El moment historie de la consagrado de Ripoll del 977 - RACO

Celebrem els actes de commemoraciódel primer mÜlenari de l'anomenada tercera (queprobablement era la quarta), consagració del'església de Santa María de Ripoll, esdevingudael 15 de ncvembre del 977 i m'ha estat demanatque faci una descripció del marc historiedins el quai va teñir lloc aquella solemnitat. Peraixo res no em sembla millor que fer la historiadel nostre país des d'uns anys abans finsa un poc temps després d'aquella data. I aixóés el que vaig a fer comptant amb la vostravenia.El momenthistoriede laconsagradode Ripolldel 977perMiquel Coll i AleniornL'acta de consagració d'aquell esdeveniment,redactada en un estil recargolat i pie d'hel'lenismesper Miró Bonfill, bisbe de Girona i comtede Besalú, conté un clecret donat conjuntamentpels comtes Oliba de Cerdanya, Borrell de Barcelcna-Urgelli Jofré d'Empúries-Rosselló ¡ pelsbisbes Fruja de Vic, Sunyer d'Elna, Guisad d'Urgell.Vives de Barcelona i l'esmentat Miró de Girona.Completaven aquest quadre d'autoritatstemperáis i espirituals de la Catalunya d'aquelltcmps, Ramón II, Bcrrell i Sutiyer, ccmtes conjuntamentde Pallars, Guifré, Arnau, Isarn i Toda,comtes conjuntament de Ribagorc^a, i el bisbeEimeric de Roda d'isábena.El comte Borrell havia comenc;at governantel comtat de Barcelona i annexos el 949, juntamentamb el seu germá Miró, pero aquest haviamort, jcve i solter, el 31 d'octubre del 976 illovcrs Bcrrell, ja entrant a la maduresa, pensaque ha d'assegurar la seva successió 1 es decideix a contraure matrimoni. I, contra el quesembla haver fet fins a ac|uell mcment els nostrescomtes, va a fora a buscar la seva muller,d'acord amb la fase d'obertura al món en queviu la tiostra geni i niitjan segle X. Potser haviaestat el monje Sunyer de Cuixá que, en elsseus anants i vinents de la cort franca, a Reus,i potser a Compiégne, que en allctjar-se al monestird'OrlIac, que devia ésser un deis seusfináis d'etapa, va conéixer la familia deis comtesde Rodés i va negociar préviament els tractesmatrimoniáis. El cas és que, pels volts del967, Borre!!, a mes de quaranta anys d'edat segurament,va a Rodés i s'hi casa amb Ledgarda,filia del difunt comte de Roergue i marqués deGótta, Ramón I i germana de Ramón II de Roergue.Eren entreparents perqué Garsenda, netadel nostre Guifré II i neboda valenciana de Borrell,s'havia casat amb Ramón Pon^;, comte deTolosa, que era cosí germá de Ramón I de Roerguegue.A través d'oquest casament havia d'introduir-seen la familia comtal barcelonina elnom de Ramón, després tan abundosament usatdins ac|UGsta.En tal avinetilesa el nostre ccmle va visitarel moneslir d'OrlIac on estudiava Gerbert c|ueanys després seria papa amb el nom de SilvestreII. L'historiador franc contemporani Richer,qui devia saber-ho peí mateix Gerbert, lio explicaaixi; «Gerbert, aquitá de naixement, fou edvcatdes de la infantesa al convent de Sant Girald(d'OrlIac), on aprengué la gramática. Ment re137

del 971 era assassinat, no sabem per qu¡ ni perqué.La seva mort havia de fer fracassar aquestintent tan serios d'independització eclessiásticade Catalunya.Tot just tornats de Roma, i al^ans de l'assassinatd'Ató, ja Borrell donava utia nova mostrad'activitat diplomática. Peí juny del 971 unaambaixada seva, presidida per Bonfill Sendred,accmpanyat de vint magnats i entre ells representan ts del vescomte Guitard que duen tambéuna carta d'aquest per al califa i s'acompanyavende tres cavallers, anaven a Córdova a fer,segons Ibn Haiyan, protestes d'obediéncia i amistata Al-Hacam. Els accmpanyava Hixam IbnMuhámmad, governador de Tortosa, la qual cosasembla indicar que ei viatge es va iniciaren aquesta direcció vers el sud. Els viatgersportaven