102_ El fenomen Harry Potter

“ Serà famós, serà un mite... No m’estranyaria gens que el dia d’avui es conegués enel futur com el dia de Harry Potter...S’escriuran llibres sencers sobre el Harry, totsels nens del nostre món sabran qui és!”Professora Mc GonagallHarry Potter i la pedra filosofal

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaÍNDEX1.Introducció1.1 Pròleg......................................................................................... 51.2 Agraïments................................................................................. 82. Fonament teòric2.1 L’autora...................................................................................... 92.2 Els llibres.................................................................................... 162.2.1 Harry Potter i la pedra filosofal................................... 162.2.2 Harry Potter i la cambra secreta.................................. 172.2.3 Harry Potter i el pres d’Azkaban................................. 172.2.4 Harry Potter i el calze de foc....................................... 182.2.5 Harry Potter i l’ordre del Fènix................................... 182.3 Els personatges........................................................................... 202.3.1 El protagonista: Harry James Potter............................ 202.3.2 Els amics i els aliats.................................................... 292.3.3 Els enemics.................................................................. 492.4 L’escenari................................................................................... 562.4.1 Hogwarts (el món màgic)............................................ 562.4.2 El món no - màgic, el món Muggle............................. 572.5 Animals mitològics.................................................................... 602.5.1 El basilisc.................................................................... 602.5.2 El centaure................................................................... 622.5.3 El drac......................................................................... 642.5.4 L’esfinx....................................................................... 672.5.5 El fènix........................................................................ 692

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Lima2.5.6 Els gegants................................................................... 712.5.7 El gos de tres caps....................................................... 732.5.8 L’òliba......................................................................... 742.5.9 La sirena i el tritó........................................................ 762.5.10 L’unicorn................................................................... 772.6 Les fonts literàries de les quals beu Harry Potter....................... 802.6.1 Els contes populars...................................................... 812.6.2 La literatura fantàstica................................................. 822.6.3 Històries d’escoles....................................................... 832.6.4 Orfes com els herois de Dickens................................. 852.6.5 Tolkien i Dahl.............................................................. 872.6.6 La maga Rowling........................................................ 902.7 Els noms propis i comuns a Harry Potter. Elecció i traducció... 922.7.1 Personatges.................................................................. 922.7.2 Animals....................................................................... 952.7.3 Llocs............................................................................ 952.7.4 Comparació noms propis i construccions lèxiques..... 972.7.5 Comparació topònims en diferents llengües............... 1033. Treball de camp3.1. Recull d’opinions sobre el fenomen Harry Potter..................... 1053.1.1 Professors.................................................................... 1053.1.2 Escriptors..................................................................... 1083.2 Buidatge d’enquestes i comentari de les gràfiques.................... 1234. Conclusions personals4.1 Conclusions................................................................................ 1343

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Lima5. Bibliografia5.1 Referències bibliogràfiques........................................................ 1384

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Lima1. INTRODUCCIÓ1.1 PRÒLEGEls llibres sempre m’han agradat. Des de ben petitona que ja em perdia entrepàgines i pàgines. M’entusiasmava agafar aquells enormes llibres plens de dibuixos isubmergir-me dins d’una història, fer veure que allò em passava a mi, somiar que jo erauna princesa, una fada, un follet entremaliat... Era la meva manera d’evadir-me de larealitat i perdre’m en un món de somnis. Em rellegia els llibres moltes vegades i, cadacop que ho feia, m’angoixava, patia, gaudia esperant el final encara que ja el conegués.A casa, tinc un prestatge ple de llibres. N’hi ha de tots tipus: de detectius, d’assassinats,d’aventures, de misteris, d’ històrics... I des de fa sis anys he hagut de fer bastant lloc almeu prestatge, ja que uns llibres de 500 pàgines han ocupat bona part de la lleixa itambé, del meu temps. Estic parlant de Harry Potter. Un petit mag que va entrar a lameva vida i em va obrir les portes, no solament del seu món màgic, sinó que també vaobrir- les de la meva imaginació i em va convertir en una completa “fan” seva.El principi de la meva particular història amb el Harry no té un boncomençament. No volia llegir-me aquell primer llibre del qual n’havia sentit a parlar. Joveia un munt de pàgines i més pàgines, i la veritat no m’atreia. El llibre, però, va anar aparar a casa, ja que el meu cosí me’l va deixar. En el moment en què vaig llegir lesprimeres línies, em vaig sentir com una tonta. Com havia pogut dir que allò no valia lapena? A partir d’aquí la meva relació amb el Harry va progressar, màgicament i, maimillor dit, també, fanàticament. Sí, sóc de les que fa cua a la llibreria el primer dia quees posa a la venda cada volum, sóc qui els devora com qui menja pa amb xocolata, sócde les que no pot parar i també sóc de les que s’emociona amb cada esdeveniment delHarry i els seus amics.5

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaAixí doncs, el meu treball de recerca no podia tractar sinó de Harry Potter. Fins al’inici, mai m’havia aturat a pensar per què els llibres em captivaven d’aquella manera.M’agradaven i punt. La meva pregunta inicial va ser: què fa que els llibres m’agradin ami i a milions de lectors de tot el món? Què hi ha al darrere de Harry Potter?El meu propòsit era “gratar” sota el Harry i a veure què sortia. El primer pas era,doncs, esbrinar la història de l’autora. Una història sorprenent i dura a la vegada.Entendre a J.K. Rowling és clau per saber d’on treu tot aquest doll d’imaginació.Seguint amb el fonament teòric, em vaig proposar retratar els personatges mésimportants, explicar la seva història, qui eren, com són, com actuen. A continuació vaigexplicar l’escenari on tenen lloc totes les accions, tant del món muggle com del màgic.Conèixer l’entorn de l’obra és clau per entendre què hi passa. Una altra cosa que tampocno m’havia passat desapercebuda, però que volia aprofundir, eren els animals queapareixen a l’obra. Les seves descripcions es corresponien perfectament amb una sèried’animals mitològics. El següent pas estava en el fet de detectar que d’històries demags, de nens orfes, d’escoles com Hogwarts, n’hi havia hagut anteriorment. HarryPotter no podia haver aparegut per art de màgia. Indirectament, J.K. Rowling s’ha vistinfluenciada per molts autors del seu mateix país i això s’ha plasmat en l’obra. Hi hamolts elements comuns a les històries de Harry Potter en les d’altres autors de renomcom Rohald Dahl, Charles Dickens. I finalment, un dels aspectes que mésm’interessava, com a lectora en català que sóc, era esbrinar els possibles canvis ques’havien produït, quant a noms propis i comuns, en l’obra original. La gran quantitat denoms que hi surten és impressionant. La meva recerca consistia a saber els mecanismesque havien permès que tant jo, que visc a Torroella de Montgrí, com el lector que viu aLiverpool o a París, puguem entendre i gaudir dels mateixos jocs de paraules i del bontreball de l’autora.6

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaEn el meu treball de camp, em vaig proposar, per via e-mail, conèixer l’opinióde diferents escriptors i catedràtics que coneguessin el fenomen. També vaig realitzarun recull d’opinions de la premsa, on diferents professors donaven el seu punt de vista.El meu objectiu era aconseguir una opinió externa de gent que veu el fenomen des d’unsaltres ulls. Finalment, vaig passar una sèrie d’enquestes a 30 persones que s’havienllegit tots els llibres per així poder extreure conclusions més directes i copsar l’opiniótant de joves d’onze anys com de persones de quaranta anys.Per finalitzar, vull remarcar que la recerca no ha sigut fàcil en alguns moments.En l’elaboració del meu treball vaig intentar posar-me en contacte amb Xavier Pàmies,traductor de l’últim llibre de la saga de Harry Potter. L’editorial Empúries no vacontestar-me cap dels e-mails que vaig enviar-hi. Sí que vaig rebre un correu d’edicions62 on m’advertien que era difícil establir contacte amb Xavier Pàmies, ja que aquesttema era portat amb “molt secretisme” per aquesta editorial. Tot i que vaig explicar quela meva intenció no era pas conèixer cap detall sobre la propera publicació (HarryPotter i el príncep mestís), no he obtingut resposta.7

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Lima1.2 AGRAÏMENTSCom a autora del treball vull agrair el suport que m’ha donat el meu tutor, M.Sais, a l’hora de poder desenvolupar el treball correctament. També agraeixo lacol·laboració desinteressada de la Gemma Rovira, traductora del cinquè llibre alcastellà, i que molt amablement va guiar-me als inicis de la recerca. Agraeixo la sevapredisposició i la seva ajuda en tot moment. A més a més, dono les gràcies a tots elsprofessors i escriptors que han tingut l’amabilitat de respondre’m els e-mails com:Jordi Larios, Andreu Martín, Gemma Lienas, Andreu Sotorra i Màrius Serra.També un agraïment general a totes les persones que m’han contestatl’enquesta: als meus companys de l’EOI de Girona 2005, als meus amics, que com jo,són fans del Harry, a totes les persones que no conec però que a l’assabentar-se deltema del meu treball han volgut també contestar-me. A tots vosaltres moltes gràcies.8

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Lima2. FONAMENT TEÒRIC2.1 L’AUTORAQui li hagués dit mai a J.K. Rowling que, després de la pobresa i els mals tempsque havia hagut de passar, es convertiria en una de les dones més riques de totAnglaterra? Sens dubte, la història de J.K.Rowling sembla treta d’un conte de fades, onuna pobra noia jove, sense treball i sense diners, lluitant percriar a una filla en un petit pis llogat a Edimburg, ésrescatada gràcies a un jove heroi, de nom Harry Potter.Es sol dir que Johanne Katheleen Rowling va néixera Chipping Sodbury, un poble prop de Bristol a Anglaterra.Però, l’ex-periodista i escriptor Sean Smith ens descobreixen el seu llibre El genio que hay detrás de Harry Potter queJ.K Rowling en realitat no havia nascut a ChippingJ.K Rowling extreta dewww.answers.comSodbury i que mai hi havia viscut.La cèlebre escriptora va néixer a Yate el 1965, un 31 d’agost, una ciutat a setzequilòmetres al nord-est de Bristol i propera també a Chipping Sodbury. L’escriptorautilitza aquest poble ja que diu que li agraden els noms “originals”. A Yate, també vanéixer la germana de l’autora, la Di, amb la qual J.K.Rowling va compartir les primereslectures de Harry Potter. De fet, el primer llibre de Harry Potter, Harry Potter i la pedrafilosofal, està dedicat, a la seva filla Jessica, a la seva mare Anne, i a la seva germanaDi.Des de ben petitona J.K. Rowling ja estava en contacte amb els llibres. Alsquatre anys, el seu pare li llegia El vent en els salzes. També, al ser afeccionada alscavalls, li agradava molt el llibre Bellesa negra d’Anna Sewell, a més de Les aventures9

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limadels cinc, i Donetes de Louisa May Alcott. El fet que la seva mare fos mestra va influirlimolt, a J.K. Rowling, que recorda que llegia tot tipus de llibres que trobés a casa seva.Tampoc podien faltar en el seu repertori novel·les típicament angleses com Orgull iprejudici de Jane Austen i La fira de les vanitats de W.M. Thackeray llibres que se’ls vallegir quan tenia entre 11 i 14 anys. Cal dir, que ja quan tenia 6 anys va escriure el seuprimer conte, Rabbit, que explica la història d’un conill.De l’escola on va anar, als afores de Bristol, en guarda bons records i afirma quees va inspirar en algun mestre per crear el personatge de l’Snape. També recordal’escola de secundària on diu que la professora de llengua i literatura anglesa, la senyoraShepherd, va influenciar-la molt.“Era una professora estricta, i podia arribar a ser molt crítica i cruel, però treballavaa consciència. Jo la respectava molt perquè l’apassionava ensenyar. Suposo que per ami va ser com una introducció a un tipus de dona diferent. Era feminista i moltintel·ligent. I no estava per ximpleries.” 1D’aquesta etapa també cal destacar el seu amic Sean Harris que va conèixerquan feia sisè superior. Es va convertir en el seu millor amic i, per això, no dubtem a dirque en Ron Weasley és, una mica, un retrat d’en Sean. Harry Potter i la cambra delssecrets està dedicat a ell. Una altra curiositat és que el Sean tenia un Ford Anglia decolor turquesa i, evidentment, el cotxe que va rescatar en Harry de casa dels Dúrsley, nopodia ser, segons l’escriptora, un altre cotxe que no fos un Ford Anglia de colorturquesa.Un cop acabada la secundària, J.K. Rowling va estudiar durant quatre anys a laUniversitat d’Exeter i un d’aquests el va passar a París ensenyant anglès. Acabada lallicenciatura Rowling va viatjar cap a Londres per fer un curs de secretariat bilingüe.1 J.K Rowling vista per J.K. Rowling, per Lindsey Fraser Pàg. 18.10

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaSegons ella, aquest curs va ser un “error”, ja que el que realment ella volia era dedicarsea escriure, tot i que admet que li va servir per aprendre mecanografia. Acabat el cursva treballar per a Amnistia Internacional investigant casos de violacions de dretshumans a l’Àfrica francòfona:“ Treballava amb representants de més de 100 països, tots reunits sota un mateixsostre. Era una feina molt interessant i valia la pena. Per a mi era important, si no empodia dedicar íntegrament a escriure, com a mínim passaria el temps fent alguna cosaque valgués la pena”. 2Va ser durant aquells temps quan J.K Rowling escrivia una novel·la per a adultsi on li va començar la passió per escriure als cafès.Casualment, els trens formen un element important de la vida de J.K. Rowling.Els seus pares es van conèixer en un tren que anava cap a Escòcia; en Harry Potterutilitza un tren, el Hogwarts Express, per viatjar cap a l’escola i el bruixot més famós detots els temps se li va aparèixer, mai més ben dit, per art de màgia, en un trajecte d’untren de Manchester a Londres.“Estaba haciendo un largo trayecto en tren desde Manchester a Londres y la idea deHarry simplemente se encendió en mi cabeza como un destello. Llegó muy bienformado. Fue como si le hubiera conocido por primera vez. No tuve que detenerme apensar muy intensamente sobre mi héroe. Chico, no sabe que es un brujo y que le hanmandado a una escuela de brujos. En resumidas cuentas era eso. La idea de quepodíamos tener a un niño que se escapase de los confines del mundo de los adultos yfuera a algún sitio donde tuviera poder, tanto real como metafórico, me atrajo deverdad.” 32 Op. Cit. Pàg. 34-353 El PAÍS, domingo 25 noviembre de 2001 pàg. 3311

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaQuan l’escriptora Rowling va arribar a Londres ja sabia que faria una sèrie de setllibres.“ Sé que això pot semblar extraordinàriament arrogant per a algú que mai no haviapublicat res, però així és com se’m va presentar la història. Em va costar cinc anysplanificar la sèrie, crear la trama de cada una de les set novel·les. Però ara sé quèvindrà i qui apareixerà en tot moment i sento com si retrobés vells amics.” 4J.K Rowling es va traslladar a viure a Manchester. Allí va treballar durant nogaire temps a la Cambra de Comerç, ja que es va fer una reducció de plantilla i la vanfer fora. Aleshores va trobar feina a la universitat, però J.K. Rowling no es sentia bé. Laseva mare havia mort quan feia un mes que ella era a Manchester. Buscant un canvi enla seva vida, es va traslladar a Oporto, Portugal per a ensenyar anglès a alumnes de 8 a62 anys.“ La majoria eren estudiants que es preparaven per als exàmens, però també hihavia gent de negocis i mestresses de casa. Els adolescents d’entre 14 i 17 anys eren elsmeus preferits. Estaven plens d’idees i possibilitats, estaven en l’època de formar-seopinions. Allà vaig arribar a ser cap de departament.” 5Durant aquest temps, J.K. Rowling seguia escrivint lesaventures del petit mag, i passats sis mesos va conèixer l’homeque havia de ser el seu marit, Jorge Arantes , que era periodistade televisió. El 1994, uns quants mesos després del casament,Rowling va donar a llum a la petita Jessica.J.K Rowling al seu casamentamb Jorge Arantes. Extretade www.harrypottergalerij.nl4 J.K. Rowling, vista per J.K Rowling per Lindsey Fraser, pàg. 415 J.K. Rowling, vista per J.K. Rowling per Lindsey Fraser, pàg. 4312

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaPerò la seva felicitat va durar poc. La parella va trencar després d’una discussióen la qual suposadament Jorge la va bufetejar. J.K. Rowling es va emportar Jessica i vafugir a Edimburg, a Escòcia, per estar a prop de la seva germana Di i allí va emprendrela difícil tasca de criar sola la seva filla. Allà, va decidir que, per guanyar-se la vida, elmillor que podia fer era continuar ensenyant, però primer es va treure el títol depostgrau en Educació. Durant l’any que li requeria treure’s el títol no va parard’escriure. Portava la seva filla Jessica al cotxet, la cansava al parc i quan es quedavaadormida se n’anava a escriure a un cafè. El seu cunyat acabava d’obrir un bar, elNicolson’s, i va pensar que en aquell bar hi podria estar bé.“ Es sorprendente cuánto puedes hacer si sabes que el tiempo del que dispones es muylimitado. Probablemente, no he vuelto a ser tan productiva como entonces, si lo midesen palabras por hora. Sigo escribiendo en cafés, pero ahora voy a otros distintos”. 6Harry Potter i la pedra filosofal el va acabar al Nicolson’s essent una maresoltera i vivint en un pis infestat de ratolins.“ El primer agent a qui li vaig enviar el llibre, me’l va tornar. La primera editorial onel vaig enviar també me’l va tornar. Així que el vaig tornar a enviar. El segon agent,Christopher Little, el va agafar. La carta d’acceptació que em va fer arribar és una deles millors que he rebut mai. Ens va costar un any trobar qui els publiqués, peròfinalment Bloomsbury el va acceptar i aquell va ser el segon millor moment de la mevavida; després del naixement de la Jessica” 7Un any més tard, el juliol del 1997, va sortir publicat el llibre. L’editor vaanimar-la quan li va dir que el llibre s’estava venent sorprenentment bé. No se n’haviafet gaire publicitat, tan sols va sortir-ne una bona crítica a The Scotsman, seguidad’algunes altres. Es va vendre sobretot per boca orella. Aleshores va arribar una6 EL PAÍS, domingo 25 de noviembre de 2001 pàg. 337 J.K.Rowling vista per J.K.Rowling per Lindsey Fraser pàg 4613

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limaeditorial nord-americana, Scholastic, i va comprar els drets del primer llibre per unagran quantitat de diners. “L’èxit em va deixar horroritzada”, recorda J.K.Rowling.Aleshores ella era mestra a temps parcial i estava escrivint Harry Potter i la cambradels secrets. A aquest èxit li va seguir, Harry Potter i el pres d’Azkaban, Harry Potter iel calze de foc, Harry Potter i l’ordre del Fènix, i recentment publicat, Harry Potter andthe Half-blood prince, que traduït al català seria Harry Potter i el príncep mestís.I sembla ser, però, que encara ens queda Harry Potter per estona. El món ja sapque hi haurà set llibres de Harry Potter, cosa que li exerceix una enorme pressió aRowling. Seria molt decebedor si el desenllaç final no fos acollit amb satisfaccióuniversal. Encara queden molts interrogants per a respondre com ara: Es posarà malaltalgú, com ho va fer la mare de Joanne?, s’adonarà l’Hermione que la vida és algunacosa més que l’èxit acadèmic?, s’enamorarà en Harry?, publicarà la Rita Skeeter unabiografia d’en Harry? Però, per sobre de tot, l’interrogant més gran de tots és saber quèpassarà en la batalla entre Harry i Voldemort, entre el bé i el mal. Morirà finalmentVoldemort o serà en Harry el que perdi la vida en aquesta feroç lluita? Una de lescaracterístiques més interessants de la saga de HarryPotter és que els personatges poden morir. La màgiano pot enganyar la mort.Tan sols Joanne coneix les respostes aaquestes preguntes. També, una pregunta que esformula habitualment és què escriurà després deHarry Potter. No ha de publicar res més, si no vol. Sino escrivís mai més res, estem segursque HarryPotter seria el testimoni d’un talent extraordinari.Però no només fa falta talent per escriure. RalphRowling amb el quart llibre de lasèrie. Extreta de: www.celebsaz.com14

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaWaldo Emerson va escriure que el talent sol no pot crear un escriptor. Hi ha d’haver unhome darrere del llibre. I, és clar, darrere de la J.K.Rowling escriptora, hi ha JoanneRowling, la dona. Pot semblar una mica tímida i inquieta a vegades, però és una donaapassionada amb gran resistència. Potser els mals temps, la seva pobresa, la sevadepressió, el seu difícil matrimoni i la malaltia i posterior mort de la seva mare vandonar al seu talent un avantatge.Al final, amb l’ajuda de les experiències positives de la seva vida, que inclouenla seva filla Jessica, la lleialtat dels seus amics, l’amor de la seva família i un petitbruixot anomenat Harry Potter, ha triomfat.15

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Lima2.2 ELS LLIBRES DE HARRY POTTERJ.K Rowling ha dit sempre que la seva intenció era fer set llibres explicant lahistòria del noi mag. Des que va començar a escriure Harry Potter i la pedra filosofal,ha dedicat bona part del seu temps a planificar les altres històries, a pensardetalladament en cada personatge, a crear cada història personal (té una llibreta onapareixen tots els personatges amb tot el que s’ha inventat sobre ells), a desenvoluparles trames correctament, a fixar-se en tots els detalls. S’ha dedicat plenament a cadallibre. Actualment, però, també confessa que es pren més temps entre la publicació d’unllibre i un altre. La seva nova família (ha tornat a ser mare) ha fet que s’agafi amb méscalma cada nou llibre. Fins ara, de la sèrie, tan sols en tenim publicats cinc en català toti que el sisè Harry Potter and the Half-blood prince és al mercat des de principi del’estiu del 2005. Els lectors catalans s’hauran d’esperar fins al 23 de febrer del 2006 perllegir el nou volum. A continuació farem un breu resum de cada obra per veure què li hapassat al Harry al llarg de cinc anys.2.2.1 HARRY POTTER I LA PEDRA FILOSOFALUn cop ha descobert que és un bruixot, el Harrymarxa a estudiar a l’escola de màgia i bruixeriaHogwarts. Segons el barret que tria, en Harry és un noiamb valor, bona ment, i amb l’afany de superar-se. Elbarret està a punt de col·locar-lo a la casa de l’escola quemenys desitja, però finalment acaba assignat aGryffindor, amb el seus nous amics Ron i Hermione.Durant el primer curs, el Harry descobrirà quevola amb escombra d’una manera espectacular. El seuPortada del llibre HarryPotter i la pedra filosofal.Extreta de www.sol-e.com16

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limatalent i la seva destresa el fan mereixedor del paper de caçador, un dels jugadors mésimportants per un equip de quidditch (és l’esport dels mags). Al llarg del primer curstambé haurà de salvar la pedra filosofal de les mans del malvat professor Quirrell.2.2.2 HARRY POTTER I LA CAMBRA SECRETAAbans de començar el curs, el Harry topa amb undivertit elf anomenat Dobby. Aquest nou aliat, moltentusiasta, intentarà protegir el Harry d’un enemic secret,però les seves bones intencions no obtenen bons resultats.Més d’una vegada en Harry es veu immers en embolics detota mena quan fa cas al Dobby. En aquest segon curstambé haurà d’enfrontar-se amb “l’hereu” d’Slytherin iPortada del llibre HarryPotter i la cambra secreta.Extreta de:www.arxiu.elforat.netacabarà lluitant davant d’un basilisc per salvar la germanadel seu amic, la Ginny Weasley.2.2.3 HARRY POTTER I EL PRES D’AZKABANDesprés d’una discussió a casa dels Dursley elHarry es trobarà en una situació difícil. Arribat aHogwarts, a part dels difícils exàmens i de la quantitat dedeures que l’esperen, haurà de salvar un Hipògrif de sersacrificat i a més a més descobrirà l’existència d’unapersona important per a la seva vida: el seu padrí SíriusBlack, al qual tothom tem, però que en realitat és nomésun bon home víctima d’una injustícia. El Harry haurà dePortada del llibre HarryPotter i el pres d’Azkaban.Extreta de:www.arxiu.elforat.net17

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limafer mans i mànigues, perquè no el tornin a tancar a la presó d’Azkaban, la presó del móndels bruixots.2.2.4 HARRY POTTER I EL CALZE DE FOCUna vegada més, el Harry tornarà a tenir el protagonismeque mai ha buscat. Per empitjorar les coses, molts dels seusamics se li tornaran en contra i, d’entre aquests, en Ron.Tothom creurà que ell ha introduït el seu nom dins el calzede foc i que per això és el quart participant del Torneig delsTres Bruixots (un torneig que es celebra periòdicament i enPortada del llibre HarryPotter i el calze de foc.Extretade:www.arxiu.elforat.netel qual participen escoles de tot el món). El Harry haurà defer front a una sèrie de proves que li suposen un repte, peròcap d’aquestes serà tan mortífera ni tan perillosa com la quees troba en el cementiri. Amb el cap ben alt, en Harry s’enfronta valentament al seuenemic més temut, Lord Voldemort, el qual ha ressuscitat d’entre les ànimes. Unavegada més el Harry aconsegueix escapar i a més a més rep l’ovació de tota l’escola i detots els seus companys més pròxims.2.2.5 HARRY POTTER I L’ORDRE DEL FÈNIXDurant el cinquè curs és quan el Harry maduramés, físicament i metafòricamentparlant. S’enfronta anoves responsabilitats, noves relacions, nous reptes, novesdecepcions, més dolor, i mil i una proves complicades.Durant l’estiu, el món màgic del Harry i el mónmuggle xoquen d’una de les pitjors maneres possibles i elPortada del llibre HarryPotter i l’ordre del fènix.Extreta de: www.fnac.es18

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limanoi en pateix les conseqüències. Es sent abandonat pel Dumbledore i tractat com un nenpels adults que l’envolten. Ningú vol explicar-li res del que està succeint. A Hogwarts,les coses tampoc funcionen de la manera que el Harry esperava i per primer cop no s’hitroba a gust. Ha de suportar la professora Umridge (a qui odia i no pot veure ni enpintura), ha de suportar visions inquietants, classes particulars amb l’Snape i somnis quees repeteixen, per no parlar del seu primer intent fallit d’una relació amorosa.El Harry es sent profundament aïllat dels seus companys, no troba elrecolzament per a tirar endavant. A més a més, és el tema de conversació preferit per amolta gent i es sent ofès pels que creia que eren els seus amics. La seva actitud tambéafectarà la relació del trio (Harry, Ron i Hermione). El noi es sent abandonat i separat del’Hermione i el Ron durant l’estiu, i emocionalment aïllat d’ells durant el curs. Tot iaixí, l’Hermione i en Ron tindran molta paciència amb ell. L’únic al·licient de la vidadel Harry serà la seva relació amb el seu padrí, en Sírius, al qual arriba a considerar unabarreja entre un pare i un germà.Finalment, Harry acaba coneixent la resposta a moltes de les preguntes que l’hanestat torturant al llarg de la seva vida. Tot i així, seran respostes xocants per a ell que liprovocaran reaccions violentes i més si hi afegim la mort d’un ésser estimat.19

