una resposta clara i eficaçen la preservació, desenvolupament i gestiód’aquest espai agrari.Aquesta resposta conflueix en un projectecomú, el Parc Agrari, liderat per dos ens supramunicipals,el Consell Comarcal del BaixLlobregat i la Diputació de Barcelona, interessatsen la preservació i gestió d’espais naturalsi agraris, i la pròpia Unió de Pagesos, alsquals posteriorment s’hi afegeixen els 14 municipisque configuren el territori del Parc Agrari. Elprojecte s’inicia l’any 1996 amb un programaLIFE-Mediambient de la UE a partir del qual, l’any1998, s’impulsa la creació del Consorci del ParcAgrari com a ens gestor.Es tracta de consolidar i gestionar 2.900 hectàreesde cultiu d’hortalisses (aire lliure i hivernacle)i de fruiters cultivades per 550 titulars d’explotació(70% d’ells amb dedicació plena) en explotacionsagràries que oscil·len entre 1 i 4 hectàrees.Produccions que, si bé en altres èpoques s’exportavena diferents països europeus en bona part, al’actualitat subministren mercats locals així com elmercat central de Barcelona MERCABARNA.També se subministra producte fresc a granscadenes de distribució comercial i existeixen productorsde ‘quarta gamma’. Cal aquí mencionar laproducció del Pollastre i Capó de la Raça Prat queostenta una Indicació Geogràfica de Producció(IGP) de la UE. El Consorci posseeix un distintiude prestigi propi, ‘Producte Fresc del Parc Agrari’,que alguns agricultors, en conveni amb el ParcAgrari, poden utilitzar per a diferenciar els seusproductes, segons els paràmetres de qualitat ques’estableixen en les normatives d’ús.El Consorci està regit actualment per unaComissió Executiva de 9 membres sorgida d’unPle de 23 membres representants de les diversesadministracions i del sector agrari, compta amb unGerent i Director assistits per una ComissióTècnica de 3 membres i un equip de suport formatper tècnics, oficials i administratius. També comptaamb un Consell Agrari de 30 membres on s’integrenels sectors socials, professionals, econòmicsi entitats privades del sector agrari, que persegueixenfinalitats d’interès general concurrentsamb les pròpies del Consorci.Es tracta d’un territori amb una massa críticahumana i professional important, així com desuport agronòmic tant en l’àmbit de la formaciócom en el de la investigació, experimentació iassessorament, ja que compta amb la col·laboracióde l’Escola Tècnica Superior d’Agricultura deBarcelona i de l’Institut d’Investigació iDesenvolupament Agroalimentari (IRTA), així comd’una xarxa de tècnics que assessoren els agricultorsen la producció integrada i ecològica mitjançantentitats denominades Agrupacions deDefensa Vegetal (ADV), a més d’algunes empresespunteres com aquelles dedicades als cultius‘in vitro’.Comarca 1er trimestre 2006 7

Consorci del Parc AgrariJunt a l’ens gestor (el Consorci), el Parc esregeix per dos instruments fonamentals: el Plaespecial urbanístic de protecció i millora (PE) i elPla de gestió i desenvolupament (PGD).El PE és un document que defineix els límitsterritorials d’actuació del Consorci, regula els usosi estableix normes urbanístiques que facin possiblela gestió del Parc Agrari amb la finalitat de preservari millorar el patrimoni agrari i natural del’àmbit, en la línia del desenvolupament sosteniblede l’agricultura periurbana, mitjançant la consecuciód’una coexistència equilibrada i harmònicadels tres tipus d’interessos que convergeixen enaquest territori: l’interès productiu i econòmic del’activitat agrària, l’interès ecològic i ambiental delssistemes naturals i agraris i l’interès cultural isocial del manteniment d’un paisatge dinàmic dequalitat que permeti portar a terme de forma ordenadaactivitats educatives i recreatives.El PGD especifica i concreta les línies d’actuacióa desenvolupar en l’àmbit que es descriu en elPE a partir de l’acord institucional entre els agentsimplicats en el Consorci, per tal de consolidar lesempreses agràries mitjançant l’eficiència de lesinfraestructures i serveis generals, l’impuls de sistemesde producció respectuosos amb el medi i larecerca de canals de comercialització adequats ales necessitats del mercat i, en definitiva, lamodernització de les explotacions agràries per talque aquestes puguin millorar i aconseguir la viabilitatempresarial. Tot això sense oblidar els aspectesmediambientals i l’ús social ordenat d’un espaienvoltat per més de 700.000 habitants, que escorresponen, solament, als municipis amb sòlagrícola en l’àmbit del Parc Agrari.Tots aquests factors es concreten en l’objectiugeneral del Parc Agrari, que consisteix en “consolidari desenvolupar la base territorial i facilitar lacontinuïtat de l’activitat agrària, impulsant programesespecífics que permetin preservar els valors(productius o recursos, ecològics i culturals) idesenvolupar les funcions (econòmiques, ambientalsi socials) de l’espai agrari en el marc d’unaagricultura sostenible integrada en el territori i en8 Comarca 1er trimestre 2006

Consorci del Parc Agrariharmonia amb el medi natural”. Objectiu que s’orientacap a 5 línies estratègiques: 1) aconseguirl’eficiència de les infraestructures (camins, xarxade reg, millora de la qualitat de les aigües, reutilitzacióde les aigües regenerades, etc.) i dels serveisgenerals (vigilància rural, subministre degasoil, etc.); 2) promoure sistemes de produccióeficients i respectuosos amb el medi (produccióintegrada i ecològica, residu 0, sistemes de regeficients, etc.) i la comercialització (marques dequalitat, indicacions geogràfiques de produccióIGP) que afavoreixin l’increment de les rendesgenerades per les explotacions agràries; 3)fomentar la implantació de serveis i la modernitzacióde les explotacions agràries per tal de millorarla seva viabilitat (centres de normalització de productes,convenis amb cooperatives i agrupacionsde defensa vegetal ADV, millora dels punts devenda de MERCABARNA, etc.); 4) aconseguir unespai de qualitat integrat en el territori i en harmoniaamb el medi natural (centre de recollida deplàstics hivernacle, pla de recollida de residusagrícoles, seguiment de paràmetres de qualitatambiental, disciplina urbanística i ambiental, etc.);i 5) consolidar i donar a conèixer el patrimoni naturali cultural del Parc Agrari sense interferènciesen l’activitat agrària (programa pedagògic per aescolars, centre d’interpretació agroterritorial iambiental, l’Arborètum d’arbres fruiters tradicionals,etc.).Aquests objectius generals es desenvolupenmitjançant 17 objectius específics i un nombre elevatd’actuacions que es concreten en un Pla d’actuacionsbiennal.El Consorci del Parc Agrari posseeix una fincaagrària de 5,1 hectàrees en què s’ubica el CentreComarca 1er trimestre 2006 9