un present de trenta esclaus sarraTns,entre hcmes, dones i infants. La comitiva vaallotjar-se en un campament al nord de Córdovai després tocant al pont de la ciutat sobre elGuadalquivir, a rAlmúnia de Nasr, on arribavenel dimarts 27 de juny del 971. L'entrevista vateñir lloc el primer de juliol a Madínat az-Zahara.Van conversar i el califa va preguntar peí comteBorrell i el seu país; els esclaus foren Iliurats ialliberats. Al cap d'un mes hi va haver una altrarecepció. El califa va donar contestació escritaa la carta de Borrell i va fer regáis espléndidsa Bonfill i ais seus companys. En ambdues entrevistesels cristians de Córdova van fer d'intérprets:a través del llatí? o a tríivés del romanemossárab? El 10 d'agost la comitiva sortiade Córdova vers el seu país.La situació resultant de tot aixó sembla autor i tzar una certa euforia independentista deBorrell i de la seva gent, com sembla desprendre'sd'una venda feta per Borrell, «comte ¡ marquésper la gracia de Déu», i la seva muller lacontesa Ledgarda, a llur fidel Assolf, d'un aloua Granollers de la Plana que Assolf ja tenia perfeu ccmtal i per feu del castell de Gurb, Borrellja havia venut a Assolf el 962 un alou aGurb. Ara la venda es fa per setanta unces d'or«in rem valentem» (en cosa que ho valgui),«id est cavall, baccíno et óptima nula», conjuntque no sembla equivalent a setanta unces d'or.L'important del documetit corresponent és ladatació que és feta el «25 de juny de l'any18 regnant el rei Lotari, en temps de Borrell,duc de ia Gótica, l'any primer que nasqué el seufill Ramón». Tenint en compte que Borrell éspresent i atorgador de l'escrit, aixó sembla indicaruna decidida voluntat de donar a la sevapersona un relleu major del que fins aleshoreshavia tingut, tant peí íítol de duc, com per assigtiar-liun territori jurisdiccional de major,3ncara que vaga, amplitud (a comparar ambla denominado de duc de la Hispánia Citeriorde Richer), com per prendre com a punt dereferencia cronológica la naixeni;a del seu primogénit.La cosa queda encara reforc;ada perquéaquesta fórmula és repetida en l'acta deconsagració de Sant Benet de Bages el 3 de desembredel mateix any. El fet que en aquestsegon cas Borrell no hi fos present fa creureque la fórmula ja haurá esdevingut habitual.Per altra part, la denominacíó d'Hispánia Citeriorde Richer no és una reserva classicitzant delcronista franc perqué Renau, biógraf de santOleguer, a mitjan segle XII es refereix també a la«Citerioris Hispanial» en parlar de Ramón BerenguerIII.La consagració de Sant Benet de Bages vaconstituir una gran solemnitat. Hi van assistirels bisbes Fruja de Vic, Guissad d'Urgell i Perede Barcelona, i el vescomte Guadall. El fundadorSal'la era ja mort i abans encara havia mortla seva muller Ricards, també entusiasta d'aquellafundació. Ambdós t-jnien sepultura en lanova construcció. Hi assistien llur fill Isarn i llursfilies Aigo, amb la seva filia l'abaciessa Filmera{ potser de Sant Pere de les Puelles), i Guixilonaja vídua. No hi pot assistir un altre fill del fundador,de Jiom Guifré, per estar malalt. Hi hauna gran multitud i el redactor de l'acta fa constarque «l'orgue difonia el so fins ben lluny»,primer testimoni de la presencia d'aquest instrumentmusical entre nosaltres. En fer-se constarla donació del castell de Meia (Medianumcppidum), en el terme municipal de Sant Mateude Bages, hcm diu que fou feta per Salla«amb consentiment del pn'ncep Borrell, duc dela Gótica».L'any següent 973, el 10 de juny, Borrell,«comte i marqués per la gracia de Déu, dona aSant Lloreni; del Munt, Sant Miquel i Santa María,un alou al comtat de Manresa, a Nespla,perqué preguin peí perdó deis seus pecats, iaquesta sembla ésser la primera menció d'aquestacasa que potser ja des del primer niomentva dependre de Sant Cugat. Peí que es veuBorrell, que té una cinquantena d'anys, edat ciuellavcrs podia considera r-se avan