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Lima2.3 ELS PERSONATGES2.3.1 EL PROTAGONISTA: HARRY JAMES POTTERLa vida de Harry hauria estat molt diferent si Voldemortno hagués matat els seus pares quan ell, tan sols, tenia un any devida. Després d’assassinar-los, el mag més tenebrós del món vacaure a l’ intentar matar aquell bebè. Voldemort va perdre tots elspoders i tan sols va deixar una cicatriu en forma de llamp al frontImatge del Harry.Extreta de:www.harrypotter.orgdel nen. Durant els deu següents anys, Harry viu a dures penes amb l’única família queli queda, els Dursley. Quan compleix els 11 anys, la seva vida canvia al descobrir que ésun mag i que ha estat acceptat a l’escola de Hogwarts de màgia i bruixeria. A partird’aquí, en Harry fa nous amics i s’enfronta, any rere any, a les forces del mal: salva lapedra Filosofal, venç una serp gegantina (basilisc), descobreix un impostor (PeterPettigrew), lluita contra Voldemort i veu com torna la segona guerra.Els seus sentiments també són decisius en la seva curta vida: la relació que téamb els adults, amb els seus amics o amb la mateixa Xo Xang, l’aniran afectant en elseu estat anímic.Al llarg dels cinc llibres, hi anem trobant descripcionssobre en Harry, ja que a mesura que passen aquests cinc anys,ha anat creixent. Tot i així, en Harry té una sèrie decaracterístiques que no canvien al llarg del temps. L’autorasempre sol recordar, al principi de cada llibre, com és enDibuix del Harry Potter.Extretade:www.harrypotter.comHarry, i ens fa una petita introducció al seu món. Així, perexemple, J.K. Rowling ens descriu en Harry, en el segonllibre, de la següent manera:20

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Lima“El Harry Potter era un bruixot, un bruixot que acabava de fer el primer curs al’Escola de Bruixeria Hogwarts. I si els Dursley estaven descontents que hagués tornatper les vacances, no era res comparat amb com se sentia el Harry.Trobava tant a faltar Hogwarts que ser a casa dels Dursley li produïa un mald’estómac permanent. Trobava a faltar el castell, amb els passadissos secrets i elsfantasmes; les classes (és clar que no a l’Snape, el mestre de Pocions); els mussols queportaven el correu; els banquets al Gran Saló; el llit amb baldaquí al dormitori de latorre; el Hàgrid, el guardabosc, que vivia en una cabana al costat del bosc Prohibit i ,especialment, el quidditch, l’esport més practicat en el món dels bruixots (que es jugaen un camp amb sis perxes altíssimes, quatre pilotes voladores i catorze jugadorsmuntats en escombres)”. 8I, per exemple, al tercer llibre “Harry Potter i el Pres d’Azkaban”, ens descriu alHarry de la següent manera:“Harry Potter no era un noi normal per moltes raons. Per començar, perquè l’època del’any que menys li agradava eren les vacances d’estiu. Després, perquè tenia moltesganes de fer els deures que li havien posat, però els havia de fer en secret, ben entradala matinada. A més, era bruixot.” 9En el cinquè llibre “Harry Potter i l’Ordre del Fènix”, l’autora ens el descriu enel primer capítol de la següent manera:“ Era un nano prim, de cabells negres, amb ulleres, amb l’aspecte demacrat i una micamalaltís d’algú que ha crescut molt en poc temps. Portava uns texans bruts i estripats,una samarreta destenyida que li anava gran, i tenia les soles de les vambes gastades deles vores. L’aparença d’en Harry Potter no agradava als veïns, que eren una gent queconsiderava que la deixadesa hauria d’estar penada per la llei; però, com que aquella8 J.K. Rowling, Harry Potter i la cambra secreta Empúries. Pàg. 8-99 J.K. Rowling Harry Potter i el pres d’Azkaban Empúries. Pàg. 921

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limatarda s’havia amagat darrere d’una gran hortènsia, que passava pel carrer no elveien.” 10La Fitxa de Harry PotterA) Data de naixement: El 31 d’agost del 1980 (el mateix dia que J.K. Rowling).B) Lloc de residència: Durant el seu primer any de vida viu a (Valle de Godric). Elssegüents deu anys els passa al Carrer Privet número quatre de Little Whinging (Surrey).Però, des dels 11 anys passa els anys estudiant a Hogwarts i l’estiu al Carrer Privet.C) La seva família: Que es coneguin, al llarg de tots els cinc llibres se’ns parla sobretotde la Lily Evans Potter i d’en James Potter, els pares d’en Harry .I) Els Potter: Segons en Dumbledore (el director de l’escola de màgia ibruixeria) els Dursley són els únics parents vius d’en Harry Potter:“ – Hevingut per deixar el Harry amb els seus tiets. És l’única família que liqueda” 11 . Cal dir que també se’ns ha donat molt poca informació de la sevafamília biològica. Sabem però que en Harry tenia un avi al qual veu en elmirall de Gised, un mirall que el Harry descobreix en el primer llibre, i quepermet veure allò que més desitgem:“ Lentament, el Harry va mirar lescares de l’altra gent que hi havia al mirall i va veure altres ulls verds comels seus, altres nassos com el seu, i fins i tot un vellet que tenia els mateixosgenolls sortits que ell...El Harry veia la seva família per primer cop a lavida.” 12 . Sembla ser que tots els membres de la família Potter eren tambécom en Harry, mags i que no en queda cap membre. Tot i així, en Harry téun padrí, en Sirius Black, un home que es va escapar de casa seva quan tenia16 anys i va ser acollit pels pares de James Potter, o sigui, pels avis d’enHarry.10 J.K. Rowling, Harry Potter i l’Ordre del Fènix Empúries pàg. 911 J.K. Rowling Harry Potter i la pedra filosofal Empúries Narrativa, 97 pàg. 1612 Op. Cit. Pàg. 18522

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaII)La família Evans: La Lily Evans és la mare d’en Harry. Té una germana,anomenada Petúnia Evans. Lily és una bruixa nascuda de muggles (és a dir,de gent no màgica). La Petúnia, tieta d’en Harry, segons sabem, va créixermolesta ja que els seus pares semblava que acceptessin de bon grat el fet quela Lily fos una bruixa. Des de llavors que va intentar evitar el contacte ambla seva germana.D) Físic:I) Ulls: Verds brillants (com els de la seva mare) i necessita portar ulleres.II)III)IV)Cabells: Negres i despentinats. Li creixen amb molta rapidesa.Contextura: Petit i prim, amb els genolls amb nusos.Característica especial: Cicatriu en forma de llampec en el front (a causade la maledicció que li va llançar Voldemort).“ El Harry, que continuava sent baixet i prim per la seva edat,havia crescut tres o quatre dits en un any. En canvi, el cabell negreatzabeja el tenia com sempre: desendreçat amb obstinació, li fes el queli fes. Rere les ulleres tenia uns ulls verds brillants i, al front, claramentvisible a través del cabell, tenia una cicatriu fina en forma de llamp. Deles coses anormals que caracteritzaven el Harry, aquella cicatriu era lamés extraordinària de totes. No era, com li havien volgut fer creure elsDursley durant deu anys, un record de l’accident de cotxe en què havienmort els seus pares, perquè la Lily i el James Potter no havien mort en unaccident. Els havia assassinat Lord Voldemort, el bruixot de les forcesdel mal més temut dels darrers cent anys. El Harry havia sortit il·lèsd’aquell atac, amb només la cicatriu al front que li havia produït el23

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limamalefici de Voldemort, que, enlloc de matar-lo, havia rebotat cap al seucreador. Més mort que viu, Voldemort va desaparèixer...” 13E) Caràcter: El Harry és molt lleial als seus amics, però sol guardar-se molts secretsper a ell mateix, és a dir, li costa molt explicar què li passa. En el cinquè llibre, on té 15anys, el Harry es sent incomprès i pensa que la gent està essent injusta amb ell.F) Interessos: Li agrada moltíssim jugar aQuidditch, l’esport per excel·lència del món màgic.Durant el seu primer any aconsegueix un lloc enl’equip de Quidditch com a buscador i es converteixaixí en el primer estudiant en 100 anys que entra enun equip de Quidditch amb tan sols 11 anys. Durantel curs 1994-1995 no es celebra l’anual Lliga deQuidditch que enfronta les quatre cases deEl Harry atrapant l’Snitch alQuidditch. Extreta de:www.cinefex.comHogwarts, ja que aquell any es fa el Torneig dels tres bruixots. I durant el curs 1995-1996, la professora Dolors Umbridge li prohibeix jugar a l’equip a l’acabar el primerpartit de lliga (Gryffindor contra Slytherin).G) Qualitats especials: És molt bo en l’assignatura de Defensa contra les forces delmal. També és capaç de tenir somnis premonitoris, i a través de la cicatriu que porta alfront pot saber l’estat anímic del seu rival, Voldemort. El Harry també és reptilingüe,parla el reptilià, la llengua de les serps.13 J.K. Rowling Harry Potter i el pres d’Azkaban Empúries pàg. 1324

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaH) Casa a Hogwarts: El barret seleccionador escull a quina de les quatre cases had’anar cada alumne. En un principi aquest barret vol posar en Harry a Slytherin, la casaa la qual va anar el bruixot Lord Voldemort, però en Harry li demana que vol anar aGryffindor: “- Mmm...li va dir una veueta a cau d’orella -. (es refereix al Barret quetria). Difícil, molt difícil. Tens molt de coratge, això està clar. I una intel·ligènciaconsiderable, a més. Tens talent...Oh, Déu meu! I moltes ganes de provar-te a tumateix, això és interessant...I doncs, ¿on et poso?.El Harry es va agafar fort a la vorera del tamboret i vapensar:- A Slytherin no, a Slytherin no.- Així que a Slytherin no ¿eh?- va dir la veueta-. N’estàssegur? Podries arribar a sobresortir, ja ho saps. Ho tenstot al cap, i Slytherin t’ajudaria a agafar el camí de lagrandesa, d’això no hi ha cap dubte... ¿No? Bé, si n’estàssegur... Més val que sigui Gryffindor! 14L’escut de Gryffindor.Extretade:www.wikipedia.orgI) Ha format part de:- La casa de Gryffindor.- Buscador de l’equip de Quidditch de Gryffindor (l’esport quepractiquen els bruixots). Porta el número 7 a la samarreta.- Forma part, durant el seu segon any a Hogwarts del Club del Duel.- També forma part del P.E.T una associació en defensa de la dignitatdels elfs domèstics.- I és membre de l’exèrcit d’en Dumbledore.14 Op. Cit. Pàg. 11025

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaJ) Pertinences:- Vareta: Feta amb fusta de grèvol i ploma de fènix, un pam i mig,agradable i versàtil.- Mascota: La Hedwig, una òliba blanca, que va ser un regal delHàgrid (el guardaboscos de l’escola de Hogwarts).- Escombres: En Harry va tenir una Nimbus 2000, però se li trencaquan xoca contra el Pi Cabaralla, un arbre que esmicola tot el que téal seu voltant. I l’última que li van regalar va ser una Raigdefoc, queés la que té fins al cinquè llibre.- Altres: Una capa que fa invisible, que era del seu pare i que enDumbledore li va regalar el dia de Nadal durant el primer any aHogwarts., el mapa de Magatotis, un regal de Fred i George. Aquestmapa havia estat confeccionat en el passat per Enllunat, Cuapelada,Lladruc i Forcat. També té una navalla que pot obrir quasi totes lesportes. Va ser un regal del seu padrí, en Sírius. En Sírius també li varegalar un mirall intercomunicador. En la nota que acompanyava elregal hi posava. “Això és un mirall intercomunicador, i jo en tincl’altra parella. Si necessites parlar amb mi, només cal que te’l posisal davant i diguis el meu nom; tu apareixeràs al meu mirall i jo podréparlar a través del teu. En James i jo el fèiem servir quan estàvemcastigats en llocs separats” 15K) Estudis: Durant el 1991 i el 1992 en Harry ingressa a l’Escola de Màgia i Bruixeriade Hogwarts i és assignat a la casa de Gryffindor fins a l’actualitat. Durant el tercer curs15 J.K. Rowling Harry Potter i l’Ordre del Fènix Empúries pàg. 95426

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limaescull l’opció de fer Endivinació i Cura de Criatures Màgiques com a assignaturesoptatives. Durant el 1995, decideix que de gran vol ser auror, cosa que fa que durant elcurs 95-96 esculli Transformacions, Pocions, Encantaments i Defensa contra les Forcesdel Mal, una assignatura en la qual destaca. També durant el 1995 es converteix enprofessor de l’Exèrcit d’en Dumbledore, on ensenya altres companys els seusconeixements en Defensa contra les Forces del Mal.L) El protagonista i el seu antagonista, Lord Voldemort : Una de les curiositats de lasaga Harry Potter és la semblança que té el noi, amb el seu antagonista, LordVoldemort: tots dos són orfes, tots dos han viscut adoptats per famílies muggles, totsdos parlen el reptilià. Aquestes paraules les trobem a Harry Potter i la cambra secretaquan Voldemort les hi recorda a Harry. “ Tu mateix te’n deus haver adonat. Tots dossom de sang barrejada, orfes, a tots dos ens van educar els muggles. Probablementsom els dos únics reptilingües que hi ha hagut a Hogwarts des del gran SírpentinSlytheri. Fins i tot ens assemblem físicament...” 16També cal recordar que tant la vareta d’en Harry com la de Voldemort tenenunes característiques semblants tal com ens diu el senyor Ollivander, l’home encarregatde vendre les varetes: “ – Recordo totes les varetes que he venut, senyor Potter. Totes icada una d’elles. I el que és curiós és que la cua del fènix de la qual es va treure laploma de la seva vareta tenia un altra ploma. Només una altra. És molt curiós,efectivament, que estigui destinat a aquesta vareta, quan la seva germana...La sevagermana li va fer la cicatriu. El Harry va empassar saliva. – Sí, un pam i tres quarts.Teix. Efectivament, molt curiós que passin aquestes coses(...)” 1716 J.K. Rowling Harry Potter i la cambra secreta Empúries pàg. 28017 J.K. Rowling Harry Potter i la pedra filosofal Empúries. Pàg. 7927

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaLL) Curiositats: El Harry surt, durant el cinquè curs, amb la Xo Xang una alumna unany més gran que ell i que és de la casa de Ravenclaw.M) Origen del nom: Els Potter eren uns veïns que la J.K. Rowling va tenir quan erapetita. Mentre que Harry era el segon nom del seu pare.Harry Potter és interpretat al cinema per l’actor anglès Daniel Radcliffe. Extretes de:www.harrypotter.uk28

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Lima2.3.2 ELS AMICS I ELS ALIATSRonal “Ron” Bilius WeasleyDes que es coneixen, en Ron i en Harry s’han convertit enbons amics. Sempre sota l’ombra dels seus germans més grans, enRon s’esforça dia a dia per treure bones notes i estar així a l’alturade Bill, Charlie o Percy (els seus germans més grans). Veiem comen el primer llibre el Ron li explica a Harry com és la seva família:“ Sóc el sisè (fill) de la família que va a Hogwarts. I jo crec que esperen massa de mi.El Bill i el Charlie ja han acabat. El Bill va ser cap de monitors i el Charlie capità dequidditch. Ara el Percy és monitor. El Fred i el George fan molt el boig, però tot i aixítreuen unes notes boníssimes i tothom diu que són molt divertits. Tothom espera que josigui tan bo com els altres, i si ho arribo a ser no tindrà importància, perquè els altresja ho van ser abans. A més, mai pots estrenar res amb cinc germans. Porto els vestitsvells del Bill, la vareta vella del Charlie, i la rata vella del Percy.” 18Li puja molt la moral quan, en el cinquè curs, és nomenatdelegat de curs de Gryffindor. Però, des de sempre, en Ron té unproblema més seriós: els sentiments que sent cap a la seva amigaHermione.Imatge del Ron.Extreta de:www.harrypotter.orgImatge del Ron.Extreta de:www.weasleyworld.ukJ.K. Rowling va declarar en una entrevista que el personatgede Ron tenia similituds amb un vell amic de la infància:“ Quan feia sisè superior va passar una cosa molt important. Unnoi que es deia Sean Harris va arribar a l’escola provinent de Xipre (el seu paretreballava a l’exèrcit). Es va convertir en el meu millor amic. Harry Potter i la cambradels secrets està dedicat a ell.18 J. K. Rowling Harry Potter i la pedra filosofal Empúries pàg. 9029

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaEn el primer llibre, J.K. Rowling ens descriu el Ron molt breument:“Era alt, prim i trencadís, tenia pigues, el nas llarg, i les mans i els peus grans”.També, per les diferents descripcions al llarg dels cinc llibres, podem saber que té elscabells rojos i foscos. S’assembla molt al seu germà Percy. També sabem que és moltvergonyós i que es posa vermell amb facilitat.“El Sean tenia un Ford Anglia de color turquesa que per a mi va significar lallibertat. Quan vius en un poble petit al camp, tenir cotxe és molt important. Així que,com us podeu imaginar, el cotxe que va rescatar el Harry i més tard el va portar amb elRon Weasley a Hogwarts no podia ser un cotxe vell qualsevol; havia de ser un FordAnglia de color turquesa. El Ron Weasley no és el retrat del Sean, però sí que s’hiassembla molt.” 19Fitxa de RonA) Data de naixement: L’1 de març del 1980B) Lloc de residència: El Cau (Ottery St. Catchpole); durant l’any escolar viu aHogwarts.C) Família coneguda: Els Weasley. Els seus pares són l’Arthur i la Molly Weasley.Els seus germans més grans són en Bill, en Charlie, en Percy, en Fred i en George. Laseva germana petita és la Ginny. També se li coneix un oncle anomenat Bilius (com elsegon nom del Ron), però que va morir. També sabem que un cosí de la Molly ésmuggle i economista.19 Lindsey Fraser J.K. Rowling vista per J.K. Rowling autora de la sèrie Harry Potter La Magrana pàg.19- 2030

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaD) Interessos: El Quidditch, especialment un equip anomenat els Chudley Cannons);també li agrada molt jugar als escacs màgics, llegir còmics i col·leccionar Cromos de lesGranotes de xocolata.E) Qualitats especials: Probablement, és el millor jugador d’escacs que Howgarts hagitingut mai.F) Casa: Igual que tots els seus germans el Ron va a Gryffindor.G) Ha format part de:- La casa de Gryffindor- Guardià de l’equip de Quidditch de Gryffindor (Harry Potter il’Ordre del Fènix).- També ha format part del P.E.T- I membre de l’exèrcit del DumbledoreH) Pertinences:- Vareta: La seva vareta l’hereda del seu germà Charlie, però se litrenca el 1992 (Harry Potter i la cambra dels Secrets). El setembredel 1993 torna a tenir una vareta nova: de trenta-cinc centímetres,fusta de salze, i amb un cabell de la cua d’unicorn.- Mascota: L’Scabbers, una rata de color marró, però que en realitat ésun animag, en Peter Pettigrew. Aquesta mascota la té durant el tercercurs. Setmanes després, en Sirius Black li regala una òliba petita a laque la Gini anomena Procupuctí.31

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaI) Estudis: Fins el 1991 és educat per la seva mare al Cau. En el curs 1991-1992ingressa a Hogwarts i és assignat a la casa de Gryffindor fins a l’actualitat. En el seutercer curs, escull fer Endevinació i Cura de les Criatures Màgiques ja que té pensat,igual que en Harry, estudiar la carrer d’Auror.J) Títols És anomenat delegat de la casa de Gryffindor (Harry Potter i l’Ordre delFènix).K) Quidditch: L’octubre de 1995 es presenta a les proves per a ser el nou guardià del’equip de Gryffindor, i és escollit. Tot i tenir molts problemes a l’hora de jugarguanyen la copa.L) Curiositats: Ron sembla enamorat de l’Hermione.LL) Origen del nom: “Ron” és el nom d’un oncle de la J.K. Rowling.Ron Weasley és interpretat al cinema per l’actor Ruper Grint. Extretesde: www.weasleyworld.uk32

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaHermione GrangerL’Hermione és filla de dentistes muggles. Quan arriba aHogwarts sembla ser una alumna avançada, ja que ha estat totl’estiu practicant màgia. Li costa fer-se amb l’amistat de Ron iHarry, però una vegada arriben a ser amics es converteixen eninseparables. Hermione destaca sempre per ser la que treu lesmillors notes i per ser una alumna molt aplicada. Té veu deImatge del’Hermione. Extretade:www.harrypotter.orgmanaire, i només cal veure com ens la presenta J.K. Rowling en Harry Potter i la pedrafilosofal:“Tenia veu de manaire, el cabell castany molt abundós i les dents de rata (...)- A la família no hi ha ningú que pugui fer màgia, així que va ser una gran sorpresarebre la carta, però mai havia estat tan contenta, perquè és clar, Hogwarts és lamillor escola de bruixeria que existeix, o això, diuen. M’he après tots els llibres detext de memòria, espero que amb això n’hi hagi prou. Per cert, sóc l’HermioneGranger, ¿i vosaltres?” 20Se li coneix un xicot, el Viktor Krum. Però les seves preocupacions no són tan solsels estudis, sinó també divertir-se amb els seus amics i també crear una associació endefensa dels drets dels elfs domèstics (P.E.T).Informació addicional de l’Hermione Jane GrangerPer J.K. Rowling:“Fa uns anys, la pregunta que em feien amb més freqüència era:com es pronuncia el nom de la nena?. Com ja sabreu, vaig incloure astutamentaquesta resposta en “El Calze de Foc”, quan l’Hermione li ensenya a Víctor Kruma pronunciar-lo bé. També he sentit moltes vegades “Her-moin”, però de totes les20 J.K. Rowling Harry Potter i la pedra filosofal Empúries. Pàg. 9533

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limapronunciacions equivocades la que mes m’agrada, més fins i tot que la correcta, és“Hermy-one”, com Hermi-u en anglès.També haig de dir que en un passat molt llunyà, l’Hermione portava el cognom“Puckle”, però no li quedava gens bé i no vaig tardar en canviar-lo per un altreque fos menys frívol. Per curiositat, l’aniversari de l’Hermione és el 19 deSetembre. Una altra curiositat relacionada amb l’Hermione és que quan estàvempreparant el manuscrit de “La pedra filosofal”, el meu editor volia que eliminésl’escena en la qual en Harry, en Ron i l’Hermione lluiten contra el troll. Tot i quehavia acceptat la majoria de retalls que em suggeria, em vaig negar en rodó atreure aquesta escena. L’Hermione era tan desagradable en la primera part de “Lapedra filosofal” que em semblava molt necessari alguna cosa (literalment)gegantesca que la unís amb en Harry i en Ron. (...)Moltes vegades he dit que l’Hermione s’assembla una mica a com era jo denena. Crec que moltes persones em veien com una ratasàvia, però espero que quediclar que sota l’aparença d’estudi hi ha molta inseguretat i una enorme por alfracàs. 21 ”Fitxa d’HermioneA) Naixement: El 19 de setembre de 1979.B) Lloc de residència: Durant l’any escolar viu a Hogwarts, i es desconeix quina és laseva casa muggle.21 http://www.harrypotter.org34

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaC) La seva família: La família de l’Hermione es la Família Granger. Només sabem quela seva mare es diu Jane.D) Físic: L’Hermione té els cabells castanys i arrissats. Una curiositat és que, fins el1994, les seves dents són lleugerament grans, però amb un sortilegi, la infermeraPmfrey les hi encongeix.E) Caràcter: Com ja hem dit, l’Hermione és molt estudiosa i responsable, però capaçde trencar les normes quan es tracta d’ajudar un amic. En el curs 1994-1995 s’enamorad’un estudiant de Durmstrang, una escola estrangera amb la qual Hogwarts realitza unintercanvi.F) Interessos: Llegir i estudiar tota classe de llibres, els drets dels animals desprotegits,com els elfs domèstics, raó per la qual crea el P.E.TG) Qualitats especials: A part de les seves excel·lents notes acadèmiques és molt bonafent encanteris de tota classe i molt ràpida a l’hora de prendre apunts.H) Casa: Gryffindor (1991-1999). El barret seleccionador es planteja posar-la aRavenclaw però acaba anant a Gryfindor.I) Organitzacions de les que forma part:- Casa Gryffindor- Membre del Club del Duel- Directora i membre del P.E.T35

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Lima- Membre de l’exèrcit del DumbledoreJ) Vareta: La vareta de l’Hermione és feta amb nervis de cor de drac i amb fusta de laparra.K) Mascota: Té un gat de color taronja que anomena l’Entremaliat. Se’l va comprarl’agost del 1993.L) Pertinences: Un reculatemps que li permet durant el tercer curs (Harry Potter i elpres d’Azkaban) assistir a totes les classes. L’aconsegueix amb el permís del Ministeride Màgia durant el curs 1993-1994.LL) Estudis: Durant el curs 1991-1992 ingressa a Hogwarts i és assignada a la casaGryffindor fins a l’actualitat. Durant el seu tercer curs, escull totes les optativespossibles (Aritmètica, Estudis Muggles, Runes Antigues, Endevinació, Cura deCriatures Màgiques, entre altres). Durant aquest curs l’Hermione també renuncia al’assignatura d’Endevinació a causa de les diferències que té amb la professoraTrelawney. I durant el curs 1994-1995 deixa vàries optatives per a disposar de méstemps.M) Títols: Es nomenada delegada de la casa de Gryffindor.N) Curiositats:L’animal que li fa més por a l’Hermione són les nútries, curiosamentl’animal preferit de J.K. Rowling. Sempre s’ha dit que J.K. Rowling ha mostrat una36

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limapredilecció especial cap a l’Hermione, ja que ella mateixa diu que aquest personatge esbasa una mica en la seva infància i joventut.O) Origen del nom: J.K. Rowling va prendre el nom de l’Hermione de l’obra deShakespeare, “Somni d’una nit d’estiu”, tot i que diu que els personatges nos’assemblen. J.K. Rowling creu també que un parell de dentistes van donar aquest noma la seva única filla solament per demostrar com n’eren, d’intel·ligents. Però també vaescollir aquest nom inusual, perquè li preocupava que hi hagués alguna noia, realmentintel·ligent i que també tingués les dents llargues, que li pogués molestar.Hermione Granger és interpretada al cinema per l’Emma Watson. Extretes de: www.hermionefanclub.uk37