Consorci del Parc Agrarid’Informació i Gestió del Parc Agrari i on es trobala Gerència, Direcció i Serveis Tècnics, el Serveide Vigilància del Parc, l’aula d’educació agroambientali el Centre de gestió agroambiental formatpels tècnics que assessoren els pagesos. Enaquesta finca, a més de parcel·les dedicades al’experimentació hortícola i activitats pedagògiques,existeix un arborètum format per unacol·lecció de 62 varietats tradicionals de 9 espèciesdiferents d’arbres fruiters tradicionals cultivatsen l’àmbit del Parc Agrari i que constitueix unvaluós patrimoni de biodiversitat cultivada.Aquesta col·lecció de fruiters ha format part delprograma LIFE-Mediambient de 2001 de recuperacióde varietats tradicionals d’arbres fruiters defruita dolça.El Parc Agrari és un instrument per a la gestiód’un espai agrari mitjançant un model basat en l’equilibrientre aquells valors que cal preservar i lesfuncions que cal desenvolupar, a fi i efecte de consolidari desenvolupar la base territorial i facilitar lacontinuïtat de l’activitat agrària, utilitzant com amètode de treball la xarxa de cooperació fonamentadaen la sensibilitat i receptivitat dels agentsimplicats i en el compromís de relacionar-se, coordinar-sei coresponsabilitzar-se en la tasca. És peraixò que el Consorci estableix com a pauta de treballl’establiment de convenis de col·laboracióamb els agents productius de l’àrea, bàsicamentcooperatives i associacions de productors, aixícom organismes universitaris o d’investigació quepuguin oferir suport tècnic i assessorament alConsorci.El Parc Agrari del Baix Llobregat, a més a mésde ser un instrument concret per preservar,desenvolupar i gestionar un espai agrari concretde la regió metropolitana de Barcelona, ha reflexionatllargament sobre el fenomen de la periurbanitzaciód’Europa i sobre la recerca de models depreservació i gestió d’espais agraris periurbansamb l’objectiu d’aconseguir sinergies amb altresiniciatives, projectes i xarxes transnacionals implicatsamb aquest fenomen. Tot això ha comportatl’organització de jornades i debats i la participaciócom a experts en la redacció del dictamen delComitè Econòmic i Social Europeu (CESE) sobre“agricultura periurbana”, aprovat el mes de juliolde 2004, i la incorporació en el debat periurbà dexarxes associatives d’ens locals i regionals comsón la Plataforma europea de regions periurbanes(PURPLE), l’Associació francesa ‘Terres en Villes’i l’Associació d’administracions locals de segonnivell ‘Arc Llatí’, i en organitzacions tals com laFederació europea d’espais naturals i ruralsmetropolitans i periurbans FEDENATUR.Els reptes per als propers anys (a més a més de10 Comarca 1er trimestre 2006

Consorci del Parc Agraricontinuar amb les actuacions ja iniciades) se centrenen 7 punts: 1) impulsar programes de promocióde les produccions agràries; 2) desenvoluparaccions que preservin els recursos naturals i elpatrimoni cultural del Parc Agrari; 3) gestionar elParc mitjançant la tecnologia del sistema d’informaciógeogràfica GIS implementant el programaSIGAT (sistema d’informació agroterritorial) delParc Agrari; 4) incorporar al Parc les tecnologiesde la informació i comunicació (TIC) aplicades al’activitat agrària; 5) impulsar els sistemes de producciórespectuosos amb el medi (producció integrada,producció ecològica, producció residu 0);6) fomentar el coneixement del Parc Agrari mitjançantl’educació agroambiental dirigida a estudiantsdes de primària fins a nivells universitarisgràcies a projectes específics com el que ja s’estàdesenvolupant i que porta per nom “L’ecosistemaagrari”, adreçat als darrers cursos de primària; i 7)impulsar sinergies de cooperació i d’interaccióamb les xarxes europees d’espais periurbans.En definitiva, el Parc Agrari del Baix Llobregatés un espai agrari periurbà amb una agricultura defutur en un territori de qualitat on els veritablesprotagonistes són els pagesos i pageses capaçosde generar rendes agràries de proximitat a partirdels recursos de què disposen. Són ells i elles elsqui donen sentit a la preservació, desenvolupamenti gestió que des de l’ens gestor del ParcAgrari intentem desenvolupar.Més informació:Masia de Can ComasCentre d’Informació i Gestió del Parc Agrari08820 el Prat de LlobregatTel. 933 788 190-Fax: 933 794 800web: http://www.diba.es/parcagrariA/e: parcagrari@diba.esDesestimat el recurs de cassació contra la creació del ParcAgrariEl Tribunal Suprem desestima el recurs de cassació presentat per l’InstitutAgrícola Català de Sant Isidre sobre la creació del Parc Agrari.El TribunalSuprem, ensentència dictadael passat 20de setembre, vadesestimar totsels motius decassació alegatsper l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre(IACSI). El recurs es va presentar contra l’acordde constitució definitiva i aprovació dels estatutsdel Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat,que es va prendre pel Consell Comarcal del BaixLlobregat el 24 de març de 1998.En la sentència, l’alt Tribunal reconeix que l’acordesmentat s’ajusta plenament a dret, tot atorgant,amb la resolució, fermesa definitiva al ParcAgrari i al seu organisme gestor.El contenciós es va originar arran de la constituciódel Parc Agrari del Baix Llobregat. Tot i disposardel suport dels sindicats majoritaris depagesos, l’Institut Agrícola va presentar una fortaoposició a la creació del Parc, basant-se en l’existènciade presumptes limitacions de l’exercicide la propietat, així com en altres qüestions similars.La sentència del 20 de setembre ve a resoldrede manera definitiva el conflicte, tot establintque les reclamacions de l’IACSI no tenien capfonament.Durant els anys que el procediment judicial haestat en tràmit (des del 1998 fins el setembre d’enguany),tant el Parc Agrari com el Consorci que elgestiona –integrat, a més del propi ConsellComarcal, per la Diputació de Barcelona, la Unióde Pagesos i diferents ajuntaments del BaixLlobregat- s’han consolidat com una eficaç einade gestió, protecció i promoció del sector agrícolaa la comarca.Comarca 1er trimestre 2006 11

