Color 1_24 - El Tot Granollers i Vallès Oriental

el pedagogEnsenyar a concentrar-se (II)de de tot...la novel·laLa solució final (XXXIII)Acabava el darrer article dient quela clau del problema per a concentrar-seera tenir-ne realment GANESi INTERÈS. Els pares no sabemexactament com s’obtenen lesganes i l’interès, però pressentimque en alguna cosa influïm, i peraixò, quan un mestre ens diu que elnostre fill juga durant la classe, enssentim una mica culpables.I és inútil sentir-se culpables, és millormirar les coses de cara. Ni elsadults estem sempre concentratsen el que fem: quantes vegadesestant llegint un llibre se’ns en vael cap en altres coses i seguim llegintsense enterar-nos-en de res? Oestant escoltant a una persona queens està parlant i ens pregunta, licontestem que sí, sense saber niquè ens preguntava?Quan hi ha manca de concentració?Quan el llibre que llegim està llunyde les nostres preocupacions o enssembla massa difícil de comprendre.Quan la persona que ens estàparlant està fent un monòleg pesat,llarg, i a més a més repetitiu, perquèja ens ho havia explicat altresvegades.En general ens desconcentrem pertres motius: per la manca d’interès,per exigir-nos un temps deconcentració massa llarg i per estardubtant de tenir les capacitatsnecessàries per fer l’activitat queens proposem.Així dons, la capacitat de concentraciódepèn de nosaltres, però tambéde factors externs que poden animar-lao, al contrari, debilitar-la. Sianalitzem el context potser entendremmillor les dificultats del nostrefill. És inútil cridar exigint que esconcentri, potser seria millor delimitarels punts forts i els punt feblesde la seva capacitat de concentraciói preguntar-nos: Quan aconsegueixconcentrar-se?, Amb quin tema liés més fàcil concentrar-se?, Quandeixa de concentrar-se? Si l’ajudema que prengui consciència del seupropi funcionament, sense emetrejudicis, l’ajudarem a establir estratègiesque estaran adaptades a ell,i li facilitarem les millors condicionsd’una concentració que, aixíserà més fàcil de mobilitzar i méseficaç durant un període de tempsmés llarg.Al proper article analitzarem lespossibles causes de la manca deconcentració per així buscar-nesolucions.(Continuarà...)JOAN CASTELLSAGUER I PIQUER-Organització i planificació-Atenció i concentració-Lectura comprensiva-Tècniques:Resums EsquemesApunts TreballsMemorització…Quan ja s’havia exhaurit el termini,l’Anel es va posar de nou en contacteamb l’Eduard per comunicar-li les malesnotícies; no havia aconseguit res,cap resposta dels estaments oficialsque podrien haver aturat el desastreque s’acostava inexorablement cap ala Terra en forma d’objecte metàl·licd’altíssima potència radioactiva.L’Anel també creia que era del totimpossible que no haguessin detectatl’objecte letal, així que havia arribata la mateixa conclusió que l’Eduard:els poderosos, els governants de lahumanitat, volien aquella destrucció.El que cap dels dos no podia entendreés què en volien treure d’aquellahecatombe que mataria milions i milionsde persones, que destruiria lavida en bona part del planeta i quecanviaria radicalment el clima de totsaquells territoris que es lliuressin enun principi de l’impacte directe i del’onada de radiació.Després de parlar amb l’Anel,l’Eduard Hermes no va poder reprimirles llàgrimes. Què li havia passata la humanitat? Com era possiblehaver arribat a aquell carreró sensesortida? Com era que ningú no podiao no volia fer alguna cosa per evitarla catàstrofe imminent?Preguntes sense respostes aparents,tot i que sabia que sí, que hi haviarespostes, però que aquestes eren tanlletges i depriments que quasi eramillor no sentir-les. Per un moment,l’Eduard va envejar la ignorància queregnava en el món. Els ignorants, osigui, gairebé tothom, rebrien el copmortal en només unes hores, peròs’haurien estalviat els pensaments terroríficsque ara l’embargaven a ell.La base secreta subterrània també espodia considerar el refugi més resistentdel planeta. Ni l’explosió nuclearmés brutal a la superfície podria danyar-lani, lògicament, danyar a totapersona que hi hagués allà.JORDI GARCÍA PATÓN