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaAlbus DumbledoreEl seu nom real és Albus Percival WulfricBrian Dumbledre. És el director de Hogwarts,l’escola de Màgia on en Harry estudia juntamentamb els seus companys. La primera descripció quetenim de l’Albus Dumbledore és la que ens fa enHarry quan menjant-se una granota de xocolata litoca un cromo d’en Dumbledore:Imatge de l’Albus Dumbledore.Extreta de: www.harrypotterart.org“ El Harry va desembolicar una granota de xocolata i va agafar el cromo. Era la carad’un home que portava ulleres de mitja lluna, tenia el nas tort i uns cabells, una barba iuns bigotis platejats molt abundants. Sota la fotografia hi havia el nom: AlbusDumbledore. (...) El Harry va girar el cromo i va llegir:Albus Dumbledore, actual director de Hogwarts. Considerat per molts elmillor bruixot dels temps moderns, Dumbledore és especialment conegut perhaver derrotat el bruixot del mal Grindelwald el 1945, pel descobriment delsdotze usos de la sang de drac, i pel treball que va fer sobre alquímia amb el seucompany Nicolas Flamel. Al professor Dumbledore li agrada la música decambra i les bitlles.” 22El professor Dumbledore juga un paper molt important durant tota la saga dellibres publicats. Com que es tracta del mag més poderós, és el protector d’en Harryquan s’ha d’enfrontar al seu arxienemic Lord Voldemort. És ell qui li revela els secretsmés ben guardats del passat d’en Harry. Al final de cada llibre, hi ha ja, com si s’haguésconvertit en una tradició, una conversa entre en Harry i en Dumbledore on descobrim22 Harry Potter i la pedra filosofal. Pàg. 9338

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limacoses que ens sorprenen. Potser una de les converses més esperades és la que mantenenen Harry i en Dumbledore a Harry Potter i l’ordre del Fènix:- Ja és hora que t’expliqui, Harry – va dir -, el que t’hauria hagut d’explicar fa cincanys. Seu, siusplau. T’ho explicaré tot. Només et demano una mica de paciència. Jatindràs temps d’escridassar-me (o del que vulguis) quan hagi acabat; no t’ho impediré.(...) 23- En Voldemort va voler matar-te quan eres un nadó a causa d’una profecia que es fafer poc abans que nasquessis. Ell sabia que la profecia existia, però no sabia ben béquè deia. Va decidir matar-te mentre fossis encara petit pensant-se que així acomplia elque deia la profecia. Però va acabar descobrint, per desgràcia per a ell, que anavaerrat, perquè el malefici que t’havia de matar va regirar-se contra ell. 24El professor Dumbledore actua també com a un guiaper a en Harry. Gràcies als seus consells i ensenyances enHarry es pot enfrontar molt més ben preparat a les forcesdel mal. També cal dir que en Dumbledore manifesta unFotografia de l’AlbusDumbledore. Extreta de:www.pottersrealm.comafecte especial cap a en Harry, quan, moltes vegades, elsalva de càstigs importants, ja que a en Harry, de tant entant, li agrada trencar les normes.El nom del director de l’escola diu molt d’ell; Albus vol dir Blanc que és un nomperfecte per a un mag que lluita contra les forces del Mal. El cognom Dumbledore té unorigen més simple. J.K.Rowling ha dit en alguna de les seves entrevistes queDumbledore prové de la paraula “bumblebee” que significa un abellot i afegeix que li23 Harry Potter i l’ordre del Fénix. Pàg. 92924 Harry Potter i l’ordre del Fénix. Pàg. 93439

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limaagradava la idea que el professor Albus cantés per si mateix imitant el so d’aquestanimal. I en efecte, en els llibres podem apreciar com el professor Dumbledore moltesvegades canta o xiula melodies de certes cançons.Sobre la seva personalitat, Albus Dumbledore escaracteritza per la seva tranquil·litat, per la seva amabilitat(inclús davant de personatges que li desagraden) la sevasaviesa, i el seu sentit de l’humor. No és el tipus de professorque castiga els seus alumnes, sinó que intenta guiar-lossempre pel millor camí possible. Mai se l’ha vist faltant-li alrespecte a ningú i, tot i que s’ha enfadat algunes vegades, maiha perdut els estreps.Imatge del DirectorDumbledore. Extreta de:www.harry-pottergames.comEl professor Dumbledore és una presència habitual al Gran Saló, on quasisempre el presideix des de la seva butaca. Habita en un despatx d’una torre secretajuntament amb la seva mascota, un fènix anomenat Fawkes.Capaç de proeses màgiques tan extraordinàries com la invisibilitat, l’AlbusDumbledore està disposat a lluitar contra el senyor de les forces del mal (Voldemort) ievitar el seu retorn al poder. Una de les grans qüestions finals d’aquesta saga és si aixòs’aconseguirà i si tant en Harry com en Dumbledore en sortiran vius o moriran enl’intent.Albus Dumbledore interpretat a l’esquerra perRichard Harris i a la dreta per Michael Gambon.Extretes de: www.film.guardian.co.uk40

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaRubeus HàgridTot i les seves grans proporcions i el seu aspecte unamica mal cuidat, en Hàgrid és un bon amic d’en Harry i algúen qui es pot confiar plenament. Va ser educat pel pare queera mag, ja que la seva mare, una geganta anomenadaFridwulfa, els va abandonar i va morir anys més tard.Imatge del Hàgrid.Extreta de:www.harrypotter.orgJa de petit, en Hàgrid era molt més gran que el seu pare i quan va anar a l’escolade Hogwarts destacava pel seu aspecte de mig - gegant.Durant el seu tercer any aHogwarts, el retorn de l’Hereu d’Slytherin el converteix en sospitós, ja que cuidavad’una aranya gegant anomenada Aragog. Per aquests motius és expulsat de l’escola,però en Dumbledore permet que torni com a guardabosc de l’escola.Quan assassinen els Potter, és en Hàgrid el que s’encarrega de portar en Harrydes del Vall de Godric fins al carrer Privet. Però aquesta no és l’última vegada que esveuen. Des que en Harry arriba a Hogwarts es fan moltamics. Durant el tercer curs d’en Harrya l’escolanomenen en Hàgrid professor de Criança de CriaturesEl Hàgrid amb el Harry alsbraços. Extreta de:www.harry-pottergames.comMàgiques. Però sens dubte el seu pitjor any és durant elquart curs d’en Harry a Hogwarts quan una periodista delPeriòdic Profètic, Rita Skeeter comença a destapar el seupassat descobrint que la seva mare era una perillosa geganta. Aquest mateix any tambéconeixerà a Madame Maxime i junts portaran a terme una missió que els encomana enDumbledore: han d’evitar que els gegants es posin de part d’en Voldemort.41

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaLes coses surten malament, però en Hàgrid torna a Hogwarts amb el seu germàgegant Grawp. Durant el cinquè curs la professora Umbridge també el posa a prova iamb l’ajuda d’uns aurors intenten atrapar en Hàgrid. Acabat el curs torna a l’escola sa iestalvi.En Hàgrid és un dels personatges més peculiars de tota aquesta saga. Només calveure com ens el descriu l’autora, la primera vegada que el coneixem a Harry Potter i laPedra filosofal:“Plantat al llindar de la porta hi havia un home gegantesc. Tenia la cara gairebécoberta per una llarga cabellera molt despentinada i una barba salvatge, molt pocarreglada, rere les quals se li endevinaven els ulls, que centellejaven com si fossinescarabats.” 25Referent al seu caràcter podem dir que és moltbon jan, però, a causa de la seva condició de gegant,quan s’enfada pot resultar agressiu. Gràcies, també, aaquesta condició, els encanteris no li fan efecte. AlHàgrid li agrada mol cuinar encara que a la gent no lisolen agradar els seus plats. És un aficionat a lescriatures perilloses: ha tingut dracs, gegants, aranyes...En Rubeus Hàgrid. Extreta de:www.film.guardian.co.ukCom ja hem dit, habita a la cabanya del guardabosc, a l’entrada del bosc Prohibitacompanyat del seu gos de grans dimensions anomenat Ullal.Una altra de les característiques més peculiars d’aquest gegant és la seva manerade parlar. Fixem-nos amb aquests extractes de Harry Potter i la pedra filosofal:25 Harry Potter i la pedra filosofal pàg 4742

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Lima“- em pots dir Hàgrid – va dir -, és com em diu tothom. I com t’he dit abans, sóc elguardaboscos de Hogarts. De Hogwarts ja ho saps tot, és clar. (...)- què et sap greu? – va cridar el Hàgrid, enfadat, i es va girar cap als Dursley, que esvan encongir en l’ombra -. És a ells a qui hauria de saber greu! Ja sabia que no rebiesles cartes, però mai vaig arriba a pensar que no sabries res de Hogwarts, per l’amor deDéu! ¿Mai t’has preguntat on van aprendre els teus pares?” 26El Hàgrid és interpretat al cinema perl’actor Robbie Coltrane. Extreta de:www.dennyprorok.host.sk26 Harry Potter i la pedra filosofal pàg. 4943

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaMinerva McGonagallDes de ja fa trenta nou anys, la professora McGonagall imparteix classes de Transfiguració a Hogwarts.Quan en Harry arriba a Hogwarts, la professora Minerva escomporta d’una manera tan severa amb ell com amb la restadels alumnes, sense importar-li que sigui de Gryffindor, la casaLa professora McGonagall. Extreta de:www.harrypotter.orgde la qual ella n’és la directora. Però, tot i així, darrere d’aquesta serenitat trobem unagran persona, molt amiga d’en Dumbledore. Sent una espècie de preferència versl’Hermione, ja que tenen moltes coses en comú tot i la diferència d’edat. Recordem queés aquesta professora la que aconsegueix un reculatemps per a l’Hermione:“ – És un reculatemps – va contestar l’Hermione amb un murmuri -, me’l va donar laprofessora McGonagall el dia que vam arribar a l’escolaperquè no em perdés cap classe. La professoraMcGonagall em va fer prometre-li que no ho diria aningú. Va haver d’escriure un munt de cartes a laConselleria perquè me’n deixessin tenir un. Els va haverd’explicar que era una alumna modèlica i que mai de lavida el faria servir per a res que no fossin els estudis...Així és com he pogut anar a totes les classes que emMinerva Mc Gonagall.Extreta de:www.libbys.poohthebear.comcoincidien, girant el reculatemps i revivint leshores...Però...” 2727 Harry Potter i el pres d’Azkaban pàg. 34244

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaAquesta professora també ha format part de l’Ordre del Fènix i és una de lesprincipals mestres que no tolera la professora Umbridge (la nova professora de defensacontra les forces del mal durant el cinquè curs d’en Harry).La professora McGonagall és la que rep els estudiants que comencen el primercurs a Hogwarts. La primera impressió que se n’emporta en Harry és aquesta:“ La porta es va obrir immediatament. A l’altra banda del llindar hi havia una bruixaalta amb els cabells negres que portava un vestit verd maragda. Tenia l’aire sever i elHarry de seguida va pensar que seria millor no buscar-li les pessigolles.” 28estricte:Més endavant, quan el Harry la va coneixent s’adona més del seu caràcter sever i“ La professora McGonagall era, com sempre, diferent. El Harry no s’havia equivocatgaire el primer dia quan va pensar que seria millor no buscar-li les pessigolles. Eraintel·ligent i molt estricta. Ja només començar la primera classe, els va fer un discurs.- La transfiguració és una de les coses mes complexes i perilloses que aprendran aHogwawrts – va dir -. Si algú comença a fer el burro a classe, el faré fora i no tornarà.Després no em diguin que no els he avisat.” 29Tot i aquest caràcter la professora McGonagall també s’emociona quanl’Hermione queda petrificada a Harry Potter i la cambra i també quan Gryffindorguanya la copa de Quidditch a Harry Potter i el pres d’Azkaban:28 Harry Potter i la pedra filosofal pàg. 3029 Harry Potter i la pedra filosofal pàg. 12145

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Lima“ La professora McGonagall encara plorava més fort que el Roure i s’eixugava els ullsamb una enorme bandera de Gryffindor.” 30També sabem que la professora McGonagall és animaga i que té la capacitat detransformar-se amb gat. Sabem també que va pertànyer a la residència de Gryffindorquan era més jove i que actua com a directora durant les absències d’en Dumbledore.La professora Minerva Mc Gonagall és interpretada perl’actriu Maggie Smith.. Extreta de:www.malucas_por_harrypotter2.zip.net30 Harry Potter i el pres d’Azkaban pàg. 27246

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaSirius BlackEn Sirius Black és un mag de pura sang queva caure en desgràcia dins de laseva família quanva ser escollit per pertànyer a Gryffindor. Aviat esva fer amic d’en James Potter, en Remus Llopin i enBen Babbaw, i a poc a poc va anar trencant elsvincles amb la seva família fins que als 16 anys vaSirius Black interpretat al cinemaper Gary Oldman Extreta de:www.pottermania.jpabandonar casa seva i se’n va anar a viure amb els Potter. Quan els Potter es van casar,en Sirius Black va ser el seu padrí i també ho va ser, més tard, quan va néixer el seu fillHarry. En Sírius també havia de ser el guardasecret de la família Potter, però a l’últimmoment li va cedir l’honor a en Ben Babbaw que més tard els va trair i li va explicar aVoldemort on s’amagaven. Com que ningú sabia que en Ben Babbaw era elguardasecret de la família, en Sírius es va passar dotze anysa la presó d’Azkaban, condemnat per una injustícia fins queva aconseguir escapar. (Se l’acusava de traïdor quan enrealitat el culpable era en Ben Babbaw).Quan en Harry descobreix que en Sirius és innocentEl Black a la presód’Azkaban. Extreta de:www.fantasymagazine.iti que és el seu padrí, l’ajuda a escapar juntament ambl’hipògrif Bécbrau (Un animal semblant a una àguila peròmolt més gran). Durant el quart curs d’en Harry a Hogwarts (Harry Potter i el calze defoc) en Sírius realitza diferents aparicions per poder parlar amb en Harry, però és aHarry Potter i l’ordre del Fènix quan en Sirius mor al Departament de Misteris en unalluita contra els dementors.47

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaJ.K Rowling ha declarat en alguna entrevista als seus fans que: “En Sirius ésvalent, lleial i intrèpid, també una mica ressentit i lleugerament desequilibrat degut a laseva llarga estància a Azkaban. No va tenir l’oportunitat de créixer, tenia al voltant devint-i-dos anys quan el van enviar a Azkaban i no va poder gaudir d’una vida adultaplena. Però tot i així en Sírius té una capacitat d’afecte impressionant. Estimava Jamescom un germà i va traslladar aquest sentiment a en Harry.”La primera vegada que el Harry veu en Sírius, l’autora ens el descriu així:“ Duia unes grenyes que li arribaven als colzes. I no hagués estat perquè en aquellesconques fosques i enfonsades hi brillaven uns ulls, s’hauria dit que era un cadàver.Tenia la pell de color cera tan arrapada als ossos de la cara, que semblava unacalavera amb potes. I unes dents grogues li apareixien sota el somriure. Era SíriusBlack.” 31Potser un dels moments més emotius de tota aquesta saga és la mort d’en Sírius,i la impotència i la ràbia que sent en Harry al veure que no hi pot fer res:“ Va semblar que en Sírius trigués una eternitat a desplomar-se: va doblegar el cosenrere amb elegància, com si fes el pont, i va caure d’esquena darrere la cortinaesparracada que penjava de l’arc de pedra. En Harry va arribar a distingir l’expressióde por i sorpresa que havia quedat dibuixada a la cara envellida però encaraagraciada del seu padrí abans que travessés l’antic arc de pedra i desapareguésdarrere la cortina, que va voleiar un instant com moguda per una ràfega de vent i totseguit va quedar com abans. (...) – Encara el podem fer sortir...- va insistir en Harry,31 Harry Potter i el pres d’Azkaban Pàg. 29348

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limaforcejant; però en Llopin no el va deixar anar... - No s’hi pot fer res, Harry; se n’haanat.” 322.3.3 ELS ENEMICS:La família DursleyLa família Dursley no es potconsiderar enemiga d’en Harry, peròtampoc és que li tinguin molta simpatia.Són l’única família que li queda a enHarry i, tot i que no li volen cap mal, eltracten d’una manera vulgar i cruel..El senyor Vernon Dursley,l’home de la Petúnia Dúrsley, ésFamília Dursley: Oncle Vernon, Dudley, iPetúnia. Extreta de:www.drhp.vilabol.uol.com.brcompletament un muggle. No vol saber res que tingui a veure amb la màgia. La sevafamília està formada per ell, per la seva dona Petúnia (germana de la mare d’en Harry,la Lily Potter), pel seu fill Dudley i la germana de Vernon, la Tia Marge. Per copsar lamanera tan estirada i refinada de viure d’aquesta família només cal veure el primerparàgraf amb el qual comença Harry Potter i la pedra filosofal:“ El senyor i la senyora Dursley, del Carrer Privet número quatre, estaven moltorgullosos de poder dir que eren gent perfectament normal, gràcies a Déu. Eren lesúltimes persones que un esperaria veure ficades en històries estranyes o misterioses,perquè simplement no suportaven les ximpleries.” 3332 Harry Potter i l’ordre del Fènix Pàg. 896-89733 Harry Potter i la pedra filosofal. Pàg. 749

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaUnes línies més avall, trobem la descripció de la família:“ El senyor Dursley era director d’una fàbrica anomenada Grunnings, que feiabroques. Era un home gros, fort, que gairebé no tenia coll, però que tenia un bigotienorme. La senyora Dursley era prima, rossa, i si fa no fa tenia el doble de coll del queés habitual, la qual cosa li resultava molt pràctica per passar-se el dia espiant els veïnsper sobre de les tanques. Els Dursley tenien un nen petit que es deia Dudley, que segonsells era el nen més encantador del món.Quan Voldemort va matar als seus pares, va ser en Dumbledore el qui el vaportar a casa de la seva tia Petúnia, on s’hi està fins que als 11 anys descobreix que ésun bruixot i ingressa a l’escola de Hogwarts. Tot i així, en Harry es veu obligat a tornara casa dels Dursley durant les vacances d’estiu. Una casa que detesta. És, però, a HarryPotter i l’ordre del Fènix on en Dumbledore li explica a en Harry per què l’obliga atornar cada estiu a casa dels Dursley:“Et protegiria una màgia molt antiga que ell també coneix, i que menysprea, ique per tant sempre ha menystingut...per desgràcia per a ell. Em refereixo, perdescomptat, al fet que la teva mare va morir per salvar-te. La teva mare va donar-teuna protecció inextingible amb què ell no comptava, una protecció que no ha deixat decórrer per les teves venes fins avui mateix. Vaig posar la meva confiança, doncs, en lasang de la teva mare, i et vaig confiar a la seva germana, que era l’única parenta que liquedava.- La meva tieta no m’estima – va saltar en Harry-. Per a ella no sócningú...50

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Lima- Però et va acollir- va tallar-lo en Dumbledore-. Potser va fer-ho acontracor, disgustada, a desgrat seu, amb ressentiment, però tot i aixíet va acollir; i, acollint-te, va segellar l’encantament que jo t’haviafet. El sacrifici de la teva mare va convertir el vincle de la sang en laprotecció més eficaç que jo t’hauria pogut donar.- Tot i així no...- Mentre puguis anomenar casa teva el lloc on viu la sang de la tevamare, en Voldemort no podrà tocar-te ni fer-te mal. 34La familia Dursley és interpretada al cinema pels actors (d’esquerraa dreta): Harry Melling, Richard Griffits i Fiona Shaw. Extreta de:www.tudodeharrypotter.blogger.com.br34 Harry Potter i l’ordre del Fènix pàg. 93151

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaDraco Lucius MalfoyEn Draco Malfoy és un estudiant de la mateixa edatd’en Harry. Presumeix de tenir la sang purament màgica id’anar a la residència Slytherin. És fill d’un important mag,en Lucius Malfoy, del qual sempre n’està parlant ipresumint (diu que té molts diners, que el seu pare és unhome molt influent...).Draco Malfoy. Extreta de:www.the-leakycauldron.orgSens dubte, en Draco és una de les persones que més odia en Harry de totHogwarts, potser la que més després del professor Severus Snape. En Draco ésconscient d’aquest odi, que ja es tenen des del primer dia que es coneixen quan intenta,d’una manera molt desagradable, que en Harry es faci amic seu:“ –Ben aviat descobriràs que algunes famílies de bruixots són molt millors que d’altres,Potter. No crec que vulguis fer amics entre les que no interessen.(Es refereix a lafamília del Ron) En això et puc ajudar.Va fer el gest d’encaixar-li la mà, però el Harry li va rebutjar.- Gràcies, però no necessito ningú per distingirquines són les que no interessen – va dir enDraco Malfoy.Extreta de:www.mugglenet.comHarry molt tranquil.El Draco Malfoy no es va posar vermell, però les galtes se li vantacar de rosa.” 3535 Harry Potter i la pedra filosofal. Pàg. 9852

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaDurant tots els cursos, en Malfoy, juntament amb els seus inseparables amicsCrabble i Goyle li fan la vida impossible a en Harry. En Malfoy es creu superior a totsels altres estudiants i és el favorit a la classe de Pocions. No dubta a menysprear els seuscompanys i no està massa d’acord que hi hagi bruixots a Hogwarts que no siguin desang pura tal i com és ell.“ – Sincerament, crec que als altres no els haurien d’acceptar. ¿I tu? És que no somigual, no ens han educat de la mateixa manera. Alguns no havien sentit a parlar deHogwarts fins que van rebre la carta, imagina’t. Crec que ho haurien de restringir a lesfamílies amb tradició. ¿Per cert, com et dius?” 36Per aquest motiu arriba, fins i tot a insultar l’Hermione. (Sang de fang, és l’insultper a referir-se a algú que no té sang de mag).Tot i que el Malfoy sempre busca qualsevol motiu per a riure’s d’en Harry,aquest últim sempre compta amb l’inseparable ajuda dels seus amics Ron i Hermione.Draco Malfoy és interpretatper Tom Felton. Extreta de:www.pottersrealm.com36 Harry Potter i la pedra filosofal Pàg. 7353

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaSeverus SnapeÉs el professor de Pocions i el cap dela casa Slytherin. És al cinquè llibre HarryPotter i l’ordre del fènix quan sabem que vacomençar a fer classes quan tenia catorzeanys. Tots els estudiants saben que el seumàxim desig és convertir-se en el professor deDefensa contra les Forces del Mal, però elSeverus Snape. Extreta de:www.yacht.zamok.netdirector Dumbledore li ha refusat l’oferta més d’una vegada. Al professor Snape tampocli importaria ser el director de l’escola. És a més a més un reptilingüe molt capacitat.La primera impressió que en Harry rep d’ell és a Harry Potter i la pedrafilosofal, on ens fa una breu descripció:“El professor Quirrel, amb l’absurd turbant, parlava amb un altre professor de cabellsnegres i greixosos, el nas de garfi i la pell de color de poca salut” 37Severus Snape és un home amb caràcter i desprecia a tots els que no pertanyen aSlytherin (especialment al Harry i també al seu amic Neville). Normalment solprovocar-los, ridiculitzar-los, o insultar-los cruelment. Considera en Harry “un nendesagradable, que creu estar per sobre les normes” i normalment queda molt ressentit jaque les constants infraccions del noi queden impunes. Snape atribueix el tracte especialque rep el Harry a la seva fama, i sempre busca pretextos per a posar-lo en dificultats iper treure punts a la casa Gryffindor.37 Op. Cit pàg. 113+54

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaL’odi que l’Snape sent pel Harry prové de la seva època d’estudiant a Hogwarts,quan era amic del seu padrí, en Sirius, el professor Llopin i els pares del Harry. En laseva adolescència, l’Snape tenia pocs amics. Sentia fascinació per les forces del mal iquan va arribar a Hogwarts coneixia més malediccions que molts dels alumnes decursos superiors. Snape va formar part d’una banda d’Slytherin els membres de la qualvan acabar essent quasi tots cavallers de la mort. En James Potter i l’Snape esdespreciaven mútuament, i aquest ha projectat el seu odi cap al fill, o sigui, en Harry.Snape detesta també al Sírius i al Llopin, i els guarda un rancor molt profund.El període de la vida de l’Snape que va des que va sortir de Hogwarts com aestudiant i fins que va tornar com a professor, es caracteritza per l’obscuritat, misteri isubterfugi. Molts dels professors creuen que si l’Snape és a l’escola és perquè enDumbledore creu en segones oportunitats. Mentrestant en Harry no acaba d’estarconvençut del tot que l’Snape sigui lleial a Dumbledore, però l’Hermione opina que siel director confia en l’Snape, serà per alguna raó. Tot i així, en Dumbledore mai haexplicat al llibre com ni per què confia en ell. Una cosa segura, l’Snape no és aiguaclara.Alan Rickman interpreta aSeverus Snape. Extreta de:www.harrypottermovie.com55

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Lima2.4 L’ESCENARI2.4.1 HOGWARTS (EL MÓN MÀGIC)L’escola on assisteix en Harry Potter juntament amb els seus amics Ron iHermione és l’anomenada Hogwarts, l’escola de màgia i bruixeria. Està dirigida perl’Albus Dumbledore, membre de l’Ordre de Merlí de primera classe, Cavaller deWarlock i Membre d’Honor de la Confederació Internacional de Bruixots.El professor Binns (que els fa la classe d’Història de la màgia) els explica aHarry Potter i la cambra secreta que:“Com tots sabeu, és clar, Hogwarts va ser fundada fa uns mil anys (es desconeixla data precisa) pels quatre bruixots més importants de l’època. Les quatre residènciesde l’escola han rebut els noms en honor seu: Nícanor Gryffindor, Hortènsia Hufflepuff,Mari Pau Ravenclaw i Sírpentin Slytherin. Entre tots quatre van construir aquestcastell, lluny de les mirades inquisidores dels muggles, ja que aquella era una època enquè la gent comuna tenia por de la màgia i les bruixes i els bruixots eren moltperseguits.” 38L’escut de l’escola de Hogwarts està format peruna H al centre i als voltants envoltat per les mascotes decada residència. Gryffindor té un lleó, Slytherin té unaserp, Ravenclaw té una àguila i Hufflepuff té un toixó. Ellema de l’escola és: Draco dormiens nunquam titillandusés a dir: mai facis pessigolles a un drac adormit.L’escut de Hogwarts. Extretade: www.groups.msn.com38 Harry Potter i la cambra secreta. Pàg. 13756