Promoció EconòmicaNoves publicacions de l’Àrea de Promoció EconòmicaUn dels objectius principals de l’Àrea dePromoció Econòmica del Consell Comarcal delBaix Llobregat és el de recopilar i analitzar tota lainformació derivada de la realitat socioeconòmicai laboral de la comarca. La seva visió, aplicada alconjunt dels municipis del territori, permet obteniruna lectura global de manera periòdica, de la quals’extreuen importants conclusions en aquestamatèria.Més en concret, l’Observatori Permanent delMercat de Treball (OPMT-BL), inclòs dins de l’Àreade Promoció Econòmica, és l’encarregat dedur a terme aquesta tasca. Els seus estudis ipublicacions, amb l’objectiu d’aconseguir una projeccióel més aproximada possible als continuscanvis socials i econòmics, proposa fórmules queajudin a millorar els sistemes d’anàlisi i d’informacióque es fan servir.Durant el passat any, han estat diversos elsmaterials publicats des de l’Observatori, recollintdiferents aspectes, ja sigui sobre sectors concretso sobre qüestions d’abast comarcal, que serveixenper obtenir una radiografia de l’escenarisocieconòmic del territori.Catàleg de serveis a empreses i emprenedors de la comarca del Baix Llobregathttp://www.elbaixllobregat.net/pacte_territorial/cataleg.pdfPublicat l’any 2005, el Catàleg es va elaborar amb l’objectiu de generarinformació d’utilitat per als centres de serveis a empreses i emprenedorsexistents a la comarca. L’edició incorpora informació actualitzadadels serveis i de les infraestructures oferts per les entitats integrants delPacte Territorial per al Desenvolupament Econòmic i l’Ocupació de lacomarca, amb el detall de les seves especificitats.La publicació s’estructura en diversos apartats, començant per unmapa de la comarca amb la ubicació dels serveis a empreses i emprenedorsoferts per les entitats així com les seves estructures.El primer apartat facilita la recerca d’informació per tipus de serveis id’infraestructures oferts a emprenedors i empreses, organitzant-se lainformació en quadres segons zones territorials i municipis. El segonapartat permet la recerca d’informació per entitats amb l’ajuda d’un petitsumari que indica la seva localització en el catàleg, havent-hi una fitxaper entitat on es recopila el conjunt de serveis i d’infraestructures ofertsper l’entitat, així com informació sobre la seva ubicació.L’apartat següent recull la definició dels serveis i de les infraestructuresdel Baix Llobregat que s’ofereixen a empreses i emprenedors, aixícom també informació sobre la Fundació Domicília. Per últim, la darrerasecció consisteix en una recopilació de webs d’interès que poden ser útilscom a eina de treball.12 Comarca 1er trimestre 2006

Promoció EconòmicaAnuari Socieconòmic del Baix Llobregathttp://www.elbaixllobregat.net/economica/pdf/Anuari.pdfL’Anuari Socioeconòmic del Baix Llobregat va néixer amb la voluntatde convertir-se en un referent de consulta i informació sobre tots aquellsaspectes relacionats amb el mercat de treball, l’activitat econòmica, lademografia i el desenvolupament local de la comarca i els seus 30 municipis.La publicació aporta una informació actualitzada que arriba fins el2004, centrada en proporcionar de la manera més pràctica i útil un ampliconjunt de dades, amb l’objectiu que tota la informació esdevingui unaeina eficaç i objectiva vers el coneixement de la comarca. Al mateixtemps, es tracta d’un material destinat a servir de suport en la realitzacióde les diferents actuacions que en matèria de desenvolupament local imillora de l’ocupació es realitzen a la comarca.El material classifica les dades en tres grans blocs temàtics.Demografia n’és el primer, recollint dades sobre estructura de la població,origen, natalitat, mortalitat i nupcialitat, moviment migratori intern i indicadorsdemogràfics. A l’apartat Activitat Econòmica hi trobem dades relativesa empreses, assalariats i autònoms. Per últim, el tercer, Mercat deTreball, se centra en els principals indicadors del mercat de treball, lesdades d’atur registrat, la contractació registrada, la regulació d’ocupaciói la sinistralitat laboral.Memòria d’Activitat del Pacte Territorial per al Desenvolupament Econòmic il’Ocupació de la Comarca del Baix Llobregathttp://www.elbaixllobregat.net/pacte_territorial/pdf/memoria.pdfElaborada des de la Secretaria Tècnica del Pacte Territorial, ubicada al’Àrea de Promoció Econòmica del Consell Comarcal del Baix Llobregat,la Memòria és el fruit de l’anàlisi de les actuacions i de la seva evoluciódins del Pacte territorial per al desenvolupament econòmic i l’ocupaciódel Baix Llobregat durant el període 2000-2005.La publicació s’inscriu dins les accions de “Difusió del Pacte territorial...”.Entre d’altres objectius, les actuacions que es desenvolupen en elmarc del Pacte pretenen impulsar la visió estratègica com a eina per promouremodels territorials sostenibles i competitius, així com fomentar ladinamització de l’activitat econòmica local i la qualitat de l’ocupació, totvetllant per la cohesió social en el territori.La Memòria s’estructura en tres parts. En la primera s’hi recull informaciórellevant sobre l’evolució socioeconòmica de la comarca pel que fa apoblació, activitat econòmica i mercat de treball. La segona part fareferència als antecedents del territori en matèria de concertació i treballen xarxa i a l’evolució del Pacte Territorial entre els anys 2000 i 2005.També se n’ocupa del funcionament del Pacte Territorial, començant pelsseus objectius, seguint amb els integrants i l’estructura de funcionamenti aprofundint en les línies que tenen a veure amb la planificació estratègicade les actuacions.Per últim, la tercera part analitza les actuacions més significatives delPacte Territorial, diferenciant-les segons l’àmbit d’actuació.Comarca 1er trimestre 2006 13