mell está situat al niateix límit entre el Peneclési el Camp de Tarragoria, i aixó ens indica unapenetració estable diqna d'ésser subratllada. Ensegon lloc, el bisbe diu que actúa amb consentimentdeis canonges i altres clergues de la sevaEsglésia, «i del péssim príncep i marqués nostreel comte Borrell, i de tot el poblé de la ciutatde Barcelona, tant deis majors com deis menors»,i aquí cai assenyalar el tractament dcnatal comte, tant en fer referencia ais seus sentimentsreligiosos, com a la seva alta ¡erarc|uiñ; itambé la participació del poblé, incloent-hi elpoblé menut, en una mesura de govern. Finalmentcal dir que el document, com a canta c'eooblació está adre(;ada a tots els hcmes i gentshabitants d'Espanya, o sigui ais mossárabs, invitant-los a emigrar vers el Montmell. Cal dirtambé que la carta és signada pe! comte ensenyal de conformitat, i que constitueix un actede sobirania acordat sense intervenció reiaí iamb consentiment popular que sembla justificarl'existéncia a Barcelona d'una mena de repúblicamunicipal, presidida peí bisbe i tuteladapeí ccmte.Peí juliol del mateix any, Borrell envia unaambaixada mes solemne que I'anterior a Cordova;ara h¡ va personalment el vescomte Guitart,aovernador de Barcelona i representant seuper Lleida, perqué els acomoanya Muhámmadibn Risac, governador de Lleicla i Montso. Larecepció de l'ambaixada per Al-Hacam va teñirlloc el 31 de ¡uliol, també a Madínat az-Zahara.Segons Ibn Haiyan la receoció fou fastuosa ien presencia deis principáis diqna taris de lacort califal, I hí fou renovada la teórica cotmissiófeudal. Segons el mateix historiador, en viaíliesde l'atac d'Almansor del 985 «els barceloninss'haurien separat completament del regnedeis francs».No son solament les esferes oficiáis, civilso relipioses, les que s'han obert al món a mitjanseqie X. Son també els particulars, la gent corrent.En aquest temos, per exemple, aoareixun canvi en Tonomástica. Mentre en pie dominifranc els noms deis habitants del nostre paísseguien la moda visigótica, ara, en ésser indenendent,ja no teñen oor d'adoptar les modesfranques, i apareixen els Guillems. Bernats, Bertrans,Eimerics, Arnaus, Ramons, Gombans. etc,p.n part potser deguts a una moda literaria relacionadaamb el cicle épic de Guillem de Tolosao d'Orange aue s'hauria ¡ntrodu'it en terrescatalanes vers el 955. Observem en alguns casosque homes oue duien un nom visigótic n'adoptenun altre a la moda francesa, com passa ambBernat de Ribaoorqa aue havia comf?n(;at anomenant-seUnifré. En altres casos trobem famíüesamb els dos filis qrans amb noms visigótics i elsdos petits amb noms francs.Per altra banda, també les devocions i peleqrinatgess'internacionalitzen entre la qent corrent,i així en un document de Sant Cugat de9 de febrer del 976 es parla d'un Arviansi quehavia anat en romiatge a Sant Pere apóstol, aRoma, i havia mort en aquesta ciutat l'octubreanterior. Poc mes tard, el primer de febrer del981, era jurat el testament sagramental de Guitard,mort el gener anterior, on eren disposadescleixes de tres monedes cl'or a Sant Pere deRoma, i una moneda d'or a Sant Miquel del MontGárqano, a la costa adriática d'ltália des d'onhavia irradiat la devoció a Sant Miquel per totl'accident d'Europa des del 525, i per tant haviadonat lloc a les advocacions de Sant Miquelde Barcelona, construTt sobre les termes romanes,de Sant Miquel de Cuixá i deis recents SantMiquel de Castelldefels i Sant Miquel de SantLloreni; del Munt. Les dedicacions a Sant Miqueleren fetes generalment en llocs ciominantsamb