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaA l’escola de Hogwarts, els alumnes s’hi estan tot un curs escolar. Els estudiantscomparteixen habitació i fan classes compartides, és a dir, a vegades els alumnes deGryffindor poden estar fent la classe de Pocions juntament amb els d’Slytherin.El castell de Hogwarts estàenvoltat per l’anomenat Bosc Prohibit,i per un gran llac (on es diu que alcentre hi habita un gran calamargegant). També té un camp deQuidditch, l’esport que es practica alEl Castell de Hogwarts creat per la Warner Bross.Extreta de: www.wikipedia.orgmón màgic. El poble que queda més a prop és Hogsmeade, on els estudiants hi podenanar de visita per Nadal o Setmana Santa.2.4.2 EL MON NO-MÀGIC, EL MÓN MUGGLEEls muggles són les persones que no estan capacitades per fer màgia. En Harry,al primer llibre tampoc havia sentit a parlar de muggles però el Hàgrid (el guardaboscde Hogwarts) li explica:“(...) – M’agradaria veure com l’atura un tros de muggle com vostè- vacontestar.- Un tros de què? – va preguntar el Harry, encuriosit.- De muggle – va respondre el Hàgrid -. Així és com anomenem la gent que no tenenpoders màgics, com ells. Ja és mala sort que et criessis en una de les famílies mésmuggle que he vist a la vida.” 3939 Harry Potter i la pedra filosofal. Pàg. 5257

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaEls muggles, com és obvi, mai entren a formar part d’aquest món màgic, queencara que no coneguin, està al seu voltant. La majoria de gent muggle no creu que lamàgia existeixi, és a dir sempre intenten buscar explicacions no màgiques per les cosesque els passen. En tenim l’exemple següent, que ens el conta l’Arthur Weasley, el pared’en Ron, que treballa al Ministeri de Màgia i que ens explica que uns bruixots esdivertien fent bromes als muggles:“ – I què en treu la gent de fer claus que s’encongeixen? – va preguntar elGeorge.- Tan sols prendre el pèl als muggles – va sospirar el senyor Weasley-. Elsvenen una clau que s’encongeix fins a convertir-se en no-res de manera que mai latroben quan la necessiten...Evidentment, és molt difícil condemnar algú per això perquècap muggle reconeixerà mai que la seva clau es faci petita...Insisteixen a dir quesimplement la perden cada dos per tres. Afortunadament, farien qualsevol cosa abansd’acceptar l’existència de la màgia, encara que la tinguin davant dels ulls...Però lescoses que la nostra gent ha arribat a encantar...No us ho creuríeu...” 40Els muggles, però, encara que volguessin no tindrien coneixement d’aquestmón, ja que el Ministeri de la Màgia treballa molt durament per mantenir els mugglesapartats de qualsevol esdeveniment màgic. Si un muggle, per exemple, veu un dracvolant, immediatament el Ministeri envia un dispositiu per fer que aquella persona perdila memòria per uns instants i que s’oblidi del que ha vist. Un altre dispositiu inventat pelMinisteri és encantar llocs i fer que els muggles vegin altres coses. Per exemple40 Harry Potter i la cambra secreta. Pàg. 38-3958

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limaqualsevol que s’acostés a Hogwarts, en lloc de veure-hi l’enorme i impressionant castellhi veuria tan sols un castell en ruïnes. El Ministeri s’esforça cada dia perquè tot el mónmàgic quedi amagat d’una manera segura als ulls dels muggles.La majoria de bruixots i bruixes miren als muggles d’una manera amigable peròtambé n’hi ha que els menyspreen. Tot i aquests últims, la majoria de bruixots sentencuriositat pels muggles i la seva manera de viure. Moltes vegades, els mateixos bruixotsels intenten imitar amb resultats molt graciosos. A Hogwarts s’imparteix unaassignatura anomenada Estudi dels muggles on els estudiants aprenen les maneres quetenen els muggles de viure sense màgia.La casa dels oncles del Harry, Carrer Privet número 4. Extreta de:www.harrypotter4.friko.pl59

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Lima2.5 ANIMALS MITOLÒGICSLlegint els llibres de Harry Potter, qui més que menys, s’adona que estancarregats de referències mitològiques. Aquestes referències mitològiques comprenensobretot els animals que hi apareixen (gossos de tres caps, centaures, fènix, unicorns..).En aquest apartat intentarem explicar d’on venen aquestes referències i relacionar-lesamb els animals que són moltes vegades, protagonistes a Harry Potter.2.5.1 EL BASILISCEl basilisc és un monstre dels més perillosos. Apareix a Harry Potter i lacambra dels secrets i en Harry s’hi ha d’enfrontar en una lluita esgarrifosa. Es tractad’una serp que escup verí, un animal aterridor i sovint mortal, ja que té el poder dematar les seves víctimes amb només la mirada.Basilisc creat digitalment per a la pel·lícula Harry Potter i la cambra secreta. Extreta de:www.harrypotter.comEl primer que va parlar d’aquest rèptil va ser Plini el Vell, l’escriptor del segle I que enel seu llibre Història natural reflecteix moltes de les coses que els antics romans creiensobre el món natural. Segons Plini, el basilisc és una serp petita i mortal, d’una llargadano superior a trenta centímetres i originària del nord de l’Àfrica. Conegut com “el rei deles serps” a causa de les taques similars a una corona que presenta al cap (basiliskos vol60

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limadir “reietó” en grec), el basilisc podia calar foc als arbustos i trencar pedres simplementllançant-los l’alè. Tot i així, el basilisc no podia suportar la pudor d’una mostela nil’escatineig d’un gall. A Harry Potter i la cambra dels secrets en Tom Riddle vadisposar la matança d’uns quants galls a Hogwarts per protegir el basilisc.Com moltes criatures fantàstiques, el basilisc es basava probablement en unanimal real, en aquest cas la cobra egípcia. Però, com era freqüent en l’antiguitat, elsescriptors que descrivien els costums i els animals de territoris estrangers solien fer-hosense haver sortit de casa seva. Més aviat basaven les seves narracions en els testimonisde segona mà de viatgers forasters que sens dubte embellien els seus relats per fer-losmés interessants.Cap a l’edat mitjana, els llibres populars sobre bèsties mitològiques haviencomençat a descriure el basilisc com un estrany monstre que tenia cos de serp (tot erenserps en les tradicions grega i romana) i el cap, les ales i de vegades les potes d’un gall.En qualsevol cas, el basilisc de la cambra secreta és evidentment del tipus mésantic, estrictament una serp de grans dimensions, com correspon a l’hereu de Slytherin.“ El basilisc s’estava acostant al Harry, sentia com s’arrossegava feixugament pelterra ple de pols. Sempre amb els ulls tancats, el Harry va començar a córrer cap a uncostat, amb els braços estirats per saber per on anava. El Rodlel reia com un boig. (...)L’enorme serp de color verd verinós lluent, gruixuda com el tronc d’un roure, s’haviaaixecat i movia el seu cap de babau d’un costat a l’altre entre les columnes com si61

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limas’hagués emborratxat. Tremolant, i llest per tornar a tancar els ulls si es girava, vaveure què era el que havia distret la serp.” 412.5.2 EL CENTAUREA diferència dels centaures malenconiosos i filosòfics que vagaregen pel BoscProhibit, els centaures originaris de la mitologia grega constituïen un grup conflictiu.Aplegats en ramats a les muntanyes del nord de Grècia, menaven una vida salvatge icaòtica. Mig homes i mig cavalls, els centaures eren atractiusde veure, però estaven sempre disposats a beure, lluitar iseduir dones humanes. Quan els van convidar a assistir a laboda del seu veí Pirítous, rei dels làpites, els ebris centauresvan violar les convidades, van intentar raptar la núvia i vanprovocar una sagnant batalla amb l’amfitrió i els seusImatge d’un centaure.Extreta de :www.equides.free.frpartidaris, una contesa que van perdre amb gran alleujamentde tothom qui vivia en aquelles contrades.Com en qualsevol família nombrosa hi havia uns quants centaures que es vanrebel·lar contra els costums salvatges dels seus parents, i van preferir dur una vida devirtut i contemplació erudita. El més cèlebre fou Quiró. Conegut per la seva saviesa i elseu sentit de la justícia, Quiró era expert en medicina, caça, herbologia, i navegacióastronòmica. També dominava l’astrologia i l’endevinació, talents clarament heretatspels centaures del Bosc Prohibit. Per damunt de tot, Quiró era famós per haver estat elmestre de molts joves destinats a convertir-se en grans homes, com ara Hèracles, (mésconegut pel seu nom romà, Hèrcules), Aquil·les (l’heroi de la guerra de Troia), Jàson(capità de l’Argo) i Asclepi, el déu de la medicina. Segurament en Dumbledore pensava41 Harry Potter i la cambra secreta Pàg. 28162

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limaen el talent mentor de Quiró quan va escollir Firenze per instruir els futurs herois deHogwarts. (Recordem que a Harry Potter i l’ordre del Fènix, el centaure Firenze faclasses de Futurologia).La mitologia ens diu que Quiró hauria pogut educar joves herois indefinidament,ja que va néixer immortal. Però va optar per renunciar a la seva immortalitat després deresultar ferit accidentalment per una fletxa enverinada del seu amic Hèrcules. Quan eldolor es va fer insuportable, va demanar a Zeus que el deixés morir. Zeus va acceptar lapetició de Quiró, però el va immortalitzar col·locant-lo al cel com la constel·lació delCentaure.Imatges de la pel·lícula Harry Potter i la pedra filosofal, on el Harry coneix per primer cop al centaureFirenze. Extreta de: www.harrypotter.comLa tradició dels centaures va ser un tema molt popular entre els artistes deGrècia i Roma, que solien representar-los lluitant contra humans o barallant-se entre ellsamb tres extremitats. Amb tot, l’escena preferida d’aquella època era el combat de lacerimònia nupcial lliurat entre els centaures i els lapites, que es pintava en peces deceràmica i que es troba en forma d’escultura en un costat del Partenó d’Atenes. Tambéeren comunes altres escenes més serenes, com la de Quiró treballant al seu torn o rebent63

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limaun heroi a qui hauria d’entrenar. D’una manera àmplia, el simbolisme del centaurerepresenta la naturalesa dual de la persona: en part és ser racional i en part animal.2.5.3 EL DRACEn molts relats, el drac representa l’últim pas d’un heroi en la seva recerca de lagrandesa. Així doncs, l’enfrontament amb l’arrauxat cua de serra cubà comporta unrepte d’allò més apropiat per al Harry en el seu afany per guanyar el Torneig dels TresBruixots (Harry Potter i el calze de foc).El Drac al qual s’ha d’enfrontar el Harry. Extreta de:www.netfrance.m6blog.m6.frEls dracs han estat protagonistes en la mitologia i el folklore durant la major partde la història documentada. A Occident, van aparèixer en la literatura antiga deBabilònia, Egipte, Grècia, Roma, la Germània, Escandinàvia i les illes Britàniques. Lallista de guerreres que han entaulat combat amb dracs es pot interpretar com uncompendi d’herois. Hèrcules, un heroi grec i romà, va matar uns quants dracs durant elseu llarg historial, el més important de tots fou l’Hidra, que tenia nou caps verinosos.Beowulf, considerat com un dels primers herois de la literatura anglesa, també va trobarla mort quan matava un drac, i els cavallers medievals es dedicaven a la caça de dracscom un passatemps força corrent.64

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaGeneralment, els dracs són representats com a serps enormes (la paraula gregadrákon vol dir “serp gegantina”), tendien a estar protegits per escates impenetrables i aestar proveïts d’un o dos parells de potes i unes ales de ratpenat. La majoria tenien capsen forma de falca i ullals llargs i de vegades verinosos.Una altra cosa que solien tenir en comú tots els dracs era el seu alè abrasador.Les enormes boles de foc que aquestes criatures podien llançar a voluntat constituïenmés que un simple risc per als cavallers coratjosos: es deia que devastaven païsossencers.Una bèstia tan amenaçadora com aquesta s’havia de considerar l’enemic naturalde la humanitat. Es deia que els dracs eren criatures astutes, goludes i cruels que viviena l’interior de grans coves, als cràters dels volcans, als llacs i als mars. De tant en tantsaciaven la fam alimentant-se de bestiar o persones. En moltes llegendes, un dracsegrestava una donzella i se l’emportava, de vegades per menjar-se-la o simplement pertenir companyia. Encara que no necessitaven diners, els dracs eren cèlebres també per laseva cobdícia i guardaven enormes quantitats d’or, plata i altres tresors.Durant l’edat mitjana, els dracs van arribar a associar-se amb la serp bíblicaresponsable de l’expulsió de la humanitat del jardí de l’Edèn i es van descriure en l’art ila literatura com a representants del pecat, la perversitat i de vegades fins i tot el mateixDiable. En conseqüència, la lluita clàssica del cavaller contra el drac simbolitzava labatalla més decisiva del bé contra el mal.Un dels sants més famosos que va lluitar contra un drac, va ser sant Jordi, quesuposadament viatjava a prop de Silena, a Líbia, quan va sentir parlar d’un drac quevivia en un llac d’aquells contorns. El dia de l’arribada de Sant Jordi, la filla del rei,l’única donzella que quedava al país, havia de ser sacrificada. Sant Jordi es va oferirgalantment per combatre el drac i va aconseguir matar-lo amb un sol cop d’espasa. La65

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limaproesa de Sant Jordi va ser objecte de gran admiració, sobretot després que fos designatpatró d’Anglaterra al segle XIV.En les llegendes del rei Artús tant Lancelot com Tristany, de vegades esmentatscom els cavallers més valents de la Taula Rodona, eren caçadors de dracs. La tradiciósosté que van ser homes valerosos com aquests, àvids de demostrar la seva fe cristiana iel seu heroisme, els responsables de la gradual extinció dels dracs. Però, sens dubte, enCharlie Weasley, germà d’en Ron, ens diria el contrari.En el llibre Bèsties Fantàstiques i on trobar-les, escrit per J.K. Rowling, ensparla dels dracs i dels tipus que hi ha: Òpalull de les Antípodes, Bol de Foc Xiès, Verdcomú Gal·lès, Negre de les illes Hèrbrides, Cuadeserra Cubà, Crestat noruec, Ullald’Escurçó Peruà, Banya Llarga Romanès, Morrominso Marroquí i Ventre de FerroUcraïnès. Però sens dubte, un dels que coneixem millor és el Cuadeserra Cubà, al qualen Harry s’hi ha d’enfrontar al Torneig dels Tres Bruixots:“ I, a l’altra banda del tancat, hi havia el cuadeserra covant els ous amb les alesrecollides, que se’l mirava amb aquells ulls grocs malèvols. Era una espècie dellangardaix negre monstruós que en batre la cua plena de punxes deixava una marcacom de gúbia d’un metre de diàmetre en el terra dur. Els companys que hi havia a lagrada feien una gatzara impressionant; el Harry no sabia si de recolzament o no, peròtampoc li importava. Havia arribat l’hora de fer el que havia de fer, que eraconcentrar-se totalment i absolutament en allò que era la seva única salvació...Va alçar la vareta i va cridar:- Acció Raigdefoc!” 4242 Harry Potter i el calze de foc Pàg. 34066

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Lima2.5.4 L’ESFINXCosta de trobar un monstre amb una història més llarga que l’esfinx. Aquestamajestuosa criatura amb cos de lleó i cap i bust d’ésser humà ha estat objecte dellegendes durant més de 5000 anys. A l’antic Egipte, on va aparèixer per primeravegada, l’esfinx era símbol de reialesa, fertilitat i vida després de la mort. La sevaimatge s’associava sovint a les inundacions anuals del Nil, que portaven vida al ressecdesert egipci, i s’adreçaven estàtues d’esfinxs a l’interior de la majoria de tombes itemples d’Egipte.Des de l’antic Egipte, el mite de l’esfinx fa travessar el mar Mediterrani fins ales regions de Mesopotàmia (alsterritoris actuals de Síria i l’Iraq) il’antiga Grècia. En aquests païsosla figura meitat home, meitat lleóva adoptar un significat méssinistre: representava sovint nosolament l’infernsinó també laviolència i la destrucció gratuïtes.Dibuix de l’esfinx de Harry Potter i el calze de foc.Extreta de: www.elfwood.lysator.liu.seEl tron del déu grec Zeus a l’Olimp, la muntanya sagrada en la qual residien els déus, escreu que tenia gravat un cèrcol d’esfinxs, representades matant nens. D’altres esfinxsgregues i romanes apareixien esquarterant les seves víctimes o bavejant sobre les sevesrestes mutilades. També l’anatomia bàsica de l’esfinx va canviar en desplaçar-se cap alnord-est: a Mesopotàmia, la bèstia presentava sovint el cap d’un moltó o una àguila; aGrècia tenia ales, cara i pits d’una dona.Encara que no té ales, l’esfinx amb què en Harry ensopega durant el Torneigdels Tres Bruixots, és probablement de filiació grega. No solament té cara de dona, sinó67

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limaque a més obra amb seny per protegir un secret obscur, com l’esfinx de l’antic mite grecd’Èdip. En aquest relat, una amenaçadora esfinx recorre la regió que circumda la ciutatde Tebes formulant preguntes impossibles als viatgers i menjant-se’ls si no encerten laresposta. Finalment troba el seu igual en el jove rodamón Èdip, que resol l’enigma“Quin animal camina amb quatre potes al matí, dues a la tarda i tres a la nit?”. (Laresposta és l’home, que s’arrossega de quatre grapes quan és un nadó, camina quan ésadult i es recolza en un bastó durant els darrers anys de la seva vida.) Després dederrotar l’esfinx, Èdip, com en Harry, pot reprendre el camí cap a la seva destinació, onl’espera un destí encara més fosc que la còlera de Lord Voldemort:“ Era una esfinx. Tenia un cos de lleó desmesurat, amb unes urpes enormes a les potes iuna cua molt llarga de color ocre que acabava en un pinzell de ceres marró. El cap, encanvi, era de dona. En acostar-s’hi, la bèstia el va mirar amb uns grans ulls ametllats.El Harry va alçar la vareta, dubitatiu. No semblava que li hagués de saltar a sobre, tansols es movia d’un marge a l’altre del camí barrant-li el pas.” 43Al igual que Edip, l’esfinx del Harry també li proposa un enigma per deixar-lopassar al laberint:“ Primer pensa i digues què ésquan no és abans ni després;llavors suma-li uns quants dies,amb dotze mesos faries.Quan ho trobis, el que cridis43 Harry Potter i el calze de foc. Pàg. 59668

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limas’haurà d’afegir al que diguisSón els tres sumands la solució:¿a quina bèstia no faries un petó?” 44Finalment, després de molt pensar, en Harry endevina la resposta: una aranya.2.5.5 EL FÈNIXLa característica més notable del fènix, com el Harry comprova personalmentmentre s’espera al despatx de l’Albus Dumbledore, és que periòdicament – cada cinccentsanys, si fa no fa – aquesta au llegendària s’abranda, queda reduïda a cendres is’aixeca renovada d’aquestes cendres. En la mitologia grega i egípcia, aquest cicle demort ardent i renaixement es relacionava amb el cicle del Sol, que “moria” cada nit,sumia el món en la foscor, i tornava a néixer l’endemà. Durant l’edat mitjana el fènix vapassar a formar part del simbolisme cristià, dins el qual representava la mort, laresurrecció i la vida eterna, mentre que actualment és una metàfora habitual del triomfsobre l’adversitat.Els escriptors de la Grècia i Roma clàssiques ens diuen que només hi havia unfènix al món i que vivia a Aràbia, al costat d’un pou fresc on cada matí es banyava icantava una melodiosa cançó. “El seu plomatge és en part daurat i en part carmesí, is’assembla a una àguila en perfil i volum”, descrivia l’historiador grec Herodot. El fènixs’alimentava d’encens, cànem i mirra, i quan notava que s’acostava la seva fi aplegavales branques i l’escorça d’aquestes plantes aromàtiques i construïa un últim niu –algunsho anomenaven una pira funerària- al capdamunt d’una palmera o un roure. Allà batiales ales ràpidament fins que s’abrandava i es convertia en un munt de cendres ardent, deles quals sortia un nou fènix.44 Harry Potter i el calze de foc Pàg. 59769

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaEl fènix que surt a Harry Potter, el Fawkes té l’habilitat de curar les ferides ambles seves llàgrimes i donar poder a les varetes màgiques amb les plomes de la seva cua.A l’antiga Roma, l’escriptor Luca assegurava que les cendres del fènix eren uningredient indispensable d’un beuratge que podia tornar la vida als morts. Altres romansde la mateixa època es mostraven força més interessats en la utilització de l’ocell ambfinalitats simbòliques com, per exemple, comparar la reconstrucció de Roma desprésd’un incendi devastador amb el renaixement i la renovació del fènix. Més tard, elsalquimistes com Nicholas Flamel i Paracels van interpretar la història de la màgicatransformació del l’ocell a partir de les seves cendres com una metàfora de latransformació dels metalls comuns en or i fins i tot de la creació de la pedra filosofal.Per la seva associació amb l’alquímia, el fènix es va convertir en un conegut símbol delsapotecaris (actuals farmàcies) i, sovint, se solia representar als cartells que presidien lesseves portes. El fènix també es troba en monedes, mosaics, amulets i escultures del’antiguitat.Tot i que el fènix d’en Dumbledore,Fawkes, s’assembla més a l’au llegendària de lamitologia clàssica, també presenta algunes de lescaracterístiques del fènix xinès. Perquè és l’ocellde la Xina el que es representa tradicionalmentatacant serps com el basilisc (Harry Potter i laEl fènix Fawkes. Extreta de:www.harrypotterforseekers.comcambra secreta). Amb les associacions centenàries de l’ocell (renovació, renaixement,justícia, lleialtat, llum del sol i el poder de la pedra filosofal), no ens queda cap dubte deper què els guerrers de la Plaça Grimmauld número dotze van escollir el fènix com asímbol de la seva causa (Harry Potter i l’ordre del Fènix).70

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Lima2.5.6 ELS GEGANTSPot resultar difícilaconseguir esborrar la reputaciódels avantpassats propis. Sensdubte és per això que MadameMaxime insisteix a dir que no éscap geganta i que simplement té“els ossos grans”. Els gegantsposseeixen una fam antiquíssimaMadame Maxime juntament amb el Hàgrid. Extreta de:www.news.bbc.co.ukde crueltat estúpida i, com el Hàgrid pot comprovar, la majoria dels humans són poctolerants amb els seus parents.Els gegants presenten diferents formes. Alguns són bàsicament monstres ambcaracterístiques grotesques com ara diversos caps, apèndixs en forma de serp i ulls quedisparen foc. D’altres, com els titans de la mitologia grega, són éssers colossalssobrenaturals amb forma i proporcions humanes, tot i que terriblement lletjos. Aquestsgegants representen els poders bruts i purs associats a les forces de la natura. Les sevespasses fan tremolar la terra i la seva respiració provoca tifons.La paraula “gegant” deriva dels gegants de la mitologia grega, una raça primitivad’éssers enormes i monstruosos amb unes cames que eren columnes de serpsenroscades. Nascuts de la sang del seu pare (el déu del cel Urà) vessada a terra, elsgegants emergien del sòl completament formats i vestits amb armadura. La seva mare,Gea, deessa de la terra, s’afanyava a encoratjar-los que ataquessin Zeus i els altres déusde l’Olimp per venjar la derrota dels seus germans, els titans. Els temibles gegantsllançaven enormes descàrregues de pedres i troncs en flames que provocaven la fugida71

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limade moltes deïtats. Una profecia havia pronosticat que mai no es podria matar els gegantsi que tan sols ho podria aconseguir “un mortal amb pell de lleó”. Aquest mortal varesultar ser l’heroi Hèracles, que es va posar de part dels déus i, armat amb un buirac defletxes enverinades, va ferir les criatures amb els seus trets mortals. En algunes versionsdel mite, els gegants sobrevisqueren a la guerra, però foren enterrats sota les muntanyes,on es convertiren en font de terratrèmols i volcans.El folklore anglès ha reservat durant molts segles un lloc per als gegants, potsera causa de la seva importància en els mites de la fundació d’aquesta nació. La Històriadels reis de Britània de Godofred de Monmouth (que no és un història vertadera sinómés aviat un relat dels inicis llegendaris de la Gran Bretanya), parla d’una raça degegants de 3,60 metres d’estatura que eren capaços d’arrencar roures del terra com sifossin brossa d’un jardí. Segons Godofred, aquests gegants van governar Anglaterra finsque van ser derrotats pels exèrcits de Brut, el mític fundador de la raça britànica irebesnét de l’heroi troià Enees.Durant l’edat mitjana els gegants es van rivalitzar amb els dracs com a dignesadversaris dels cavallers que buscaven aventures i glòria. En les llegendes del rei Artús ialtres relats èpics, els gegants representen tota la maldat que hi ha al món: sónsanguinaris, avariciosos, goluts i cruels.Els gegants van continuar guanyant importància en la imaginació popular moltdesprés de l’època de les novel·les de cavalleries. Al segle XVIII i XIX uns homesenormes d’apetits desmesurats van esdevenir un dels ingredients principals dels contesde fades europeus.Certament, els gegants tenen un historial de mala conducta i per això no ésd’estranyar que els pares dels alumnes de Hogwarts s’amoïnin al saber que els seus fillsseran instruïts per un gegant. (Recordem que el Hàgrid, descendent de gegants i72

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limaguardaboscos de l’escola, fa la classe de criança de criatures màgiques). Però coml’Albus Dumbledore sembla saber, jutjar un individu per la reputació dels seuscongèneres pot ser un error. De fet, en molts relats moderns els gegants són éssersamables que ofereixen amistat i protecció als humans d’estatura normal, sobretot nens.Poden patir doloroses indisposicions físiques com a conseqüència de la seva mida, osentir-se aïllats, maldestres o avergonyits per causa de la seva condició. Ja coneixemalguns gegants bons, i és possible que en Hàgrid encara ens en presenti més.Els cíclops (del grec “ull circular”) foren la primera generació de gegantsmitològics grecs, anteriors fins i tot als gegants, els titans i els déus de l’Olimp.Immensament poderosos i amb un únic ull enmig del front, el seu pare, Urà, elsmenyspreava i temia tant que els va acabar empresonant al Tàrtar, el nivell inferior delmón subterrani. Allà van aprendre l’art de la forja i van acabar fabricant armes per alsdéus. El ciclop més famós de tots va ser Polifem, que es va haver d’enfrontar a Ulisses al’Odissea.2.5.7 EL GOS DE TRES CAPSEn Pelut, l’enorme gos amb tres caps que vigila la pedra filosofal a Hogwarts, téun passat mitològic que es remunta gairebé tres mil anys endarrere. El seu avantpassatmés venerable és Cèrber, el gos salvatge de la llegenda grega i romana que vigilal’entrada a l’infern.Els antics grecs creien que, quan algú es moria, el seu esperit anava a l’infern.Governat pel déu Hades i la seva esposa Persèfone, aquest “infern” era la destinació detotes les ànimes, bones o dolentes, però la qualitat de les seves vides allí depenia delcomportament que havien tingut a la Terra. Cèrber, com a gos guardià de l’infern, haviade procurar que no fugís ningú del regne d’Hades un cop traspassada la porta. Nascut de73