Promoció EconòmicaInforme trimestral de conjuntura laboral del Baix Llobregathttp://www.elbaixllobregat.net/economica/pdf/informe-2t-2005.pdfL’Observatori Permanent del Mercat de Treball del Baix Llobregat realitza,des de l’any 1998, l’Informe trimestral de conjuntura laboral. Es tractad’una publicació que té com a objectiu ajudar en l’orientació de les diferentsfases d’execució de les polítiques actives d’ocupació i desenvolupamentlocal que es duen a terme al territori.L’Informe realitza una anàlisi dels principals indicadors del mercat detreball a partir de la informació d’atur i contractació registrada, nombred’empreses, autònoms i assalariats, expedients de regulació d’ocupació ide sinistralitat laboral. En l’elaboració de les dades es fan servir diversesfonts, com ara l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), l’InstitutoNacional de Estadística (INE), el Departament de Treball i Indústria de laGeneralitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’Instituto Nacionalde la Seguridad Social (INSS) i l’Instituto Nacional d’Empleo (INEM).Altres estudisAl marge dels materials esmentats, durant l’any 2005 es van elaborar un seguit d’estudis centrats enaspectes concrets de la realitat socioeconòmica de la comarca.Guia d’estrangeria i treballhttp://www.elbaixllobregat.net/economica/pdf/estrangeria07-2005.pdfL’any 2002, l’Observatori de la Immigració del Consell Comarcal delBaix Llobregat va elaborar la Guia d’estrangeria i treball, amb l’objectiu deproporcionar als tècnics que treballen amb població immigrada una einade suport per a la seva tasca d’atenció en el procés d’orientació i inserciólaboral. El material va ser molt ben rebut pels tècnics, fent-lo servircom a document de treball, ja que els va servir d’ajut per comprendremillor el marc legal d’estrangeria i els recursos que tenen al seu abast,tant en l’àmbit municipal com en els comarcals i supracomarcals.Des d’aleshores, s’han anat confeccionant diverses edicions de laGuia, sent la darrera –editada el novembre de 2005- la cinquena d’elles.El material recull, entre d’altres, informació de caire jurídic, com ara lanormativa bàsica d’estrangeria a nivell estatal, autonòmic i europeu.També n’hi ha un apartat de recursos municipals adreçats a la poblacióimmigrada, així com altres recursos que, tot i superar l’àmbit comarcal,ofereixen serveis especialitzats per al col·lectiu d’immigrants que podencomplementar els serveis del territori.Des de l’Observatori de la Immigració es complementa aquest estudiamb dos serveis que tenen per objectiu cobrir les mancances d’informacióen matèria d’immigració i estrangeria. D’una banda, el “Butlletíelectrònic”, que recull l’actualitat sobre immigració en els àmbits comarcal,autonòmic, nacional i internacional i que pot consultar-se a través dela pàgina web del Consell Comarcal www.elbaixllobregat.net/economica.D’altra banda, l’Observatori també ofereix un servei de consultes directes,donant respostes personalitzades a possibles dubtes en matèriad’estrangeria.14 Comarca 1er trimestre 2006

Promoció EconòmicaSituació de la Immigració al Baix Llobregathttp://www.elbaixllobregat.net/economica/pdf/estudi_immigracio.pdfEstudi que analitza la realitat del fenomen migratori a la comarca ique s’estructura en tres grans blocs, de caràcter qualitatiu els dos primersi més quantitatiu el tercer. El primer capítol se centra en el conceptedel fenomem migratori en totes les seves dimensions, oferintuna pinzellada de les principals teories explicatives que n’existeixen iun dibuix de les principals causes i conseqüències dels movimentsmigratoris, tant en les societats emissores com en les receptores.El segon capítol ofereix una contextualització històrica del fenomenmigratori, amb una breu aproximació a les seves principals etapes i ala composició d’aquests fluxos a la comarca del Baix Llobregat. En eltercer apartat s’hi presenta una anàlisi quantitativa sobre les característiquesdemogràfiques dels immigrants i la seva situació en el mercatlaboral. L’estudi se centra en les dades dels anys 2000 a 2004,segons les que ofereix el padró continu d’habitants. En aquest apartat,n’hi ha dades relatives a la població estrangera de la comarcasegons el continent de procedència, així com un anàlisi de les característiquesde la població estrangera per municipis.La mobilitat laboral al Baix Llobregathttp://www.elbaixllobregat.net/economica/pdf/Estudi_mobilitat.pdfBasat en les dades del Cens de població de l’any 2001, l’estudi secentra en descriure els canvis en la mobilitat laboral produïts a lacomarca, seguint una estructura en cinc apartats. El primer intentareflectir la realitat de la comarca tenint en compte l’evolució demogràfica,les infraestructures en comunicacions i el teixit productiu, a fi iefecte de posar sobre la taula els condicionants positius i negatius delterritori. El segon apartat analitza la mobilitat laboral a la comarca apartir de tres tendències de base teòrica sobre el canvi en les pautesde mobilitat: l’augment del nombre de desplaçaments, de la sevallargària i de l’ús generalitzat del transport individual en els desplaçaments.El tercer bloc ofereix un acurat anàlisi de la mobilitat laboral delsmunicipis i de les principals transformacions en les seves pautes demobilitat. A partir de variables com autosuficiència, principals destinacionsi orígens, o mitjà de transport utilitzat, entre d’altres, es descriucom és aquesta mobilitat laboral dels municipis.El quart apartat analitza els mercats de treball locals de la comarcaper tal d’agrupar els seus municipis en funció de la majoria de desplaçamentsper motius de treball.La cinquena part ofereix la informació més destacada de cadascundels municipis de la comarca en relació a la mobilitat laboral. S’ha elaboratuna fitxa per municipi que sintetitza la informació consideradamés important i pràctica en relació amb aquesta qüestió.L’estudi es tanca amb un seguit de conclusions que intenten aglutinartota la informació obtinguda sobre mobilitat laboral al BaixLlobregat.Situació del sector del’automòbil al BaixLlobregathttp://www.elbaixllobregat.net/economica/pdf/estudi_automobil.pdfElaborat el novembre de2005, es tracta d’un estudi quees va plantejar amb l’objectiud’analitzar la situació actual iquina ha estat l’evolució delsector de l’automòbil a lacomarca, intentant apuntarquins són els condicionantsclau que influeixen en la sevaevolució. Més concretament,l’estudi se centra en les qüestionsde deslocalització i externalitzacióde la produccióempresarial, per tal de veure larepercussió directa o indirectaque poden tenir sobre l’ocupacióa la comarca.L’informe s’estructura envuit apartats, començant peruna aproximació a les principalstransformacions ques’han produït en les empresesquant a l’organització de laproducció i les relacions laborals.El segon apartat contextualitzael sector de l’automòbila nivell general i analitza lesprincipals pautes de funcionamentdel mateix a nivell mundial.A continuació s’estudia elsector de l’automoció aCatalunya i, tot seguit, al BaixLlobregat de manera mésespecífica, incloent-hi dadesquantitatives relatives a l’estructuraproductiva i ocupacional.Per últim, s’ha realitzat undiagnòstic de la situació delsector en la comarca, fruit d’untreball basat en entrevistes enprofunditat amb els agentssocials i econòmics vinculats ala indústria de l’automòbilComarca 1er trimestre 2006 15