una bona vista damunt una plana o unavalí.L'any 974 veu encara vers les seves acabaüesuna gran solemnitat que ja hem anticipat:sns referim a la solemníssima consagrado del'actual església de Sant Miquel de Cuixá.Si aquest any havia estat memorable, tambého seria el 977 aue veuria les dotacions deSant Genis de Besalú, de Serrateix i de SantPere de Besalú i la consagrado també molt solemnede Santa Maria de Ripcll el millenari de iac|ual estem ara com?iiemorant.El document corresponent a Serrateix és datat «l'any 23 del rei franc Lotari, pero irnperantdamunt nostre el senyor Jesucrist». No caldir que la fundació feta oer l'abat Froilá sota laprotecció del comte OÍ iba, prescindeix de lasanció i protecció reials. El comte fa donacionsen virtut de preceptes de la llei relatius ais reis.A Sant Pere de Besalú el fundador Miró BonfillIliura el monestir a Roma i 11 concedeix,juntament amb el comte 01 ¡ba, privilegis queabans només donaven els reis.Funda al mateix temos una canonia a SantGenis de Besalú, afavoreix aquesta església ambabundants donacions a precs de la seva cunvadaErmengard i del fill d'aquesta, Bernat Tallaferi la sotmet a la Seu romana amb un censanyal de dos sous.A la consagrado de Piooll van acudir elsbi-íbes Miró de Girona i Fruia de Vic. Haviad'ésser-hi també Guisad de la Seu d'Urqell, peroera absent en psleqrinatqe a Sant Pere de Romíi,encara aue espiritualment present. Hi hauna certa confusió en aqüestes presencies episcopals,oerqué un decret adjunt a l'acta de consagrarioés donat per anuells tres bisbes i encarael bisbe Sunyer d'Elna i el bisbe Vives deBarcelona. Hi van ésser oresents també els comtesOliba de Cerdanya, i Borrell de Barcelona iUrnell. npró en el decret esmentat fiqura tambélofré d'Fmpúries-Ro.sselló, sense comotar que elbisbe Miró era també comte de Besalú, Els comtes,qualificats de «pre-exceHentíssims», apareixenmolt poderosos i nreocuoats per refcrcar llurorestigi i jerarquía. Bisbes i comtes donen con-¡untament l'esmentat decret amb la confirmacióde béns privilegis, tal com abans ho feia el reiMI

Ripoll. - Sepulcro de Bemat Taltaterro. germá de l'AbatOllba.i calcant formules de preceptes reíais anteriorssense fer-hi cap esment, i fent memoria en canvi,de les «paternas sancions i decrets» referint-se,sens dubte, al de Guifré el Pelos del 888i a la confirmado de Sunyer del 935, emprantfrases com «aixó estatuVm per propia majestat,I'excelsitud de la nostra majestat va estatuirtambé aixó». Subratliem que els tractaments enlairenmes Borrell encara que els altres, puix ésancmenat «com te venerand», i dar rara la signaturaés qualificat de «comte ínclit I marqués».També enmig d'aquesta pompa Borrall semblapreocupar-se de la salvació de la seva ánimai té al mateix temps problemas temperáis. Ensho indica una donació del 7 de ¡uny del 977a Sant Cugat d'un alou tocant al Besos, en termede Badalona, on diuen Puig d'Anveny, prop delmar i manifesta que la fa «per Déu J per remeide la meva ánima i perqué Déu em defensi deismeus enemics». Tenia potsar també preocupacionseconómiques parqué quatre dies mes tardel trobem venant a Unifré, anomanat Amat, elcastell de Sant Esteve, al comtat de Barcelona,en la seva marca o frontera, que li ha parvíngutpels seus parents o per altres causes. El castell,que és el de Castellet, té un tarme mo!t extansentre Vilanova i el Vendrell. Hi consent la comtessaLedgarda, i al vescomta Guitard és undeis signants. Trobem, dones, sol ¡daman t ocupadala valí del r¡u Foix. El preu de la vendason seixanta monedes, que ham de suposar d'oro argent.Potser ia causa de les seves praocupacionsaren noticies que !i arribaven de Córdova on alpacific califa Al-Hacam, tan amic seu, havia mortper