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limados monstres terribles Cèrber no tenia dificultats per espantar la gent. Si la seva solavisió no era suficient, podia utilitzar les dents esmolades de tres caps de gossossalvatges i les espines de la cua d’una manera bastant eficient.Només uns pocs personatgesmitològics van aconseguir esquivarCèrber i emprendre el viatge detornada al territori dels vius. La nimfaPsique va poder passar donant al gosun pastís de mel que contenia unnarcòtic, i l’heroi de guerra de Troia,El Pelut creat per la Warner Bross per a HarryPotter i la pedra filosofal. Extreta de:www.news.bbc.co.ukEnees, va seguir el seu exemple. El músic Orfeu, que es va endinsar a l’infern buscant laseva difunta esposa Eurídice, va tocar la lira amb tant virtuosisme, que Cèrber va tancarels ulls, extasiat, i el va deixar passar. (En Pelut reacciona a la música exactament igualque Cèrber). I Hèrcules, completant l’últim dels seus dotze treballs, va vèncer Cèrberamb les mans nues i va poder arrossegar la bèstia fins a la Terra durant un breu període.2.5.8 L’ÒLIBAAls llibres de Harry Potter, les bruixes i bruixots que hi apareixen són elsprimers que tenen la sort de disposar d’un servei de correu formal i a domicili a càrrecd’òlibes. No obstant això, l’estreta relació d’aquests ocells amb els bruixots té una llargahistòria. Les òlibes dels fetillers llegendaris de l’Europa medieval segurament no devientraginar cartes per als seus amos, però es diu que eren companys lleials, dignes deconfiança per les seves agudes aptituds d’observació i la seva facultat de memoritzarfórmules i conjurs complicats. Segons la llegenda, més d’un fetiller distret com Neville74

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaLongbottom recorria a l’ajut del seu amic amb plomes quan es trobava en un maltràngol.La capacitat de Hedwig (l’òliba d’en Harry) de comunicar-se amb ell i entendreles seves ordres és tan antiga com lescreences dels antics grecs, que estavenconvençuts que les òlibes eren moltintel·ligents. Atena, la deessa grega de lasaviesa, es representava sovint amb una òlibaEl Harry amb la Hedwig. Extreta de:www.yacht.zamok.netsobre l’espatlla. Els ciutadans acomodatsd’Atenes passejaven sovint pels carrersportant òlibes sobre les espatlles o en gàbies. Molts creien que aquests ocellscomprenien la parla humana i podien conversar amb persones si volien. Tot i així, al’antiga Roma, el fet de veure una òliba durant el dia es prenia com un presagi terrible.Molts romans supersticiosos estaven convençuts que l’única manera d’evitar el desastredesprés de veure una òliba era caçar-la, matar-la i escampar-ne es cendres al riu Tíber.Segons la llegenda, els udols de les òlibes van vaticinar l’assassinat de l’emperadorromà Juli Cèsar.Moltes cultures consideren que el fet de posseir o portar parts d’òliba (potes,plomes, ulls, cors, ossos o fins i tot cossos sencers) pot subministrar a una personaprotecció i poders especials. La possessió de parts d’òliba pot protegir el seu propietaricontra la ràbia o l’epilèpsia, o li pot aportar energia, saviesa i coratge. Els guaridorsprofessionals de l’Europa medieval emmagatzemaven parts d’òliba per satisfer lesexigències d’una àmplia varietat de clients, des del guerrer que buscava fortalesa en elcombat fins a l’enamorat que desitjava esbrinar els secrets de la persona estimada.75

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Lima2.5.9 LA SIRENA I EL TRITÓVàrem quedar tan sorpresos com en Harry quan ens vàrem assabentar que lescriatures marines de pell grisa i ulls grocs que habiten al fons del llac de Hogwarts sónen realitat parentes de la bonica sirena rossa, la fotografia de la qual està penjada a lacambra de bany dels monitors (Harry Potter i el calze de foc). Com il·lustren aquestesobservacions dissemblants, la coneguda “sirena de platja” no és sinó un membre mésd’una família sencera de criatures marines, una població que consta no solament desirenes i tritons sinó també de dotzenes de cosins d’arreu del món. Igual que els humansles criatures marines tenen formes i mides ben diferents; n’hi ha de bones, dolentes,boniques i lletges. De fet, les úniques característiques que semblen compartir totes sónuna forma humana per sobre de la cintura i una cua de peix a sota.Lesprimerescriatures marines erendéus i deesses decivilitzacionsantigues.Ea (o Oammes en grec)era un déu marí que elsImatge d’un tritó marí creat per a la pel·lícula Harry Potter i elCalze de foc. Extreta de: www.quedetrailers.combabilonis van començar a adorar cap al 5000 a.C. La primera femella de l’espècie va seruna deessa coneguda amb el nom d’Atargatis.Però, la cèlebre imatge de la bella sirena de llarga cabellera té el seu origen al’edat mitjana. Generalment representada asseguda sobre una roca, canta una cançóirresistiblement dolça mentre es pentina i es contempla distretament en un mirall.A pesar del seu aspecte agradable, la sirena es representava sovint com unaencantadora perversa que atreia els navegants cap a la mort amb la seva bellesa i lesseves cançons i empresonava sota les onades les ànimes de les víctimes ofegades. Les76

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limasirenes més malvades fins i tot es menjaven les seves preses humanes. Així doncs, lesconsiderava un presagi molt dolent veure una sirena.Les nàiades, les sirenes de la mitologia grega, són potser les més conegudes. Lesnàiades comprenen una de les tres classes principals de nimfes aquàtiques (les altre duessón les nereides, que habiten al mar Mediterrani, i les oceànides, que viuen als oceans).Encara que les nàiades vivien exclusivament dins l’aigua, s’assemblaven als humans ino tenien cua ni aletes com les sirenes.Les sirenes pròpies de la mitologia grega, com les nàiades, habitaven als rius. Noobstant això, quan van ofendre la deessa Afrodita, aquesta les va convertir en criaturesmalicioses amb cos d’ocell i cap de dona, i van anar a viure en una illa deshabitadadavant la costa del sud d’Itàlia. Els navegants que passaven a tocar de l’illa de lessirenes i sentien les seves boniques cançons perdien el rumb inevitablement is’estavellaven contra les roques. Diu la llegenda que Odisseu va poder salvar-sed’aquesta fatalitat ordenant als seus homes que es tapessin les orelles amb cera i ellliguessin al pal del seu vaixell mentre passaven per l’illa de les sirenes.2.5. 10 L’UNICORNPocs animals, imaginaris o reals, han captivat tant la imaginació com l’unicorn.Des que aquesta criatura amb una sola banya va ser descrita per primera vegada fa mésde dos mil anys pel metge grec Ctèsies, la gent s’ha dedicat a escriure sobre elsunicorns, pintar-los esculpir-los i perseguir-los sense deixar de discutir si existeixen deveritat.Els unicorns descrits en l’antiguitat tenen només una lleu semblança amb lescriatures nobles, innocents i pures que viuen al Bosc Prohibit de Hogwarts. SegonsCtèsies, l’unicorn era originari de l’Índia. Tenia aproximadament les dimensions d’un77

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limaase, el cap vermell fosc, el cos blanc, els ulls blaus i una sola banya, d’uns cinquantacentímetres de llargada, que li sortia del front. Aquesta banya posseïa una facultatnotable: si se separava del seu propietari i se’n feia un got, protegia tots els qui enbevien de verins, convulsions i l’epilèpsia. Però les banyes d’unicorn eren molt difícilsd’aconseguir, a causa de la velocitat, la força i el caràcter geniüt de l’unicorn el feiagairebé impossible de capturar.Durant els segles següents, la creença en aquesta evasiva criatura es vaintensificar, però les proves de la seva existència continuaven sense aparèixer. Aristòtil iJuli Cèsar van descriure uns animals amb una sola banya i van ser citats com aconeixedors del tema. El naturalista romà Plini va afegir nous detalls a l’aspecte del’unicorn, en atribuir-li cap de cérvol, potes d’elefant, cua de senglar i una banya negrade noranta centímetres de llargada.A l’edat mitjana, la imatge popular de l’unicorn havia evolucionat des de labarreja de parts d’animals descrita pels antics fins a l’elegant criatura que identifiquemara. Les pintures i els tapissos de l’èpocarepresenten un preciós animal blanc, semblant aun cavall, amb una banya en espiral i molt blancai les peülles d’un cérvol. En la literatura, l’unicornva arribar a representar la força, el poder i lapuresa. Es va incorporar a la simbologia cristianaImatge d’un unicorn. Extreta de:www.harrypotterforseekers.comi va formar part de l’escut d’armes reial d’Anglaterra i Escòcia. Els unicorns vanaparèixer en les llegendes artúriques, contes de fades i relats novel·lats de les gestes deGenguis Khan i Alexandre el Gran.L’interès per caçar unicorns es va extingir al segle XVIII, ja que nombrososescèptics van assenyalar que era impossible trobar ningú que hagués vist realment una78

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limad’aquestes criatures amb els seus propis ulls. Uns quants autors van continuar incloentunicorns en els seus llibres d’història natural, reiterant relats antics i medievals, però lamajoria es va convèncer que havia arribat el moment de confinar l’animal a l’àmbit delscontes. Això amb prou feines va apagar l’entusiasme popular envers l’unicorn, que hacontinuat viu en l’art, la literatura i la imaginació fins els nostres dies.79

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Lima2.6 LES FONTS LITERÀRIES DE LES QUALS BEU HARRYPOTTERDarrere els títols Harry Potter i la pedra filosofal (1997), Harry Potter i lacambra secreta (1998), Harry Potter i el pres d’Azkaban (1999), Harry Potter i el calzede foc (2001), i el més recent de tots, Harry Potter i l’ordre del fènix (2003), el jovePotter s’ha convertit en un personatge universal que d’una existència exclusivamentliterària ha passat a altres camps com el cinema, els videojocs i fins i tot les joguines. Lapottermania associada al personatge i a tota la saga de J.K Rowling no deixa indiferentsa joves lectors o al públic en general. Resulta sorprenent la forma en què milions deseguidors de tot el món esperen l’arribada de les últimes aventures del Harry, ja sigui enformat literari, o com a pel·lícula de cinema, o bé com a vídeo o DVD de consumfamiliar. La cosa més curiosa és que fins i tot la premsa més seriosa es fa ressò de lapublicació d’un nou títol o de l’estrena internacional de la seva versió cinematogràfica,convertint al Harry Potter en personatge mític, connector entre dos segles i símbol sòlidd’una època caracteritzada per la crisi dels valors tradicionals i una generaldesmotivació juvenil.Així doncs, davant tal panorama, sorgeixen varies qüestions: què té Harry Potterque no tinguin o hagin tingut altres personatges literaris?, per quina raó les sevesaventures captiven a públic i a crítics per igual?, en definitiva per què la saga de HarryPotter té tant d’èxit? Com a resposta, i de forma paral·lela a la publicació d’aquests cinctítols, han sorgit múltiples estudis que assenyalen factors com la naturalesa delpersonatge, el tipus d’aventures, la forma de presentar la trama. Tot seguit analitzaremels elements característics de diferents gèneres i autors literaris anteriors i com escombinen entre ells a la saga, i també veurem com en Harry Potter respon a tota unallarga tradició literària infantil de la que és hereu universal. Amb aquest propòsit, aquest80

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limapetit estudi també pot ser interpretat com una revisió històrica de totes les aportacionsde la literatura infantil anterior que s’han combinat magistralment en un producte de laliteratura juvenil d’èxit aclaparador.2.6.1 ELS CONTES POPULARSSeguint un plantejament cronològic és necessari que remuntem en el temps i ferreferència al caràcter oral de les primeres manifestacions literàries, composicions que enforma de cançons es transmetien de generació en generació fins a l’arribada del’escriptura, moment en el que algun compilador es feia ressò de les mateixes i lesrecollia de forma escrita. Aquesta primera literatura, en forma de conte popular estàcarregadade personatges fantàstics (fades, bruixes, gegants, follets, etc.) i tambéd’éssers extraordinaris d’origen mitològic, que en el cas de la literatura en llenguaanglesa poden provenir bé de la tradició clàssica de Grècia i Roma, o bé de culturesceltes i nòrdiques. Prenent la saga de Harry Potter com a exemple, és d’obligadareferència parlar de l’existència dels nombrosos personatges mitològics que vanapareixent de forma progressiva al llarg dels títols (tal i com hem fet anteriorment). Lamajoria d’aquests éssers habiten el Bosc Prohibit proper a Hogwarts, com els petitsdragons que cria el Hàgrid, els màgics unicorns i els centaures. Alguns d’aquests éssersconviuen amb els estudiants del castell com el Fawkes, el fènix del Dumbledore, o bé elbasilisc protagonista de Harry Potter i la cambra secreta.Juntament amb la utilització d’aquests i altres éssers extraordinaris dels contespopulars, les aventures del Harry Potter segueixen també una estructura clàssica:plantejament, nus i un desenllaç feliç on es resol el misteri plantejat inicialment. Salvantalgunes diferències, la temàtica també sol ser de tall tradicional , a més a més “lafórmula moral es repeteix en quasi totes les històries: els gegants i els personatges de81

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limagran corpulència i estatura sempre són vençuts per personatges més petits i dèbils peròde major habilitat i intel·ligència. Podem recordar aquí, com l’inexpert Harry ha pogutvèncer el malvat Voldemort i els seus enemics en totes les ocasions en les què s’hanenfrontat. És més, les aventures de Harry Potter solen acabar de manera similar i fentreferències als contes populars, és a dir, l’heroi i els seus agressors s’enfronten en uncombat, l’agressor és vençut i es resolen tots els problemes de l’inici de la història”.2.6.2 LA LITERATURA FANTÀSTICAEls contes populars o contes de fades van tenir la seva època d’esplendor a GranBretanya durant el Romanticisme, sobretot per l’interès dels romàntics en recuperar del’oblit les llegendes populars i mantenir viu el folklore propi de cada país o regió.Durant aquesta època a Anglaterra es van recopilar i traduir les obres dels grans autorsde contes tradicionals en el continent europeu, així els contes de Perrault es van publicarcom Popular Fairy Tales (1818), els dels germans Grimm com German Popular Stories(1823), i els de H.C Andersen com Wonderful Stories for Children (1846).Desprès de l’èxit assolit, els contes de fades tradicionals van ser presos com amodel en els relats fantàstics posteriors, sobretot en aquells publicats durant l’èpocavictoriana. Personatges, aventures o llocs que ja apareixien en aquells primers contes esreprenen, es transformen i s’adapten a les necessitats de lapoblació i en l’entorn en el què els contes veuen la llum.Sorgeix, aleshores, una literatura fantàstica, alarmantmentimaginativa, que inclou diferents tipus de contes: des delsprotagonitzats per animals com Black Beauty (1877),El famós Peter Pan.Extretade:www.lnx.ginevra2000.itd’Anna Sewell, fins a històries de misteri o de ciència ficcióde H. G. Wells en títols com La màquina del temps (1895)82

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limao El hombre invisible (1897).Ja en el segle XX, aquests relats fantàstics s’aïllen a poc a poc de lesreminiscències dels contes de fades i evolucionen lliurement fins arribar a convertir-seen títols tan coneguts com Peter Pan (1904), de J. Barrie, Winnie-the-Pooh (1926), deA. A. Milne o Mary Poppins ( 1934), de P. Travers, que han arribat a ser clàssics de laliteratura infantil en llengua anglesa, als que sens dubte hem d’afegir les aventures deHarry Potter.2.6.3 HISTÒRIES D’ESCOLESSi ens apartem dels elements fantàstics, trobarem un altre gènere literari que ésla base de les aventures de Harry Potter: la “ficció realista”, tendència que ficcionalitzaescenaris i personatges de l’entorn del lector per fer la història més versemblant ipròxima al públic. Aquests relats de tall realista solen tenir lloc en un entorn domèstic ifamiliar, igual que en moltes comèdies de la televisió actual, la casa, el jardí o el col·legies converteixen en l’escenari de l’aventura, per molt increïble o fantàstica que sembli.En Harry Potter, l’entorn domèstic dels Dursley no necessita més que un capítol,normalment l’inicial, i serveix per a ridiculitzar la forma de vida d’aquesta particularfamília de muggles.En aquesta saga, l’escenari d’aventures és Hogwarts, unparticular col·legi encarregat de la formació de futurs mags. En latradició literària anglesa, les “històries de col·legi” apareixen perprimera vegada en el segle XVIII amb el títol The Governess (1749),de Harriet Martineau. La vida i l’atmosfera d’aquests centrestambé van cridar l’atenció de grans escriptors de l’època, elsquals van utilitzar escenes i escenaris relacionats amb la vidaPortada del llibre DavidCopperfield. Extreta de:www.images.amazon.com83

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limacol·legial, com Charlotte Brontë en Jane Eyre (1847), i Charles Dickens a Dombey andSon (1848) i David Copperfield (1850).Durant l’època victoriana, es va produir una millora de l’educació tant per lacreació i expansió de centres públics i privats, com pels canvis pedagògics que van tenirlloc, promovent l’esport i la formació moral dels estudiants. Com a resultat d’aquestamillora generalitzada van aparèixer relats juvenils que tenien lloc i tractaven temesrelacionats amb la vida en els centres educatius, en els que es descrivien experiènciessimilars a les dels seus lectors: l’existència de grups, l’amistat, la rivalitat ( en esports oestudis), l’honor, la relació amb l’autoritat del centre, la relació alumnat professorat, etc.Curiosament, aquests són els mateixos temes que es tracten, de forma directa oindirecta, en els relats de Harry Potter: l’especial relació del Harry amb els seus amicsRon i Hermione, l’amistat i el companyerisme que s’estableix entre ells, la rivalitat icompetència permanent entre els membres de les diferents cases, l’existència de certcodi d’honor a Hogwarts, la pràctica del quidditch, la relació amb el directorDumbledore i la resta del professorat, etc.Un títol clàssic d’aquest subgènere és Tom Brown’s Schooldays (1856), escritper Thomas Arnold, un dels principals reformadors del sistema educatius des del seucàrrec de director del centre educatiu de Rugby (de 1828 a 1842). Tal i com els títols deHarry Potter avancen en el temps seguint la formació del jove protagonista a Hogwarts,aquest autor segueix la trajectòria acadèmica del seu personatge fins a arribar a narrarles seves experiències universitàries a Tom Brown at Oxford (1861). L’èxit va ser talque, posteriorment, van aparèixer títols dedicats a contemplar aquesta visió masculinade la vida escolar tractant les vivències i experiències femenines en els col·legis per anoies. Tal és el cas de A World of Girls: The Story of a School (1886), de L. T. Meade,títol que recull les experiències d’un grup de noies de classe social alta en un internat84

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limaper a donetes. Per sort, amb el pas del temps, els col·legis exclusius per a un o altre sexes’han convertit en centres mixtes tal i com passa a Hogwarts, on la instrucció delsalumnes s’ofereix per igual i sense tenir en compte distincions de sexe. I la integraciódels sexes és tal que fins i tot al joc del quidditch els equips són mixtos.2.6.4 ORFES COM ELS HEROIS DE DICKENSHereva d’aquesta llarga tradició escolar, J.K. Rowling no és la primera en situarla seva acció en un col·legi de màgia, ja que el 1974, la també britànica Jill Murphy vacomençar una sèrie de relats sobre la particular Acadèmia de Bruixes de la SenyoretaCackle, les alumnes de la qual vestien uniformes de color negre i arribaven al centre elprimer dia de curs, amb les seves pròpies escombres.Tampoc el personatge de Harry Potter és decreació original, sinó que respon a un estereotip literaridel que formen part molts personatges considerats comclàssics de la literatura anglesa. Al més pur estil deCharles Dickens, Harry té molt en comú amb elsprotagonistes d’obres tan cèlebres com Oliver Twist(1838), Nicholas NIckleby (1839), La botigad’antiguitats (1840), David Copperfield (1850), CasaPortada del llibre Oliver Twist.Extreta de: www.ec1.imagesamazon.comdesolada (1852) o Grans esperances (1840). Amb totsaquests comparteix el fet de ser orfe i haver portat unavida amb moltes penes. Al llarg de tota la producció deDickens, s’aprecia la predilecció de l’escriptor pels nens desvalguts com afirma Tébar:“Els orfes, paradigma del nen desgraciat, són el seu material humà més freqüent i mésestimat”.85

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaA l’estudiar aquests personatges, es pot observar, com tot i que són orfes, lamajoria coneix les seves arrels, el que va passar amb la seva família, a alguns elssobreviu algun familiar que té cura d’ells, com la germana de Pip en Grans esperanceso l’avi de la petita Nell en La botiga d’antiguitats; altres arriben a descobrir la sevavertadera identitat en el transcurs de l’obra, com passa a Casa desolada quan laprotagonista, Esther Summerson, descobreix la seva vertadera mare.En el nostre cas, en el primer de tots els llibres, Harry Potter creu que els seuspares van morir en un accident i viu amb uns parents directes que el desprecien.Recordem que el Harry vivia sota les escales, el seu menjar era diferent del de la restade la família i que també vestia amb la roba que el seu cosí ja no volia. Posteriorment, amesura que avancen els títols, El Harry va evolucionant, descobrint el seu vertaderorigen, la raó de la mort dels seus progenitors i , fins i tot , comença a reconstruir lafigura i vivències dels seus pares a través de la seva estància a Hogwarts, gràcies a lainformació que li ofereixen els seus professors o als que un dia van ser els seuscompanys de classe.Arribats aquest punt, és important destacar el paper que desenvolupa el grupd’amics no ja en la literatura infantil ni juvenil, sinó en el desenvolupament personaldels joves lectors; es estrany trobar alguna obra on no es potenciïn valors com l’amistat,la lleialtat, fins i tot, l’honor entre membres d’un mateix grup. És precisament enl’entorn de Howgarts i amb l’ajuda dels seus companys on el Harry començarà a sabermés d’ell mateix, a descobrir les seves facultats màgiques i aplicar-les en casos denecessitat. És molt important aquí l’especial relació que es dóna entre el Harry i els seusamics Ron i Hermione, gràcies a l’amistat dels quals no tan sols descobreix el món deHogwarts, sinó que venç la seva timidesa inicial i viu aventures fantàstiques. El86

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limaprotagonista i els seus companys d’escola formen un petit grup, tot i que la personalitat iels dots del líder són més vigorosos que en altres casos.En tota la sèrie de Harry Potter, és evident el paper de líder que el protagonistadesenvolupa, ja no en el seu grup, sinó en tota l’escola; encara que en un principi va serun paper no desitjat, quasi forçat, al que semblava no adaptar-se (recordem l’arribada aHowarts, l’admiració dels seus companys al sentir el seu nom, etc.) en quan escomplicava situació allí es mostraven les vertaderes raons d’aquest liderat natural i pocassumit: intel·ligència, valor, audàcia, etc.2.6.5 TOLKIEN I DAHLQuant a literatura contemporània, en la producció de Rowling s’aprecia unaclara influència de dos autors rellevants en el món de la literatura juvenil en llenguaanglesa: J. R.R. Tolkien (1892-1973) i Roald Dahl (1916-1990). En el cas de Tolkien,són moltes les connexions que es poden establir entre el mon fantàstic de Hogwarts i laTerra Mitjana. Un dels casos més evidents és el personatge de Dobby, l’elf domèsticque a Harry Potter i la cambra secreta preveu al Harry de posteriors perills i que tantrecorda al fugitiu Sméagol-Gollum del Senyor dels Anells (1966), i no tan sols per laseva naturalesa fantàstica i el seu aspectefísic, sinó perquè en les sevesconversacions amb altres protagonistes totsEl Gollum, del Senyor dels Anells i el Dobbydel Harry Potter. Extretes de:www.thelordoftherings.com iwww.harrypotter.orgdos parlen de si mateixos en tercerapersona. És més, aquests éssers esmantenen literalment enganxats als87

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limaprotagonistes de totes dues sagues, brindant protecció, segons sembla. Evidentment, ladoble personalitat que manifesta Gollum no es correspon amb la de Dobby, si bé l’elfcausa més d’un accident a Harry amb l’única intenció de protegir-lo d’un futur funest.La semblança entre un i altre personatge es fa molt més evident al públic alcoincidir en el temps de les estrenes de les versions cinematogràfiques de Harry Potter ila cambra secreta i El senyor dels anells. Les dues Torres (2003). Al comparar totesdues produccions, les semblances entre Gollum i Dobby són més òbvies: l’altura laforma de moure’s i comportar-se, la desconfiança que desperten, la forma de parlar idirigir-se al protagonista, etc.Un altre dels personatges de clares reminiscències tolkianes és Aragog, la gegantaranya criada pel Hàgrid que apareix a Harry Potter i la cambra secreta, i que tan solsaparèixer en pantalla ens transporta al món de la Terra Mitjana, i no per ser un clarparal·lelisme a aquesta aranya anomenada Ella-Laranya, sinó també perquè Rowlingbateja la criatura amb un nom molt semblant a un dels grans protagonistes de la trilogiade Tolkien, Aragon, i perquè aquestes dues grans aranyes, curiosament apareixen en elssegons llibres d’ambdues sagues.Una vegada analitzat el component fantàstic en les històries de Harry Potter tansols queda fer referència a l’obra de Roald Dahl com una altra de les influències mésremarcables en J. K Rowling. Una de les característiques essencials de la literatura deDahl, tant en els seus relats per adults com en els infantils és que “satiritza fetsquotidians, barrejant-los amb la fantasia, exagerant fins a crear situacions absurdes”.Com passa en els petits aldarulls que la màgia del Harry provoca a la família Dursley,oferint escenes com ara el pastís estampat en la cara de la senyora Mason a Harry Potteri la cambra secreta. Com s’aprecia en molts dels relats infantils de l’autor, el seu temapreferit és el nen intel·ligent e imaginatiu, oprimit pels adults, que decideix transgredir88