Promoció EconòmicaEl Baix Llobregat ja té 757.814 habitantsL’Institut d’Estadística de Catalunya ha fetpúbliques les xifres de població del BaixLlobregat a 1 de gener de 2005 declaradespel Govern de l’Estat espanyol. Segons lesdarreres dades del Padró Oficial, la comarcaha experimentat un increment del 2,3% respectede l’any anterior, el 2004, el que es tradueixen un augment de 16.7890 habitants.Aquesta variació continua amb la tendènciaa l’alça de la població experimentada durantels darrers anys. Durant els set anys analitzatsla comarca ha incrementat el seu nombred’habitants en uns 100.000. L’any 1998n’eren 654.958, front dels 757.814 de l’1 degener de 2005.Pel que fa als diferents municipis, Collbatóés qui presenta un major augment en percentatge(amb el 10,4% de variació entre el2004 i el 2005), mentre que El Prat deLlobregat és el de menor creixement (el0,1%). En nombre d’habitants, 11 municipisno superen els 10.000: Abrera, Begues,Castellví de Rosanes (el menys poblat de lacomarca, amb 1.370 habitants), Cervelló,Collbató, La Palma de Cervelló, El Papiol,Sant Climent de Llobregat, Sant Esteve deSesrovires, Santa Coloma de Cervelló iTorrelles de Llobregat.Al segment de poblacions entre els 10.000i els 40.000 hi trobem 11: Corbera deLlobregat, Esparreguera, Martorell, Molinsde Rei, Olesa de Montserrat, Pallejà, SantAndreu de la Barca, Sant Joan Despí, SantJust Desvern, Sant Vicenç dels Horts iVallirana. Vuit poblacions en superen els40.000: Castelldefels, Cornellà de Llobregat(la més poblada de la comarca amb 84.131habitants), Esplugues de Llobregat, Gavà, ElPrat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat(molt a prop de Cornellà, amb 81.181), SantFeliu de Llobregat i Viladecans.Població. Baix Llobregat i municipis.Padró continu 200516 Comarca 1er trimestre 2006

Fundació DomiciliaXec-Servei de la Fundació DomicíliaLa comarca del Montsià adopta el “Xec-Servei” de la Fundació Domicília peraplicar-lo al seu territoriEl passat 2 de novembre la Fundació Domicíliava signar un conveni amb el Consell Comarcal delMontsià amb l’objectiu de posar en marxa els serveisd’atenció domiciliària, mitjançant el “XecServei Montsià”, a les persones de dotze municipisd’aquesta comarca del sud de Catalunya.Des de la seva creació, la Fundació Domicílias’ocupa de la promoció i la gestió d’accions enfavor dels serveis de proximitat a les persones,alhora que desenvolupa diverses activitats vinculadesa nous jaciments d’ocupació. Mitjançantl’anomenat “Xec Domicília”, s’ofereixen serveis ala gent gran, la infància i adults amb discapacitatso problemes temporals de dependència, així comaltres serveis genèrics com fisioteràpia o neteja.Al mateix temps, des de la Fundació es gestionauna borsa d’empreses proveïdores (que són lesque proporcionen els serveis) especialitzades enl’atenció a les persones.La innovadora experiència de la FundacióDomicília, que es desenvolupa al Baix Llobregatdes de l’any 2000, és el que amb el conveni signates vol traslladar a la comarca del Montsià. La iniciativarespon a una acció en favor de les polítiquesd’atenció i suport a les persones ambdependència i les seves famílies, així com dedinamització i enfortiment del teixit empresarial delsector a la comarca.Vuit seran les empreses inicialment incloses enl’acord per atendre les necessitats objecte del servei.Aquestes empreses oferiran serveis d’assistènciaa la persona, d’acompanyament i deneteja en el territori corresponent als municipisimplicats. També es proporcionarà atenció destinadaals col·lectius de gent gran i persones malalteso amb discapacitats.Comarca 1er trimestre 2006 17