l'octubre de l'any anterior i on, aprofitantseda la minoritat del nou califa Hixam, anavaagegantant-se la parsonalitat, ben aviat temible,del que seria anomanat Almansor. Potsar s'haviaproduTt una negativa a renovar els convenísdel 971 1 el 974.L'any 978 tornarla a ésser un bon any para Culxá. Pal mart; l'abat Gari asslstelx a unagran solemnitat al monestir de Sant Hilarl propda Carcassona 1 un mestre d'obres vlngut deCuixá va retrobar el eos del sant patró del cenobi.Probablement era l'arector de l'esglésla actualde Sant Miquel de Cuixá. Garí llavors deviaesdevanir abat superior de Sant Hilar¡ i hiva portar la reforma de Cluny.L'abat de Cuixá després d'aixó torna a Roma,pero passa abans per Venécia per encomanar-sea Sant Mar. Allá fa amistat amb el142

dux Pere Urséol i li aconsella que es retiri a unmonestir i accepta, pero demana un temps pera ordenar els seus afers. Convenen que Garí aniñaa Roma i, de tornada, el recolMrá.Pere Urseól havia estat elegit dux per substituirel seu antecessor assassinat Rere Cñndiá.Urséol vivia apesarat per l'oposició que li feienels partidaris del seu antecessor i per aixó estavapropici a acceotar la invitació feta per Garíl'estiu del 978. Garí torna secretament a Venéciai la nit del primer de setembre fuiq ambPere Urséol, amb Joan Gradónico i amb JoanMcrosini, pendre del dux, sense saber-lio la muller,ni el fill, ni els fidels del dux. Se'n vanFmbarcats i pels volts del monestir de Sant Hilari,prop de Venécia, pugen a cavall, es tallenles barbes i empreñen una rápida marxa. Altercer dia arriben a Vercelli havent passat arrande Milá. El dux se'n portava bona nart del seutresor per ded¡car-lo a la restaurado de Cuixá.Formen també part de la comitiva Romuald iMaro, que fambé havien aconseilat al dux el retirmonacal. A Narbona reposen tres dies i, perfi, arriben a Cuixá.Urséol hi esctevé novici i desorés hi és saciristái custodi. Romuald ¡ Mari fan vida eremíticaprop del monestir. Joan Morosini va tornara Venécia un temps després. El fill d'Urséol,també anomenat Pere, va visitar el seu pare aCuixá. Aauest, un COD, va estar temptat de tornara Venécia, pero Garí l'en va dissuadlr.01 iba Cabreta es féu qran ainic d'Urséol i deRonuaíd, i aquesta amistat va teñir transcendentalconseqüéncies per al comte. Pere Urséolmoría al monestir del Conflent el 10 de peneiriel 988 i encornanava abans de morir a JoanGradónico ciue no deixés per res Oliba ni el casoue l'abat Garí se n'allun\'és. Urséol moría enolor de santedat després d'haver sabut que anavaa morir amb una anticipado de tres clles.Fruit rl'una iniciativa de Bo'"rell, com a comted'Urqell. sembla ésser un ¡niel d'influenciadamunt el Pallars. La rosa havia comencat ¡aen temrís de Sunvpr de Barcelona, Senlofré d'Urnelli Miró 11 de C^rdanva, ?ii"nb el casament dela filia d'aque.st Goltreqot amb el comte Llop dePallars ver.s R1 senon quart HPI sQn^°. X. AquestaLinio introdueix els noms de BorrelL Sunver, Senlnfréi Rlquell dins la familia corrtal pallaresa,¡ fixem-nos oue son ncms de la bi'^nca barceionina¡ no de la branca cerdana a la nual pertanviaGoltreqot; desorés. a partir de! 95Í veiemaoLiesta amb posse.'ísions a la plana de Vk ii-tiolt relacionada amb ella La bona amistat ambBorrell de Barcelona-Urqell, testimoniada peí fetnije aquest deslana marmessors per a Uraell enel seu testament del 995 els seus nebots elscomtes P.amon. Borrell ¡ Sunyer de Pallars. immediatamentdesprés del seu fill Frinenool. Senuramentaquesta nravitació He Pallars vers l'orientva anressar la seva definitiva ratalanització,perqué és d'aquest temps (pels volts del'any 1000) la desaparició del base 1 del romanepallares de les contrades de l'AIt Pallars que elshavien conservats.Per altra