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limala norma i obté com a recompensa una vida plena d’emocions i d’aventures, definicióque correspon exactament al personatge de Harry Potter, el qual desprès d’haver sofertmarginació familiar, decideix transgredir les normes dels Dursley en particular i alsmuggles en general i abandonar la seva trista existència per a viure un en un mónd’emocions i aventures permanents.De fet, fins i tot en els comentaris crítics o les crítiques de diaris de renom ques’inclouen en la col·lecció es fa referència al paral·lelisme entre Dahl i Rowling, lesobres dels quals es qualifiquen d’ingenioses, sorprenents i divertides en la mateixamesura.A més a més d’aquestes generalitats i coincidències entre ambdós autors, aHarry Potter i el pres d’Azkaban apareix una escena que ens recorda aun dels més coneguts retrats de Dahl. Remuntem a Charlie i la fàbricade xocolata (1964) i recordem que l’acció gira en torn a la visita d’ungrup de nens a la fantàstica fàbrica de xocolates del senyor Wonka, unPortada del llibre Charlie ila fàbrica de xocolata.Extreta de: www.mildiez.netlloc on la realitat de la botiga de llaminadures de joveslectors s’amplia i magnifica en un misteriós recinte en elquè es produeixen les millors xocolates juntament amb tota classe de llaminaduresmeravelloses. El misteriós senyor Wonka farà realitat els més increïbles desitjos deCharlie i els nens creant llaminadures impossibles d’imaginar, com aconseguir un sabora violetes, caramels que canviïn de color, xiclets per a inflar globus gegants o caramelsoudels que neixen ocells diminuts. La descripció detallada que faDahl tant del’aspecte com de les propietats de les llaminadures d’aquesta peculiar fàbrica, té molt aveure en la caracterització de les meravelloses llaminadures que els estudiants deHogwartsadquireixen a Hogsmeade, algunes de sabors indescriptibles, altres depropietats màgiques, en tot cas, mai simples llaminadures.89

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Lima“Ràpidament Charlie va començar a llegir algunes de les etiquetes del costatdels botons. Mina de sucre candi: trenta-cinc mil metres de profunditat, deia una.Pistes de patinatge de coco, deia en una altra.Després... Pistoles de suc de maduixa.Pomers de cafè amb llet per plantar al teu jardí: totes les grandàries.Llaminadures explosives per llançar contra els enemics.Caramels amb palet lluminosos per menjar al llit a la nit.Caramels de goma per al veí, li deixen les dents verdes durant un mes.Caramels contra les càries: fora dentistes.Enganxabarres per a pares xerraires.Llepolies zigzaguejadores que zigzaguegen deliciosament a la teva panxa un copempassades.Barres de xocolata invisible per menjar a la classeLlapis recoberts de sucres per lleparPiscines de llimonada gasosa.Caramels blancs màgics: quan els tens a la mà els sents a la boca.Gotes de l’arc de Sant Martí: xucla-les i podràs escopir en sis colors diferents. 452.6.6 LA MAGA ROWLINGDesprés de comprovar la influència que certs autors i subgèneres de la literaturajuvenil han exercit en J.K. Rowling de manera evident, i ja que no podem elogiar laseva originalitat en quan a personatges o temàtica, ara valorem l’obra d’aquesta autoraper la forma en què ha sabut utilitzar certs elements, personatges o situacions d’unallarga tradició literària i combinar-los entre sí de manera magistral. Sabent o no,45 Charlie i la fàbrica de xocolata Roald Dahl La Magrana L’esparver Pàg. 15090

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaRowling pren els millors ingredients de la literatura juvenil en llengua anglesa, per acrear uns personatges i elaborar unes històries que captiven al lector, i si bé no es difícilfer un seguiment històrico-literari dels principals components de la seva literatura, ésprecisament per aquesta habilitat sintetitzadora i recreadora per la que avui hem devalorar l’aportació de Rowling a la literatura fantàstica contemporània. És més la sevaliteratura pot ser presa com a punt de partida o primera referència des de la quereconstruir o estudiar l’evolució de la literatura juvenil des dels seus orígens en latradició oral fins als nostres dies.J. K. Rowling. Extreta de:www.jkrowling.uk91

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Lima2.7 ELS NOMS PROPIS A HARRY POTTER: ELECCIÓ ITRADUCCIÓJ.K Rowling ha escollit curosament els noms dels personatges i dels llocs en elsquals transcorre la saga de Harry Potter. Tots aquests noms tenen un significat i són uncomplicat i entramat joc de paraules, d’associacions i d’idees que donen lloc als noms icognoms dels personatges.En el món de Harry Potter es barregen elements tant reals com fantàstics. Des dellocs i éssers quotidians, familiars per al lector, fins a una sèrie de situacions ipersonatges dignes de tradicionals contes de fades: mags, bruixes, bruixots, trols, elfs,unicorns, etc. Mantenint aquesta especial combinació l’autora no ha volgut que elsnoms dels personatges hagin estat escollits a l’atzar, i tampoc és clar, per art de màgia,sinó que ens ha fet adonar que té el sentit de l’originalitat molt ben desenvolupat. Mésque una elecció arbitraria podríem parlar d’un complicat joc de paraules i associacionsd’idees.2.7.1 PERSONATGESA priori, podríem pensar que l’elecció del nom d’un personatge dependrà de siforma part del món màgic o del món no màgic (muggle). És a dir, serà un nom real si estracta d’un personatge muggle, o un de més elaborat si es tracta d’un personatge deHogwarts i el seu entorn. Tot i així, després d’una lectura,s’aprecia la varietat,disparitat, i originalitat que afecten per igual als nombrosos personatges de la saga deHarry Potter.J.K Rowling utilitza noms propis, reals, coneguts i familiars per l’entorn britànicen el qual veu la llum l’obra. Entre els muggles, podem trobar els amics del cosí d’enHarry, en Dudley, que s’anomenen Dennis i Gordon, però també trobem aquest nom92

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limacomú en el món fantàstic. És curiós descobrir que una família que té una llarga tradicióde mags, com és la família Weasley, hagi escollit noms tan comuns per als seus fillscom son: Bill, Charlie, George, Fred, Ron, que fins i tot podríem dir que són méscomuns que els escollits per als anteriors muggles.Dintre d’aquest grup hi hem d’incloure el propi protagonista. Ens cridaespecialment l’atenció veure com un personatge tan especial, tant per a Hogwarts, comper als joves lectors del segle XXI, s’hagi escollit Harry, un nom molt comú i Potter, uncognom que no significa altra cosa que “terrisser” o “ceramista”. Potser, amb això,s’intenta fer que el personatge sigui més pròxim i creïble al lector. En Harry,protagonista de la literatura infantil del segle XXI, està sotmès a les mateixes situacionsde creixement i desenvolupament de la personalitat que els nens lectors. Aquestaproximitat amb el lector és una de les claus de l’èxit de Harry Potter.Hi ha, però, un altre grup que pertany a la categoria de noms que tenen unsignificat concret, la majoria són substantius que s’apropen a la categoria de nomspropis, i altres són producte d’un minuciós treball filològic de l’autora.Dins de la primera opció trobem una sèrie de personatges, els noms propis delsquals pertanyen al camp semàntic de la naturalesa. Aquest és el cas de les flors com araPetunia Dursley, Lavender (“lavanda”) Brown, Pansy (“pensament”) Parkinson. Tambéestan relacionats amb les plantes els personatges Oliver Wood (“fusta” o “bosc”) i laprofessora Sprout (traduït com “brot” o com “col”) . Cal dir que Oliver Wood es dedicaa la venda de varetes, les quals són de fusta, i d’aquí li ve el cognom i la professoraSprout és la professora d’herbologia de l’escola. A l’igual que els anteriors, apareixenaltres noms i cognoms fàcilment traduïbles. Tenim per exemple a Sírius Black (negre), oels alumnes Lavander Brown (marró), T. Boot (bota), Susan Bones (ossos).93

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaTambé és curiós observar que els noms que tenen major càrrega semàntica sónels que l’autora ha confeccionat tant per als professors com per als autors dels llibres detext que el Harry utilitza a Hogwarts, És a dir, existeix una relació directa entre elcognom del professor i la seva especialitat o la matèria que imparteix i així també passaamb els autors dels llibres de text. Així, tenim per exemple Miranda Goshawk, autorad’un llibre d’encanteris (cognom de la qual podria ser traduït com a fetillera), AdalbertWaffling autor del llibre Teoria de la Màgia i el cognom del qual el podríem traduircom a “xerramecu” o Quentin Trimble autor del llibre Les forces del mal: una guiad’autoprotecció, el cognom del qual es podria traduir en el verb tremolar.El treball de J.K Rowling quant a la denominació dels seus personatges no eslimita tan sols al joc semàntic, sinó que també abasta el camp de la fonètica. Trobem perexemple el cas dels alumnes M. Brocklehurst, M. Bulstrode o J. Finch-Fletchey. Tambétenim el cas d’un fort efecte sonor com el terme Voldemort o els insignes professorsAlbus Dumbledore i Minerva McGonagall¸ el cognom de la qual té el seu origen en lamés antiga cultura celta.Existeixen altres noms propis que si bé no són directament extrets d’un nomcomú si que semblen ser adaptacions o al·literacions gràfiques i/o fonètiques d’algunssubstantius d’ús quotidià.Per exemple: Mrs. Figgs (fig: “figa”); Hagrid (hag: “bruixa”/ haggard: “ullerós,cansat”); Professor Quirrell (squirrel: “esquirol”); Professor Snape (to snap: “ petar elsdits” / snail: “cargol” / snake: “serp”); C. Fudge (fudge: “un dolç de sucre”); NicolasFlamel (flame: “flama”); Flitwick (to flit: “volar”, ).En el cas dels mots o sobrenoms d’alguns personatges, fantasmes en major part,l’autora s’ha mantingut fidel a la característica especial o diferent de cada un d’ells per adenominar-los. A l’hora de traduir s’ha fet d’una manera literal. Tal és el cas dels94

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limafantasmes que habiten Hogwarts: el fantasma de Gryffindor és Nearly Headless Nick, ésa dir en Nick “per poc sense cap” i el fantasma d’Slytherin rep el nom de BloodyBaron, o sigui el Baró Sagnant.2.7.2 ANIMALSTal i com normalment passa al món real, la majoria d’animals que apareixen alsllibres de Harry Potter deuen el seu nom a alguna característica o detall concret de laseva fisonomia. Així, tenim, per exemple, els adjectius que s’han convertit en el nomdels animals com ara el temible gos de tres caps, en Fluffy que significa que “que témolt de pèl, llanut”, o el gos d’en Hagrid, en Fang que significa “ullal”. En altres casos,el nom de l’animal s’associa a algun altre substantiu amb el qual pugui tenir relació comés el cas de la vella rata que en Ron hereta com a mascota, l’Scabbers (scab: “costra”,scabies: “sarna”). També trobem algun altre animal amb un nom generalment atribuït ales persones com ara Trevor, la granota de l’alumne Neville Longbotton, o Mrs. Norris,la gata del senyor Flich.2.7.3 LLOCSEn aquesta categoria és a on més destaca la capacitat de l’autora quant al’equilibri entre la realitat i la fantasia; així, utilitza llocs concrets de la geografiabritànica fàcilment identificables per a qualsevol lector, tal és el cas com les ciutats deBristol, Devon o Londres, juntament amb el món irreal i fantàstic.Quant a Hogwarts, resulta difícil explicar per què l’autora crea aquesta paraulautilitzant dos substantius que no tenen res a veure amb la màgia: hog (porc), wart(berruga), o si aprofundim més trobem que existeix la forma wart-hog, traduït com a“jabalí” o bé com a “berrugós”. És important destacar també la combinació de noms i95

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limad’adjectius que Rowling utilitza per anomenar els llocs més característics d’aquestunivers màgic; així que, per exemple, el bosc obscur i misteriós dels voltants de l’escolano podria tenir millor nom que Forbiden Forest, el Bosc Prohibit per al públic encatalà.Analitzant els noms de les cases a on s’agrupen els estudiants s’aprecia que cadacasa defineix el tipus d’alumne que acull: així tenim a Gryffindor que serà el lloc on s’hidirigiran els millors mags (griffin: “aixeta”/ d’or: “daurat”), Slytherin, la casa depersonatges astuts, tot i que una mica obscurs (sly: “astut”, “maliciòs”, / therein: “dins”,“a l’interior”), Hufflepuff també podria ser la residència dels que més protesten (huf:“rabieta”/ huffy: “enfadat”, “malhumorat” / puff: “fer un bufet” i Ravenclaw, un lloc pera ments despertes (raven: “corb” / claw: “urpa”).Tant en el món muggle com en el món màgic existeixen nexes comuns que fanaccessible el pas d’un lloc a un altre, i tots es troben en la ciutat de Londres. L’autoraanomena llocs concrets i familiars per als lectors: en Hàgrid i en Harry efectuen unviatge amb metro durant la seva estada a Londres i acaben en un petit pub de nom LeakyCauldron, per als lectors catalans La marmita foradada des del pati de la quals’accedeix a la ronda d’Alla, un carrer comercial on tots els mags poden aconseguir elsobjectes i ingredients més variats. També cal mencionar l’existència d’una xarxa detúnels i passadissos, similars al metro que pertanyen al banc de Gringotts. No podemoblidar també l’estació Londinense de King’s Cross de la qual l’andana nou i tres quartsd’onze serveix d’entrada al món màgic de Harry Potter.Després d’aquesta relació de tècniques, usos i possibilitats que ofereix elllenguatge, no podem sinó aplaudir l’habilitat amb la qual l’autora els ha sabut fer serviri manipular per a formar uns noms carregats de significat i d’informació.96

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaUn cop fet aquest repàs de com l’autora ha seleccionat aquests noms, una de lesqüestions que immediatament ens vénen al cap, quan parlem de la comunicació entrediferents cultures, és com pot ser traslladat el món imaginari de Harry Potter a una altrallengua i cultura? Com és possible que una lectura que conté tantes referències culturalses traspassi a una altra cultura i es segueixi mantenint al cim dels llibres més venuts? Dequè se’n fa de tot l’humor anglès i de tots aquests noms que l’autora ha escollit tandelicadament? Es perd alguna informació? Se’n guanya? Els lectors d’altres llengüescontinuen rient amb bromes típicament angleses?2.7.4 COMPARACIÓ DE NOMS PROPIS I DE CONSTRUCCIONS LÈXIQUESPER ANOMENAR LA GENT.Els llibres de Harry Potter tenen un nombre molt ampli de caràcters. Quanparlem de les traduccions, la pregunta que ens ve en ment és: els traductors anomenenels seus personatges amb els seus noms originals o adopten equivalents? En anglès,alguns personatges com ara Flitch (un sinònim d’steal o robar) o Peeves ( un derivat del’adjectiu peevish, que vol dir malhumorat)són noms, que els lectors anglesos,simplement llegint-los, ja poden endevinar alguna característica del personatge enqüestió. El fet que el nom descrigui la persona no té només la funció de reforçar elcaràcter d’aquest, sinó de fer-nos una idea anticipada de com són. Per exemple lespersonalitats d’en Crabbe i en Goyle no necessiten ser demostrades per la seva aparençao per les seves accions, ja estan directament representades (per al lector anglès)mitjançant els seus noms. Són, doncs, els traductors conscients d’aquesta connexióimplícita entre el nom i el seu significat? Es mantenen aquestes connexions en les97

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limatraduccions? Com afecten les eleccions dels traductors a la recepció que els lectorstindran dels personatges?En diferents estudis realitzats, s’ha comparat el text original amb diversesllengües i s’ha de dir que, bàsicament, els noms dels personatges principals es mantenencom en l’original, tan sols, en algunes llengües han sofert petits canvis. Per exemple,Hermione es torna Hermine en Alemany, en Dudley es torna Duda en Portuguès i enMalfoy es torna Malafoy en Francès.Mirant qualsevol traducció, podem classificar els noms traduïts en dos grups:1. Els que s’han traduït sonorament.2. Els s’han traduït produint adaptacions que tinguin el mateixsignificat.1. Traduccions sonores:Aquest grup inclou els noms, la pronuncia dels quals ha estat adaptada del’original. El portuguès és una de les llengües que més adapta els sons: Per exemple: enRubeus es torna Rúbeo, l’Albus, Alvo, o l’Hedwig, Edwiges. Hi ha altres llengües quetambé fan adaptacions sonores: per exemple Lavander, es torna Lavanda en Italià,Dedalus Diggle es torna Dädalus Diggle en Alemany i el Fluffy es torna Fuffi enItalià. Tot i aquestes excepcions, la tendència general és mantenir el mateix nom que al’original.2. Els que s’han traduït produint adaptacions que tinguin el mateix significatCal dir que no totes les llengües adapten els mateixos noms i que no totes fan lesmateixes adaptacions. Algunes llengües adapten només un o dos noms, parant atenció aaspectes com les al·literacions, les al·lusions, i altres adapten els noms només tenint en98

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limacompte un d’aquests aspectes. Les tècniques per a traduir utilitzades les podemclassificar en tres grups:a) Substituir-ho per un nom equivalent en la llengua traduïda, intentant demantenir alguns dels aspectes implícits.b) Substituir-ho per noms que siguin familiars per a la gent que ho llegeix, tot ique no es produeixin associacions específiques.c) Utilitzar noms que no només mantinguin el significat metafòric o alguna deles al·lusions que produeixen, sinó també mirant de reproduir els efectesfonètics que es donen en la versió original.a. Equivalents en la llengua traduïda:En aquest cas, la substitució es realitza d’una manera que el nom mantinguialgun aspecte implícit. Un bon exemple és el del professor de pocions Snape. El seunom en anglès fa referència a snake, o el que és el mateix, serp. El nom Snape es mantéen algunes traduccions com ara: la castellana, la catalana, la portuguesa, l’alemanya. Toti així, en Italià, per exemple es converteix en Professor Piton. D’aquesta maneraaconsegueix la mateixa associació. (Als lectors de seguida els hi ve al cap la imatged’una serp Pitó). En Francès, és converteix en el Professor Rouge (d’aquesta manera,significa “vermell”, “dolent”). En aquests casos s’utilitzen diferents paraules però ellector tindrà les mateixes sensacions que els lectors anglesos.b. Utilitzant noms que no impliquin associació:Aquests noms utilitzats sonen molt més familiars als lectors de la llenguatraduïda, tot i que no produeixin associacions específiques. Per exemple en Portuguès99

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limatenim en Bill i en Charlie traduïts com a Gui e Charlinhos, o l’alumne Colin traduït coma Pau al català, o en Peeves, traduït com a Pirraça en Portuguès, i Pix en Italià.c. Noms amb associació i efecte fonètic:Intentar utilitzar noms que mantinguin el significat de la paraula, que produeixinassociacions, i alhora efectes fonètics és una tasca molt difícil per als traductors.Algunes de les traduccions més acurades són, per exemple, la catalana, la portuguesa, il’italiana que han fet molts d’esforços per a produir humorístiques, i deliciosestraduccions, mentre que potser l’espanyola i l’alemanya han reproduït més les paraulesangleses. Un exemple molt clar i molt ben trobat és la traducció de la Moaning Myrtle alcatalà com a Gemma Gemec. No tan sols es manté el significat de la paraula, sinó queprodueix el so fonètic tal i com a l’anglès. L’espanyol, per exemple, ha mantingut elnom principal i tan sols ha traduït el cognom, com a resultat queda Myrthe, la Llorona.Un exemple similar passa amb la traducció de Mrs. Norris, la gata del senyorFlich. El text italià canvia el nom però manté l’al·literació traduint-la com a Mrs. Purr.D’aquesta manera el nom imita el soroll que fan els gats. La traducció italiana canvia elnom però també manté aquesta associació amb el soroll dels gats. D’aquesta maneraqueda Madame Norrra. En aquest cas, les traduccions espanyola, catalana i alemanyahan mantingut el mateix nom.Hi ha un altre tipus d’adaptacions de noms a les llengües traduïdes. Moltesvegades, quan es tracta de traduir noms de famosos bruixots ens sorprèn trobar a AlbericGrunnion i Hengist of Woodcroft com a Rey Salomón (al castellà) i Ramon Llull (alcatalà). En aquest cas trobem dos noms històrics: el rei bíblic Salomó i l’escriptormedieval Ramon Llull.100

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaHarry utilitza:Altres exemples no tan sorprenents són els noms dels autors dels llibres que enAnglès Italià CatalàThe Standard Book of Spellsby Miranda GosawkMagical Theoryby Adalbert WafflingA Beginner’s Guide toTransfigurationby Emeric SwithcOne Thousand Magical Herbsand Fungiby Phyllida SporeThe Dark Forces: A Guide toSelf- Protectionby Quentin trimbleManuale degli Incatesimi,Volume primo,di Miranda GadulaTeoria della Magia,di Adalbert IncantGuida pratica allatrasfigurazione per principianti,di Emeric ZottMille erbe e funghi magici,di Phyllida SporeLe Forze Oscure:Guida all’autoprotezione,di Dante TremanteLlibre d’encanteris (nivell I), deMarina FetilleraTeoria de la màgia,d’Albert XarramecuIntroducció a la transfiguració,de Xavier MudancerMil i una Herbes i bolets màgics,de Rosa RosaeLes forces del mal. Guia per al’autodefensa,de Pere de TramolarPodem comprovar que J.K. Rowling fa que el títol dels llibres i el nom dels seusautors tinguin una relació. Aquest factor es manté en la traducció al català i també en laitaliana, com hem pogut comprovar. A Beginner’s Guide to Transfiguration by emericSwitch, els noms “transfiguration” i “switch” tenen connexió. El mateix passa en català:“transfiguració” i “Mudancer” són dos noms que el seu significat es basa a canviar, enmoure’s de lloc, tal i com passa a les classes de transfiguració. Al llibre One ThousandMagical Herbs and Fungi by Phyllida Spore veiem que, en català, s’ha traduït l’autoracom a Rosa Rosae. D’aquesta manera ens trasllada a la llengua llatina, i fa ques’estableixi una relació entre l’autora i el seu llibre (recordem que els noms de la101

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limamajoria de plantes es solen anomenar a vegades en llatí ). Mentre que al llibre The DarkForces: A Guide to Self- Protection by Quentin Trimble, en les diferents traduccionss’ha mantingut el nom del llibre i s’ha traduït el de l’autor per un nom més comú; enaquest cas Dante en Italià i Pere en Català.Deixant de banda els llibres, el nom de Lord Voldemort o també anomenat enanglès: He-Who-Must-Not-Be-Named o You-Know-Who, la majoria de traduccions l’hantraduït literalment, per exemple en castellà: El-que-no-debe-ser-nombrado o en catalàAquell a qui no hem d’anomenar o en Italià, Colui-Che-non-Deve-Essere-Nominato oen Francès; Celui-Dont-le-Nom-Ne-Doit-Pas-Être-Pronuncié.En el cas de Nearly Headless-Nick, o sigui, En Nick-de-poc-sense-cap, en totesles llengües ha estat traduït literalment menys a l’espanyola; Nick-Casi-Decapitado.Que s’utilitzi la paraula “decapitado” implica que el fantasma hagi hagut d’estar enalguna lluita, cosa que no passa en la versió original. No se’ns diu pas que li haginvolgut tallar el cap en alguna disputa, sinó que tan sols es queda, per poc, sense cap.Anglès Castellà Català Portuguès Italià Alemany FrancèsNearlyNick-Nick-de-NickNick-Auf päpel-NickHeadless-Casi-poc-QuaseQuasi-dietrankQuasi-NickDecapitadosense-capSemSenza-JagdderSans-TêteCabeçatestaKopflossen102

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Lima2.7.5 COMPARACIÓ DELS TOPÒNIMS EN DIFERENTES LLENGÜES:Tal i com passa amb els noms de Harry Potter, a l’hora de traduir els topònimses segueixen els mateixos criteris de traducció. Tenim per exemple la traducció de laCasa Gryffindor:Anglès Castellà Català FrancèsGodricGodircNicanorGodricGryffindorGriffindorGriffindorGryffondorHelgaHelgaHortènsiaHelgaHufflepuffHufflepuffHufflepuffPoufsouffleRowenaRowenaMari PauRowenaRavenclawRavenclawRavenclawSerdaigleSalazarSalazarSirpentinSalazarSlytherinSlytherinSlytherinSerpentardPrimer de tot, podem veure que alguns traductors, com ara el català, han canviatfins i tot el primer nom. D’aquesta manera, el nom ens sona molt més comú que ho fariasi es mantingués en anglès. Tot i així, les traduccions castellana i francesa hanmantingut el nom principal.També trobem alguns noms com ara el famós banc Gringotts, que no ha estattraduït en quasi cap llengua i s’ha mantingut com a l’original. En aquest cas, els lectorsanglesos juguen amb avantatge, ja que “ingots” són peces pesants d’or, o el que seria elmateix, lingots d’or.També tenim el nom del carrer més famós en el món dels bruixots, en anglès;Diagon Alley. Els lectors anglesos poden pensar, sense cap problema, que Diagonderiva de “diagonally” (és a dir, una línia que creua un espai des de punts oposats; que103

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limaés tal i com és aquest carrer). Tot i així, en la traducció espanyola, es destrueix aquestsignificat; ja que és traduït com a El callejón Diagon. El mateix passa en català, quan éstraduït per La ronda d’Allà; mentre que amb portuguès, Beco Diagonal es mantéaquesta imatge.Finalment, tenim la Platform Nine and Three Quaters de l’estació de King’sCross. Aquesta plataforma és la que ens permet accedir al tren que ens porta fins aHogwarts, el Hogwarts Express. Totes les traduccions ens ofereixen una traduccióliteral exceptuant la portuguesa que l’ha traduït com a Plataforma nove e meia, quan enrealitat, una bona traducció seria la catalana: L’ Andana nou i tres quarts.104

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Lima3. TREBALL DE CAMP3.1 RECULL D’OPINIONS SOBRE HARRY POTTERCertament, no estaria fent el meu treball de recerca sobre de Harry Potter si nom’agradés. La meva opinió sobre aquests llibres és la millor possible; en sóc unafanàtica, en això no hi ha cap mena de dubte. Però durant la realització del meu treballem vaig proposar també, enviar una sèrie d’e-mails a personatges més o menysconeguts, escriptors, professors... Amb l’enviament d’un correu electrònic els vaigqüestionar quina era la seva opinió sobre aquest fenomen. A part de les seves respostes,també he extret opinions de diaris i/o revistes, ja que hi ha hagut una sèrie de personesamb les quals m’ha estat impossible establir-hi contacte.3.1.1 PROFESSORSComençarem amb una sèrie de professors que van expressar la seva opinió aldiari EL PAÍS 46 . Josefina Aldecoa, directora de l’escola Estilo de Madrid explica que“Los niños se han arrebatado por Harry Potter. He visto a críos que se negaban a leer,tragándose sus libros. ¿Cuál es el secreto? Es difícil saberlo”. La professora deliteratura de nens de 8 a 12 anys, Esther Blasco, respon a la directora: “Rowling haencontrada una fórmula en la que mezcla la fantasía de la magia con una visión muymoderna de la sociedad, en la que se incluye una familia desestructurada, algo que losniños ven como normal. Ellos se sienten tratados como adultos”. “La manera en queesta escritora ha enganchado a la lectura a los niños es un fenómeno insólito en lahistoria de la literatura infantil” conclou la professora Blasco. Coincident amb ella,Marta Ibáñez, professora de llengua catalana en un institut de secundaria de Sabadell(Badalona) que porta 20 anys en el mon de l’ensenyament, diu: “ Es un fenómeno que46 EL PAÍS domingo 25 de noviembre de 2001105