Consorci de Turisme - Consorci del Parc AgrariEl pollastre de la Raça Prat, protagonista d’una campanyagastronòmica20 importants restauradors del Baix Llobregat participen en la campanyaEl passat 18 de novembre es va celebrar, alPalau Robert de Barcelona, l’acte oficial de presentacióde la campanya gastronòmica El PotaBlava a la carta. El pollastre de la Raça Prat en elsrestaurants del Baix Llobregat, una iniciativa en laquè hi col·laboren el Consorci de Turisme del BaixLlobregat, el Parc Agrari del Baix Llobregat, elsGremis d’Hostaleria i Restauració de la comarca iel Consell Regulador del Pollastre i Capó de laRaça Prat.La posada en marxa de la campanya contribueixa difondre la gastronomia del BaixLlobregat, donant als visitants la possibilitat deconèixer nous productes propis del territori, comés el cas del premiat pollastre i capó de la RaçaPrat, una au autòctona de la comarca i un delsproductes més prestigiosos i de major qualitat detota Europa. Així ho va reconèixer la UnióEuropea, que va distingir les seves característiquesatorgant-li el segell d’Indicació GeogràficaProtegida, amb el qual es destaquen els millorsproductes del continent. L’anomenat ‘Pota Blava’és, en aquest sentit, l’únic tipus de pollastre de totl’estat espanyol amb aquest distintiu. Al mateixtemps, es potencia el coneixement del pollastre icapó de la Raça Prat.El pollastre i capó de la Raça Prat es caracteritzapel seu color ros fosc, les potes de color blaupissarra i la cresta senzilla dentada. En la seva alimentacióhi ha un mínim del 80% de cereals, unperíode de criança no inferior als 120 dies, i laprohibició expressa de fer-ne servir factors decreixement com antioxidants, espesants o d’altressimilars. L’edat mínima per sacrificar els pollastreses situa entre els 120 i els 180 dies, i fins a 360 enel cas dels capons. El resultat d’aquest procésdóna com a resultat una carn uniforme, melosa ifina, molt preuada pels restauradors, destacantels sabors a fruits secs i sense greixos excessius.La campanya específica El Pota Blava a lacarta. El pollastre de la raça Prat en els restaurantsdel Baix Llobregat es proposa, així, situaraquest singular producte a les taules dels restaurantsdel territori, aprofundint en la seva divulgacióentre els consumidors i potenciant, alhora, lesexcel·lències culinàries de la comarca. Un total de20 restauradors hi participen en la proposta, elaborantuna recepta protagonitzada pel pollastre ocapó de la raça Prat, un seguit de plats que espodran trobar en les cartes dels seus establiments.Com a complement de la campanya, ambel conjunt de les receptes elaborades s’ha elaboratun receptari.La iniciativa protagonitzada pel pollastre de laRaça Prat s’afegeix a d’altres campanyes gastronòmiquesencara vigents a la comarca, com lade Els sabors de l’horta del Baix Llobregat. Enacabar l’acte de presentació, els assistents vanpoder degustar un seguit de tasts elaborats perl’Escola d’Hostaleria de Castelldefels amb pollastrede la Raça Prat i altres productes comarcals.18 Comarca 1er trimestre 2006

Consorci de la Colònia GüellLa Cripta de la Colònia Güell,Patrimoni de la Humanitat per la UNESCOEn la sessió que el Comitè delPatrimoni Mundial de la UNESCO va celebrarel passat juliol a la ciutat de Durban(Sudàfrica), es va acordar atorgar la consideracióde Patrimoni de la Humanitat alconjunt de l’obra d’Antoni Gaudí. En larelació es va incloure també l’església(Cripta) de la Colònia Güell a SantaColoma de Cervelló. Es tracta d’una deles obres cabdals de l’arquitecte, ja queen la construcció de la mateixa va aplicarels descobriments i experimentacionsarquitectòniques que li van permetre, pocdesprés, encetar la construcció de laSagrada Família de Barcelona.El nomenament, esperat des de fatemps, va ser rebut amb gran satisfacciópel Consorci de la Colònia Güell, entitatpública que engloba a les institucions propietàriesde l’edifici i el gestiona. La declaració com aPatrimoni de la Humanitat suposa un reconeixementdels valors d’aquesta obra fonamental enl’arquitectura moderna, en la qual el geni deGaudí es manifestà de la forma més lliure i creativa.L’acord de la UNESCO va coincidir en el tempsamb el final de la fase en curs de les obres de restauració,després de la qual en seguiran d’altresfins completar la corresponent al conjunt de l’edificii el seu entorn, afavorint d’aquesta manera ladivulgació i l’accés d’aquesta obra als visitants.Comarca 1er trimestre 2006 19

Àrea d’informàtica i noves tecnologiesLa informació del Consell Comarcal s’amplia amb quatrenoves websLes noves tecnologies han suposat canvis itransformacions profundes en la forma d’accedir ala informació. El Consell Comarcal del BaixLlobregat, en aquest sentit, va formular una importantaposta per la difusió de la seves activitats i elsserveis que ofereix, amb l’objectiu de fer-losaccessibles a qualsevol persona des de qualsevolpunt. Per això, els continguts inclosos en la sevaplana web (www.elbaixllobregat.net) s’han anatampliant oferint diverses dades d’interès. Desd’uns inicis de caire més genèric, s’ha anat passant,actualment, a la possibilitat de consultarColònia Güellhttp://www.elbaixllobregat.net/coloniaguell/La Colònia Güell, amb la Cripta de Gaudí-recentment inclosa dins el Patrimoni dela Humanitat per la UNESCO- obre unafinestra al món i els amants del modernismeamb la seva nova web, amb informacions ensis idiomes: català, castellà, anglès, francès,alemany i japonès. La navegació per la webpermet ampliar el coneixement sobrela història de la Colònia, l’església, la fàbrica,el poble, l’entorn i les diferents formesde visitar-la. Una galeria fotogràfica, un recullde publicacions sobre la Colònia i unaagenda completen els continguts.La Gent GranEl col·lectiu de la Gent Gran de la comarca hadonat una nova mostra de la seva empenta idinamisme. Aquesta voluntat es va manifestar enel darrer Consell Consultiu, el qual va decidir quela carrera de les noves tecnologies també anavaamb ells, i, per afegir-s’hi, res millor que disposard’un espai web específicament dedicat a aquestimportant grup social.Així, a la seva web s’hi poden trobar quins sónels estatuts que el regeixen, el seu reglament ialtres documents legals que tenen a veure amb laGent Gran. També hi trobem una secció de notícies,una agenda amb les propostes que es programendes dels diferents municipis del BaixLlobregat i un apartat estrella, el fòrum de la GentGran, un espai d’intercanvi d’impressions i opinionsa disposició de les persones que integrenaquest col·lectiu.http://www.elbaixllobregat.net/ccgg/20 Comarca 1er trimestre 2006