banda segueix la relació amb Roma.Per l'abril del 979 h¡ van conluntament de viatqeel bisbe d'EIna i abat de Sant Pere de RodaHildesind, fill del fundador d'aquest monestirTassi, el comte Roger de Carcassona, Benel abatde Sant Hilari, Miró bisbe de Gircna i comte deBesalú, germá d'Oliba Cabreta, i l'abat Jobert deSant Pere de Besalú. Fruit d'aquest viatge sonles butlles de Benet Vil per a Sant Pere de Roela,Sant Pere de Besalú i Sant Hilari de Carcassona.El papa aprovava tot el que s'havia fet en aquestdarrer monestir en relació amb l'abat Garí deCuixá. Els bisbes catalans Miró de Hildesind assistelxena un concili roma (1 ¡a no ais franes);Miró s'hi distinqeix fins al punt que el papali confia una epístola universal contra la simoníao venda de carrees eclesiástics: «que slquiportada —diu el pana— a tots els arqueblsbesdel món oer má del nostre confrare caríssímp.l bisbe Miró». La nostra gent va coincidir ambl'emperador Otó en aquest concili que va teñirlloc el mar^ del 981 o poc després, ¡ no el 983.En aquest temps la relació amb CarcassonaVa intensificant-se en bona part a través de Cuixá1 grácies a les bones disoosiclons del comteRoger. Pero préviament hi ha hagut una etapade pugna entre ell i Oliba Cabreta. No sabemRxactament quan ni per aué, pero sembla c(uehi va haver una invasló d'Oliba per l'agost del982 o poc abans, que després va ésser aturadaper Roqer, i es va acabar amb la cessió del Capcira favor de Cerdanya-Conflent. La part mesalta del Capelr la era, pero, deis comtes cerdansquan Senlofré va fer el seu testament el965.Un altre accldent del govern d'Oliba Cabretafou una revolta deis vequers de Viver 1 Estela,entre Pulg-relq i Cardona. Es'^ent en els límitsentre els comtats de Berna i Manresa ¿no hauriaestat instigada oer Borrell? El cas és queno h^m poqut precisar ciuan fou, ootser abansdel 983. Sembla que va ésser reprimida tot senuiti un deK sancionats va ésser Bonfill, fillHR Riquell i d'Ato. del castell d'Estela, que teniaun a'ou a Pujol, sota el castell de Montmajor.Per aouests anvs el comte Borrell esdevé vidu.No sabem exactament quan mor Ledaarda,ñero sembla que ha d'ésser entre el 977 i el 980.UIT; anvs mes tard, peí ¡uliol del 988 ó 989 eltrobarem casat en senonp

c|uan cleuen ésser fosos ¡ no encunyats. Es tráeted'una moneda d'imítació sarraína.Mentrestarit Tavenc; vers la térra de tiíngús'liavia anat produint i potser aixó motiva l'actitudhostil de part de Córdova o potser aquestamotivava aquell. El cas és que, per un documentdel 27 de setembre del 980, Borrell, comtei marqués, donava a Ervigi, a la seva mullerAmaltruds i a llur fill Guifré, el castell de Cabra,en el comtat de Barcelona, a ia marca o frontera,c|ue afronta a l'orient amb el Pont d'Artnenterai el riu Gala fins a les Ribes Roges quesóii sota l'església de Sant Pere de Gala. Aíxósns indica una penetrado vers el sud-oest bastant mes enllá del Montmell, a la mateixa entradade la Conca de Barbera. Per documentspee posteriors, pero que reflecte!xen un estatde coses mes antic, sabem que també per aquesttcmps eren en mans cristianes Clunv, al BaixPenedés, al sud de l'Arboc, Santa Oliva, Guardiade Banyeres, Tornavi ¡ Domenys, també alBaix Penedés, al nord del Vendrell, Font-rubí alh'mit entre l'Alt Penedés i la Conca d'Odena, al'alta valí del Foix, i Quercl, Pinyana i Montaqut,a la valí del Gaiá, mes amunt del Pont d'Armentera.Jcfré de Rosselló-Empúries marité encara utiadarrera relació amb la cort franca, i el 9 de ¡ulioldel 981 obté dos preceptes del rei Lotari,exoedits des de Laon, Un és de confirmadoriels béns de Sant Genis les Fonts; l'altre és afavor del comte conced¡nt-li les terres ermes vorñel mar, a Cotlliure i Banyuls. Els preceptesdeuen ha ver