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limacrea lectores. A veces, en la escuela tendemos a vivir fuera de la realidad y hay queaprovechar un fenómeno de este tipo para fomentar la lectura”. Com podem veure, lesdues educadores coincideixen en què el més difícil arriba quan s’acaben les lectures delpersonatge: “Hay muchos chicos que se han enganchado tanto a Harry Potter quedespués les cuesta cambiar” diu Ibáñez.També tenim l’opinió d’Oriol Izquierdo, crític literari iprofessor de La universitat Ramon Llull de Barcelona explica queva començar a llegir les novel·les perquè li va picar la curiositat “lafascinació”, amb que la seva filla parlava d’elles i opina que elsllibres de Rowling són “una porta oberta” a Tolkien (El senyor delsOriol IzquierdoExtreta de:www.uoc.eduanells).Per altra banda, Ibáñez adverteix que “pasar a estatrilogía tan deprisa puede ser perjudicial, porque es una lecturaabsolutamente distinta que introduce un mundo imaginario sin ninguna relación con laexperiencia de los chicos”. Ibáñez, ha començat a introduir a les seves classes, unareflexió sobre tot el marketing que envolta tot el fenomen. “A partir de ahí, lesenseñamos a ser consumidores racionales” explica Ibáñez. La mateixa professoraapunta que “Harry les gusta porque es un chaval como ellos y puede hacer magia.Además las situaciones en las que se ve envuelto son creíbles. Los elementos fantásticosno son gratuitos porque están conducidos por los propios personajes”.Un catedràtic que també va tenir l’amabilitat decontestar-me un correuelectrònic, va ser Jordi Lariosprofessor de la universitat de Cardiff (Gales) . Li vaigqüestionar, a més a més, si sabia algun altre personatge de laliteratura catalana que pogués ser comparable amb HarryPotter i la seva resposta fou la següent:Jordi Larios. Extreta de:www.cf.ac.uk106

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaHola, Anna.Molt de gust de conèixer't, encara que només sigui electrònicament.Segur que jo sóc una persona molt poc adequada per donar una opiniósobre Harry Potter, ja que no m'he llegit els llibres en què apareixaquest personatge. Només en conec el ressò diguem-ne mediàtic i, enaquest sentit, et puc dir que no hi ha cap personatge de la literaturacatalana que s'hi pugui comparar. No sé si es tracta d'una simplefebrada o si aquestes obres es mereixen una atenció críticaseriosa. Pel poc que sé, Harry Potter es un personatge queprotagonitza una sèrie d'aventures més o menys espectaculars ifantàstiques i, d'una manera instintiva, desconfio d'aquesta classe deliteratura: la trobo més aviat avorrida, com gran part del cine deHollywood. Ara bé, sobre gustos no hi ha res escrit i és possible quem'equivoqui. Em demanes si Harry Potter es pot convertir en unclàssic. Be, això ara no ho sap ningú: caldrà que passin anys,molts anys, per veure si adquireix la pàtina dels clàssics. En aquestsentit, crec que tenen raó els que pensen que el valor estètic de lesobres literàries o de l'art en general és contingent, és a dir,funciona una mica com les accions a la borsa: puja i baixa, segons elsgustos de l’època, les circumstàncies històriques, etc. Algunes obresaconsegueixen mantenir-se molt bé, d'altres ho fan durant un certtemps, n'hi ha que queden oblidades i al cap d'un temps tornen asurar. N'hi ha que simplement s'han perdut o que han estat injustamentmarginades. El que és important és llegir llibres que ens interessen.A la teva edat no té gaire sentit que llegeixis els poemes d'AusiasMarch o el Quixot perquè potser et semblarien avorrits (almenys a mim'ho haurien semblat), i en canvi és lògic que t'agradi Harry Potter.Si es així, Harry Potter t’haurà fet un servei molt gran. Quan tinguisla meva edat, si encara et sedueix la literatura (confio que si,107

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limaperquè si no et perdries un dels plaers més grans d'aquesta vida!),segur que t'interessaran altres llibres. Vull dir que cadallibre té el seu moment i només ens parlen si els llegim en el momentadequat.Em sap greu no poder-te ajudar més o dir-te coses més concretessobre el Harry Potter, que és el que tu volies. Una de les coses mésempipadores és constatar que no tenim prou temps per llegir-ho tot. Ami em caldrien moltes vides per arribar a llegir tots els llibres queem criden l’atenció. Que hi farem!!3.1.2 ESCRIPTORS:Un dels escriptors que també dóna la seva opinió al diari EL PAÍS és AndreuMartín, nascut a Barcelona el 1949 i llicenciat en filologia per laUniversitat de Barcelona. Començà escrivint a revistes catalanes icastellanes i fent guions de cinema. Autor de la sèrie cèlebresobre el detectiu adolescent Flanagan, opina que els llibres deAndreu Martín.Extreta de:www.lacentral.comRowling estan realment ben escrits, però és més crític en quan ala pottermanía, que califica de “fenómeno comercial disfrazadode fenómeno cultural”. Andreu Martín va tenir l’amabilitat decontestar-me un e-mail que li vaig enviar preguntant-li què en pensava d’aquestfenomen i aquesta va ser la seva resposta:Hola, Anna:No em podré estendre gaire perquè tinc molta feina però procuraréresumir el que penso.a) Trobo que els llibres de Harry Potter són interessants,imaginatius i estan ben escrits.108

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limab) Però aquesta qualitat innegable no es correspon amb el seu èxitdelirant. No són els millors llibres juvenils de totes les èpoques, noen proporció al seu èxit.Això fa que em quedi pensant en el motiu d'aquest èxit delirant.El més fàcil és atribuir-ho a la promoció, la campanya publicitària iel consegüent papanatisme del consumidor, però no és l'explicació quem'acaba de satisfer. O, en tot cas, no és l'única. Això només és unapart.L'altra part... Bé, et prometo que pensaré sobre ella. Però no crecque arribi a cap conclusió abans que hagis acabat tu el teu treball.Un petóElvira Lindo nascuda a Cádiz el 1962, ha escrit guionsper a diferents programes de ràdio i televisió. El seu campprofessional segueix essent la ràdio on va néixer el 1987 elpersonatge que l’ha fet famosa: Manolito Gafotas. L’autoradeclara al diari EL PAÍS que Harry Potter té molts mèrits: “Ellector se adentra en un mundo fantástico sin dejar de tener losElvira Lindo. Extretade: www.plus.espies en el suelo. Pero no se debe perder de vista que el bombardeo mediático es tanfuerte que hasta en la Warner, productora de la película, se preguntan si no estaránmatando la gallina de los huevos de oro”. Mentres que per aMartín Garzo, “el secreto de Potter está en que rezuma fantasía yse aleja de lecturas dirigidas”.Mitjançant el correu electrònic també em vaig poder posarGemma Lienas.Extreta de:www.xtec.esen contacte amb Gemma Lienas. Ha escrit una vintena de llibres,uns dedicats als joves i d’altres a nens i nenes que l’han portada a109

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limarebre diferents premis com el Ramon Muntaner per Dos cavalls, l’Odissea per la sevanovel·la sobre l’anorèxia Bitllet d’anada i tornada. Aquesta va ser la seva respostasobre el fenomen Harry Potter:Hola Anna,Vaig de bòlit i, malauradament, no podré estendre’m tant com voldria.Només puc dir-te que estic totalment a favor de fenòmens com els deHarry Potter, que animen a llegir a tanta gent. Potser després d'haverexperimentat el plaer de la lectura s'animen a conèixer altres obres,i el món haurà guanyat uns quants lectors més!Una abraçada,Gemma LienasTambé, he pogut extreure l’opinió d’Andreu Sotorra,escriptor català nascut a Reus el 1950. Ha publicat vint-i-cinc llibresen llengua catalana i ha obtingut diferents premis literaris denarrativa curta i novel·la. És periodista cultural de premsa escrita iràdio, especialitzat en l’àrea de teatre i crític literari. Li vaig escriureun e-mail per dir-li si volia afegir alguna cosa en l’entrevista sobreHarry Potter de la seva pàgina web 47 , que vaig trobarinteressantíssima. Em va contestar que no afegia cap comentari i queAndreu Sotorra.Extreta de:www.lafura.orgpodia utilitzar les seves paraules sempre i quan cités la font d’informació.1. Quines han estat les claus d’aquest èxit fulminant?És difícil dir què ha estat primer, si l’ou o la gallina. És a dir, el llibre ol’embolcall. Els llibres de Harry Potter, avui, ja no són llibres sinó un47 http://www.andreusotorra.com/altres/premsa/retalls13.html110

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limaproducte que es ven per altres hams. Un joc anunciat per televisió, materialescolar, gorres i motxilles i, a més, els llibres. I, sobretot, cinema. Cinemallarg, ple d’efectes i d’un món impossible, màgic. Per tant, cinemainsuportable per a la majoria de pares que hi acompanyen els petits. Però aells els encanta, de la mateixa manera que d’adolescents els encantarà segonsquin tipus d’acampada o de concert visquin. Harry Potter és un toc “chic” dela infància d’aquest principi de segle. O bé estic amb Harry Potter, i me’l séde cap a peus, o no existeixo.2. Per què altres llibres que tenen els mateixos ingredients que el Potter nohan tingut el mateix èxit?Perquè no han tingut l’oportunitat d’entrar en un embolcall de promoció comel de Harry Potter. I això és aplicable tant a autors catalans com a autorsd’una altra galàxia. És evident que els milers de lectors o espectadors deHarry Potter no es dediquen a la crítica de cinema ni a la de literatura i pertant no tenen necessitat de criteris “acadèmics” ni literaris nicinematogràfics. En aquest sentit, ens acostem al consum cultural que té coma model el consum de la televisió. Qui mana és el comandament. I elcomandament no té criteri. Es mou per impulsos. Un producte cultural, permolt bo que sigui, necessita padrins que convencin abans de la seva qualitato necessitat. Si no els té, en un sistema dominat pel mercat, no arribarà a capmena de sortida massiva.3. És realment l’obra excepcional que ens volen vendre?111

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaNo, excepcional no. Cada cosa al seu lloc., i intentant no caure ni enpedanteries i modes, ni en desprestigis gratuïts. Harry Potter té capítolsinteressants i capítols il·legibles, té moments extraordinaris i momentssòmines, té alguna originalitat i molta ressonància de velles lectures. Però ésque, a més a més, Harry Potter beu del les fonts de mites clàssics, tanthistòrics, com llegendaris o literaris. S’hi troba el rastre de Merlí, s’hi trobael rastre de viatgers a les cultures antigues, s’hi troba el rastre dels fetillers ialquimistes de l’edat mitjana i s’hi troben referències d’autors tanreconsagrats com Gustave Flaubert, Charles Dickens o J.R.R.Tolkien i fins itot apropiacions de noms que pertanyen a fets històrics i personatgesanglesos. No m’ho invento ni m’he dedicat a fer-ne la recerca. Un antropòlegde Carolina del Nord, David Colbert, ha fet un llibre descobrint aquesta basede dades que fa servir J.K. Rowling 48 . L’edició no està autoritzada perl’autora, lògicament. Sembla que a ella no li ha fet gens de gràcia que lihagin desvelat la recepta del pastís. Ens trobem, doncs, davant d’una obraamb èxit assegurat no només per la promoció que l’acompanya, sinó perquèutilitza alguns dels recursos de la literatura clàssica que són per una banda,familiars als adults, i per l’altra, una descoberta per als lectors novells, i ambun llenguatge d’avui.4. Hi ha necessitat de repetir el fenomen? Vull dir, els lectors necessitend’un nou Potter” (Molly Moon per exemple) o tan sols és una necessitatde “vendre” altres llibres per part de les editorials i els magatzems?Em sap greu pels que intenten aconseguir el fenomen Harry Potter amb nousinvents. Alguns editors de tot el món han intentat ocupar una part del mercat48 Los mundos mágicos de Harry Potter David Colbert Ediciones B.112

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limaamb llibres que s’assemblin a Harry Potter. Però diria que tots s’estavellaranen l’intent. ¿Ens imaginem uns quants succedanis de Bola de Drac, quantocava, o de Shin Chan, ara? De Harry Potter només n’hi haurà un, que elsseus pares faran durar tan com puguin – i per això s’allarga el procés delcinquè llibre perquè així s’eixampla el ventall d’edat dels lectors - , i queserà la marca de tota una generació. Aquesta mateixa generació, després, elrecordarà com una experiència entranyable d’infància, i se n’oblidarà. Peròel boom lector que ha generat Harry Potter no desembocarà en un augmentde consum de la literatura. De miracles, no se’n fan. Per això espero que, elsqui en tenen l’obligació, donin a conèixer altres experiències a aquestageneració i li obrin les portes a més món literari.5. Com ha afectat aquest llibre a la literatura infantil i juvenil en català?Em sembla que no n’ha sentit els efectes. L’edició d’aquest àmbit literari noha aturat la seva voràgine de novetats i producció incontrolada, a la vegadaque desapareix el llibre de fons, fins a la saturació. Per ara encara no es notal’efecte Harry Potter en els autors. És evident que els autors actuals handeixat de banda fa temps el gènere fantàstic, com a recurs literari, potserperquè no trobaven sortida editorial (...).6. Hi ha alternativa en català als llibres de Harry Potter?Crec que no la necessita. La literatura catalana ha de captivar lectors per ellamateixa i no per imitacions d’èxits de fora. Harry Potter es llegeix prou encatalà, segons dades dels editors, i és un cicle novel·lístic traduït de l’anglèsdel qual no havíem de prescindir. Bingo per l’editor, doncs. El dèficit113

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limalingüístic, absolut al País Valencià, en la versió al cinema és una altrahistòria. El cinema en català és similar al desastre ecològic del fuel del“Prestige”: la societat civil i els voluntaris adverteixen del que passa, esqueixen, netegen i s’embruten les mans, i l’administració posa uns quantsmitjans (ajuts, doblatge i subtitulat), però no exigeix que els exhibidorscompleixin la norma amb garanties reals d’efectivitat.Com podem comprovar l’escriptor Andreu Sotorra té unes opinions molt contundents irealment clares. En resum podríem dir que considera que l’èxit, a part de venir d’unesbones trames (basades en molts referents mitològics) prové de tota la promoció que se liestà fent a Harry Potter.Podem afegir a aquesta llista d’autors, l’escriptor JoséMaría Merino (1941) que en el seu llibre Ficción contínua reculluna col·lecció de reflexions i conferències sobre l’escriptor i laliteratura, així com llibres que ha llegit enels últims anys.A Ficción contínua, José MaríaJosé MaríaMerino. Extretade: www.elpais.esMerino analitza la literatura, tenint en compte xerrades iconferències que va donar en diferents ambients. En la segonapart de llibre, tracta de temes com Leopoldo Alas “Clarín”, elscontes russos, El Quixot o Harry Potter, al qual considera unPortada del llibreFicción Contínua.Extretade:www.lenguaensecundaria.comfenomen de masses, fill d’autors com Richman o Crompton oCharles Dickens, que també han tingut una molt bona acollidaentre els lectors de tots els temps.114

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaJosé María Merino ha assenyalat que el Quixot és un llibre absolutament moderni té elements que corresponen a la literatura contemporània. Alhora ha elogiat el sentitde l’humor utilitzat per Miguel de Cervantes, que ha influït en la literatura britànica.Tot i això ha dit que “és millor que els nens llegeixin Harry Potter per iniciar-sea la lectura, abans que recórrer al Quixot”. Ha afegit que els menors poden llegiríntegres alguns passatges d’aquesta obra de Cervantes, però mai la totalitat del llibre,doncs pot ser contraproduent.Ens centrarem en analitzar la part del llibre Ficción contínua on José María parladel fenomen Harry Potter i on dóna opinions realment interessants. Comença parlant delfenomen del marketing i explica el següent:“Entre las innumerables cosas que los niños y los jóvenes consumen sin libertad deelección está cierto tipo de libros.Los lectores jóvenes, ignaros, sin criterio, con grandes dificultades para formarel gusto literario en un panorama asediado por todos esos divertimientos audiovisualesque están continuamente alejándolos de la lectura, son por lo genera víctimas directasde ese abuso del mercado (...)” 49Seguidament, però fa referència al fenomen Harry Potter i declara el següent:“Sin embargo, en el panorama se producen a veces sorpresas, libros que, sin nacer deuna voluntad de acatar servilmente las supuestas necesidades del sistema educativo niprovenir de lanzamientos editoriales, sin que nadie lo hubiese previsto, se convierten enfenómenos de ventas, e incluso en talismanes o fetiches culturales. Éste parece ser el49 Ficción continua José María Merino Editorial Seix Barral Pàg, 345115

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limacaso de los libros de J.K.Rowling sobre Harry Potter, unas aventuras que fascinan auna gran cantidad de niños y jóvenes en todo el mundo, y cuya formulación al margende los designios educativos ha hecho que ya estén siendo contestadas por algunasorganizaciones religiosas.¿Qué tienen los libros de Harry Potter para atraer tanto a los jóvenes lectores?Yo me he permitido una pequeña encuesta personal, y solamente he sacado en claroque la preferencia por ellos de los jóvenes lectores se basa en ese mundo de la magiaque es parte nuclear de las aventuras. (...) En las aventuras de Harry Potter haymuchas más cosas, y creo que heredan una línea narrativa que viene de muy lejos en lahistoria de la ficción literaria. Ante todo, está el tema de la identificación, que es elfundamento de la aventura lectora. (...) Es difícil que la lectura se desarrolle felizmentesi ese aspecto no se cumple. (...)Cualquier joven lector se puede identificar fácilmente con Harry Potter.Primero, es un niño huérfano, como todos los héroes importantes de la literaturainfantil, que en esa radical desposesión refleja no sólo la orfandad posible del lector sino todas las pequeñas orfandades y desposesiones que acosan al niño y adolescente.Además, sufre una vida común y corriente, con unos tíos y un primo que presenta demanera implacable todo lo que lo cotidiano puede tener de aborrecible y hostil. Sinembargo, Harry Potter tienen una vida paralela y clandestina como estudiante demagia, en un mundo donde los magos y su gente forman una colectividad secreta.” 50A més a més, Merino afegeix que el món de la màgia de Harry Potter és unameravellosa rèplica del mon real. En Harry estudia en un centre educatiu com qualsevolaltre nen, però el seu s’anomena Hogwarts. I no és d’estranyar que als escolars obligats50 Op. Cit. Pàg. 346- 347116

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limaa estudiar Ciències Naturals, Ciències Socials, Llengua i Matemàtiques es sentin moltinteressats per les assignatures que ha d’estudiar en Harry a la seva escola: Criança deCriatures Màgiques, Defensa contra les Forces del Mal, Endevinació o Futurologia, ique llegeixi llibres complementaris com El llibre dels encanteris o El llibre invisible dela invisibilitat o El monstruós llibre dels monstres que interessen molt als lectors. Amés a més el Harry juga a l’esport del mag, puja sobre escombres voladores d’últimageneració, coneix animals sorprenents i es troba envoltat d’un ambient màgic. A més amés, diu Merino, que a ningú li pot estranyar que en les aventures del Potter hi hagiresidus de llibres de cavalleries, de contes de fades, d’històries gòtiques, faules ireferències al món de Tolkien.José María Merino conclou el capítol amb les següents paraules:“¿Cómo no les va a gustar Harry Potter a los jóvenes lectores? El problema es que hayeducadores que se plantean: ¿Para qué sirve Harry Potter? ¿Qué valores puedeaportar un héroe que vive su verdad en un mundo imposible, y hasta gravementecorrosivo por la racionalidad que se pretende base de nuestra cultura? Yo me atrevo adecir que sirve, ante todo, para que los lectores jóvenes,mediante palabras escritas, se identifiquen con estupendasaventuras de la imaginación, para que disfruten con una formade lo novelesco. ¿Les parece poco? ¿No has sido ésta siempre lagracia y la sustancia de la lectura de ficciones?” 51Seguint amb la llista d’autors que em van contestar elsmeus correus electrònicstrobem a Màrius Serra, nascut aMàrius Serra .Extreta de:www.2.ub.edu51 Op. Cit. Pàg. 349, 350117

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaBarcelona el 1963. Es llicenciat en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona.Als vint-i-quatre anys començà a escriure narracions, novel·les, i articles deludolingüística. Actualment resideix al barri de l’Horta. Gràcies a un e-mail que em varespondre tinc també la seva opinió sobre Harry Potter:La repercussió principal és en el món de l'edició i de lalectura juvenil. De sobte, un relat ben trobat i ben travat ha estatcapaç de seduir molts lectors en l'edat crítica. La sensació ha estatd'alleujament general. El cinema i tota la parafernàlia audiovisuals'han hagut de plegar a la força de la paraula, tot admetent el seupaper de font. I tots tan feliços.També hi ha elements negatius, és clar. D'entrada, que tothoms'ha posat a escriure de bruixeria i màgia i coses així, a veure si licau l'herència. Però, sense cap mena de dubte, la qualitat de HarryPotter i els seus seguidors és molt superior a la del Codi da Vincientre el públic adult.AtentamentMàrius SerraUn altre escriptor que parla de Harry Potter és MiquelRayó. Aquest escriptormallorquí, nasqué a Palma el 1952. Esdedica professionalment a l’educació i escriu sobretot per a nens ijoves. Els seus temes literaris són l’aventura, la natura, lesemocions i els valors humans i també els contes meravellosostradicionals. Les seves obres han merescut el reconeixement delectors i de crítics, i algunes han estat premiades en importantsMiquel Rayó.Extreta de:www.escriptors.comcertàmens (premis Guillem Cifre de Colonya, Josep Maria Folch i Torres, Generalitat118

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limade Catalunya, Joaquim Ruyra, Edebé). A més a més també escriu textos de caràcterdidàctic per a l’educació ambiental i de divulgació conservacionista.En la revista Faristol, on es parla de llibres per a infants i joves, Rayó vaescriure un article de Harry Potter titulat Envejaria la senyora Rowling... . En aquestarticle Rayó comença fent la següent reflexió:“Hi ha alguns mites crítico-editorials relacionats amb el “com han de ser elsllibres per a infants”. Per exemple, el que fa referència a la suposada predilecció delsnins envers els llibres no gaire llargs, un mite que ha trencat contundentment l’autorade Harry Potter (tot i que per a mi els dos terços de les planes dels darrers volumsd’aquesta sèrie sobren).” 52A més a més Rayó considera que perquè un llibre tingui èxit ha de seguir “unesmodes, uns secrets, unes tècniques, unes pautes, unes limitacions, uns condicionaments,unes escoles literàries, un corrents, uns contextos, unes línies editorials, unes lecturescrítiques vigents i alhora canviants”. Continua amb les següents paraules:“Atribuesc precisament l’èxit inicial de Harry Potter en el mercat on va ser creat a lafidelitat de l’autora de la sèrie envers els clàssics de la literatura infantil i juvenil de laseva cultura i de las seva llengua (i després, és vera, del món sencer). I al context enquè s’ha elaborat l’univers de Harry Potter, condició que ens permet entendre’l situaten la llarga i excel·lent tradició britànica d’històries fantàstiques per a al·lots (PeterPan, Alícia, El vent en els salzes, les Cròniques de Nàrnia, els relats d’Edith Nesbit, elsde Beatrix Potter, de Tolkien (...)” 5352 Revista FARISTOL número 52, Juny 2005, pàg. 853 Op. Cit. Pàg. 9119

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaMiquel Rayó considera que Harry Potter forma part d’una llarga tradició denovel·la anglesa ja que presenta característiques pròpies d’aquesta:“ Els fets que marquen l’origen de Harry Potter (la mort dels seus pares i , per tant, laseva condició d’orfe) ens permeten situar-lo en una altra llarguíssima i fecundatradició novel·lística en llengua anglesa, sobre nins desventurats, magistralmentliderada, abans i sempre, per Charles Dickens i Mark Twain, i en les darreres dècades,per Roald Dahl, entre d’altres. Vull dir amb això que Harry Potter no neixliteràriament del no res. Desapareixerà? Morirà (literàriament)? Tampoc no ha depreocupar-nos, això: en la tradició literària anglesa hi ha personatges que “moren” ique després apareixen de nou. Recordem el cas principal de Sherlock Holmes. Fa poc,l’autora insinuava en unes declaracions a la premsa un desenllaç no feliç per al seupersonatge, al final de la sèrie...Envejaria la senyora Rowling pel seu èxit i pel seu reconeixement, i pels seusguanys, i per la promoció amb què els seus llibres poden comptar des del moment enquè ella es posa ara a escriure; però, sobretot, envejo la senyora Rowling perquè potalçar els ulls de la seva obra i mirar enrere i lluny sobre una llarga, fecunda,boníssima, rica, diversa, feliç, reconeguda tradició literària i editorial per a infants ijoves. Els nostres lectors infants i joves no tenen un trespol on afermar els seus gustosliteraris.” 54l’anglesa:Rayó conclou fent una reflexió sobre la literatura catalana, en comparació amb54 Op. Cit. Pàg. 9120

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Lima“ Existeix un cànon de llibres per a infants i joves de parla anglesa. El cànon català ésinexistent: encara ens plantejam si és necessari. I si seria útil. I qui el faria, quan elcànon anglès ha estat elaborat pel sedàs del temps. Call perquè no en conec la respostai perquè dubt de la pertinència de la qüestió. Sé que se’n parla. Sé que, com a autor,m’agradaria comptar amb una base ferma i compartida de noms d’autors, depersonatges literaris canònics, de tradicions literàries i editorials, de referents jaseculars en els quals poder trobar empara i aixopluc... Si no volem parlar de cànon,parlem de tradició. La tradició que es crea a força d’anys i més anys.”Un altre escriptor que ha parlat del Harry Potter en una entrevista ha estatJoaquim Carbó. Ha escrit per a públics de totes les edats, però ha destacat sobretot en elcamp de la literatura infantil i juvenil. Des dels inicis va optar per una literatura realistaamb dosis d’humor i una certa crítica social. És col·laborador de la revista Cavall Fortdes del primer dia, i avui encara és membre del consell de redacció. La seva respostasobre el fenomen Harry Potter va ser aquesta:“Però què li sembla el fenomen Harry Potter?Em fa una enveja extraordinària!! En un sentit moltafectuós, és clar. Els que durant anys hem estat procurantque els nens llegissin, estem encantats de la vida amb aquestfenomen, però el que em sap greu és que sembli que ésl’única cosa que hi ha. De fet, és molt diferent dels meusllibres perquè els autors realistes com jo, a vegades, tenimJoaquim Carbó. Extretade: www.escriptors.com121