Àrea d’informàtica i noves tecnologiesa través d’internet gran part del que les diversesàrees d’actuació del Consell venent desenvolupant.Aquesta tasca de creixement continu ha augmentatamb la creació de quatre nous espaisespecíficament dedicats a temes concrets. ElPacte Territorial, la Colònia Güell, la Gent Gran i elCongrés de Dones tindran, a partir d’ara, presènciapròpia en aquesta poderosa eina en què s’haconvertit la xarxa, oferint, d’aquesta manera, lapossibilitat d’accedir a qualsevol aspecte, informacióo dada d’importància relacionada amb aquestsquatre àmbits.Pacte TerritorialL'àrea de promoció econòmica del ConsellComarcal del Baix Llobregat desenvolupa, en totel seu àmbit territorial, activitats de foment idinamització del mercat de treball a partir deldisseny, l'impuls i la coordinació de programesper a l'ocupació, en col·laboració amb els agentslocals, socials i econòmics.El Pacte Territorial per al DesenvolupamentEconòmic i l'ocupació de la comarca del BaixLlobregat, signat pel conjunt dels agents territorials,és el principal exemple de concertació iconsens en matèria de promoció econòmica a lacomarca.A través de l'àrea de promoció econòmica esdóna suport tècnic al conjunt de programes queimpulsen els ajuntaments del Baix Llobregat enel camp de la intermediació laboral, la formació,els serveis a empreses i emprenedors, la igualtatd'oportunitats i la qualitat i millora contínua.Amb la nova web del Pacte Territorial es facilital’accés als seus continguts. Entre d’altreshttp://www.elbaixllobregat.net/pacte_territorial/seccions, s’hi poden consultar quins són elsobjectius que s’hi volen assolir en la comarca,els integrants i signants del Pacte i l’estructuraorganitzativa. També n’hi ha un apartat que permetaccedir a l’oferta de formació ocupacional jasigui per àmbits o per municipis, així com unaagenda amb els actes i convocatòries relacionatsamb aquesta qüestióCongrés de DonesPer últim, cal esmentar la web del Congrès deDones, de nova creació, i que d’ara endavant serviràper facilitar totes les informacions, agenda d’actes,documents i d’altres dades d’interès relatives a la celebraciód’aquesta trobada que cada any té lloc a lacomarca.http://www.elbaixllobregat.net/congresdones/Comarca 1er trimestre 2006 21

Serveis SocialsEls espais de trobada entre Serveis Socials i Educacióobjecte d’una jornadaEl passat 30 de novembre va tenir lloc a CanMasallera (Sant Boi de Llobregat) la jornada “Elsespais de trobada entre Serveis Socials iEducació: Nous reptes”, organitzada pel ConsellComarcal del Baix Llobregat i els ajuntamentsd’Abrera, Cervelló, Corbera de Llobregat,Esparreguera, Martorell, Molins de Rei, Olesa deMontserrat, Sant Boi de Llobregat, Sant Vicençdels Horts i Vallirana. La jornada, adreçada alsprofessionals dels àmbits de l’Educació i elsServies Socials, va comptar, així mateix, amb laparticipació de la Diputació de Barcelona i laGeneralitat de Catalunya.La Jornada va néixer de l’actitud emprenedoradels professionals d’aquests àmbits a la comarca.Amb el suport del Consell Comarcal, de laGeneralitat de Catalunya i la Diputació deBarcelona, es volen promoure els espais de trobadaa partir d’una estreta col·laboració entre elsServeis Socials d’Atenció Primàriai el Sistema Educatiu, amb laintenció d’establir canals de reflexiósobre els continguts i les metodologiesdel treball conjunt d’ambdóssistemes.Entre d’altres objectius, la jornadaes va proposar promoure unacultura de treball en xarxa entreeducació i serveis socials, impulsantestratègies i buscant les einesnecessàries per dur a terme unaacció coordinada d’atenció a lainfància i a l’adolescència. Tambées van donar a conèixer els projectesi programes de prevenció i d’atencióa la infància i adolescènciaque s’estan duent a terme deforma conjunta entre educació iserveis socials a diferents municipisdel Baix Llobregat. Així mateix,es va plantejar la necessitat defomentar la creació d’un espai de treball conjuntentre educació i serveis socials municipals per l’intercanvide bones pràctiques que donin una respostaintegrada als infants i joves en l’entorn educatiui social, posant especial atenció a les personesen risc d’exclusió, i promocionar projectescomunitaris en xarxa a la Comarca del BaixLlobregat.Es tracta d’una experiència innovadora que, peruna banda, facilitarà l’intercanvi entre els professionalsdels dos sistemes que han de compartiruna part de la seva praxi i, per altra, plantegi lesbases per a la constitució d’un futur espai conjuntde treball.22 Comarca 1er trimestre 2006

Consorci de TurismePresentada la primera“Guia professional per areunions del Baix Llobregat”El passat 22 de novembre es va presentar, al’Hotel AC Gavà Mar de Gavà, la primera Guiaprofessional per a reunions del Baix Llobregat.Equipaments i serveis complementaris, una iniciativadel Consorci de Turisme del Baix Llobregatque neix amb l’objectiu de potenciar i promoureaquest emergent sector de l’activitat turística de lacomarca.A la publicació s’hi poden trobar totes les dadesnecessàries per organitzar congressos, convencionso qualsevol tipus de reunió de grups, totcobrint els requeriments organitzatius que aquestsporten implícits. Estructurada en diverses seccions,s’hi ofereixen informacions relatives a Fires,Auditoris i altres espais, Espais singulars,Gastronomia, Allotjament, Conference Services,Leisure Time i Activitats Outdoor. Cada apartatconsta de la relació d’empreses del territori quedediquen la seva activitat a donar servei encadascun d’aquests àmbits. La guia, editada entres idiomes -català, castellà i anglès-, es completaamb una descripció dels principals atractiusturístics del Baix Llobregat.El turisme de reunions a la comarca ha experimentatuna important evolució durant els darrersanys. La presència de tot un seguit d’empresesvinculades amb aquesta vessant del turisme, l’existènciad’una important oferta complementària–quant a modernisme, entorn natural, litoral i platges,gastronomia i un ampli ventall d’activitats detota mena-, així com la privilegiada situaciógeogràfica del Baix Llobregat –amb aeroport, i alcostat de Barcelona i Sitges- ha portat el Consorcia aprofundir en aquesta línia de treball. Fruit d’aquestatasca és l’edició d’aquesta guia, un materialque fins ara no existia a la comarca i que ve aconvertir-se en una eina de gran utilitat per aquellesempreses que decideixen organitzar les sevestrobades al Baix Llobregat.L’acte de presentació va estar presidit per RosaBoladeras –Presidenta del Consorci de Turisme idel Consell Comarcal del Baix Llobregat-, JosepM. Rañé -Conseller de Treball de la Generalitat deCatalunya-, Esteve Terrades –Diputat-delegat deTurisme de la Diputació deBarcelona-, Laura Barrufet –Regidorade l’Àrea de Presidència i ParticipacióCiutadana de l’Ajuntament de Gavà- iCarles Guilera –President del Consellde la Delegació del Baix Llobregat dela Cambra de Comerç, Indústria iNavegació de Barcelona-, a més decomptar amb l’assistència d’altresrepresentants del sector turísticcomarcal.Comarca 1er trimestre 2006 23