estat recaptats per carta, i Jofréhi és tractat, amb gran deferencia, de «due delterritcri rossellonés» i de «caríssim» en el primer,i de duc i «amic nostre» en el segon. Jofré,que regnava des deis volts del 940, regnariaencara fins al 991; regnat, dones tan llarg comel de Borrell.De l'any sequen t, 982, son dos a I tres preceptesde Lotari; l'un de confirmació deis bénsde Ripoll. i l'altre de Sant Pere de Roda. La redacciód'aouests preceptes sembla implicar lanreséncia de l'abat Seniofré de Ripoll a Parentianacper al primer, i de l'abat-bisbe Hildesinda Boussac oer al segon, en aquest cas actuant através de la ¡ntercessió de la reina Emma.Per documents del 18 de febrer i del 27 denovembre del 983 sabem que el ccmte Borrelltenia terres en terme de Cervelló i d'Eramounyárespectivament, que li devien venir per herenciafamiliar.Dins el 983 té lloc una altra consagració solemne:la de l'església de Sant Llorenc; propBagá. Hi assisteixen els com tes 01 iba Cabretai Ermengard, i llurs filis Bernat, Guifré i Oliba(el futur abat-bisbe que devia teñir uns dotzeanys), aixi com Seniofré, abat del monestir, iSaNa, bisbe d'Urgell, que és qui fa la consagrado.Des de Bagá, el bisbe, el comte i els seusfilis menors, Oliba i Berenguer, van a Serrateix.El 984 la familia comtal cerdana assistiraa una altra solemnitat, aquest cop a Vallespir,a la consagrado de l'església de Santes Justa iRufina a la valí del Prat (Prats de Molió}. Consagrael bisbe d'EIna Hildesind en presenciadel matrimoni eomtal i deis filis Bernat, Guifréi Oliba.Mentrestant, el nostre conegut Gerbert, desprésde marxar de Catalunya el 971, havia passatun any a Roma al servei de I'emperadorOtó I, i després una dotzena d'anys a Reusensenyant al costat de l'arquebisbe Ada Ibero.El 983 va ésser fet abat de Bobbic per influenciad'Odó II, pero hi va ésser rebut amb hostilitat.Per aquesta hostilitat, en morir Otó IIel desembre del mateix any, torna a Reus al comenqamentdel 984. Llavors reprén la vida d'estudii escriu a l'ardiaea barceloní Llobet demanant-liun Ilibre, i després al comte-bisbe Miróamb semblant objecte; és llavors que li diu:«La gran autoritat del vostre nom em fa desit-¡ar, no solament de veure-us i de parlar ambvos, sino també de servir-vos». Pero la petició aMiró arriba tard, quan aquest ¡a ha mort el22 de gener del 984, i son els seus marmessorsels que vñ\~\ enviar-li el Ilibre, demanant segu''amenta través de l'abat Garí de Cuixá del monestird'OrlIac. Llavors Garí va demanar a Gerbertque li redactes una lletra circular per areeaotar almoínes per a la Terra Santa envers laqual havia comenc;at a interessar-se seguramenta través del seu mon¡o Pere Urséol, l'ex-dux deVenécia. Llavors Garí devia invitar Gerbert atornar a Catalunya i aquest va estar dubtant siacceptava la invitado. «Ara, moguts per la invitadodel nostre familiar l'abat Garí, voldríemarribar-nos ais princeps de la Hispánia», escriuñ l'abat Ramón d'OrlIac al comen^ament del 985.D'altres afers s/an impedir-ho, pero aviat vitidráuna nova etapa de relació entre Gerbert i Catalunya.Será en ocasió de la terrible Incursiód'Almansor per les terres en la primavera i l'estiud'aquell mateix any.Pero aixó, com cliu Kipling, ja és unahistoria.altraEls nostres avantpassats es trobaven, ara famil anys, al llindar de la independencia que aconseguirienvuit o nou anys mes tard després d'unadolorosa prova. Ara nosaltres, al cap d'unmil-lenari, ens trobem també al llindar d'una mesurad'autoaovern que desitqem ben plena iperdurable. Que «el cel nou i la térra nova» queavui ens evoca l'Escriptura siquin símbol i auquride la renovado aue, en la justicia, l'equitat,la germanor i la Ilibertat, anheiem per a lanostra estimada Catalunya.144