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limagreus problemes per fer coherent la història, i fer que el protagonista es surti amb laseva. En canvi, en Harry Potter, per complicada que sigui la situació, sempre treu laseva vareta màgica i, com que és més potent que les altres, sempre se’n surt.” 55El jove Harry Potter no deixa indiferent a ningú. Ja hem vist com una sèried’escriptors, professors, experts...donaven la seva opinió. El Potter s’ha convertit en unpersonatge universal, que des de les pàgines d’un llibre ha passat a àmbits com el cine,els videojocs i fins i tot a joguines.55 Fragment extret d’una entrevista a Joaquim Carbó. Font: http://www.peretarres.org/estris/estris123a.pdf122

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Lima3.2 BUIDATGE D’ENQUESTES I COMENTARI DE LESGRÀFIQUESDurant la realització del meu treball, em vaig proposar recollir informació ambuna enquesta que vaig elaborar prèviament. He pogut extreure informació d’aquest petitqüestionari on feia preguntes sobre com els lectors s’havien animat a llegir els llibres, siels agradava rellegir-los, quin és el llibre (dels cinc que hi ha publicats sobre HarryPotter) que agrada més, què en pensen de les pel·lícules, així com la seva opinió sobreaquest fenomen. Un cop extreta la informació de les enquestes, vaig elaborar una sèriede gràfiques perquè quedés més clar el contingut. Aquesta enquesta ha estat contestadaper 30 persones, que s’han llegit els cinc llibres i que han vist les pel·lícules. Elsenquestats tenen entre 11 i 13 anys, 14 i 17, i més grans de 18 fins arribar als 40.Aquestes han estat les seves respostes:Com vas començar a llegir els llibres de Harry Potter?35,00%30,00%33,33%Els vaig comprar jo mateix,quan encara no tenien tantd'èxitMe'ls van regalar25,00%20,00%15,00%10,00%23,33%16,67%6,67%20,00%Vaig veure la pel·lícula i vaigdecidir comprar-losN'havia sentit a parlar i vaigsentir curiositat per saber sieren realment tan bonsAltres5,00%0,00%123

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaEn aquesta gràfica sobre com van començar a llegir els llibres de Harry Potterpodem veure clarament, com l’ opció que més destaca és la quarta. Aquí, és on entra totl’efecte que produeix el marketing i les grans campanyes publicitàries. La majoria dejoves, és a dir, els que tenen entre 14 i 17 anys han escollit aquesta opció. No ésd’estranyar, ja que el fet que Harry Potter triomfés a la seva natal Anglaterra, va produirque aquest “fenomen” també arribés a Catalunya. Els mitjans de comunicació se’n feienressò i començaven a parlar-ne. A moltes de les persones que ara tenen 16 o 17 anys, lalectura del primer llibre de la sèrie els va “enganxar” quan tenien 11 o 12 anys, més omenys l’edat del Harry al primer volum de la sèrie. No és sorprenent, doncs, que a partird’aquí es convertissin en autèntics seguidors de la sèrie. El segon grup que destaca sónels que el van comprar sense saber que tenien a les mans l’heroi del segle XXI. Enaquest grup hi trobem persones de 16 i 17 anys i dues de 30 i 40 anys. Harry Potter i lapedra filosofal es va publicar per primer cop en català l’any 1999 mentre que aAnglaterra ja feia 3 anys que estava a la venda. No va ser temps més tard de la sevapublicació en català que el llibre va començar a fer-se famós. Aquestes persones deviencomprar-lo per curiositat o per tenir alguna lectura sota el braç.L’opció “altres” també ha estat destacada. Moltes persones han explicat queaquests llibres eren de familiars (germans, cosins) o que simplement eren a casa seva iper curiositat van començar a llegir-los. També hi ha un col·lectiu una mica menysnombrós que l’anterior que respon que els llibres van ser un regal. Són bàsicament elsnens que tenen entre 11 i 13 anys. Podem deduir, doncs, que les persones que vandecidir fer-los aquest regal devien saber que se n’estava parlant molt i que estavaobtenint un gran èxit. I finalment, el petit grup que va decidir comprar-los desprésd’haver vist la pel·lícula. No és un grup gaire nombrós, ja que cal pensar que moltes deles persones que van a veure les pel·lícules són gent que ja coneix la història i que els124

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limaagrada. El cinema atrau lectors, però no en proporcions tan grans com ho fa el llibremateix.Durant el procés de llegir els llibres:20%No podíeu parar i us els vàreullegir tots de cop80%Us agradaven, però tot i així,miràveu de compaginar-losamb un altre tipus de lecturaLa següent pregunta fa referència al procés de llegir els llibres. La majoria delectors responen a l’anomenat símptoma dels “menjapàgines”. Els llibres de HarryPotter o agraden molt o no agraden. La majoria de nens ( i no tan nens) s’apassionenamb les aventures del Harry i no era d’estranyar veure’ls asseguts llegint llibres de mésde 400 pàgines. El símptoma Potter fa que quan s’acaba de llegir un llibre, s’espera elsegüent amb impaciència. El col·lectiu que ha respost que mirava de compaginar HarryPotter amb altres tipus de lectura són joves d’ 11 anys, que expliquen que entre lapublicació dels llibres hi havia temps per a altres lectures. També trobem persones de 25i 30 anys que prefereixen aquesta opció, és a dir, anar compaginant els llibres amb altreslectures.125

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaAcabada la lectura dels libres, us agradava tornar-los arellegir?13%Sí, me'ls he rellegit tots57%30%Només me n'he rellegit unsquants.No me n'he rellegit capCom molt bé sabem, els del Harry Potter són uns llibres molt extensos, on hiapareixen gran quantitat de personatges i on es desenvolupen milers d’accions. Lacomplexitat de la trama fa que quan llegim Harry Potter ho haguem de fer amb els cincsentits. Milers de detalls se’ns poden escapar en una primera lectura, per això vaigdecidir preguntar a la gent si acostumaven a rellegir-se els llibres. Una majoria (57%) harespost que no els agrada o que simplement no ho han volgut fer. En aquest col·lectiu hitrobem els joves de 14 i 17 anys i també els més grans de 30. Podem deduir doncs quela seva capacitat intel·lectual (molt més desenvolupada que la dels més petits) fa queentenguin perfectament els llibres a la primera i que amb un sol cop en tinguin prou pera copsar tots els detalls. Això no vol dir, però, que els més petits no entenguin leshistòries. El més probable és que captin tot el què passa a la primera i que simplementper gust o plaer vulguin tornar a gaudir i aprofundir en la història. Un 13% delsenquestats, que tenen entre 11 i 13 anys, han respost que s’han llegit cada llibre duesvegades. Mentre que un 30% (entre 11, 13, 14, 16, 14 i 40 anys fins i tot) han respost126

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limaque s’han llegit algun dels llibres més de dues vegades. La majoria dels preguntatsresponen que s’han llegit el mateix llibre entre dues i tres vegades, mentre que n’hi had’altres que ho fan entre tres i quatre vegades per llibre. Són un grup important i d’edatsvariades (entre 12 i 40 anys). El poder de Harry Potter no té edat. Dels llibres mésrellegits destaca Harry Potter i el calze de foc, seguit per Harry Potter i el presd’Azkaban. Seguidament, tenim un empat entre Harry Potter i la pedra filosofal i HarryPotter i l’ordre del fènix. Harry Potter i la cambra secreta és el menys rellegit.Nombre de vegades que ha estat rellegit cada llibre perdiferents lectors1616141210813121413Harry Potter i la pedra filosofalHarry Potter i la cambrasecretaHarry Potter i el pres d'Azkaban6Harry Potter i el calze de foc4Harry Potter i l'ordre del fènix20Podríem pensar que com més rellegit ha estat un llibre més ha agradat al públic.Tot i que hi ha alguna lleugera variació, si mirem la gràfica anterior, el llibre mésrellegit no és el que més prefereixen els lectors. Tal i com mostra el gràfic posterior, elllibre que agrada més és Harry Potter i el pres d’Azkaban. Els joves el prefereixen, tantels que tenen 11, 13 com 14 anys, així com també ho fan els més grans. Hem de tenir encompte que a Harry Potter i el pres d’Azkaban, la saga de Harry Potter fa un gir de127

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Lima180º. El Harry es fa gran, i és en aquest llibre on descobreix moltes coses i on elssentiments estan a flor de pell. El Harry ja no és el nen innocent que vam veure a HarryPotter i la pedra filosofal, sinó que les seves aventures es van enriquint cada cop d’unambient més lúgubre, més fosc, més maligne. A més a més, l’aparició de novescriatures màgiques i de nous personatges també juga al seu favor. Tot i així, el segonllibre que agrada més es Harry Potter i el calze de foc. És el quart llibre de la saga i elque precedeix a Harry Potter i el pres d’Azkaban. És un llibre molt diferent alsanteriors. Com a conseqüència de la celebració del Torneig dels Tres Bruixots, aHogwarts, l’escola de màgia i bruixeria, canvien moltes coses. El Harry s’enfronta anous perills, ha de superar noves proves i també és el llibre on s’enamora, és el llibre ones mostra a un Harry adolescent. A més a més, i com a punt final, és el llibre on retornaVoldemort, el bruixot més temut de tots els temps. Per la suma de tots aquestsingredients segueix essent el segon llibre més valorat.Dels cinc llibres publicats, quin és el vostre preferit?40,00%35,00%30,00%25,00%20,00%15,00%10,00%5,00%0,00%36,67%30,00%23,33%6,67%3,33%Harry Potter i la pedra filosofalHarry Potter i la cambrasecretaHarry Potter i el pres d'AzkabanHarry Potter i el calze de focHarry Potter i l'ordre del fènix128

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaEl tercer que agrada més és Harry Potter i l’ordre del fènix, l’últim publicat encatalà fins avui en dia. I finalment, al final d’aquesta llista hi trobem Harry Potter i lapedra filosofal i Harry Potter i la cambra secreta. Tot i que tots dos són introductoris inecessaris per a conèixer el món de Harry Potter, possiblement els continguts i lesaventures que s’hi desenvolupen no meravellen tant al públic com ho fan els altres tres.També vaig voler incloure, en la meva enquesta, una pregunta que fes referènciaa les adaptacions cinematogràfiques de Harry Potter de les quals se’n fa tanta promociói propaganda com els llibres mateixos.Són les pel·lícules de Harry Potter, unes bones adaptacionscinematogràfiques?27%Sí, resumeixen els llibresadequadament50%23%No, les pel·lícules vandestinades tan sols a unpúblic infantilBones adaptacions però faltenalgunes escenes.Com podem veure al gràfic, hi ha divisió d’opinions. El 50 % de les personeshan respost que consideren que són unes bones adaptacions tot i que hi falten algunesescenes. Hem de tenir en compte la llargada dels llibres de Harry Potter. Una pel·lículaque expliqués detall per detall cada llibre podria durar hores. I no es tracta d’això. Éscert que a vegades falten escenes que agraden a uns i als altres. Però les pel·lícules129

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limaaconsegueixen resumir els llibres adequadament tal i com han respost un 27 % de lespersones. Val a dir també, que ja es sap que l’objectiu de les productores ha estatsempre fer diners i potser han “suavitzat” el contingut de les primeres pel·lícules, perquètothom pogués anar a veure-les. Tot i així, aquest és un fet que va millorant a mesuraque avança la saga. L’última pel·lícula estrenada, Harry Potter i el calze de foc , no estàrecomanada als menors de 13 anys. A més a més, la mateixa J.K.Rowling supervisa laproducció de les pel·lícules i els nens que interpreten els papers han de tenir el vist iplau de la mateixa per a poder actuar. Finalment, un 23 % de les persones considera queles pel·lícules no són bones adaptacions i que estan destinades clarament a un públicinfantil.La següent pregunta fa referència al fenomen directament:Quina creieu que és la clau de l'èxit d'aquesta saga?6,67%Altres23,33%El bon estil de narració que téJ.K Rowling53,33%Els personatges i els temesque tracta l'autora al llibre16,67%Al darrere dels llibres hi hauna gran campanyapublicitària i de marketing0,00% 20,00% 40,00% 60,00%130

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaTal i com mostra el gràfic, la resposta escollida per majoria ajustada ( un53,33%) ha estat la que fa referència als temes que tracta l’autora. Entrem aquí en uncamp d’opinions variades. Mentre que els més grans opinen que darrere els llibres hi hauna campanya publicitària i de marketing, els mes petits (d’11 i 14 anys) creuen que laclau de l’èxit són els personatges i els temes que l’autora tracta al llibre o bé el bon estilde narració que té J.K. Rowling. Hi ha moltes històries que parlen de màgia, de dracs,d’éssers fantàstics, de bruixes i bruixots, però que no han tingut el mateix èxit que elPotter. Així doncs podem pensar que J.K. Rowling escriu meravellosament i fa que ensenganxem a les seves històries. Mirat objectivament, les històries del Harry són uncercle perfectament tancat: els temes que es tracten agraden a tothom, la manerad’escriure de Rowling és espectacular i la bona campanya publicitària fa que aquestsllibres es venguin d’una manera espectacular. Tot i així, quan nosaltres preguntem alsnens perquè els agrada Harry Potter responen que els agrada perquè fa màgia. HarryPotter és l’heroi que tots voldrien ser, és un jove amb el qual s’hi poden sentiridentificats, un jove intrèpid i valent, envoltat en un món d’històries màgiques ifantàstiques. Harry Potter agrada perquè vola amb una escombra, perquè té una capaque fa invisible, perquè pot fer levitació... Segons els joves, doncs, aquesta és la clau.És especialment interessant l’opinió d’un lector de 28 anys que pensa que el punt mésimportant és: “ La reinterpretació d’elements literaris, tant infantils com juvenils, i elseguiment que se’n fa en el temps, com passava en novel·les com “El senyor delsanells” o la saga “Star Wars”·. El lector té a l’abast la vida i el pas del temps quepateixen els personatges: se’ls sent més propers”.L’última pregunta de l’enquesta fa referència al futur, és a dir, a què li espera aHarry Potter d’aquí uns anys:131

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaTindrà el mateix èxit Harry Potter d'aquí uns anys?17%46%Sí, si agrada avui en dia,també agradarà d'aquí 50anysAra és un tema actual, peròcom totes les modes,s'acabaràAltres37%En aquesta pregunta final, tot i que la que predomina és la resposta afirmativa,també hi ha una altra part important (37%) que pensa el contrari i un 17 % que no ho tétan clar. Persones de totes les edats, petits, joves i grans han respost que consideren queHarry Potter agradarà d’aquí uns anys així com també hi ha hagut petits, joves i gransque considera que es dóna molta importància a Harry Potter avui en dia, però queaquesta “moda” s’acabarà algun dia. És interessant també l’opinió d’una lectora que hamarcat l’última opció: “ M’agradaria pensar que sí, que d’aquí uns anys es continuaràllegint, però em fa l’efecte que donat que els infants tendeixen a buscar lectures moltsimples, els costarà llegir els últims volums”. Un altre lector d’11 anys pensa que “ Hiha possibilitats que es facin més pel·lícules de la saga” i que per tant el “boom” HarryPotter pot durar més. També tenim un altre lector de 17 anys que considera que se’nseguirà parlant, però no tant com avui en dia. I un lector de 28 anys que explica elsegüent: “ Harry Potter no gaudirà del favor del públic que ha tingut una altra saga com132

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limapot ser “Star Wars” o “El senyor dels anells”. Les campanyes de marketing, tot i quesón importants, no sobrepassaran el pas del temps. No crec que, amb el temps, els fansde la sèrie aconsellem als nostres fills o a les generacions futures la lectura d’aquestsllibres o que, en el cas que ho fem, sàpiguen apreciar el que nosaltres sí sabem”. El quesí que es cert és que Harry Potter està aconseguint que milions de nens deixin les seves“game boy” i “Playstation” i es posin a llegir llibres de més de 400 pàgines. Peròsolament serà el temps i les ganes de llegir dels futurs lectors els que determinaran siHarry Potter viurà o morirà literàriament parlant.133

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Lima4. CONCLUSIONS PERSONALS4.1 CONCLUSIONSAl llarg del desenvolupament d’aquest treball he pogut constatar la granquantitat d’informació que hi ha sobre el fenomen Harry Potter. No obstant això, heacotat la meva recerca en els següents punts: l’autora, per entendre la gènesi del llibre;els personatges i l’escenari, per veure com estan descrits literàriament; l’herèncialiterària i els elements mitològics, per veure les arrels de la trama; les traduccions, peranalitzar la recepció dels noms propis i comuns en diferents llengües i, finalment, lesenquestes, e-mails, entrevistes, per tenir una visió externa del fenomen .Primerament, cal dir que la història que hi ha darrere de l’autora és bàsica per alposterior desenvolupament dels llibres. Conèixer els detalls de la vida de Rowling, comara la infància, els seus estudis, la mort de la seva mare, la seva separació, ens faentendre moltes coses, entre d’altres, el nom del protagonista i el d’alguns personatges,o el fet que l’Hermione sigui una estudiant exemplar . La vida de J.K Rowling surtdisfressada sota Harry Potter. Només els coneixedors de l’experiència d’aquesta donapoden entendre certes eleccions de l’autora en els llibres. A part, però dels detallsautobiogràfics, la major part del mèrit, se l’emporta la història del Harry. Tal i comexpliquen les enquestes posteriorment, el personatge del Harry agrada. El protagonista i,és clar, tot el que l’envolta. El Harry és un nen “normal” al principi de la història. Peròquan es descobreix mag li canvia la vida. Els llibres ens transporten completament alseu món, amb els seus amics, la seva habitació, els seus exàmens, els seus problemes,la seva màgia, la seva escombra, la seva capa d’invisibilitat... Rowling l’ha encertadaamb el castell i la màgia. Però no cal oblidar, que si fixem més l’atenció, destaquen elsanimals mitològics. A qui no li sona un gos de tres caps que protegeix una entrada? Ensestem referint, òbviament, al ca Cerber de la mitologia greco-romana. Analitzant els134

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limaanimals veiem que la base d’aquests no ha estat pas creació de l’autora, però sí que haestat un encert inserir-los a la història.En relació a les traduccions dels noms propis i comuns, podem dir que les delcastellà, català, italià, portuguès, alemany i francès reprodueixen l’argument, lescaracteritzacions, i els innumerables detalls descriptius dels llibres de J.K. Rowling ambdiferents resultats. La comparació revela que l’extravagant i expressiva dimensió plenad’humor, no és sempre reproduïda i moltes vegades queda completament sense traduiren algunes llengües. Aquesta dimensió tan important és la que fa referència als nomsinventats de les persones, dels llocs i coses. Aquests noms inevitablement despertenassociacions als lectors i parlants anglesos (fins i tot per als més menuts que comencenl’escola), però que són completament buits semànticament per als que no parlen oconeixen l’anglès. Les diferents estratègies de traducció són utilitzades pels traductors,però amb diferents objectius i amb diferent intensitat, produint, evidentment efectesmolt variats. Aquesta comparació mostra que alguns traductors s’impliquen molt en latraducció per a produir una adaptació culturalment adequada com és el cas del català,portuguès o italià, i també, en alguns aspectes el francès. Per altra banda, altres llengüesprefereixen fer adaptacions més literals i mantenir els noms igual que al text original.Aquest és el cas del castellà o l’alemany. Tot i així, cal tenir en compte que hi ha unagran diferència entre aquestes dues llengües. El castellà és una llengua romànica mentreque l’alemany té el mateix origen germànic que l’anglès. D’aquesta manera, els lectorscomparteixen moltes arrels i significats amb els anglesos. Així, el castellà s’allunya del’anglès i es perd molta informació tal com passa a la traducció castellana de HarryPotter. Els neologismes i les paraules inventades són un repte per als traductors que hand’estar familiaritzats no només amb les dues cultures (l’original i la traduïda) així comtambé amb les dues llengües amb l’objectiu d’adaptar els processos morfològics per a135

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limaproduir el mateix efecte. En resum, podem dir que les traduccions catalana, portuguesa,i italiana ofereixen una versió culturalment molt adaptada de l’original. La traducciófrancesa adapta tan sols alguns detalls i, per conseqüència, talla molta informació. Latraducció alemanya, bàsicament, segueix l’anglesa, mentre que la castellana fa unatraducció literal, mantenint molts noms anglesos i d’aquesta manera provoca que elslectors no gaudeixin d’un text adaptat culturalment que revela molts detalls ocults delmón de Harry Potter. Ha estat aquesta part teòrica la que m’ha sorprès més, potserperquè en una lectura són aquests detalls els que passen desapercebuts, ja que es tendeixmés a fixar-se en el fil de la història, és a dir, en el “què”, que no pas en el “com” estàescrita.Per acabar, fent referència al recull d’opinions i d’enquestes, val a dir que éspotser la part més propera i directa. La majoria d’escriptors i professors no passen peralt el marketing que està tenint la sèrie però tot i així, alguns no dubten en reconèixer laqualitat de les obres i aprecien el fet que gràcies a elles, els nens llegeixin més. En lesenquestes, són potser els més petits els que no donen tanta importància a la publicitat ies centren més en allò que els transmet la història.Així doncs, un cop finalitzat el treball puc concloure dient que el fenomen HarryPotter és el que veiem i el que no veiem. Harry Potter és un pastís de xocolata. Hi ha elsingredients necessaris, una bona elaboració i una campanya de marketing que el venmiraculosament. L’autora ha sabut agafar els temes que agraden als joves, els temes quedesperten il·lusió, interès i somni. Ha sabut redactar les històries com mai ningú hohavia fet fins ara i aquesta combinació explosiva ha fet que els editors, companyiesproductores de pel·lícules, fabricants de joguines...volguessin tenir Harry per a ells. Endefinitiva, com que el producte és bo i s’ha sabut vendre béels resultats són136

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Limaespectaculars i concloents: tindrem Harry Potter per estona!! Quin encanteri ens has fetaquesta vegada, Harry?137

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Lima5. BIBLIOGRAFIA5.1 REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUESPer a l’elaboració d’aquest treball de recerca s’han utilitzat llibres, revistes iwebs. En aquesta secció s’exposa el material utilitzat per al desenvolupament deltreball.LLIBRESBLAKE, AndrewLa irresistible ascensión de Harry Potter. Ed. EDAF,Madrid, 2005.BOYLE, FionaGuía Muggle del Mundo Mágico. Ediciones B, Barcelona,2005.COLBERT, DavidLos Mundos Mágicos de Harry Potter. Ed. Biblos,Barcelona, 2001.FRASER, LindseyJ.K. Rowling vista per J.K. Rowling. Ed. La Magrana,Barcelona, 2001.KRONZEK, Zola El Diccionari del Mag. Edició Ampliada. Ediciones B,Barcelona, 2005.MERINO, José Maria Ficción continua. Ed. Seix i Barral SA, Barcelona, 2004138

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaROWLING, J.K.Harry Potter i la Pedra Filosofal. Ed. Empúries.Barcelona, Novena Edició, 2000.ROWLING, J.K. Harry Potter and the Philosopher’s Stone. Ed.Bloomsbury, Londres, Primera Edició 1998.ROWLING, J.K.Harry Potter i la cambra secreta. Ed. Empúries,Barcelona, Sisena Edició, 2000.ROWLING, J.K.Harry Potter i el pres d’Azkaban. Ed. Empúries,Barcelona, Segona Edició 2000.ROWLING, J.K.Harry Potter i el calze de foc. Ed. Empúries, Barcelona,Primera Edició, 2001.ROWLING, J.K.Harry Potter and the Goblet of Fire. Ed. Bloomsbury.Londres, Primera Edició, 2001ROWLING, J.K.Harry Potter i l’ordre del Fènix. Ed. Empúries, Barcelona,Primera Edició, 2004.ROWLING, J.K.Harry Potter and the order of the Phoenix. Ed.Bloomsbury, Londres, Primera edició, 2003.139

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaSALAMÀNDRIE, E.Bèsties Fantàstiques i on trobar-les. Ed. Empúries.Barcelona, Primera edició, 2001.SMADJA, IsabelleHarry Potter, les raisons d’un succès. Ed. Puf, Paris,2001.SMTH, SeanEl genio que hay detrás de Harry Potter. Ed.Edicomunicación SA, Barcelona, 2004WHISP, KennilworthyEl Quidditch de totes les èpoques. Ed. Empúries.Barcelona, Primera Edició, 2001.REVISTES I DIARISAYEN, X.El Universo de Harry Potter. Magazine de la Vanguardia.Pàg. 58-77. Novembre 2001.CANTIZANO, B. Los nombres propios en Harry Potter. CLIJ núm. 155.Pàg. 57-60. 2001.CARLING, JLetra Pequeña. El conquistador inglés. Núm. 1273 El PaísSemanal. Núm. Pàg. 46-49. 2001GILABERT, J.Las claves del éxito de Harry Potter. CLIJ núm. 145. Pàg.18-24. 2002.140

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor LimaPAÍS, EL El fenómeno Harry Potter en la literatura y el cine. Pàg 33PUNTÍ, J.Querido Harry Potter. El País Semanal. Núm. 1320. Pàg.30-33. 2002RAYÓ, M.Envejaria...la senyora Rowling. Faristol. Núm. 52 Juny2005 Pàg 8-9PÀGINES WEB CONSULTADES- http:// www.harrypotter.com És la pàgina web oficial del Harry Potter- http:// www.jkrowling.com Pàgina web amb informació sobre l’autora- http:// www.scholastic.com/harrypotter/home.asp Pàgina de l’editorial estadounidensede Harry Potter- http://www.harrypottercatala.com Pàgina web oficial catalana amb tota la informacióde Harry Potter en català- http: // www.harrypotter.warnerbros.fr/gobletoffire/ Pàgina en francès per a laconsulta de noms.- http: // www.answers.com/topic/harry-potter-in-translation-series Pàgina amb granvarietat de noms en moltes llengües (francès, portuguès, italià...)141

El fenomen Harry PotterAnna Teixidor Lima142