Views
3 years ago

El moment historie de la consagrado de Ripoll del 977 - RACO

El moment historie de la consagrado de Ripoll del 977 - RACO

Ripoll.

Ripoll. - Sepulcro de Bemat Taltaterro. germá de l'AbatOllba.i calcant formules de preceptes reíais anteriorssense fer-hi cap esment, i fent memoria en canvi,de les «paternas sancions i decrets» referint-se,sens dubte, al de Guifré el Pelos del 888i a la confirmado de Sunyer del 935, emprantfrases com «aixó estatuVm per propia majestat,I'excelsitud de la nostra majestat va estatuirtambé aixó». Subratliem que els tractaments enlairenmes Borrell encara que els altres, puix ésancmenat «com te venerand», i dar rara la signaturaés qualificat de «comte ínclit I marqués».També enmig d'aquesta pompa Borrall semblapreocupar-se de la salvació de la seva ánimai té al mateix temps problemas temperáis. Ensho indica una donació del 7 de ¡uny del 977a Sant Cugat d'un alou tocant al Besos, en termede Badalona, on diuen Puig d'Anveny, prop delmar i manifesta que la fa «per Déu J per remeide la meva ánima i perqué Déu em defensi deismeus enemics». Tenia potsar també preocupacionseconómiques parqué quatre dies mes tardel trobem venant a Unifré, anomanat Amat, elcastell de Sant Esteve, al comtat de Barcelona,en la seva marca o frontera, que li ha parvíngutpels seus parents o per altres causes. El castell,que és el de Castellet, té un tarme mo!t extansentre Vilanova i el Vendrell. Hi consent la comtessaLedgarda, i al vescomta Guitard és undeis signants. Trobem, dones, sol ¡daman t ocupadala valí del r¡u Foix. El preu de la vendason seixanta monedes, que ham de suposar d'oro argent.Potser ia causa de les seves praocupacionsaren noticies que !i arribaven de Córdova on alpacific califa Al-Hacam, tan amic seu, havia mortper l'octubre de l'any anterior i on, aprofitantseda la minoritat del nou califa Hixam, anavaagegantant-se la parsonalitat, ben aviat temible,del que seria anomanat Almansor. Potsar s'haviaproduTt una negativa a renovar els convenísdel 971 1 el 974.L'any 978 tornarla a ésser un bon any para Culxá. Pal mart; l'abat Gari asslstelx a unagran solemnitat al monestir de Sant Hilarl propda Carcassona 1 un mestre d'obres vlngut deCuixá va retrobar el eos del sant patró del cenobi.Probablement era l'arector de l'esglésla actualde Sant Miquel de Cuixá. Garí llavors deviaesdevanir abat superior de Sant Hilar¡ i hiva portar la reforma de Cluny.L'abat de Cuixá després d'aixó torna a Roma,pero passa abans per Venécia per encomanar-sea Sant Mar. Allá fa amistat amb el142