Congrés de Dones2n Congrés de DonesEl proper mes de maig, Sant Feliu de Llobregat acollirà el segon Congrés deDones del Baix LlobregatEl juliol del passat any, la Comissió deSeguiment dels acords del 1r Congrés de Donesdel Baix Llobregat –integrada pel ConsellComarcal, la Federació de Dones per la Igualtat,la Diputació de Barcelona, una representació d’ajuntamentsde la comarca, grups polítics i sindicats-va acordar iniciar les tasques d’organitzaciódel segon Congrés.Tot i que les dates de celebració d’aquest seranels dies 5 i 6 de maig a la ciutat de Sant Feliu deLlobregat, al llarg de tot el procés precongressuals’ha previst que hi hagi diverses subseus, amb lafinalitat d'afavorir la participació i el debat.D’aquesta manera, el programa d’activitats ampliael seu camp d’acció, que no es limitarà al dels dosdies del propi Congrés –ja que n’hi hauran propostesrelacionades durant els mesos previs- ni al dela seu principal.Cadascuna de les subseus organitzaran undebat monogràfic sobre un tema escollit per elles,amb un treball previ fet i coordinat perl'Ajuntament i/o el moviment associatiu. Com acloenda, realitzaran un acte obert a la comarcadurant els mesos de febrer i març que servirà perdonar a conèixer la seva experiència o aportació,a més de debatre els tres blocs temàtics que conformenl'eix central del Congrés.Per municipis, els temes escollits i desenvolupatsen el marc d’aquestes activitats precongressualssón: “Conciliació de la vida laboral i familiar”(Castelldefels i Gavà), “Violència vers les dones”(Cornellà de Llobregat), “Nous valors, nous rols”(Martorell), “Accés de les dones a la política” (SantBoi de Llobregat) i “Violència i joves” (Viladecans).Les experiències de tot aquest procés participatiuque s’hi desenvolupa en les diferents subseus culminaràel mes de maig en Sant Feliu.El caràcter del Congrés és basa, essencialment,en la recopilació d'experiències, tot recollintel treball fet des de les regidories i el movimentassociatiu durant els darrers quatre anys, ambl’objectiu de poder-lo analitzar, debatre, contrastar,intercanviar i aprofundir en les diferents líniesd'actuació que se’n deriven.La metodologia de treball està basada en eldebat, organitzat a partir d’uns Apunts preparatsde cadascun dels tres blocs temàtics que s’hanestablert com a eixos d’anàlisi, i que serviran perdonar a conèixer propostes relatives a com treballara curt i mig termini. L'objectiu que es persegueixés el d'assolir la igualtat d'oportunitats i laPlena Ciutadania.Els 30 municipis de la comarca tindran l'oportunitatde debatre al voltant d'aquests tres blocs iaportar les seves inquietuds, reflexions i experiències.Aquestes grans discursos que centren lareflexió i el debat són Nous valors. Nous rols,Violència contra les dones i Accions afirmativesper assolir la igualtat d'oportunitatsA més dels actes precongressuals ja programatsen les diferents subseus, s’ha elaborat unapàgina web específicament dedicada a aquestsegon Congrés (www.elbaixllobregat.net/congresdones),on s’hi poden trobar documents relacionats,el calendari d’activitats o un fòrum per compartirexperiències i opinions vinculades als temesque més afecten el món de les dones.24 Comarca 1er trimestre 2006

Consorci de TurismeUna exposició itinerant permet veure les imatges del concurs“Primavera Fotogràfica del Baix Llobregat”Les fotografies participants en l’edició del concursde fotografia “Primavera Fotogràfica del BaixLlobregat” de l’any passat han estat objecte d’unaexposició itinerant que s’ha organitzat amb elles. Entotal, es tracta d’un conjunt de 30 imatges que proporcionendiverses visions del que va ser tema central dela convocatòria: “Carrers dels Baix Llobregat”.Fins ara, l’exposició s’ha pogut veure a la Salad’Actes del Centre Cívic Torreblanca de Sant JoanDespí, al Centre Cal Ninyo de Sant Boi de Llobregat,a la Sala d’Exposicions del Petit Casal de Begues i ala Sala Cultural de Collbató. Actualment, i fins el 26 demarç, resta exposada en el Centre Cultural MasiaMolí de Can Batlle de Vallirana. Després (entre l’11 iel 14 de maig) es podrà veure en el CUBIC deViladecans, en el marc de la Fira de Sant Isidre quecelebra aquesta població, en la Biblioteca Municipalde Torrelles de Llobregat (del 29 de maig al 6 de juny),en l'Oficina de Turisme de Castelldefels (durant la Firade maig), en el Casal de Cultura d'Olesa deMontserrat (de l'11 al 31 de juliol) i en la SalaPolivalent de Sant Climent de Llobregat (del 2 al 15d'agost).En aquesta segona edició del concurs el guanyadorva ser Albert Rodríguez, amb“Petites persones fan granspobles”, una imatge protagonitzadaper una particular iimpactant visió de l’EdificiWalden de Sant Just Desvern.Miguel A. Ramón, amb “ElTram rejoveneix els nostrescarrers” i Josep Torrent, amb“Aigua” se’n van emportar,respectivament, el segon i eltercer premi.1er premi Albert Rodríguez2on premi Miguel A. Ramón3er premi Josep Torrent