dux Pere Urséol i li aconsella que es retiri a unmonestir i accepta, pero demana un temps pera ordenar els seus afers. Convenen que Garí aniñaa Roma i, de tornada, el recolMrá.Pere Urseól havia estat elegit dux per substituirel seu antecessor assassinat Rere Cñndiá.Urséol vivia apesarat per l'oposició que li feienels partidaris del seu antecessor i per aixó estavapropici a acceotar la invitació feta per Garíl'estiu del 978. Garí torna secretament a Venéciai la nit del primer de setembre fuiq ambPere Urséol, amb Joan Gradónico i amb JoanMcrosini, pendre del dux, sense saber-lio la muller,ni el fill, ni els fidels del dux. Se'n vanFmbarcats i pels volts del monestir de Sant Hilari,prop de Venécia, pugen a cavall, es tallenles barbes i empreñen una rápida marxa. Altercer dia arriben a Vercelli havent passat arrande Milá. El dux se'n portava bona nart del seutresor per ded¡car-lo a la restaurado de Cuixá.Formen també part de la comitiva Romuald iMaro, que fambé havien aconseilat al dux el retirmonacal. A Narbona reposen tres dies i, perfi, arriben a Cuixá.Urséol hi esctevé novici i desorés hi és saciristái custodi. Romuald ¡ Mari fan vida eremíticaprop del monestir. Joan Morosini va tornara Venécia un temps després. El fill d'Urséol,també anomenat Pere, va visitar el seu pare aCuixá. Aauest, un COD, va estar temptat de tornara Venécia, pero Garí l'en va dissuadlr.01 iba Cabreta es féu qran ainic d'Urséol i deRonuaíd, i aquesta amistat va teñir transcendentalconseqüéncies per al comte. Pere Urséolmoría al monestir del Conflent el 10 de peneiriel 988 i encornanava abans de morir a JoanGradónico ciue no deixés per res Oliba ni el casoue l'abat Garí se n'allun\'és. Urséol moría enolor de santedat després d'haver sabut que anavaa morir amb una anticipado de tres clles.Fruit rl'una iniciativa de Bo'"rell, com a comted'Urqell. sembla ésser un ¡niel d'influenciadamunt el Pallars. La rosa havia comencat ¡aen temrís de Sunvpr de Barcelona, Senlofré d'Urnelli Miró 11 de C^rdanva, ?ii"nb el casament dela filia d'aque.st Goltreqot amb el comte Llop dePallars ver.s R1 senon quart HPI sQn^°. X. AquestaLinio introdueix els noms de BorrelL Sunver, Senlnfréi Rlquell dins la familia corrtal pallaresa,¡ fixem-nos oue son ncms de la bi'^nca barceionina¡ no de la branca cerdana a la nual pertanviaGoltreqot; desorés. a partir de! 95Í veiemaoLiesta amb posse.'ísions a la plana de Vk ii-tiolt relacionada amb ella La bona amistat ambBorrell de Barcelona-Urqell, testimoniada peí fetnije aquest deslana marmessors per a Uraell enel seu testament del 995 els seus nebots elscomtes P.amon. Borrell ¡ Sunyer de Pallars. immediatamentdesprés del seu fill Frinenool. Senuramentaquesta nravitació He Pallars vers l'orientva anressar la seva definitiva ratalanització,perqué és d'aquest temps (pels volts del'any 1000) la desaparició del base 1 del romanepallares de les contrades de l'AIt Pallars que elshavien conservats.Per altra banda segueix la relació amb Roma.Per l'abril del 979 h¡ van conluntament de viatqeel bisbe d'EIna i abat de Sant Pere de RodaHildesind, fill del fundador d'aquest monestirTassi, el comte Roger de Carcassona, Benel abatde Sant Hilari, Miró bisbe de Gircna i comte deBesalú, germá d'Oliba Cabreta, i l'abat Jobert deSant Pere de Besalú. Fruit d'aquest viatge sonles butlles de Benet Vil per a Sant Pere de Roela,Sant Pere de Besalú i Sant Hilari de Carcassona.El papa aprovava tot el que s'havia fet en aquestdarrer monestir en relació amb l'abat Garí deCuixá. Els bisbes catalans Miró de Hildesind assistelxena un concili roma (1 ¡a no ais franes);Miró s'hi distinqeix fins al punt que el papali confia una epístola universal contra la simoníao venda de carrees eclesiástics: «que slquiportada —diu el pana— a tots els arqueblsbesdel món oer má del nostre confrare caríssímp.l bisbe Miró». La nostra gent va coincidir ambl'emperador Otó en aquest concili que va teñirlloc el mar^ del 981 o poc després, ¡ no el 983.En aquest temps la relació amb CarcassonaVa intensificant-se en bona part a través de Cuixá1 grácies a les bones disoosiclons del comteRoger. Pero préviament hi ha hagut una etapade pugna entre ell i Oliba Cabreta. No sabemRxactament quan ni per aué, pero sembla c(uehi va haver una invasló d'Oliba per l'agost del982 o poc abans, que després va ésser aturadaper Roqer, i es va acabar amb la cessió del Capcira favor de Cerdanya-Conflent. La part mesalta del Capelr la era, pero, deis comtes cerdansquan Senlofré va fer el seu testament el965.Un altre accldent del govern d'Oliba Cabretafou una revolta deis vequers de Viver 1 Estela,entre Pulg-relq i Cardona. Es'^ent en els límitsentre els comtats de Berna i Manresa ¿no hauriaestat instigada oer Borrell? El cas és queno h^m poqut precisar ciuan fou, ootser abansdel 983. Sembla que va ésser reprimida tot senuiti un deK sancionats va ésser Bonfill, fillHR Riquell i d'Ato. del castell d'Estela, que teniaun a'ou a Pujol, sota el castell de Montmajor.Per aouests anvs el comte Borrell esdevé vidu.No sabem exactament quan mor Ledaarda,ñero sembla que ha d'ésser entre el 977 i el 980.UIT; anvs mes tard, peí ¡uliol del 988 ó 989 eltrobarem casat en senonp

saní pere de rodes i les seves esglésies (ill) - Raco
Arxius patrimonials per a la historia agraria - Raco
Artur GaSj editor de Josep Pía: hreu historia d^Ediciones Alfa - RACO